F22 magazine 05

Page 1

NĂşmero 05 desembre 2013

NĂşmero 05 desembre 2013


crèdits

Edició Edición Col·lectiu F22 Fotografia de Portada Fotografía de Portada Lisette Pons Coordinació Magazine Coordinación Magazine Cata Loshuertos Disseny i Maquetació Diseño y Maquetación Dori Montoro

2

Redacció i Fotografia Redacción y Fotografía J. A. Martínez Laura Sánchez Francisco Díaz de Castro Cata Loshuertos Miquel Riutort Traducció i Estil Traducción y Estilo Ferran Fuster Francisco Díaz de Castro

Tutorials Tutoriales J. M. Flexas Col·laboradors Colaboradores Mita Mascaró Fernanda Llabrés José Tamayo Miquel Riutort Pep Mir Toni Bordoy Asun Bibiloni

F22 Magazine Premio Nacional de la CEF 2014 al Mejor Medio de Difusión


Estimats Socis, Triar el tema per l’editorial d’aquest número de la revista, mai no havia sigut tan fàcil ni tan gratificant. Com a president de la Confederació Espanyola de Fotografia (CEF) tenc l’honor d’anunciar-vos que en el passat Congrés Nacional de la CEF celebrat a Villajoyosa, es va atorgar el Premi Nacional de la CEF 2014 dins la classificació de Millor Mitjà de Comunicació a l’F22 Magazine, revista digital de caràcter trimestral. O sigui, a la nostra/vostra revista, la que en aquests moments estau llegint!!! No és necessari que vos digui que m’omple d’orgull i satisfacció. Vull trametre el meu agraïment a tot l’equip editorial, als colaboradors i a tots voltros. Aquest premi és de tots i cadascún de noltros. Entre tots feim que el nostre Club sigui dia a dia més gran i millor. ¡ENHORABONA!

Estimad@s Soci@s, Decidir el tema del editorial de esta revista nunca había sido tan fácil ni tan placentero. Como presidente de la Confederación Española de Fotografía tengo el honor de anunciar que en el pasado Congreso Nacional celebrado en Villajoyosa la CEF concedió el Premio Nacional de la CEF 2014, en el apartado de Mejor Medio de Comunicación, al F22 Magazine, revista digital trimestral. ¡O sea, a nuestra/vuestra revista que estáis leyendo en estos momentos!. No hace falta que os diga que me llena de satisfacción y orgullo. Quiero transmitir mi agradecimiento a todo el equipo editorial, a los colaboradores y a todos vosotros. Este premio es de todos y cada uno de nosotros. Entre todos hacemos que nuestro Club sea cada día mas grande y mejor. ¡ENHORABUENA!

Joan Palmer MFIAP, EsFIAP, ED.ISF, R.ISF3, ACEF, MFCF President del Col·lectiu Fotogràfic F/22

http://www.collectiuf22.com col.lectiu.f22@gmail.com

3


activitats

El que pots trobar si ets soci del Club

Lo que puedes encontrar en nuestro Club

Estudi fotogràfic, flaixos d’estudi, fons de fotografia, llums. Assessoria i préstec per utilitzar-los dins de les instal·lacions.

Estudio fotográfico, flashes de estudio, fondos, luces. Asesoría y préstamo para utilizarlos dentro de las instalaciones.

Estudi per bodegons. Caixa de llum, flaixos.

Estudio para bodegones. Caja de luz, flashes.

Laboratori analògic. Líquids, espirals, assecat de negatius, ampliadora.

Laboratorio analógico. Líquidos, espirales, secado de negativos, ampliadora.

Escàner pla de negatius.

Escáner plano de negativos.

Participació en concursos de les diferents federacions de fotografia.

Participación en concursos de las distintas federaciones de fotografía.

Assessorament en les teves col·lectives o individuals.

exposicions:

Asesoramiento en tus exposiciones: colectivas o individuales.

Tramitació de distincions, honors i títols fotogràfics de la CEF i de la FIAP.

Tramitación de distinciones, honores y títulos fotográficos de la CEF y de la FIAP.

Petita biblioteca.

Pequeña biblioteca.

Servei de préstec de publicacions i llibres.

Servicio de préstamo de publicaciones y libros.

Participació en concursos propis: Social.

Participación en concursos propios: Social.

Possibilitat d’exposar a l’espai per als membres del club ‘s’Escala’.

Posibilidad de exponer en el espacio para los miembros del club ‘s’Escala’.

Publicar fotos i articles a la revista del Club, F22 Magazine.

Publicar fotos y artículos en la revista del Club, F22 Magazine.

Possibilitat d’exposar en altres sales, recolzat per la presentació del nostre president.

Posibilidad de exponer en otras salas, respaldado por la presentación de nuestro presidente.

Participar en les xerrades - col·loqui que setmanalment s’organitzen al club.

Participar en las charlas – coloquio que semanalmente se organizan en el club.

Possibilitat de mostrar la teva obra mitjançant audiovisuals.

Posibilidad de mostrar tu obra mediante audiovisuales.

Bonificacions en el preu de Tallers i cursos que el club organitza.

Bonificaciones en el precio de Talleres y cursos que el club organiza.

Bonificació en el preu de participació en els concursos internacionals organitzats pel club.

Bonificación en el precio de participación en los concursos internacionales organizados por el club.

Participar en las distintas actividades que se Participar en les diferents activitats que organizan: fotowalk navideño, cenas de s’organitzen: fotowalk nadalenc, sopars de compañerismo, excursiones fotográficas, companyerisme, excursions fotogràfiques, salidas fotográficas nocturnas, salidas de sortides fotogràfiques nocturnes, sortides naturaleza para macro, etc. de naturalesa per macro, etc. Com sempre, puntualment anireu rebent les activitats programades per email.

4


Editorial

6

Artículo

22

Denuncia

30

In Memoriam

46

Autor

54

Autor

60

Autor

70

Tutorial

76

La luz escrita

78

Juego

92

índe

3

Cata Loshuertos, Lisette Pons: fotógrafa “de interior”.

Laura Sánchez, La muerte del Molinar.

Toni Catany.

J. A. Martínez, Minimalismo.

Miquel Riutort, Árboles y nieblas.

Andreu Negre, Galería del socio fundador.

J. M. Flexas, Procesado básico en Lightroom

Francisco Díaz de Castro

¿Quién se esconde detrás de la fotografía?

