100 anys de La Salle Premia by rafa navarro

A tots aquells que sembraren, i segueixen endinsant la llavor en els solcs de la docència: cultura de l’esforç, justícia, solidaritat, comprensió, amor... en els Cent anys de fundació de Nostra Senyora del Port – La Salle, un capítol de la història de Premià de Mar.

Cent anys de La Salle Premià c

2011 La Salle Premià

Autor: Germà Jesús Linares Documentació: Germà Joan Escalé Assessors de redacció: Josep M. Navarro, Rafael Navarro Concepte, disseny gràfic i maquetació: compagina info@compagina.com www.compagina.com Portada: Grup d’alumnes de l’Escola Nostra Senyora del Port, any 1914 Edita: La Salle Premià Imprimeix: Gramagraf 1a. edició: 2.000 exemplars (maig de 2011) Dipòsit legal:

Tots els drets reservats. Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides sense l’autorització per escrit dels titulars dels drets, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.

Cent anys d’una escola és una efemèride digna de celebrar ja que és el destil·lat d’una obra quotidiana construïda per un grapat important de persones que van fer, fan i faran de l’educació una raó important de la seva existència. No és una simple acumulació d’anys.

Irene Rigau Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Poques empreses humanes resisteixen el pas de deu dècades, vicissituds incloses, si no estan fonamentades en uns valors que les sustenten. Uns valors sòlids, irrenunciables, però adaptables, i en mig d’aquests, amb tota seguretat, hi trobarem el compromís i l’esperit de servei. Celebrar un centenari també és una invitació a recordar el valor de l’herència rebuda i una crida a la responsabilitat que això significa. Una responsabilitat que s’ha d’interpretar no sols com el compromís de conservar sinó com el deure de fer créixer. Fer créixer una institució educativa és posar-la en sintonia amb el món on viuen aquells que eduquen i aquells que eduquem. Vostès són hereus d’una tradició a la que volen fer fruitar, no sense esforços i desencisos, tot albirant un model educatiu nou. El canvi, la innovació, el risc i l’avenç formen part de l’essència del seu esperit fundacional. Aquesta actitud és d’agrair. Durant els dies de festa recordaran els seus orígens. Els posaran en contrast per veure els perfils ben dibuixats i els que encara necessiten retocs. Miraran el futur i maldaran perquè aquests orígens -l’herència veritable- es puguin projectar més enllà de la nostàlgia. I així, constituïts en comunitat escolar, aprendran, per millor ensenyar, que les obres ben pensades són aquelles que resten obertes a la crítica de la història i saben incorporar les propostes de futur. Enstoca viure un moment social i cultural complex i per tant ens cal repensar l’escola un altre cop. Mentre hom pot considerar aquesta situació com a desencisadora, jo els animo a que l’entomin com una oportunitat, com un regal. Fent aquest camí la seva escola engruixirà en tendresa, serà més oberta i més compromesa amb el món, més integradora, més crítica, més austera.. Personalment els agraeixo l’oportunitat que m’han donat de dirigir-me als premianencs lligats amb llaços d’afecte a la Salle perquè així puc fer un homenatge a aquelles persones de la seva institució que han donat molt de si mateixes per a l’educació dels infants i joves del nostre país.

Benvolguts/des,

Germà Josep Guiteras Provincial Sector Catalunya

Celebrar aquest Centenari és quelcom de molt important per a La Salle Catalunya i per a La Salle Premià de Mar. Important per a La Salle Catalunya, és a dir, per a tots els Germans, Professors i Professores i molt d’altre personal que han format part d’aquesta Institució i que han estat la història viva d’aquests cent anys que ens han precedit. Per a Premià de Mar, en concret, perquè ha estat el lloc precís on s’han viscut, amb tot el que això suposa d’arrelament, de significació pròpia i específica d’uns espais, d’unes persones ben reals i d’uns fets ben propis i singulars. Cent anys d’història és quelcom que es diu molt ràpidament, però que cal pensar i valorar molt a poc a poc, talment com, a poc a poc, és l’esdevenir dels minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys. Ha estat en aquest esdevenir que s’ha anat escrivint la història d’aquest Col·legi de La Salle Premià de Mar, avui ja centenari. Personatges i protagonistes n’hi ha hagut molts, però, en el cas de Premià, sobretot, la persona que sobresortí més per damunt de totes les altres en l’origen de l’escola fou el Germà Miquel Febres Cordero, que havia arribat a Europa el 1907 per a dedicar-se a l’ensenyament i composició de textos apropiats per a l’estudi accelerat del castellà. Ara, ja passats els anys, sabem que, entre els seus escrits, s’hi va trobar el Títol d’Acadèmic de la Llengua de l’Equador, la seva terra nadiua, i corresponent al de la “Lengua Castellana de la Real Academia”. Ningú no sabia que tingués aquest Títol. Quin exemple per al nostre temps el de la seva senzillesa i humilitat! És cert que és molt propi dels Germans de La Salle la senzillesa, però fins a aquest alt grau, sembla com si no pogués ser. Per aquesta presentació, és molt adient de parar atenció en el valor de la paraula i de la paraula ben escrita i de la paraula transmesa a través de la seva impressió gràfica! Avui, que es torna a valorar tant la necessitat i la importància de la lectura i l’escriptura, l’edició d’un nou llibre, el que ha de relatar els 100 anys d’història de La Salle Premià, i el testimoni d’un Germà que en va escriure tants per a l’educació, ensenyament i aprenentatge de la llengua, són la millor lliçó que podem rebre tots els qui el tinguem en les nostres mans, i un gran exponent dels valors lasal·lians que hi són inclosos: bondat, paciència, amor, amistat de Déu, mestratge, unió, fe en un mateix, capacitat de trobar solucions i de ser agraïts, que han impregnat les vides dels protagonistes.

Benvolguts/des,

Miquel Buch i Moya Alcalde de Premià de Mar

Com a alcalde, però sobretot com a premianenc, em sento orgullós de poder viure aquest primer centenari de La Salle, perquè són moltes les famílies que, durant aquests 100 anys, han estat, a través dels fills o néts, vinculades a aquest centre. Famílies senceres que han vist com els més petits eren, en el seu llarg i no sempre fàcil camí cap al món dels adults, formats, ensenyats, i educats per tots els professionals que durant dècades han esdevingut els pilars d’aquesta escola. La Salle és un símbol de la nostra vila. Un edifici singular que forma part de l’ADN de Premià de Mar, una silueta ben familiar des del mar i perfectament definida quan ens enfilem pels turons de la Serralada de Marina, camí de Sant Mateu o del mirador de Teià. I, molt més enllà de la seva particularitat arquitectònica, La Salle també és una escola que ha ajudat el nostre poble a créixer una mica més: Créixer en coneixement, créixer en solidaritat i créixer en tots aquells valors positius que són molts i que, amb independència de les nostres creences, hem de reconèixer en la comunitat de Germans i educadors de l’escola. L’Escoleta, aquell petit edifici que va obrir les portes del coneixement i l’ensenyament a tants i tants veïns, fa temps que va desaparèixer. No així el seu llegat, que es demostra en l’empenta de l’actual Salle i en la gran mobilització d’exalumnes de totes les edats i voluntaris que s’han bolcat per fer d’aquesta celebració del centenari tot un èxit. Per tant, vull aprofitar aquestes línies per felicitar a tots els que, d’una manera o altra, heu format part d’aquesta gran família, La Salle, que dia rere dia, fa possible que molts petits premianencs puguin anar-se fent grans i, sobretot, créixer com a persones. Per molts anys!

És motiu de gran satisfacció per a mi adreçar-me a tots els que heu passat per les aules de La Salle o heu tingut alguna vinculació amb la nostra Institució ara centenària. Voldríem que aquest programa arribés a tots vosaltres i que despertés la il·lusió de retrobar-vos amb la vostra escola, companys i professors ara que tenim un bon motiu per a fer-ho. En ell hi trobareu les activitats que aquesta primavera estem duent a terme per festejar el nostre aniversari. Germà Joan Escalé Director de La Salle Premià

L’escola és un lloc privilegiat de VIDA, en ella les relacions humanes maduren de la mateixa manera que els infants i joves hi creixen. Aquesta és una de les grans sorts que tenim, la d’omplir els nostres espais de persones en unes etapes: infància i adolescència en què els horitzons personals són més oberts, són més flexibles, més permeables a la il·lusió i hi tenim més capacitat de gravar experiències, pensaments i hàbits que ens acompanyaran tota la resta de la seva vida. Qui és el que no serva records de la seva etapa escolar? Cada escola té una escala de valors i una cultura metodològica. En el cas de La Salle hem volgut buscar la nostra font en els valors de Jesús de Natzaret i les maneres pedagògiques de Sant Joan Baptista de La Salle. L’escola fa de termòstat entre els valors de l’ahir i l’avui, entre la tradició i les noves intuïcions, doncs poleix i modula els valors que el moment històric actual està oferint en avantguarda, dels que la saviesa de la cultura occidental ha anat donant-nos en les generacions passades. És també motiu de joia per a nosaltres que hagi coincidit aquesta celebració amb l’estrena del nou edifici del parvulari per encabir la nostra 3a línia educativa. La Salle creix gràcies que els premianencs i altres veïns del Baix Maresme, generació rere generació han confiat en el nostre estil d’escola i La Salle ha obert encara més els seus braços per acollir-hi a més infants i les seves famílies. Ha corregut molta tinta en aquests 100 anys -en un escola aquesta expressió no és evidentment només una metàfora-.Us convidem doncs a tots els que heu fet córrer la tinta sobre fulls quadriculats tot bastint la vostra personalitat o els que heu corregut pels nostres patis a compartir altre cop aquets espais amb les activitats d’aquest programa, gaudint plegats de la satisfacció d’haver dut a terme aquesta cursa de fons i d’haver fet història amb nosaltres. Sentiu-vos-hi tots convidats!

Grup de petitis novicis, curs 1912-1913

Abans de l’Escoleta Els orígens de La Salle a Premià de Mar

Per iniciar aquest relat cal, primer, entendre les raons que van portar fins a Premià de Mar la congregació dels Germans de La Salle, originaris de França. Al país veí, a començaments del segle XX, s’havia implantat la III República. El cel francès “profetitzava” mals auguris per a l’Institut. No va trigar a fer-se realitat. La data grisenca, ensems demolidora, serà el 7 de juliol de 1904. El ministre Emile Combes promulgava la fatídica Llei: “Queden suprimides les Congregacions religioses de l’ensenyament”. Els Germans de La Salle, en aquesta data, a França, eren 10.600 i tenien 1.100 escoles, creades al llarg de 200 anys de serveis en benefici de la formació. Davant del gir dels esdeveniments, el Germà Gabriel-Marie, Superior General, i el Germà Viventien-Aimé, Assistent General, planegen la diàspora. La zona més propera a França on s’adreça la mirada dels Superiors serà Espanya, territori en què tindrà lloc la segona fundació de l’Institut... I, més concretament, el Districte de Clermont-Ferrand (França) somiarà en Premià de Mar. Tres Germans, Hermógenes Pedro, Gelase des Anges i Ostend Marie arriben al Maresme. Obren les finestres del desig

La serralada de Sant Mateu impedeix l’entrada de vent del nord als terrenys del Noviciat

i fixen “àncores” a Premià de Mar. Entre flors escabellades s’albirava un manoll de pagesos, pescadors, comerciants, artesans... El calendari indicava el capvespre de setembre i l’aurora d’octubre de 1906. En un principi compren una parcel·la i, poc després, la segona; en total més de tres hectàrees. Era un lloc limitat per la carretera Nacional II – Camí Ral –; més endavant s’anomenarà Passeig de Sant Joan de La Salle, Abat Oliba,

Riera Torrent Castell i per la zona verda. Es trobava proper a Barcelona i a Mataró. Gaudia de bones comunicacions i rebia les carícies de la Mar Mediterrània. Era un terreny privilegiat, gràcies a la serralada de Sant Mateu (499 m.), que impedia l’entrada del vent del nord. A la mateixa finca s’enlairava la torre-masia “Can Jacas” (torre dels Germans, on ells s’allotjarien fins a la construcció del Noviciat Apostòlic, avui Col·legi La Salle).

Per a erigir el Noviciat arriba el Germà Geraldus, arquitecte, assessorat pels Bassegoda, il.lustre família d’arquitectes i escriptors de la Renaixença a Catalunya. El juny de 1908 va tenir lloc l’obertura parcial del gran edifici, que ocuparan, en un principi, els Novicis menors procedents de Lembecq-Lez-Hal (Bèlgica), acompanyats pel Germà Miquel Febres Cordero. Així, el 15 d’octubre d’aquest mateix any es procedeix a la inauguració solemne del Noviciat Menor. Com un veler encarat al vent salvatge, arriba la tempesta revolucionària de la Setmana Tràgica, a Barcelona, el juliol de 1909. Convents i esglésies cremen arreu. El fum de la venjança arriba a Premià de Mar. El perill creix per moments. El “convent” dels Germans perilla. Els anarquistes prenen posicions a l’estació de mercaderies de la RENFE, situada, en aquell temps, davant del Noviciat. Aviat poden arribar a saquejar-la. A contrarrellotge, el Consell del Noviciat busca solucions. El Sr. Cisa i Font ofereix la seva barca per anar a Barcelona i negociar a la Comandància de Marina. L’acompanyen el G. Hadulf Jean Baptiste i el nostre capellà Mn. Pere Ylla i Pagès. El Capità de Marina, Sr. Frederic Campañó i Roset ordena la immediata sortida, a les aigües de Premià, del remolcador “Toro” i el canoner “El Temerario” per a recollir el personal de la Casa i traslladar-lo al port de Barcelona. El

La història dels primers anys de La Salle Premià es conserva perfectament documentada i manuscrita, gràcies a la “Cronologia Resumida dels Principals Esdeveniments”.

La cronologia inclou l’explicació del dia a dia dels Germans i documentació gràfica que ha estat molt valuosa a l’hora de recopilar la història de la institució a Premià de Mar

calendari assenyalava una data: 28 de juliol de 1909. La sortida i l’estada a la Ciutat Comtal acaba sent tot un èxit, en part perquè es rep el suport de nombrosos veïns de Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils... que havien acudit en auxili dels Germans i Aspirants i, al mateix temps, s’erigeixen en fidels custodis del gran edifici davant dels riscos d’assalt. Nit i dia, al llarg d’un octavari, protegeixen la Casa. Els seus noms podrien gravar-se en un monòlit de bronze, perquè recordar és viure. Foren autèntics militants de l’esperança. Cal evocar, amb particular agraïment, les persones següents, amb la dolença que algú se’ns oblidi: Sr. Fèlix Bravo i Cuesta, Oficial-Comandant de les forces de “Carabineros del Reino”, enviat pels seus superiors militars, juntament amb altres voluntaris del Maresme, durant els esdeveniments revolucionaris de juliol de 1909, per a custòdia dels Germans de les Escoles Cristianes a la Vila de Premià de Mar. Aquest senyor era avi del Sr. Fèlix Bravo i Roca, antic alumne de l’Escola i President de l’Associació dels Antics Alumnes de La Salle Premià, durant els anys 1960 a 1973; persona molt apreciada entre Germans i Associats; lluitador infatigable per a la continuïtat de l’escola). A més a més, hem de recordar, amb especial agraïment, als senyors Jaume Vidal, Josep Canes, Jaume Comas, Josep Alsina Mayolas,

Pere Màrtir Petit, Francesc Cisa, Pere Masriera, Josep i Joan Crespo, Francesc Folch, Roc Roura, Josep Cisa Font, Antoni Costa, Joan Alsina Estival, Salvador Duñó, Josep Abril, Josep Giralt, Pere Tió, Agustí Riera, Jaume Font Alsina, Joan Serra Masó, Pere Catllà, Joan Ysart, Savador Serra, Pau Xibillé, Joan Yborra, Salvador Bruguera, Adolf Cisa, Josep Cisa Olano i Marià Estival. Gràcies, igualment al Sr. Josep Planas Vidal, Capellà castrense i a la seva família de Vilassar de Dalt; als senyors Genís Català Planas, Jaume Ventura, Francesc Xivillé i Cosme Roldós Tobrà, de Vilassar de Dalt; i a la família Josep Pugivert de Cabrils. Ells, un cop passada la brutalitat d’aquesta Setmana, es convertiren en autèntiques fletxes de llum, i van ser els “culpables” del natalici de l’Escola Nostra Senyora del Port. Volien el millor per als seus fills. Coneixien l’entorn escolar i social abans de l’arribada dels Germans. L’educació anava de bracet amb l’àmbit polític. En aquest vaixell de desitjos es movia l’escola nacional i el col·legi dirigit per la Congregació religiosa de la Divina Pastora, Germanes franciscanes –avui col·legi Assís-, orientat només a la instrucció de les nenes. La població de Premià de Mar, en aquesta època, 1910, era de 2.924 habitants. Van pensar que cap camí no és llarg per als qui creuen i cap esforç no és gran pe als qui estimen, especialment tractant-se dels seus fills. El diàleg amb els superiors del

Curs 1910-1911 L’Escoleta és una realitat

Noviciat Apostòlic va assolir el seu fruit per als nens de Premià i dels pobles propers. Dels meus prestatges del record extrec una part de l’historial de l’Escola. Està situada dins dels terrenys comprats pels Germans l’any 1906, propers a la Carretera Nacional II, adherent a la tàpia que fa cantonada amb el carrer Abat

Oliba. L’entrada a la finca es feia per la Carretera Reial, 7. Es construeix a finals de 1909 i s’inaugura el 1910. El Director de Primera Ensenyança de Barcelona, un cop llegit l’informe realitzat pel Sr. Inspector, amb data 30 d’octubre de 1910, autoritzarà l’obertura de l’Escola. L’informe

fa constar que el Centre és només per a nens, que la seva construcció forma part de la finca dels Germans on es troba instal·lat el Noviciat Apostòlic. L’escola es troba situada als afores del poble i consta d’un pavelló d’una sola planta, situada als extrems de l’horta, amb un tancat de

El Sant Germà Miquel El Germà Miquel Febres va néixer a Cuenca (Equador), el 1854. Fill d’una família acomodada del país va ser un dels primers alumnes dels Germans de La Salle quan van arribar a Cuenca el 1863. El seu nom de pila era Francesc. El seu primer destí són les escoles de la Congregació a Quito. El jove professor sobresurt en l’ensenyament de la llengua i la literatura espanyoles. Davant la manca de llibres de text apropiats per a les escoles, es decideix a compondre’ls ell mateix. Aquesta serà una de les grans tasques de la seva vida. Ho fa amb tanta competència , que el Govern equatorià els adopta per a totes les escoles del país. Pel seu talent literari, és escollit membre de la Reial Acadèmia Equatoriana de la Llengua i Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola. El 1907, el Germà Miquel arriba a Europa. La llei Combes de 1904 va suposar un cop dur a França per les escoles lasal·lianes. Els Germans de La Salle, no podent realitzar el seu apostolat en el país on havien nascut com a congregació de religioses - mestres, decideixen expatriar-se i ampliar el seu radi d’acció al món iberoamericà. La necessitat de procurar l’indispensable coneixement de la llengua castellana, mou als superiors a traslladar el Germà Miquel a Europa per a dedicar-se a l’ensenyament i composició de textos apropiats per a l’estudi accelerat del castellà. En aquesta etapa va adaptar del francès al castellà gran part dels llibres usats en les escoles lasal·lianes.

El Germà Miquel va treballar a París i a Bèlgica. Però el clima no l’afavoria i els superiors van creure necessari traslladar-lo a Espanya, assignant-li com a residència el Centre Internacional Lasal·lià de Premià de Mar, a la comarca del Maresme. La seva tasca va ser de preparar als joves religiosos que havien d’anar a Amèrica. Però va seguir amb la seva vocació d’escriptor i a Permià es conservaven més de 10.000 pàgines, testimonis de la seva incansable dedicació a escriure com a mestre i literat. Des de Premià va viure els esdeveniments de la Setmana Tràgica de 1909. Davant la freqüència d’actes de violència, els superiors es van veure obligats a traslladar a Barcelona el Germà Miquel, amb una cinquantena de joves aspirants a Germà. Després de tres dies d’incertesa refugiats al port de Barcelona, van trobar refugi al col·legi de la Salle Bonanova. Novament a Premià, mor l’any següent, el dia 9 de febrer de 1910, mesos abans de l’obertura de l’Escoleta. Les seves restes van ser traslladades al seu Equador natal el 1936, amb una acollida triomfal. La seva tomba es converteix aviat en un centre de peregrinació. El 30 d’octubre de 1977, el Papa Pau VI procedeix a la seva beatificació. El 21 d’octubre de 1984, el Papa Joan Pau II va canonitzar el Germà Miquel Febres, un Germà humil i senzill, entregat a l’obra d’evangelització, i un educador que va ajudar tants i tants nens i joves. El seu esperit continua acompanyant la comunitat de La Salle Premià.

pedra que envolta tota la propietat. Posseeix un pati d’esbarjo, “encara sense urbanitzar”; en un dels laterals es troben els urinaris i vàters. La part edificada es compon d’un petit vestíbul, un espai que fa de roberia i quatre sales seguides de la mateixa forma i de dimensions amb capacitat suficient, cada una d’elles per a 40 places; cada classe es comunica amb la següent i amb el pati. Totes, segons va dient l’Inspector, reuneixen bones condicions de llum i ventilació. Més endavant s’hi podrà afegir alguna classe més. El pla proposat és el que afecta a l’Ensenyança Primària. Segueix dient que encara no s’hi ha posat mobiliari, però comprova que tenen preparades unes tarimes, cadires, pupitres, taules per a cada dos nens, alguns bancs senzills amb respatller, diversos mapes, penjadors, pissarres, màquines d’escriure... Seguim investigant i trobem un Certificat del Doctor Francesc P. Folch Calbó, metge titular de Premià de Mar. Porta data del 20 de juliol de 1910. És un requisit previ que sol·licita la Inspecció d’Ensenyança. Només transcric el més interessant: És un edifici aixecat a 0,80 m. del nivell del terra, aïllat del centre industrial del poble; als seus voltants no hi ha cap focus d’infecció; la seva il·luminació és esplèndida, com la capacitat cúbica de l’aire. Annex a aquest edifici hi ha un pati d’esbarjo de 45 m. de llarg per 15 m. d’ample. Acaba dient que

Reglament. 18 de juliol de 1910 I. Reglament per al règim de l’escola de Primera Ensenyança, no oficial, establerta a Premià. Article 1r.: Condicions d’ingrés Per a ser admès un alumnes a l’escola, es requereix: 1. Que estigui comprès entre l’edat de 6 a 13 anys. 2. Que estigui vacunat o revacunat, segons que sigui major o menor de 10 anys. 3. Que no pateixi malaltia contagiosa. 4. Que sigui presentat pels seus pares, tutor o encarregat. Article 2n.: Obligacions dels alumnes L’alumne queda obligat a: 1. Assistir amb puntualitat a l’escola. 2. A obeir i respectar el director, Germans i professors. 3. A tenir amb els seus companys les consideracions que demana la bona educació. 4. Adquirir el material i eines d’ensenyança exigits pel director en l’establiment que cregui oportú. 5. L’alumne, que per qualsevol motiu, deixés d’assistir a les classes, ho posarà en coneixement del director justificant-ne les causes. 6. També queda obligat a fer-ho quan deixi d’assistir-hi definitivament. 7. Es prega encaridament als pares de família que enviïn els seus fills amb puntualitat. Article 3r.: Dies i hores de classe 1. Les classes seran diàries. 2. La durada de les mateixes serà de 8 a 11 del matí i de 2 a 4,30 de la tarda. Les classes d’adults, de 7 a 8,30 h. del vespre. 3. Els dijous a la tarda no hi haurà classe, sempre que no hi hagi festa durant els dies de la setmana. 4. A l’estiu hi haurà vacances durant tot el mes d’agost de cada any. 5. Els dies de Pasqua de Resurrecció i Pentecosta, Carnaval i Setmana Santa, així com des del 23 de desembre al 2 de gener, seran dies lliures.

Article 4t.: Ensenyaments 1. Els que es puguin donar en aquest establiment estaran basats en els principis de la sana moral catòlica. 2. El sistema que s’adoptarà serà el simultani-mutu amb les variacions que aconsellin el nombre, edat i condicions d’instrucció en què es trobin els alumnes. 3. Per a l’ensenyança s’establiran tres seccions. 4. Els ensenyaments es donaran en l’idioma nacional.

Article 5è.: Premis i càstigs 1. Els premis consistiran en vals o estampes setmanals, en un objecte d’utilitat per a l’ensenyança o per a usos de la vida, mirant de no crear enveges o altres passions en els educands. 2. Els càstigs no podran ser altres que aquells que aconselli la moderna Pedagogia. Article 6è.: Exàmens 1. Tots els mesos se celebraran exàmens parcials. 2. El juliol se’n faran de generals-finals presidits per una comissió i s’invitarà als mateixos una representació d’autoritats locals. 3. Als exàmens hi podran assistir els pares dels alumnes i totes les persones que ho sol·licitin. II. Costos Cada alumne satisfarà per drets de matrícula, ensenyament i despeses generals, per tot l’any, 5 pessetes. Correran per compte dels alumnes els llibres i altres materials. La tinta la pagarà l’escola. Per les classes extra de francès i comptabilitat l’alumne pagarà 3 pessetes al mes. III. Lliurament de notes i premis de finals de Curs Aquesta trobada acadèmica tenia lloc al Centre l’Amistat. Es realitzava amb tota solemnitat. Hi assistien els Germans, professors, alumnes, els seus familiars i representants de l’Ajuntament.

Grups d’alumnes de l’Escoleta, anys 20

aquest edifici compleix els requisits de la Reial Ordre del 31 de juliol de 1901. En la meva vida de “romeu” pels camins hieràtics descobreixo dos documents molt interessants: un Certificat del Govern Civil de Barcelona en què es concedeix permís a l’Associació dels Germans de les Escoles Cristianes, domiciliada a Premià de Mar, per a l’obertura de l’Escola; signat pel Sr. Governador Bonaventura Muñoz, amb data 2 de juliol de 1910. I el segon, dins d’aquest mosaic de sorpreses, correspon al Sr. Alcalde de Premià, Domingo Casas i Llibre, en el qual testimonia el següent: “En els terrenys pertanyents al convent dels Germans, establert en aquest terme municipal, situat al Camí Reial i en despoblat, es troba instal·lada l’escola gratuïta de nens, la qual s’ajusta als preceptes de les ordenances municipals, essent la seva construcció moderna, segura, higiènica, saludable, reunint totes les seves dependències perfecta ventilació i una esveltesa digna del més gran encomi”. Ho signa el Sr. Pere Duran, Secretari, amb data de 16 de juliol de 1910. Mn. Josep Puig i Moliner, exrector de la parròquia de Sant Cristòfol de Premià, en una visita privada a l’Escola, anys més tard, feia constar com les aules eren plenes i com percebia un canvi molt positiu en la nostra joventut, en part, degut a l’ensenyança cristiana que oferien els Germans.

Germans, professors, pares i alumnes somiaren junts i, llavors, els somnis es convertiren en realitat. L’Escola funcionava i era l’admiració de molts; el seu prestigi féu que les classes s’ampliessin a sis. La “Torre dels Germans”, que havia estat la residència dels religiosos i encarregats de la finca, mentre es construïa el Noviciat Apostòlic, a partir de l’any 1924, resta només com a petita llar dels Educadors de l’Escola i masovers, després d’haver-s’hi realitzat millores, com una capelleta, menjador, habitacions, sala d’estar... El 1925, les restes del Germà Miquel, que

Tots els alumnes de l’Escoleta. A dalt, l’any 1920. A baix, el 1926. Els grups són cada cop més nombrosos.

descansaven des de 1910 en el cementiri de Premià, foren traslladades a la Capella dels Germans. La seva fama de santedat creava autèntiques proximitats. Des d’aquest dia, una orla blavissa descansa a les façanes, carrers, places i.. premianencs de bona voluntat. Germans, Aspirants, alumnes i antics alumnes de l’Escola se sumaren a aquesta gran festa, honorant d’aquesta manera el Germà, que havia fet de l’Evangeli tota una vida. Els patis del Noviciat quedaven petits per al joc. Els superiors decideixen comprar uns terrenys a la Cisa, que servirien, al mateix temps, per al personal de la Casa i alumnes de Els estudiants de La Salle, en dues fotografies de grup de l’any 1913

l’Escola. Així van néixer “els camps dels Germans” el 1924; erms adornats amb eucaliptus i algun ametller en flor. Al llarg dels anys, l’Escola Nostra Senyora del Port no solament era un lloc que dibuixava un estil de vida, on nens i joves copiaven uns valors humans i cristians, rebien uns ensenyaments, i ensems, era una escola de “pràctiques” per a aquells Germans escolàstics, que es preparaven per a l’ensenyament a Hispanoamèrica. El 1931 es proclama la II República. L’obra educativa dels Germans a Espanya havia estat esplèndida. Una síntesi de xifres ho il·lustra: 1.398 Germans, 140 cases-col·legis i 36.346 alumnes. Amb la caiguda de la Monarquia el 1931 i la implantació de la República arribà per a molts la inestabilitat, la lluita i l’èxode. El vent remogué el caliu de les idees i, en conseqüència, fogueres que difícilment es podrien apagar deixant, al seu pas, morts i rancors. La por tenallava l’ensenyança. El 1932 amb motiu de la Llei de Congregacions Religioses, s’obliga a la secularització en la gestió dels col·legis religiosos, a vestir de paisà i fer desaparèixer tots els símbols religiosos de l’Escola. Un nombre molt considerable d’antics alumnes de l’escola Nostra Senyora del Port adrecen un telegrama a Alcalá Zamora, President de la República Espanyola, i li diuen el següent: “Som exalumnes dels

Els ‘camps dels Germans’, propers a La Cisa, es van incorporar el 1924, i es van conèixer així fins que van desaparèixer a finals de segle XX

Trasllat de les restes del Germà Miquel a La Salle 12 de maig de 1925. Les restes del Germà Miquel s’exhumen i es traslladen des del Cementiri Municipal a La Salle, previ pas per l’església de Sant Cristòfol. Es tracta de tot un esdeveniment social que mobilitza tota la població, des dels veïns a les autoritats civils i militars. La comitiva surt del Cementiri, baixa pel carrer de la Plaça, molt poc construït, i s’atura a la porta de l’antiga església de Sant Cristòfol, que serà destruïda durant la Guerra Civil. Després de la missa solemne, el seguici enfila el Camí Ral fins a La Salle, acompanyat d’una gentada. Afortunadament, s’han conservat diferents instantànies que testimonien aquell dia tan assenyalat.

Les imatges ens mostren la devoció de Premià de Mar pel Germà Miquel. Tot el poble el va acompanyar en el trajecte que el va dur fins a La Salle.

En aquesta pàgina, grups d’alumnes de finals dels anys 20, l’aspecte de la capella en aquells temps i un detall de classe amb el Germà Sainz, fill de Premià de Mar. Dos dels seus germans també van seguir la vocació.

Alumnes de l’escoleta. A dalt, els més petits del curs 1928-1929. A baix, els més grans del mateix curs.

