Les cançons de l'estiu

Les cançons de l’estiu recomanades pels treballadors del CNL L’Heura

Santa Coloma de Gramenet, juliol de 2018

Diuen les teories d’aprenentatge de llengües que de llengua se n’aprèn més fora que dins de l’aula. I és cert. L’aprenentatge que anomenem informal és essencial per aprendre una llengua.

Les noves tecnologies, que aviat ja no ho seran tant, de noves, han contribuït a un canvi radical en l’aprenentatge de llengües. Els estímuls lingüístics en la llengua que estem aprenent estan a l’abast de tothom.

Penseu-hi: premsa d’arreu del món, receptes de cuina, tutorials per a fer de tot: cuinar, tocar instruments, fer servir programes informàtics, fer mitja, bricolatge... de tot, vaja.

Què ens cal? Ser proactius i saber-nos moure per tot aquest món digital que ens ofereix un món nou. El professorat hi podem ajudar, és el que fem a l’aula, posar ordre als coneixements i llimar les arestes que surten de la llengua estàndard. Però l’aprenent, cada un és el responsable final del seu progrés.

I com que ara la nostra feina dins l’aula fa vacances, és el millor moment perquè els aprenents es capbussin, talment com si fossin al mar, en aquest aprenentatge informal que tant ajuda a créixer i a encarar el curs següent amb pas segur.

Fa dos anys us vam recomanar lectures estiuenques; l’any passat us vam recomanar sèries i aquest any us recomanem cançons, una selecció personal dels treballadors del CNL L’Heura.

Recordeu, les cançons, a banda de ser boniques a l’orella, aporten ritme i una cadència. Cantar-les ens obliga a pronunciar les síl·labes a una velocitat determinada, a dir paraules que no faríem servir de manera espontània, a aprendre’n de noves i a endinsar-nos en un món cultural estimulant.

Vinga, doncs, escoltem-les!

Imagina -

Hora de Joglar

https://www.youtube.com/watch?v=NmXApOD93Iw He triat Imagina, del primer disc d’Hora de Joglar, Gira el temps, perquè és una petita mostra de tot el que saben fer i perquè diu una cosa essencial: les coses senzilles que tenim a l’abast són les que de veritat importen.

L’any passat van editar el seu segon disc Present, que també us recomano especialment.

Els Hora de Joglar són un grup jove i de nois molt joves que han vingut des de la Garrotxa per fer-nos aixecar de les cadires i posar-nos a ballar. La seva música, una barreja de swing, latin, balkan, reagge i fins i tot ska, és fresca i expansiva, i les lletres imaginatives, divertides i de vegades també reflexives. Aquest estiu els podreu trobar en moltes places fent Festa Major: https://horadejoglar.com/concerts/.

Recomanació d’Esther Planas

Imagina (del disc Gira el temps) Imagina per un dia ser més ric del que somies que et regalen una vida per construir com la voldries digues què canviaries, les costums, la companyia?

Digues tu què en faries dels diners que et sobrarien?

Una casa amb bona vista, on voldria fer l'artista on amb noies de revista, ser el màxim materialista no diferenciaria si és de nit o si és de dia viuria el que voldria, tindria el que un somia.

Imagina el que tu vols, rebolcat entre els llençols que elles fossin vi de cata, en proves una, en proves l'altra però alguna cosa se't remou i al final t'aixeques sol d'una copa enverinada, te n'adones que "algo" et falta.

Me n'adono que em perdo i que et trobo a faltar enyorant una vida que no he tingut mai i em desperta el desig de venir-te a buscar que no valgui la pena seguir imaginant.

Me n'adono que em perdo i et trobo al faltar enyorant una vida que no he tingut mai i em desperta el desig de venir-te a buscar i deixar d'imaginar... Imaginar!

Flying through the streets with no care in the world I drive towards my fears that way I don't see my world burn so I fly with my brothers, our heads

held up high living life for what it is, we dance up in thesky, ooooh.

I és que no m'importa si el vent em bufa en contra potser se m'emporta però s'obrirà una altra porta intento fer el que puc, cadascú ha de fer el que escull decideixo treure'n suc, prefereixo fer el que vull.