La fotografía... nos une Naturalezas muertas

5


L i s e t t e Po n s f o t ó g r a f a “d e i n t e r i o r ” Text: Cata Loshuertos Fotografies: Lisette Pons

Article

http://www.lisettepons.com/

6


7


Article

Quan entres dins l’estudi de Lisette Pons, és com si arribassis a un lloc molt especial. Només pel fet de traspassar la porta ja sents una energia poderosa que t’envaeix. Una sensació estranya que no pots arribar a interpretar fins que no has superat els primers moments, una vegada que has identificat aquesta dona que t’està rebent, és en aquest moment que te n’adones que estàs dins un lloc càlid, ple d’humanitat i moltíssim d’art. Lisette ha creat al seu estudi un lloc en què l’art en majúscules ho envaeix tot, la llum, l’espai, el color: Art pels quatre costats. Mentrestant, una música suau inunda els teus sentits, és ara quan te n’adones que la teva manera de veure les coses no és la mateixa que quan vares entrar. Al procés creatiu de Lisette, s’uneixen silenci, temps, intimitat, reflexió i interiorització. Només així, arribant a un estat d’introspecció intens, arriba a trobar motius per la inspiració i aconsegueix traspassar-se a ella mateixa per tal de crear la seva obra. En soledat i silenci aconsegueix el recolliment que li és tan necessari per la creació. Donant forma a les idees que neixen de l’interior, posa ordre a l’espai no existent abans de la seva intervenció. Això és creació en estat pur. Quan observes l’obra de Lisette no pots compararla amb cap altre autor. La seva obra és personal, intransferible, perquè no té guies, no té motlles, únicament autèntica passió. Abstreta sens dubte dins el seu propi món creatiu, segueix treballant amb la imatge fins a aconseguir reflexar el motiu de la seva inspiració. Només en aquest moment la donarà per finalitzada. Lisette Pons comença en la fotografia essent tot just una adolescent, revelant inclús les seves pròpies imatges. La cambra fosca no té secrets per a ella, és la prolongació del seu procés, inseparable del conjunt del propi treball de camp. Coneix a Roger Bovis, fotògraf francès i esdevé en el seu mestre. Amb ell va aprendre la tècnica, els recursos de la càmera, els secrets del revelat. Ha treballat dins el món de la fotografia comercial, dins el sector editorial i industrial, també en publicitat. El seu treball personal s’inicia amb uns estudis profunds sobre el retrat, el següent tema personal va ser el paisatge, nascut d’una profunda admiració i amor per la natura i la necessitat d’escoltar el que la terra li transmet. Neixen així els seus grans projectes: La gran Sabana Africana, Psicología del silencio, forma y comunicación. Actualment és troba instal·lada al seu estudi ubicat al centre antic de Palma i allà la podeu trobar assaborint la lentitud del temps envoltant els seus treballs, descobrint silencis i acompanyada per una suau música que tot ho envolta. Lisette té previst realitzar la presentació a Mallorca del seu treball més actual “Sobre la vida y la muerte” a la galeria Lluc Fluxà de Palma, on la podreu visitar a partir del 9 de Gener fins el 7 de Febrer, de 2014. No vos oblideu d’apuntar-ho a la vostra agenda!

8

Entrar en el estudio de Lisette Pons es alcanzar un espacio muy particular. Tan sólo con traspasar el umbral sientes que una energía poderosa te atrapa. Una sensación extraña que consigues interpretar una vez has superado los primeros instantes, una vez identificada la mujer que te está recibiendo, entonces te das cuenta que te encuentras en un lugar cálido, lleno de humanidad y mucho arte. Lisette ha creado en su estudio un espacio en el que el arte con mayúsculas lo invade todo, la luz, el espacio, el color: Arte por los cuatro costados. Mientras, una suave música recorre tus sentidos, entonces percibes que tu forma de ver las cosas no es la misma que cuando entraste. En el proceso creativo de Lisette se unen silencio, tiempo, intimidad, reflexión e interiorización. Sólo así, llegando a un estado de introspección intenso, consigue encontrar motivos para la inspiración y logra traspasarse a sí misma para crear su obra. En la soledad y en el silencio logra ese recogimiento tan necesario para la creación. Dando forma a las ideas que nacen del interior, pone orden al espacio apenas existente antes de su intervención. Esto es creación en estado puro. Cuando observas la obra de Lisette no puedes compararla con ningún otro autor. Su obra es personal, intransferible, porque no tiene guías, no tiene moldes, sólo auténtica pasión. Abstraída sin duda dentro de su propio mundo creativo, sigue trabajando con la imagen hasta conseguir plasmar el motivo de su inspiración y sólo entonces lo dará por finalizado. Lisette Pons empieza con la fotografía siendo adolescente, revelando incluso sus propias imágenes. El cuarto oscuro no tiene secretos para Lisette, es la prolongación de su proceso, inseparable del propio trabajo de campo. Conoce a Roger Bovis, fotógrafo francés y se convierte en su maestro. Con él aprendió la técnica, los recursos de la cámara, los secretos del revelado. Ha trabajado en fotografía comercial, en el sector editorial e industrial y también en publicidad. Sin embargo, su trabajo personal se inicia con estudios profundos sobre el retrato, su siguiente tema personal fue el paisaje, nacido de un profundo amor por la naturaleza y la necesidad de escuchar lo que la tierra le transmite. Nacen así sus grandes proyectos: La gran Sabana Africana, Psicología del silencio, forma y comunicación. Actualmente está instalada en su estudio ubicado en el casco antiguo de Palma y en él la podéis encontrar saboreando el tiempo lento de su trabajo, descubriendo silencios y acompañada por una suave música que todo lo envuelve. Lisette tiene previsto realizar la presentación en Mallorca de su trabajo más actual “Sobre la vida y la muerte” en la galería Lluc Fluxà, podréis visitarla a partir del próximo 9 de Enero hasta el 7 de Febrero. ¡No olvidéis anotarlo en vuestra agenda!


Quizás el motivo más importante de vivir sea descubrirnos a nosotros mismos en profundidad

Artículo

9


Article

La fotografĂ­a me ayuda

10


a a saber quién soy

Artículo

11


12

Article


ArtĂ­culo

Mis fotografĂ­as son ese mundo que me rodea, a veces impresiones, a veces significados

