ENTITATS
Servir més que servir-se Estimulat per les opinions publicades en els darrers números de DEBAT JUVENIL de Jordi Cuminal (JNC), Andrés Querol (Acció Jove) i Joves d’Esquerra Verda sobre la situació del CNJC, he decidit fer una nova aportació al tema des d’una perspectiva personal, marcada inevitablement pel tarannà de la meva associació, de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
E
l debat intern sobre el sentit i el model del Consell és quelcom recurrent i, segurament, intrínsec a la seva naturalesa. Això pot resultar interessant si es tracta d’un debat ben enfocat que permet repensar-se per projectar-se cap al futur, però també feixuc si ens converteix en una organització bloquejada, desorientada o en conflicte permanent. El CNJC ha destinat molta energia en confrontacions de candidatures i a gestionar debats bipolaritzats, allunyats de les necessitats i les problemàtiques de bona part de les associacions membres. Els darrers anys en són un clar exemple, i és evident que no hi ha un únic responsable d’aquesta situació. El Consell ha de poder ser alguna cosa més que un espai on assajar
dinàmiques de confrontació, estratègies electorals, tècniques de desgast i càlculs de quotes de poder. La dinàmica de blocs contraposats no reflexa la pluralitat ni la diversitat de les associacions membres del CNJC, és una dinàmica més pròpia del sistema de partits, de governoposició, en què moltes entitats no ens sentim còmodes. No pot ser que ens creguem el Consell segons si el lidera algú dels “nostres” o dels “altres”, i això no vol dir perdre la capacitat crítica, però sí mantenir una actitud constructiva. Debats importants com el de l’estratègia territorial del CNJC s’han de poder abordar en un clima menys encarcarat que el de “o estàs amb mi o estàs contra mi”.
“El CNJC ha destinat molta energia a gestionar debats bipolaritzats, allunyats de les necessitats de la majoria de les entitats membres”
“Els qui participen del CNJC s’haurien de caracteritzar per la capacitat d’entesa amb altres organitzacions”
Si alguna cosa hauria de caracteritzar els qui s’han vist involucrats en la dinàmica del CNJC és precisament la seva capacitat d’empatia i entesa amb altres organitzacions quan les circumstàncies ho requereixen, capacitat que no és fàcil de trobar entre la classe política actual. No se li escapa a ningú que són moltes les organitzacions i persones vinculades al CNJC que tenen vincles amb organitzacions o tendències polítiques. Davant d’aquest fet, el més important és que aquests vincles no determinin la dinàmica interna del Consell, que s’ha de basar en la transversalitat de la condició juvenil. Els vincles polítics han de contribuir a exportar el discurs i les propostes del CNJC als grups parlamentaris i a organitzacions de referència de la societat civil i, per tant, amplificar la capacitat d’incidència del mateix Consell. En darrer terme, no és sobrer recordar que no es pot nedar i guardar la roba. Per avançar cap a un Consell cohesionat i amb capacitat d’incidència potser cal focalitzar els esforços a donar resposta a les necessitats reals de les associacions i persones que el CNJC representa per sobre d’estar pendents d’itineraris personals i de carreres polítiques. Servir més que servir-se.
Benjamí Aguilar Secretari general de MEG
REVISTA DEL CONSELL NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA // TARDOR 2008 // DEBAT JUVENIL 39