Germans de les Escoles Cristianes de Premià de Mar, supliquem a Vostra Excel·lència que, com a poder moderador, anul·li l’avantprojecte de Llei sobre les Congregacions Religioses inspirat en un esperit sectari, que no presenta el sentir del país”. Es prohibeix la festivitat del Corpus pels carrers del poble. Una festa popular i de gran tradició. Els antics alumnes fan el possible perquè aquest acte religiós es faci pels jardins i passejos del convent. Els camins semblaven obres d’art realitzades amb els milers de pètals que els pagesos havien ofert. Després hi havia un senzill “pica-pica” per als assistents, que eren nombrosos, malgrat la prohibició. Aquests matins grisosos, els Germans, sense cap mena de por, s’uneixen a la solidaritat d’una crida. Pinten de color blau el cel bèl·lic del Maresme, enterbolit al llarg d’aquest temps. En aquest moment crucial, 1 d’octubre de 1935, el rector de Sant Joan de Vilassar, Joan Roig, i el Comitè Catòlic, supliquen als Germans que s’obri una escola en aquest poble, amb capacitat per a 100 alumnes, que fos filial de Premià. Els superiors ho accepten en no poder augmentar l’alumnat d’aquesta Escola, que disposava de 335 alumnes. Tres Germans i un ajudant formaran el professorat. El Germà Sebastià Nieto (Gaspar) en serà el director. En un principi hi van en cotxe, però a poc a poc hi aniran en tren. S’enduran el

Celebrant els 25 anys L’arxiu de l’escola guarda diferents instantànies de les activitats que es van dur a terme amb motiu de les Bodes de Plata de l’Escoleta. Un dinar davant del noviciat, actuacions de teatre i la benedicció de l’edifici van formar part del programa d’actes. Com a curiositat, cal remarcar que a les fotografies de l’època, la placa de record del 25è aniversari està escrita en castellà, mentre que la que es conserva, recuperada de la façana tot just abans d’ensorrar l’edifici, està en català.

A dalt, inauguració solemne del monument dedicat a Sant Josep, el 17 d’octubre de 1935. Sobre aquestes línies, la placa original del 25è aniversari de l’Escoleta que encara es conserva.

Aspecte general de lâ&#x20AC;&#x2122;escola i el pati principal de La Salle abans de la Guerra Civil

Cursos 33-34 i 34-35. En temps de la República, els germans de La Salle vesteixen de civil

menjar en una carmanyola i se’l prendran en la mateixa Escola. Els honoraris anuals de cada professor eren de 2.500 ptes. Aquest centre portaria el nom de San Josep, Germans de les Escoles Cristianes; Sant Joan de Vilassar. Es tanca durant tota la guerra civil, en fugir els Germans a França. S’obrirà novament el 1940 i quedarà definitivament clausurada el setembre de 1947. Causes?... Les desconeixem; una cosa certa, que els perjudicats en foren els alumnes; els somnis d’algunes famílies s’esvaniren per un “desacord”. En aquest ambient enrarit, 20 de juny de 1935, se celebren les Bodes de Plata de l’escola Nostra Senyora del Port. Comencen amb una solemne missa a la parròquia de Sant Cristòfol, amb la presència de Germans, professors, alumnes, exalumnes i algunes autoritats. Més tard, arrecerats per l’edifici del Noviciat, envoltats de plataners i palmeres, i tot adornat amb garlandes, banderetes i flors, té lloc un banquet, senzill però ple de sensacions nostàlgiques, curull d’amor que, com diria Sant Joan de la Creu, “ni cansa, ni descansa”. Després d’eloqüents discursos, en part d’agraïment als Germans i professors, baixaren al peu de l’Escola i es col·locà una placa commemorativa a la façana. Fou realitzada per l’exalumne M. Cotet. Es va guardar amb afecte, en ensorrar l’Escola, i diu així: “Recordança que ofrenen els antics alumnes i alumnes, en commemoració del

Aquestes imatges ens documenten dues realitats curioses de l’època. En la primera, veiem com els Germans, durant la República, s’hagueren de treure l’hàbit per impartir classes. En la segona veiem com l’escola s’utilitzà durant la Guerra Civil per fer-hi classes mixtes

XXV aniversari de la fundació del Col·legi dels G.G. de les E.E.C.C. Premià de Mar. XV. VI. MCMXXXV”. Passen els dies. Són hores d’esforç callat. S’encenen les espelmes gairebé apagades. El G. Germán, Director de l’Escola durant molts anys, entregarà les notes, final de Curs, en la intimitat, puix que s’albiren nits de foc. Els Germans es vestiran de paisà, trauran de les classes tots els símbols religiosos. S’esvaeix la llum. Els repics de les campanes es convertiran en fum. Juliol de 1936. Es tanquen les escoles Nostra Senyora del Port, Sant Josep i el Noviciat Apostòlic. Germans i els “nois dels frares” es refugien a la fàbrica “Puig-Gros” de Premià de Mar. La gent del poble, sense que ningú no ho hagués sol·licitat, els porta tota mena d’aliments. El “convent” es converteix en caserna i la capella en garatge. Els milicians profanen el sepulcre del Sant Germà Miquel i calen foc a la capella, tot cremant altars, estàtues, bancs, llibres... Els Aspirants són emparats en diferents famílies del poble, com també alguns Germans ancians i malalts; la resta, de paisà, surten en diversos autocars rumb a Beziers (França), gràcies a un document elaborat pel Consolat francès i la Generalitat de Barcelona. Aquesta França, que el 1904 havia expulsat els Germans, ara obre les seves portes per a salvar-los. Allí romandran fins al final de la

Des dels seus inicis, l’Escoleta va acollir alumnes d’arreu del Maresme Sud. Així ho testimonia l’alineació d’aquest equip: Serra (Vilassar de Mar), Serradell (Premià de Mar), Rafael Ros (Vilassar de Dalt), Florenci Duran (Premià de Dalt), Fàbregas (Vilassar de Mar), Pau Duran (Premià de Mar), Paquito Miralles (Premià de Mar), Lluís Mateu (El Masnou) i Rodón (Vilassar de Mar)

guerra civil espanyola, 1939. Mentrestant la nostra Escola fou decomissada i canviarà el seu nom pel de “Escoles Eliseu Reclús”. El

1940 les nostres dues escoles obriran les seves portes. Només l’amor fa renéixer les flors de les cendres, que un dia deixaren els militants

de la destrucció; van poder cremar les seves tiges, però no les seves arrels, els Germans de les Escoles Cristianes.

Aventura a Vilassar de Mar El Col·legi Sant Josep

Alumnes de l’escola de Vilassar de Mar, amb el marc original de l’època. Curs 1935-36

Durant poc més d’una dècada, l’Escola La Salle de Premià de Mar va tenir un centre associat al poble veí, Vilassar de Mar, que el 1935, arribava aproximadament a 3.670 habitants. Aquesta escola, Sant Josep de Vilassar, regida pels Germans, podia considerar-se com una filial del nostre centre de Premià de Mar, que allotjava el Noviciat Apostòlic. Per aquesta època la nostra escola Nostra Senyora del Port, gaudia d’una gran reputació educativa de Primera Ensenyança. Les peticions d’entrada, pertanyents als pobles veïns: Premià de Mar, Premià de Dalt, El Masnou, Alella, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Cabrera i Teià, eren nombroses, i bastants no tenien plaça en la nostra escola. Davant d’aquest dilema, un grup de pares de Vilassar de Mar, van creure adient dialogar amb els superiors de les Escoles Cristianes, per tal d’aconseguir la seva escola, regentada pels Germans de Premià de Mar, que podia ser com una filial de la mateixa. Aprofitant l’arribada del Rnd. Germà Assistent, Athanase Emile, una comissió de pares, formada pels senyors Isidre Paret Darré, Llorenç Vila Barbarà i Francesc Fontrobona Bruguera (ignoro si hi havia algú més... demano disculpes per aquest

lapsus) va anar a parlar amb ell. Els arguments exposats per aquesta comissió eren molt legítims: distància, costos dels viatges a Premià de Mar, dinar, hores perdudes en els trasllats, formació humano-cristiana dels seus fills... El Rnd. Germà Assistent, motivat per aquests desitjos, els promet tres Germans i un seglar, que es farien càrrec de l’esmentada escola. La gran notícia que els Germans es farien càrrec del nou centre, va animar altres famílies. Els sacerdots Pou i Rebull estaven orgullosos d’aquesta novetat. L’escola de l’Ateneu es tancava, i el nou centre s’ubicaria en el solar del Patronat Parroquial, propietat de l’Arquebisbat i Parròquia. Consta que la construcció del nou edifici d’Ensenyament Primari fou sufragat per les aportacions voluntàries de les famílies dels futurs alumnes que, en un principi, es pensà que fossin un centenar. Mentrestant, s’impartien les classes a la biblioteca del Patronat. Es creen quatre classes, i si les coses anaven bé, s’augmentarien les places. A la part superior s’aixecarien les habitacions per als Germans. En la construcció això ja estava previst per tal d’evitar que, diàriament, haguessin de venir de Premià carregats amb el seu menjar, llibres, quaderns... La construcció es va acabar l’any 1935. Les classes s’obririen el dia 1 d’octubre del mateix any, sota la responsabilitat educativa

Alumnes de l’escola de Vilassar de Mar, curs 1944-45

dels Germans, provinents de Premià de Mar, a 3,5 quilòmetres de Vilassar de Mar, amb el nom de Sant Josep. Vaig tenir coneixement d’aquest nou, quan va caure a les meves mans un quadern d’aquesta escola, dins dels “miracles” del Sant Germà Miquel Febres i que va servir per donar fe d’aquest fet, comprovat en el procés de la causa de Beatificació; s’hi podia llegir: “Escola

Sant Josep, regida pels Germans de les Escoles Cristianes”. El seu mitjà de locomoció era el tren. A vegades, per excés de pluges, aquest mitjà de transport no funcionava, i feien el trajecte “uns cops a peu i altres caminant”. Tot lluitant contra les inclemències del temps, es convertien en herois de la docència, motivats per la força màgica de l’amor.

El professorat estava format pels Germans Gaspar Camilo (Nieto Sebastián) –Director–, Graciliano José (José Carrillo) i Eladio Miguel (Justiniano Gómez), ajudats pel seglar Sr. Daniel Bergadà Alba. Com estava previst, el curs comença amb 100 alumnes. Més endavant, aquesta xifra augmentarà. El document-contracte, entregat a la comis-

sió de pares, anava signat pel Germà Assistent, el President de la Instrucció Popular, Sr. Xavier Prats (advocat) i el President de la Mútua, Sr. Lich. Els honoraris anuals de cada Germà serien 2.500 ptes. Aquesta quantitat era per a cobrir l’ensenyança, viatges en tren (anada i tornada), àpats diaris i les diverses despeses corresponents al material escolar del professorat. El professor seglar cobraria mensualment 140 ptes. (residia a Vilassar). Els dies lectius eren sis, de dilluns a dissabte, inclusivament. En un principi, els dijous a la tarda era lliure. El col·legi Sant Josep funcionava molt bé, amb satisfacció dels pares, alumnes, sacerdots i autoritats civils. Era un any de prova, d’interrogants polítics, presagi de futures tempestes, de llums i ombres... El fum, olor de sang, vagues... la Companyia de Jesús és expulsada d’Espanya, els símbols religiosos de les escoles no es toleraven, el col·legi La Salle Maravillas, l’Editorial Bruño de Madrid i el col·legi La Salle Benicarló incendiats, la sotana suprimida... En aquest ambient esclata la revolta d’una part dels militars, que desembocarà en la guerra civil de 1936-1939. Les nostres escoles de Premià i Vilassar tanquen les seves portes. Les finestres de la nit es deixaven sentir en les famílies. La rancúnia d’uns quants, a banda i banda de la línia de foc, fou la clau d’una societat en guerra. Seran hores de silenci, fred i mort.

Excursió a Montserrat, a començaments dels anys 40

El curs 1939-40, després de nits tancades, s’albira una nova aurora. Amb la llum, les pedres ensorrades ressuscitaran pel cisell acariciat d’homes de bona voluntat. Esglésies, escoles, cases... naixeran de les cendres de la destrucció. Homes de caràcter i delerosos de donar el millor per als seus fills, faran el miracle de reobrir les escoles de Sant Josep i Nostra Senyora del Port. Com Don Quijote, aquests pares, potser, pogueren pensar que “los encantadores podrán quitarme la ventura, pero el esfuerzo y el ánimo será imposible” (cap. XVII). El Germà Hadulfo Esteban serà nomenat director, acompanyat

dels Germans Cándido Félix i Luis Antonio, i amb ells seguirà el seglar Daniel Bergadà. Un grup de 120 alumnes formaran l’escolaritat. S’havia previst construir les habitacions per als Germans, però la feble economia de moltes famílies i la reconstrucció de la parròquia, van fer impossible aquests desitjos. Com Antígones, ells pensen que no han nascut per a compartir l’odi de la guerra, sinó l’amor. I així, el dia 1 d’octubre de 1939 comença el nou curs a les nostres dues escoles. Ells pensaven que la Història es feia mirant cap endavant. Eren els nous surfistes, que aprofitaven la força de

l’escassetat i les onades de la pobresa per a avançar; d’aquelles nits tancades, en van néixer grans albades. Algú va dir que, en els moments de crisi, només la imaginació i l’esforç són més importants que els obstacles. La presència diària del professorat, a la nostra escola de Sant Josep, era una grata simfonia a la cultura de l’esforç i a la seva donació. La mossegada del viatjar o caminar diari per la Nacional II i la penúria heretada de la guerra, no els va deixar cicatrius en el seu caminar. Durant uns anys, de manera continuada, l’alumnat segueix creixent. L’any 1943 el curs comença amb 156 alumnes. El professorat segueix igual, però amb més alumnes per classe. Algun professor arriba a tenir 70 alumnes a la seva classe. Quina barbaritat!, però en aquell temps, la disciplina i comportaments eren molt diferents a l’ambient docent d’avui dia. Si el proverbi africà fos verídic, que “per a educar un nen cal una tribu sencera”, quantes tribus farien falta per a formar-ne 70?... Al curs 45-46 no hi cap ni una agulla més i es respira un aire alarmant. L’economia dels nostres centres està en nombres vermells i s’ha de demanar un permís especial al nostre Superior General per a cobrar una petita quota als alumnes per l’ensenyança en les nostres escoles gratuïtes. Des de Roma arriba el vistiplau. En alguns dels nostres centres no es veu

bé aquest fet. Raons? En alguns sembla vigent l’ètica del naufragi: Que se salvi qui pugui. El riu dels esdeveniments baixa agitat. A l’horitzó hi ha sequera de colors, sequera d’esperances. Caldrà que morin les fulles semiseques perquè neixin, demà, les fulles verdes?... Els dies van passant i anem riu avall cercant solucions. A la nostra escola de Vilassar no es veuen o no es volen solucionar aquests problemes. Neruda sembla que veu el que s’aproximava en la nostra escola de Sant Josep: “Doblarse la

espiga en la boca del viento”. Galopen els dies i no es veuen solucions de continuïtat. Va mancar diàleg per part dels superiors de La Salle, pares, dirigents de la parròquia i consistori?... El cronista d’aquesta complexa història sobre Sant Josep de Vilassar, nòmada en aquests esdeveniments, minat, al mateix temps, per aquestes incerteses, bandejant esquinçalls de tristesa, creu que el tancament d’una escola comporta la violació d’uns drets de pares i fills, la mort d’un renéixer educacional, que prometia la forja

d’alumnes compromesos, alumnes acariciats en valors, com la nostra Mar Mediterrània. La incultura de les guspires, segons el meu pensar subjectiu, sense el coneixement fidel dels fets, dugué a “l’avortament” d’uns ideals humanocristians que, a vegades, poden donar-se en el tancament d’alguns col·legis. En els arxius del nostre Districte no es conserva cap document del tancament de la nostra escola de Sant Josep. També és veritat que alguna de les nostres cases no pertanyien al

Districte de Catalunya i, per aquelles dates, hi hagué bastants trasllats de persones, documentació i deserts de pobresa. Només vaig trobar, en el rastreig de noves pistes, una carta feta a mà, amb signatura il·legible, escrita pel Gmà. Cirilo Julián, secretari del Gmà. Visitador del Central, adreçada al Sr. Joan Roig, Rector de Vilassar de Mar, contestant una altra missiva del Rector, que aquest havia escrit. S’hi parla d’un conjunt de circumstàncies, entre altres, com “el local escolar ha d’estar apropiat de tal forma que els Germans hi puguin residir com a comunitat religiosa... i esperar que la Província religiosa de Barcelona disposi de prou personal religiós docent, essent Vilassar de Mar, preferent a altres sol·licituds... deixant una obra que es va emprendre amb tant d’entusiasme, en una època gens favorable”. Mn. Joan Roig, amb data del 24 de setembre de 1947, contesta al Germà Secretari, Cirilo Bertrán, haver rebut la seva carta amb data de 15 de setembre i li diu: “Quedant-ne assabentats, els pares de família han cregut convenient esperar millors temps, sense violentar la Divina Providència en qui confien, per a la bona formació dels seus fills”. Atentament, Joan Roig, Rector. A partir d’aquests moments, l’escola Sant Josep deixava de pertànyer als Germans de les Escoles Cristianes, 24 de setembre de 1947. Antics alumnes d’aquella escola - Srs. Lluís

Edifici on s’ubicava l’Escola Sant Josep de Vilassar de Mar

Cañellas Ytchart, Josep Maltas Famadas, Agustí Paret Ramon, Manel Cañellas Ytchart, Ramon Rodon i Xavier Fàbregas Carrau, acompanyats amablement pel Sr. Andreu Domènech Mateu- tenen diverses perspectives per entendre el tancament. Per una banda, que els Germans havien sol·licitat, diverses ocasions, disposar d’un habitatge estable a Vilassar de Mar per a evitar desplaçaments continus i diaris entre Premià i Vilassar de Mar, puix que, quan es va redactar el compromís amb el Rnd. Assistent General, ja es va pensar en aquesta possibilitat d’aixecar, en l’esmentada escola, unes habitacions, residència per als Germans. Hi ha qui afirma que, potser hi hagué pressions, properes a la parròquia, per a recuperar aquest edifici i convertir-lo en Escola Nacional i, per aquest motiu, la parròquia obtindria uns recursos econòmics, com el lloguer d’aquests locals. Finalment, també s’apunta possibles exigèn-

cies al Sr. Rector, per part de la junta d’obres del temple (J.O.T.) perquè l’escola Sant Josep, regida pels Germans de les Escoles Cristianes, passés a Escola Nacional i, doncs, estalvi per a algunes famílies que duien els seus fills als Germans”. Aquest curtmetratge de gust agredolç, acaba amb un final festiu; una part de l’alumnat de l’escola Sant Josep de Vilassar de Mar va tenir la valentia, malgrat els problemes econòmics que tot això pogués causar, de passar a pertànyer a la nostra Escola Nostra Senyora del Port; es creu que van ser la majoria. Per a alguns aquest tancament es va convertir en una balada d’alegria, en un cant a la llibertat i felicitat, en un somni emocional. Inconscientment, l’huracà d’alguns falsos “jardiners” de la postguerra, van fer que als vilassanencs els arravatessin una escola dels Germans i sense un sacerdoci educacional.

Una comunitat autosuficient Dins del Noviciat de La Salle, a banda de la tasca formadora, els Germans havien de treballar per aconseguir ser pràcticament autosuficients. El molí de la imatge de l’esquerra i tots els seus accessoris es van comprar el 10 de juliol de 1942 per 3.200 pessetes (uns 19 euros). A baix, Manuel Tapia cuida del bestiar i el Germà Gagelin Etienne a la sabateria.

El Germà Alype Marie a la roberia, José Silvestre i el Germà Laureano María a la cuina, Jaume Font a la fusteria i tota una novetat a l’època, les dutxes motoritzades, inaugurades el 7 d’abril de 1924

Una comunitat autosuficient

A la pàgina anterior, treball a l’horta. En aquesta pàgina, detall de la infermeria del Noviciat a Premià de Mar i recollida de fruita davant de la façana principal

1936-1939 La Guerra Civil

Personal del Noviciat de Premià de Mar l’any 1936, tot just abans d’esclatar la Guerra Civil

A punt d’esclatar el conflicte fraticida de la Guerra Civil, l’any 1936, la nostra casa de formació, Noviciat Apostòlic, Nostra Senyora del Port de Premià de Mar, es componia de cinc comunitats, entre elles, les escoles gratuïtes, Nostra Senyora del Port i Sant Josep de Vilassar. Els Germans eren molt coneguts i estimats a Premià i als pobles veïns, especialment per aquelles famílies que duien els seus fills a les nostres escoles gratuïtes. La primera la regentaven sis Germans i hi assistien un grup de 290 alumnes, provinents de Premià de Mar, El Masnou, Vilassar de Mar, Teià, Vilassar de Dalt, Alella, Cabrils i Premià de Dalt; i la segona, filial de la primera, tres Germans (i més endavant, dos Germans i un seglar), amb 100 alumnes. Aquests professors es traslladaven, generalment, en tren. Germans que componien l’Escola de Premià (abans de la incautació de 1936, amb el nom d’Elisée Reclús): Germán Victorino (Director), Cándido Félix, Hibernón Bautista, Tomás Agustín, Benito Isidro i Luis Antonio. La segona escola estava formada pels següents Germans: Graciliano José, Eladio Miguel i Gaspar Camilo. Tots duien el nom de religiós i no el civil, com actualment. Som a les portes de la Guerra Civil Espanyola de 1936. Uns dies abans, un Germà presagiava els esdeveniments en el seu poema

El Germà Germán El Germà Germán Victorino va ser la persona més important de l’escola Nostra Senyora del Port en, possiblement, l’època més convulsa de la història de la institució, abans i després de la Guerra Civil. El Germà Germán va ser director del centre i posteriorment va desenvolupar el mateix càrrec al Noviciat Apostòlic, sent Visitador alhora. L’Ajuntament de Premià de Mar el va nomenar fill adoptiu de la vila i està enterrat al Cementiri Municipal. En aquesta imatge, ja a l’any 1964, el Germà Germán reparteix les qualificacions a l’alumne Jordi Domènech.

Premià de Mar abans de la guerra. A la dreta, La Salle. Gairebé al seu davant, prop de l’estació de passatgers, es pot observar l’estació de la descàrrega, que es va convertir en un punt estratègic a la vila durant la Guerra Civil

apocalíptic: “Negruras, muchas negruras, noches de muchas negruras...” 19 de juliol de 1936, Barcelona es “banyava” en fum (crema d’esglésies, de convents...), assassinats, bombes, carreteres tallades, controls, camions curulls de milicians... Què està passant? El 20 de juliol, el Comitè Revolucionari de Premià de Mar, avisa els Germans que tenen dues hores per abando-

nar el Noviciat Apostòlic, puix que s’anava a convertir en caserna i la capella en garatge. En la foscor de la nit i amb l’angoixa de la inseguretat, i com a testimonis unes enigmàtiques estrelles, caminen unes dues-centes persones entre Germans, novicis, aspirants i empleats, sense saber el seu destí. En aquest via-crucis hi havia els Germans de les dues escoles. Parada. S’obren les portes d’una fà-

brica, fa poc abandonada: Lió-Barcelona, Can Puiggròs. Estaran controlats per un grup de la F.A.I. i de milicians. Molts tenen com a matalàs el terra i com a llençols la rosada de la nit. Només un grup de samaritans porten aliments per als “engabiats”. Mentrestant, un grup de milicians incendiaven la capella, la casa dels Germans i la parròquia de Sant Cristòfol. La tomba del Sant Germà Miquel era profanada.

A dalt, els Germans que van aconseguir travessar la frontera, reagrupats a Béziers (França) el 23 de juliol de 1939. A baix, durant la Guerra Civil, la capella s’utilitza per guardar i reparar vehicles. En la fotografia es pot apreciar la porta d’entrada i el ‘pou de mecànic’ que es va improvisar a l’absis

Nit del 22 al 23 de juliol. Comença l’èxode dels Germans a França. El capellà dels Germans havia aconseguit del Consolat francès un salconduit i un “bus” –altres parlen d’un camió– per fugir a França. El Comitè Revolucionari de Premià de Mar –aquí penso que es va portar molt bé amb els Germans, i les coses cal certificar-les com van ser–, va posar dos “busos” o camions més, per poder viatjar tots els religiosos i alguns del Comitè, que els acompanyaran fins a la frontera. A cada vehicle hi anaven dos guàrdies civils per a escortar-los. Els nens dels “frares” -els novicis- foren repartits per les famílies del poble, fins que els seus parents els sol·licitessin per mediació de la Creu Roja Internacional, puix que els revolucionaris no els permeteren de sortir amb els Germans. El poble els va tractar molt bé. Els de la F.A.I., que acompanyaven als religiosos, van haver de passar molts controls, barricades, greus problemes, fins a arribar a la frontera gal·la. Vuit hores de camí i... les portes de l’esperança, com un embruix dels vents, s’obrien per als adolorits passatgers. Allà els esperaven dos autobusos, que els Germans francesos havien encarregat per tal de portar-los a Beziers. L’amor obria les portes, que altres volgueren tancar. En aquestes dates fins a l’1 d’abril de 1939, la nostra escola, Nostra Senyora del Port, es convertirà en col·legi Elisée Reclús.

A la imatge, presa tot just en acabar la Guerra Civil, es poden observar a la façana posterior del noviciat vehicles destrossats i fins i tot restes de canons

Serà mixt. Estava format per alumnes, nois i noies, provinents dels col·legis nacionals, de la Divina Pastora i nostres. Algú ja va dir “que la saviesa és un riu, i a vegades, fangós, on

acaben moltes cultures”. El 1938, el Conseller de Cultura, havia reconegut la delicada situació de l’ensenyança en el nostre poble. S’imparteix baixa qualitat, el professorat,

sovint molt jove –alguns i algunes amb 16 anys– i una política de cabells esbullats. Jordi Amat, en el seu llibre “Premià de Mar, 19311945”, així ho assegura en la seva monografia

Molts dels vitralls de la capella del Noviciat van quedar destrossat durant la Guerra, així com altres elements de l’edifici, com ara tanques, portes i finestres

història de Premià. En aquest excel·lent llibre enumera els principals esdeveniments polítics, socials, culturals i econòmics. Treball molt profund, informatiu, monogràfic i històric d’un gran professional. En certa ocasió, a primera hora foscant, dos exalumnes salten la tàpia i veuen com uns milicians gastaven les seves forces, amb la culata del fusell, esbotzant unes màquines d’escriure. “Per què les trenqueu?, són nostres”. I els grans “intel·lectuals”, “bastides pensants”, diuen: “És que fan pudor de cera”. Aquells alumnes no van entendre aquella “sàvia” resposta. En explicar el fet a casa seva, els van dir el significat: “feien pudor de capellà”. Aquells alumnes encunyaren el succés. 1 d’abril, 1939. Ha esclatat la pau. Tanmateix, cap als mesos de febrer-març, els Germans Irienée Justin i Germán Victorino, provinents de Marsella (França), es traslladen a Premà. Troben la casa inhabitable. “No hi ha res a fer”, diu el Germà Germán. Una columna militar italiana, la Divisió Littorio, que dies abans havia desfilat triomfant pels carrers de Barcelona, va ser l’últim grup d’hostes de la guerra allotjats al noviciat.