13


14

Article


Artículo

15


Article

Viajar es vivir frente a un espejo que me sitĂşa en el mundo

16


Artículo

17


Article

El horizonte toma dimensiones de infinito y te coloca en la

18


a certeza de la existencia, en la relatividad de los conceptos

ArtĂ­culo

19


20

Article


Salud mental...MI OBSESIÓN POR ENTENDER

Artículo

21


La

mort

del

Denúncia

El Club Marítim del Molinar (el més antic de Balears) proposa un projecte, desmesurat i injustificat, que implica passar de 75 a 315 amarratges i augmentar un 374% l’ocupació total (terrestre i marítima) del port. Una vertadera salvatjada i atentat al poc litoral que ens pugui quedar ja a Mallorca. Ens ho venen com una suposada millora i remodelació del port amb pistes de pàdel, piscina al club i augment d’amarratges, innecessaris sobretot tenint en compte que a la línia costera de Palma que va des de Cala Major fins a Ca’n Pastilla ja hi ha 7 clubs nàutics amb un total de 2.699 amarratges. Estant al segle en el que estam i tenint la informació de la que disposam en quant a errors humans i experiències del passat, és increible com pot haver-hi gent que no li doni cap valor a la història i al paisatge del seu entorn. Si el motiu és atreure turisme, està clar que s’obliden de que hom viatge a un altre lloc per poder veure allò que el seu entorn no li ofereix. Tota la zona costera, des del Portitxol a Ca’n Pastilla, és un enorme passeig de tranquilitat vorera de la mar, on els mallorquins gaudim fent esport i els turistes contemplen la mar amb pocs edificis al voltant. Aquest projecte passarà per damunt d’un barri petit, històric i emblemàtic que ens té enamorats tant als mallorquins com als turistes, a qui no deixa indiferents tanta bellesa i tranquilitat, per saturarlo amb un increment de vehicles, destrucció del concepte urbà del passeig a primera línia del Molinar, augment de la contaminació acústica i emissió de gasos, sense oblidar la degradació de la mar tant per la construcció a sobre d’ella co per l’augment d’embarcacions, despedint-nos així del poc paisatge litoral que ens queda, amb la construcció de pilons perpendiculars de longituds de fins a 290 metres, que alteraran la dinàmica dels tresors de la nostra costa, tals són el depòsit d’alga i arena i el nostre paisatge visual històric. El GOB juntament amb ARCA, OCEANA i veïns del barri del Molinar sol·liciten a l’autoritat competent que es prengui conciència de la importància de conservar aquest indret emblemàtic per la ciutat de Palma i que impedeixi que aquest projecte desmesurat se dugui a terme. I jo me pregunt com, en plena crisi, podem disposar de 18 milions d’euros per aquest projecte, tan impactant i destructiu, però s’hagin de tancar hospitals tals com el de la Creu Roja per falta de fons monetari?

22

Molinar

Text i Fotografies: Laura Sánchez

El Club Marítimo del Molinar (el más antiguo de Baleares) propone un proyecto, desmesurado e injustificado, que implica pasar de 75 a 315 amarres y aumentar un 374% la ocupación total (terrestre y marítima) del puerto. Una verdadera salvajada y atentado al poco litoral que nos pueda quedar ya en Mallorca. Nos lo venden como una supuesta mejora y remodelación del puerto con pistas de pádel, piscina en el club y aumento de amarres, innecesarios sobre todo teniendo en cuenta que en la línea de costa de Palma que va desde Cala Major a Ca’n Pastilla ya hay 7 club náuticos con un total de 2.699 amarres. Estando en el siglo en el que estamos y teniendo la información de la que disponemos en cuanto a errores humanos y experiencias del pasado, es increíble como puede haber gente que no le de valor alguno a la historia y al paisaje de su entorno. Si el motivo es la atracción del turista, está claro que se olvidan de que uno viaja a otro lugar para poder ver lo que su entorno no le ofrece. Toda la zona costera, desde el Portitxol a Ca’n Pastilla, es un enorme paseo de tranquilidad junto a la costa, donde los mallorquines disfrutamos haciendo deporte y los turistas contemplan el mar sin muchos edificios alrededor. Este proyecto pasará por encima de un barrio pequeño, histórico y emblemático que tanto nos tiene enamorados a los mallorquines como a los turistas, a quienes no deja indiferente tanta belleza y tranquilidad, para saturarlo con un incremento de vehículos, destrucción del concepto urbano del paseo en primera línea del Molinar, aumento de la contaminación acústica y emisiones de gas, sin olvidar la degradación del mar tanto por la construcción sobre este como por el aumento de barcos, despidiéndonos así del poco paisaje litoral que nos queda, con la construcción de pilones perpendiculares de longitudes de hasta 290 metros, que alterarán la dinámica de los tesoros de nuestra costa, tales son el depósito de alga y arena y nuestro paisaje visual histórico. El GOB junto a ARCA, OCEANA y vecinos del barrio del Molinar solicitan a la autoridad competente que se conciencie de la importancia de conservar este lugar emblemático para la ciudad de Palma y que impida que este proyecto desmesurado se lleve a cabo. Y yo me pregunto, ¿cómo, en plena crisis, podemos disponer de 18 millones de euros para este proyecto, tan impactante y destructivo, pero tengan que cerrar hospitales tales como la Cruz Roja por falta de fondos?


Denuncia

23


24

DenĂşncia


Denuncia

25


26


27


28


29


To n i Ca t a n yI n Text: Laura Sánchez Fotografies: Toni Catany

Autor

Antoni Catany i Jaume (Llucmajor, 15 d’agost de 1942 – Barcelona, 14 d’octubre de 2013) fou un fotògraf de formació autodidacta reconegut artísticament amb el nom de Toni Catany.

30

Memoriam

Antoni Catany i Jaume (Llucmajor, Mallorca, 15 de agosto de 1942 - Barcelona, 14 de octubre de 2013) fue un fotógrafo español de formación autodidacta reconocido artísticamente como Toni Catany.


Si no hubiese sido fotógrafo habría sido pintor o escultor, bailarín de tango o pianista, poeta, cineasta o cocinero. Pero él eligió expresarse a través de la fotografía, o al menos dejar que la fotografía lo eligiera a él. Tanto monta. Lo importante es que se encontraron hace medio siglo. Hizo un curso de fotografía por correspondencia mientras vivía en Llucmajor. A los 18 años cruzó el mar y abandonó Mallorca para estudiar química en Barcelona, pero allí conoció gente de su edad que estudiaba bellas artes y pronto cambió las aulas de la escuela técnica de peritos industriales por los talleres de artistas y otras perspectivas que le resultaron más fascinantes. Por muchas ventajas que le ofreciera la fotografía profesional, no le satisfacía plenamente, las bellas artes le atraían mucho. Adquirió una vieja cámara fotográfica de madera y descubrió el Calotipo. Aquella técnica primitiva del negativo en papel le ayudó a alejarse de una fotografía demasiado directa e inmediata que carecía de la distancia necesaria respecto a la realidad. Junto a unos amigos íntimos, el fotógrafo practicó los géneros eternos del arte del taller: el retrato, el desnudo, el bodegón. Las tres grandes temáticas de las que se nutriría toda su obra. Debido a la crisis del país, los libros de fotografía escaseaban y por ello tardó en conocer a fotógrafos de renombre como Steichen, el barón de Meyer, Sudek, Strand y tantos otros. Las ideas y el deseo de una imagen le podían nacer de cualquier lado, como por ejemplo de un lienzo de Odilon Redon, un bolero de Chavela Vargas, una tableta de chocolate… Su fotografía no es ni de ayer, ni de hoy, ni de mañana, se halla fuera del tiempo. Buscó las imágenes que mejor se ajustaban a una técnica que le atraía. Así, sus naturalezas muertas de 1980 (floreros y fruteros) exigían el paso del blanco y negro al color, mientras que el homenaje a las ruinas exigían una emulsión Polaroid acoplada a un filtro rojo. Nunca emprendió la realización de una serie de retratos, como tampoco buscaba a sus modelos, retrataba a quien le inspiraba. Al retratar el desnudo perseguía un tipo de belleza. Le fascinaba la armonía de los cuerpos de los bailarines al moverse, con sus cuerpos de largos músculos. La fotografía le permitió viajar a la India, a Cuba... Pero a Venecia regresaba con regularidad desde hacía cuarenta años, le encantaba perderse por sus calles. Un gran fotógrafo se nos ha ido con 71 años, pero nos deja una rica cultura.