Me n'adono que em perdo i que et trobo a faltar enyorant una vida que no he tingut mai i em desperta el desig de venir-te a buscar que no valgui la pena seguir imaginant.

Me n'adono que em perdo i et trobo a faltar enyorant una vida que no he tingut mai i em desperta el desig de venir-te a buscar i deixar d'imaginar... Imaginar!

Que la vida és molt més que una butxaca egoista i plena de diners.

Imaginar!

Tots compartim la mateixa lluna que només n'hi ha una, d'aquí fins a Cuba.

Imaginar!

Imagine all those dreams, the sweet free destiny just let your brain run wild and remember that your not alone.

Imaginar!

Que jo em quedo amb el que tinc que ja en faig prou.

Viu - Roba estesa https://www.youtube.com/watch?v=k1ySPZCCK1k Si aquest estiu voleu xalar de valent, les Roba Estesa us hi ajudaran de ben segur. Es tracta d’un grup emergent de noies molt joves amb moltes ganes de festa i de lluita feminista i reivindicativa. Les Roba Estesa fan música folk, urbana i festiva, amb la qual segur que no us avorrireu. He triat Viu del seu primer disc Descalces, perquè és una cançó essencialment viva, un recull de la cultura popular que ens omple les festes majors d’arreu, i que reivindica allò que tots duem més endins de la cultura popular. Descalces i Desglaç són els dos discs que han tret fins ara. Us deixo la seva guia de concerts perquè en gaudiu aquest estiu: http://www.somrobaestesa.cat/gira-desglac-2018/

Recomanació d’Esther Planas

Viu Una festa més amb tu, amb tu, amb tu.

Una festa més amb tu, amb tu, amb tu.

Els colors desperten rialles, gegants i nans ja estan preparats.

Arriba el seguici amb el foc dels diables, la festa ja ha començat.

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.

Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu.

Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu.

Com tota la gent del poble vaig anar a ballar a la Festa Major.

I entre birres i retrobades va sonar la nostra cançó.

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.

Després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu.

Després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu.

A ritme de gralles comença un nou dia, és l'hora d'anar a fer el vermut.

Castells a la plaça, la faixa lligada, anem a fer pinya tots junts.

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.

Jo et cantaria tota la nit si tu volguessis estar amb mi!

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi!

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi!

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi!

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi!

Cançó de fer camí - Maria Mercè Marçal, música de Borja Penalba, amb Mireia Vives i Gemma Humet https://www.youtube.com/watch?v=GCct0sJVIkI Dins la pell de l’ona salada serem cinc-centes, serem mil.

Perdrem el compte a la tombada.

Juntes farem nostra la nit.

Aquests versos formen part del poema “Cançó de fer camí” de Maria Mercè Marçal, que ha musicat Borja Penalba i que canten, meravellosament, Mireia Vives i Gemma Humet.

Us recomano aquesta cançó perquè cada vegada que la sento em sedueix i això ja és molt important. Em sedueix perquè em transmet moltes sensacions: calidesa, harmonia, sensibilitat, complicitat, solidaritat.

Espero que us passi, una mica, el mateix!

Recomanació de Conxita Ripollès

Cançó de fer camí

Vols venir a la meva barca?

—Hi ha violetes, a desdir!

Anirem lluny sense recança d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança —i serem dues, serem tres.

Veniu, veniu, a la meva barca, les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços —i serem quatre, serem cinc! i els nostres ulls, estels esparsos, oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada, i amb núvols de cor trasbalsat.

Sí, serem vint, serem quaranta, amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar.

Arreu s’escamparà la vida com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada serem cinc-centes, serem mil.

Perdrem el compte a la tombada.

Juntes farem nostra la nit.

Tots sumem -

Xeic!

https://www.youtube.com/watch?v=SXtuuethhC0 Us recomano aquesta cançó Tots sumem, del grup Xeic! Sentiu-la i mireu el videoclip!

