Atacs al dret de vaga mientras tanto

Page 1

Atacs al dret de vaga Vidal Aragonés advocat laboralista del Col·lectiu Ronda i professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Autònoma de Barcelona

En els últims tres anys, i en un context de crisi econòmica i atacs sense precedents als drets socials, hem estat testimonis d'àmplies mobilitzacions, incloent-hi tres vagues generals. Anunciàvem ja fa temps que possiblement, davant d'una perspectiva de lluites importants qualitativament i quantitativament, en el pròxim període rebríem durs atacs al dret de vaga, que està sent amenaçat mitjançant la criminalització o minimitzat a través de potencials canvis normatius. En els últims dos anys, més de tres-cents treballadors i treballadores han patit que l'aparell de l'Estat iniciés procediments penals contra ells amb origen en les seves accions derivades de l'exercici del dret de vaga. Al mateix temps, el Ministeri de Treball ha començat a elaborar un esborrany del que podria ser una modificació de la principal expressió del dret col·lectiu social. Aquests són els dos àmbits generals en els quals es desenvolupa l'atac al referit dret fonamental, si bé el dia a dia de la fustigació empresarial i l'especial repressió que exerceixen un bon nombre d'empreses davant processos de mobilització és el principal subjecte de conculcació del dret a vaga. La majoria dels procediments judicials contra treballadors i treballadores s'han desenvolupat en base a l'article 315 del Codi Penal, el contingut del qual és hereu directe de la Dictadura, havent estat incorporat gairebé intacte l'antic article 296 del Codi Penal, que ,a la vegada, té el seu origen en la Llei de Reforma de 19 de juliol de 1976, resposta al major procés de mobilitzacions que ha conegut l'Estat espanyol. La norma penal vigent imposa penes de sis mesos a tres anys (i més quan s'entén que ha existit força, violència, intimidació, en aquests casos s'ingressa directament a la presó encara que no existeixin antecedents penals). Però, sens dubte, on s'observa el caràcter polític i de classe del tipus penal és en la comparativa amb el mateix delicte de coaccions: les coaccions en general tenen una pena de sis mesos a tres anys; la coacció

fotografía: Ramón Peco [CC] flickr.com

actuant en grup o coordinadament per iniciar o continuar la vaga, de tres a quatre anys. Amb l'actuació punitiva contra vaguistes i la inacció penal contra l'esquirolatge i altres formes de vulneració del dret a vaga ja es redueix la potencialitat de mobilització, però l'aparell de l'Estat no ha deixat de pensar més i més possibilitats de laminar un dels dos drets fonamentals laborals. Així, des del passat hivern, el Ministeri de Treball compta amb un esborrany del que podria convertir-se en una modificació de la normativa reguladora del dret a vaga. Entre les noves mesures trobaríem: el control de la legalitat sobre les vagues prèviament a la seva execució, la limitació del temps de durada de les vagues, l'augment i fixació concreta de la determinació de serveis mínims, així com una intervenció del Ministeri Fiscal davant la desatenció dels mateixos. Els paràmetres en què es mou l'Estat suposarien encara més dificultats per al desenvolupament de vagues, així com la seva limitació a través d'instruments legals i un increment de la seva criminalització amb actuacions expresses del Ministeri Fiscal. Curiosament, l'argumentari que s'utilitza per als canvis ve precedit de la denominació de "Llei de Serveis Mínims" i del permanent cloqueig que insisteix en l'incompliment dels mateixos. En el terreny de la pràctica, qui incompleix els serveis mínims són l'autoritat laboral i un bon nombre d'empreses, tal com assenyalen centenars de sentències que cada any dicten l'ordre contenciós administratiu i l'ordre social.

29/8/2014 Article publicat originalment a

"Revista mientras tanto" www.mientrastanto.org


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.