Autor

Si no hagués estat fotògraf s’hauria fet pintor o escultor, ballarí de tangos o pianista, poeta, cineasta o cuiner. Però ell va triar expressar-se mitjançant la fotografia, o per ventura la fotografia el va triar a ell. Tant se val, lo important és que se varen trobar ja fa més de mig segle. Mentre encara vivia a Llucmajor va fer un curs de fotografia per correspondència. Als devuit anys se’n va anar de Mallorca per cursar estudis de química a Barcelona. Allà va conèixer gent de la seva edat que estudiava belles arts i ben prest va canviar les aules de l’escola de peritatge industrial pels tallers d’artistes i d’altres perspectives que li resultaven més fascinants. Per molts aventatges que li oferia la fotografia professional, no el deixava satisfet, les belles arts li atreien moltíssim. Es va comprar una vella càmera fotogràfica de fusta i va descubrir la tècnica del Calotipo per revelar. Aquella tècnica primitiva del negatiu en paper el va ajudar a distanciar-se d’una fotografia massa directa i immediata, la qual mancava de la distancia necessària respecte a la realitat. Juntament amb alguns amics, el fotògraf va estudiar els grans gèneres eterns de l’art al taller: retrat, nus, natures mortes. Les tres grans temàtiques de les que es nodreix tota la seva obra. Per aquelles dates, degut a la crisi, els llibres de fotografia escassejaven i és per això que va trigar tant en conèixer fotògrafs de gran renom: Steichen, el baró de Meyer, Sudek, Strand i d’altres. Les idees i el desitj d’una imatge li podien venir en qualsevol lloc, per exemple un llenç d’Odilon Redon, un bolero de Chavela Vargas, una peça de xocolata… La seva obra no és d’avui ni d’ahir, ni tan sols de demà, es troba més enllà del temps. Cercava les imatges que millor s’ajustaven a una tècnica que l’atreia. Així les seves natures mortes de 1980 (floreros i fruiters) exigien el pas del blanc i negre al color, mentre que per l’homenatge a les ruïnes exigia una emulsió Polaroid acoblada a un filtre vermell. Mai no va emprendre la realització d’una sèrie de retrats, tampoc cercava als seus models, retratava a qui l’inspirava. Quan retratava nus, perseguia un tipus espècial de bellesa. Li fascinava l’harmonia dels cossos dels ballarins quan es movien, amb els seus cossos de llargs músculs. La fotografia li va permetre viatjar a la India, a Cuba… però a Venècia hi retornava amb regularitat des de feia quaranta anys, li encantava perdre’s pels seus carrers. Ens ha deixat aquest gran fotògraf de 71 anys, però ens ha deixat una extensa cultura.

31


Llibres / Libros

Autor

1987: Natures mortes 1990: Flowers of life 1991: La meva Mediterrània 1993: Somniar déus 1994: Obscura memòria 1997: Fotografies 1997: Cossiols 1998: Calotips 2000: Toni Catany, l’artista en el seu paradís 2002: Toni Catany (PhotoBolsillo nº 45) 2002: Dels qui escriuen 2003: Record de Llucmajor 2004: Liébana infinita 2006: Venessia 2009: Visions de Tirant lo Blanc.

32

Premis / Premios 1991: Caballero de la Orden de las Letras y las Artes en Francia 2000: Premio Miquel dels Sants Oliver otorgado por la Obra Cultural Balear. 2001: Premio Nacional de Artes Plásticas de la Generalitat de Catalunya. 2001: Premio Nacional de Fotografía otorgado por el Ministerio de Cultura. 2003: Premios Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.


Autor

33


34

Autor


Autor

35



Autor

37


38

Autor


Autor

39


40


Autor

41


42


43


44


45


Minimalisme

Te x t i f o t o g r a f i e s

Juan Ángel Martínez www.jangelmartinez.com

Autor

Podríem definir el minimalisme com l’art de crear obres reduïdes a les formes geomètriques estrictes i a les modalitats elementals de la matèria o del color. El minimalisme seria un intent per anar més enllà de l’abstracció, per tal de presentar un art reduït als elements mínims necessaris per seguir essent considerat art. Per la fotografia, el minimalisme, seria l’argument principal per tal de mantenir la simplicitat com a concepte compositiu. Eliminar tot el que no és necessari, reenquadrant o modificant el punt de vista. L’ús de les formes geomètriques, dels contrasts, de les simetries, la síntesi, el joc dels colors, el blanc i negre. Són els mateixos recursos de la fotografia tradicional, però elevats a la seva màxima expressió. Això no és un procés exempt de certa complexitat. En fotografia es fa feina amb escenes reals, de la vida cotidiana, el que dificulta l’abstracció dels mínims elements per crear una composició que es pugui considerar tècnicament minimalista. A la meva obra, intent crear un minimalisme considerant el mar com element de fons. Fons que jo intent dissimular mitjançant temps d’exposició elevats. Mallorca no és el millor lloc per assolir aquest tipus de fotografia. Tenim un paisatge excessivament concentrat i una costa que si no és penya-segat, està molt explotada turísticament.

46

Se define como minimalismo el arte de crear obras reducidas a unas formas geométricas estrictas y a unas modalidades elementales de materia o de color. El minimalismo sería un intento de ir más allá de la abstracción, para presentar un arte reducido a los mínimos elementos necesarios para seguir siendo considerado arte. En fotografía el minimalismo sería el argumento principal para mantener la simplicidad como principio en la composición. Eliminar todo lo innecesario, reencuadrando o cambiando el punto de vista. El uso de las formas geométricas, de los contrastes, de la simetría, la síntesis, los juegos de colores, el blanco y negro. Los mismos recursos de la fotografía tradicional pero elevados a su máxima expresión. No está exento de cierta complejidad. En fotografía se trabaja con escenas reales de la vida cotidiana, lo que dificulta la abstracción a los mínimos elementos para crear una composición que podamos considerar minimalista. En mi obra he intentado crear un minimalismo teniendo el mar como elemento de fondo. Fondo que intento disimular gracias a tiempos de exposición elevados. Mallorca no es el lugar más adecuado para acometer este tipo de fotografía. Un paisaje excesivamente concentrado y una costa en que lo que no es acantilado está explotado turísticamente.