Una nova època Després de la devastació que comporta una Guerra Civil, s’obren les portes de les escoles Nostra Senyora del Port i la de Vilassar. Sequera de tres anys. Mans agraïdes. Nens i famílies banyats per la nostàlgia i el somriure: “Bon dia Germans”. Manquen taules, armaris, cadires, màquines d’escriure, mapes, llibres... Els exalumnes es desviuen per treure diners per a la compra del material escolar. Els Germans viuen, quasi, d’almoina. Les classes, amb uns 100 alumnes, trenquen el fred dels tres anys passats: “Com dèiem ahir...” Com que l’escola havia quedat molt malmesa (portes, teulada...) el Germà Germán sol·licita al Superior General un permís per a cobrar quelcom a les famílies amb més recursos. Contesta afirmativament i determina el següent: Que es pugui cobrar una petita ajuda a les famílies més acabalades, ja sigui mensualment o anualment; que en la venda de llibres, tots els guanys siguin per a la compra del mobiliari escolar”. Aquest document està datat i signat pel Superior el 21 de febrer de 1940. Antics alumnes i actuals obsequien els

Grup d’escolars, any 1942

A dalt, restitució de la imatge de la Mare de Déu del Port, l’any 1940. A baix, 1941: Pagesos de la casa: Blas Coloma, Bautista Peinado, Martí i Manuel Tapia

Germans amb una nova estàtua de Nostra Senyora del Port, que els milicians havien cremat el 1936. Des de llavors, la nostra Patrona se situa a l’altar major de la capella. Transcorren uns mesos i els alumnes de la nostra escola arriben als 250. La Direcció ha de rebutjar moltes sol·licituds. Es confia en el propi renéixer i en les benediccions de la seva Patrona, Nostra Senyora del Port. Si l’ensenyança és bona, el professorat encomana. És la saviesa d’un poble agraït i intel·ligent. El Germà Director sol·licita al Secretari Provincial d’Ensenyança de Barcelona, que els dissabtes a la tarda es concedeixi vacances als alumnes, i la resposta és afirmativa. Ens apropem a 1940, quan rebem del Delegat del Ministeri d’Educació Nacional, Universitat de Barcelona, un comunicat, extensiu als col·legis privats, en el qual diu coses molt interessants; entre altres, les següents: 1. Permís provisional de la reobertura del nostre Centre, regit pels Germans de les Escoles Cristianes, i això per un any. 2. Que, a la major brevetat possible, hi haurà visites d’inspecció per conèixer el professorat, els locals, elements de treball de cadascú, quina ideologia manifesta el professorat, publicacions, doctrines... 3. Donar als pares unes xerrades sobre el “Movimiento”, beneficis socials aconseguits pel Govern, principis de moral i caritat cris-

tiana, fonaments de la família i la societat... Signat, segellat i rubricat pel Delegat del Ministeri. El curs 41-42 continua el camí cap a la normalització del funcionament de l’escola. La comunitat de Germans i educadors la for-

men Germán, director; Gaspar, subdirector, amb 27 alumnes; Eladio Gil, professor de la segona classe amb 48 alumnes; Graciliano José, professor de la tercera classe, a Vilassar, amb 30; Lucio Miguel, professor de la tercera, amb 38; Sixto Manuel, professor

de la primera, amb 51; Sylvestre Joseph, de l’escola de Vilassar, professor de la segona, amb 42; Vicente Jacinto, professor de pàrvuls, amb 67 i un professor civil, que regenta l’escola amb 62 alumnes. En total, 365 alumnes; i l’any 42 s’arriba a 390. En l’Històric

Grup de Nens Tarsicis de l’any 58 (a dalt) i grup de classe de l’any 44 ( a baix)

d’aquest any llegim, “que l’augment de tants nens que desitgen entrar en aquesta escola, és degut a la bona llavor que un dia deixaren els Germans; abnegació, coneixements, serietat i bon exemple. 23 de març, 1941. El Germà Gaspar, subdirector de l’Escola, crea els “Nens Tarsicis”, i ensems, es beneirà la bandera que presidirà tots els actes de l’Escola. Actualment es conserva al Museu dels Germans de Cambrils i va restar entre nosaltres, uns dies, amb motiu del Centenari de l’arribada dels Germans a Premià. Segons el programa, que es conserva en els Històrics d’aquesta casa, els actes foren els següents: Missa Major cantada pel cor del Centre. A la tarda s’escenificà, pels mateixos alumnes, la Sarsuela “Los Dinamiteros” d’Eduardo Sáinz i música de Felipe Alcántara, i a continuació, un emotiu drama titulat: “Tarsicio”, original de Rible. Els padrins de la bandera foren el Sr. Josep Maria Xivillé i la Sra. Maria Masriera. 22 de maig, 1941. Els exalumnes de l’Escola celebren, sense estar-se de res, la festivitat del seu Patró Sant Joan Baptista de La Salle. Un dia d’íntima fraternitat amb actes religiosos, culturals i esportius, Missa Major, partits de bàsquet, ciclisme d’habilitat, escacs... tot això al pati de l’escola; vetllada literàrio-musical, jocs de prestidigitació... i un àpat íntim. Una de les coses, ja habituals

La capella, abans de la Guerra Civil (imatge superior) i un cop restaurada, als anys 40 (imatge inferior)

Nevada de 1942

en aquesta Associació, és l’exposició de dibuixos -a ploma, lineal, artístic- que al llarg del Curs es duia a terme, i que era l’admiració d’amics i estranys. Era tota una bellesa magnètica. S’acaba el mes de maig del 41 amb un pelegrinatge al Santuari de la Cisa. Germans, aspirants i alumnes de l’Escola formaran un “rierol” marià pels carrers de Premià fins arribar al Santuari. Viure en la infància, sempre és bonic. Les processons de l’«Hábeas», que tenien

lloc al poble o bé a les dependències dels Germans, estaven farcides de religiositat per part dels alumnes i antics alumnes. Ambdós grups creaven autèntiques catifes artístiques amb els clavells que els regalaven els pagesos. Tot això estava emmarcat amb suaus pinzellades de color i olor en honor del Santíssim Sagrament, Cos del Senyor. Els patis de l’Escola es vesteixen de blanc. Era l’11 de febrer de 1942. Aquesta bellesa no es dóna cada dia. S’allarga l’esbarjo. Ha caigut una gran nevada. Lluites infantils,

patinatge no artístic, primers auxilis... Dunes blanques al Maresme, que trenquen la monotonia de Sant Mateu. El març de 1942, en haver estat incendiada la parròquia de Sant Cristòfol, es confirmen a la nostra capella, en dos torns, més de 600 nens, entre els quals hi havia un bon grup d’alumnes de la nostra Escola. L’Administrador Apostòlic de la Diòcesi de Barcelona va estar molt content de la pietat i comportament dels qui reberen el Sagrament de la Confirmació

A dalt, rebuda al Superior General, l’any 1942. A baix, grup d’alumnes de l’any 1944

El 17 de juliol de 1942. Germans i alumnes de l’Escola, assisteixen a la Parròquia amb motiu de la reconstrucció de l’església, cremada pels milicians el 1936. Hi és present tot el poble. En el frontispici de la Casa de Cordón, a Burgos, es pot llegir: “Sólo el amor de Dios no pasa”. Hem començat el nou curs i ens arriba un petit document de la Secretaria Municipal d’Ensenyança de Premià de Mar, en el qual consta que la Junta Local, amb el Sr. President al front, confirmen que el col·legi de Primera Ensenyança, regit pels Germans de les Escoles Cristianes, ha estat reconegut oficialment. Segellat i rubricat amb data de 17 de setembre de 1942. L’11 d’agost de 1942 ve de Roma el nostre Superior General. Els alumnes i exalumnes li fan una gran rebuda. Hi assisteixen totes les autoritats religioses, civils i el Consell Municipal en ple. Un alumne, amb un perfecte accent francès, li dóna la benvinguda. Un altre petit grup dels més petits li ofereix un cistellet de flors del nostre poble. Segueix la festa i... el Consell Municipal li ofereix un formós pergamí, que recorda aquesta trobada. És de ben nascuts ser agraïts. El Superior General va quedar molt impressionat d’aquesta rebuda i compliments. És el curs 43-44. Els alumnes van en augment. Les classes estan fins a la “bandera”. A

Tots els alumnes de lâ&#x20AC;&#x2122;Escoleta, any 1945

moltes famílies se’ls ha de dir que la inscripció està tancada. Els nombres en l’Històric de 1943 són una manifestació de com estan les aules. Quin horror! El G. Casimiro dirigeix la 5a amb 25 alumnes; el G. Lucio, la 4a amb 38; El G. Ramon, la 2a amb 60; el G. Sixto, la 3a amb 50; el G. Sylvestre, la 2a de Vilassar amb 50 i el professor civil de Vilassar amb 60. Entre tots dos col·legis sumen 404 alumnes. Algú en dóna mes?... El 23 de març de 1944 el G. Director Germán rep de la Secretaria de l’Ajuntament de Premià de Mar la grata notícia que transcric tot seguit: “Per unanimitat s’acorda que el tros de carretera general comprès entre el principi del terme municipal, per la banda Oest, i el carrer Carretera de Premià, dugui el nom de “Passeig de Sant Joan Baptista de La Salle” per a honrar i perpetuar, amb això, la memòria del Fundador de la Congregació Religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes, que tan abundants beneficis han reportat en la formació educativa i cristiana de les joventuts, i d’una manera especial, pel que fa referència a aquesta localitat, on tenen instal·lat el Noviciat Apostòlic i les Escoles en els seus diversos graus. Per a l’execució d’aquesta acord, que pel Sr. Alcalde-President, es dictin les disposicions adients amb la finalitat que la seva inauguració tingui lloc el dia 15 de maig proper, amb motiu de l’esmentat Sant”. I per-

Grup d’alumnes de 1945

què consti i als efectes oportuns, trameto la present, d’ordre i amb el vistiplau del Sr. Alcalde, a Premià de Mar, a 23 de març de 1944. Vist i plau, l’Alcalde, Ricard Font”. El 15 de maig d’aquest mateix any se celebra “El Dia de l’Associació” en el qual intervenen els antics alumnes i actuals alumnes. Editen un programa curull d’activitats religi-

oses, culturals i esportives. Hi hagué la col· locació de la placa prevista per l’Ajuntament en la qual fa participar tot el Poble, exposició de fotografies i dibuixos, sardanes, àpat íntim... S’aprofita aquesta solemnitat per fer conèixer la carta del Sr. Governador que indica l’aprovació dels Estatuts de l’Associació La Salle. Amb això es recorda com els alumnes

A l’esquerra, carta oficial de l’Ajuntament que informa del naixement del carrer Sant Joan Baptista de La Salle. A la dreta, la torre de Can Jacas

finalistes poden pertànyer a aquest organisme Lasal·lià. Se’ls rebrà amb els braços oberts. Amb això, s’intenta que hi hagi una continuïtat postescolar a la tasca començada a l’escola. Ponts oberts.

Continuen arribant papers del Ministeri d’Educació Nacional, Direcció d’Ensenyança Primària, Privada, en els quals se sol·liciten diverses dades, localitat, carrer, nombre d’alumnes, professorat... i se’ns comuni-

ca, amb data del 18 d’octubre de 1944, que s’«autoritza el funcionament legal per a l’Ensenyança Primària de nens». Crec que a partir d’aquestes dates, comença a haver-hi algun problema amb els noms dels Germans, com

Any 1945: Façana posterior i horta

a religiosos i els seus noms de pila. I això és lògic, puix que per al cronista d’aquest article “Història de la nostra Escola, Nostra Senyora del Port”, també comença a tenir-los, no amb tots els Germans, però sí amb alguns. Per exemple, sabia vostè que el Germà Sylvestre Paul era Pablo Lecumberri? I que el G. Lucio Miguel era el superconegut Antoni Estivill? I que el Germà Adolfo José es deia Josep Sarsanedas? I que el Germà Germán Victorino

era Aureliano Mesones... En aquests moments jo recordava l’obra de teatre, quelcom semblant a “Un maestro en apuros”. L’Alcaldia de Premià certifica al Sr. Governador Civil de Barcelona que les dades remeses pel Sr. Director de l’Escola dels Germans són verídiques i tots els seus membres estan afiliats al S.E.M. El 16 de desembre de 1944 el Ministeri d’Educació Nacional d’En-

senyança Primària, concedeix, un cop més, el reconeixement oficial, subordinat a les disposicions dictades pel Ministeri d’Educació. El curs 45-46 s’arriba a la saturació: No hi ha cabuda per a tanta petició, superant els 55 alumnes per classe. Quina barbaritat! La festa de Nostra Senyora del Port se celebra amb gran senzillesa per alumnes i antics alumnes: Missa major, partit de bàsquet, sardanes... Aquest dia, el Germà Germán és

1946: Estudiants del noviciat caracteritzats per representar l’obra “Traïdor o covard”

nomenat Director General del Noviciat Apostòlic, i el Germà Heraclio Fermín (Eduardo Ayala, nom de pila), Director de l’Escola. El 19 de març de 1946, s’eregeix i es beneeix l’estàtua de Sant Josep, Patró dels Germans de les Escoles Cristianes, que els milicians havien tirat a terra i destruït durant

la guerra del 36, i que presidia els jardins i propietat de la Casa, poc després de l’arribada dels Germans a Premià de Mar. Germans, alumnes i antics alumnes foren presents en aquest acte religiós i de reparació. En l’actualitat, el Sant està colocat en un petit jardí, prop de la nova porta, oberta al carrer Torrent

Castells. Data molt important: 1 de febrer de 1947. El nostre Centre rep l’agradable visita del nostre Superior General, Athanase Emile. Professors i alumnes de l’escola, a la qual se sumen els exalumnes i totes les autoritats religioses i civils de la població, la dediquen una amable i

entranyable rebuda. Són tres dies d’homenatges: Recepció, salutació, lliurament de claus, missa gregoriana, dinar fraternal, selecció i exposició de dibuixos dels nostres alumnes, atractiva festa folklòrica... El Sr. Jaume Rafanell, antic alumne de l’Escola, celebra la seva primera missa a Premià de Dalt amb data de 19 de març de 1949 i el dia dos d’abril, a la nostra capella. El cor de l’escola va entonar belles cançons religioses. Arriba, procedent de Madrid, el G. Miguel Casiano, que ocuparia la segona classe; el calendari assenyalava el 4 de setembre. Ja a les vacances, el G. Luis Antonio es feia càrrec de la direcció de l’Escola, i el G. Casimiro passa a ser professor del col·legi, i el G. Justino es trasllada al Noviciat Menor. El 1951, en el món sencer, on hi ha Germans, se celebra el Tricentenari del naixement de Sant Joan Baptista de La Salle. El Noviciat Apostòlic i totes les comunitats que el componen, incloent-hi les nostres escoles, festegen tres dies de festa, 28, 29 i 30 d’abril de 1951. És el Patró de totes dues. Amb aquesta finalitat es va editar un programa de “cinc estrelles”. Per a obrir gana hi va haver una Missa quasi-Pontifical. Per a aquesta ocasió, i per a festes successives, es crea un grup d’escolanets pertanyents a l’Escola, vestits de gala, com si vinguessin d’una agència de models. Els alumnes de l’Escola cantaren la Missa de

Grups d’alumnes, anys 45-46 (a dalt) i 47 ( a baix)

Grups d’alumnes, anys 1948 (a dalt) i 1949 ( a baix)

Angelis, dirigits pel G. Lucio Miguel, i va oficiar la missa el Sr. Bisbe de Barcelona acompanyat de Mn. Salvador Francesch, ordenat de feia poc, ajudats d’un diaca i subdiaca, tots tres, antics alumnes de la nostra escola. Altres actes que podem destacar: Enfrontaments esportius, vetllades literario-musicals, processó amb torxes per la finca de la casa, el drama “El maestro del pueblo”. Destaquem la gran participació dels membres de l’Ajuntament en tots els actes; junts formaven el “temple” de l’amistat. Com cada any, l’entrega de premis, en general es feia als locals de l’Amistat; el nostre centre cultural. Hi eren presents els nostres superiors, representants de l’Ajuntament, Sr. Rector, famílies i... escolars. En aquest acte es donava molta importància a l’interès de l’alumne, el seu esforç, educació, puntualitat, assistència... En els seus comportaments es “premiava” el respecte, la solidaritat, la creativitat i altres valors. La nostra Escola, sempre, va voler ser una casa de trobada, una mansió de vivències humano-cristianes; una gran família. “A l’abril, aigües mil” i a l’octubre?... Aigües deu mil. El dia 2 d’octubre de 1951 comença a ploure a bots i barrals. En poc temps la nostra propietat va quedar convertida en un veritable llac, arribant fins a 1,20 m. d’altura als patis de l’Escola i dependències de la

1 de novembre de 1950: la façana principal es guarneix per celebrar el dogma de l’Assumpció

Torre. Sortosament, els nens de l’Escola es trobaven a la capella del Noviciat Apostòlic, realitzant Exercicis Espirituals. Uns 15 o 20 es trobaven a les classes. Gràcies a la serenitat dels Germans, presència del Sr. Alcalde, Àngel Rovira i exalumnes, no es van haver de lamentar desgràcies. Els danys foren molt grans. La majoria del material escolar va res-

tar inservible. La violència de l’aigua va esbotzar 85 m. de paret per un costat i 27 m. per l’altre. Els patis i propietat es convertiren en un fangar. Dates després, el dia 9, a les 9 de la nit, i quan una gran part ja estava neta, especialment les classes, un altre gran diluvi féu la seva visita. Arribaren noves pluges. Foren hores de silenci. Les inundacions són pitjor

que la primera vegada. Aigües ocioses juguen amb taules i cadires de l’Escola. Gràcies a les ajudes dels Germans de tota Espanya es van poder reprendre les classes, però abans, Germans, alumnes i exalumnes van haver de treure 200 carros de fang de les classes. Treballaren, moltes hores, amb el fang fins als genolls. Al final, alegria per a molts, tot i que

A dalt, homenatge al Germà Germán. A baix, reunió d’exalumnes a finals dels 40

no hi mancaren les ombres. La vida segueix, malgrat alguns ensurts de la natura, i cal fer justícia a tots aquells que han consagrat la seva vida a l’ensenyament i a la Institució. Així, per iniciativa del G. Luis Antonio, Director de l’Escola Nostra Senyora del Port – que fou acollida per totes les autoritats i poble-, s’organitzà un homenatge al G. Germán, el qual per un període de 38 anys, va desenvolupar una intensa tasca educacional, ja com a professor, director, Visitador Auxiliar del Districte, o bé com a fundador i assessor de l’Associació d’Antics Alumnes. Totes les autoritats, especialment el Sr. Alcalde, Àngel Rovira, van tenir paraules encomiàstiques envers el Germà i li féu lliurament d’un magnífic pergamí, el text del qual diu: “Ajuntament de Premià de Mar. Per acord adoptat el 9 d’abril, en atenció a les circumstàncies especials, que concorren en la persona del Rnd. Gmà. Germán Victorino, se’l nomena per unanimitat fill adoptiu d’aquesta població. Premià de Mar, 12 de maig, 1952”. Finalment el Sr. President de l’Associació el va condecorar amb la medalla d’or de l’Agrupació. Per a amenitzar aquest acte va actuar la Coral Amistat, Rondalla popular, recitació de poesies, gran actuació de sardanes, interessants partits de bàsquet... El 6 de març de 1953, va venir la Junta de la Unió Industrial Tèxtil per tal de pren-

dre contacte amb els 50 alumnes de la nostra Escola, que cada diumenge, de 10 a 13 hores, acudeixen a les classes de teoria tèxtil, donades per un professor del ram. Hi hagué exàmens orals i escrits. Durant molts anys, aquesta dualitat d’exàmens, orals i escrits, es fa usual i s’hi dóna molta importància en el nostre Centre, com també l’escriptura, comptabilitat, dibuix... I també altres aspectes, com la urbanitat, el respecte, el silenci, bones maneres, presentació de llibretes... Durant els estius hi havia a l’Escola cursets per als alumnes, amb una mitjana de 70 estudiants.

Les pràctiques religioses, a través del temps, que funcionaven a l’Escola, foren habituals en tots els col·legis dels Germans. Ara bé, si es miren sota l’òptica del segle XXI, poden semblar exagerades; per exemple, la missa setmanal, el rés del Sant Rosari, les confessions, pujada al santuari de Nostra Senyora de la Cisa, Exercicis Espirituals, portar la comunió als malalts de la parròquia... Eren costums d’ahir, formació dels nostres Germans; una espiritualitat que contagiava, i es veia com a normal i molt propi de les Escoles Cristianes. Als ulls del Fundador, l’escola dels Germans, tota ella, ha de tenir una missió d’educació humano-cristiana, d’acompanyament als nens i joves... El curs 1954 – 1955, dos Germans Escolàstics, provinents de Londres, passen per la nostra Escola per a realitzar-hi pràctiques; són els Germans Carles i Miquel. Tant els Germans com els alumnes del nostre centre, queden molt contents amb la seva presència. Tota una novetat que aquests joves Germans els parlin en anglès. Més endavant, el G. Miquel s’incorpora a la primera classe per a ajudar el G. Tomás Magín, que es troba delicat, i el G. Carles es fa càrrec de la tercera, en substitució del G. Bonifacio, que passa a l’Aspirantat. La nostra església-capella passa a ser Oratori Públic. El Rnd. Doctor Gregorio Modrego Casáus, Arquebisbe de Barcelona, ens comunica la bona notícia per a tots els alum-

Germans professors de l’escola, el curs 1955-1956

nes i veïns, que la nostra capella es converteix en Oratori Públic a partir del dia 4 d’abril de 1955. Les nostres mans, davant aital notícia, s’eleven en ofrena. Els “Verds” es fan presents a l’Escola: 18 de juliol de 1956. Els nostres alumnes de l’Escola es converteixen en els nous “Verds”, tot plantant onze moreres al pati de l’Escola. Seran com notes verdes al jardí del seu centre escolar.

Els “Quintos” “assalten” l’Escola. Un grup de “quintos”, joves cridats a realitzar el servei militar obligatori, tenen una reunió a la nostra Escola amb motiu d’una xerrada, que donarà el Sr. Jaume Meler, advocat i militant d’A.C.; el tema serà: “Homes de caqui”. Tot el que han de saber en els seus dies de servei militar. És una preparació remota per a aquesta finalitat. Un fet curiós en la petita història de la nos-

Representacions teatrals, l’any 1953: “Tres Retratos”, “El Alcalde” i “Els Pastorets”

tra Escola. Rebem comunicació de l’Ajuntament de Premià d’haver rebut dels alumnes d’aquesta Escola la quantitat de 206 pessetes amb destinació a la “Campanya del Tuberculós pobre, que organitza Ràdio Espanya de Barcelona”. És el 9 de març de 1956. El mes de gener de 1957 apareix per primer cop a l’entrada de l’Escola el “Quadre d’Honor” referent als alumnes del nostre Centre. El dia 3 d’aquest mes, comencen les classes dominicals de dibuix lineal en el nostre col·legi; en un principi, tan sols per als antics alumnes, fins que els escolars s’hi animin i comencin la inscripció. Els “quintos” estan de moda. Se’ls dóna una segona xerrada orientativa sobre la vida

Alumnes de l’Escoleta, curs 1955-1956

a la caserna, a càrrec del Sr. Meller. Hi assistiren uns 60 joves. El Sr. Rector hi va ser present i manifestà la seva satisfacció per l’acte; aquesta dissertació va tenir lloc el dia 10. Visita del Sr. Inspector. Data 26 de gener. La visita inesperada del Sr. Junqueras, Inspectors d’Ensenyança Primària, va cridar l’atenció. Va passar per totes les classes i va manifestar una bona impressió pel comportament dels vailets, ordre, treball... i sol·licità

del G. Director que li permetés endur-se les millors llibretes i treballs de les respectives classes, per a una exposició que pensava realitzar a Barcelona. El juliol segueixen els cursets d’estiu, amb un total de 100 alumnes. DOMUND, 58. Els alumnes ressegueixen els carrers amb les seves guardioles, demanant diners per a les missions. Aquesta vegada recolliran 1.800 pessetes que faran arribar al Secretariat de Missions; en anys successius,

aquesta quantitat serà més gran. En aquesta data, el Sr. Rector imposarà a uns quants alumnes la medalla de la Immaculada i de San Joan Bta. de La Salle. En el DOMUND de l’any següent recollirien 2.795 pessetes. És el moment de veure sorgir el col·legi Santa Tecla, que, més ben dit, s’anomenarà Escola de Capacitació Professional “Santa Tecla”. Aquesta serà una donació, dirigida pels nostres antics alumnes. Primer es be-

Les fotografies individuals Fidels a la tradició d’una bona part del segle XX, els alumnes de La Salle es ‘sotmetien’ cada curs a sessions fotogràfiques col·lectives i individuals. En un món sense internet, sense televisió, sense video i, la majoria de vegades, sense accés a una càmera fotogràfica, aquests retrats representaven tot un orgull per als pares i mares dels estudiants. Amb el pas dels anys, l’atrezzo de la fotografia canvia, evolucionant cap a elements tecnològics com la màquina d’escriure o el telèfon.

Per ordre d’aparició, Rodolf Torres (1935), germans Duran Pau (1945), Jaume Capdevila (1947), Joan Xarrié i germans Muntanyola (1964)

neirà l’estàtua, que duu el nom de l’Escola Professional i després del Centre, tot ell pel Sr. Bisbe Auxiliar de Barcelona. Serà destinada, especialment, per als alumnes que acabin l’Ensenyança Primària de la nostra Escola i, naturalment, per a altres alumnes de la població. Tot això va tenir lloc el dia 11 de maig de 1959. Al setembre, els antics alumnes crearan en aquesta Escola el Batxillerat. El formaran 20 nois i noies. Comencen les classes: 15 de setembre de 1958. Només hi ha classe al matí. Hi ha petites novetats: es fa càrrec de la 1a classe el Sr. Francisco Fernández. A la 2a hi haurà el G. León Justino, que venia de La Salle Girona; el G. Pablo continuarà formant part del nostre centre, fins que vagi a missions, Bata. La resta de classes segueix igual. A l’octubre, les aules dominicals, pugen fins a 40 alumnes, participant en Teoria de teixits, Dibuix industrial i Francès. L’esdeveniment més significatiu d’aquest any 1958 seran les Bodes d’Or de la fundació del Noviciat Apostòlic (1908). Un atapeït programa dóna fe dels actes que tindran lloc amb aquesta ocasió. Entre altes coses, podrem ressaltar la creació d’un petit opuscle de 62 planes, que ens narra els principals esdeveniments ocorreguts al llarg d’aquests anys. Com a “innovacions cinquantenàries” podem esmentar: Catolicitat missionera del Novici-

“Els més grans” de l’any 1955

at Apostòlic, essent “Premià l’esperança, la llum i el consol dels Districtes de missions; diagrames, quadres pedagògics, congressos

d’A.A., certàmens catequístics i literaris, obres socials... A primera hora foscant, i la nit es transforma amb ulls de follet, i com a

cloenda d’aquest gran esdeveniment, es tanca amb una sessió de focs artificials i elevació de globus, com blancs coloms portadors d’un missatge: la nostra Escola donarà sempre una ensenyança humano-cristiana, segons Sant Joan Baptista de La Salle. Ni escola sense religió, ni religió sense escola, tal com ho manifestava Gabriel Drolin, en obrir-se una escola a Roma, als començaments de l’Institut. Una nova dècada, els 60, i algun canvi. El G. Luis Antonio exercirà de Director, acompanyat dels Germans Enrique Abundio, Tomás Gerino i el G. César, que procedeix de l’Escolasticat de Cambrils, que regentarà la 2a classe; un “jove” seglar, Ildefonso Fernández, ajudarà els Germans. El 21 de setembre arribarà de Tejares, Salamanca, el G. Francisco, per a fer-se càrrec de la 3a classe. Es realitza, per primera vegada al nostre poble, un examen de catecisme. L’organitza el Sr. Vicari. Hi participen totes les escoles. Els nostres alumnes queden vencedors: 26 d’abril, 1960. El 4 de maig, es participa a Mataró, i un cop més, queden campions.; però a la fase final, on participa tot l’arxiprestat, aquesta vegada la sort no va fer costat els nostres alumnes. Al febrer de 1961 l’escola estrena un tocadiscos que s’utilitzarà, en part, per a la “petita escola d’diomes”, francès i anglès; s’aprofitarà, igualment, per als migpensionistes. Quina

Grup d’alumnes l’any 1956 i un equip de futbol del mateix curs. Us heu fixat en la porteria del fons?

Els grups de classe corresponen als anys 1957 (a dalt) i 1958 (a baix). Els dos detalls recullen moments de les competicions esportives que es realitzaven al Noviciat durant el per铆ode de vacances. Les fotografies s贸n, concretament del 25 de juliol de 1958

Alumnes formats davant de l’Escoleta, curs 1959-1960

delícia menjar amb música! Vida amb ritmes “airosos”. A les vacances es realitzaran alguns treballs a l’escola: aixecament d’un cobert per als dies de pluja; es posa una mampara divi-

dint les classes per als dies de reunions massives, podent-se fer un sol saló; també s’arranja el camp de bàsquet, que estava “un xic delicat”. A l’octubre de 1962 es condiciona una

classe, amb unes taules especials, que poden fer, al mateix temps de menjador, i es col·loca un fornet per a escalfar el menjar dels “sopers”. Les carmanyoles faran un gran servei. S’aprofitarà aquesta classe per a la projecció

de filmines. Com que els dies s’enfosqueixen més d’hora al novembre, es considera adient posar uns reflectors al pati de l’Escola, i les classes guanyaran en llum. Les congregacions de la Mare de Déu i Nen Jesús prendran un caire molt social. Les seves petites entrades econòmiques i diverses rifes que s’organitzin, aniran adreçades a l’ajuda de Càritas diocesana, segons desitjos del Bisbat i la direcció del Centre. Aprofitant els mitjans magnetofònics, durant el mes de maig, i des del despatx del G. Director, es transmetran càntics religiosos i el Rosari en honor de la Verge Maria i tot l’alumnat el podrà sentir i seguir. D’aquell any 62 ens queden per al record les imatges de la gran nevada, que encara avui recorden els que la van viure en primera persona. El 25 de setembre de 1963, el G. León Justino passa a l’Aspirantat Menor de Premià, com a professor i organista, i per a substituir-lo arriba el G. Félix María, que estava a l’Aspirantat. Dies després, l’1 d’octubre, el G. Director Fermín, rep l’obediència per a traslladar-se a l’Aspirantat Major de Mollerussa; per a substituir-lo queda nomenat director de l’escola el G. Luis Julio, que durant l’any 1960 regenta la 4a classe. A l’abril, dia 20, arriba a la comunitat el G. León Justino, procedent de Bata (Guinea Equatorial), per a fer-se càrrec de la 3a classe,

Grups de classe de 1958 i 1959

Tennis taula a les dependències de l’Escoleta. Any 1960

sense professor titular des del 8 de desembre per haver-se anat a missions, Xile, el G. Anselmo. El dia 10 de setembre, 1964, arriba a Premià el Rvnd. Germà Superior General, Nicet Joseph. L’Ajuntament en ple li ofereix els

seus respectes, així com els antics alumnes, actuals i tota la casa en ple. Més tard sortirà cap a Barcelona per a presenciar la projecció de la pel·lícula “El Señor de La Salle”, amb motiu del Congrés dels antics alumnes. El 30 de juny s’entregaran les notes, final

de curs, en presència del G. Visitador Auxiliar, el G. Director i el Sr. Alcalde de la població, Josep Riera Boatella, acompanyat dels delegats de cultura i esports. El Sr. Alcalde, després de felicitar el professorat i alumnes, els obsequià amb una bona dosi de caramels.

La nit de Nadal de 1962 va caure una espectacular nevada a Catalunya, especialment forta a Barcelona i rodalies. Les imatges que es conserven són un gran testimoni

Visca la bona harmonia i l’estimació per l’ensenyança. Tal volta no hi havia “fronteres” entre les escoles. Amb la seva presència, es premiava la qualitat i l’educació en valors, des dels diversos paràmetres culturals i socials; sí a una educació competitiva, solidària i no engendradora de discòrdies, que alguns

poden alimentar. Seguidament van començar les vacances d’estiu. La labor de la Comunitat Lasal·liana no queda tancada en el marc de l’escola, sinó que va més enllà, al servei del poble, de la societat; establir canals perquè els antics alumnes s’incorporin generosament i activament a tot el que el poble necessiti.

