Dipòsit Legal PM 377-2012
TERRA DEFANG / GENER 2021 / N 28
REPORTATGE L’112, 25 ANYS D’UN SERVEI INDISPENSABLE CONEIX EL COMERÇ LOCAL CA’N PINET, 75 ANYS DE SERVEI AL CLIENT CONEIX L’AJUNTAMENT CASAL SOLIDARI, UNA EINA CLAU DURANT LA PANDÈMIA FOTO PORTADA: SANT MARÇAL 2019
EDITORIAL
2021: UN ANY D’ESPERANÇA 2021 ha començat com va acabar 2020, amb una situació de risc extrem per la pandèmia de coronavirus a Mallorca. L’elevat nivell de contagis ha obligat al Govern a aprovar noves mesures per tal de frenar l’expansió de la Covid-19 a les Balears. Les reunions socials a Mallorca s’han limitat en les darreres setmanes a un mateix nucli de convivència, s’han tancat bars, restaurants, gimnasos i grans superfícies, i s’ha limitat la capacitat dels transports públics. Unes mesures excepcionals que es deuen a que la incidència acumulada a 14 dies és de 710 casos per cada 100.000 habitants a les Illes i de 521 casos a Mallorca, molt per damunt de la recomanació europea que és de menys de 60 casos per considerar que un territori està fora de risc. Malgrat l’impacte social i econòmic de la pandèmia, que complirà un any el pròxim mes de març, hi ha motius per l’esperança. Les autoritats sanitàries han començat amb l’administració de la vacuna i, segons el ministeri de Sanitat, el 70% de la població estarà vacunada a l’estiu. La societat civil i el paper desenvolupat pels voluntaris són un altre motiu d’orgull i esperança. A Marratxí, tenim l’exemple de l’ong Casal Solidari que gràcies als donatius, als fons municipals i a la feina altruista han servit de matalàs de seguretat per atendre una mitjana de 300 famílies del municipi que s’han vist copejades pels efectes econòmics de la Covid-19.
CRÈDITS Núm. 28 Gener 2021 Redacció: Víctor Valera Edició: Ajuntament de Marratxí Disseny-Maqueta: Estudi Tomeu Darder Maquetació: Joan Cristòfol Arbós Disponible en castellà a: www.marratxi.es
Mentre mantenim l’esperança en la vacuna, hem d’apel·lar a la responsabilitat i complir de forma rigorosa, malgrat el cansament, totes les mesures sanitàries per evitar situacions que ens posen en risc a nivell individual i com a poble. La distància social, l’obligació de dur mascareta, la ventilació dels espais i netejar-se les mans amb freqüència és la forma de ser responsables i la millor eina per recuperar la nostra forma de vida.
NOTÍCIES
La Policia Local de Marratxí ha detingut ‘in fraganti’ al sospitós de cremar 28 contenidors
Marratxí millora el senyal local dels serveis d’emergències gràcies a Ibetec
L’Entitat Pública Empresarial de Telecomunicacions i Innovació de les Illes Balers (Ibtetec) ha instal·lat una antena de telecomunicacions a l’edifici Erika de Marratxí que permet ampliar la xarxa digital de comunicacions mòbils tetraIB del Govern de les Illes Balears a l’illa de Mallorca.
La Policia Local de Marratxí ha detingut un home de 57 anys, veïnat del termini municipal, com a pressumpte autor de la crema de 28 contenidors al municipi. La investigació es va iniciar fa mesos arran dels nombrosos incendis registrats a contenidors ubicats a les zones de Sa Cabaneta i Pòrtol. Les primeres sospites sobre el detingut, que ja ha passat a disposició judicial, es remunten a l’estiu passat quan es produïren a la zona de Ses Clotes dos incendis a uns solars en zona rústica. El sospitós ja va ser identificat al trobar-se en les rodalies mentre es realitzaven les tasques d’extinció. La investigació i les informacions aportades pels veïnats van permetre esbrinar que el sospitós tenia una segona residència a la zona, la mateixa on s’havien produït la majoria dels incendis dels contenidors. L’Ajuntament va decidir instal·lar un contenidor intel·ligent a prop del seu domicili, amb uns sensors que alerten tot d’una detecten un augment dràstic de la temperatura a l’interior del contenidor. Paral·lelament la Policia Local va iniciar una vigilància del sospitós als voltants del seu domicili i en un dels seguiments han agafat ‘in fraganti’ al sospitós tot just quan depositava una bossa de fems amb una cigarreta a la mà. Tot d’una ha començat a sortir-ne fum del contenidor, un incendi que han pogut sufocar els propis agents, que han procedit a la detenció de l’home. Des de l’any 2016 Marratxí ha sofert nombrosos incendis de contenidors a la mateixa zona i a la mateixa franja horària, però ha estat en els darrers tres mesos quan s’han incrementat notablement el número de contenidors cremats.
Aquesta antena permetrà millorar la qualitat i l’abast dels equips de transmissions de la Policia Local de Marratxí i de la resta de serveis d’emergències que operen al municipi, com 061, Bombers, 112, Protecció Civil o Ibanat. A més millorarà la cobertura de municipis colindants com Palma. L’Ajuntament de Marratxí i l’Entitat Pública Empresarial de Telecomunicacions i Innovació de les Illes Balers (Ibetec) van firmar un conveni de col·laboració per la cessió d’instal·lacions municipals ubicades a l’edifici Erika per millorar la cobertura dels serveis de telecomunicacions en el termini municipal. Una vegada finalitzada les obres d’instal·lació a l’edifici Erika i en virtut del conveni signat, Ibetec ha fet entrega al regidor de Seguretat Ciutadana i Interior, Pedro López, i al cap de Policia Local de Marratxí, Alberto Rodríguez Tarongí, de quatre equips mòbils de transmissions i un altre per a la instal·lació en un vehicle policial. Al 2017 Marratxí es va adherir a la xarxa de comunicacions mòbils i de seguretat i emergències TetraIB del Govern. Un fet que va fer possible integrar les comunicacions dels serveis de Seguretat i d’Emergència del municipi amb els de la resta d’organismes públics de les Illes per tal de facilitar la coordinació i la presa de decisions en matèria de seguretat. La tecnologia TETRA es realitza mitjançant comunicacions mòbils professionals que es distingeixen de les comercials en l’ús xifrat de les comunicacions, amb serveis com la localització GPS, la gravació de les converses o la comunicació directa entre els usuaris en zones fora de cobertura de la xarxa.