Autor

47


48

Autor


Autor

49


50

Autor


Autor

51


52

Autor


Autor

53


Arbres i

Te x t i f o t

Miquel Ri

http://miquelriutor

Autor

Aquesta sèrie de fotografies va néixer a partir d’un compromís. Per Pasqua me convidaren a participar a la nit de l’art de Valldemossa (Artdemossa), com ja havia fet altres anys. Jo, sense pensar-ho molt, vaig dir que sí, però al cap d’uns moments, quan m’ho vaig repensar i vaig veure el compromís i la responsabilitat que representava allò, vaig dubtar de la meva resposta. Aleshores, pensant què és el que podia presentar i mirant un poc el meu arxiu fotogràfic, se’m va ocórrer fer una cosa totalment diferent a la que havia fet fins ara, o millor dit, exposat fins ara. No me consider fotògraf de natura, de fet no me consider fotògraf de res, però la boira és un tema que m’atreu molt. Un altre tema pel que sempre he tengut interès són els arbres, durant uns anys me vaig dedicar als bonsais i encara me’n queden alguns. Així que vaig decidir-me per les fotografies on hi havia arbres i boira o boira i arbres. Tenia unes fotografies de tres anys enrere (2009-2011-2012) fetes el desembre i febrer uns dies d’intenses boires i sempre per la mateixa zona: al voltant de la carretera de Manacor, costes de Xorrigo (pinar cremat) i de Montuiri a Villafranca (les figueres). A partir d’aquí, fent proves amb diferents tipus de revelats, me vaig sentir bé amb el blanc i negre. Pens que l’estat d’ànim d’un influeix molt en les sensacions que te pot transmetre una imatge i en aquests moments me sent bé amb el blanc i negre. Treballant el revelat i visualitzant diferents proves me sortiren aquestes imatges. Però no havia acabat el procés, una part de la fotografia a la qual jo don importància és la impressió, no és el mateix mirar una fotografia a la pantalla d’un ordinador, que veure-la impresa, que és el que a mi m’agrada. Com que hi havia dues “versions” amb les que me trobava bé, una amb marc i l’altre sense, vaig optar per dos tipus d’impressió i cercar un paper adient per cada una. I és així com vaig investigar un poc el com imprimir-les per aconseguir el resultat que jo volia, ja que no volia, i ho tenia clar, paper fotogràfic de l’habitual. A les fotografies amb marc les vaig imprimir amb la meva impressora de casa, una HP, utilitzant un paper A4 Canson amb textura tipus aquarel·la, i per les altres vaig anar a un laboratori i me les imprimiren amb paper litogràfic. Pens que aquestes fotografies han entrat pel cor i sortit pel cap, com deia en Toni Catany, és per això que parlar de com estan fetes tècnicament per a mi seria un poc engorrós, si algú està interessat li podria mostrar les dades Exif de cada fotografia. Els resultats foren de lo més satisfactori per mi, i pens que per la gent en general que les ha vistes, davant els nombrosos comentaris positius que m’han anat fent.

54


i boires

tografies

i u t o r t Po u

rt.blogspot.com.es/

Autor

Esta serie de fotografías nació a partir de un compromiso. En Pascua me invitaron a participar en la noche del arte de Valldemossa (Artdemossa), como ya había hecho otros años. Yo, sin pensarlo mucho, dije que sí, pero al cabo de unos momentos, cuando me lo repensé y vi el compromiso y la responsabilidad que representaba aquello, dudé de mi respuesta. Entonces, pensando qué es lo que podía presentar y mirando un poco mi archivo fotográfico, se me ocurrió hacer una cosa totalmente diferente a la que había hecho hasta ahora o, mejor dicho, expuesto hasta ahora. No me considero fotógrafo de naturaleza, de hecho no me considero fotógrafo de nada, pero la niebla es un tema que me atrae mucho. Otro tema por el que siempre he tenido interés son los árboles; durante unos años me dediqué a los bonsais y todavía me quedan algunos. Así que me decidí por las fotografías donde había árboles y niebla o niebla y árboles. Tenía unas fotografías de tres años atrás (2009-2011-2012) hechas en diciembre y febrero unos días de intensas nieblas y siempre por la misma zona: alrededor de la carretera de Manacor, cuestas de Xorrigo (pinar quemado) y de Montuiri a Villafranca (las higueras). A partir de aquí, haciendo pruebas con diferentes tipos de revelados, me sentí cómodo con el blanco y negro. Pienso que el estado de ánimo de uno influye mucho en las sensaciones que te puede transmitir una imagen y en esos momentos me sentí bien con el blanco y negro. Trabajando el revelado y visualizando diferentes pruebas me salieron estas imágenes. Pero no había acabado el proceso, una parte de la fotografía a la cual yo doy importancia es a la impresión, no es lo mismo mirar una fotografía por la pantalla de un ordenador que verla impresa, que es lo que a mí me gusta. Como había dos “versiones” con las que me encontraba bien, una con marco y la otra sin él, opté por dos tipos de impresión buscando un papel adecuado para cada una. Y es así como investigué un poco el cómo imprimirlas para conseguir el resultado que yo quería, puesto que no quería, y lo tenía claro, papel fotográfico del habitual. A las fotografías con marco las imprimí con mi impresora de casa, una HP, utilizando un papel A4 Canson con textura tipo acuarela, y para las otras fui a un laboratorio donde me las imprimieron con papel litográfico. Pienso que estas fotografías han entrado por el corazón y salido por la mente, como decía Toni Catany, es por eso que hablar de cómo están hechas técnicamente sería para mí un poco engorroso, si hay alguien interesado le podría enseñar los datos Exif de cada fotografía. Los resultados fueron de lo más satisfactorio para mí y pienso que para la gente en general que las ha visto, ante los numerosos comentarios positivos que he ido recibiendo.

55


56

Autor


Autor

57


58

Autor


Autor

59


G a l e r i a uh na feontsòegnr ayfa t q uae teont ss del soci fundador Text: Cata Loshuertos Fotografies: Andreu Negre

Autor

A mestre Andreu no li agrada parlar d’ell mateix, encara que ha estat el mestre de tants i molt bons fotògrafs. Se pot dir que els que han passat per les seves classes, han entès i molt bé allò de la llum, la reciprocitat, fins i tot els hi ha ensenyat el que és més difícil, la composició i creació fotogràfica. Mestre Andreu fa servir la fotografia per expressarse, jugant amb la llum, la càmera i dins la soledat del seu laboratori, crea les seves imatges, fent sortir de molt endins el que sent i el que vol transmetre. Forma part del nostre Col·lectiu F22 des de l’any 1998, és un dels socis més veterans. A Palma va fundar i va ser el primer president del club de fotografia Vinces allà per l’any 1959. I encara que ell diu que ha tornat gran i no li va molt bé moure’s, cada divendres el podem trobar al club, disposat sempre a parlar-nos de com s’havia d’enginyar per tal de treure endavant alguna de les seves increibles idees fotogràfiques. Ens agrada tenir-te amb noltros, contar amb tu cada divendres, amic Andreu, i si qualque dia no pots venir pel teu propi peu, avisa’ns, que tendràs un munt d’aficionats, disposats a venir-te a cercar.