Xeic! és un grup de Terres de l’Ebre. Amb ells podreu gaudir de bona música i de molta marxa a les nits d’estiu, però també cal dir que es tracta d’un grup molt compromès amb la terra i amb les persones.

La cançó Tots sumem, amb lletra de l’escriptor Andreu Carranza, la van fer per a la iniciativa Sense Límits, de l’Agrícola de Corbera d’Ebre a favor de l’Associació de Rehabilitació i Educació Especial Jeroni de Moragas de Móra d’Ebre, que treballa per a cinc comarques de les Terres de l’Ebre: Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Priorat i Baix Camp.

Recomanació de Pilar López

Tots sumem Tinc un amic que no parla i mira als ulls fixament, em diu que m’està esperant i no li importa la gent.

I m’omple el cor d’esperança Tenir un amic com tu.

Ets únic, com les albades, no et canvio per ningú.

Tinc un amic que no escolta i fa veure que no hi sent, i somriu amb la mirada del seu únic present.

Encara que no parlis, tots sumem.

Encara que no escoltis, tots sumem.

Encara que no ploris, tots sumem.

Tots sumem!

Encara que no abracis, tots sumem.

Encara que no cantis, tots sumem.

Encara que no riguis, tots sumem.

Tots sumem!

Tinc un amic que no plora, perquè no en sap o no vol, el seu mon es un misteri, només hi habita ell sol.

Encara que no parlis, tots sumem.

Encara que no escoltis, tots sumem.

Encara que no ploris, tots sumem.

Tots sumem!

Encara que no abracis, tots sumem.

Encara que no cantis, tots sumem.

Encara que no riguis, tots sumem.

Tots sumem!

Tinc un amic que li agrada abraçar l’escuma del mar, i als núvols s’agafaria per aprendre a volar.

No sap qui sóc ni l’importa.

A mi només em somriu.

Jo cada dia passejo.

I això em fa sentir viu.

Encara que no parlis, tots sumem.

Encara que no escoltis, tots sumem.

Encara que no ploris, tots sumem.

Tots sumem!

Encara que no abracis, tots sumem.

Encara que no cantis, tots sumem.

Encara que no riguis, tots sumem. i aprenem a ser més lliures!

TOTS SUMEM!

Mentre sol autogestione el meu plaer - Andreu Valor, amb Mireia Vives i Borja Penalba https://www.youtube.com/watch?v=Q4WNBkcR1sI El motiu pel qual he triat aquesta cançó és perquè m’agrada. Em sembla prou per compartir-la amb vosaltres; però també perquè m’agrada sentir el català del País Valencià. A més a més, trobo que la veu de l’Andreu Valor queda molt bé acompanyada de la veu de la Mireia Vives i la guitarra de Borja Penalba.

Recomanació de Maria Fradera

Mentre sol autogestione el meu plaer Recorrent-me el lòbul de l'orella, amb el dit fent un cicló, pels cabells filtres eixes mans.

Cau i ens mulla l'aigua, brolla freda, peça a peça em traus la roba en un atac ple d'ansietat.

Mos al coll, després tendres mirades que il·luminen la foscor d'aquesta vella habitació.

I el pessigolleig que no l'ubique, arrenca la maquinària de l'estat de sedació!

En cada abraçada em xiuxiueges, jo lluite per no ofegar-me mentre et bese tot el cos.

Adore la suavitat del tacte, de la pell que estic robant-te perquè no la puc comprar!

Has aconseguit paralitzar-me i grimpes per dominar el descontrol, la situació!

Sense cap esforç a tu m'aclame i en una cançó de fons inventarem el nostre món!

He despertat del somni, i soc conscient que aquestes mans mai no em podran acaronar.

Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m'invente en soledat.

Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer, Dispost a compartir-te, aquí estaré!

Amb els ulls tancats de nou somrius i no t'he de convèncer per restar-li temps a aquesta nit.

Nus dibuixarem vàries figures trencarem junts la claror que sols una vela ofereix.

Els teus pits són la delicadesa on perdre la calma i la revolta inicia el seu camí.

I quan decidim trencar les bases, m'has fet veure que quan vulga existiràs sols per a mi.