Comença un nou curs, 16 de setembre de 1964. Matrícula completa, 205 alumnes. A l’espera, unes quantes famílies que esperen el miracle. El G. Julio Cirilo, provinent de l’Editorial Bruño de Madrid, arriba per a regentar 1a classe. Només tindrà “60 vailets de 6 a 8 anys”. Quina barbaritat!!!; suposo que

Exhibició de gimnàstica feta pels alumnes de la Salle a la futura plaça Nova, als anys 60

l’ajudaran uns quants àngels de la guarda. “Hoy he cerrado mi ventana y me acordé de ti”, cantava J.L. Perales. Jo, des d’una classe de 30 i escaig, m’he recordat de tu, G. Julio. Quin heroi! La resta de classes quedaren així: El Sr. Manuel Mayo a la segona; el G. Gabriel Carlos a la tercera, i com que està un xic delicat l’ajudarà el Sr. Feliciano Cadierno. El 1965 serà un any de “sobresalts” per a l’Escola “degut a la posada en venda de la finca de Premià, i amb això, l’Escola. Assabentats els antics alumnes i altres entitats de la població i fora d’ella, començaren a moure’s i enviar cartes col·lectives als superiors majors, entre altres, al Superior General, perquè els Germans no abandonessin l’Escola. Tot resta en suspens en declarar-se la venda d’aquests terrenys, en zona verda. Mentrestant, les classes segueixen el ritme normal. Al setembre s’afegeix una classe més i els superiors autoritzen el Batxillerat. Tot funciona a la perfecció i tenim bons resultats. A l’Ingrés hi assisteixen 43 alumnes, dels quals n’aproven 40. A aquests se’ls uneixen quatre més; així doncs, el proper curs seran 44 alumnes per a 1r de Batxillerat, els quals es presentaran a exàmens, al juny, al nostre col·legi de Manlleu, declarat Col·legi Adoptat. El professorat quedarà així: 1a classe, el G. Carlos i el G. Félix Ausín, que se’n cuidaran, mentre el titular, Julio, professor de matemàtiques,

Aspecte de La Salle a mitjans dels anys 60. Es continuava conreant l’horta i el camp de futbol encara no existia

passa al Batxillerat; de la 2a i 3a classe, se’n faran càrrec dos seglars; de l’Ingrés, el G. Gabriel Carlos, i de 1r Batxillerat, el G. Director, ajudat pel G. Lactancio Carlos. El curs 1966-1967 comença amb canvis. El G. Gabriel Calleja, passa a l’Escola de Tejares, Salamanca; el substitueix el G. Ángel Mota, que es farà càrrec de l’Ingrés; i un dels professors seglars de la 2a classe, és reemplaçat durant les vacances pel professor Martín Freile. La nomenclatura de les classes queda com segueix: 2n preparatori, 3r preparatori, Ingrés i 1r de Batxillerat. Alguns Germans dels Aspirantats vénen a l’Escola per a ajudar, fent-se càrrec d’algunes assignatures. Al desembre, el G. Carles Tàpies emprèn la marxa a Salamanca; serà substituït pel G. Juan María (G. Juan). Tota la Primària està a vessar i s’han de rebutjar moltes peticions. A l’agost del 66, el Germà Gaspar, que va residir a Premià durant tants anys, i la tasca educativa del qual a l’Escola fou òptima, és nomenat Director General de la gran mansió salmantina, i el Germà Germán, fonament, fet història de la nostra Escola, serà nomenat Prodirector de la Casa. Els anys i la salut l’acompanyen. La nit crua sembla ser un principi i un final en la seva vida. Mor la tarda i s’apaga el sol. Sembla que, en aquests anys, es van aca-

bant els cronistes d’aquesta Casa i els Històrics van desapareixent, com si volguessin posar a zero el temps. Tanmateix, l’Aspirantat perdurarà fins el 1968. El dia 4 de gener vindrà el G. Visitador del Central amb dos Germans, el G. José Fernando i el G. Antoni Roca, que passaran a pertànyer a l’Escola; i amb data del 12 d’aquest mes, arribarà un G. Escolàstic, Aurelio Rodríguez, en pla de realitzar pràctiques a la nostra Escola. A l’abril, per disposició de l’Inspector d’Ensenyança de Salamanca, es determina que els alumnes de l’Aspirantat vagin a Tejares (Salamanca). El Noviciat Apostòlic acollirà amicalment els seus nous inquilins, els alumnes de l’Escola; potser el curs 19691970. La data està per descobrir. No s’ha trobat cap documentació d’aquesta conjuntura. La casa principal va quedar en mans d’uns

Festival Gimnàstic d’alumnes de La Salle i posterior entrega de premis, durant les festes de Sant Joan Baptista de La Salle. Finals dels 60

El futbol Agrupació Esportiva La Salle El 1967, un grup d’antics alumnes de l’escola La Salle – abans anomenada escola Nostra Senyora del Port- es va unir per crear una entitat a cavall entre el fenomen esportiu i social. Al principi es tractava només d’un reduït grup de simpatitzants, que amb el treball constant dels qui l’han formada ha fet possible que l’Agrupació Esportiva La Salle Premià assolís la dimensió que té ara. El primer que calia, per crear un equip de futbol, era un camp en condicions. Per això, uns quants voluntaris van aplanar –amb la inestimable ajuda d’un Seat 600- el camp de cols que existia entre la masia i l’escola gran. En el moment de la seva posada en marxa, es va inscriure un sol equip de futbol en la categoria d’Aficionats d’Educació i Descans, però només un any més tard s’engrandia el club amb dos equips més: un d’aleví i un d’infantil. El 1969 es va formar també un equip femení, que va participar a la Lliga Catalana anomenada Trofeu Pernaud. A la temporada següent, i fruit de l’empenta i la vitalitat amb què s’estava treballant per tirar endavant el projecte de l’entitat, es formen dos equips de futbol més, alhora que s’organitza la

a 1956 Novicis campions de Llig

Partit a La Salle , 1957

secció de bàsquet amb els equips infantils, juvenil i sènior. Per la seva finalitat esportiva i social, en els primers anys de vida de l’Agrupació Esportiva de La Salle, també es va posar en marxa dues seccions diferents: la d’excursionisme i la d’aeromodelisme. Poc temps després començava també la secció de nàutica. Des de la seva inscripció a la Federació, a la temporada 1971-1972, l’Agrupació Esportiva La Salle és una entitat amb personalitat jurídica pròpia, pendent això sí, de l’escola per tal de poder utilitzar les seves instal·lacions. L’objectiu del club, malgrat que en un principi aplegava diversos esports, ha estat la promoció del futbol base. L’ambició en la formació esportiva i humana de futbolistes d’entre cinc i divuit anys (actualment ampliat a les categories seniors homes, dones i veterans) ha caracteritzat la filosofia d’aquesta entitat. Durant molt de temps, a més, l’Agrupació ha catalitzat els talents sorgits del futbol escolar. Les competicions organitzades per l’APA i l’Ajuntament comptaven amb una gran quantitat de futbolistes, habitualment fins als 8 o 9 anys. La Salle presentava normalment diversos equips dels mateixos grups d’edats, entrenats per pares voluntaris que hi posaven hores i dedicació. A final de temporada, es produïa la criba que portava els jugadors més destacats cap a l’esport federat, i s’incorporaven a l’equip benjamí de l’Agrupació Esportiva. I, tot això, tenint en compte les dificultats econòmiques, que han estat

contra el Barça Equip femení, en par tit

e 72-73 Aleví campió del Maresm

una constant, però que s’han anat superant mica en mica per la il·lusió d’aquell projecte començat l’any 1967 i per la voluntarietat amb què treballen i han treballat tots els membres que constitueixen la junta directiva actual o anteriors. Persones carismàtiques, començant pel Germà Jesús Linares, passionat del futbol i gran catalitzador d’aquest esport a l’escola, així com els senyors Samid, Cortina, Paré, Sadurní, Vila, Riera, Tarradellas, Pallarès, Folch, Rosell, Garcia o Medir Vila, que en diferents èpoques han treballat per mantenir i enfortir l’Agrupació. Durant tots aquests anys, La Salle ha cavalcat per molts camps d’esport de dins i fora de Catalunya amb esperit de participació i la il·lusió d’enlairar i lluir amb orgull el nom de l’entitat. Diferents equips, al llarg d’aquestes últimes dècades, han aconseguit militar en les seves màximes categories, tractant de tu a tu a entitats capdavanters com el FC Barcelona –durant un temps va ser filial de l’entitat blaugrana-, l’Espanyol, la Damm o el Sant Gabriel. La presència de l’AE La Salle també ha traspassat fronteres, amb expedicions de molts equips a torneigs internacionals celebrats a França i a Itàlia. Moltes activitats per crear tota una història amb l’única finalitat de promocionar l’esport en plena sintonia amb la formació integral dels seus jugadors. L’any 1996 l’Agrupació Esportiva La Salle va celebrar el seu 25è aniversari, fet que va aprofitar per remarcar el seu desig de continuar en la línia de formació

escolar, 1981-82 Pares monitors de futbol

esportiva i humana dels esportistes amb el necessari desenvolupament de l’esperit de convivència i respecte pels companys i rivals. Amb el nou segle XXI, han arribat salts qualitatius molt importants, com ara la instal·lació de gespa artificial o la construcció de nous vestidors, que substituïen les antigues dependències de la torre de Can Jacas, ara integrada en el parvulari... més d’un nostàlgic recordarà encara, mirant al primer pis de la remodelada casona, l’habitació destinada a l’àrbitre del partit, just al costat de la bomba d’inflar. Torneig Internacional a Nimes, 1980

Veterans, 1983

Partit de futbol amb Germans i professors a començaments dels anys 70

pocs Germans, entre altres, els Germans Germán, Romunaldo i Manuel Benito. Qualsevol canvi es desenvolupa, a vegades, dins del misteri, de l’incomprensible, de l’embullat. Els antics alumnes, com cada any, celebren la festa del seu Patró Sant Joan Baptista de La Salle, el dia 15 de maig. Entre els actes organitzats, consta un gran “Festival Gimnàstic” ofert pels alumnes de l’Escola, tot als patis del Centre; fou presenciat per totes les famílies i pel Sr. Alcalde, antic alumne, acompanyat de diversos Consellers. En les Actes de l’Associació d’exalumnes,

reunida la Junta Directiva sota la Presidència del Sr. Fèlix Bravo Roca –un dels grans lluitadors perquè la propietat dels Germans no es vengués– assistits pel Director de l’Escola i també Assessor, el G. Damián Julià Doria, s’acorda, amb data del 10 d’octubre de 1969, formar una Secció Esportiva, en un principi com un equip de futbol masculí de veterans, que tindrà com a missió, fomentar l’esport entre antics alumnes, i més tard, amb els alumnes de l’Escola. El Sr. Josep Paré serà l’enllaç i entrenador d’aquest esport. El G. Director d’aquesta Escola tindrà la consideració de

Soci Fundador. La Història d’aquesta Escola, Nostra Senyora del Port, és llarga. Els fets importants. Les seves persones van fer un Poble: Premià de Mar. “Allò que condueix i arrossega a un poble, deia Víctor Hugo, no són les màquines, sinó les idees”; jo afegeixo quelcom més, els autèntics mestres són els veritables constructors dels pobles. “Els poetes mai no moren, deia Cocteau, només simulen estar morts”. Posant-hi ales a aquest pensament, afegeixo que els autèntics mestres només simulen estar morts; viuen en

A dalt, alumnes de 1968 amb el professor Martín. A baix, alumnes a classe amb el professor Ruiz

cada persona agraïda i en cada poble fidel a la seva història. Tota mudança pot comportar una pèrdua, deteriorament, buit, destrucció... Aquest és el misteri que m’atordeix, repassant en l’«escuma blava» dels cartipassos on el paper coster es fa mut el curs 1969-1970. Canvi de Director, de Germans, d’edifici... El director sortint, Germà Julio, fou tot humanisme, bon religiós i lliurat totalment a l’escola i com a Assessor de l’Associació. El seu itinerari, a més de Premià, fou el de Mollerussa, Irún, Talance (França). Fou professor de l’Escola i, més endavant, un bon Director. El G. Pedro Ibáñez es formà a Premià, on va restar dinou anys, set a Guinea Equatorial i quatre anys com a Director a Premià. Senzillesa, dialogant amb els alumnes i famílies, dinamisme... Més tard se n’anà a París, i un temps després, a l’Alt Volta, on morirà. Durant aquests primers anys d’estada a la nova Escola La Salle, es van posar els grans fonaments humano-cristians i educatius. Tot un rosari de fets: treball manual, manca de son, estudi, preparació de classes, mitjans, diligències... ensenyaren als altres el valor de l’esforç. “Només l’impossible val la pena” deia Pere Casaldàliga. Espigant, a vegades, en papers quasi il· legibles, he “podat” algunes dades d’aquest temps:

Alumnes de segon amb el Germà Gabriel Moto i alumnes de batxillerat amb el Germà Linares. Curs 1973-1974

- Que aquest Centre funciona com a lliure de pagament, només des del curs 1968-1969. - Que l’Associació La Salle, amb data de novembre de 1969, llança una Circular, conjuntament amb el Col·legi, en la qual diu que s’ha creat una secció esportiva, que comprèn de moment, un equip de futbol, ping-pong, billar i, en projecte, una pista poliesportiva. Amb aquesta finalitat es demana als pares i associats una col·laboració de 200 pessetes. També s’hi diu que s’ha realitzat un senzill camp de futbol, on fins fa uns mesos, hi havia horts i arbres fruiters. Ja som al nou edifici, abans “convent”. Data?... Només he obert les veles del meu treball als mars d’un demà, en una nova investigació. Tanmateix, ens trobem en un llunyà 1969-1970. Aquest pavelló, avui Col·legi La Salle, ocupa la part central d’un extens terreny, limitat –aleshores- per la Carretera Nacional II, el Torrent Castells, el carrer Abat Oliba i el carrer Milà i Fontanals. Sabem que aquest edifici fou destinat des de 1908, al Noviciat Apostòlic dels Germans, ús que va continuar fins, potser, 1970, en què es va manar realitzar el Projecte d’Adaptació a la funció escolar. Les obres van concloure el 1973. La planta del col·legi adopta la forma de T, amb un nucli d’escales a cada braç, i a l’ala central, se superposa la capella i la sala d’actes, teatre. L’edifici el formen quatre plantes, destinades

en gran part per al Centre, i una de mínima per a la residència de la Comunitat. En el curs 1970-1971 hi ha classes d’E.G.B. i Batxillerat Elemental; els alumnes gaudien d’un servei d’autobusos –dos o quatre viatges diaris- que entraven per l’Avinguda La Salle, 26, i al mateix temps, assistència per als migpensionistes. El maig de 1970 “esclata la bomba” que la finca dels Germans es ven. Tints morats apareixen en el blau marí de Premià. Farcells de foc sorgien de les famílies. La urgència no té minuts per a pensar. Es desplaça a Roma una comissió formada per delegats de l’Associació, al front dels quals hi ha el Sr. Fèlix Bravo, President, acompanyats pel Sr. Alcalde Francesc Puig. S’entrevisten amb el Rnd. Vicari General i el Gmà. Assistent d’Espanya. Es busquen fórmules provisionals. Hi hagué molt diàleg, i es va evitar, en un principi, el pitjor, la venda dels terrenys. Era el 15 de juny de 1970. Quan l’amor és fort, Germans i Associació d’antics alumnes, la distància no importa, tot i que la frase de Teresa de Jesús podia ferse realitat: “No hi ha amor sense viacrucis”. Any 1971. Segueixen coexistint llums i ombres en els enyorats Històrics desapareguts. Sabem que la Comunitat estava formada per setze Germans, vuit dels quals eren estudiants universitaris o tècnics, i quatre, més el G. Director, de plena dedicació, i uns altres

Alumnes de segon d’EGB, curs 78-79

tres, jubilats, però ajudant en les diverses tasques del Col·legi. Els professors seglars eren set. Els alumnes sumaven 518. Es compartia l’ E.G.B. i Batxillerat elemental. Els resultats, com a alumnes lliures, a Mataró, van suposar 95% d’aprovats. Amb data 17 d’octubre de 1971, la Secretaria del Districte Central demana a l’arquitecte Sr. Màrius Soler Pinadell, que s’encarregui del Projecte d’adaptació del Noviciat Apostòlic per a col·legi d’Ensenyament Mitjà, amb la creació de 600 nous llocs escolars. Així mateix, el G. Director sol·licita a l’Ilm. Sr. Delegat d’Educació i Ciència de Barcelo-

na, que autoritzi el 5è curs d’E.G.B. per a 80 alumnes, repartits en dues classes; s’aprova la sol·licitud. Any 1972. Bones notícies: el nostre centre rep l’agradable notícia que, a partir d’aquest curs, l’escola Nostra Senyora del Port s’anomenarà Col·legi La Salle (26 de setembre de 1972). A més a més, s’inaugura la Pista poliesportiva (pista verda), amb grans partits de bàsquet. L’alumnat és el següent: 1r, amb 79 alumnes; 2n, amb 78; 3r, amb 94; 4t, amb 77; 5è, amb 90 i 6è amb 66. El Sr. Màrius Soler presenta un projecte ambiciós, com a Memòria descriptiva sobre

El bàsquet El bàsquet ha estat un esport estretament lligat a l’activitat de lleure de La Salle. De fet, es considera que aquest esport va aterrar a Premià de Mar de la mà dels Germans, que van ser els primers que van jugar de manera regular al camp situat davant de la torre de Can Jacas abans de la Guerra Civil. Alguns dels pioners, que posteriorment exercirien d’entrenadors, van ser Pepe Botella, Jaume Torres o Puighermanal. Durant la dècada dels 40 i els 50, comptem amb força testimonis gràfics que donen fe de la pràctica d’aquest esport amb equips federats. Amb tot, als 60 la pràctica del bàsquet a La Salle Premià es reduia tan sols a una activitat escolar més, estava organitzada pels Germans de la Salle i es realitzava a l’antiga pista de la banda de ponent que hi ha al darrere de l’escola. Les coses canvien a mitjans dels anys 70. Uns quants pares d’alumnes integrants de l’AMPA es van involucrar amb el bàsquet i van decidir donar una empenta molt important a aquest esport, amb l’ajut d’alguns Germans de l’escola. D’aquesta grup de pioners cal recodar els Germans Lluís Oliver (director), Mariano i Gumersindo Maestro i, per part dels pares, els senyors Olmedo i Antonio Martín. Mantenint la filosofia d’esport esco-

El bàsquet es jugava a La Salle abans de la Guerra Civil

1945

1954-55

1957-58

lar, es van constituir diferents equips, començant per les categories més petites: premini, mini, preinfantil i infantil. Així mateix, per donar una empenta inicial, es va arribar a un acord de col·laboració amb l’AB Premià per a la formació dels nostres jugadors, cedint-nos les seves instal·lacions i entrenadors que formaven part del primer equip del Bàsquet Premià. El primer equip federat el van formar els jugadors nascuts la temporada 67/68. Amb el temps, aquests equips van anar pujant de categoria arribant a júnior (17 anys), i sumant 7 equips federats amb els seus respectius delegats i entrenadors. En aquell moment, la secció ja comptava amb prop de 100 jugadors i unes 15 persones, entre entrenadors i delegats. La Junta Directiva integrada pels pares dels jugadors va haver de redactar uns Estatuts per tal de poder-se formalitzar com a Club Esportiu, i van ser aprovats per la Federació Catalana de Bàsquet.

la Festa del Bàsquet Mares venent begudes a

1986

Un dels fets més importants de la història de la secció es va produir el 1981, amb la construcció de la pista poliesportiva, amb la seva il·luminació i vestidors, que va ser una realitat gràcies al suport del centre i a les aportacions de l’AMPA. La pista va gaudir d’una solemne inauguració, amb la presència d’alts càrrecs de La Salle Catalunya i un partit entre veterans del FC Barcelona i de la nostra escola. Manel

porada, 1980 Celebració de final de tem

Soldevila, jugador des del començament de la secció fins a la consecució de la Segona Catalana amb el primer equip, recorda que “l’esforç de l’escola i sobretot de persones com el Sr. Olmedo i el Sr. Antonio Martín van ser fonamentals per a l’arrelament d’aquest esport a la Salle Premià, conjuntament amb tots els pares, jugadors, entitats i empreses de Premià que amb esponsoritzacions i aportacions econòmiques van ajudar en el projecte. Tot allò va donar peu a diferents tornejos de bàsquet, diades, finals de temporada on gaudiem de les festes amb pica-pica, entrega de premis a membres de la junta per al seu esforç, a entrenadors per assolir objectius, trofeus als jugadors que marxaven per motius varis com anar a la ‘mili’ o que deixaven el basquet definitivament”. La nova pista va donar ales a la secció, que va incorporar equips femenins i va començar a fer planter amb jugadors provinents dels Jocs Escolars organitzats per l’AMPA. Així, l’any 1989, la secció ja comptava amb 150 jugadors i jugadores. Es va començar a pensar en jugar competicions de més alt nivell i, fins i tot, es va començar a estudiar la possibilitat de construir un polisportiu sobre la nova pista. Un altre fet a destacar, en l’aspecte esportiu, va ser la celebració de les XII hores de bàsquet La Salle Premià, que entre 1984 i 1987 van comptar amb la participació de

Equip de veterans. Anys 80

més de 40 equips de tota Catalunya. L’equip sènior de la secció va arribar a jugar a Segona Catalana, com a culminació de la tasca d’un gran nombre de persones en pro del bàsquet de La Salle. La secció es va disoldre a començaments dels anys 90, deixant enrera més de vint anys de treball intens en pro del bàsquet.

Manel Soldevila recorda que “dels entrenadors, possiblement els que més anys van entrenar a la Salle van ser Joan Coronado i Manel Navarro, però no m’he oblidat de tots els altres com en Diego, Pitu, Óscar Giménez, Jofre, Teo, Solà... sense ells possiblement tots els nois i noies que vam formar part de la secció de bàsquet de La Salle Premià no hauríem pogut apreciar aquest esport com ho fem ara”.

Primer equip femení, temporada 84-85

a Sènior de Segona Catalan

el Projecte d’adaptació per als 600 llocs escolars. La data és del 6 de juny de 1972. Les obres es duran a terme urgentment i es procurarà donar al Centre unes tècniques de comoditat, dins d’una senzillesa de formes per al desenvolupament de les activitats escolars. Tenim entre nosaltres un nou Director, Germà Jaume Godoy. Va començar les seves primeres classes a La Salle Bonanova; va a París i després a Tejares (Salamanca). També va a Missions a Dapaong (Togo) i li espera una altra missió, Premià de Mar. És dinàmic, sembrador d’alegria i sincer. La Comunitat la formen setze Germans, dels quals només tres fan classe. A l’escola hi ha nou seglars, tres dels quals són dones. Hi ha 630 alumnes, 225 dels quals són migpensionistes. L’E.G.B. està doblada fins al 7è, i el Batxiller es limita a 4t grau. No es poden admetre bastants alumnes en la petició d’entrada. La capella es “modernitza” per a diferents activitats religioses. S’inicia la catequesi amb un grup d’alumnes i es crea una petita capella en honor al nostre Sant Germà Miquel, amb relíquies, fotos, poesies, llibres... A més, es publica per primera vegada la Revista “Vida y Deporte”. La patrocinen MONDOR (l’ànima i “padrí” és el Sr. Josep Montaña) i la Banca Catalana. Té una tirada de 2.000 exemplars que es distribueixen gratuïtament

Festival de gimnàstica, anys 70 Al fons encara s’observa l’hotel del Palmar

entre els alumnes, Associació La Salle i Associats. Conté col·laboracions, especialment d’alumnes, informació de les diverses activitats culturals, socials, esportives... Teatre escolar dins i fora del col·legi, Festes de Sant Miquel i de La Salle, diversos concursos, entreteniments... S’intenta, amb la Revista, obrir solcs on més tard brollaran idees, ruscos de records, escriptors, constel·lació d’amics... Neruda deia: “Doneu-me el silenci, l’aigua i l’esperança”. Jo afegeixo, doneu-me joves creadors, joves que pensen, joves que escriuen i el món serà més habitable, més humà i serà un festival de llums per a petits i grans. L’any 1974, el nombre de Germans ha

passat de 17 a 14. El G. Font ha passat al col· legi La Salle Comtal. Els professors i professores, aquest curs, arribaran a 10. Els alumnes són 676. L’augment es deu a la dualitat dels vuitens i la finalització del Batxillerat. L’horari legal, a partir de gener, serà de cinc hores; i de 4,15 a 5,15 es converteix en una hora optativa. Al març, el col·legi posa en funcionament la Secció de Modelisme, en l’especialitat d’Aeromodelisme. El nostre col·legi està de moda, i com que els camins que comencen no estan fets, sinó que es fan, La Salle acull els Campionats Europeus d’embarcació de vela, classe 470, i per

a completar la festa, alberga l’«Aplec sardanístic» en els nostres patis. S’obre una Secció teatral i es crea la Festa de l’Esportista. El 1975, formen la Comunitat 10 Germans. Alguns canvien de residència i s’hi incorporen quatre. El G. Director, Jaume Godoy, marxa com a Assessor Nacional de l’Associació La Salle, i és reemplaçat pel Gmà. Isidre Cuberes. De la coordinació se’n farà càrrec el G. Joan (Isaías Martínez). L’Escola d’Aeromodelisme de La Salle Premià, amb data 25 de maig, estableix el Primer Concurs Regional d’Aeromodelisme, competint amb campions d’altres Escoles i Grups. En el marc d’aquesta activitat, hi haurà, igualment, vol sense motor i paracaigudisme. L’any 1976 hi ha 10 Germans, amb el G. Isidre Cuberes. Segueixen 10 seglars, 16 aules d’E.G.B. i 653 alumnes. En el concurs nacional de redacció, en el que participem regularment pràcticament des de la seva fundació, obtenim un quart i cinquè lloc. Durant l’estiu ens visiten alguns Germans, que van fer la formació en aquesta casa, i vénen d’Amèrica, en visita a llurs famílies. Per a nosaltres és una alegria rebre’ls amb els braços oberts. En l’horitzó de les seves històries personals, hi planeja tot un rosari d’anècdotes viscudes; emocions i records davant Nostra Senyora del Port i relíquies del Sant Germà

Miquel. Es realitzen diferent millores, com per exemple el muntatge d’un laboratori de química, la creació de biblioteques en les diverses classes i l’arranjament de dues sales de jocs i una ludoteca per als menuts. L’Associació Esportiva La Salle organitza tot un festival per als avis. I, en col·laboració amb el col·legi, verifica un gran Festival Gimnàstic: Desfilades amb banderes, diverses taules, exhibició de salts. A la pista verda té lloc una berbena familiar; tot això amb motiu de

les festes del col·legi. Completa aquesta gamma d’activitats el Torneig Escolar d’Escacs als patis del col·legi; II Campionat Escolar de Natació, II Cross Escolar, concurs de Pintura ràpida i un esplèndid Festival Infantil al Teatre del Col·legi. El Diumenge de Resurrecció, el Cor del Col·legi va recórrer els carrers del nostre poble, dirigits pel G. Pere Llopart, entonant les tradicionals “Caramelles”, i durant el Nadal, el Cor visita les cases dels nostres alumnes, que havien fet Naixements-Pessebres, tot

Festival Gimnàstic multitudinari. Anys 70

cantant formoses nadales. Notícia bomba per al col·legi i Agrupació Esportiva La Salle: Som Filials del F.C. Barcelona. Estols de veus lloen la idea. Tots ens convertim, amb la notícia, en “romeus” de l’alegria. Un any més tard, el 1977, surten per a altres col·legis els Germans Augusto i Font, i ens acompanyaran els Germans Carles, Ramon Ferré i, com a nou Director, el G. Lluís Olivé, procedent de La Salle Montcada, que substituiria al Gmà. Isidre Cuberes. A mitjans del trimestre arriba el G. Epifanio Ruiz, esperant que els Superiors el destinin a Amèrica Central. No hi ha canvis en el professorat, ni en el nombre d’alumnes. Seguim amb 16 classes. L’Associació de Pares, després de diversos intents, rep per fi l’aprovació de l’Estatut, per acord del Govern Civil. Aquell any, s’organitza un pelegrinatge a Roma amb motiu de la Beatificació del Germà Miquel, pel Papa Pau VI. Hi acudeixen Germans, amics del col·legi, antics alumnes... Es presenta a casa nostra el G. Postulador General Loene Morelli, que exposa la donació d’algunes relíquies del Beat per a la Casa Mare de Roma i diversos col·legis. Es continuen millorant les instal·lacions, en aquest cas amb el muntatge del laboratori de física. El 1978, el G. Isaías se’n va a Mollerussa i els Germans Daniel i Mariano se’n tornen

Delegació de La Salle Premià a Roma, amb motiu de la Beatificació del Germà Miquel

als seus antics Distictes de Bilbao. Arriben els Germans Antoni Estivill, Gumersindo Maestro, Pedro Mielgo i Domingo Blanco. En total serem 8 Germans i 11 professors seglars. A l’A.P.A. hi ha un moviment molt agradable per tal de donar classes especials a nens una mica endarrerits; especialment aquesta labor la realitzen algunes mares. S’edita un gran programa amb motiu de la Beatificació; actes en el seu honor, els dies 9, 10, 11 i 12 de febrer; alguns se celebraran a la Parròquia i altres al Col·legi. Fa la seva presència del Cònsol de l’Equador. L’Ajuntament i Antics Alumnes sol·liciten

al Provincial que les restes del G. Germán reposin al cementiri de Premià, i per tant, que es portin de Cambrils. Quasi tot el poble assisteix a la missa i l’acompanyament al cementiri. Feia temps que l’Ilm. Ajuntament de Premià li havia concedit el títol de Fill Adoptiu. El nostre Superior General, acompanyat de dos Consellers “aterren” al nostre Centre (9 d’octubre). Salutació de totes les autoritats, pares, antics alumnes, alumnes... i, més tard, es dirigeixen a Barcelona per a obrir el Centenari de l’arribada dels Germans a Espanya. És un temps d’una gran actvitat, dins i fora de classe. Els events que podem recollir de

Aeromodelisme Durant la dècada dels 70, l’escola va ser la seu d’una secció ben especial, la d’aeromodelisme. L’objectiu era molt clar: construir avions a escala i fer-los volar, engrescant tot un grup d’alumnes de l’escola que accedien a una activitat totalment novedosa. Dedicant els dissabtes a la tarda a l’aeromodelisme, els joves aprenien conceptes d’aerodinàmica, estabilitat, química, matemàtiques, mecànica, marqueteria… La gènesi de la secció cal cercar-la el 1973, amb una proposta feta per Manel Miralles, Ramon Rodríguez i Antonio Navalón al director de l’escola, el Germà Jaume de Godoy. Els tres impulsors ja col· laboraven amb altres seccions de l’escola i van obtenir immediatament el suport de La Salle. Se’ls va atorgar unes depedències al semisoterrani de l’escola. En Manel Miralles va aconseguir el títol d’aeromodelista el 1974 i, un any després, va treure’s la llicència d’instructor, fet que va permetre organitzar l’escola de manera oficial. Els nens, a partir dels nou anys, es van anar interessant per aquesta disciplina i la secció va aconseguir una xifra regular de 7 o 8 alumnes, que solien passar tots els dissabtes a la tarda construint les seves maquetes, primer, i fent-les volar, després. Hi havia tres categories de vol: lliure, circular i ràdio control, i dins de cadascuna de les modalitats existien diferents disciplines, com per exemple la cursa de combat, curses de velocitat -amb registres màxims de 130km/h- i veler de competició, que primava la durada del vol. L’activitat de la secció els va portar a participar en diferents concursos d’aeromodelisme a Lleida, Sabadell, Monjuïc o Òdena. La secció va mantenir l’activitat fins a prinicipis dels 80. Durant uns anys va ser habitual veure, les tardes de dissabte, nens amb una característica granota de mecànic blanca amb una gorra i un escut de La Salle al braç.

l’època així en parlen: Es crea una Associació Juvenil, en el Concurs Nacional de Redacció s’aconsegueix un tercer lloc. S’organitza un torneig internacional de futbol, organitzat conjuntament pel C.D. Sant Gabriel i l’A.E. La Salle Premià. També la nostra Agrupació Esportiva participa en diversos Tornejos Internacionals, dintre i fora d’Espanya. La Secció d’Excursionisme s’introdueix en el món de l’espeleologia. El Grup Teatral, en què participen els Antics Alumnes, realitzen diverses obres al nostre Teatre, totes elles amb gran riquesa, art, escenificació i d’un gran valor, com “Bala perduda”, “La ferida lluminosa”, “Terra Baixa”, “L’amor venia en taxi”, “La tía de Carlos”, “Julieta, filla única”, “Ella es... ella”. El Director d’aquest grup Teatral és Adrià Balaguer, acompanyat sempre en les seves representacions per la seva esposa Paquita. Tenen lloc al nostre Teatre les Jornades Poètiques del Maresme. L’any 1979 arriba un Germà de reforç, Josep Chimenos. L’Associació de pares organitza l’esport escolar amb un gran èxit i el gran músic, Tomás Aragüés, crea un Himne a l’equip de La Salle Premià. Una aventura efímera comença, amb la creació de l’escola d’handbol. En el Concurs Nacional de Redacció s’aconsegueix un segon i tercer lloc; es participa, també, per primer cop, en el Concurs de Redacció en català.

100

De dalt a baix, alumnes finalistes (vuitè d’EGB) dels cursos 80-81 i 81-82

A l’esquerra, alumnes de 2n A del curs 79-80. A baix, espeleologia a l’Avenc del Llest.

