Espai al temps Espai al temps
La baronia de la Montoliva Al Sr. Josep M. de Magrinyà i Roig
L
a Montoliva és una masia del municipi de Vilallonga del Camp que s’alça a l’extrem oest del terme. Limita amb el camí ral que va de Reus a Valls que la separa del terme de la Selva del Camp, i amb la riera de la Selva. Els seus edificis i terres es troben quasi a mig camí dels nuclis urbans de Vilallonga del Camp i de la Selva del Camp. Al primer vicenni del set-cents es deia que el terme de la Montoliva tenia “de llargària mig quart de ampla lo ters de un quart y de rodaria 2/3 de
La Montoliva és una masia del municipi de Vilallonga del Camp, camí de la Selva
quart: afronta a llevant y migdia ab Vilallonga, a ponent ab la Selva mediant lo Camí Real, y a tramontana ab la Font de Astor mediant un torrent: té una casa y 5 personas”.1 Seguint amb les definicions setcentistes de la Montoliva tenim la que ens dóna la descripció del corregiment de Tarragona i que diu que la “Montoliva es cuadra, las jurisdicciones son de Pablo Magriñá [recordarem que fou senyor de la Montoliva de 1700 a 1728] de Tarragona (sic), y del Arzobispo de Tarragona, tiene 1 casa con 5 habitantes, su situación es llana; linda por levante y mediodía con Vilallonga, a poniente con la Selva, y a tramontana con la Font de Estor”2.
8
TAG març 2006
Des de la conquesta i colonització cristiana del segle XII fins als anys trenta del segle XIX ha estat una baronia jurisdiccional els senyors de la qual han estat els Montoliu, els Maimó i els Magrinyà.
Origen del nom Inicialment la Montoliva fou coneguda com la Torre, però els primers anys del segle XV passà a ser anomenada la Montoliva pel fet d’haver esdevingut propietat de Joana de Jorba, vídua de Galceran de Montoliu, coneguda arreu com la senyora Montoliva i d’aquí s’esdevingué que passés a ser anomenada la Torre de na Montoliva i, com escriví Mn. Pié, “d’alloveres ensà s’anomenat sempre la Montoliva aquella Baronia”.3
El concepte baronia/baró Com és ben sabut, baronia és la demarcació feudal posseïda per una persona que hi exerceix funcions jurisdiccionals i que a Catalunya rep el tractament de baró, la qual cosa no implica pas tenir el títol de baró, com és el cas de la Montoliva, on els senyors eren anomenats barons pel sol fet de ser reconeguda com a baronia. Dins la baronia la jurisdicció del baró era general i s’estenia a tots els ordres sense altres límits que aquells que estaven determinats per la normativa general. Així, en la donació que Àngela Maimó, baronessa de la Montoliva, féu de l’usdefruit de la baronia al seu marit l’any 1680 s’especifica que el baró de la Montoliva té el civil ple i que pot “capturar delinqüents y fer justícia segons dret que tenen los que tenen baronies en alguns llochs y terres”.4 Com a senyors jurisdiccionals que eren, els barons de la Montoliva tenien la capacitat de nomenar batlles, assessors de la cúria baronial i notaris de la baronia. A més eren tractats com a militars, així Marià Magrinyà fou convocat a la reunió del Braç Militar el maig de 1690,5 i a Josep Magrinyà i Girona i a Marià Magrinyà i Magrinyà se’ls reconegué el dret a usar i portar espasa per part del capità general i la Reial Audiència el setembre de 1735, el juny de 1750, l’octubre de 1758 i el setembre de 1775.6