Mútua de Propietaris, 175 anys assegurant edificis
a una assegurança de vellesa i es pagava per endavant, a terminis, l’enterrament. Tan sols qui podia mirar el futur sense preocupacions assaboria el present amb bon ànim.” L’èxit de la planificació, l’excés de confiança en les expectatives, van contribuir al fracàs, en forma de gravíssima i admonitòria ensopegada, de la civilització europea. Homenatge doncs en primer lloc als il·lustrats. D’ells prové sense dubte que es pensés, sense anar més lluny, a crear fórmules com el repartiment del risc, la previsió, o els cossos de bombers, i és gràcies a la institució en aquestes pàgines homenatjada que Barcelona disposà del seu. Prudència, en segon lloc, a l’hora de confiar en un futur del tot previsible i mesurable, perquè ni la naturalesa exterior ni l’experiència humana autoritzen tals excessos de confiança. El mateix Zweig atribuïa la causa de la Primera Guerra Mundial al fet que Europa duia tant de temps en pau que ningú recordava els desastres de la guerra. L’imprevist, la catàstrofe, el Big One, no quedaran mai eliminats de la perspectiva de futur. Així com el bé és fruit de llargs afanys, sempre costa amunt, el mal sobrevé per ell mateix, com la gravetat que feia rodolar la pedra de Sísif malgrat els seus esforços. Que rodolin i es frustrin les millors expectatives és qüestió de temps, i de grau, però com més previnguts ens agafi, menys mal tindrà possibilitats de fer-nos. No la desgràcia absoluta, que a tots ens agafarà en forma de parca, i si no ens atrapa abans ens atraparà després, però sí la relativa. No és possible conjurar l’atzar, ni assegurar que en totes les ocasions els actes més meritoris no conduiran a conseqüències molt i molt contraproduents. És ben factible, en canvi, com va idear Ciceró i demostra la quasi bicentenària Mútua de Propietaris, preveure l’infortuni i minimitzar-ne les conseqüències.
Sísif, de Tizià
Conjurar l’atzar, preveure l’infortuni
277