El curs 1980-1981 comença amb alguns canvis: planes de llum que volen i arriben. El Gmà. Epifanio Ruiz fou traslladat a La Salle Barceloneta; és substituït pel Gmà. Josep Creus; el Gmà. Gaspar Nieto, que havia exercit a l’Escola Nostra Senyora del Port i a Sant Josep de Vilassar de Mar, se’n va definitivament al Districte de Valladolid. D’altra banda, ens anem adaptant a una nova època i, amb ella arriba una gran fita pedagògica: comença l’ensenyança mixta al nos-

tre Centre. El Col·legi surt del túnel del passat. Els ulls dels nens traspuen la novetat. Els patis, des d’ara, sembla que s’han convertit en postals costumistes. Les nenes, aquest primer dia, semblaven papallones de gebrada en un bosc de coloms blancs. També aquell mateix curs es constitueix una Junta Gestora. Serà la llavor del futur Consell de Centre. Aquest nou organisme comença la seva tasca creant l’Estatut del Centre. Pel que fa a les activitats extraescolars es-

portives, l’Associació de Pares motiva, els dissabtes al matí, la Lliga Escolar. Hi participen uns 200 alumnes, sota la tutela de 30 pares. S’hi duen a terme tota classe d’activitats. Treballen sense fer soroll, però deixant empremta. Els equips de l’Agrupació Esportiva La Salle de futbol, en la categoria aleví i infantil, par-

101

ticipen, a França i a Barcelona, en diversos Campionats Internacionals. Més de 20 equips de diferents països competeixen en aquests esdeveniments esportius. La Salle Premià es classifica dins dels primers llocs. “Tenim un equip valent i campió –diu el seu himne-, la seva vida és una història de triomfs i d’honor”. Aquesta activitat es veu recolzada amb la reconstrucció d’una de les pistes poliesportives, dedicada especialment al bàsquet: la pista “vermella”. Amb motiu de la festivitat del Beat Germà Miquel Febres de l’any 1981 s’inaugura aquesta nova pista poliesportiva. Hi hagué emocionants partits de bàsquet, entre altres, Velles glòries del Barça i Velles glòries de La Salle Premià. Dins la comunitat, una Comissió del Col· legi va a París per a assistir al Congrés Mundial, amb motiu del Tricentenari de La Salle. A casa, el Capellà dels Germans i del col·legi, el Pare Antoni Mir, es retira per malaltia i l’acull la casa que té l’Ordre dels Escolapis. Aquell any trobem dos moments importants pel que fa al projecte educatiu del Centre. El primer es dóna el 14 de gener, amb la presentació davant el Cap dels Serveis Territorials d’Ensenyament, de l’Estatut del Col·legi La Salle i de l’Ideari del Centre, signats pel Gmà. Visitador Àngel Cirera i el Gmà. Director, Lluís Olivé. El segon, el 20 de març, quan

102

Cantada de caramelles d’alumnes de La Salle a l’antic Casal d’Avis, a principis dels 80

el nostre col·legi redacta un Conveni amb el Parvulari Piscis, que era dirigit pel professor Martín Freile i la seva esposa Cristina. Aquesta amistat i la qualitat de l’ensenyament, no es va marcir, ni amb els anys ni amb les noves lleis. Les novetats no van acabar aquí ja que per primer cop el col·legi organitza, amb els alumnes de 8è, Convivències voluntàries a les quals hi acudeixen 66 joves. Aquestes convivències tindran continuïtat amb les que tenen lloc els divendres a la tarda, puix que no hi ha classe, a la Casa Espiritual de Banyoles. Es constitueixen sis grups de perseverança amb diverses activitats apostòliques. Un any després veu la llum un nou Butlletí trimestral, dirigit pel col· legi i l’Associació en què es refereixen diver-

ses activitats religioses, culturals i esportives. En aquesta publicació hi col·laboren Germans, professors i alumnes. El curs 1982-83 següent va començar amb un canvi significatiu ja que el Germà Jesús Linares rep la formació del C.E.L. de Madrid, i el substitueix el Germà Josep Enric Escaño. Només estaria fora un curs, ja que el 1983 el Germà Director Lluís Olivé és destinat a La Salle Manresa, després d’estar sis anys entre nosaltres. El reemplaça el Germà Jesús Linares, professor del nostre col·legi durant catorze anys; provenia del C.E.L. La Comunitat restarà formada per sis Germans de dedicació completa i un altre Germà per a treballs auxiliars; també hi ha quinze seglars. Els alumnes són 640.

A dalt, vista aèria dels terrenys de La Salle, a començaments dels 80. A baix, viatge de fi de curs dels finalistes de 1984 a Mallorca, amb els Germans Gumersindo i Carlos

Durant aquell curs hi hagué un conjunt de xerrades, adreçades en gran part, a la formació dels pares de l’Escola. El diumenge de Rams se celebra, a la nostra Capella, l’Eucaristia i, tot seguit, la Benedicció de Rams a l’avinguda de les palmeres i plàtans. Tot plegat va esdevenir una explosió de joia i una assistència multitudinària d’habitants de Premià i pobles veïns, famílies dels nostres alumnes i un bon grup d’exalumnes, especialment de Nostra Senyora del Port. Es podia contemplar una magnífica assemblea de nens i nenes amb palmes, palmons i rams d’oliveres. Era un cant a la vida, a la primavera i a la fe. El mes de febrer, té lloc al nostre Centre, la reunió mixta, presidida pel nostre Vicari General i els diversos Consellers. Temàtica: “L’Escola del futur”. A primers d’any els nostres alumnes de 8è repeteixen Convivències a Banyoles, durant tres dies; les dirigeix el P. Piqué. Són dies de coneixement mutu, amistat, reflexió... Funciona un Grup de Fe, integrat per 30 alumnes voluntaris, que corresponen a les classes de 7è i 8è d’E.G.B. Conviuen un cop per setmana. Intenten volar alt, per tal de no ser com les gavines sobre el mar, com canta Julio Iglesias. Intenten ser persona dins i fora del Centre; en llurs comportaments, tenen com a norma, servir sempre. Més d’un cop, han reflexionat sobre les paraules d’Einstein: “Només la vida que serveix per als altres, és la que val la pena”.

103

L’AMPA L’ AMPA la Salle Premià inicia el seu recorregut en la dècada dels 70, quan es començaven a respirar els aires de poder associar-se lliurement. Amb tot, hi ha constància, dos anys abans, d’un grup de “miembros de la sección de padres de alumnos de la asociación la Salle”. Els primers estatuts de l’APA són de l ‘any 1.975, promoguts per Juan José Pla Trigueros, i el primer nom oficial és “Asociación de Padres de Alumnos del Colegio la Salle Nuestra Señora del Puerto, de Premià de Mar”. Des del seu naixement, les diferents juntes de l’AMPA han treballat per les necessitats específiques dels alumnes, més enllà de l’activitat a l’escola. Els registres ens deixen alguns detalls significatius, com, per exemple, l’estudi de la sol·licitud a l’Ajuntament per col·locar un guàrdia urbà a la cruïlla de la Gran Via de Lluís Companys amb la carretera de Premià de Dalt, l’any 1981, o els possibles canvis que podien sorgir quan es va instaurar el B.U.P., la nova realitat que es dibuixava amb el pas a escola mixta o el suport a la direcció del Centre a l’hora de demanar a l’Ajuntament coses tan diverses com la presència policial al carrer Abat Oliba, la urbanització del carrer o la necessitat de disposar d’un pas de vianants fins la plaça de la Palmera. Al llarg dels anys, l’AMPA la Salle Premià ha fet costat a la tasca del bon ensenyar dins el centre, contribuint en tot el que ha pogut, col·laborant en diferents activitats. Donant suport moral i material, ajudant en alguna excursió multitudinària, proposant sortides familiars o ajudant en els viatges de fi de curs. Organitzant el sopar de Germanor o també amb recolzament econòmic. És obvi que tot el que pot recollir una AMPA, econòmicament parlant, ha de revertir en el si de l’escola, tal i com sempre han marcat els diferents estatuts. Així, des de fa uns anys s’està col·laborant en la forta inversió en eines informàtiques, videoprojectors, càmeres de vídeo, microscopis, pissarres digitals interactives, etc. Però l’AMPA és molt més que això. És cultura, esport i activitats extraescolars, i un lligam molt valuós entre l’escola i la vila. En aquest sentit, cal recordar que l’activitat de l’APA va ser especialment prolífica a finals dels anys 90 i inicis del 2000. Precisament en aquell

104

Presidents de l’Associació de Pares (APA / AMPAS) de La Salle Premià Sr. Francisco Romera (1973-74) Sr. Juan José Pla (1974-75) Sr. Jorge Cabanes (1976) Sr. Jordi Framis (1976-80) Sr. Alfredo Olmedo (1980-84) Sr. Pere Pinyol (1984-93) Sr. Joan Ferran (1993-99) Sr. José Luis Berrueta (1999-2001) Sr. Lluís Ragàs (2001-2005) Sr. Joan Escrivà (2005-2009) Sr. Jordi Pujol (2009 )

D’esquerra a dreta: Jordi Pujol, Joan Escrivà, Lluís Ragàs, José Luis Berrueta, Pere Pinyol i Rafael de la Rosa (directiu amb Joan Ferran)

Nadal es va fer una recollida d’ampolles de cava, per reunir diners per a PROIDE, es van recollir 6.428 ampolles i fins i tot van aparèixer a Televisió Espanyola explicant l’acte. La cavalcada de reis en què va participar l’APA va ser la de l’any 99, i el Nadal de 2004 es va fer una campanya de recollida de joguines que ha anat continuant fins els nostres dies. Des de l’AMPA han nascut i crescut les activitats extraescolars, impulsades a principis dels 80 per Alfredo Olmedo (a.c.s.). En les extraescolars prengué relleu l’esport escolar i mercès a en Joan Ferran es va crear una escola esportiva. Pares voluntaris van deixar de ser els entrenadors de les diferents disciplines i es van incorporar els monitors. Aquests jocs escolars van servir de planter per als equips federats de La Salle. El curs 2001-2002 van començar una sèrie d’activitats extra-escolars noves: anglès, balls de saló per a pares, escacs, informàtica per a pares i nens, gim-jazz i dansa per a pares. Avui en dia aproximadament 180 alumnes continuen participant-hi. També en l’àmbit esportiu, el 20 de maig del 2001 es van celebrar les primeres olimpíades escolars, amb una participació de 126 alumnes de totes les edats. Al final, els pares van fer una demostració de participació als seus fills. L’escola de teatre infantil es va iniciar el 1995 a mans d’en José Luis Berrueta i l’any següent va néixer el teatre d’adults amb gran èxit de participació. També es va originar un grup de teatre pre-amateur, que feia dues representacions per any. Els guions i tot el que envoltava les obres de teatre anaven a càrrec de l’APA. L’any 1999 es va dissoldre el teatre d’adults i el pre-amateur. I en aquest curs del Centenari, la Junta corresponent ha impulsat de nou el teatre per adults. També en l’àmbit cultural cal recordar la Mostra Artística, celebrada per primera vegada el curs 1999-2000 sota el nom de “Certamen Literari Sant Jordi”. El curs 2001-2002 va passar a dir-se “Mostra Artística” on es van admetre tot tipus de treballs, còmics, novel·les. I al curs següent encara es va ampliar més l’oferta, permetent la presentació de dibuixos i maquetes. L’AMPA continua treballant i creixent. En aquest mateix curs del centenari, el 2010-2011, s’ha dut a terme una nova reforma dels estatuts de l’Associació, adequant-los a la normativa vigent i, en especial, incorporant el reconeixement a totes les mares que tant fan pels fills i que encara no estaven reconegudes amb la famosa “M”, dins l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes.

105

A dalt, alumnes de quart, curs 81-82. A baix, el primer grup mixt de La Salle

106

Acabem el curs amb bones sensacions ja que es reprenen els viatges de Fi de Curs, amb els vuitens. Visita a les illes afortunades. Els acompanyen els Tutors i Delegats de pares. Tenen un excel·lent comportament. Els de 3r i 4t tenen dos dies de contacte amb la Natura al Montseny. Els benjamins, aniran a una Granja Escola per a conèixer bé els animals, el camp... Les Colònies d’estiu són un èxit; hi van 70 nens i 15 nenes. Fraternitat, foc de campament, jocs pel bosc, cançons, piscina, eucaristia els divendres... No tenien temps per a “rovellarse” davant la televisió. Quasi en iniciar el curs 1984-1985 saltava la notícia provinent de Roma, que el Germà Miquel seria canonitzat molt aviat per S.S. Joan Pau II, potser, el 21 d’octubre. A l’abril es confirma la notícia. Ben aviat Premià tindrà un Sant. La Plaça de Sant Pere, aquest dia rebrà milers d’amics de La Salle. El Papa proclamarà sant una persona que va conviure a Casa nostra... Davant milers de persones arribades del Maresme i de l’Equador, el Papa ens presentava el sant com una flor senzilla entre les pedres i arenes del passat; com un model d’educador catòlic integral, preocupat, no solament, com a transmissor de la doctrina cristiana, sinó també per a formar els alumnes en totes les ciències humanes. A l’Àngelus d’aquest dia, davant una gernació de persones, va fer de les seves paraules “un cant a l’Escola Catòlica”.

El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany, antic alumne dels Germans de Santa Coloma de Farners, després d’haver concelebrat, en dia tan important, prop del Papa, va tenir paraules molt complaents de la seva vida escolar, on la vida del Germà Miquel el va interpel·lar a ser testimoni de Crist, i com les nostres vides, -digué-, han de ser vocació de servei, de ministeri, d’apostolat... En el moment de les ofrenes, es presentaren clavells i fruits de Premià i una fragata obra de l’artista Sr. Gregori Cisa, antic alumne de l’escola dels Germans. El Pontífex va adreçar aquestes paraules al Gmà. Visitador Lluís Diumenge i al Gmà. Director, Jesús Linares, en el moment de l’ofertori: “Que Déu beneeixi el vostre País i les vostres famílies”. Aquestes ofrenes eren símbols d’un poble que treballa i és agraït; emblema de Premià i d’uns homes, militants de l’esforç, de la donació... En una data tan important, La Salle Catalunya ofereix a la Parròquia de Sant Cristòfol “un relleu en bronze”, realitzat per l’artista Cinto Casanovas; són cinc plafons que reprodueixen els trets més destacats de la vida del Sant. “Fou aquí, a Premià, on un Sant va cloure els seus ulls”, diu la inscripció. Aquest temps tant intens es veu refrendat amb una visita històrica el 27 d’octubre. Vam tenir la sort de tenir entre nosaltres, durant unes curtes hores, la Sra. Beatriz Gómez de Núñez,

Excursió a La Cisa, 1987

natural de Cuenca (Equador), persona que fou curada miraculosament pel Germà Miquel; miracle que valgué per a canonitzar el nostre Germà. A l’Eucaristia, va parlar durant 15 minuts, a tots els presents, i a la sortida, foren molts els qui van poder saludar-la. Pel que fa a l’àmbit més pedagògic, arriben al nostre Centre el Gmà. Joan Escalé i dos nous professors: l’Assumpta Queralt i l’Antoni F. Montalbán. Per la seva banda, s’acomiaden Cati, Liliana i David, que per diverses circumstàncies, abandonen el nostre Centre. En arribar Nadal s’organitzen unes campanyes de recollida de productes de primera

necessitat. Tot un èxit. Tot s’entrega a Càritas de les dues parròquies i al Germà Adrià per als seus nens abandonats i marginats. La nit del 24 de desembre, se celebra a la nostra Capella, la Missa del Gall, i a continuació, el tradicional Ressopó, organitzat per l’APA i Antics Alumnes al teatre. És una nit de veritable amistat lasal·liana i premianenca, en la qual el vent s’enduu les penes i les tristeses. En festes tan tradicionals, es munta un “Pessebre vivent”. A les classes, les nadales, es transformen en un festival de colors, juntament amb les targetes nadalenques creades pels alumnes. En aquell temps, la Comunitat estava formada pels Germans Antoni Estivill, Josep Creus, Ramon Ferré, Federico Gil, Gumersindo Maestro, Jesús Linares (Director), Josep Enric Escaño i Joan Escalé. El professorat ha augmentat amb la presència de Rosa Arabia, que, per ara, ajudarà al Germà Ramon Ferré, que està un xic delicat. El nombre d’alumnes ha disminuït, no per motius de manca de peticions, sinó més aviat, per raons pedagògiques. Aquest mateix curs s’obre una nova sala de Pretecnologia i es posa en marxa un nou equipament educatiu: la ludoteca. Amb data 2 d’octubre, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, ens comunica la feliç notícia, que La Salle Premià de Mar gaudirà de la Classificació definitiva de l’E.G.B. I, per la seva banda, es renova l’APA i surt com a Pre-

107

A l’esquerra, alumnes de sisè, curs 81-82. A la dreta, celebració de la Castanyada de 1986

sident el Sr. Piñol. Aquest curs 1984-85 es duen a terme tot un seguit d’activitats amb motiu de la canonització del Germà Miquel: l’Agrupació Teatral La Salle va posar en escena diverses obres en honor del Sant, entre altres: “Tots culpables”, de Santos Antolín; “Llum de Gas”, de Patrick Hamilthon; “El apagón”, de Peter Shafer; “Diuen que el peix és car”, de Josep Maria Recto. L’Agrupació Esportiva La Salle de bàsquet i futbol programen uns tornejos, que porten el nom de Sant Miquel Febres. A la nostra Parròquia de Sant Cristòfol es duen a terme diversos actes presidits pel Sr. Cardenal: inauguració d’un relleu en bronze, una Missa solemne... amb l’actuació de la Coral La Salle Montcada

108

amb la presència de tots els col·legis de La Salle Catalunya (Germans, professors, alumnes, antics alumnes) per a retre homenatge al Sant equatorià. Arriba el mes de juliol de 1986, els Germans seguim els mateixos, temps de canvis i colors àcids; temps de poemes que no s’escriuen i de notícies inesperades. Comuniquen que el Gmà. Linares se’n va a La Salle Montcada, el Gmà. Carlos Gil va a Torreforta i el Gmà. Joan Escalé a la Barceloneta. Arriben al nostre Centre, com a Director Titular i com a Director de la Comunitat –només per un any- el Gmà. Esteve Fernández, i com a Director Tècnic, el Gmà. Josep Enric. Ve, com a reforç, el Gmà. Francisco Fuertes; així doncs, a partir del curs

1986-1987, la Comunitat quedarà reduïda a set Germans. El treball docent rep un gran reconeixement a nivell estatal: el nostre alumne Rafael Navarro, de 8è curs, queda primer d’Espanya i de Catalunya en el Concurs Nacional de Redacció. En cursos anteriors havíem aconseguit altres premis literaris, en posicions excel·lents, com a segons i tercers llocs provincials. Motivats per aquests triomfs, i aprofitant la Canonització del Germà Miquel, membre de la Real

Academia de la Lengua, es crea el I Concurs Literari Germà Miquel. En aquesta línia literària, el nostre Centre és la seu de la III Mostra Literària del Maresme. Hi participen 26 poblacions. A més, i dins dels 150 anys de la fundació de Premià, els nostres nois i noies, alumnes del centre, confeccionen grans treballs en prosa i en vers sobre la vila: origen, cultius, indústries, terrenys, mariners il·lustres, entrevistes amb diverses personalitats de Premià... Un any després, s’incorporen a la Comunitat els Germans Andreu Taberner, com a Director del Col·legi i el Gmà. Joaquim BachEsteve. Seran set Germans. Entra un nou professor seglar per a suplir un Germà; i altres dos, per fer-se càrrec de la informàtica. El nombre d’alumnes queda igual, però es creu convenient que el seu nombre per classe no passi de 35; seran 16 classes amb 565 alumnes, nois i noies. El Gmà. Esteve s’incorpora al Seminari Menor de la Conreria i el Gmà. Francisco és destinat a La Salle Mollerussa. L’aspecte de formació cristiana queda com el curs passat, però per a enfortir aquest aspecte cristià, s’incorpora a la plantilla d’educadors Mn. Rovira, que durant vuit hores setmanals estarà a disposició de tots els alumnes i les diverses tasques apostòliques. Seguim amb els diferents grups que participen a la Pasqua Jove, Pujada a peu a Montserrat... La resta d’activitats culturals i esportives segueixen

Castanyada davant l’edifici de l’Escoleta i, a baix, els Reis d’Orient visiten La Salle

109

El teatre El teatre, entès com a activitat extraescolar, ha tingut dues grans èpoques a la història de La Salle Premià. La primera d’elles s’inicia el 1976, quan algunes persones com Adrià Balaguer o Josep Maria Recto proposen fer obres de teatre per ajudar econòmicament la secció de futbol, que passava per importants problemes econòmics. Amb amants del teatre provinents de la secció de futbol i pares de l’escola, es va muntar una primera obra que va ser tot un èxit: “L’amor venia amb taxi”, de Rafael Anglada. Amb el suport del director de La Salle, Germà Lluís, i els Germans Epifanio i Ramon, que van reformar l’escenari i l’equip de so de la sala d’actes, aquesta iniciativa puntual es va convertir en l’Agrupació Teatral La Salle. Durant quasi disset anys, es van representar més de 30 obres, normalment en sessió doble de dissabte a la nit i diumenge a la tarda. A més, es van consolidar activitats especials, com el Show de Nadal, en acabar la Missa del Gall. L’última obra de l’Agrupació va ser tot un clàssic, “Terra Baixa”. Uns anys més tard, el teatre va tornar com a activitat extraescolar, una petició dels pares i mares d’alumnes recollida per l’APA. Encapçalat per un delegat de la Junta que

110

coordinaria l’activitat, un grup de pares i mares d’alumnes va desenvolupar el projecte. Van ser sis mesos de feina intensa: reunions, grups de treball, organigrames, horaris, responsables d’equips artístic i d’equip tècnic, espais escènics, espais de treball. En definitiva, sis mesos de treball intens que conjuntament amb la incondicional col·laboració de la direcció de l’escola va ser possible dissenyar el que seria l’Escola de Teatre del Col·legi La Salle Premia. El projecte va tenir una magnífica acceptació per part dels pares d’alumnes i es feia realitat el juny de 1996 dins la clausura del curs escolar representant dues obres de teatre: “A Becerola fan ballades”, interpretada pels alumnes de primer, segon i tercer, i “El jardí de Flairenas” interpretada pels alumnes de quart, cinquè i sisè. El resultat, altament satisfactori d’aquestes dues representacions, va provocar que el curs 1996-1997, aquesta activitat tingués un considerable increment d’inscripcions. Es van crear cinc grups, comptant amb un grup ‘amateur’ d’adults. Amb aquesta estructura es van estrenar tot un planter d’obres i festivals de producció pròpia fins a l’any 2001. Moltes de les representacions que es van dur a terme van tenir una finalitat totalment benèfica, ja que l’import recaptat anava directament a PROIDE i a diverses ONG’s.

A Becerola fan ballades

El jardí de Flairenas

111

com sempre, amb ritme d’un tren en marxa. El teatre té dues grans persones que han forjat al llarg d’uns quants anys, grans artistes: són el Sr. Adrià Balaguer (antic alumne de l’Escola) i la seva esposa Paquita; ells segueixen creant cultura i art, són un pou d’idees i imatges, dirigint les obres teatrals i construint els seus decorats. Quantes hores entre bambolines i bastidors! L’esport escolar i federat, segueix en bon “estat de salut”: futbol, bàsquet, excursionisme... Tenim “Les 12 hores de Bàsquet” i el “I Torneig Nacional de Futbol aleví, infantil i juvenil”; aquests tornejos duen el nom del Sant Germà Miquel. En la vesant més social, es fa un Homenatge als amics del Casal dels Avis (molts antics alumnes). El presentador d’aquest acte tan emotiu, fou el Germà Linares, que es va desplaçar expressament per a aquest acte. Només escriuré alguns retalls: “Estimats amics del Casal: quan el nostre poble de Premià de Mar festeja els seus 150 anys d’Història, amb el record que fa olor d’olivera i de garrofer, amb el record dels gremis de mariners i pescadors, amb el record de les moltes indústries que hi havia, vosaltres amics, com els joglars medievals, continueu fent Història, en aquest ventall de persones vingudes dels diversos racons hispans... Vosaltres, joventut un dia, cançoners de l’ahir, narradors vius de l’avui, sou el millor símbol i el testimoni més gran

112

Alumnes finalistes, curs 86-87

de la tasca fecunda dels Germans de La Salle i professors, en aquesta Vila, al llarg de 75 anys, convivint amb vosaltres Germans i Comunitat Educativa. Recollim aquest llegat, com una torxa olímpica, portadora de grans valors, que un dia vau rebre en la vostra estimada escola Nostra Senyora del Port, avui col·legi La Salle. Intentarà conservar la llum i el calor d’aquesta torxa, amb la promesa de forjar joventuts amb el distintiu humà i cristià, i que siguin continuadores dels vostres treballs, dels vostres esforços... Acabo recordant Salvador Espriu: “Diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor”. Comença un nou curs i els Germans que componen la Comunitat són els següents: Antoni Estivill, Ramon Ferré, Gumersindo Maestro, Andreu Taberner (Director Titular) i Josep Escaño (Director pedagògic). El Gmà. Joaquim Bach-Esteve serà destinat a Cambrils. A meitat del mes de desembre s’incorpora el Gmà. Manuel Gil, que prové de missions i de realitzar el CELTE. El professor Santiago Armengol ha de deixar, temporalment, el Centre, perquè ha de fer el servei militar. Seguim amb 35 alumnes per classe i l’alumnat el formen 560 persones. Comença a notar-se la manca d’alumnes a la nostra població i algun centre privat ha hagut de tancar, ja que la natalitat ha baixat. Pel que fa a les instal·lacions, hi ha un canvi signifi-

Alumnes finalistes, curs 89-90, i detall dels panellets de la Castanyada fets a l’escola

catiu amb l’asfalt dels patis per tal de tenir la casa més neta. Durant l’estiu, comunitat i col·legi, ha tingut una vista molt grata: la presència de 80 refugiats vietnamites. Organitzen aquesta estada Germans d’aquesta nacionalitat. Les vacances, en bona part, les passaran entre nosaltres. El que és profund no es fa amb paraules, sinó amb fets. A vegades, en aquest oceà d’egoismes en què ens movem, amb aquestes bones obres, creem planes de llum, que és el que

demanen els homes sincers d’avui. Al final de l’estiu avaluem la seva estada entre nosaltres i reconeixem que ha estat molt favorable per als Germans i per a la població. Només somniant alt, convivint amb altres pobles, podrem anar millorant la nostra realitat, la nostra societat, tocada per l’aluminosi individualista. L’àmbit religiós porta bon ritme: Catequesis, Convivències, Celebracions, DOMUND, Cicles litúrgics, Festes de La Salle, Sant Germà Miquel, Pasqua Jove, Pujada a Montserrat...

113

Alumnes finalistes, curs 91-92

L’any 1989 el Gmà. Josep Mestres demana anar a missions. El seu desig és escoltat i és reemplaçat pel Gmà. Ramon Font. La Germana Milagros, que ajudava en la Pastoral i en la tasca de reforç, renuncia a aquests encàrrecs. El professorat i alumnat segueix igual que el curs passat. Aquest mateix any, el dia 9 de febrer, en ocasió dels 80 anys de la mort del Sant, al costat de l’habitació on va viure, es col·loca la ceràmica creada pel Sr. Alcalá, antic alumne de l’Escola. S’hi pot llegir: “Sant Miquel Febres

114

Cordero, morí en aquesta cambra, el 9 de febrer de 1910”. Sempre recordarem que aquí va viure i va morir un educador, un poeta, un home de Déu, un catequista i “un Sant que conegué el blau del nostre mar”. En aquesta mateixa línia, el Sr. Cardenal Narcís Jubany i Arnau inaugura uns locals socials a la Parròquia, per a diverses reunions, trobades, serveis pastorals, que duen el nom de Casal Germà Miquel. Arrenca la darrera dècada del segle amb el Gmà. Luis Lázaro com a Director de la Comunitat, formada per set Germans, i del col·legi;

deixa la coordinació en mans del Gmà. Ramon Font. El professorat segueix el mateix; tot i això, el pes fort de l’escola el duen els seglars. L’alumnat quasi és el mateix, 565. Són 16 classes: es nota la baixa natalitat. Comença l’any 1990 amb força moviments a la Comunitat ja que s’incorpora el Gmà. Jordi Molas, procedent de Cambrils, per a desenvolupar funcions d’ajuda a Secretaria del col· legi i supervisió del manteniment del Centre, entre d’altres; el Gmà. Ramon, Coordinador, se’n va a Roma a una convenció d’educadors i directors dels col·legis La Salle, corresponents a Europa; i el Gmà. Josep Escaño s’incorpora a les missions al Togo. Algú va dir que “un mestre és el qui cerca i estima el millor”, i aquest Germà va pensar en el millor, les missions, puix que era un home d’acció desinteressada i religiós irreprotxable. Per la seva banda, dos Germans de la Comunitat, Antonio i Gumersindo, juntament amb altres Germans del Districte, van en pelegrinatge a Terra Santa. Ells van tenir la possibilitat de viure un somni, i com diria Coelho, és el que fa que la vida sigui interessant. El mes de març de 1991 la nostra Escola Nostra Senyora del Port és enderrocada. Amb tristesa i amargor, penso que aquest mes de març pot ser una elegia a l’ensenyament, puix l’antiga escola Nostra Senyora del Port, que descansava prop del Camí Ral, Carretera Na-

cional II, en la nostra finca, va haver de ser enderrocada per moltes raons. Aquella Escola que havia estat, durant molts anys, la universitat de la cultura per al jovent de Premià, El Masnou, Alella, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Teià, Cabrera. Una altra modificació a l’entorn del Centre és l’obertura d’un nou carrer en els límits del camp de futbol, Enric Borràs, propietat dels Germans. Al seu redós es construeixen nous habitatges. L’entorn patirà alguns canvis. No obstant, això pot provocar cues per a entrar al nostre Centre. Per a alguns, això pot ser “ombres d’un somni”, en paraules de Sánchez Rosillo. Com a novetat, l’Associació de Pares ha creat, fora de l’horari escolar, unes classes d’anglès i s’ha encarregat de col·locar calefacció a les classes que donen a l’oest. Més endavant es completarà l’obra, ja que la caldera i les instal·lacions s’han programat amb aquesta finalitat. Els soterranis han rebut algunes obres per a evitar inundacions; s’han remodelat els menjadors, part de la cuina i passadissos que estan ubicats al costat d’aquests espais. S’inicia el curs “olímpic” sense canvis a la Comunitat: el Gmà. Luis Lázaro segueix com a Director, i el Gmà. Ramon com a Coordinador i Director pedagògic. El Gmà. Jordi fa una tasca molt important ja que s’encarrega de les fotocopiadores, ajuda al Sr. Juanjo i, diària-

Alumnes finalistes, curs 1992-93

115

L’excursionisme La secció d’excursionisme va iniciar les seves activitats el curs 1975-76, de la mà d’un grup d’entusiastes de la natura i els seus continuadors com ara en Joan Armendáriz, la Maria Rosa Díaz, en Ramon Rodríguez, en Josep Ripollès, en Josep Santamaria, en Pere Llopart, en Josep Solà, en Joaquim Fuster o el sr. Niubó, el sr. Cotet, el sr. Iranzo, les famílies Balaguer o Bonamusa i l’Esteve Plana. Durant la seva existència, la secció va comptar amb la complicitat dels Germans, començant pels directors, el Germà Isidre Cuebres i el Germà Lluís Oliver, a més del Germà Ramon, el Germà Juan, el Germà Mariano o el Germà Daniel. Dissabtes a la tarda, es feien a l’escola jocs preparatius per a les sortides a la muntanya que es realitzaven un cop al mes. La secció es va organitzar seguint el model ‘escolta’, amb llobatons -nois i noies de 8 a 11 anys- i ràngers -d’11 a 14 anys- que, a la vegada, també van estructurar una secció d’espeleologia. D’aquells anys, es recorden especialment activitats com les colònies d’estiu a Santa Maria de Marlès i Sant Pere de Casserres, els campaments de Setmana Santa a Castellcir i Garraf, la col·locació del Pessebre a l’avenc de La Clota (Begues) o la representació de La Nit dels Minyons. La secció va tenir continuitat en el temps gràcies al treball de persones com Jaume Acien, Jordi Solà, Xavier Fuster o Joan Condeminas.