60

Para el maestro Andreu Negre no resulta nada fácil hablar de sí mismo, a pesar de que ha sido maestro de muchos y muy buenos fotógrafos. Se puede decir que los que han pasado por sus clases han comprendido muy bien aquello de la luz y la reciprocidad; incluso les ha enseñado lo que resulta más difícil: composición y creación fotográfica. El maestro Andreu usa la fotografía para expresarse; jugando con la luz, con su cámara y en la soledad de su laboratorio, crea sus imágenes, que nacen de su interior transmitiendo lo que siente y que nos quiere transmitir. Andreu es socio de nuestro Col·lectiu F22 desde el año 1998, es uno de los socios más veteranos. Es socio fundador y primer presidente del Club Vinces de fotografía, allá por el año 1959. Y aunque él dice que se ha hecho mayor y que no le va muy bien moverse, cada viernes le podemos encontrar en el club, dispuesto siempre a hablarnos de cómo se las tenía que ingeniar para conseguir alguna de sus increíbles ideas fotográficas. Nos gusta tenerte con nosotrs, contar con tu presencia cada viernes, amigo Andreu, y si algún día no puedes acercarte por tus propios medios, avisanos que tendrás en seguida un montón de aficionadas, dispuestos a recogerte y acompañarte dónde sea.


Autor

61


62



64

Autor


Autor


66

Autor


Autor

67


68

Autor


Autor

69


Processat bàsic a Text i Fotografies: Josep Miquel Flexas

Partirem d’una imatge que en el seu estat original té diversos punts a revisar, com poden ser la correcció de l’horitzó, l’ajustament de l’exposició, l’eliminació d’alguns objectes i, possiblement, donarli una aparença una mica més dramàtica.

Tutorial

Començarem corregint la línia de l’horitzó que es troba una mica caiguda cap a la dreta. Per això activarem l’eina Retallar i redreçar del mòdul Revelat.

70

Partiremos de una imagen que en su estado original tiene varios puntos a revisar como pueden ser la corrección del horizonte, el ajuste de la exposición, la eliminación de algunos objetos y, posiblemente, darle un toque algo más dramático.

1

Empezaremos corrigiendo la linea del horizonte que se encuentra algo caído a la derecha. Para ello activaremos la herramienta recortar y enderezar del módulo Revelado.


amb Lightroom 5 Amb la tecla Ctrl (Cmd en Mac) espitjada, el cursor ens canviarà a una imatge que representa un nivell. Punxarem damunt qualsevol lloc sobre la línia de l’horitzó per marcar un punt d’inici i un altre punt, també damunt la mateixa línia per marcar el final.

Automàticament Lightroom calcularà els graus d’inclinació de la fotografia i farà la correcció de manera instantània..

2

Con la tecla Ctrl (Cmd en Mac) pulsada, el cursor nos cambiará a una imagen que representa un nivel. Pincharemos sobre cualquier lugar en la linea del horizonte para marcar un punto de inicio y sobre otro lugar, también del horizonte, marcaremos otro punto.

3

Automáticamente Lightroom calculará los grados de inclinación de la foto y hará la corrección de manera instantánea.

Tutorial

71


Una vegada corregida la inclinació, passarem a efectuar les correccions oportunes en quant a l’exposició de la foto. Per això farem ús del panell Bàsics.

Una vez corregida la linea del horizonte, pasamos a efectuar las correcciones oportunas en cuanto a la exposición de la foto. Para ello haremos uso del panel Básicos.

Per aquesta fotografia he assignat els següents valors:

Para esta fotografía he asignado los siguientes valores:

Temperatura: no l’he tocat, ja que consider que la càmera ha efectuat un bon control del balanç de blancs.

Temperatura: no la he tocado, ya que considero que la cámara ha efectuado un buen control del balance de blancos.

Exposició: +0,50. Aquest control afecta a la llum en general de la foto dins els tons mitjos. He afegit mig punt més per donar una mica més de lluminositat.

Exposición: +0,50. Este control afecta a la luz en general de la foto dentro de los tonos medios. He añadido medio punto más para dar algo más de luminosidad.

Contrast: +15. És el contrast general de la foto. He pujat una mica aquest valor perquè la foto original estava bastant plana.

Contraste: +15. Es el contraste general de la foto. He subido algo este valor porque la foto original estaba algo plana.

Llums altes: -40. Aquest control afecta a les zones de llum més alta i ens permet recuperar zones cremades que pogués parèixer que ja estaven perdudes. He reduït el valor per evitar una possible sobreexposició provocada per l’augment del paràmetre exposició.

Altas luces: -40. Este control afecta las zonas de luz más alta y nos permite recuperar zonas quemadas que pudiera parecer que ya estaban perdidas. He reducido el valor para evitar una posible sobreexposición causada por el aumento del parámetro exposición.

Ombres: +29. Afecta a les zones fosques intermitges de la foto, aproximadament als 2/5 del rang tonal. Augmentant aquest valor aconseguim que les ombres dins aquest rang s’il·luminin una mica més.

Sombras: +29. Afecta a las zonas oscuras intermedias de la foto, aproximadamente a los 2/5 del rango tonal. Aumentando este valor conseguimos que las sombras en ese rango se iluminen algo más.

Blancs i negres. Ens permeten contrastar encara més la fotografia, augmentant el valor dels blancs (+39) i reduint el dels negres (-31).

Blancos y Negros. Nos permiten contrastar aún más la fotografía, aumentando el valor de los blancos (+39) y reduciendo el de los negros (-31).

Tutorial

72

3


La següent passa seria eliminar aquells elements que ens molesten a la toma. En el meu cas, la gavina enmig del cel i els bris d’herba del pla inferior no m’aporten res. Per això farem ús de l’eina Eliminació de taques (Q).

En aquesta versió de Lightroom, aquesta eina té dues modalitats de funcionament. Amb la primera, tenim el cursor convertit en un cercle, el qual podem canviar de grandària fent ús del control del panell o bé amb la roda de desplaçament del ratolí.

Situarem el cercle damunt la taca o objecte que volguem eliminar i punxarem damunt d’ell. El programa automàticament començarà a rastrejar per trobar una zona que pugui substituir a la que hem seleccionat.