He despertat del somni, i soc conscient que aquestes mans mai no em podran acaronar.

Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m'invente en soledat.

Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer, Dispost a compartir-te...

Trac del calaix la vena que em cobrisca els ulls i així somiar plegats a cada instant.

He d’invocar l'estancament del temps en el moment que tu i jo hem encaixat.

Dintre de tu, la bogeria extrema em fa oblidar que es sols un somni, tan injust!

Però quan la nit s'apropa, aquí estàs tu!

Si vos agrada el peix – Pietro Mariano, cantada per Danilo Lutzoni https://www.youtube.com/watch?v=rK1twU65gpk

He triat aquesta cançó principalment per dos motius: el primer, perquè és una cançó estiuenca i alegre i fa referència al mar, que per a mi és important; el segon, perquè és una cançó algueresa, cantada en alguerès, inclosa dins del llibre-disc "Mans manetes. L'Alguer: paraules, cançons i veus de minyons", editat per Plataforma per la llengua. A més les imatges del vídeo són molt boniques i segur que us fan venir ganes de fer-hi una escapada!

Recomanació de Maria Fradera

Si vos agrada el peix Si vos agrada el peix, si lo peix vos agrada, veniu tots amb mi que nos fem una copaça,

bogamarí i sípies, sardines en salmorra, orades a cassola, pagells en quantitat!

una copaça i una bella arrostida, i si voleu també en allada polpinyols.

Si vos agrada el peix, si lo peix vos agrada, veniu tots amb mi que nos fem una copaça.

Si vos agrada el peix, si lo peix vos agrada, veniu tots amb mi que nos fem una copaça.

Si vós veniu al port cada dia, en maitinada, podeu trobar nosaltres que tornem fatigats, cansats i contents de la bona pescada, llagostes, gamberons, cabres i ortigada.

Si vos agrada el peix, si lo peix vos agrada, veniu tots amb mi que nos fem una copaça.

Vos convidem a tots i nos fem una menjada i com aperitiu posarem pergellida,

Vocabulari: Copaça: sopa Arrostit –ida: rostit, rostit –ida Polpinyols: popets Ortigada: actínia de mar Pergellida: pagellida, patellida o patedilla

Princepeses – Ovella Xao https://www.youtube.com/watch?v=jX6rB6NXwg4 La meva recomanació és la cançó Princepeses del grup Ovella Xao de Sabadell, un grup jove, fresc que enguany ha estrenat el seu tercer treball Cant corral. Les seves lletres són un cant a la vida però també n’hi ha de denúncia, amenitzades amb músiques ben diverses que van des dels ritmes llatins a l’ska. Aquesta cançó la canta amb el grup emergent Roba Estesa per denunciar els estereotips entre nens i nenes.

Recomanació de Gemma Castañé

Princepeses Ladys and gentlemen, benvinguts al món de les "princepeses"!

Si ets de les que sempre t'han explicat que un príncep blau vindrà al teu rescat.

Si ets de les que sempre t'han fet triar entre el color rosa o el color blau clar.

Pensaves que l'amor s'imposava però mai t'has enamorat I, d'un dia per l'altre, va ser el drac qui et va salvar.

Mira, que la vida no és blanc o negre, i tant se val si ets nen o nena si no tens la llibertat per escollir tot allò que et fa gaudir, si ets esclau del que t'expliquen mai faràs el teu camí.

I és que el conte no està escrit, pots triar si vols ser un príncep presumit, o una princesa amb barba negra i poc pit. Pots triar-hi el que vols per ser feliç.

Si ets dels que sempre t'han encomanat de salvar aquella princesa que esperava un bon soldat.

Si ets dels que sempre has jugat a matar monstres d'armaris i cuinetes d'amagat.

Pensaves que eres insensible, que només ploren els covards i d'un dia per l'altre d'un drac et vas enamorar, però qui el drac estimava era la princesa Sheresade.

Mira, que la vida no és blanc o negre i tant se val si ets nen o nena si no tens la llibertat per escollir tot allò que et fa gaudir, si ets esclau del que t'expliquen mai faràs el teu camí.