116

Cova de Vallmajor

Montserrat

Garraf

ment, agafa el cotxe per a buscar el Pare Claretià de Montgat, que ens celebra l’Eucaristia als Germans. El professor d’Educació Física demana la baixa i és reemplaçat per la professora Anna. Seguim amb el mateix nombre d’alumnes, i llurs comportaments, en general, són molt satisfactoris. El professorat està realitzant Cursos de Qualitat, de millora, exigits per la Reforma. Aquest Curs correspon als primers i segons d’EGB. Pel que fa a l’entorn, novament es produeix un canvi significatiu amb l’anunci de l’obertura del carrer per on passarà la Gran Via. És trist que aquest carrer només talli els terrenys dels Germans i, després, mori, en part, en la nostra propietat ...seguim obrint solcs de paciència davant la política. Aquest lloc és acariciat per una tanca metàl·lica. Malauradament, l’any 1993 serà recordat per la tragèdia. La tarda del Dijous Sant, la nostra alumna, Mireia González i Alemany, va morir víctima d’un accident a la carretera. Tota la Comunitat Educativa es va unir al dolor de la família. A la Revista col·legial, un grup d’amigues i amics, la recorden amb afecte. Les urpes de l’asfalt s’endugueren el brot tendre d’una llavor. Mireia, t’evocarem sempre; “des del cel, vetlla per tots nosaltres”. A l’estiu, nous canvis a la comunitat. El Gmà. Gumersindo és traslladat a la Comunitat de La Salle Manresa i el substitueix el Gmà.

Alumnes finalistes, curs 1993-94

117

Alumnes finalistes, curs 1994-95

Antonio Dueso. El Gmà. Luis ha deixat la seva funció de Director del col·legi i només exercirà el càrrec de Director de Comunitat. Desenvoluparà aquest càrrec el Gmà. Ramon Font que seguirà essent, al mateix temps, Coordinador. Germà Luis, gràcies pel teu treball i dedicació al col·legi. La teva obra la recordarem sempre. “Només una vida viscuda per als altres, deia A. Einstein, val la pena de gastar-la”. El Gmà. Antoni Estivill segueix duent la comptabilitat del col·legi, malgrat els seus 80 anys. Geni i figura..., i el Gmà. Josep Creus, la comptabilitat de la Comunitat, amb una gran rectitud i eficàcia. El Gmà. Ramon Ferrer es troba a Madrid

118

realitzant un curs de formació per als Germans de la tercera edat. Germans i professors segueixen com el curs passat, però aquests amb major responsabilitat, en implantar-se els quatre cursos de Primària amb la reforma educativa. L’alumnat segueix en 568, 333 dels quals són nens, i 235 nenes. L’Elisenda Busquets és nomenada Cap d’Estudis i Coordinadora de la Reforma Educativa i, pel que fa a l’APA, el Sr. Pinyol, en acabar les seves filles al col· legi, deixa de ser President i el substitueix el Sr. Joan Ferran. L’enhorabona a tots dos! Aquest curs, el Gmà. Ramon Font impulsa una nova revista col·legial amb gran par-

ticipació de l’alumnat. En l’arquitectura del seu pensament i en el seu muntatge floral de la seva prosa poètica donarà, tard o d’hora, els seus fruits. Serà bimensual. La publicació pot convertir-se en un mar d’idees, comunicació de creativitat, camins de servei, albada de joves talents... Un any després, formen la Comunitat els Germans Luis Lázaro (Director de la Comunitat), Ramon Font (Director del col·legi), Antoni Estivill, Josep Creus, Jordi Molas, Antonio Dueso (va ser-hi molt poc temps) i Ramon Farré (moria a Cambrils el dia 31 de juliol). Un cop començat el curs escolar s’incorpora a la Comunitat el Gmà. Jordi Rodríguez de 23 anys, gran dinamitzador dels grups de reflexió, ve de La Salle Comtal i segueix els seus estudis a Blanquerna. Al professorat se li uneix el Sr. Montalbán, com a professor de reforç. El nombre d’alumnes ha disminuït una mica, ja que comença a regir la normativa de 25 alumnes per classe. En aquest moment només tenim l’Ensenyança Primària i EGB. S’ha sol·licitat al Consell de Districte la implantació de l’Ensenyança Infantil, però ens han donat carabasses. El Gmà. Antoni Estivill fa 81 anys; deixa la comptabilitat del col·legi. Moltes gràcies per la seva tasca pedagògica, mercantil i somniador d’il·lusions. Sempre ha estat un mirall com a testimoni de religiós lasal·lià; tot un oceà d’amor i de regularitat. El Gmà. Josep Creus

celebra amb gran alegria les seves “Noces d’Or”. Felicitats al nostre gran Germà. No són moments per a evocar records, catedral d’imatges, agenda de fets èpics..., vas educar per a no morir, per a perpetuar la teva vida de religiós entre nosaltres. L’any 1995 s’incorporen els professors Sr. Joan Ignasi Cotet, Manuel Mangado, Rut de Leonardo, Jordi Sorribes, Joan Carles Cirera i Clàudia Sabater. L’Assumpta coordinarà l’EGB i ESO, i l’Elisenda, la Primària. A més, dos professors seglars seran els coordinadors de 7è i 8è. El Departament d’Ensenyament ha ofert a l’Escola la possibilitat de començar el nou curs amb la implantació del segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria. La Direcció del centre ho accepta. En aquest espai de temps, l’escola té 595 alumnes, dels quals 387 pertanyen a Primària, 144 a l’EGB i 64 a l’ESO. El nostre centre celebra amb gran entusiasme la jubilació del Sr. Antonio Ruiz. Són 30 anys dedicats a la docència en el nostre col· legi. El 15 de desembre fou la Comunitat Educativa qui li va dedicar un sopar-homenatge. Discursos, regals, molts aplaudiments i tones d’agraïments... amb motiu de la seva jubilació. Dies després, el 17, amb motiu del seu aniversari, foren els alumnes els qui li agraïren el seu servei i dedicació a la seva Escola. L’amor i l’agraïment d’uns i altres, en aquells dies, no

Alumnes finalistes, cursos 1994-95 i 1995-1996

eren flors espontànies, ni plantes de jardí, sinó reflexions rere les finestres de llurs vides. Antonio, moltes gràcies per fer de la teva vida una donació total a la docència humano-cristiana. Pel que fa a la Comunitat, es creu convenient traslladar el Gmà. Antoni a Cambrils, perquè la seva salut no va bé; el Gmà. Creus està delicat. Com a reforç ens arriba el Gmà. Federico Sáinz; ha estat un curs a Santa Co-

loma, i ara, després de 44 anys a Terra Santa, serà una ajuda per a nosaltres. És un home servicial, ple de vida; una “enciclopèdia de la Terra de Jesús”. Des de l’hivern de la seva vida, les seves flors creixeran també per a altres. Un any més tard, només el Gmà. Luis se’n va a la Comunitat de Reus, i el Gmà. Ramon farà les dues funcions, Director de la Comunitat i del Col·legi. Des de desembre el Gmà. Josep

119

va a Cambrils des del desembre. Tretze anys entre nosaltres són una breu història de donació. Home molt pietós. Sovint se’l veia resar el sant Rosari, prop de les palmeres; tot un poema al caient de la tarda. Els dies que li tocà de viure entre nosaltres era un símbol d’una flor senzilla, caminant entre les pedres del passat. Afegeixo en aquest històric, unes paraules del Gmà. Ramon Font: “Li agradava l’ordre, la puntualitat, les coses ben fetes... home de Alumnes finalistes, curs 96-97

Creus restarà a Cambrils. Com a reforç ens arriba el Gmà. Màrius Àlvarez, procedent de Bolívia. En començar el curs, la Comunitat està formada per quatre Germans. Els seglars que atenen el col·legi són 30; les classes, 20; els alumnes corresponents són 636. El nostre Centre està format per dotze classes de Primària i vuit de secundària. Les persones que componen l’Administració són cinc. S’està aplicant la Reforma amb bastant d’èxit, degut al bon fer i responsabilitat del professorat, que treballa amb molta il·lusió. Actualment s’ha iniciat la rehabilitació de la tercera planta (les golfes).

120

Per tal de tirar endavant aquesta feina, donem la benvinguda als professors Joan Ignasi, Conxita, Pilar, Montserrat, Núria i Jaume mentre que la professora Consol Boher celebra les Noces d’Argent. Felicitacions per la seva entrega tenaç, generosa, servei eficaç, disciplina constant, estima, a cavall entre la fantasia i la realitat, aparador dels seus esforços, pedagoga, que no necessita cridar per a ser estimada i apreciada... La seva vida a La Salle no es diu amb paraules, sinó amb fets. Moltes felicitats! A mitjans del mes de maig de 1997, moria el Gmà. Creus. Havia complert 79 anys. Esta-

pregària, acceptava els sofriments, senzill, entregat... Duia la comptabilitat de la Comunitat, s’encarregava de la sagristia, vigilava el menjador i porteria...” En aquests moments, el col·legi està format per 20 classes; dotze d’Ensenyança Primària i vuit d’Ensenyança Secundària. Trenta-dos professors i professores atenen les 20 classes i els 616 alumnes. Tot i aquest número, cada any queden moltes peticions de matrícula sense atendre. La Història de l’ahir i de l’avui, compta molt. Germans i professors, van ser i són exemple de bons educadors, il·lusionats, que no es van quedar a la vora del camí sinó, més aviat, restaren en els camins de l’esforç, de la seva dedicació diària. Llurs vides foren i continuen sent, poemes afaiçonats en el silenci. Segueixen fidels, en les seves albades docents, a l’estel de La Salle, Apòstol dels Educadors. En aquest apartat, són baixes al col·legi Conxita i Anna Honrubia. Gràcies per

la vostra dedicació i entrega. Són altes els Srs. Jordi Agudo (professor d’Educació Física a l’ESO) i Miquel Forés, com a educador de la mateixa branca, però a Primària. Óscar Atilde, com a professor de música a l’ESO, i Maria Isabel Soler, que farà classes al primer cicle de l’ESO. Feliç estada entre nosaltres. Una figura incombustible, la Montse Crespo, arriba als vint-i-cinc anys de servei generós al front de la Secretaria. Tota una institució. La Comunitat Educativa li va retre un senzill, però cordial homenatge, pel seu treball ben fet, simpatia i entrega. El Gmà. Ramon, li recorda que La Salle va ser i continua sent la seva segona casa. En el seu “petit” discurs, va dir de la Montse, que “era il·lusionada, optimista, somrient, treballadora, dialogant, diplomàtica, pacient amb els qui diàriament truquen a la seva finestreta...”. Les paraules del Gmà. Director acabaven amb una cita de Tagore: “Oh dona! Quan et mous en els quefers de la llar, el teu cos canta com un rierol de muntanya entre les pedres”. Ràdio Premià també li reté un sentit homenatge. Potser, en aquest esdeveniment, hi mancà algú que hagués immortalitzat una cançó, però no hi va haver músic que creés un pentagrama. De la mà del nostre professor i arquitecte Joan Carles Cirera, les obres de la tercera planta es troben en la seva fase final. Estan quedant molt bé. Acull una bonica biblioteca, Sala de

Alumnes finalistes, curs 97-98

121

Carnestoltes i Pastorets

conferències Gmà. Miquel, Sala de música, Sala de Plàstica, Informàtica, diverses Aules de crèdits variables... Avui, la nova estructura, els nous colors, el joc de llums naturals... tot s’ha convertit, per a aquelles persones que somiaven en els fantasmes de les golfes, en finestres obertes al record. El nostre Superior General ens va visitar l’any 1998 i es va reunir amb tots els Germans i professors. Sintetitzem la seva xerrada: “Tracteu els vostres alumnes com a persones úniques, esperit de grup, amplitud de mires, servei als més pobres, promoure la fraternitat i responsabilitat, treballar pel bé comú”... Ha sortit encantat de la seva breu visita a la nostra Escola. Tenia molta il·lusió de conèixer les dependències del Sant Germà Miquel. Amb referència al Sant, ens va dir: “Com tot el que de gran té l’home, -i en aquest cas es referia al sant equatorià, que va conviure entre nosaltresés fill de l’esforç i del dolor”. I per tot això va passar l’Apòstol de la Primera Comunió. Tantes hores d’esforç callat... fent de la seva vida un Evangeli. Al maig, el Gmà. Pedro Ibáñez mor d’accident a missions, a l’Àfrica. Havia estat professor del Noviciat Apostòlic, professor i director de la nostra escola Nostra Senyora del Port, des de 1969 a 1973 (avui col·legi La Salle Premià). D’aquí sortirà per a Guinea Equatorial (Àfrica).

122

El Gmà. Ramon Font continua al capdavant de la publicació i, en una nova reinvenció, neix a impremta la Revista “Full Informatiu”; amb el segell del Gmà. Ramon Font (treball, profunditat dels seus articles, contingut...), la gran col·laboració del professorat i de l’alumnat, des dels més petits amb els seus dibuixos i històries molt particulars, creatives i plenes de fantasia. Amb tanta imaginació no m’estranya que, amb el temps, surti algun Harry Potter. “Si em dius el paisatge en què vius –podríem dir de la Revista que ha nas-

cut- jo et diré qui ets”, deia Ortega y Gasset. Felicitats, Gmà. Ramon! Coincidint amb el sopar nadalenc, es ret homenatge al Sr. Paco amb motiu dels vint-icinc anys de servei generós i eficaç a l’Escola. Fa 25 anys que treballa al servei de la nostra escola, amb una gran dedicació, simpatia, amabilitat amb tots els Germans, professors i nens migpensionistes, que per cert, són molts. A tots els dedicava un somriure, unes paraules d’afecte; a tots els anomenava pel seu nom. A la vigília de les grans festes sempre hi havia un menú especial, i a vegades, un concurs de redacció, dibuix ràpid... Per a tothom buscava, dels seus clients, alguns trofeus per a premiar els treballs més ben elaborats. Entre les moltes gràcies, una molt especial per a la seva estimada esposa Rosa, sempre com ell, molt servicial i encantadora. Aquest cronista va estar amb ell els seus millors anys i sé prou bé tot el que dic i escric. Em caldria tot un jardí de flors per a pintar la seva tasca educativa, treballadora, complaent... Sempre encunyaré el seu record en la meva ment. Paco, per molts anys! L’any 1999, la Comunitat resta igual. El professorat sofreix un petit canvi. El professor Andreu González s’incorpora a la nostra escola; igualment, Marta Giménez, com a professora de l’ESO. En aquest moment són 34 profesors i 578 alumnes, que es distribueixen de la forma següent: a Primària són 309, 170

Alumnes finalistes, curs 98-99

nois i 139 noies; a ESO són 269, dels quals 145 són nois i 124 noies. Cinc d’ells formen part de l’equip directiu i es reuneixen un cop per setmana. Enguany, el nostre amic i professor Ceferino Arias celebrava jubilosament la seva estada, 25 anys, entre nosaltres, envoltat de Germans, professors i membres de l’APA; amb això agraïm la bona tasca com a mestre, com a persona, com a responsable, servicial en tots els esdeveniments escolars i extraescolars. Des de l’any 1975, sempre ha estat tot un re-

ferent de la docència, apreciat pels alumnes i pares que van tenir la sort de conèixer-lo, com a mestre i amic. En aquests moments propers al Nadal, se li recorda que necessitem mestres com ell per sortir de la mentalitat egoista que ens envolta. Gràcies. Pel que fa a l’APA, hi ha “fumata” blanca; tenim un nou President. El Sr. Joan Ferran ha deixat el càrrec. La Direcció del Centre, professorat i Junta de l’APA li ofereixen un senzill homenatge, agraint-li tot el que ha realitzat en bé del col·legi durant molts

anys. Enhorabona. Gràcies! Sota el grisenc fumerol apareix el nom del nou President: Sr. Josep Lluís Berrueta. Rep felicitacions i se li desitja molta sort en el seu “regnat”. En el decurs dels seus dies, haurà d’engendrar saviesa, comprensió, donació, comunicació... i moltes gotes d’il·lusió barrejades amb cascades de paciència. La perseverança, tard o d’hora, engendra flors. El 21 de novembre Joan Pau II canonitzava a Roma un grup de Germans màrtirs, que van donar testimoni de la seva fe durant la Revolució d’Astúries el 1934, i també el Gmà. Jaume Hilari, en la revolució de 1936, a Tarragona. Tots ells eren homes de fe, homes de comunitat,

123

Alumnes finalistes, curs 1999-2000

zel, amor, grans educadors. A la Canonització hi assistí un bon grup de Germans, professors, familiars i amics dels màrtirs. Germans, fóreu romers de l’ensenyança. Els enemics de la fe intentaren segar les espigues de les vostres vides, però un esclat de vida brollà de la vostra joventut vers l’eternitat. Germans màrtirs, amb el poeta Tagore, us diem: “No cal que ens parleu (des del cel), només que ens allargueu una mà”. En aquest teler de paraules, que vaig component, en començar el curs, la repetició temàtica és el normal. Comunitat i col·legi el

124

formen quatre Germans, trenta-sis professors i 557 alumnes. A les portes s’hi queden moltes peticions, i cada cop més, puix que prop del col·legi han vingut a viure molts matrimonis joves. Seguim oferint dotze classes de Primària i vuit de Secundària. Aquest any 2000, donem la benvinguda a les noves professores: Marta Mas, Sònia Torres i Monique Martínez. Torna novament Maite Vernet. Són baixes Òscar Atilde i Núria. L’Anna Carbó esdevé estrella del bàsquet. L’alumna del nostre centre ha estat seleccionada per a representar Espanya en el Campus

Internacional a Finlàndia. Pertany a la selecció catalana, guanyadora del Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques. Ha estat campiona de Catalunya i, actualment, ha estat seleccionada per a l’europeu de minibàsquet, que es disputarà a Finlàndia. Poso final a aquesta part de la crònica amb la notificació, el 2 de juny, de l’elecció del Germà Álvaro Rodríguez com a nou Superior General. És de nacionalitat guatemalenca i, des de 1993, era Vicari General de la Congregació. Li donem la nostra cordial felicitació i que la seva presència, com a Superior, sigui per a tots

els Germans, motiu d’alegria i pau. Agraïm, igualment, a l’anterior Superior General John Johnston, la seva entrega al llarg d’aquests anys. Desitgem que aquests dos Germans, a imitació de San Joan de la Creu, “donin esperança a allò que és nou i redimeixin el que és antic”; “només els creadors d’alts vols poden afirmar-se com a amos de la realitat i de si mateixos”. Floretes del nostre místic, que semblen haver nascut soles en els nostres dos superiors. La Comunitat veu amb alegria que el seu nombre ha augmentat; el Gmà. Josep Mestres, provinent de Togo, s’unirà a nosaltres el mes d’agost de 2001. Ve com a Director de la Comunitat. Farà classe de francès i s’encarregarà dels alumnes immigrants. Un bon treball per a aquest Germà missioner. El 14 de desembre es va festejar la jubilació del professor Manel Mangado, el seu treball realitzat en la nostra escola, dedicació, interès en la preparació de les seves classes... Manel, segueix així, perquè com deia el poeta, i tu en saps molt d’això, “un cor que estima, sempre és primavera”. Felicitats! En resposta a la voluntat de crear esdeveniments didàctics, La Salle Premià posa en marxa la seva I Olimpíada Atlètica en el nostre camp d’esport, convertit, aquest dia, en pistes d’atletisme. L’organitza l’APA, amb un bon grup de monitors de pares, amb assessorament

Alumnes finalistes, curs 2000-2001

125

Alumnes finalistes, curs 2001-2002

126

dels professors d’Educació Física del Col·legi; s’aprofiten les festes de La Salle per donar més color lasal·lià a l’espectacle esportiu. Cent, dos-cents, cinc-cents metres; salt d’alçada i longitud; llançament de pes, relleus... activitats per als nostres nois i noies, amb una participació de 126 inscrits. En les mateixes pistes participaren algunes mares i pares. Hi hagué medalles per a tots i una elegant samarreta esportiva amb l’enunciat, dibuix inclòs, d’aquest esdeveniment. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de 28 de novembre de 2002, publica que: “s’autoritza l’obertura del nivell d’Educació Infantil, amb 3 unitats de segon cicle (parvulari), amb capacitat per a 70 llocs escolars i amb efectes a partir de l’inici del curs 2002-2003. A continuació, ens recorda que el nostre centre seguirà amb l’Educació Primària, amb 12 unitats, amb capacitat per a 300 llocs escolars; amb Educació Secundària Obligatòria amb 4 unitats de primer cicle, amb capacitat de 120 llocs escolars, i 4 unitats de segon cicle, amb capacitat de 120 alumnes. La Salle Premià salta de goig en saber aquesta grata notícia. El futur d’aquests petits és a les nostres mans. Educadors i pares, il·lusionats amb l’educació integral d’aquests tresors. Espais? En gran part –no hi hagué cap altra solució, en aquest moment- que les habitacions d’alguns Germans pertanyents al Noviciat Apostòlic i a l’actual

col·legi La Salle. El Gmà. Federico Sáinz, per circumstàncies de la seva avançada edat, es trasllada a Cambrils. Se’l troba a faltar perquè era una persona plena de vida, història, alegria, pietat, amor a Maria. En el Gmà. Federico es complia el pensament de Gramsci: “Allò que és nou no acaba de néixer, i allò que és vell no acaba de morir”. Aquest any es festejava els vint-i-cinc anys de l’Elisenda Busquets a La Salle Premià junt als representants de la Comunitat Educativa, del seu espòs Xavier, fills, familiars i amics. Un homenatge al seu llarg historial a La Salle com a auxiliar de secretaria, tutora de les classes de Primària, mestra d’Educació especial i com a Cap de l’Educació Primària i Infantil. Sempre servicial, amable, sembradora d’hores extres al col·legi, assistència a múltiples reunions, dinàmica, competència, interès per la docència... Moltes gràcies!, perquè en la teva vida, sovint, vares sentir l’anhel de volar pels teus ideals docents i d’amor als teus menuts. Avui, el nostre col·legi, el formen: 4 Germans, 38 professors (16 homes i 22 dones) tres de noves: Mireia Giménez, Roser Casas i Meritxell Zaragoza, 9 monitors i monitores del menjador; 624 alumnes (346 nois i 278 noies); Infantil, 75 alumnes (35 nens i 40 nenes). Potents llums d’esperança en una societat, on els naixements no abunden; això no obstant, tot el

Trobada d’exalumnes de La Salle, any 2005

que és gran –aquest bon pomell d’alumne que demanen un lloc en la nostra escola- penso que és fruit del treball del professorat i testimoni d’una escola que publica la pedagogia de l’esforç. “Les veritats –deia Einstein- no s’inventen, es descobreixen”. Abans d’entrar en el cor d’aquest curs 2003-2004, he remogut en el subsòl de la memòria per a crear el seu contingut. P3, P4 i P5 –una sola línia- són per al col·legi, creadors d’esperança. El professorat obrirà les seves finestres per a sembrar en els menudets i menudetes, la tendresa de les mares, l’atenció dels pares i la dolcesa de les àvies i dels avis. Seran hores d’esforç callat, esperança, cansament... Delibes, antic alumne, en el seu profetisme pedagògic, escrivia: “Digue’m en quina

escola es desenvolupa la teva infància, i et diré com seràs en la teva edat madura”. Completant aquesta idea, algú va dir: “Quan somniem sols, només és un somni; però quan somniem junts, el somni es pot convertir en realitat”. És el que ha passat amb aquest somni de crear, un dia, el Parvulari, l’Educació Infantil. Crec que no seria just oblidar la persona que posà tota la seva il·lusió a establir aquest pas de gegants, tot i que en un principi, havia somiat edificarlo a la vora de la “Torre dels Germans”, i per raons diverses va haver de realitzar-se a la segona planta, amb tots els problemes que això va ocasionar; el seu creador i impulsor fou el Gmà. Ramon Font, que aleshores era el Director de La Salle Premià. Per a establir dues línies va haver d’aprofitar unes quantes habita-

127

Sortides

1947: Excursió a La Cisa

Léscola des dels seus orígens ha aprofitat la natura com a recurs pedagògic i désbarjo, fent tradicionals les excursions els dissabtes a Sant Mateu, Burriac i als camps que La Salle tenia a La Cisa. També s’han fomentat colònies i campaments a léstiu, com el de lány 1986, a les valls de Benasc, on els alumnes feren els seus primers “tresmils”. La passió per la natura ha tinguts grans capítols, com ara la creació del Grup Excursionista La Salle, que va tenir continuïtat des de 1975 fins a 1993. Una altra activitat que s´ha perllongat en el temps, amb lárribada de la primavera, ha estat la Passejada pel Maresme, iniciada lány 1985, que en diverses ocasions ha atret altres escoles de La Salle. A principis de maig, des de fa 25 anys, també participem en la Pujada a Peu a Montserrat, organitzada per a totes les Salles de Catalunya.

Al Matagalls, 1985

Garraf

128

Desena Passejada pel Maresme, 1995

cions i sales dels Germans, on anirien diverses classes, Agent de Pastoral, Director pedagògic... Soroll, pols, corrents d’aire, inestabilitat comunitària... però totes les grans obres porten al damunt creus de diverses dimensions i el pes corresponent. El mateix any, el Gmà. Mestres, després de dos anys d’estada entre nosaltres com a Director de la Comunitat, retorna a l’Àfrica. Abans passarà pel quiròfan. El substitueix el Gmà. Jesús Linares, que anteriorment ja hi va ser durant 16 anys, després d’haver estat a La Salle Montcada 18 anys. És el nou superior de la Comunitat. Aquesta la constitueixen els Gns. Ramon Font (Director del col·legi), Màrius Álvarez, Jordi Molas i Jesús Linares. El 19 d’agost, el Sr. Francisco, cuiner de la nostra escola i dels Germans, és baixa. La seva funció la realitzarà REVISA. En aquest apartat tindria molt a dir, però per circumstàncies molt personals, amb els llavis closos, el silenci serà la meva millor arma. Pablo Neruda, en les seves hores baixes, ja deia: “Doneume el silenci, l’aigua i l’esperança”. Paco, a La Salle Premià, deixes centenars d’amics, que et recordaran sempre. Vas ser i continuaràs sent un gran addicte a l’agraïment pel teu interès... Recordar és viure, perquè durant la teva estada entre nosaltres, deixares escrites moltes planes d’amistat i delicadeses. Es compleixen 25 anys de la professora

Alumnes finalistes, curs 2002-2003

129

Marta Farrés al nostre Centre. La seva presència ha estat sempre un model de mestra amb una total dedicació a l’escola i alumnat; servicial i alegre; dinàmica i col·laboradora, simpàtica i acollidora; creativa i comunicativa amb els Germans, professorat, famílies i alumnat; optimista i participativa en els diversos esdeveniments de la seva escola. Una donació de 25 roses, com a símbol de l’estimació que el centre li ofereix pels seus 25 anys de generositat. En les teves nits serenes i en les planures de la teva vida, segueix creant quadres blaus oberts a l’esperança i a la fidelitat de la teva vocació magisterial. El 27 d’octubre, una nova tragèdia cau sobre la comunitat educativa. El nostre alumne i amic, Emilio Velasco Granell, de 1r d’ESO, ens deixarà d’una forma imprevista; des del cel ens recordarà. Era amic de tothom, excel· lent esportista, simpàtic, alegre, ple de vida... La seva classe, per uns dies, es convertí en un perenne record, acompanyat de llàgrimes; la pissarra era plena d’expressions d’una autèntica amistat i creences en el més enllà. El Gmà. Ramon, en la nostra revista “Full Informatiu” del mes de novembre, fa del seu escrit un poema. “Sé que vetlles pels teus avis, familiars i amics. Sé que vetlles per tots nosaltres. Pels teus companys de classe i de l’escola, pels teus professors i professores... Durant tots aquests anys no has deixat mai de somriure... Sempre

130

Alumnes finalistes, curs 2003-2004

Alumnes finalistes, curs 2004-2005

content, sempre ple de vida, sempre feliç... Emilio, t’estimem”. El 2004, el Gmà. Ramon Font, després de 15 anys d’estada a La Salle Premià, se’n va a Madrid per a seguir uns estudis, però formarà part, tanmateix, de la Comunitat de La Salle Montcada. Tots recordem les millores que s’han realitzat a l’escola, com pavimentació dels patis, calefacció a les aules, adequació de la planta tercera, biblioteques de Primària i Secundària, Sala del Germà Miquel, “Fulls Informatius” –sense oblidar una cosa molt important– el funcionament de l’etapa d’Infantil. Gràcies per tot el que vas fer –que és molt– per aquest col·legi i Comunitat. El pensament de Marañón es féu realitat en la teva vida: “El mestre sap, ensenya i estima”.Per totes aquestes coses, moltes gràcies, Gmà. Ramon. El dia 11 de juny arribava la notícia que el Gmà. Joan Escalé es faria càrrec de l’animació del col·legi; retornava per segon cop a La Salle Premià. Que la seva vinguda sigui per a bé de tots, Germans i professors. Així doncs, la Comunitat restarà formada pels Germans Joan Escalé (Director), Màrius Álvarez, Jordi Molas i Jesús Linares (Director de Comunitat). La resta de xifres són 38 professors (24 dones i 14 homes), 623 alumnes (286 nenes i 337 nens). S’apaga el curs i, al setembre, neix de la mà del Gmà. Joan Escalé, un nou “Full Informatiu”: “Ran de Mar”. Serà un perfil de crònica

131

dels fets més importants esdevinguts al llarg del curs, amb la participació de tota la Comunitat Educativa. Amb aquesta sonarà el tret de sortida de l’inici d’un nou curs. Cares noves, plors mig amagats, rostres enigmàtics...; uns i altres miraran aquesta entrada pel retrovisor de l’estiu. La pantalla de l’ordinador ha tancat el cancell, tal volta, per unes hores. El número 10 del “Full Informatiu” es “batejarà” amb el nom de “Sant Tornem-hi”. “Las cosas que veredes, amigo Sancho”, li deia Don Quijote. El nou curs 2004-2005 comença amb les paraules de benvinguda, amb trets de color pastoralista; quatre grans globus de color presideixen l’acte. Una breu oració i... comencen les classes del matí i de la tarda. El nostre curs el formaran 681 alumnes, des de P3 fins a 4t d’ESO. La Comunitat, per la seva part, està formada pels Gns. Joan Escalé (Director del Col·legi), Màrius Álvarez, Jordi Molas i Jesús Linares (Director de Comunitat). El Gmà. Ramon Pujol, el 16 d’agost, s’uneix a la Comunitat. El 4 de setembre, Dia del Districte, el Gmà. Molas, per ordre del Gmà. Visitador, es trasllada a Sant Josep de Cambrils. La teva antiga Comunitat, recordarà sempre aquests 15 anys que hi has passat. La teva entrega, dins de la Comunitat i del col·legi, serà difícil de reemplaçar. Gràcies per tot! La porta del col·legi ha estat embellida per una altra de ferro, nens jugant amb una pilota,