4

5

El siguiente paso sería eliminar aquellos elementos que nos estorban en la toma. En mi caso, la gaviota en mitad del cielo y las briznas de hierba del plano inferior no me aportan nada. Para ello haremos uso de la herramienta Eliminación de Manchas (Q).

En esta versión, esta herramienta tiene dos modos de funcionamiento. Con la primera, tenemos el cursor convertido en un circulo, el cual podemos cambiar de tamaño haciendo uso del deslizador del panel o bien con la rueda de scroll del ratón.

Situaremos el círculo sobre la mancha u objeto que queramos eliminar y pincharemos sobre él. El programa automáticamente nos rastreará para encontrar una zona que pueda sustituir a la que hemos seleccionado.

Tutorial

73


Per eliminar l’herba, com que és un element una mica més gran, en lloc de espitjar i amollar, espitjarem i mantindrem el botó de ratolí fins seleccionar tota la zona que vulguem eliminar. Una vegada seleccionada, podrem amollar el botó i el programa calcularà la zona a processar de manera automàtica..

Tutorial

Podem dotar el cel d’un major dramatisme si feim ús del filtre graduat.

74

6

7

Para eliminar la hierba, al ser un elemento un poco más grande, en lugar de pulsar y soltar, pulsaremos y mantendremos el botón del ratón hasta seleccionar toda la zona que queremos eliminar. Una vez seleccionada, podemos soltar y el programa calculará la zona a procesar de manera automática.

Podemos dotar el cielo de un mayor dramatismo si hacemos uso del filtro graduado.

Per aplicar-lo, desplaçarem el cursor damunt el fil superior del cel i arrossegarem aquest fins la línia de l’horitzó. D’aquesta manera assignam la zona d’actuació del filtre, començant a aplicar-se des de la part d’a dalt fins la d’a baix. .

Para aplicarlo, desplazaremos el cursor sobre el filo superior del cielo y arrastraremos éste hacia la linea del horizonte. De esta manera asignamos la zona de actuación del filtro comenzando a aplicarse desde la parte de arriba hasta la de abajo.

En el meu cas he tocat només dos valors dels molts que aquesta eina te possibles. L’exposició l’he baixat a -1.00 i el contrast l’he pujat a 50, aconseguint l’efecte desitjat.

En mi caso he tocado solo dos valores de los muchos que tiene posibles. La exposición la he bajado a -1.00 y el contraste lo he subido a 50, consiguiendo este efecto.


Per anar acabant, ajustam l’enfocament i la reducció de renou a uns valors raonables, que dependran de cada foto. No oblideu ajustar la toma a la proporció 1:1 que ens donarà una visió del 100% de la grandària d’aquesta. Així es podrà apreciar realment la quantitat d’enfocament que s’està aplicant i el renou que conté.

I aquest seria el resultat final. Esper que us hagi agradat aquest nou tutorial i en podeu treure profit d’ell.

8

9

Para ir acabando, ajustamos el enfoque y la reducción de ruido a unos valores razonables, que dependerán de cada foto. No olvidéis ajustar la foto a la proporción 1:1 que nos dará una visión del 100% del tamaño de ésta. Así se podrá apreciar realmente la cantidad de enfoque que se está aplicando y el ruido que tiene.

Y este sería el resultado final. Espero que os haya gustado este nuevo tutorial.

Tutorial

75


La luz e Francisco Díaz de Castro

Joan M TANCANT L’APARTAMENT DE LA PLATJA

La llum escrita

Ja està net i endreçat. Els armaris tancats, com les finestres. No ens hem descuidat res damunt dels mobles. El dormitori amb el llit fet, la tauleta de nit amb el retrat de la noia amb els ulls il·luminats per un somriure. Tot l’hivern sola i escoltant el mar.

76


escrita

Margarit CERRANDO EL APARTAMENTO DE LA PLAYA Ya estรก limpio y en orden. Los armarios, cerrados, igual que las ventanas. Nada al descuido encima de los muebles. El dormitorio con la cama a punto, la mesita de noche y el retrato de la muchacha con los ojos iluminados por una sonrisa. Todo el invierno sola y escuchando el mar.

La luz escrita

77


Qui s’amaga darrer Text: Laura Sánchez

fotografia

Va néixer a Madrid, Espanya, l’any 1958. Entre els anys 1980 i 1983 cursa Història de l’Art a la Universidad Complutense de Madrid, que simultanieja amb els estudis de fotografia al Centro de Enseñanza de la Imagen. És un dels fotògrafs més personals i innovadors de la fotografia contemporània. La seva obra, influenciada pel surrealisme i la poesia visual, composa un univers màgic i complexe, on els objectes mai són el que pareixen, o pareixen el que no són. La seva genialitat juga amb les percepcions de qui observa les seves imatges i indaga més enllà de la realitat. La seva feina intuïtiva i profunda va rebre en un sol any (2000) el premi Nacional de la Fotografia, el premi Photoespaña i el premi Higashikawa. Afincat sempre a Madrid, des de mitjans dels 80 ha realitzat innumerables exposicions, d’entre les que destaquen “OBJETOS 1990-1999”, que fou la primera retrospectiva que el museu Reina Sofía va dedicar a un fotògraf espanyol en vida, i “POÉTICA”, una mostra itinerant que ha rebut l’elogi de la crítica i el públic a països com Japó, la Xina i Brasil. La seva imaginació és un armari de curiositats rares, on els vents dels capritxos d’alquimistes ballen a la seva ment com Terpsicore a una bauxa. Podria fermar les cordes d’una guitarra a una estrella i tocar música a l’espai amb núvols de randa d’aranyes. Viu a l’interior d’un mirall i observa el món cap per avall i a l’inrevés. Personalment és un dels meus fotògrafs preferits i per aquells que no el coneguin: no vos deixarà indiferents.

78


ra de la fotografia?

fotografía

Nació en Madrid, España, en 1958. Entre los años 1980 y 1983 cursa Historia del Arte en la Universidad Complutense de Madrid que simultanea con los estudios de fotografía en el Centro de Enseñanza de la Imagen. Es uno de los fotógrafos mas personales e innovadores de la fotografía contemporánea. Su obra, influenciada por el surrealismo y la poesía visual, compone un universo mágico y complejo, donde los objetos nunca son lo que parecen, o parecen lo que no son. Su genialidad juega con las percepciones de quien observa sus imágenes e indaga más allá de la realidad. Su trabajo intuitivo y profundo recibió en un solo año (2000) el premio Nacional de la Fotografía, el premio Photoespaña y el premio Higashikawa. Afincado siempre en Madrid, desde mediados de los ochenta ha realizado innumerables exposiciones, entre las que destacan “OBJETOS 1990-1999”, que fue la primera retrospectiva que el museo Reina Sofía dedicó a un fotógrafo español vivo, y “POÉTICA”, una muestra itinerante que ha recibido el elogio de la critica y el público en países como Japón, China y Brasil. Su imaginación es un armario de curiosidades raras, donde los vientos de los caprichos de alquimistas danzan en su mente como Terpsícore en una juerga. Podría atar las cuerdas de una guitarra a una estrella y tocar música en el espacio con nubes de encaje de arañas. Vive en el interior de un espejo y observa el mundo boca abajo y del revés. Personalmente es uno de mis fotógrafos favoritos y, para quienes no lo conozcáis: no os dejará indiferentes.

