general (sense incloure les radiacions naturals ni les mèdiques) és d’1 mSv/ any i fins a 50 mSv/any per al personal professionalment exposat (al 1925 es va posar el primer límit a 500 mSv/any, l’any 1934 les regulacions internacionals deien 300 mSv/any i, actualment, el límit màxim per als treballadors està fixat en 100mSv acumulats durant 5 anys, amb un màxim de 50 mSv/any, en un d’aquests cinc anys).
8.4. Exposició a la radiació natural Tots els essers vius estem exposats a radiacions que vénen de fons naturals: raigs còsmics (més intensos en altures, com viatges en avió), radioactivitat dels terrenys i dels materials de construcció, potassi natural i altres radionúclids (com el poloni al tabac), el gas radó en espais tancats, etc. La dosi anual mitjana d’origen natural a Espanya està avaluada entre 0,6 i 1,2 mSv/any segons les zones. En aquest sentit és interessant comparar les dosis efectives de diversos procediments mèdics amb l’exposició de fons natural (Taules 3·I i 3·II) i el risc relatiu de generar un càncer. El risc de càncer que descriu el quadre esmentat està descrit com a baix: d’1/10.000 a 1/1.000, i com a moderat: d’1/1.000 a 1/500.
28/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
8.5. La informació i la seguretat del pacient, tan importants com l’ajuda al diagnòstic La decisió de realitzar un examen que comporta radiacions ha de ser conjunta metge-pacient; evidentment, ha de ser clínicament pertinent i s’han d’haver avaluat les circumstàncies individuals de cada pacient: embarassades, dones que donen lactància (alguns isòtops radioactius de les gammagrafies s’eliminen per la llet), nens i nenes en creixement i, molt important, la història de radiacions anteriors. Aquests antecedents de radiacions anteriors seran molt importants sobretot si s’han d’indicar exploracions de dosis altes, com TAC, utilització de substàncies de contrast, etc., o seguiments prolongats radiològics de determinades patologies. Aquests antecedents es poden tenir en compte a l’hora de prescriure una exploració radiològica o una alternativa (si és possible), com la Ressonància Nuclear Magnètica (RNM) o els ultrasons (ecografies), que no comporten riscs d’irradiació. Per això serà útil la utilització del carnet d’història radiològica de cada pacient, com proposen les Societats Americanes de Radiologia citades a les Taules 3·I i 3·II.