Camals mullats

- La Gossa Sorda

https://www.youtube.com/watch?v=CpXcSaLxMzs És un tema, primer, d’un grup del País Valencià i, segon, que reuneix en la mateixa tornada de la cançó el verb ‘estimar’ en cada una de les tres variants dialectals de la llengua.

Al vídeo, a més, durant la tornada s’il·lumina cada territori al so de la música.

Recomanació d’Arnau Ferré

Camals mullats Cinc de la matinada no esperava que acabarem pels carrers de ciutat vella, tu davant i jo darrere, València banyada, camals mullats.

València banyada.

Pel carrer de Cavallers dalt d'una bicicleta vella recorríem la distància i guardava l'equilibri fregant-te amb les galtes l'esquena.

Camals mullats, fregant-te l'esquena.

Carrer de la Pau, Parterre, Glorieta, semàfor de jutjats, frenada en sec i els dos a terra somrius i et bese.

A la dreta govern militar, hi ha un tio amb metralleta que ens mira molt mal.

Ja saps què passa.

T'estime, t'estimo, t'estim.

Poetes de la nit que fan que parlen les parets a la València de Blanquita i Estellés.

I hem fet música, mètrica , sàtira, Per canviar els teus desitjos, per matar els teus silencis.

Finestres, balcons que no esperen Benet a la València de la FAI i de Basset.

I a cada barri se sent rebombori, unim les nostres forces, come together everybody.

He retrobat l'espurna a l'altra cara de la lluna amb els veïns del Cabanyal i les veïnes deportades de la Punta, l'espurna, l'altra cara de la lluna.

I Obrirem una altra porta evidenciant la mentida.

T'estime, t'estimo, t'estim.

Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.

T'estime, t'estimo, t'estim.

Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.

T'estime, t'estimo, t'estim.

Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metròpoli són de carbó, les línies del metro la nostra presó esprai i les parets de colors qui observa els mossos bon observador a la city li és igual per on surti el sol, sap que si aixeco el cap només hi veig pols.

El barri somriu perquè no estem sols. parem els seus pals, exemples són molts.

Però cadascú amb el seu entorn. xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món.

Joventut i experiència, referents potents des de Sants fins a València.

No hi ha tanta diferència la ciutat té barrots de ferro, Barna, Sants, València porten les seves credencials La Gossa sorda, Pirat's Sound Sistema.

Heu sentit l'olor de podrit, de traïció bellesa morta i violència o és que algú ha dit el nom de València.

En l'aire barreja de fem i salobre, i sota terra la mort, la mort al metro dels pobres.

Bona nit - Els Pets https://youtu.be/KcteoqhQ_JU És una cançó senzilla i molt dolça que ens pot ajudar a relaxar-nos. Us recomano que la sentiu amb els vostres fills petits abans d’anar a dormir.

La meva filla, de petita, me la demanava cada nit!

Recomanació de Rosalia Orós

Bona nit Vine aquí sé que estàs cansada, els ulls se’t fan petits, Deixa’m abraçar-te, tendrament i calla que és molt tard i arriba l’hora de dormir.

Posa el cap a la meva falda i deix la meva mà espolsar els fantasmes que t’amoïnen i t’espanten, tanca els ulls que jo et vigilo des d’aquí.

Dorm tranquil·la i digue’m bona nit, deix que et porti en braços fins al llit, jeu ben a la vora, saps que no estàs sola mentre et dic a cau d´orella bona nit.

Pel balcó, la lluna t’esguarda i sé que et fa un petó, res no té importància fins demà a trenc d’alba quan de sobte t’acaroni la claror.

Dorm tranquil·la i digue’m bona nit, deix que et porti en braços fins al llit, jeu ben a la vora, saps que no estàs sola mentre et dic a cau d´orella bona nit.

Teresa Rampell - Manel https://youtu.be/mXflmXhS0VQ Aquesta cançó s’encomana fàcilment pel ritme i el bon rotllo de les lletres.