132

Germans, professors, exalumnes, voluntaris... tots els que van fer possible els actes del Centenari de l’arribada dels Germans a Premià, el 2006

una família que porta el seu menut en el cotxet i, com a “vigilant”, a la part superior, un bonic gat, que sembla custodiar el col·legi. Aquesta només serà per als alumnes; l’antiga s’utilitzarà per als cotxes de la Comunitat, professors... Esbarjo del primer dia. Els nostres alumnes busquen les màquines de llaminadures, pastes, begudes... No troben res; millor dit, durant l’esbarjo només es vendran saborosos entrepans de xoriço, pernil, truita, nocilla... sucs, aigua, tot això a bon preu i amb la col·laboració de la Sra. Paquita. Endevinen el resultat?... Fracàs a la potència 33. Una experiència que només va durar uns mesos; es perdien diners i... res de llaminadures. El menjador escolar ha tingut

un significatiu increment de 190 alumnes; 250 són fixos, a part d’uns 20 per setmana, que són esporàdics. També ha augmentat el nombre de monitores per al menjador i patis. Una gran notícia arribava a la Direcció del Centre: Sònia Gayete, de 2n d’ESO, rebria el Primer Premi del Concurs Nacional de Redacció. Enhorabona, Sònia! Un viatge per Grècia i Turquia, acompanyada de la seva tutora Rosa i el Gmà. Linares; fou un dels molts regals que va rebre la futura escriptora. Un cop més, la vida vestida de rosa i amor, pren el nom de dona: Sònia. L’APA fa canvi de President. El Sr. Lluís Ragàs deixava la torxa del treball, i en el seu

lloc sorgia la persona del Sr. Joan Escrivà. Moltes gràcies pel treball realitzat en favor del nostre Centre al llarg de la seva presidència. Igualment, en aquest racó de l’afabilitat, la Pili Acosta apareix en el planeta de l’agraïment, puix que, en la seva estada com a presidenta i com a gran promotora de diverses activitats –per exemple el teatre– ha donat vitalitat a la vida escolar i paraescolar. A vegades, com diria Tagore, “les obres –els segles– es perden en les ombres”. Felicitats! El lema del curs 2006-2007 era: “L’altre és un regal, descobreix-lo”. Lema que requereix dilatar els nostres cors i les nostres ments, i estar disposats a valorar tot allò que ens envolta; capaços de perdonar, aprofitar tot el que els altres ens poden aportar... En un principi s’havia de celebrar al pati, junt al Dia Escolar de la noviolència, però la pluja va fondre la proposta i es va haver de realitzar al teatre. Tot va ser molt emotiu i simbòlic. La primera part –que la pluja havia esmicolat– es va celebrar el dia 18 de setembre. Unes capses gegants semblaven contenir grans regals. Llargues teles adornaven l’edifici i totes elles amb un missatge. Una cançó, Madagascar, animava la concurrència d’alumnes i alguns pares. Tot foren sorpreses. L’acte va acabar amb el cant de Diego Torres “Color esperanza”. Hi hagué cares noves,que van donar vitalitat a la Comunitat Educativa: Eva Gómez, Anabel González, Núria Rius,

A dalt, exposició del Centenari. A baix, Jordi Pujol i la seva esposa, Marta Ferrusola, al dinar del Centenari acompanyats pel Germà Joan Escalé

Gina Balaguer i Consol Rull. La fita més important d’aquest curs va ser la celebració del centenari. Les festes van tenir lloc els dies 9, 10 i 11 de febrer, commemorant l’arribada dels Germans a Premià de Mar, coincidint al mateix temps, amb la festivitat del Sant Germà Miquel. Els actes més importants van ser un homenatge als antics alumnes d’abans de la guerra civil, el pregó de l’Honorable Jordi Pujol, la inauguració d’una exposició de fotos i altres treballs realitzats per alumnes de l’antiga escola Nostra Senyora del Port, la solemne Eucaristia a la Parròquia de Sant Cristòfol, el dinar de germanor... Tot tenia la calor de la presència de l’Honorable, Germans Provincials, autoritats locals, exalumnes i alumnes... Un grup d’antics alumnes de l’Escola Nostra Senyora del Port i de La Salle van estar durant tot l’any preparant aquesta diada. Generacions d’antics alumnes, que no han volgut ensopir-se en la foscor de les nits passades, ni han plegat les seves veles en els mars de les seves vides. Han demostrat, un cop més, que viure és donar plenitud a les coses petites, entregant tot el que l’escola els va ensenyar. La Comunitat segueix igual el 2007. El Gmà. Ramon Pujol porta el treball de les fotocopiadores, que abans duia el Gmà. Jordi Molas; ajuda a la Parròquia en les Lectures i entrega de la Comunió. El Gmà. Màrius coo-

133

rat augmenta en tres: Carla Valentín, Eduard López de Haro i Anna Benet: Benvinguts a la vostra segona casa, que a partir d’ara serà La Salle. Les vostres vides han de ser testimonis silenciosos, i les vostres paraules, autèntic mar de lliçons. Ja tenim tres línies d’Infantil. Mesos després es va dur a terme la inauguració

Alumnes finalistes, curs 2005-2006

pera amb el Sr. Juanjo en els diversos treballs del col·legi. Un sacerdot claretià, el Pare Joan Ripoll, ve cada dia, des de Montgat, a dir missa als Germans, resant amb ells els Laudes. Tres sacerdots, dos de Sant Cristòfol i un altre de Santa Maria, dinen amb nosaltres, quasi diàriament. Aquest any són 47 seglars. Bona

134

entrega i convivència amb els Germans, i tots amb l’APA. Intentarem ser signes visibles de la nostra vocació lasal·liana. A partir d’ara, els Històrics es duen no per anys ordinaris, sinó més aviat per cursos. Per tant, a començaments del curs 2007-2008 la Comunitat segueix igual, però el professo-

oficial del camp de futbol amb gespa artificial. L’almanac anunciava el 27 de gener de 2008. El crono, les cinc de la tarda. Germans, Junta de l’A.E. La Salle –presidits pel seu President Sr. Medir–, membres de l’APA, Sr. Alcalde Miquel Buch i Moya, Sr. Delegat territorial del Consell Català de l’Esport de la Generalitat, pares, esportistes de les diverses categories La Salle... Aquesta data queda gravada en una roca de granit, en què es pot llegir el nom del Gmà. Jesús Linares, com a fundador del futbol base a Premià, i més concretament, a La Salle Premià. Es lliuraren plaques commemoratives als diversos expresidents d’aquesta Associació: Srs. Riera, Folch, Rossel, García... Un Germà de la Comunitat va fer el servei d’honor. Després d’aquest memorable acte –amb discursos d’algunes autoritats presents en aquest fet tan emotiu– hi hagué la presentació dels diversos equips femenins i masculins de La Salle. Una nova estrella brilla des del 12 de febrer al Cel. Ha mort a Cambrils el nostre estimat i recordat Gmà. Federico. Va passar fent el bé. Tenia 90 anys. Va estar a la nostra Comunitat 6

Alumnes finalistes, curs 2006-2007

anys. Tota una vida a missions. Un home sense fronteres: Pròxim Orient, Terra Santa, Haifa, Natzaret, Beirut, Amman, Jerusalem, Betlem... La seva vida, aquí i allà, fou una balada d’amor. Des de la Casa del Pare no t’oblidis de tots els qui diàriament intenten educar i formar persones humanes i cristianes. El teu amor fou capaç d’arrossegar el carro de la solidaritat, sense discrepar en el món de les creences. Potser al cel seguiràs creant estrelles que diguin llibertat, igualtat, amor... Alumnes del nostre Centre continuen recollint èxits i premis. L’Èric Meco va guanyar el primer premi en un concurs de piano i la Mariona Cortacans va tenir Menció d’Honor. Felicitats a tots dos! Seguiu amb les vostres flors musicals per fer la vida més alegre. Dins el Concurs Joves Talents, per al nostre col·legi és un motiu d’orgull i alegria rebre cada any premis literaris, quan l’alumnat que hi participa correspon als millors col·legis de Catalunya i d’Espanya, en llengua catalana i castellana. En català, Clara Izquierdo va guanyar el primer premi, i Aina Guijarro un tercer. En castellà, Anna Fortuny, 2n premi; Mireia Troyano, 4t; i Clara Izquierdo, 6è. Felicitats! Cada any la Comunitat Educativa es reuneix per a celebrar el final de curs, però aquest any, amb una intenció especial, en celebrar el fet tan important per al nostre professor Vidal, família i altres companys i companyes, com

135

són els 25 anys d’entrega, il·lusió, continuïtat, treball, esforç, paciència, preparació... La presència de la seva esposa i fills va donar un segell d’amistat i alegria a l’acte. Les fotos d’aquest dia són testimonis de la festa tan sensible. Del cantant Amancio Prada es deia que “va passar sense fer soroll, però deixant empremta”. Penso que el mateix podem dir del nostre amic i company Vidal García Sánchez. Compta amb la nostra solidaritat. Segueix amb la teva tasca docent. Segueix conreant la teva parcel·la d’amistat. Segueix sembrant felicitat, i et recordo amic Vidal, que aquesta –la felicitat– no viatja en monopatí. El que no van poder esmicolar durant la guerra civil espanyola, amb bombes i metralla... –em refereixo a les esveltes palmeres que adornaven el nostre històric i majestuós edifici, avui La Salle Premià– els nous “ocupes”, l’escarabat morrut, que dipositant milers de larves a l’ull de la capçada de les palmeres, acaben eliminant-les. A finals d’octubre d’aquest any 2008, havien matat 800 palmeres de la Comarca i més de 1.000 a Catalunya. Les nostres van defallint. Pluja d’insecticides, injectables, tubs... Morruts carronyaires, no mateu les belleses del nostre passeig, que durant molts anys foren flors despentinades, jugant amb la brisa del mar, el bosc de pedra del nostre col·legi, els braços llargs del vent de Sant Mateu i el màgic mirar dels nostres adolescents.

136

Alumnes finalistes, curs 2007-2008

Mirant cap el futur, enguany es crea el portal d’escola: www.sallecat.org/lasallepremia i el portal-web de l’APA: apasallepremia.terra. es. Creiem que tots dos tenen una gran utilitat per als pares i alumnes. Hi apareix molta infor-

mació escrita i gràfica, les diferents activitats, full informatiu de l’Escola, menú del menjador... El 15 de setembre de 2008 es dibuixava l’inici de curs amb colors d’alegria, emoció,

nervis i... alguna llàgrima en els més petits. A la façana del col·legi podia llegir-se el lema del curs present. “Amb tu, amics i germans”. Grans cintes de colors donaven aire de misteri, en un engranatge més vistós. Un conte narrava el seu contingut. Som diferents, però ens uneix un mateix esperit, el de Jesús, el de La Salle. La cançó “Colours” de Donovan va donar la campanada per a l’inici del nou curs. Aquest curs escolar la comunitat estava formada pels Germans Joan Escalé (Director del col·legi), Jesús Linares (Director de la Comunitat), Ramon Pujol i Màrius Álvarez. Propera la intervenció de maluc del Gmà. Linares, aquest va dimitir, i el seu lloc fou ocupat pel Gmà. Toni Clavé, provinent de La Salle Comtal. Notícia inesperada: El Gmà. Màrius se’ns en va a missions, a Guinea Equatorial, Bata, on anteriorment ja hi havia estat. S’ha ofert com a col·laborador, segons les seves possibilitats. Felicitats, Màrius, per la teva generositat. Que Déu t’atorgui salut espiritual i corporal. Un curs més tard, la Comunitat comença el nou curs amb quatre Germans: Antoni Clavé (Director de la Comunitat), Joan Escalé (Director del col·legi), Jesús Linares i Ramon Pujol. El Gmà. Antoni ha estat nomenat Director de la Comunitat, en substitució del Gmà. Linares, i prové de La Salle Comtal. El 18 d’agost el Gmà. Ramon es troba malament. És dut a la Clínica del Remei. Un càncer de còlon el durà,

Encesa solidària

més tard, a la Casa del Pare, després de residir, no gaire temps, a Cambrils. Del 20 a 22 d’agost té lloc el XII Capítol de Districte de Catalunya a Sant Martí Sesgueioles. Aquest serà el darrer; a partir d’ara

“la nostra mirada estarà posada en el futur, un futur que no està escrit d’antuvi i que depèn, en part, de la forma com rebeu el fruit de la reflexió i de les decisions preses en el vostre XII Capítol” (G. Álvaro Rodríguez, Superi-

137

or General). Neix un Districte únic, ARLEP (Espanya i Portugal). Des d’ara els Districtes s’anomenaran “Sectors”. Hi haurà un Visitador únic, que residirà a Madrid; per a aquest càrrec ha estat nomenat el Gmà. Jesús Miguel Zamora. Els “Sectors” seran dirigits per Visitadors Auxiliars. El nostre Sector de Catalunya serà administrat pel Gmà. Josep Guiteras. Se’ns demana “unitat, confiança, il·lusió i implicació personal i comunitària per a dur a bon terme aquest nou projecte”. El present i el futur que desitgem és obra de tots. Tots anem “en un mateix vaixell i tots hem i volem arribar a bon port, i per tant, tots hem de remar en una mateixa direcció... que nosaltres sapiguem enfocar les veles en el sentit adequat” (Gmà. Josep Guiteras). En el meu memorial trobo nous professors que impartiran la docència en el nostre centre, al llarg d’aquest curs: Raquel Freile –filla del nostre professor Martín i exalumna-, Xevi Molina, Sílvia Chapela, Pascale Mena (com a tutora del 1r Cicle de Primària) i Eduard López, que passa a 5è de Primària, com a tutor. La professora Assumpta realitzarà el càrrec de Coordinadora Pedagògica i l’Elisenda serà la nova Coordinadora d’Infantil. Monique, professora de música, en haver aprovat les oposicions, serà baixa en el nostre centre. Al llindar de la celebració del centenari de l’escola, antics alumnes de l’Escola Nostra Se-

138

Alumnes finalistes, curs 2008-2009

Alumnes finalistes, curs 2009-2010

nyora del Port i de La Salle Premià estan treballant per a celebrar aquesta efemèride, juntament amb els Germans, professors i AMPA. Uns i altres, recordant el passat, desitgen viure plenament el present. La nostra escola va néixer prop del Camí Ral, avui Nacional II o Passeig La Salle, el 1910. Fa sis anys celebràvem l’arribada dels Germans a Premià de Mar, i ara, el Centenari: 1910-2010. Desitgem ser cocreadors, ja que seguint Leonardo da Vinci: “El que mou el món no són les màquines, sinó les idees”. En aquest any 2010 volem ser creadors d’idees, sembradors de records, vivències... tot allò que fa un poble, i per aquest motiu, volem treure la pols del nostre àlbum de fotos, les que ens parlen del passat i del present, les seves festes, esdeveniments... que ens recorden als Germans i professors sembradors d’idees, creant alumnes que, vivint al Maresme, somniaren amb sinceritat en un humanisme cristià, forjant homes i dones compromesos amb la terra on nasqueren i els educaren a l’estil de La Salle; per sort, no varen enderrocar els fonaments bàsics dels seus valors. En aquesta data, brolla en ells, l’agraïment del que han rebut. Es forjaren en el percussor de la constància i el foc de l’audàcia. Se celebraran alguns actes importants al llarg del curs, especialment durant les festes de La Salle. Fa tan sols uns anys, estem festejant les Noces d’Or i de Plata d’aquells antics alumnes que compleixen aquests requisits.

139

Records, emocions, vivències, utopies... prop de les seves esposes i fills, visitant les seves antigues classes, passadissos sembrats de petites històries, camps de terra, muntanyetes per jugar-hi amb les seves bicis, visita a la capella amb “sermó” inclòs, àpat fraternal als menjadors del col·legi, i la foto de rigor davant la porta principal. El passat 29 d’agost el Germà Jesús Linares, junt amb altres cinc Germans, celebrava les seves Noces d’Or de la professió perpètua, cinquanta anys al servei educatiu i fidelitat a La Salle; festa inoblidable en el marc meravellós de La Salle Bonanova. Hi foren presents el Gmà. Visitador de l’ARLEP, Jesús Miguel Zamora, el Gmà. Josep Martí, Visitador sortint, i el Gmà. Josep Guiteras, nou Visitador del Sector de Catalunya. Acompanyaven el Gmà. Linares molts dels seus familiars, amics, Germans de Comunitat i nombrosos Germans del Sector. El dinar i els discursos anaren farcits amb nombrosos aplaudiments, com aigües errants, que tancaven la festa. Un poema, fet carn, va convertir la solemnitat en comiat. “La bellesa perdura perquè, en certes ocasions –diria Bécquer- no tot és oblit”. En la mateixa celebració, dues professores del nostre col·legi, Isabel Soler i Núria Rius, s’associaven a La Salle. La seva promesa en públic ens omplia de goig i esperança. Durant un temps van seguir el seu procés de formació dirigides pel

140

Nou centre d’Educació Infantil, durant l’Encesa Solidària 2011

Gmà. Jaume Pujol; també participaren en les trobades de la Missió Compartida, que es realitzaven cada trimestre. En la pregària comunitària, un cop per setmana, hi eren presents. “Repartirem la terra, la bellesa, l’amor. Tot ha nascut per a ser compartit, per a ser entregat, per a multiplicar-se” (Pablo Neruda). Un any més el nom de La Salle Premià ressonava en el teatre xinès de Port-Aventura. Rebíem un tercer premi de Catalunya en la modalitat de Relat breu. El seu nom: Laia Garrobé, que rebia el seu excel·lent premi enmig de sonors aplaudiments i uns excel·lents regals. Felicitats, Laia! L’activitat i qualitat l’AMPA i l’A.E. La Salle és molt complexa, fora de l’horari escolar. Un grup de persones es dediquen a aquesta tasca cultural i esportiva. Faig una selecció de les mateixes, puix que anualment, en general, són repetitives: conferències als pares (com posar

límits, xerrada-tertúlia sobre vivències a l’Índia, nutrició i hàbits alimentaris, com ajudar a estudiar als fills, Intel·ligència emocional...), sopar de Germanor, aeròbic, patinatge, anglès, kàrate, dansateràpia... L’A.E. La Salle realitza una tasca esportiva extraordinària, en la modalitat de futbol en les diverses categories, incloent-hi el futbol femení, amb dos extraordinaris equips. Directius, entrenadors i delegats treballen, quasi diàriament, en la tasca integral de les persones que conformen la nostra Associació. Destaquem la modalitat Escola Esportiva, dirigida per una selecció de monitors, orientats per Jordi Agudo, professor d’Educació física del nostre centre. És el segon any que l’A.E. La Salle organitza una matinal de futbol en honor al Gmà. Linares com a fundador de l’Esport Base del Maresme i, més concretament a Premià de Mar, i al mateix temps, cofundador d’aquesta Agrupació La Salle. Cada jugador,

Nou centre d’Educació Infantil

cada entrenador, cada delegat, cada persona “ha de ser arquitecte de la seva ment i del seu cos”... S’ha dit que “els somnis, somnis són”. En el nostre cas, no ha estat així, ja que al llarg del curs, i potser cursos, hi va haver una gestació que es convertí en part el 7 de setembre de 2010. Coincidint amb el centenari de l’escola, s’inaugurarà aquest nou edifici d’Educació Infantil. És una construcció de dues naus, que semblen “custodiar” la Masia dels Germans, formant un conjunt unitari, amb capacitat per a allotjar nou unitats de 3 a 5 anys. Es rehabilita la masia, donat el seu estat ruïnós, adequant-la per al nou ús. L’edifici,

en si, abasta la longitud semblant a l’immoble que fou Noviciat Apostòlic. Les aules s’orienten al sud-est i els passadissos al nord-oest. A més de les nou classes, es creen altres aules, com sala de professors, coordinació, sala d’usos múltiples, obrador, recepció, ascensor, lavabos, menjador, corredors, patis... Avui el nou edifici sembla tot un somni, fet realitat, com “si un vent arrenqués els matolls dient la veritat” (Labordeta). Si la il·lusió d’un director, Ramon Font, va néixer en un matí –la construcció del nou edifici d’Infantil prop del carrer Enric Borràs-, la seva obra es féu realitat amb un altre director, Joan Escalé, obra de l’arquitecte i docent de La Salle Premià Joan

Carles Cirera amb el suport dels arquitectes col·laboradors Marc Riera, Anna Ballbé i David Codinach, sota la direcció-execució d’Andreu Ordoyo i Robert Gelabert. Aquí acabo aquestes senzilles pàgines, que volen ser com un balbuceig d’un Centenari de l’escola Nostra Senyora del Port i La Salle Premià. En aquesta singladura, no exempta de problemes en la recerca de dades –són Cent Anys d’Història– recordo les paraules del grup musical Chambao amb la cançó “Pokito a Poko” –que amb el seu permís assimilo– “Tornaré a compartir la meva alegria, tornaré per a explicar-te que he somiat colors nous i dies clars”.

141

El futur de La Salle Premià, cent anys després Els alumnes del curs 2010-2011 El curs del centenari, el 2010-2011, La Salle Premià compta amb alumnes d’entre tres i setze anys. Des dels més grans, que acaben l’ESO amb la mirada posada en els estudis de batxillerat o de formació professional, fins als petitons i petitones d’Educació Infantil, que tot just s’inicien al món escolar al nou parvulari acabat d’estrenar. Ells són el present de l’escola i també el futur. Els encarregats de celebrar com cal, i quan toqui, una efemèride important. Per què no el 150è aniversari?

4t ESO A BENJELLOUL, HAMZA CABALLERO, NOELIA * DÍAZ, SANDRO EL HANITI, MOHAMED EL HOUDIFI, GHIZLANE FORMATGER, ALBERT FORNAS, ARIADNA FORTUNY, ANNA GARRIGA, SARA GÓMEZ, DIANA IZQUIERDO, CLARA MARTÍ, YUMI MARTÍN, XAVIER MARTÍNEZ, YERAY MECO, ÓSCAR ORTIZ, PATRICIA PALÀ, GERARD SÁNCHEZ, RAQUEL SÁNCHEZ, MARTÍ SÁNCHEZ, AITOR SOLER, NOELIA TROYANO, MIREIA VALDIVIESO, IGNACIO * ZEROUALI, YACINE TUTOR:JOAN IGNASI COTET

* ABSENTS A LA FOTOGRAFIA

142

BRIONES, CRISTINA BRUNET, MARIONA CALLARISA, MARTÍ * CANO, JONATHAN CASES, JOSEP Mª CATALÀ, FRANCESC XAVIER GALAF, SOUKAYNA * GÓMEZ, KEVIN GUIJARRO, AÏNA LOHER, MARTA LÓPEZ, XAVIER LÓPEZ, MARTA MARTÍN, GUILLERMO MARTÍNEZ, ARNAU MONTALBAN, ALBA MONTAÑÉS, DAVID MUÑOZ, LAIA PADILLA, AÏDA POYATO, QUIM PUJOL, PAU ROCA, DÍDAC RUBER, SHARLENNY SOLÉ, LAURA TAMBOLEO, ROGER VARGAS, ANA BELÉN VIVES, MARC ZEROUALI, YACINE * TUTORA:OLGA CARTE

4t ESO B

ÁLVAREZ, EDUARD BLAY, ANNA CÁMARA, CYNTHIA CAZAUX, CLÀUDIA CERDÀ, MARC COSTA, PAU DIAZ, GINA * DUCAT, JORDI FORMOSO, CRISTINA GARCÍA, CARLA GARCÍA, ORIOL GÓMEZ, ORIOL JUAN * ISERN, NATÀLIA JIMÉNEZ-RIDRUEJO, BELÉN MANRIQUE, ELISABET MATEOS, ÀLEX MIRÓN, MARC PÉREZ, ARNAU REYES, JORDI RÍOS, XAVIER RODRIGUEZ, ALBERT * SAGNANG, SOULEYMANE SOLER, JÚLIA SUCH,QUERALT VIVES, ÈRIC YÁÑEZ, ORIOL ZEROUALI, SIHAM TUTOR:JAUME VERGÉS

3r ESO A

143

3r ESO B

ACIEN, GUILLEM ALSINA, GUILLEM ALGELÉS, ÈRIC BADJI, BRUNO BLANCO, ANDREA BOVER, ENRIC CANO, RAMÓN CASTILLA, CARLA CAVA, MARIO COSTA, CARLOTA * DE GEA, RICHARD EL HOUDIFI, HAYAT * LARIO, ARNAU LÓPEZ, PATRICIA MEDIAVILLA, ONA NAVARRO, GERARD PARERA, POL PINTOS, POL POUS, ROBERT PUIGBÓ, ORIOL * ROIG, ANNA RUBER, ELLIOT RUBIO, JON SALAS, PAULA SOLER, LAIA SORIA, KHEM RAJ VALDUEZA, MÒNICA VALERA, PAULA VITAS, NORA TUTORA:ASSUMPTA QUERALT

* ABSENTS A LA FOTOGRAFIA

144

ALIER, POL BENJELLOUL, CHAIMAE CABEDO, NÚRIA CARRASCOSA, ANDREA DE MAS, JÚLIA ESTEBAN, ALEJANDRO FERNÁNDEZ, ADA FERRÉ, LAURA GALLEGA, ÁLEX GARCÍA, SONIA GARROBÉ, LAIA IBÁÑEZ, LAIA LORENTE, PABLO MARTÍNEZ, ELISABET MASIP, EDUARD MONTERO, ISAAC MONTESINOS, NATALIA MORALES, RAQUEL MORGADANES, PAULA ONTIVEROS, CARLOS PÉREZ, DAVID * PRADA, MARIA PRADALES, SUSANA REYES, JOAN SUCH, JOAN TEROL, PAULINA TRAWALLY, BASEKOU UMPIÉRREZ, ROGER VONTOBEL, JORDI TUTOR: JOAN CARLES CIRERA

2n ESO A

AGUT, NIL AYESTA, ROBERTO CARLO BARRACA, ROSER BONASSI, GIORGIO BRAGULAT, POL CAMPAÑA, ROBERTO CANTÓN, ÁLVARO CARRO, POL CHICO, ÒSCAR ENSESA, ARAN FERNÁNDEZ, CHRISTIAN FORTUNY, IRENE GALAF, RANYA GARCIA, JÚLIA GIRONÈS, GERARD GRAELLS, GEMMA GUIJARRO, LARA GUILLEMAS, MARC MARTÍN, JOSE ORIOL MARTÍNEZ, MARIÁN PAJARO, HUGO PARÉ, MIQUEL POU, JORDI PRADA, IGNACIO RAMOS, LIDIA * REBULL, VÍCTOR SALAS, JOEL VALDUEZA, ÀNGEL VIDAL, MARINA TUTOR:ALBERT LÓPEZ

2n ESO B

ABASCAL, NÚRIA ALVAREZ, ROCIO ASRI, MOHAMED AYESTA, LEIDY MILAGRITOS BARTOLOMÉ, ÓSCAR CABALLER, QUERALT CAPUZ, IANCA FERNÁNDEZ, JAVIER GALAF, ACHRAF PADRÓS, RUTH ARIADNA GODINEZ, MARC GÓMEZ, ROGER GUTIERREZ, DIEGO ANTONIO IZQUIERDO, GERARD JODAR, ANTONIO Mª LLERENA, SARA MECO, ÈRIC GARCÍA, ÁLEX PRADOS, AITOR RODRÍGUEZ, JOHAN SEBASTIAN SABANÉS, MARIONA VALERO, VÍCTOR VEGA, CLAUDIA ZAROUALI, FÀTIMA TUTOR:JOAN IGNASI COMAS

1r ESO A

145

ACIEN, ROGER ALMONTE, DAWELKIN ALVAREZ, JUAN MANUEL BENJELOUL, SOUFIAN CAMPOS, CRISTINA CARBONELL, PAULA CARRIÓN, MARÍA CASADESUS, JOFRE CAVALARI, FRANCO CENCERRERO, ANA CORONA, MIRANDA CRUZ, ADRIÀ DE HOYOS, ESTELA DE MAS, AÏDA DEL HIERRO, SANTIAGO LUÍS DELGADO, ÒSCAR FERRER, MERITXELL GAMERO, FRANCISCO GODÀS, TERESA GONZÁLEZ, ANGEL JAVIER GUARDIA, RAÚL HUÁCTER, XIOMARA CAROLINA LÓPEZ, ARNAU MIRANDA, ERIC PUJOL, FRANCESC XAVIER REDONDO, PAUL ROLDÁN, LAIA SÁNCHEZ, CÁMERON VALERA, ANDREA VINAIXA, JUDIT TUTORA: ROSA Mª ARABIA

1r ESO B

ARGELÉS, CARLA BAZA, ANGEL JOSÉ BEL, MARIA CANO, DAVID CAVERO, NÚRIA CRESPI, CARLA DAI, CRISTINA DUARTE, NILO * EL HANITI, ANOUAR ESCRIVÀ, CARLOTA GARCIA, CARMEN GARCÍA, XAVIER GRACIÁN, LAIA GUIJARRO, ILIA LAFUENTE, MÒNICA MACH, MIQUEL-ALEXANDER MONFORTE, MAR MONTALBAN, ALBERT MUÑOZ, GUADALUPE PRATS, GERARD ROSALES, NIL RUDA, ANDREA SÁNCHEZ, DANIEL SUÁREZ, MIQUEL MARROCHE, MATIAS TUTOR: VIDAL GARCÍA

* ABSENTS A LA FOTOGRAFIA

146

6è PRIMÀRIA A

6è PRIMÀRIA B

ALVAREZ, EDGAR BARTOLOMÉ, MARÍA CAÑETE, ALEJANDRO CARRASCOSA, SERGI CARRIÓN, CLAUDIA CORBERA, JORDI CORTACANS, MARIONA FARRANDO, MARTA FERRI, LAURA GALLARDO, PAU GARCÍA, IRMA GARROBÉ, MARCEL JULIÁN, ÓSCAR LAHOZ, JÚLIA LAMELAS, JOAN LARIO, ORIOL LIN, LIN MARÍN, THALIA CHERRY MARTÍNEZ, GEMMA QUIÑONERO, PAULA RIOS, JUDITH RUIZ, MARTA SALAS, EMMA SÁNCHEZ, CLAUDIA SIBERTA, SARA VENTANACHS, JUDIT TUTORA: ANA Mª GARCÍA

ALCARAZ, CORAL BALAGUÉ, JOANA BELTRAN, ÀLEX BLÀZQUEZ, PAULA CABALLERO, PATRICIA CANO, MARC CASANOVAS, ALICIA CRUZ, PATRICK ENSESA, MARC FERRÉ, MARC FLORIDO, ANDREA GÓMEZ, SERGI GUERRERO, ORIOL IVAYLOV, STEFAN LÓPEZ, CARLOTA MARIN, JAVIER MARTÍN, LAURA MARTÍNEZ, JOEL PRATS, LAIA ROCA, IRIS ROSELL, XÈNIA SÁNCHEZ, CARLOS TORAL, MIREIA VELASCO, ELOY VENCE, SERGIO TUTOR: EDUARD LÓPEZ DE HARO