NOTÍCIES
L’Ajuntament dóna la benvinguda a les 51 persones que faran feina al Consistori gràcies al programa SOIB Reactiva 2020
L’Ajuntament de Marratxí ha rebut les 51 persones desocupades que s’incorporen a treballar a l’Ajuntament Marratxí arran d’una convocatòria de subvenció, SOIB Reactiva 2020, promoguda pel SOIB i cofinançada pel Fons Social Europeu. D’una banda, hi ha 27 treballadors que es distribuiran en diferents àrees de l’Ajuntament i tendran un contracte de 4 mesos.Transcorreguts els quals es procedirà a la contractació de 23 treballadors més per un altre període de 4 mesos. Dins aquest mateix programa també s’han incorporat 24 persones a l’empresa municipal Marratxí XXI. Es tracta tant desocupats menors de 30 anys com aturats de llarga durada
majors de 30 anys, que faran feina a aquesta empresa “És un programa del Govern amb el SOIB i l’Ajuntament de Marratxí, que té una subvenció de gairebé 700 mil euros per contractar un total de 74 persones durant quatre mesos i els hi dona l’oportunitat de millorar el seu currículum i acccedir a altres feines quan es reactivi tot”,ha explicat Pilar Ortiz, directora del SOIB. El batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha explicat que “estem molt contents d’aquest programa Reactiva del SOIB per aquestes 51 persones que comencen a l’Ajuntament de Marratxí perquè podran tenir un lloc de feina en un moment de crisi per la pandèmia. I per la banda de l’Ajuntament, perquè ens permetrà millorar
els serveis que oferim als marratxiners”. Per la seva part, la regidora d’Igualtat, Serveis Socials, Educació, Formació i Treball, Aina Amengual, ha agraït el programa del SOIB perquè “intenta donar resposta a la gran crisi que s’ha donat en els darrer mesos pel Covid i donarà feina a 51 persones aturades que vendran feina a l’Ajuntament”. El programa SOIB-Reactiva 2020 és un programa de contractació pública en Ajuntaments i Consells Insulars de persones desocupades a causa de la crisi econòmica per la Covid-19, o desocupats de llarga durada per tal que puguin mantenir les seves competències professionals i millorar l’ocupabilitat.
L’Ajuntament de Marratxí compra el convent de Ca ses Monges de Pòrtol per 654.000€
L’Ajuntament de Marratxí ha formalitzat la compra del convent de Ca ses Monges de Pòrtol per un total de 654.000 euros, abonats en un sol pagament. El batle de Marratxí, Miquel Cabot, i l’administradora general de les Germanes Franciscanes, Magdalena Moragues, han tancat l’operació en compliment del preacord firmat al 2018. L’acord contempla que les tres germanes franciscanes que hi viuen a Ca ses Monges conservin el dret d’usdefruit i continuïn la seva estada al convent.
El convent de Ca ses Monges, que data de principis del 1900 i està situat al carrer Major de Pòrtol, consta de tres plantes, un jardí i una capella. El batle de Marratxí, Miquel Cabot,
s’ha mostrat “molt satisfet de materialitzar la compra de Ca ses Monges perquè és un edifici catalogat que té un valor patrimonial i històric. A partir d’ara Ca ses Monges es podrà dedicar a activitats socioculturals, a més del seu actual ús com a centre de dia, que ja es desenvolupava en aquest espai en règim de lloguer”.
El tinent de batle d’Urbanisme, Joan Francesc Canyelles, s’ha mostrat “molt satisfet” de l’adquisició del convent que es troba al centre neuràlgic de Pòrtol i servirà per reforçar els espais municipals que fins ara eren tots de lloguer. Canyelles també ha expressat el seu “agraïment i el del municipi a les Germanes Franciscanes per la seva tasca com a inferme-
res i professores desenvolupada durant dècades en benefici dels marratxiners”.
NOTÍCIES
Marratxí analitza de forma experimental les aigües fecals per conèixer la incidència del coronavirus
La Deixalleria Mòbil de Marratxí torna als carrers a partir d’aquest gener
L’Ajuntament de Marratxí ha començat a realitzar un primer anàlisi d’aigües fecals de quatre grans zones de Marratxí per veure la incidència del coronavirus i poder comparar amb les dades de les PCR, a més de poder estudiar la incidència entre els diferents nuclis urbans. Els operaris de FACSA ja estan recollint les mostres de les aigües fecals i si la informació aportada és vàlida, l’Ajuntament procedirà a realitzar aquest tipus d’anàlisi de forma periòdica. Aquest anàlisi permet predir la incidència del Covid-19 amb cinc dies d’antelació aproximadament. Aquest projecte permetrà analitzar el material genètic del virus SARSCoV-2 en les aigües residuals del municipi mitjançant l’elaboració d’un mapa epidemiològic on es combinaran els resultats experimentals obtinguts amb les anàlisis de les aigües residuals juntament amb els resultats sanitaris. Des de març de 2020, FACSA ha realitzat aquestes anàlisis a estacions depuradores i sistemes de sanejament de les Balears, Comunitat Valenciana, Catalunya, Andalusia, entre d’altres comunitats. L’objectiu és analitzar l’evolució de la pandèmia i l’efecte de l’aplicació de mesures de distanciament i confinament social.
La Deixalleria Mòbil ha tornat a funcionar des de l’11 de gener. Estarà operativa fins a final de març, temps en què visitarà periòdicament tretze nuclis de Marratxí. En la primera setmana de funcionament va visitar els nuclis de Sa Cabaneta, a la Casa de la Vila, de 9 a 10:30 del matí, i Es Garrovers, al Local Social, des de les 11 hores fins a les 13.30 hores. A l’endemà va visitar els nuclis de Pla de na Tesa, de 8 a 10:30, i Cas Capità, entre les 11 i les 13:30. La Deixalleria Mòbil és una iniciativa per fomentar el reciclatge entre els veïnats de Marratxí. Es tracta d’un vehicle amb vuit tipus diferents de contenidors destinats a residus que no es poden llençar als contenidors convencionals: piles alcalines, tòners o cartutxos d’impressora, oli de cuina, pintures i vernissos, radiografies, fluorescents i bombetes, càpsules de cafè i petits electrodomèstics. Al web municipal www.marratxi.es es pot consultar el calendari complet de la Deixalleria Mòbil amb les hores de funcionament, ubicacions i el tipus de residus que es poden llençar.