A mi personalment em suggereix les festes estiuenques de poble petit i em recorda les nits d'estiu que passava al Pirineu. Les memòries que poden despertar les cançons són potents!

Recomanació d’Anna Lanau

Teresa Rampell El gos devia bordar quan has sortit, Teresa Rampell.

No ho admetràs, però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa.

Uns amics fan sonar el clàxon des de l'altra banda del carrer.

Mmmm, so d'un motor accelerant sobre el pont de Vallcarca.

Que soni un rock'n'roll, que baixin les persianes tots els comerciants, que hi hagi una conversa tonta sota una lluna plana.

El barri dorm tranquil, aliè a que hagi arribat el dia gran.

Mmmm, la cara de la Teresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara (ve de cara).

Uns macarres us saluden al semàfor i somrius.

I, mentre arrenquen, el més xulo, abans que se'l mengi la nit, et mira als ulls i juraries que diu: que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor sonant com un exèrcit de timbals!

L'amor ja es va propagant com un incendi forestal!

Teresa Rampell, avui l'amor, per fi, retorna a la ciutat!

Camina decidida entre billars, Teresa Rampell.

Detecta els forasters mentre t'apropes a la vostra taula.

Desplaça tot el teu talent, conscient de cadascun dels moviments.

Mmmm, és el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades.

I ja no importen tant i semblen lluny tots els desastres que hagis fet.

I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de cubates.

I, mentre et cantem, milers d'homes al món amb gavardina de passeig, mmmm, somien en trobar una dona amb la teva cara (amb la teva cara).

A les teles interrompen uns minuts els videoclips i ara hi surt un periodista estressat pels teletips i no hi ha volum, però juraries que diu: que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor sonant com un incendi de timbals!

L'amor ja es va propagant com un virus tropical!

Teresa Rampell, avui l'amor, per fi, retorna a la ciutat!

L'amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar, és a les mans de la gent, és als joves quan ballen.

I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs.

I furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga.

L'amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada, i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada, i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada (l'aigua salada).

El meu poble - Txarango https://youtu.be/czUxzD3T9Cc He triat aquesta cançó perquè descriu clarament una festa major d’estiu en qualsevol poble de Catalunya. Són els dies més esperats durant els quals tothom s’hi aplega i és com una tradició assistir-hi cada any. Com que soc de poble, m’hi sento identificada i em porta molts records.

Recomanació d’Anna Esteve

El meu poble El meu poble té una plaça de records, fanals encesos i banderetes de colors.

I un gran ball dirigeix les nits d'estiu, avui que tothom riu, avui que és festa major.

A la plaça de nit s'hi aplega tothom Ballen nens petits , senyores i senyors.

Ballen lluny els que avui ja no hi són i entre les llums i el fum balla el nen que vaig ser jo.

I en mig de la nit, t'envolta la plaça Tot és com ahir , aquí el temps no passa.

En mig de la nit, t'envolta la plaça, com quan érem petits , com quan érem petits ; queda’t avui a casa Que potser demà no ens podem trobar, balla aquesta nit el que ballaríem Sempre.

Que potser demà no podem ballar, queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre.

M'he perdut pels carrers de matinada, el passeig , la plaça, la botiga de la mare...

T'he guardat els tresors en mil cançons, l'escalfor dels veïns i els que han fet de mi qui sóc.

I en mig de la nit, t'envolta la plaça Tot és com ahir aquí el temps no passa. En mig de la nit, t'envolta la plaça , com quan érem petits la vida balla descalça.

Són de foc els teus petons, que s'encenen de nit i cremen la matinada Són l'or que abraça el rodamón, i apaga el neguit avui que torna a casa

A la Vida - Ovidi Montllor, interpretada per

Maria Arnal i Marcel Bagés

https://www.youtube.com/watch?v=JN4iTG491eI Recomano aquesta cançó perquè la Maria Arnal té un raig de veu preciós i canta, acompanyada de la guitarra potent i intrigant de Marcel Bagés, una lletra des de les entranyes d’Ovidi Montllor. Aquesta cançó comença embolcallant-me en una gran tristor, em condueix cap una esgarrifor plena d’esperança i finalment m’enlaira amb força mentre m’afegeixo al seu crit: “canto la vida, sí!”

