Mútua de Propietaris, 175 anys assegurant edificis
2
Introducció de la pesseta com a unitat monetària
Segona etapa (1875-1904) L’eclosió de la modernitat
El 15 de febrer de l’any 1876 es va prendre l’acord d’establir la pesseta com a unitat monetària dins la comptabilitat de la Societat, que substituïa l’antiga en rals de billó i s’adaptava a les noves reglamentacions governamentals. Aquestes reglamentacions havien nascut gràcies al decret signat el 19 d’octubre de 1868 pel català Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda del govern del general Serrano, que va venir a posar ordre en el caos monetari espanyol que es trobava mancat d’una unitat de compte definida. Tot i que l’escut era la moneda estatal des de la reforma de Salaverria el 1864, hi convivien fins a noranta monedes de curs legal entre peninsulars i americanes, velles i noves, espanyoles i franceses i eren admeses com a mitjà de pagament des dels diners i doblons o els escuts i maravedisos i, fins i tot, sestercis de l’època romana. Amb aquesta reforma es pretenia posar fre al desgavell i, unificant el mercat monetari estatal, facilitar l’intercanvi comercial amb les economies europees, principalment la francesa.
La Societat estrena nova seu
Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda que va introduir la pesseta el 1868
Moneda d’una pesseta, de 1876, amb la cara d’Alfons xii i el dors amb l’escut
140