NOTÍCIES
Neix l’Aparador Virtual, el catàleg online dels comerços de Marratxí
L’Ajuntament de Marratxí ha posat en marxa el projecte ‘Aparador virtual’, https:// aparador.marratxi.es/, un portal d’internet on s’exposen els comerços del municipi i que servirà perquè els ciutadans puguin conèixer l’ampli ventall de comerços locals a més dels productes i serveis que ofereixen. A l’aparador vitual figuraran totes les dades i característiques del comerç: horaris, telèfon, web, contacte, etc. Els ciutadans també podran saber consultant l’aparador virtual quins comerços disposen d’enviament a domicili o compra online L’aparador virtual pretén augmentar la vi-
sibilitat del teixit comercial del municipi, augmentar les vendes i millorar el posicionament digital a internet. Aquest projecte municipal també servirà perquè els marratxiners siguin conscients de l’ampla oferta de comerç local que hi ha a Marratxí. Uns comerços que de vegades passen desapercebuts o no es coneixen degut a que es troben distribuïts entre els nombrosos nuclis poblacionals del municipi. L’aparador virtual també comptarà amb un apartat especial dedicat als comerços emblemàtics de Marratxí, com puguin ser l’Olleria Can Vent, Can Bernadí, Bodegues
Suau, o comerços amb història com Can Xic, Ca Pinet, Ceràmica Terra Cuita, Forn des Pla de na Tesa, Fusteria Fullana o Embotits Can Pastor. Uns comerços que formen part del projecte de l’IDI. Aquest nou projecte municipal pretén posar en valor el teixit comercial de Marratxí, de gran qualitat i varietat, perquè els ciutadans el coneguin i també per donar suport al comerç local, que és el que crea llocs de feina i riquesa al municipi, i que s’ha vist fortment copejats per les conseqüències de la pandèmia i que han readaptat els seus negocis a l’actual conjuntura.
L’ONG Casal Solidari i l’Ajuntament entreguen 500 juguetes a 170 infants del municipi L’ONG Casal Solidari i l’Ajuntament de Marratxí han repartit devers 500 juguetes entre 170 infants del municipi per celebrar l’arribada dels Reis d’Orient. Cada infant s’ha dut quatre o cinc joguines donades per escoles i clubs esportius perquè cap infant es quedàs sense juguetes durant el Nadal. Les juguetes, que han estat donades durant les darreres setmanes per alumnes d’escoles i instituts, han anat destinades a nins d’entre zero i deu anys. Entre les joguines donades hi havia disfresses, jocs de taula, jocs educatius, tradicionals, nadons, etc.
Les juguetes s’han repartit entre les famílies en petits grups i respectant les normes sanitàries. La crisi econòmica derivada de la Covid-19 ha provocat que enguany s’hagi duplicat el número de famílies que s’havien acollit a aquest programa.
NOTÍCIES
Els Reis d’Orient desfilen per Marratxí en set cavalcades marcades per la il·lusió i pels protocols de la Covid-19
Els Reis d’Orient han desfilat per Marratxí en set cavalcades que han recorregut els diferents nuclis urbans del municipi. Les cavalcades d’enguany organitzades per les diferents associacions de veïnats s’han celebrat complint tot els protocols de seguretat del nivell 4, de situació de risc extrem per la Covid-19. Enguany Ses Majestats han dut mascareta i no han repartit regals ni tampoc han llençat caramels per evitar aglomeracions. Les cavalcades, que van recòrrer Marratxí entre les 17:00 i les 19:45 hores, es van seguir exclusivament des de les balconades o des dels portals dels habitatges i sense superar els grups permesos per les restriccions actuals establertes. Per aquesta raó, les associacions de veïnats i les comissions de Reis han organitzat itineraris més llargs perquè els ciutadans poguessin veure-les des de les seves cases o balconades. Durant les cavalcades tots els integrants han respectat les la distància de seguretat i l’obligació de dur mascareta. El camp de futbol de Nova Cabana va acollir un espectacle de màgia i posteriorment la Cavalcada dels Reis d’Orient organitzada per l’Ajuntament. 250 persones van assistir a aquesta cavalcada que ha estat especialment dirigida a tots aquells que viuen en nuclis allunyats dels itineraris de les cavalcades organitzades per les associacions. Durant la desfilada de les cavalcades, grups de voluntaris van vetllar perquè es respectessin les distàncies de seguretat i per evitar aglomeracions. Malgrat les circumstàncies excepcionals d’enguany, les cavalcades de Melcior, Gaspar i Baltasar van estar marcades per la il·lusió dels nins en la nit més esperada de l’any.
REPORTATGE
L’112 , 25 ANYS D’UN SERVEI INDISPENSALBE El Servei d’Emergències de les Illes Balears, amb seu a Marratxí des de 2007, celebra enguany el 25 aniversari amb una extraordinària reputació i valoració social. L’112 ha viscut la pandèmia amb l’obsessió de blindar el centre per tal d’evitar que un brot de coronavirus impedís o dificultàs la gestió de les emergències.