Recomanació d’Àlex Sans

A la vida Quin plor més gran que duc a dins del meu poc cos.

Quin raig de foc que sent.

A dintre d'ell.

Que fort que bufa el vent aquesta nit suau.

Quines coses més estranyes Que passen prop de mi. ¿Què passa ací on sóc, que tinc regust de res?

Vaig i anem passant, anem i vaig passant.

Vaig i anem compartint sense cap novetat, poc a poc els minuts.

Poc a poquet l'hivern.

Tots passant un camí Havent-te'n tants i tants, i tantes coses més que neixen cada instant.

Ah!, la vida...

Encara espere tant de tu, Que esperant mor amb tu.

Mil trencaments de viure, mils i mils d'enemics.

Tot contra tota vida.

Cops amagats.

Muntanyes de paranys.

Enganys i més enganys.

Paraules sense lletra.

Imatges sense vida.

I un arma prop la mà, Pel que passe demà.

Espere tant i tant de tu, que no mato el meu cos.

Segueixo amb tots.

Un pensament però, per aquells que estaran junts a tots i tots junts...

Per aquells que ara estan

tant lluny però tant a prop, tant a dins de nosaltres.

Aquells que fan possible l'esperança de viure, morint a cada instant.

Un dia qualsevol serà la vida i tots! serà la vida i tots!

Per tant i tantes coses més, seguim. Us esperem!

Cante a la vida plena, des de la vida buida.

Tanque els ulls, baixe el cap.

La sang em puja al cap.

I el cor em diu que sí.

El cervell diu que sí.

I tot en mi és un sí.

Que mai no acabarà.

Canto la vida sí.

Amagada primavera – Txarango https://www.youtube.com/watch?v=W3ktDrOrGic He triat aquesta cançó perquè és molt alegre i parla de la meva ciutat i d’una festa tradicional catalana molt bonica: el dia de Sant Jordi.

Recomanació de Noemí Ubach

Amagada primavera Havíem quedat a quarts de quatre a la plaça Felip Neri, on els carrers hi aboquen l'encanteri asseguda a la font sota l'ombra dels arbres ja m'esperaves amb un vestit de flors.

Que avui pels carrers de Barcelona he vist maldestres traficants canviar llibres per roses, de tant en tant.

Era Barcelona com com com mig primavera no floreix per a tothom com com s'espera.

Era Barcelona com com com mig primavera no floreix per a tothom com com Te'n vas de la ciutat m'ho han dit, ja ho sé, però abaixant el cap em dius avui fem com si res i en un segon i dos i tres tot va parar tot va desfer-se quan un petó sense permís va tallar la conversa.

Que avui pels carrers de Barcelona he vist maldestres traficants canviar llibres per roses, de tant en tant.

Era Barcelona com com com mig primavera no floreix per a tothom com com s'espera.

Era Barcelona com com com mig primavera no floreix per a tothom com com.

Amagada primavera que t'ha portat gitana cada dona una flor.

La ciutat que no t'espera dia a dia s'apaga, rosa a rosa mor.

Benvinguda i passatgera que t'ha portat gitana cada dona una flor.

Benvolguda viatgera que dus a la sang guerra que dus la llança al cor.

Estiu 1993 https://www.youtube.com/watch?v=3WTzM29U_2U Recomano aquest tema de la banda sonora de la pel·lícula de Carla Simón perquè penso que serveix per explicar que la música de les pel·lícules no es fa per acompanyar-nos a l’ascensor o distreure’ns a la sala d’espera del dentista.

Si has vist la pel·lícula, et permet recuperar la sensació de ser davant d’una petita història quotidiana, un tros de vida alegre i trist alhora que ens parla de la importància de seguir endavant. I si no has vist “Estiu 1993”, ja saps que t’espera una pel·lícula sensible que segurament farà caure alguna llagrimeta.

Recomanació d’Israel Martínez

Bones vacances!