5è PRIMÀRIA A

147

5è PRIMÀRIA B

ARTOLA, IVAN DAVID * BONAMUSA, ROGER CARRASCO, INGRID CASANOVAS, BELINA CASAS, SERGI CAVALARI, Mª TRINIDAD CERDÀ, PAU FERNÁNDEZ, DIEGO FERNÁNDEZ, ARNAU FLORENCIO, IRENE GARCÍA, PAULA GARCÍA, MARIA GARCÍA, DAVID GÓMEZ, PAULA HIDALGO, POL JANSÀ, PERE MOYANO, NORA NOÉ, LAIA POL, MARC ROLDAN, BELÉN MARÍA SUBIRÓS, VLADIMIR TARRADELLAS, AINA VALERO, CARLOS VAQUERO, ALEJANDRO VINACHES, MARÍA ZEROUALI, AYOUB TUTORA: MARTA FARRÉS

* ABSENTS A LA FOTOGRAFIA

148

ABASCAL, MARC ARGÜES, JORDI ASRI, FATIMA ZOHRA CABALLERO, CRISTIAN CÁMARA, CARLA CARRASCO, CARLOS CONDE, PAULA CORONA, POL ESPÍGOL, MARC FERNÁNDEZ, ERIC FIBLÀ, JAN ROC FLO, CLÀUDIA GRATACÓS, JAUME JIMÉNEZ-RIDRUEJO, RICARDO JOVANI, AINOA MARTÍ, ORIOL MARTÍNEZ, NATALIA MUÑOZ, CARLA PARRONDO, RAQUEL PASTOR, ALEX PERARNAU, ESTHER PLA, CLAUDIA RODRÍGUEZ, DAVID SAINZ, JULIA SALGUERO, PAULA TUTORA: MARTA DE LEONARDO

4t PRIMÀRIA A

4t PRIMÀRIA B

ÁLVAREZ, ÒSCAR APARICIO, JAVIER ARGÜES, JAN BORRÁS, ALEIX CARRASCO, ALISON MARIAN COMAS, GERARD ESCOLÀ, BLANCA FERRÉ, POL * FLO, MANEL GUARDIA, NOEL GUZMÁN, ALBA JAÉN, MARC JODAR, JOAN DANIEL LÓPEZ, PAULA * MARIN, EDUARD MARTOS, ISAAC MONTERO, LUCAS PÉREZ, ENRIC RAMÍREZ, ÁLVARO RAUSI, ANNA SALAS, MAR SÁNCHEZ, AARON SUÁREZ, FERRAN TRAWALLY, HAWA VENTANACHS, JORDI VILLEGAS, MARINA TUTORA: ANNA MUNTEIS

ALTAMIRANO, MARC ANDRADE, NATALIA ISABEL BAÑULS, JOEL CARRO, NOA CERETO, ÀLEX DAMIANS, SARA ESTEBAN, PAULA FARRÉS, ENYA FERRER, RUT GAMELL, ANNA GARCÍA, LIDIA GRAELLS, POL MARTÍN, JAEL MARTÍNEZ, SERGI MEDINA, ELSA FRANCISCA QUINTANA, MARIA RUIZ, NATÀLIA SABÍ, POL SAINZ, TIGIST TERRASA, NATÀLIA TORRES, LAIA TRAWALLY, HATUMATA TROYANO, LAURA VILANOVA, SERGI ZAROUALI, OUMAYMA * TUTORA: OLGA RIUS

3r PRIMÀRIA A

149

3r PRIMÀRIA B

ÁLVAREZ, DANIEL ARACIL, CLÀUDIA BALAGUÉ, MARTINA COMAJUNCOSAS, CARLA DURAN, MARC GELAMBÍ, JEAN GIMÉNEZ, PABLO JORGE HERRÁEZ, BIEL HUGUET, ORIOL KOPPELAAR, CLAUDIA MARTÍNEZ, NICOLÁS MOLINA, GEMMA MOYANO, MARTA MUÑOZ, GONZALO ADRIÁN POLO, GUILLEM QUERÓ, MARÍA ROJAS, SERGI ROLDAN, MARÍA DEL MAR ROSELL, HELENA SÁNCHEZ, MARC SÁNCHEZ, LAIA SOLER, FERNANDO TALILI, SABRINE TRAWALLY, BINTOU VAQUERO, MATIAS TUTOR: JORDI SERRA

* ABSENTS A LA FOTOGRAFIA

150

ALMENDROS, ORIOL * BARROSO, ALBA BLANCO, HELENA CÁMARA, ÁLEX CRESPI, IGNASI FERNÁNDEZ, CLARA GAMERO, LEONARDO GARCÍA, ÓSCAR GARCÍA, MARTA GÓMEZ, LIDIA GONZÁLEZ, POL JANSÁ, ABRIL JIMÉNEZ, MARTA LACHÈVRE, MARC MARRÓN, NICOLÁS MARTÍNEZ, PAULA MODDEN, HAJAR NAVARRO, MAX * NAVARRO, BERNAT PARRONDO, DAVID PÉREZ, ORIOL QUERÓ, ALBA RAMÍREZ, SERGIO RODRÍGUEZ, MARÍA SALAS, POL VEGA, NATALIA VINAIXA, RICARD * TUTOR: ALBERT FORÉS

2n PRIMÀRIA A

2n PRIMÀRIA B

BATISTE, ANNA BENNIS, AYOUB BLASI, SERGI BUJ, BRUNO CANTÓN, GABRIEL CASAS, MARTA CODINA, ORIOL CONTIJOCH, MARC ESCOLÀ, NÉSTOR FERNÁNDEZ, POL FERNÁNDEZ, MARC FERRERA, JOEL FORÉS, LAURA G. DE PANDO, MARTA JANSÁ, BERTA LLERENA, ERIC MARTÍNEZ, MARCOS PALOMAR, CRISTINA RODRIGUEZ, JUAN ANTONIO SAMSÓ, POL SANS, BERTA SUBIRÓS, ANASTASIA VÁZQUEZ, NADINE VINACHES, JOAN ZAROUALI, WASSIMA TUTORA: NÚRIA RIUS

ALCARAZ, AITANA ALIAGA, ÀLVAR ARACIL, ALBA BAÑULS, LAIA BIGORDÁ, CLARA CABALLERO, XÈNIA CANO, VINYET CAPUZ, ETHAN CAZAUX, POL CERVANTES, MARC * CREIXELLS, MARTÍ CHICO, LAIA DAI KANGRUI, JOAQUIN FERRI, SONIA GONZÁLEZ, ANIBAL MAGRANS, LUCIA MARETTA, MÁXIMO MARTÍNEZ, CARLA MORENO, JOSÉ PLA SOFÍA RUF PAULA SALGUERO CARLOS SANCHEZ GERARD SIBERTA FÉLIX TORRES ORIOL TUTOR: PASCALE MENA

1r PRIMÀRIA A

151

1r PRIMÀRIA B

ARRUFAT, CARLES COMAS, MAR COMAS, SOFÍA CONEJERO, AITANA DE LA PEÑA, JANA DURAN, NORA EXPÓSITO, DANIEL FORÉS, SARA GELAMBÍ, POL HERRÁEZ, CLARA HMIDI, ZAKI LI ,KAI LLINARES, VICENÇ LLORENTE, IÁN MARTÍ, JAN MOUCHREF, IBTISSAM NOÉ ,PAU RAMÍREZ, ADRIÁN RAMOS, MERITXELL SANTISTEBAN, AINOA SUÁREZ, OLALLA * TARTER, FERRAN TORRAS, GERARD VALERO, MARI CINTA VÁZQUEZ ,ANAÏS WOUDDAH, MOSAAB TUTORA: GEMMA HERNÁNDEZ

* ABSENTS A LA FOTOGRAFIA

152

ACIEN, ARIADNA BARA, CYNTHIA CASADESÚS, LAIA CERETO, GERARD DE HOYOS, NAIM ERRIFI, WAEL FERNÁNDEZ, JOEL GAMELL, MARC GÓMEZ, MARC GÓMEZ, LAURA GUTIÉRREZ, CAMILA ISERN, GERARD IVAYLOV, DANIEL LACHÈVRE, ÀLEX LEVRERO, FEDERICO MARTÍNEZ, PAU MARTÍNEZ, SERGIO MILLÁS, SARA NIETO, CLÀUDIA POLIDURA, ALEIX TERRASA, TOMÁS VALERO, CLÀUDIA * VEGA, JUDITH VERGÉS, MARC VILANOVA, GUILLEM TUTORA: ELENA CALVO

P5-A

ALONSO, MAR CALTAMIRANO, MARIA ÁLVAREZ, GERARD ANGUERA, EUDALD ARACIL, LAIA CAÑETE, CARLA CISA, MIQUEL DAMIANS, MARÍA DE LA IGLESIA, ADRIÀ DOMINGUEZ, JORDI EL HOUSNI, WISSAN * ESPIN, MIRYAM ESSABAHI, AKRAM FAYOS,JÚLIA GARCÍA, BLANCA MARRÓN, PABLO MODDEN, AYOUBE PASTOR, INGRID PAYÀ, ERIC PEÑA, CARLES RAMÍREZ, MIREIA RODRÍGUEZ, MARIO SABÍ, MAR SANCHEZ, MANEL SERRALVO, TELMA TUTORA: MERCÈ DÍEZ

P5-B

BANÚS ,ALEIX BOGUÑA, MIRIAM BRUÑÁ ,PAULA DE LA IGLESIA, MARC EL HANITI, CHAIMAE ESCUIN, ROGER ESPIN, JAN FIBLA, XAVIER ORIOL GARAY, AITOR GENÍS GINÉ, JOEL GRATACÓS, PAU IRIARTE, GERARD * LIN HAO, CARLOS MACIÀ, ALEXÁNDER MELCHOR, MARIA MENA, ROGER PÉREZ, LIBERTAD * PLANELLES, SOFIA FENG NÚÑEZ, GINA PASARIN, LIA SÁNCHEZ, BERTA RICCIARDI, VICTOR D. RUBIO, EMMA RUIZ, IKER VILLEGAS, CAMILA ZENJLI, ADNANE * TUTORA: CARLA VALENTÍN

P5-C

153

P4-A

BALLESTEROS, MÒNICA BERTOMEU, IKER DOMINGUEZ, POL FERNÁNDEZ, EVA * FERRER, MAURO FOLCH, GUILLEM GARCÍA, MARTINA GARCÍA, MARC GÓMEZ, ANDREA GRACIÁN, PAU HUGUET, RUBÉN LI ,NA LÓPEZ, LAIA MACHICHOU, DINA MOLINA, ROGER MONFIL, IAN MONTERO, HÉCTOR MORADILLO, LUCAS NAVARRO, POL PÉREZ, ANA ZINAIDA RODRÍGUEZ, ARIADNA SAMSÓ, JAN TAMAIRON, IZAN TARRADELLAS, JAN TRAWALLY,MUSA TUTORA: ROSER CASAS

BIGORDÀ, MARTÍ CALDERO, LUCÍA CASADESÚS, AINA CORBERA, POL CORREAS, SILVIA COY, NORA CREIXELLS, GUERAU EDO, LAIA FARRÉS, ADRIAN FERNÁNDEZ, PAU * LASHERAS, BIEL * MARETTA, MARTINA * MARTÍNEZ, CARLA MEDIAVILLA, MARC MIRANDA, IAN MORENO, HELENA NAVARRO, JAN * NÓBREGA, MIREIA PAREJA, PERE QUINTANA, ALEX * RODRIGUEZ, MARIA RUF, ALEIX SAGNA, SOULEYMANE SERRALVO, MAURO TUTOR: XEVI MOLINA

* ABSENTS A LA FOTOGRAFIA

154

P4-B

P4-C

ADELL, POL AIT, DOAE ARTIGAS, BIEL BABIANO, LYDIA BERMEJO, RUBEN CABALLERO, ELSA COLOMER, SARA CONESA, AITOR DERRAZ, YAHYA * EL AZZOUZI, HUDAYFA * ESCARP, SÍGFRID FAMADAS, CLAUDIA FERRER, ARIADNA IRANZO, MAR ITCHART, MATHIS LAMBERTINO, NATALIA LÓPEZ, AFRICA MARCIAL, JORDI MONEREO, MIQUEL PADRÓS, GUILLEM PÉREZ, DIEGO PLANAS, ALBERT REPISO, MARTA RODRÍGUEZ, SANDRA ZAMORA, MIGUEL TUTORA: RAQUEL FREILE

ÁLVAREZ, ROGER BOLUÑA, BORJA CERVETTO, ANDREA COLL, CARLA COMAJUNCOSAS, ALVAR DE LA PEÑA, ABRIL GARCÍA, GUILLEM G. DE PANDO, LAURA JARJOU, SINA MACHO, JOAN CARLES MARTÍNEZ, AINA MORILLO, ARNAU PALOMAR, ADRIANA RUIZ, RAÚL SALMOUINI, ZACARIA SUBIRÓS, NATALIA SZESCIELINSKI, JOEL TARTER, SERGI TORRES, ARIADNA VALLÉS, MARÍA VILLEGAS, MARTÍ VITORICA, JULEN CARBONELL, JESÚS TUTORA: MIREIA GIMÉNEZ

P3 - A

155

P3 - B

AIT, MALAK * ANDRADE, DANIELA BORRÀS, ELISABETH BRUÑA, ALBA CALATAYUD, IRENE CANALS, ABRIL CASTILLO, XAVIER COSSIO, JESÚS SANTIAGO ESTEBAN, POL SCOTT FERNÁNDEZ, AROA GINÉ, GERARD GÓMEZ, ANNA GÓMEZ, MARK GONZÁLEZ, ALVARO MARTÍN, GUILLEM MARTÍNEZ, MAR MARTÍNEZ, LAIA MONGAY, MARTÍ RIBERA, JAN MIKEL ROURA, NOA * RUIZ, JULEN SERRETA, LUCIA TALBI, ILIAS TORRECILLAS, CARLA VARGAS, NICOLAS DIEGO TUTORA: MARTA SERRANO ESPECIALISTA: NOEMÍ SOLOHAGA

* ABSENTS A LA FOTOGRAFIA

156

ANGUERA, ABRIL ASRI, AYA BETORET, SILVIA BOUZADA, TOMÁS CISA, JOAN DOMINGUEZ, ARNAU FERNÁNDEZ, ELENA FOLCH, SERGI GARCÍA, DAFNE * LAHOZ, IRENE MAGRANS, GALA MARQUÉS, NÍOBE MARTÍNEZ, ALEX MERINO, PAULA MODDEN, HOUSSAM MULET, ADRIÀ NIETO, MARTINA PAYÁ, SARA RODRÍGUEZ, HÉCTOR RODRÍGUEZ, AROHA SÁNCHEZ, INGRID SCARPELLO, IGNACIO TORRES, ORIOL VALERO, JAN TUTORA: CRISTINA PALACIOS ESPECIALISTA: SILVIA MONTES

P3 - C

Bibliografia GALLEGO, Saturnino. Sembraron con amor. San Sebastián, 1978. GALLEGO, Saturnino. Huellas fecundas. Madrid, 1981. SEGÚ, Josep M. Centenario de la Provincia de Catalunya, 1892-1992. Barcelona, 1992. AMAT i TEIXIDÓ, Jordi. Premià de Mar, 1931-1945... República, Guerra Civil i Primer Franquisme. Edit. El Clavaell. Premià de Mar, 2001. CASANOVAS i VILÀ, Vicenç. Vilassar de Mar (Documental i Històric). Edit. Oikos-tau. Vilassar de Mar, Barcelona 1978. SERRANO MÉNDEZ, Alexis. L’Abans, El Maresme, Vilassar de Mar. Edit. Efadós. Barcelona, 2007. Documents i arxius: Bodas de Oro del Noviciado Apostólico Nuestra Senyora del Puerto 1908-1958, Premià de Mar (Barcelona). Imprès a l’Escola Professional d’Arts Gràfiques del Sagrat Cor de Jesús. Madrid, 1958. GERVAIS MARIE, f.s.c. Nuestra Señora del Puerto. Barcelona 1928 (Manuscrit). PÉREZ, Saturnino. Éxodo de los Hermanos de Premià de Mar, 2-23 julio 1936; a màquina, ciclostilat. LINARES, Jesús, f.s.c. Diversos treballs d’investigació sobre la nostra Escola Gratuïta Nostra Senyora del Port i Col·legi La Salle. Premià de Mar 1986-2011. ADULFO, José f.s.c. Històric i Efemèrides sobre Premià de Mar. Quadernet a mà, 1908-1958. Suplements dels Històrics 1930-2010 enviats a Roma, Casa Generalícia. Una part d’ells en francès i a mà, altres a mà o a màquina, en castellà o català. Històric de la Casa de Premià de Mar, 1907-1953. Escrit a mà, primer en francès i, després, en castellà. Directori Espiritual. Fulls mensuals, 1961-1964. Noviciado Apostólico, Nuestra Señora del Puerto. Premià de Mar 1939-1968. Històric Noviciat Menor. Premià de Mar 1950-1963. Revistes Vida y Deporte. Col·legi La Salle i A.E. La Salle. Premià de Mar 1973-1983. Ran de Mar. Full Informatiu, curs 1992-2008. Sant Tornem-hi. 2008-2009. Circulars Setmanals de direcció; set. 2009 – set. 2010.

Agraïments Comissió del Centenari AMPA La Salle Premià David Aracil Joan Armendáriz Adrià Balaguer Germà Antoni Clavé Manel Estrada Vicenç Casas Thais Díaz Antonio Martín Carlos Nadal Miquel Plubins Jordi Pujol Josep M. Recto Ramon Rodríguez Manel Soldevila Maria Isabel Soler Noèlia Suárez Josep Torrens Antonio de la Varga Josep Maria Vidal Medir Vila i a totes aquelles persones que han aportat informació, imatges, documentació, records i vivències, i que han possibilitat que aquest llibre esdevingui una realitat

157

Professors de La Salle ABELLANEDA GONZÁLEZ, NATÀLIA AGUDO MARTÍNEZ, JORDI ALTIDE CRESPO, ÒSCAR ÁLVAREZ CHICO, RAMÓN ARABIA ESTEVAS, ROSA ARBOLÍ FABREGAT, MARIA MERCÈ ARIAS GONZALEZ, CEFERINO ARMENGOL BALLESTER, SANTI ARROYO MANZANO, VICENTE A. ASMARATS MERCADAL, BLANCA BALLAGUER LLOPIS, GEORGINA BAS COSTAS, MARTA BENET SALMERÓN, ANA BERGÉS BUENO, SUSANA BERTA SALMERÓN, ANTONIO BOHER DURAN, CONSOL BUSQUETS FERRANDO, ELISENDA CAIRÓ CÉSPEDES, ENRIC CALVO ACERO, ELENA CANO GARCISA, GABRIEL CARTE ITURBIDE, OLGA CASAS ALCOVER, ROSER CHAPELA RAMOS, SILVIA CIRERA GARCÍA, JOAN CARLES COMAS PASCUAL, JOAN IGNASI COTET MUÑOZ, JOAN IGNASI DE LA HOZ PEDROSA, FÉLIX DE LEONARDO ORTEGA, MARTA DE LEONARDO ORTEGA, RUTH DIEZ LÓPEZ, M. MERCÈ FARRES BEA, MARTA FERNÁNDEZ ALVAREZ, ILDEFONSO FERRAN MARTI, MARIA FORÉS MATALLANA, MIQUEL FORÉS RODRÍGUEZ, ALBERT FREILE ALVAREZ, MARTÍN FREILE SÀNCHEZ, RAQUEL GAETA MONLEON, M. HELENA

158

GARCÍA CANO, ANA Mª GARCÍA SÁNCHEZ, VIDAL GIMENEZ GUZON, MARTA GIMENEZ VIDAL, MIREIA GIRÓ ROSSET, MONTSERRAT GÓMEZ AGRAZ, EVA GONZALEZ DE MOLINA MENA, FRANCISCO GONZÁLEZ CASTRO, ANDREU GONZALEZ DE MOLINA JUSTICIA, CATALINA GONZÁLEZ GIL, ANA ISABEL GUILLEM LÓPEZ, FLORENCIO HERNANDEZ POCH, GEMMA HONRUBIA GONZÁLEZ, ANA IRANZO ROURA, PILAR LAMAÑA MOLINA, MONTSERRAT LAZCOZZ URTASUM, Mª DOLORES LOPEZ DE HARO GRANADOS, EDUARD LOPEZ FONT, ALBERT MAIZTEGUI GOROSTIDI, Mª CRUZ MANGADO SABATER, MANUEL MARTINEZ, JUAN MARTÍNEZ FARRÉS, MÒNICA MARTÍNEZ FERRÉS, MONIQUE MAS PUJOL, MARTA MENA LE PAPE, PASCALE MOLINA MONTES, XAVIER MONGUILOD SANZ, MANUEL MONTALBAN SIERRA, ANTONIO MONTEIS OLIVA, ANA MONTES LLORT, SILVIA MORILLAS ROCA GINÉS MOTO NSA, GABRIEL PALACIOS ROBLES, CRISTINA PARDO MARTÍNEZ, DIEGO PAREDES CORREAS, LOURDES PECHARROMÁN BASTAU, BLAS PÉREZ CASANY, DAVID PÉREZ VIÑALS , MARIA

PETIT FIGUEROLA, ANNA PRAT ALIBERCH, MERCEDES PUEBLA RODRIGUEZ, MAITE QUERALT CABEZA, ASSUMPTA RAL ALOMA, LILIANA RAMONEDA ANGUERA MARIA REQUENA GEZADA, ALBERTO RIUS BALET, NÚRIA RIUS BALET, OLGA RUIZ DE GALARRETA ANTONIO RUÍZ PÉREZ, JESÚS SABATER BAUDET, CLAUDIA SANCHIS GURRERA, M. TERESA SAYOS FONT, NURIA SERRA FORNELLS, JORDI SERRANO MOLERO, MARTA SOLER SICÍLIA, MARIA ISABEL SOLOHAGA RODERO, NOEMÍ SORRIBES CUGAT, JORDI TORRELL TORRENTE, ELISENDA TORRES CORZO, SÒNIA TORRES FERNANDEZ, JOAQUIN UBIA FATJO, IRMA VALENTÍN AMORÓS, CARLA VERGÉS BASAULI, JAUME VERNET LOPEZ DE SABANDO, M. TERESA VICENTE MARTINEZ, ANTONIO VIVES OÑOS, RICARD ZARAGOZA PAIRO, MERITXELL ZULOAGA JIMENEZ, JOSÉ PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ – SERVEIS QUE HAN ESTAT MÉS ANYS A LA CASA MONTSERRAT CRESPO GIRAL (Secretaria) JUAN JOSE EGIDO LOPEZ (Manteniment) FRANCISCO RUIZ (Cuiner) ROSA TORO (Cuinera)

Germans residents a La Salle 34 cursos Hno. NIETO MERINO, Sebastián (Gaspar Camilo) 22 cursos Hno. LINARES GARCÍA, Delfín Jesús (Enrique Leonardo) Hno. MESONES MILLÁN, Aureliano (Germán Victorino) 18 cursos Gmà. MOLAS AUBERT, Jordi (Alejandro Daniel) 17 cursos Gmà. FERRÉ RIBA, Ramon (Manuel Raimundo) 16 cursos Gmà. CREUS CASANOVAS, Josep (Andrés José) 15 cursos Anai FERNÁNDEZ DE LUCO BORINAGA, Vicente (Hadulf-Etienne) Gmà. BARALDÉS PARELLA, Josep (Jacinto Pedro) Gmà. FONT SERRA, Ramon (Ramón Eudaldo) 13 cursos Gmà. ÀLVAREZ PÉREZ, Màrius (Benildo Pedro) 12 cursos Anai GURRUCHAGA GUESALAGA, Pablo (Pablo Emiliano) Hno. VALDERRÁBANO DE LA HOZ, Pedro (Luis Antonio) 10 cursos Hno. MARTÍNEZ RAMOS, Isaías (Clementino Juan) AUSÍN DELGADO, Félix (Félix Venancio) 9 cursos Gmà. ESCALÉ BOSCH, Joan Hno. ASENSIO ARAGUZ, Domitilo (Cándido Félix) Hno. GIL NAVARRO, Federico (Carlos Constante) 8 cursos Gmà. JULIÀ DÒRIA, Damià (León Julio) Gmà. PASCUAL REIG, Rafael (Vicente Jacinto) Hno. RODRÍGUEZ ÁLVAREZ, Laureano (Ramón Benjamín) 7 cursos Gmà. ESCAÑO DURAN, Josep Enric Gmà. GASCH VILLALONGA, Francesc (Gervasio Vicente) CORCUERA DEL VALLE, Ricardo (León Justino) HOZ CALLE, David de la Sixte-Emmanuel 6 cursos Gmà. OLIVÉ VIDAL, Lluís (Alfonso Pablo) Hno. CARRILLO CASCAJO, José (Graciliano José) Hno. LÁZARO PLUMED, Luis (Luis Enrique) Hno. MAESTRO MATILLA, Gumersindo (Celestino Andrés) Hno. RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, Basilio (Saturnino Pedro) Hno. SÁINZ SANJUÁN, Emilio (Federico Cipriano) Hno. SANTAMARÍA ANGULO, Leoncio (Carlos Esteban) PÉREZ MARTÍN, Maurillo (Gaudioso Felipe) SOLAS GONZÁLEZ, Domingo (Gamaliel Alfredo)

5 cursos Hno. IBÁÑEZ LÓPEZ, Jesús (Eusebio Pablo) Hno. MARTÍNEZ CEBOLLERO, Áureo Jesús (José Benito) BUENO GÓMEZ, Abundio (Abundio Enrique) 4 cursos Fr. GLAISE GADAIS, Jean (Gallicien-André) Gmà. MESTRE ITURAT, Pere (Casimiro Lucas ) Gmà. PUJOL ROMEU, Ramon (Cecilio Ramón) Hno. AYALA PINEDA, Eduardo (Heráclio Fermín) Hno. CALLEJA GÓMEZ, Herminio (Gabriel Carlos) Hno. CRESPO ARISTIMUÑO, Benigno (Justino Vicente) Hno. GARCÍA CÁMARA, Pablo (Santiago Juan) Hno. IBÁÑEZ LÓPEZ, Pedro (Eusebio Tomás) Hno. MARTÍNEZ HERRANZ, Victoriano (Joaquín Amado) WEYDERT WAGENER, August (Arestin) 3 cursos Gmà. DRAPER MÉNDEZ, Josep Maria (Ricardo José) Gmà. MESTRES BALLÚS, Josep (José Eusebio) Gmà. TABERNER GUIX, Andreu (Andrés Jaime) Hno. ALONSO CASTRO, Crescenciano (Heladio Gil) Hno. PAN CASTRILLO, César (César Armengol) Hno. VILLAR VILLAR, Emilio (Emilio Alfonso) CAPELLE MASSIP, Armand (Gervais-Henri) DOMÈNECH COMAS, Joan (Hermán Huberto) PÉREZ ROJO, Isidoro (Isidoro Basilio) 2 cursos Br. JOSTEN KEMPNICH, Theodor (Arbon-Emile) Gmà. CUBERES TARRÒS, Isidre (Jorge Arcadio) Gmà. FONT FONT, Joan (Emilio Sixto) Gmà. GODOY ROTLLENS, Jaume (Sébastien-Charles) Gmà. ROCA RAMON, Antoni (Antonio Gervasio) Gmà. TORRES PLA, Ramon (Leopoldo Ramón) Hno. ALONSO FUERTES, Pablo (Nicolás Paulino) Hno. ASENJO GARCÍA, Isaac (Théophile-Albert) Hno. CUESTA GÓMEZ, Dionisio (Hilario Antonino) Hno. FERNÁNDEZ MERAYO, Justino (Justino Juan) Hno. GALLEGO GONZÁLEZ, José (Estanislao Néstor) Hno. GÓMEZ SANTOS, Serafín (Gaudicio Paciente) AGUADO MIGUEL, Miguel (Miguel Mariano) ANZUOLA MARQUÍNEZ, José (Sylvestre-Joseph) CRUAÑAS GOU, Josep (Estanislao Justo) PLANA POU, Enric (Firmin-Henri) PLAZA DÍEZ, Amador (Agustín Ángel) Gmà. CLAVÉ VALLVERDÚ, Antoni 1 curs Anai CAREAGA REPÁRAZ, Javier (Javier Andrés)

Anai ZUBILLAGA ARRILLAGA, José Martín (Martín Joaquín) Gmà. BACH-ESTEVE CASTEY, Joaquim (Joaquín Amadeo) Gmà. BALL-LLOVERA FABRELLAS, Simeó (Hilarión Ildefonso) Gmà. BERTRAN TRIADÚ, Esteve (Hermógenes Joaquín) Gmà. DOMÈNECH GUITART, David (Enrique Dámaso) Gmà. MAS CASTAÑER, Josep (Calixto José) Hno. FUERTES VILLALBA, Francisco (Francisco Agapito) Hno. GARCÍA FERNÁNDEZ, José Antonio (Antonio Fidel) Hno. GIL ARNÁIZ, Manuel (Sylvain-Pierre) Hno. MARTÍNEZ SÁINZ, Antonio (Filiberto Antonio) Hno. MAZONDO AMORENA, Juan (Lorenzo Blas) Hno. MIELGO FERNÁNDEZ, Pedro (Pedro Alfredo) Hno. SANTA MARÍA RUBIO, Juan Benito (Juan Justino) ALONSO RAMOS, Emilio (Tomás Agustín) CUETO GARCÍA, Gonzalo del (Gonzalo Alfonso) DUESO SIERRA, Antoni FERNÀNDEZ GARCIA, Esteve FERNÁNDEZ RUIZ DE AGUIRRE, Félix (Fermín Antonio) LANERO FERNÁNDEZ, Dioniso (Hibernón Bautista) MONELLS SERRA, Joan (Gilberto Pelayo) PALACIOS SAN, José (José Atanasio) POSTEGUILLO LACALLE, Santiago (Santiago Luis) PRIETO PÉREZ, Tomás (Tomás Gerino) RODRÍGUEZ ÁLVAREZ, Florencio (Benito Isidro) RODRÍGUEZ MARTÍN, Jordi SIMON SOLANS, Joan (Juan Teodoro) VILLALTA CASALS, Francesc (Domingo María) Uns mesos BAHILLO RUIZ, Florentino (Herminio Bernardo) BERMEJO MARTÍNEZ, Carlos (Carlos Ángel) Sense datar Hno. DURÁN PROENZA, Gerardo Hno. LÓPEZ GARCÍA, Augusto (Augusto Antonio) Hno. MARTÍNEZ SALGADO, José (Sabino Eduardo) Hno. MIRANDA SUÁREZ, Antonio (Silverio María) Hno. PROENZA GONZÁLEZ, Atilio ACERO GALLARDO, Miguel Ángel ALONSO DÍEZ, Benedicto (Leandro Eugenio) ESTEVE PAGÁN, Joaquín (Joaquín Niceto) GARCÍA CUESTA, Miguel (Simon-Félix) GIL GONZÁLEZ, Manuel (Manuel Ángel) GUERRA FERNÁNDEZ, Hilario (Hilario Agustín) MATEOS GARCÍA, José Antonio NAVARRO PALLARÉS, Julio (Julio Cirilo) NIETO MARTÍNEZ, Ramiro (Ignacio Casiano) PINACHO CENTENO, Julio (Julio Paulino)

159

160