“L’objectiu fonamental és guanyar segons perquè està en joc la vida de les persones”, aquesta frase de Vicente Soria, director de l’112 de les Illes Balears és el leit motiv del Servei d’Emergències de les Illes BalearsSEIB 112, que compleix 25 anys aquest mes de febrer. Fa tretze anys que l’112 té la seva seu principal a Es Pinaret, a Marratxí, des d’on l’any passat va atendre 668.000 telefonades i va gestionar 117.000 incidents d’emergència. Els operadors reben les telefonades, classifiquen els incidents i mobilitzen els recursos materials i humans per atendre cada emergència. Quan un usuari telefona a l’112 un operador atén la telefonada i ha d’esbrinar què passa i on està passant per avisar els organismes competents. “Tenim tipificat que en quaranta cinc segons hem d’estar en condicions d’emetre l’avís als organismes, i en un minut i trenta segons les unitats han d’estar en direcció a l’emergència”, explica Vicente Soria. Posteriorment, l’112 fa un seguiment de l’emergència per saber si els organismes estan en ruta, si han arribat i si l’incident està sota control. Al centre d’emergències de l’112 a Marratxí fan feina 100 treballadors: 60 operadors, 12 supervisors, 4 caps de sala, a més de personal asdministratiu, de sistemes, de premsa, i l’unitat operativa d’emergències, el personal que es desplaça directament al lloc dels fets. L’any passat va haver-hi una davallada de 100.000 telefonades a causa del confinament, però els incidents no van davallar tant. Durant el període tancament i restriccció social es van rebre telefonades estretament lligades als incidents mentre que van davallar de forma notable les telefonades no procedents. TIPUS DE TELEFONADES L’112 rep moltes telefonades relcionades amb el trànsit. A l’estiu es registren més telefonades relacionades amb incidents a zones de platja i d’estiueig mentre que a l’hivern es registren alertes per activitats professionals, a més d’incidents relacionants amb esports o desplaçaments per fenòmens extraordinaris com la neu. Les telefonades sempre són
molt superiors als incidents perquè habitualment es reben múltiples cridades d’un mateix incident, com passa als accidents o als incendis. Vicente Soria, que fa feina al 112 des dels seus inicis, explica que l’112 de Balears és un servei amb un alt nivell de qualitat i que els equips segueixen un programa de formació “molt potent”. “Per fer feina aquí es necessita vocació i professionalitat, a més de persones que segueixen els procediments, que sapiguen fer feina en equip. També cal tenir empatia i tranquilitat perquè tu tens que controlar la telefonada, qui crida no té pot contar allò que ell vol, sino allò que tu necessites que te conte per poder activar el servei”. Agressions, incendis, inundacions, accidents de trànsit. És el dia a dia dels treballadors de l’112 que fan feina sota pressió i amb una tensió constant. Per això l’112 disposa d’un programa d’atenció psicològica als treballadors del centre amb el Col·legi de Psicòlegs de les Illes Balears. “És relativament fàcil implicar-se en les històries i durte-les a ca teva”, conta Soria que recorda que l’’112 de les Illes va posar en marxa, al 1998, el primer programa d’atenció psicològica en emergència a Espanya i Europa. Gràcies a aquest servei un psicòleg està disponible les 24 hores del dia a cada illa per poder atendre als treballadors en cas necessari. TECNOLOGIA A més del personal laboral, la plataforma tecnològica és fonamental per al funcionament del centre perquè “has de garantir que les telefonades arribin passi el que passi, per això tenim centraletes i sistemes redundats, igual que amb els servidors i les xarxes internes de comunicacions”, conta el director de l’112. A més, els operadors disposen de software d’ajuda a la gestió, sense el qual el temps de resposta podria triplicar-se. Per ser més ràpids i eficients, els processos del centre d’emergències estan en continua revisió, fa uns anys es va fer una revisió en profunditat i es van reduir de 500 a 300 els procediments. Un dels principals cavalls de batalla dels centres d’emergències amb les
REPORTATGE companyies de telefonia és la necessitat de conèixer la localització de les telefonades de mòbil. “Per nosaltres és fonamental la localització, si sabem on passa podem enviar a algú, tu pots saber molt bé què passa però no te serveix de res si no saps on està passant. La localitzacio és fonamental i en poc temps podrem ublicar la telefonada amb la precisió d’un gps”, destaca el director de l’112. MOMENTS MÉS DURS Vicente Soria considera que en aquests 25 anys el centre d’emergències s’ha enfrontat a tres situacions d’una complexitat excepcional: les tempestes generalitzades a tot l’arxipèlag al 2001, el cap de fibló de 2007, i la pandèmia de coronavirus. “És cert que com a resultat allò més dramàtic va ser la torrentada de Sant Llorenç en què moriren 13 persones, però no va ser difícil a nivell de gestió ni de complexitat perquè va ser un succés breu”. Com a director de l’112, una de les principals preocupacions de Vicente Soria ha estat encapsular el centre per tal d’evitar que es declaràs un brot de coronavirus que afectàs a la gestió de les emergències. “El centre està organitzat per minimitzar el risc de contagi, la qual cosa dificulta l’organització. Hem hagut de reestructurar tots els espais. Els grups de treball són estancs” per evitar els riscs de contagis entre torns, i els caps de sala estan teletreballant”. Les reunions es fan de forma telemàtica i s’ha establit un protocol de desinfecció que realitza una empresa externa, a més de que els propis treballadors han de desinfectar el seu lloc de feina per al següent torn. Fins i tot, s’han fet proves per posar en marxa l’atenció telefònica des de casa. ”Ho hem provat i en cas de necessitat extrema si no es pogués fer feina en el centre, tindríem aquesta capacitat”. Vicente Soria explica que amb la pandèmia han aprés a adaptar-se amb rapidessa a les situacions i a adaptar l’organizatció. El director de l’112 desvetlla que des del principi els centres d’emergències espanyols estigueren d’acord que la pandèmia “no anava a durar dos mesos, de fet van veure un horitzó de dos anys perquè no és només el problema sanitari, és tot allò que ve darrere, perquè hi ha problemes econòmics, laborals, de tipus psicològic, hi ha unes seqüeles que es van a perllongar”. Després de 25 anys de servei i una gran reputació i valoració social, Soria defensa que els centres d’emergències de l’112 a Espanya són una història d’éxit, tal com també reconeix l’Unió Europea que considera al nostre país un dels estats on millor s’ha implantat el sistema de gestió integral de les emergències.
ENTREVISTA
GERMÁN TRAVER DIRECTOR DE COMUNICACIÓ DE PALMA PICTURES
La productora Palma Pictures, amb seu a Marratxí des de fa 20 anys, està convençuda que recuperaran el gran volum de feina de publicitats i ficcions d’abans de la Covid-19 perquè els projectes els continuen arribant i els rodaran en quant s’aixequi l’alerta. Germán Traver, director de Comunicació de Palma Pictures, conta que van escollir Marratxí per establir la seu perquè l’ubicació és idònia per arribar a qualsevol part de l’illa en poc temps.