79


La solución del núm El fotògraf

Henrie Cartier-Bresson Per a més informació, mirau una de les seves pàgines web: http://www.magnumphotos.com/C.aspx?ERID=24KL53ZMYN&VF=MAGO31_10_VForm&VP3=CMS3

fotografia

vos mostram algunes de les seves imatges...

80


mero anterior es… El fotógrafo

Henrie Cartier-Bresson Para más información, mirad una de sus páginas web: http://www.magnumphotos.com/C.aspx?ERID=24KL53ZMYN&VF=MAGO31_10_VForm&VP3=CMS3 os mostramos algunas de sus imágenes...

fotografía

81


82

fotografia


fotografĂ­a


84

fotografia


fotografĂ­a

85


86

fotografia


fotografĂ­a

87


fotografia


fotografĂ­a

89


90

fotografia


fotografĂ­a

91


Te x t : C a t a L o s h u e r t o s

b o d e g o n s Hola amigos, ya tenemos a nuestra disposición un nuevo número de nuestra revista favorita. Este trimestre tenemos el placer de haber recibido muchas y muy buenas fotografías vuestras, el reto era sobre naturalezas muertas o bodegones en fotografía, y nos habéis enviado una buena muestra de vuestra manera de hacer fotos. Os agradecemos muchísimo todas las aportaciones y desde aquí queremos animar a los que todavía no habéis participado a que lo hagáis. Esta es vuestra sección abierta dentro de la revista. ¡No la desaprovechéis!

ens uneix

Hola amics, ja tenim a l’abast un nou número de la nostra revista favorita, aquest trimestre tenim el plaer d’haver rebut moltes i molt bones fotografies vostres, el repte era sobre les natures mortes o bodegons en fotografía i ens heu enviat una bona mostra de les vostres maneres de fer fotos. Vos agraïm moltíssim les vostres aportacions, i des d’aquí animam als que encara no han participat a que ho faceu. Aquesta és la vostra secció oberta dins la revista. No la desaprofiteu!

Mita Mascaró

92


nos une

93


94

ens uneix


nos une

95


96

ens uneix


Miquel Riutort

nos une

97


Jose Tamayo

98

ens uneix


nos une

Miquel Riutort

99


100

ens uneix


Fernanda Llabres

nos une

101


ens uneix

Miquel Riutort


Toni Bordoy

nos une

103


ens uneix

Pep

104


Mir

nos une

105


ens uneix

Toni Bordoy

1 06

Miquel Riutort


Toni Bordoy

nos une

107


108

ens uneix


nos une

109


ens uneix

Asun Bibiloni

110


Cata Loshuertos

nos une

111



113

Cata Loshuertos


Dori M

ens uneix

Pel proper número volem que ens envieu fotos en Blanc i Negre, volem veure les teves fotos fetes amb la dificultat de no tenir color; les persones hi veiem en color, per tant, fer bona fotografia en blanc i negre és tot un repte, és un art en sí mateix i a més, a tots ens agrada molt fer fotos ‘a l’antiga’ com eren abans de tenir aquestes magnífiques eines que la tècnica ens ha posat al nostre abast. Això no és un concurs, únicament aspiram a mostrar i divulgar les nostres fotos fent servir aquest mitjà tan adient com és l’F22 Magazine, pensat i dirigit per a ajudar-mos a disfrutar una miqueta més d’aquest món tan captivador com és la fotografia. Així doncs, vos animam i desitjam la vostra participació. Com sabeu, l’F22 Magazine ha estat guardonat amb el: “Premio Nacional de la CEF 2014 al Mejor Medio de Difusión”, estam d’enhorabona i és també gràcies a les vostres aportacions. Com sempre deim, el Magazine i el Club sou voltros. Moltes gràcies.

114

F22 Magazine: Enviau les vostres fotos per correu electrònic a

col.lectiu.f22@gmail.com Assumpte: Magazine


Montoro

Para el número siguiente queremos que nos enviéis fotografías en Blanco y Negro, queremos ver tus fotos hechas con la dificultad de mostrarlas sin color. Las personas vemos en color, por lo tanto, hacer buena fotografía en blanco y negro es todo un reto, es un arte en sí mismo y además a todos nos gusta hacer fotos ‘a la antigua’ como se hacían antes de tener a nuestra disposición estas magníficas herramientas que la técnica actual nos ha facilitado. Este no es un concurso, únicamente aspiramos a mostrar y difundir nuestras fotos, utilizando este medio tan adecuado como es el F22 Magazine, pensado y dedicado a ayudarnos a disfrutar todavía un poquito más de este mundo tan cautivador como es la fotografía. Así pues, os animamos y deseamos vuestra participación.

F22 Magazine: Enviad vuestras fotografías por correo electrónico a col.lectiu.f22@gmail.com Asunto: Magazine

nos une

Ya sabéis que F22 Magazine ha sido galardonado con el “Premio Nacional de la CEF 2014 al Mejor Medio de Difusión”. Estamos de enhorabuena y es gracias también a vuestras aportaciones. Como siempre decimos, el Magazine y el Club sois vosotros. Muchas gracias.

115


F22 magazine és una publicació de distribució lliure, adreçada a socis, simpatitzants i amics de la fotografia, sense publicitat. F22 magazine no es fa responsable de les opinions expressades pels autors dels treballs publicats. Totes les fotografies són propietat dels seus autors, tots els drets inherents a la propietat de les obres els pertanyen, no vulnerin aquests drets. F22 magazine està editada pel Col·lectiu F22 de fotògrafs de Mallorca, associació sense ànim de lucre, amb objectius de divulgació i culturals.

F22 magazine es una publicación de distribución libre, dirigida a socios, simpatizantes y amigos de la fotografía, sin publicidad. F22 magazine no se hace responsable de las opiniones expresadas por los autores de los trabajos publicados. Todas las fotografías son propiedad de sus autores, todos los derechos inherentes a la propiedad de las obras les pertenecen, no vulneren estos derechos. F22 magazine está editada por el Col·lectiu F22 de fotógrafos de Mallorca, asociación sin ánimo de lucro, con objetivos divulgativos y culturales.

F22 Magazine Premio Nacional de la CEF 2014 al Mejor Medio de Difusión


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.