¿En quina situació està Palma Pictures en un any tan complicat per a tots els sectors? Vàrem arrencar l’any amb normalitat però els projectes que havíem de rodar a la primavera, que és la part més forta de l’any, van caure gairebé tots. L’activitat es va reprendre al juliol, al novembre vam tenir un parell de rodatges i hem tengut un altre rodatge al gener. En aquest temps hem après molt, igual que tot el sector, a treballar amb els protocols i limitacions de la covid. Estem preparats per rodar i quan el rodatge està en marxa es roda sense problemes. El problema són els viatges per les dificultats de desplaçament i per les quarantenes imposades. Mantenim el contacte amb els nostres clients. Mai hi ha hagut més demanda de contingut audiovisual que actualment, i Espanya està molt ben posicionada per dur a terme aquests projectes. Tot el sector estava desbordat per la demanda que hi havia. Tenim l’esperança que en el moment que es regularitzi o hi hagi una solució terapèutica tornarem a la normalitat.
Fins fa cinc o sis anys el 100% del que fèiem era publicitat, filmada i fotogràfica. Darrerament, a nivell de llocs de feina i facturació, les sèries suposen el 60% de l’activitat i les sèries, el 60%.
“Crec que tornarem a la situació de 2019 quan passi l’alerta sanitària perquè els usuaris estan afamats de continguts”
És paradoxal que no es pugui rodar ficció tot just quan l’usuari consumeix més sèries i pel·lícules, i quan més temps passa al seu domicili Mai hi ha hagut més socis de plataformes que ara. Estan afamats de contingut nou i és una gran paradoxa que no es pugui rodar, però aquesta tendència no disminuirà, tocarà sostre, però el mercat ens segueix demanant continguts i hi ha molts projectes que s’activaran tot d’una. Aquestes plataformes no tenen problema de finançament, com en una pel·lícula espanyola on necessites el suport del ministeri de Cultura, de la teva comunitat autònoma o d’una televisió. Aquí hi ha un termini de lliurament i si tenen un pressupost que els encaixi, s’aixequen els projectes molt ràpidament. Ells allò que volen és produir perquè és la base del seu negoci perquè els seus socis paguin les quotes de subscripció. ¿Quines són les principals àrees en què treballa Palma Pictures?
¿Com veieu el futur a curt i mig termini?
Nosaltres tenim allò que és imprescindible, que són projectes, el que passa és que actualment no es poden desenvolupar. Això és el que ens dóna esperança cada dia, que ens segueixen arribant projectes de sèries. Cal mantenir l’esperança pel nostre sector, i pel benestar del planeta sencer, que en algun moment això s’haurà de solucionar i que a poc a poc tornarem a la normalitat. Si sota aquesta situació tan difícil ja estem rodant, quan tornem a tenir llibertat d’acció i hagi passat l’alerta sanitària, crec que tornarem a la situació que teníem el 2019. ¿Quins projectes heu fet darrerament? Al novembre vam rodar dos publicitats, una de set dies i una altra de dues jornades, i hem fet un altra publicitat al gener d’enguany. No es desplaça tot l’equip perquè es treballa amb rodatges remots, que és una cosa que ha vingut per quedar-se, com el teletreball. Si de cada deu oportunitats aconsegueixes un projecte, ara de cada vint aconsegueixes un perquè les empreses estrangeres són reticents a fer viatjar als seus empleats. ¿Què feu en aquest moment d’aturada, com us prepareu per a la sortida de la crisi? S’han posat en marxa els rodatges remots i ens estem reinventant. Podem tenir el contacte amb el client, no perdem el contacte amb la productora, amb la Mallorca Film Comission, per veure com avancem en regulacions, en rodatges en exteriors. És difícil planificar, allò més important és no perdre contacte amb els clients i que se sentin segurs amb els nostres protocols, que són molt exigents, sobretot quan es treballa amb 300 persones alhora. Crec que el sector està molt conscienciat perquè si hi ha un cas de contagi, tothom se n’adona i ningú s’ho pot permetre.
ENTREVISTA ¿Què té Mallorca que atrau cineastes i publicistes de tot el món? Aquest sector ha crescut a través de Mallorca a la vegada que ho ha fet el turisme, som dos sectors molt lligats. Òbviament és un espai meravellós, l’essència de la Mediterrània, que té una gran diversitat de localitzacions, més gran del que es podria pensar a primera vista. Falten poques coses, potser un desert i un skyline d’una gran ciutat. Per publicitat la resta es pot aconseguir amb postproducció. Mallorca té capacitats d’allotjament, amb cadenes hoteleres de primer nivell, ben connectada a tot Europa. És un lloc encantador per rodar dos o tres dies, per poder treballar. Si és un projecte que demana un sabor mediterrani, Mallorca és imbatible ¿Com aconsegueix Palma Pictures atreure aquests projectes? Quan un client vol llençar una campanya i el director necessita una platja, una casa moderna i un centre de ciutat mediterrani, aquí entrem nosaltres per atreure el projecte. Es demanen diferents llocs d’Espanya, d’Europa i de fora d’Europa amb aquestes característiques. I aquí tot suma: la possibilitat d’oferir les localitzacions de forma ràpida i segura, la possibilitat de tenir un càsting ampli, tenir uns serveis que s’adaptin a el pressupost, amb vols pròxims. I és aquí on competim amb Màlaga, i Barcelona a Espanya, i amb la costa francesa, Itàlia, Croàcia i Portugal a Europa. I amb Sud-àfrica, Xile i l’Argentina fora d’Europa. I a la fi, la producció decideix. ¿I si sou vosaltres els escollits? Si ve aquí, nosaltres li donem tot el servei inclòs: càsting, localitzacions, i tota la producció i l’equip tècnic que necessitin per al rodatge. Nosaltres hem de ser molt competitius i tenir la nostra oferta molt afilada per poder guanyar perquè competim amb tothom. En aquest negoci qui respon abans, dóna dues vegades. Els nostres grans recursos tècnics i humans ens permeten ser molt àgils i podem gestionar sis o set projectes de forma simultània. ¿Quin és el pressupost mitjà dels projectes? Es poden fer rodatges d’un dia de tres o quatre mil euros fins a projectes de 20 mil euros diaris de rodatge. És difícil concretar perquè pot ser un projecte petit de publicitat rodant amb una parella a la badia de Sóller o un projecte més complex que requereix grues, cotxes en moviment, etc. Intentem donar un servei premium i per això potser tenim uns pressupostos més alts que la competència. Actualment tenim 41 persones en plantilla, molts d’ells estan en els seus països d’origen, ja que tenim presència al mercat britànic, alemany, francès, italians i als Estats Units. Aquestes persones són els que van a les portes de les productores i veuen com es mou el mercat als seus païssos. ¿Per què es va implantar Palma Pictures a Mallorca? El fundador va ser Ona Holmgren, un productor d’èxit escandinau que treballava molt en publicitat a Suècia i va venir de vacances a Mallorca i va veure moltes possibilitats de localitzacions que no hi havia a Suècia per rodar projectes que no es podien rodar allà. Al 1993 es va instal·lar en un pis a Palma i l’empresa va anar creixent, primer amb el mercat escandinau i després amb el
mercat britànic. Ell va vendre la seva part i ara hi ha un accionariat que es reparteix, gairebé al 50%, entre socis escandinaus (propietaris de l’hotel Cort de Palma) i l’altra part està formada per un equip directiu, britànic i espanyol, que està més enganxat a el dia a dia. ¿Per què vareu triar Marratxí per fixar la seu de Palma Pictures? Vàrem instal·lar-nos a Marratxí a l’any 2000 per un tema de disponibilitat de sòl industrial, es va cercar estar a prop de l’aeroport, i de la resta de l’illa. A deu minuts de Palma, a 15 minuts de l’aeroport i a 30 minuts d’Alcúdia. Si tens un rodatge no pots perdre tres hores en anar i tornar. El rellotge compta moltíssim i aquesta és una dels grans avantatges de Mallorca, que hi ha moltes localitzacions en un espai relativament petit. ¿Quina relació teniu amb l’Ajuntament? La relació amb l’Ajuntament sempre ha estat cordial, amb la policia local, que la tenim aquí al costat, tenim una relació molt bona. I crec que podríem estrènyer encara més la relació amb el municipi, igual que ho fem amb Amadip, Projecte Home o altres entitats.
ESCANEJA
CONEIX EL COMERÇ LOCAL CA’N PINET, 75 ANYS DE SERVEI AL CLIENT Ca’n Pinet, nascuda al 1946, es defineix com una botiga de poble que “té de tot”: roba interior, merceria, roba, llençols, mantes i també venen mobles, a un local enfront de Ca’n Pinet. Des de fa 75 anys, Ca’n Pinet s’ha convertit en una tenda de referència a Pòrtol, pero també a tot Marratxí, especialment a Sa Cabaneta, malgrat que també reben clients de fora de Pòrtol. L’IDI, Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears, l’ha otorgat la distinció de comerç amb història. Actualment es troba al front del negoci la tercera generació, amb Maria del Carme Monzón, que rep l’ajuda de la seva mare, Maria Canyelles, que amb 76 anys encara dóna un cop de mà a la seva filla. “He estat 70 anys al comerç, des dels sis anys Acompanyant ma mare des de ben petita i despatxant i atenent clients des dels 14 anys fins que es va jubilar parcialment als 65 anys”. En aquest temps Ca’n Pinet ha ampliat el seu local comprant la tenda veïnada i amb la tenda de mobles. “Tenim l’altra tenda tancada i quan venen els clients anem allà i els despatxam”. Maria Canyelles remarca una vegada i un al-
tra la importància i el valor afegit de tendes com la seva, que coneixen els clients i els donen un tracte proper. Moltes de vegades són clients coneguts i inclús clients que venen de generació en generació. Maria Canyelles confessa que és dificil mantenir la tenda. “Has de passar molts de sacrificis, has d’estar molt al tanto, has de vetlar tots els batuts que deiem en mallorqui, els centres comercials se’n duen la palma i ha davallat la venda, però sempre tenim els nostres clients que en són fidels i ens defensam per poder viure”, tot i que Maria no sap si Ca’n Pinet resistirà un altra generació. “Tenc els mateixos clients de molts d’anys i estan contents amb nosaltres perquè tornen a comprar”. A més, Maria destaca que les confeccions de roba a Ca’n Pinet es fan de franc per als clients que compren la roba a la tenda. “I crec que això els clients ho veuen, i si ens criden per dur roba a gent que not venir a la tenda, s’ho portam a casa i s’ho mostram, inclús fora de Pòrtol. Tenim clients de Sa Cabaneta, Santa Maria, Santa Eugènia, Algaida, Palma”. Les propietàries de Ca’n Pinet admeten que el confinament va ser molt dur per al negoci que, per primera vegada en la història, ha
estat dos mesos tancat. “Després del confinament ens pensàvem que no vendríem res però ha estat a l’inrevés, perquè han tornat els clients. Allò que s’ha aturat un poc és la roba de vestir perquè la gent no surt, però venem molta de roba interior: pijamas, camisetes i merceria es venen més que abans de la pandèmia”. Maria Canyelles, tota una vida fent feina a Ca’n Pinet, fa ènfasi en l’atenció personalitzada que caracteritza el comerç local front a l’atenció que es dóna a grans superfícies. “Jo soc la primera que no surt a un centre comercial. Estam aveçats a estar amb el client, a mostrar-li les coses, a oferir-li allò que tenim i a dir-li allò que li convé més. I en els centres comercials te despatxes tot sol perquè no hi ha ningú. Ca’n Pinet continua atenent els seus clients de sempre i fa front a la pandèmia aixecant cada dia la persiana, com ho ha fet en els darrers 75 anys, sense tancar ni tan sols per vacacions. Ja són tres generacions: àvia, mare i filla, les que han posat en peu aquesta tenda de Pòrtol que insisteix en el seu leit motiv: conèixer al client i saber sempre allò que necessia i li afavoreix.
TERRA DE FANG
L’ANTIC POBLAT D’ES PUIG BLANC
Es Puig Blanc és una petita muntanyola de 173 metres que trobam a la zona de ses Clotes, això és, a la vall que triangula Pòrtol, sa Cabaneta i Marratxinet. Aquest indret és eclipsat pel topònim de sa Cimentera, popularitat que li ve donada, com bé indica el seu nom, per mor de la fàbrica que hi va funcionar fins a finals del segle XX. Poc se’n sap, però, del protagonisme que pogué allotjar aquest paratge ja des de temps remots. I és que es creu que les primeres poblacions de l’illa, tribus provinents de la cultura talaiòtica, ja s’hi van establir aquí fa uns mil anys abans de Crist. Vicenç Sastre, curiós i estudiós de la zona, sosté que aquí hi podríem trobar un continu ceràmic que abastaria des de l’època talaiòtica fins a l’època medieval, obtenint, d’aquesta forma, vestigis de totes les civilitzacions que habitaren l’illa: talaiòtica, postalaiòtica, púnica, romana, àrab i cristiana medieval És per aquest motiu que es tractaria d’una estació arqueològica de vital importància. Si bé manca un estudi científic més acurat, al vessant sud del puig, a causa dels enfonsaments dels marges i de l’erosió, quedarien
al descobert, escampades per les marjades abandonades, nombroses restes de ceràmica trencades que ens permetrien constatar-ho. A dalt del Puig, al vessant sud-est, s’hi ubicaria l’antic poblat, lloc on s’aixecaven els habitatges i el nucli principal. Es tractava d’una petita comunitat formada per agrupacions de famílies. Segons dibuixa Sastre, aquest estaria envoltat per una murada ciclòpia – això és, feta per grans blocs de pedra sense argamassa- de certa alçada. Aquests murs defensius reforçaven la pròpia naturalesa de la pendent. Per altra banda, el poblat, al manco, tendria una porta principal situada al collet ocupat per Sa Cimentera, a més d’una altra porta secundària. Un camí escalonat tallat a la roca i situat al costat nord-oest hi permetia l’accés. A dins del tancat hi havia cabanes de planta quadrada o circular –la degradació de les restes actuals en dificulta esbrinar l’exactitud morfològica-. Solien te-
nir un lloc comú de reunió, que també estava dedicat als actes religiosos. A certa distància hi trobariem l’àrea sagrada, constituïda pels talaiots i el santuari, així com altres dependències, on s’hi practicaven rituals i d’altres celebracions. Sastre també apunta que no lluny del poblat, en els penya-segats de Sa Vileta, es podrien haver excavat grans coves, ben amples i tancades amb murs, on realitzarien els enterraments i el culte als difunts. Per altra banda, la principal activitat econòmica es basava en l’agricultura, la caça, l’aprofitament del bosc i sobretot la ramaderia. Per arribar fins aquest indret, partint des de sa Cabaneta, tenim els camins públics de sa Costa d’en Mas i de sa Cimentera. Aquest últim es troba inserit dins la proposta de rutes saludables senyalitzades i adaptades per l’ajuntament, que permeten recórrer un dels racons més sorprenents i agradosos del nostre terme.
CIUTADANIA ACTIVA
“SOM PETIT”, L A CAMPANYA DE SUPORT AL COMERÇ LOCAL DE L’AMIPA D’ES LICEU
La iniciativa pretén donar visibilitat als negocis locals per difondre la seva qualitat i fer costat a un sector molt afectat per la pandèmia
“Anar a la botiga de devora ca teva, comprar una joia feta per la mare d’un amic de classe o dur una bossa feta per la teva amiga, que t’arregli el cotxe qui comparteix amb tu el cafè el matí, que et talli els cabells la mare de la companya de futbol o la perruquera a qui veus obrir cada matí quan deixes els nins a escola” És part de la campanya “Som petit” que ha posat en marxa l’AMIPA del col·legi Es Liceu per donar suport al comerç local, un dels sectors més afectats per la pandèmia. Els organitzadors han creat un perfil d‘Instagram i un de Facebook per mostrar imatges dels comerços de proximitat i dels artesans que hi ha als voltants de l’escola. Es tracta d’una iniciativa per donar visibilitat als negocis locals per tal de fer-lis costat i de difondre la seva qualitat i varietat. La campanya iniciada amb vistes al Nadal s’espera que arreli entre els consumidors i que repensin la seva forma de consumir. El seu objectiu és sintetitza a un dels lemes escollits: “Compra al petit, fes-lo gran”.
La iniciativa d’Es Liceu s’emmarca en un context molt complicat per l’economia i els comerços locals de tot el país per mor de la pandèmia, per la qual cosa han sorgit iniciatives en favorç del comerç de proximitat. Recentment l’Ajuntament de Marratxí va presentar la campanya ‘Aquest Nadal feim les coses diferents perquè tot sigui com sempre’, on es demanava als marratxiners fer les compres de Nadal dins el municipi per donar suport al comerç local i als seus treballadors. En aquest sentit, el batle Miquel Cabot recordava que és moment d’ajudar el màxim possible al teixit comercial, sobretot al petit comerç perquè, a més, a Marratxí hi ha un teixit comercial molt ampli i una restauració molt variada i el teixit local és el que crea llocs de feina al municipi i dóna vida al poble. Recentment el Consistori també ha posat en marxa el projecte ‘Aparador virtual’, un portal d’internet que augmentarà la visibilitat del teixit comercial del municipi i servirà per difondre els seus productes i serveis, augmentar les vendes i millorar el posicionament digital a internet.
CONEIX L’AJUNTAMENT
CASAL SOLIDARI, UNA EINA CL AU DURANT L A PANDÈMIA Casal Solidari-Gent del món és una ONG nascuda a l’any 2010 a Marratxí Fins al 2015 es va dedicar a projectes humanitaris al Senegal, amb la construcció d’una maternitat i de pous d’aigua potable, però la finalització d’aquests dos projectes va coincidir amb la crisi immobiliària, que va deixar famílies del municipi en estat de necessitat. “Unes famílies que no estaven trobant ajuda ni respostes des de les diferents administracions. I en aquells moments l’ONG va decidir invertir els seus esforços cap a la gent d’aquí i intentar crear un casal solidari per al municipi. D’aquí el nom de Casal Solidari- Gent del Món”, explica Xisca Mulet, secretària de Casal Solidari. Casal Solidari considera que la tasca més important que fan és aconseguir aportacions i recursos per preparar quinzenalment una bossa d’aliments i productes
de primera necessitat per a les famílies usuàries, la qual cosa implica tenir ”una bona xarxa de voluntaris ben consolidada i una important tasca de gestió”, explica Mulet. Inicialment Casal Solidari es finançava amb esdeveniments com rifes, concerts, exposicions solidàries i aportacions de particulars, una etapa en què atenien a unes cinquanta famílies. Posteriorment aquesta xifra va arribar a les cent cinquanta famílies, un total de cinc centes persones, gràcies al conveni de col·laboració signat amb Serveis Socials de l’Ajuntament, que els va cedir un local i els varen derivar les famílies que atenia el Consistori. “L’augment va ser tan gran i sobtat que vàrem haver d’establir convenis amb Creu
Roja per rebre aliments de la Unió Europea, amb el Banc d’Aliments per recollir producte setmanalment i sol·licitar subvencions a La Caixa i a l’Ajuntament per omplir el rebost”, explica Mulet. La filosofia de l’ONG sempre ha estat implicar als veïnats del municipi i per això van engegar projectes com els Cors Solidaris amb els centres escolars o els clubs esportius de Marratxí, que fan recollides de productes que no aconsegueixen per altres vies, com articles de neteja i d’higiene personal o producte nadalenc. L’ONG ha travessat per tres moments crítics al llarg de la seva existència. “Un va ser fer front a dos locals i a un augment sobtat de famílies que ens va obligar a cercar vies de finançament més compromeses que implicaven molta paperassa i una infraes-
CONEIX L’AJUNTAMENT
tructura d’emmagatzematge i transport que en aquell moment no teníem, així com triplicar també la xarxa de voluntaris per poder donar l’abast”. El segon moment crític va ser quan el Bisbat els va informar de que no podien continuar al local de l’antiga rectoria perquè l’edifici no estava en condicions “i el tercer i, segurament el més fort, l’arribada de la pandèmia”. Xisca Mulet assegura que han estat tres moments complicats però que els han enfortit, “en gran part gràcies a la coordinació amb els Serveis Socials i la implicació de l’Ajuntament de Marratxí que ens proporciona un espai per emmagatzemar el producte de Creu Roja, ens transporta el producte cap als casals, ens va facilitar tot d’una un nou local a Pòrtol i s’ha fet càrrec de gran part de les despeses derivades de l’augment de famílies usuàries durant aquesta crisi”. PANDÈMIA Fins l’’arribada del Covid, Casal Solidari feia activitats per obtenir ingressos, com les havaneres solidàries, les exposicions i concerts solidaris d’artistes del municipi, com Pep Suari, Joan Miquel Lladó, en Rafel Cifre, Marga Mairata, Catalina Moll, Quino M. Niebla, Esther Bosch, Marga Rotger. A més de participar en fires, fer rifes solidàries o col·laboracions amb les recollides a les grans superfícies que feien Càritas o Rotary Club. “La pandèmia ha estat molt dura però probablement també la que més sentit han
donat a la nostra entitat. En ple confinament vèiem com, des dels Serveis Socials, ens derivaven 7 o 8 famílies diàries per atendre d’urgència que no tenien res per menjar. Teníem el 70 % dels voluntaris en edat de risc sense poder donar una mà i totes les dificultats que, de per si, comportava el moment”, conta Mulet. ALTRUISME Les dificultats i el sentir-se útils van esperonar aquesta ONG que es va moure per aconseguir donacions per part de restaurants i escoles que havien tancat, d’empreses de Marratxí que volien col·laborar, de veïnats que s’organitzaven per recollir producte fresc, d’amics que ens proporcionaven productes per rifar i molts de voluntaris joves que ens ajudaren a gestionar tot el producte extraordinari que en aquells moments ens arribava de la Conselleria d’Agricultura per repartir-los entre les entitats socials. “Amb coordinació directa amb la gent dels Serveis Socials i amb l’ajuda de la brigada de l’Ajuntament vàrem poder fer entregues a domicili, tenir sempre capses d’urgència preparades per a les noves famílies i comprar el producte necessari per poder mantenir la qualitat de les bosses que entregàvem”. Casal Solidari subratlla la resposta de la societat civil de Marratxí durant la pandèmia. “Vull remarcar com s’han bolcat les famílies de Marratxí en les recollides solidàries que hem fet a les escoles i a les
botigues. També estam molt contents de la col·laboració de l’alumnat, com els del Liceu que cada setmana venen, en petits grups, a preparar bosses per a les famílies, o els dels IES de Marratxí i Sant Marçal que han organitzat diverses jornades solidàries en benefici del casal”, explica Mulet. FAMÍLIES ATESES Actualment Casal Solidari atén unes 300 famílies de mitjana. Els problemes més comuns són la falta de feina, les dificultats per cobrar els ERTOS, l’elevat preu del lloguer o les denegacions de l’ingrés mínim vital. “Ens preocupa especialment la dura situació de moltes dones que s’han de fer càrrec totes soles dels seus infants i viuen de les poques hores de feina que poden fer”, sosté Mulet. Un dels moments més feliços que es viuen al Casal és quan donen d’alta una família perquè ja no necessiten la seva assistència. “És un moment molt emocionant al casal. Ens mostren un gran agraïment i, nosaltres, de broma els deim: “esperam no tornar-vos veure pus”, conta Mulet. Casal Solidari té una seu a Sa Cabana (carrer Balanguera 11), on atenen cada dijous, i a Pòrtol, al carrer Major 114, on es troben un dijous cada dues setmanes. “Poden venir a conèixer el nostre projecte i col·laborar fent aportacions econòmiques, de productes o oferint-se com a voluntaris per preparar i entregar les bosses d’aliments. Tothom serà ben rebut”, conclou Mulet.
Consulta com participar a: