Box Urbà by Silvia Claramunt

BOX URBÀ MÒDULS PROVISIONALS D’ASSISTÈNCIA A LA CIUTAT

Silvia Claramunt Cuadrench Assignatura: Projecte de lâ&#x20AC;&#x2122;hĂ bitat futur 3 GDIS - juny 2015

APROXIMACIÓ A L’ENTORN BARRI LA SALUT, BADALONA

la trama urbana \ 6 l’espai públic \ 10 les edificacions \ 16 els equipaments \ 18 els comerços \ 20 la mobilitat \ 22 l’habitatge \ 24 els carrers \ 26

I LA TRAMA URBANA

Segons el padró de 2012, La Salut és el barri més poblat de la ciutat, amb 20.266 habitants, a més és un dels barris amb un major índex d’immigració de tot Badalona.

La Salut és un barri de Badalona (Barcelonès) que compta amb una superfície de 44,51 hectàrees poblada per 19.639 habitants. Situat al nord-est de la ciutat forma part del Districte IV amb els barris de Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià i Sant Antoni de Llefià. Limita amb Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià, La Pau, Sistrells, Can Claris, Gorg i Congrés, i amb Santa Coloma de Gramenet. RECORRENT LA HISTÒRIA L’any 1915 era conegut com “la barriada de Ca l’Anglasell” o de “la Torre de Ca l’Anglasell” a causa d’una torre, propietat del Maqués de Sant Mori situada darrere de l’antic escorxador i enderrocada el 1972. A partir de la segona

dècada del segle XX es va començar el procés de parcel·lació i venda de les terres, que fins al moment havien estat de cultiu, amb la intenció de crear una nova zona d’estiueig per a la gent de la ciutat, una zona “per fer salut”. Però això coincideix amb la primera onada migratòria procedent majoritàriament del sud d’Espanya que arriba a Barcelona amb la intenció de treballar en les obres de l’exposició Universal de 1929. El 1920 la família Moixò, marquesos de Sant Mori havien venut les seves propietats al senyor Anselm de Riu i aquest va començar a vendre les seves propietats en parcel·les, donant a l’ajuntament els terrenys per fer l’escorxador municipal. Un any més tard va ser inaugurat, tenia una extensió de 17.116,83 m2 i va ser tancat l’any 1983.

A P R O X I M A C I Ó A L ' E N T O R N 7

Després de la primera guerra mundial hi ha una onada migratòria al barri de la salut, el que fa que es construeixin moltes barraques amb la finalitat d’usar-les com a habitatges.

Els primers pobladors del barri es van situar a la part alta, Calderón de la Barca, Hipòlit Lázaro, Pau Piferrer, etc, es van començar a construir algunes cases i bastantes barraques sobretot al carrer Hipòlit Lázaro, costat de l’Hoyo, fins al Turó d’en Caritg. La part baixa i plana del barri, que es trobava en millors condicions es va començar a vendre més tard. Tot i així el 1924 ja estava tot venut i comencen a instal·lar-se els primers comerços al passeig dels plàtans (Passeig de la Salut). Al final d’aquest període hi ha una gran dispersió d’edificacions, habitatges unifamiliars i una gran concentració de barraques en els sectors d’Hipòlit Lázaro-Turó d’en Caritg i

8 A P R O X I M A C I Ó A L' E N T O R N

voltants de l’escorxador. Les bóbiles estaven en funcionament, les masies també, i les grans cases estaven encara dempeus. Comença la guerra civil i al barri arriben més persones procedents de zones més castigades de la guerra, fugint de les bombes, es construeixen unes coves a la zona del Turó d’en Caritg per usar-les com a refugis antiaeris que més tard es van convertir en habitatge. Quan acaba la guerra el barri torna a rebre més gent que arriba a la recerca de treball, però en 1946 les parcel·les estaven totes venudes el que origina un mercat de segona mà. Igual que ocorre en altres barris de Badalona, l’opció de l’autoconstrucció és molt generalitzada, la gent que havia comprat un solar no tenia

Ciutat de Badalona en la dĂ¨cada dels 50

L’any 1955 el carrer Calderón de la Barca va ser rebaixat 5 metres, fet que va deixar els habitatges “penjant”. Els habitant havien d’accedir a les seves cases mitjançant escales de fusta.

diners per construir, ho feien ells mateixos amb el que eren construccions molt deficients. La diferència amb altres barris, com Sistrells o La Bassa és que els terrenys estaven qualificats com a edificables, no hi havia por que la brigada municipal les tirés. L’any 1955 el carrer Calderón de la Barca i voltants va ser rebaixada entre 4 i 6 metres de nivell que manera que el turó va desaparèixer i va deixar penjades els habitatges que hi havia, de manera que van haver de fer escales de fusta per accedir a les seves cases. A partir dels anys 50 es comença a crear equipaments per al barri, la primera església va estar al carrer Echegaray, fins que es va construir l’Església de La nostra Sra. De la Salut.

1 0 A P R O X I M A C I Ó A L' E N T O R N

El primer col·legi va ser construït a la plaça del Dr. Bassols cap a l’any 1956, se li coneixia com el col·legi de fusta perquè estava fet d’aquest material, després va ser traslladat a la cantonada, en l’encreuament del carrer Víctor Balaguer i Pau Piferrer. L’any 1960 es construeix el mercat ambulant. El barri tenia poques botigues i les que hi havia venien de tot, es comprava a “fiar” el client tenia una llibreta i el venedor una altra on s’apuntaven els deutes. Es pagava a final de mes, quan es cobrava, o quan deixava de ploure. La majoria dels treballadors depenia de la construcció o de les bóbiles i si plovia no podien treballar i per tant no cobraven. El 1967 a causa de la mala situació dels carrers i els serveis del barri es crea una “Comissió

No va ser fins l’any 1983 que la Generalitat i l’Ajuntament es preocupen de dur a terme unes obres per tal de fer una entrada digne al barri.

d’Urbanisme del Barri de la Salut” que s’encarrega de contractar les obres necessàries per al barri i cobrar-les als veïns, l’Ajuntament va col·laborar amb materials. El 1968 es construeix el Grup d’Habitatges Verge de la Salut (conegut com “El Clot”) per part del Patronat d’Habitatges de Renda Limitada de Badalona, aquesta construcció no va anar molt bé rebuda pel barri ni per la “Comissió” ja que aquest terreny havia estat cedit per la vídua Riu a l’ajuntament per a zona esportiva del barri. El 1961 comencen les obres de l’autopista A19 que parteix el barri i la ciutat en dues i deixa al barri aïllat al no fer un pas per entrar i sortir d’ell. Després de la lluita de les veïnes l’única cosa que van aconseguir va ser que fessin una mica més gran el tub que servia per drenar l’aigua, i

quan plovia l’aigua podia arribar als genolls, el túnel de la vergonya, així se li va cridar durant molts anys. No va ser fins a 1983 que entre la Generalitat i l’Ajuntament van fer un pas digne al barri. El moviment veïnal ha estat molt important en la història del barri i especialment en els anys 60. Les associacions tenien i tenen actualment diverses finalitats: cultural, lúdica, esportiva, reivindicativa, etc. En 1985 es va crear el col·lectiu Entitats del barri de la Salut, format per 30 entitats del barri.

A P R O X I M A C I Ó A L' E N T O R N 1 1

II L’ E S P A I P Ú B L I C

L’ANTIC ESCORXADOR MUNICIPAL Emplaçament. C. Arquitecte Fradera, s/n. Arquitecte. Josep Fradera i Botey. L’antic escorxador municipal de Badalona és una obra noucentista protegida com a bé cultural d’interès local del municipi de Badalona. És un recinte clos amb més de 17.000 metres quadrats organitzats en naus o pavellons d’escorxament, cadascun amb una funció específica, segons el model alemany, que es dedicava per a cada bestiar: porcí, boví i oví, i on encara són visibles els rails elevats de transport de peces. A part de les altres dependències necessàries com les administratives o sanitàries. Altres dependències són el pavelló d’accés, els forns crematoris i la vistosa torre d’aigües o del rellotge, que és l’element més representatiu del conjunt. Les naus presenten, a l’interior, columnes de la foneria Torras, i frisos ceràmics. Les construccions tenen un aire vagament noucentista pels aplics en terra cuita, classicitzants, incorporats a les construccions industrials.

A P R O X I M A C I Ó A L' E N T O R N 1 3

L’any 2011, que després de les pertinents reformes i restauracions, va reobrir convertit en un parc per a la ciutat, i especialment per al barri de La Salut, que fins aquell moment només comptava només amb la petita plaça d’Antonio Machado. També reobrí com un espai cultural i social amb la recuperació dels antics pavellons, alguns per activitats educatives i altres dedicades als jubilats.

PLAÇA DEL MERCAT Emplaçament. Avinguda del Marquès de Sant Morí, s/n. Arquitectes. Vora arquitectura. Pere Buil Castells y Toni Riba Galí. El projecte de la plaça del Mercat de La Salut sorgeix d’una aproximació des del context que ens porta fins a la materialitat d’aquesta intervenció: superposició de capes d’identitat, realitats subjacents i memòria permanent. Parlar de la plaça és parlar de l’edifici del Mercat (de l’arquitecte Josep Maria Sostres,1980) i del barri de La Salut de Badalona (amb una història i teixit social molt dinàmics).

1 4 A P R O X I M A C I Ó A L' E N T O R N

Plaça del mercat de la Salut, Badalona

Donar identitat a aquest espai, posar de manifest la seva rellevància urbana, i dotar-lo de funcionalitat. La intervenció es materialitza a partir de tres idees: Centralitat. L’espai de la plaça originàriament es va concebre com un espai residual, no hi havia accés a l’edifici. Posteriorment es va obrir una porta, sense canviar aquest caràcter secundari. Actualment ha adquirit una nova centralitat, la nova intervenció s’ha dissenyat per reforçar aquest tret. La proposta buida l’espai i reemplaça els elements fixes per geometria i fluxos de gent. Simplicitat formal. Responent als nous fluxos (l’accés principal al mercat pel nord, el centre cívic, el creuament dels dos eixos viaris principals i recentment les sortides del metro L9) s’ha optat per simplificar al màxim la forma de la plaça, reduint-la a un pla únic inclinat, definit pels seus límits triangulars. Un espai isòtrop on no es prioritzen recorreguts, lliure flux de gent. Riquesa compositiva. A partir dels límits de l’espai triangular s’ha definit una composició abstracta i isòtropa basada en la geometria, una malla sobre el pla reflex de la complexitat del context, sobreposant una composició cromàtica que confereix caràcter i singularitat al nou espai.

A P R O X I M A C I Ó A L' E N T O R N 1 5

III LES EDIFICACIONS

Imatge d’un carreró del barri

Actualment en el barri de la Salut hi podem trobar dos tipus d’edificacions molt oposades. D’una banda hi ha edificis d’autoconstrucció de decàdes força anteriors que ara ja es troben en un estat bastant precàri. Per altra banda hi ha algunes zones del barri, en les que s’ha impulsat una nova edificació a base

Vistes del barri de la Salut des del Turo d’en Cartig

de pisos de varies alçades, zones ajardinades privades i zones verdes públiques per on passejar i passar el temps lliure. Aquest fet, fa que passejant pel barri de la Salut podem trobar edificacions molt diferents a tant sols uns carrers de diferència.

A P R O X I M A C I Ó A L' E N T O R N 1 7

10 12

16 11

12 6

15 9

IV E LS E Q U I PA M E N TS

EDUCACIÓ 1. Centre concertat Jesús Maria. C. de Lepanto, 3. 2. Llar d’infants Bambi. C. Ricard Strauss, 2-4. 3. Escola Alexandre Galí. Av. de Caritg, 1-A. 4. Institut SI Badalona. Av. del Marquès de Sant Mori, 251. 5. Institut Enric Borràs. Ptge. dels Encants, 4. 6. Escola Josep Carner. C. de Brasil, 2-4. 7. Escola Margarida Xirgu. C. de Torí, 10. 8. Centre concertat Mare de Déu de la Salut. Pg. de la Salut, 36-38. 9. Escola Arrels - Esperança. C. Provença, 7.

SALUT 10. Centre d’Atenció Primària La Salut. Pg. dels Encants, s/n.

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA 11. Oficina Municipal de districte n.4 La Salut / Llefià. Av. Marquès de Sant Mori, s/n. 1r pis del Mercat de La Salut (Centre Cívic La Salut).

OCI 12. Centre cívic La Salut. Av. Marquès de Sant Mori . 13. Centre comercial Màgic Badalona. C. Concòrdia, 1.

RELIGIÓ 14. Capella de Sant Joan Baptista. C. Autonomia, 21 . 15. Parròquia de Nostra Senyora de la Salut. Pg. de la Salut, 28-34 .

ALTRES 16. Escorxador Municipal. C. Arquitecte Fradera, s/n .

A P R O X I M A C I Ó A L' E N T O R N 1 9

V ELS COMERÇOS

ALIMENTACIÓ Supermercats. 11. Congelats. 2. Fruiteria. 8. Carnisseria. 5. Peixateria. 1. Forn de pa. 11. Pastiseries. 1. Llaminadures. 1.

BARS I RESTAURANTS Bars. 17. Restaurant. 3.

Xurreria. 1.

BANCS Sabadell Atlántico. 1. La Caixa. 2.

BBVA. 1. Catalunya Caixa. 1. Banco Popular. 1.

BOTIGUES Moda. 16. Merceria. 1. Perfumeria. 2. Papereria. 2. Estanc. 2. Loteria. 2. Mobles. 17. Electrodomestics. 7. Bugaderia. 1. “Tot a 100”. 8. Ferreteries. 2. Pintures. 1. Compra d’or. 1. Joieria. 1. Farmacia. 1.

SERVEIS

Perruqueria. 12. Dentista. 5. Inmobiliaria. 6. Locutori. 4. Advocat. 1. Autoescola. 1. Sastre. 1. Taller mecànic. 3.

Gimnàs. 1. Fisioteràpia. 1. Optica. 2. Veterinari. 1. Instal·lador carpinteria. 3. Instal·lador aigua/gas. 5. Tatuador. 1. Tarot. 1. Assesoria. 1 Seguretat. 1. Escola d’anglès. 2. Escola Karate. 1. Centre negocis. 1 . Assesoria. 1 . Parking. 1.

A P R O X I M A C I Ó A L' E N T O R N 2 1

B3 B5

B9 B 11 B 10

B 12 B 14

B 13

B 15

B 16 M1 B 17

B 19

B 18

B 20

B 21

VI LA MOBILITAT

METRO 1. Parada La Salut. C. de Lepanto, 3.

AUTOBÚS 2. Av. Cartig - Lepant. B2 / B4 / B15 / B23 / B29 / N2 3. Gral. Moragues - Calderón de la Barca. B2 / B4 / B15 / B23 / N2 4. Circumval·lació - Sant Pasqual. B5 / B15 / B81 5. General Moragues - Pau Piferrer. B15. 6. Calderón de la Barca - Estadi. B2 / B4 / B23 / N2 7. Richard Strauss - Autonomia. B5 8. Av. de Caritg - Isaac Albéniz. B5 9. Richard Strauss - Victor Balaguer. B5 10. Juan Valera - Ptge. Albert Llanas. B5 11. Pau Piferrer - Ptge. Peius Gener. B2 / B4 / B5 / B23 / N2 12. Calderón de la Barca - Gayarre. B2 / B4 / B23 / N2 13. Juan Valera - Ptge. Albert Llanas. B5 14. Av. Marquès de Sant Mori - Av. Caritg. B5 / B24 15. Av. Marquès de Sant Mori - Don Pelayo. B5 / B24 16. Av. Marquès de Sant Mori - Quevedo. B2 / B4 / B5 / B23 / B24 / N2 17. Quevedo - Av. Marquès de Sant Mori. B4 18. Bernat Metge - Escorxador. B4 19. Juan Valera - Floridablanca. B4 20.Quevedo - Nàpols. B4 21. Bernat Metge - Quevedo. B4

A P R O X I M A C I Ó A L' E N T O R N 2 3

VII L’ H A B I T A T G E

DISTRIBUCIÓ PER UNITATS DE CONVIVENCIA 1 persona. 1489 / 22,8 % 2 persones. 1701 / 26,0% 3 persones. 1358 / 20,8% 4 persones. 1006 / 15,4% 5 persones. 440 / 6,7% 6 o més persones. 545 / 8,3% Total. 6539.

PERSONES DE 20 ANYS O MÉS EN HABITATGE UNIPERSONAL 20-24 anys. 25-29 anys. 30-34 anys. 35-39 anys. 40-44 anys. 45-49 anys. 50-54 anys.

256 / 1,5 % 758 / 4,3 % 1274 / 7,2 % 1499 / 8,5 % 1290 / 7,3 % 1096 / 6,2 % 1011 / 5,7 %

55-59 anys. 1084 / 6,1 % 60-64 anys. 1328 / 7,5 % 65-69 anys. 1485 / 8,4 % 70-74 anys. 1363 / 7,7 % 75-79 anys. 1722 / 9,8 % 80-84 anys. 1793 / 10,2 % +85 anys. 1684 / 9,5 %

A P R O X I M A C I Ó A L' E N T O R N 2 5

5 2

VIII ELS CARRERS

Vista del Passeig de la Salut

AVINGUDES 1 Avinguda de Cartg 2 Avinguda Marquès de Sant Morí

PASSATGES 3 Passatge Torre 4 Passatge dels Encants

PASSEIGS 5 Passeig de la Salut A P R O X I M A C I Ó A L' E N T O R N 2 7

LA MASOVERIA URBANA LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU CONCEPTE

el concepte \ 30 els projectes actuals \ 32 el briefing \ 36 la proposta \ 38

30 LA MASOVERIA URBANA

I EL CONCEPTE

El terme “masoveria urbana” defineix una estratègia per assolir dos objectius, d’una banda reduir el nombre d’habitatges que degut al seu mal estat de conservació o a la necessitat de realitzar-hi obres per tal de dotar-los de les condicions mínimes d’habitabilitat romanen desocupats, i d’altra banda, donar resposta a les necessitats d’habitatge a través d’un oferiment de servei com a mecanisme d’accés a una llar. La utilització del mot masoveria urbana es fa per analogia amb els contractes de parceria i masoveria, en virtut dels quals els propietaris de finques rústiques cedeixen les finques o peces de terra de la seva propietat als futurs masovers per un període de temps determinat, i a canvi aquests es comprometen a mantenir la finca i a entregar una part dels fruits que aquestes produeixen d’acord amb uns percentatges establerts en virtut de les despeses i la inversió que assumeix el propietari i de les determinacions establertes de comú acord en el contracte de parceria i masoveria.

La masoveria urbana et dona l’oportunitat de viure, mantenir i treballar omplint de utilitat un espai fins ara en desús. És, per tant, una modalitat on es dona el fet residencial, la construcció o, millor dit, l’auto-construcció i la producció associada al mateix lloc. És a dir, un nou model d’habitat que tot interpretant un model tradicional, traslladant-lo a les ciutats, canviant-lo d’escala, substituint el camps i les bèsties per altres activitats, desplaçant una transacció econòmica o assistencial a una de productiva, de retorn al barri, permet obrir-se i implicar un grup molt ampli de ciutadans, futurs masovers.

LA MASOVERIA URBANA 31

32 LA MASOVERIA URBANA

II E LS P R OJ E CT E S A CT UA LS

L’esclat de la bombolla immobiliària ha deixat un rastre d’uns 450.000 habitatges buits a Catalunya. En aquest context, la masoveria urbana ha irromput als Països Catalans per trencar el paradigma de la propietat privada amb un sistema que beneficia tant propietaris com llogaters.

Davant la gran quantitat de cases buides o en mal estat que hi ha als Països Catalans, molts propietaris han vist en el sistema de la masoveria urbana una via per a donar valor als seus immobles. Alhora, la masoveria s’ha anat convertint en un tipus d’habitatge més accessible tant per a joves, com per a altres col·lectius com les persones desnonades. L’any 2007 es va incloure la masoveria urbana dins la legislació que regula el dret a l’habitatge a Catalunya. És per això que des de llavors hem pogut anar veient a les notícies com una serie d’associacions duia a terme projectes d’aquest tipus arreu de Catalunya.

PROJECTE SIS CLAUS A SANT CUGAT L’Administració local també veu en la masoveria urbana una alternativa a vies tradicionals d’accés a l’habitatge com ara els pisos de protecció oficial. Tal com explica Raül Grangé, regidor de Serveis Socials i Habitatge de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, aquest tipus de contractes “són un benefici per a tothom”. Des de la primavera d’enguany, l’Oficina Local d’Habitatge de la població ha iniciat tasques d’assessorament i documentació per tal de donar més seguretat jurídica tant a propietaris com aspirants a masovers. A més de la redacció d’un model de contracte, l’Oficina pretén avaluar l’estat dels immobles per determinar les obres que hi calen i el termini per

LA MASOVERIA URBANA 33

a fer la rehabilitació. D’aquesta manera es podrà fer un seguiment de com avancen les reformes i controlar que es compleixi el contracte. Segons afirma Grangé, aquest programa es vol combinar amb polítiques socials que garanteixin ajudes per facilitar un habitatge més assequible a famílies amb dificultats econòmiques. “El perfil de masover és més aviat jove, sobretot parelles, que busquen un intercanvi que no estigui basat en els diners”, comenta Grangé. Davant de totes aquestes propostes, cada cop són més els propietaris que veuen en la masoveria urbana una manera de donar valor a immobles en desús o mal estat. El fenomen s’ha instal·lat a les ciutats per capgirar el nostre concepte tradicional de propietat a través de projectes que volen emfatitzar el dret universal a un habitatge digne. La masoveria, reinventada, ha tornat al segle XXI. PROJECTE MULA A BARCELONA Al barri barceloní de Can Baró (a HortaGuinardó), després de mesos d’esforç i moltes jornades de treball, ja funciona el primer projecte de masoveria urbana a Barcelona. La iniciativa ha estat impulsada per sis joves, “cansades dels preus abusius dels lloguers” i amb una forta voluntat d’independitzar-se, que s’han compromès a reformar la finca Xalet Mercedes. Així es com va néixer el projecte MULA (Masoveria Urbana per a la Llar Alternativa), una aposta valenta per un habitatge deslligat de les regles del mercat. Com explica la Duna

34 LA MASOVERIA URBANA

Homedes, una de les masoveres, després de “pentinar” diversos barris buscant casa buides i, gairebé per casualitat, van topar-se amb el Xalet Mercedes, un edifici modernista de 1924. LA FUNDACIÓ SERGI A GIRONA A les comarques gironines, per exemple, la Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social (SerGi) promou aquest tipus de contracte perquè persones amb pocs recursos puguin accedir a un habitatge digne, dins d’un programa més ampli d’accions per garantir el dret a l’habitatge. Des que s’ha engegat el projecte, a finals del 2012, l’entitat ja ha posat en funcionament sis projectes de masoveria urbana a Girona i Lloret de Mar. En aquest cas, la Fundació té un rol molt important en tot el procés. Un cop han trobat propietaris interessats fan una valoració dels seus immobles per poder preparar el contracte. A partir d’aquí, tal com explica Bru Pellissa, director tècnic de la Fundació, es fa un seguiment dels usuaris, tan per assegurar-se que compleixen el contracte com per realitzar un acompanyament socioeducatiu, donant suport en altres problemàtiques socials. La Fundació també s’encarrega del cost de les reformes, que paga mitjançant una subvenció de “la Marató de TV3 per la pobresa” del maig del 2012. A canvi, els masovers, han de realitzar les reformes i pagar un lloguer molt reduït, d’uns 100 o 150 euros. Tot i així, la subvenció de La Marató que ha permès tirar endavant el projecte ara s’ha acabat, i la Fundació haurà de buscar altres vies de finançament.

Un dels habitatges del projecte Sis claus de Sant Cugat del VallĂ¨s

III EL BRIEFING

La majoria d’habitatges que avui ocupem van ser pensats i dissenyats per una societat que ja no existeix. Que ja no existeix com l’hem coneguda els darrers cinquanta anys.

Ni la família tradicional és la única plantilla que estructura una casa, ni una casa és per tota la vida, ni pot seguir consumint tant, ja sigui energèticament o econòmicament parlant, ni podem seguir associant lo nou a obra nova, ni el viure i el treballar son compartiments tan estancs, ni lo individual i lo comú contraris i un llarg etcètera que cada un de nosaltres va constatant en el seu dia a dia.

Però amb independència de la proporció que prenguin dins de cada projecte concret, les noves estratègies tindran en comú que hauran posat la imaginació en el centre del disseny i com no podria ser d’un altre manera, en el centre d’aquesta assignatura.

Les cases que ocuparem les properes dècades s’han de pensar avui des d’aquest canvi de paradigma. Seran diferents.

Partint d’un emplaçament, d’una necessitat i un client real, es planteja un projecte de masoveria urbana sobre un edifici situat al barri de la Salut a Badalona.

Les construirem i organitzarem tenint en compte altres paràmetres, alguns que provenen de l’esfera tecnològica i d’altres de l’àmbit de lo social.

36 LA MASOVERIA URBANA

EXERCICI

En l’actualitat l’edifici està afectat per una expropiació que ningú sap quan es produirà. Aquest fet ha deixat l’immoble en un estat de precarietat i progressiu deteriorament.

La propietat ha ofert l’edifici a Arrels Fundació perquè en faci un bon ús durant aquest temps incert. Arrels Fundació, associació dedicada a oferir sostre a aquells que viuen al carrer, proposa una anàlisi integral de l’edifici i els seus potencials per a desenvolupar habitatges d’acollida, altrament dits, “housing first”. L’assignatura projectes de l’Habitat Futur pren aquest enunciat com a punt de sortida de l’exercici. En l’actualitat l’edifici té una activitat comercial, un bar a peu de carrer i un veí vivint en una planta superior. CONCEPTES El nostre projecte redissenya la totalitat de l’edifici tenint en compte les següents set conceptes a desenvolupar: 1. Habitatges homologables al ideari housing first. Un mínim de 3 unitats.

2. Resoldre els habitatges a través d’una idea de edifici comunitari, conegut com a cohousing, que permeti compensar la falta de superfície i de recursos, conjuntament. 3. Definir un projecte que permet l’autoconstrucció. 4. Plantejar una construcció progressiva on els usuaris poden entrar a viure i van completant el medi a mesura que volen, poden o necessiten. 5. On la temporalitat del projecte en el lloc juga a favor, en l’ús i desenvolupament de sistemes constructius efímers, que no precaris, que poden ser fàcilment traslladables i reutilitzables en un altre emplaçament o ús. 6. Es proposa un programa de retorn social al barri, una activitat vinculada a les necessitats de l’entorn, que ha de poder ser produïda pels veïns de l’edifici. 7. Els habitatges i l’activitat hauran de proposar eficiència energètica i deixar al mínim les despeses i les dependències de consums.

LA MASOVERIA URBANA 37

38 LA MASOVERIA URBANA

III LA PROPOSTA

¿DE QUÈ ES TRACTA? Espai destinat a la creació de petits habitacles amb el fi de ser transportats a zones deshabitades. ¿COM FUNCIONA? Taller en el qual es convida al usuari a participar en la construcció d’un habitatge de superfície mínima, que aprofiti al màxim els recursos naturals de l’entorn i sigui el més sostenible possible. ¿PERQUÈ EN AQUEST BARRI? L’alta desocupació del barri de la Salut de Badalona i el vagatge històric d’aquest barri en el tema de l’autoconstrucció el fan un lloc idoni per a dur a terme aquest repte .

LA MASOVERIA URBANA 39

ESPAI PER A VIURE

ESPAI PER A EMMAGATZEMAR

3 habitatges de 20 M2 cadascún.

Zona tancada de 80 m2.

ESPAI PER A CONSTRUCCIÓ Zona semi-oberta de 120 m2

TALLER El taller hauria de trobar-se a peu de carrer, per tal que els usuaris que estiguessin passejant pel carrer poguessin entrar i xafardejar el que es fa i, es poguessin apuntar en qualsevol moment a l’activitat. MAGATZEM Seria necessari que el magatzem fos una zona tancada, ja que hauria de contenir materials que haurien d’estar protegits de la pluja. També hauria de ser una zona de fàcil accés per tal de facilitar el transport a l’arribada dels materials. VIVENDA Seria interressant que la zona d’habitatges gaudís d’una posició privilegiada, amb zones tancades evidentment, però també zones semi obertes (tipus porxo, arbres,...) i obertes (pati, jardí).

40 LA MASOVERIA URBANA

ESTAT ACTUAL DE LA PARCEL·LA

ESPAI PER A VIURE

ESPAI PER A CONSTRUÏR

ESPAI PER A EMMAGATZEMAR

PROPOSTA

LA MASOVERIA URBANA 41

EL PROJECTE L’INICI D’UNA ACTIVITAT

el concepte \ 44 els referents \ 46 les conclusions \ 57 les primeres idees \ 58 el replanteig del sistema \ 64 la proposta final \ 68 les fases constructives \ 75 els sistemes tècnics \ 78 els detalls constructius \ 96

44 EL PROJECTE

I EL CONCEPTE

Estudiant l’espai disponible per a la zona de vivendes i analitzant el briefing i portant-lo fins al límit arribo a la conclusió que el tipus d’habitatges que poden complir totes les condicions s’assimilen bastant a les característiques dels habitatges d’emergencia o vivenda mínima. Aquest tipus d’habitatges requereixen d’uns sitema constructiu senzill, que la construcció d’aquests estigui a l’abast de qualsevol persona, ja que en situacions extremes com ara desastres naturals, es fonamental comptar amb tot l’ajut possible, ja sigui de constructors experts o arquitectes, com ara de gent voluntària que ha vingut d’arreu del món per ajudar. A més aquest tipus d’habitatges solen comptar amb sistemes per tal de poder agrupar-los entre ells si es necessàri o poder-los apilar, ja que sovint l’espai que es pot destinar a l’implantació d’aquests petits mòduls no sempre és la desitjada.

EL PROJECTE 45

Zona superior del projecte Spirit Shelter

46â&#x20AC;&#x192; EL PROJECTE

II ELS REFERENTS

Per tal de facilitar la conceptualització del projecte, vaig buscar alguns referents que tractessin el tema d’habitatge mínim, com ara arquitectures que havien sorgit a partir de desastres naturals (tornados, tsunamis, terratremols,... ), zones en les que s’havien d’accondicionar vivendes per un temps limitat i que per tant els recursos eren força limitats o vivendes per a poblacions superpoblades com ara el Japó. De consultar tots aquests exemples, vaig veure com es repetia un patró comú i en vaig poder extreure unes conclusions.

EL PROJECTE 47

ISLAND HOUSE 2BY4 ARCHITECTS

GENERAL Superfície: 21 m2 Materials: Fusta DETALLS És molt interessant l’agrupació que es realitza de la zona d’aigues, ja que és resol tot el sistema en un espai mínim d’uns aproximadament 3m2. També és important l’evaluació de l’ús d’aquestes zones ja que tan sols s’usen comptats cops al dia i per tant no es necessàri que ocupin un espai físic les 24 hores i fins i tot no fa falta que estiguin vistes. 48 EL PROJECTE

EL PROJECTE 49

SPIRIT SHELTER ALLERGUTENDIGNE

GENERAL Superfície: 25 m2 Materials: Fusta DETALLS D’aquest habitatge el fet més important es la gran relació que té amb l’exterior, és a dir, quan aquest s’obre es crea una zona porxada que fa molt agradable l’ús d’aquest espai per a menjar, llegir o descansar.

50 EL PROJECTE

EL PROJECTE 51

52 EL PROJECTE

EL PROJECTE 53

TRICYCLE HOUSE

PEOPLE’S ARCHITECTURE OFFICE

GENERAL Superfície: 6-10 m2 Materials: Polipropilé Per a l’exposició Get it louder, Beijing, 2012 DETALLS El material plàstic utilitzat, el polipropilé, és translúcid i per tant permet el pas de la llum, ja sigui la solar durant el dia, o el de les faroles del carrer durant la nit. Aquest peculiar habitatge és plegable i permet que tingui unes dimensions reduïdes quan s’ha de transportar i augmentar els m2 quan es troba en un lloc “fixe”. Un dels avantatges principals és que les vivendes es poden connectar entre elles, de tal manera que es pot crear una vivenda més espaiosa a partir de la unió de varies peçes. 54 EL PROJECTE

EL PROJECTE 55

Visió general dels mòduls transportables Trycicle house & garden

56 EL PROJECTE

III LES CONCLUSIONS

D’estudiar els anteriors exemples, he comprovat com existeix un patró comú en tots el projectes d’habitatge mínim: 1. L’ús adequat de l’espai és vital per a qualsevol espai reduït. Aprofitar el màxim les dimensions tant en planta com en secció és la clau de tots els projectes. 2. Per tant la mobilitat d’elements que són freqüents en un habitatge però que en general utilitzem unes determinades hores al dia es fonamental per tal que l’aprofitament de la vivenda sigui màxim.

3. Seguint la conclusió anterior, si aquests elements no s’utilitzen la major part del temps, tampoc és necessàri que estiguin visibles sempre. 4. L’agrupació de la zona d’aigues en la part més “fixe” és un bon recurs. 5. La possibilitat d’obrir l’espai a l’exterior i crear zones intermitges. 6. L’ús de materials lleugers i de fàcil ensamblatge és essencial.

EL PROJECTE 57

IV LES PRIMERES IDEES

DIFERENCIACIÓ ZONES

ZONA HUMIDA COCCIÓ + HIGIENE

ZONA SECA DORMIR + EMMAGATZEMAR

AGRUPACIÓ FUNCIONS EN MÓDULS FIXES

3 X 0,60 m.

RENTAMANS + SANITARI + DUTXA FOGONS + FRIGORIFIC

58 EL PROJECTE

LLIT + ARMARIS TAULA + CADIRES

UNIÓ DELS MÓDULS MITJANÇANT UN SISTEMA MÓVIL

Móduls tipus armari

Espai lliure variable

POSICIONS SEGONS FUNCIÓ

DORMIR

CUINAR / MENJAR

DUTXAR-SE

ESTAR

EL PROJECTE 59

MÓDUL D’HIGIENE I COCCIÓ En aquest módul s’agrupa la zona d’aigues que requereixen una previa instal·lació, per tant aquest módul s’ha de fixar en la zona que hi hagin fetes les preinstal·lacions i no es possible la mobilitat d’aquest. 60 EL PROJECTE

MÓDUL D’EMMAGATZEMATGE I DORMITORI Aquest módul a diferència de l’anterior si que pot ser mogut, ja que els elements que el composen es poden disposar en l’espai a gust de l’usuari i no necessiten estar fixats en un punt concret. EL PROJECTE 61

UNA APROXIMACIÓ A LES FASES CONSTRUCTIVES Per tal de concretar més el projecte i intentar comprendre millor el procés a seguir a l’hora de dur a terme aquesta construcció, vaig realitzar uns primer esbossos del que podríen ser les fases constructives del projecte basat en l’implantació d’aquests móduls en la parcel·la existent. La primera premissa que vaig establir des d’un bon començament va ser que des d’un principi s’enderrocaria tota l’edificació existent, ja que aquesta actualment està en un estat precari i a

la llarga s’hauria d’enderrocar o reformar fent-hi una gran inversió. A partir d’aqui es realitza una construcció progressiva, donant més importància als móduls d’aigua ja que necessiten coordinar-se amb les preinstal·lacions. Seguidament es duu a terme la construcció de la coberta, per tal que els móduls quedin protegits i, finalment els tancaments verticals.

FASE 0 SITUACIÓ ACTUAL

FASE 1 E N D E R R O C D E L’ E D I F I C A C I Ó E X I S T E N T

FASE 2 CONSTRUCCIÓ MURS PERIMETRALS

FASE 3 ACCÉS A LAPLANTA PRIMERA

62 EL PROJECTE

FASE 4 IMPLANTACIÓ ZONA VERDA

FASE 5 I N S E R C I Ó M Ó D U L S D ’A I G U A

FASE 6 TANCAMENTS DELS HABITATGES

FASE 7 COBERTA VERDA

FASE 8 CONSTRUCCIÓ ZONA COMÚ

FASE 9 TANCAMENTS

EL PROJECTE 63

V EL REPLANTEIG DEL SISTEMA

Arribada aquesta fase del projecte, el concepte incial s’havia dividite en dues idees. La primera i fonamental per a seguir el briefing era el tema de l’autoconstrucció i la senzillesa dels elements constructiu. L’altra era el disseny d’aquests mòduls mencionats amb anterioritat, que contenien totes les funcions de les que ha de disposar un habitatge. Però en algun moment aquestes dues idees s’havien allunyat massa l’una de l’altra i, el resultat havien estat uns mòduls prefabricats en un taller previ. Aquests arribaven ja muntats a l’obra i l’única tasca a realitzar era la col·locació d’aquests, que a més havia de ser mitjançant una grua, ja que pel

64 EL PROJECTE

tema del pes no es podia realitzar manualment, fet que deixava a l’usuari completament fora del procès de construcció. Per tant, intentar recuperar una mica més la idea d’autoconstrucció, em vaig fixar en projectes realitzats amb sistemes d’andamis. Tots ells incorporaven mobiliari dissenyat per a poder-se incorporar amb facilitat a aquestes estructures i a més amb la possibilitat d’incorporar-lo a l’alçada que l’usuari requerís. A partir d’aquí vaig replantejar el sistema dels mòduls i el tipus de construcció.

Botiga En Route a Tokyo, projecte de l’estudi Schemata Architects

EL PROJECTE 65

FASE 1_ ENDERROC Enderroc de l’edificació actual i construcció d’un mur perimetral

FASE 2_ REPLANTEIG ANDAMIS Divisió de la parcel·la en seccions i col·locació de les bases dels andamis

F A S E 3 _ C O L· L O C A C I Ó D E L S A N D A M I S Col·locació dels tubs verticals i de les escales d’accés a la planta primera 66 EL PROJECTE

F A S E 4 _ P R E I N S T A L· L A C I Ó + P A V I M E N T Pas dels conductes d’aigua i electricitat. Col·locació del paviment dels habitatges i de les zones verdes.

FASE 5_ CONSTRUCCIÓ PROGRESSIVA Z O N A C O L· L E C T I V A Zona de rentat de roba, cuina auxiliar, espai polivalent.

FASE 6_ CONSTRUCCIÓ PROGRESSIVA ZONA PRIVADA Possibilitat de distribuir l’habitatge segons necessitats de l’usuari. EL PROJECTE 67

VI LA PROPOSTA FINAL

Finalment el mòdul projectat és una combinació de la primera idea d’agrupar la zona humida i la seca en mobles diferents i que la construcció d’aquest mobiliari es complementés amb el sistema de pilars tipus andami. Els mòduls tenen una gran relació amb l’exterior ja que la zona d’entrada són portes correderes de vidre que en cas que l’usuari ho desitgi es pot

68 EL PROJECTE

obrir tota la façana que dóna al pati. En les primeres fases d’edificació es planteja la cosntrucció dels mòduls de la planta primera, els quals poden habitar fins a 3 usuaris, però la idea és que en posteriors fases es pogués arribar a apilar aquests mòduls, construïnt així varis pisos.

PÚBLIC / PRIVAT La part pública es troba situada a peu de carrer per tal que els ciutadans puguin accedir-hi i tafanejar les activitats realitzades. La zona més elevada es reserva a la vivenda privada.

C O L· L E C T I U / Í N T I M El módul situat en la zona pública es reserva per a l’ús d’espais comuns de la comunitat, com ara per a rentar la roba, cuinar conjuntament o descansar. En canvi, els móduls situats en la zona privada són de carácter íntim, és a dir cada usuari pot decidir conviure sol en un módul, o es poden agrupar dos móduls en cas de ser una parella o una família.

EL PROJECTE 69

70 EL PROJECTE

EL PROJECTE 71

72 EL PROJECTE

EL PROJECTE 73

74 EL PROJECTE

VII LES FASES CONSTRUCTIVES

FASE 1_ FONAMENTACIÓ Divisió de la parcel·la en seccions i col·locació de les bases de fusta per a encastar els tubs d’andamis.

FASE 2_ PILARS Col·locació dels tubs verticals i de les escales d’accés a la planta primera EL PROJECTE 75

FASE 3_ BIGUES FORJAT Pas dels conductes d’aigua i electricitat. Col·locació de les bigues per al forjat.

FASE 4_ FORJAT Col·locació de la base per al forjat de les vivendes i la coberta vegetal.

FASE 5_ BIGUES COBERTA Col·locació de les bigues per a la coberta. 76 EL PROJECTE

FASE 6_ COBERTA Col·locació de la coberta.

FASE 7_ TANCAMENTS Col·locació progressiva dels paraments verticals.

FASE 8_ COBERTA VEGETAL Col·locació de la catifa de vegetació de SemperGreen. EL PROJECTE 77

78 EL PROJECTE

VIII ELS SISTEMES TÈCNICS

Avui en dia, el desenvolupament és una preocupació mundial que trascendeix les ideologies i els interessos inmediats. Es alhora un repte tant moral com polític... Que demostra que l’estabilitat i la prosperitat són indivisibles. Kofi Annan

Les ciutats i espais urbanitzats que conformen el nostre paisatge són entitats vives complexes que produeixen un fort impacte sobre el planeta. Aquestes ciutats i espais urbanitzats són resultat de tres factors que van estretament lligats: el model de ciutat i territorial, el model de producció industrial i el model de desenvolupament econòmic. Els estandards de confort i qualitat que imposa el desenvolupament econòmic actual creix dia a dia, fent augmentar la quantitat i diversitat de subministraments necessaris (materials, aigua i energia) i, per tant, la petjada sobre el medi. Conseqüentment també s’incrementen les emissions i residus que s’emeten a l’atmosfera, a l’aigua, al sòl... Aquests subministres i emissions produiran tot un seguit d’alteracions en el medi (pluja àcida, escalfament global, destrucció de la

capa d’ozó...), ja sigui de forma directa o indirecta, a conseqüència del seu ús o durant la producció, transport... Per aquesta raó cal reflexionar i prendre consciència de les repercussions que qualsevol intervenció pot produir sobre el medi durant la planificació (el disseny, la implantació, l’organització...), el desenvolupament (el procés constructiu...), la vida útil (el manteniment, la gestió, l’ús que se’n deriva, efectes sobre la salut...) i la seva posterior deconstrucció. La forma d’aquests espais, els estandards marcats i la seva construcció són elements essencials per minimitzar el seu impacte sobre el medi i garantir-ne un ús més eficient, de forma que doni resposta a les necessitats presents sense comprometre la capacitat de les generacions futures a satisfer les seves.

EL PROJECTE 79

1. ÚS DE VEGETACIÓ

La cobertura vegetal exerceix un efecte refrigerant, gràcies a la transpiració per evaporació de les plantes. La temperatura emesa per la cobertura vegetal será de 6 a 10º inferiors que l’emesa per materials que absorbeixen calor (asfalt) o materials reflectants (grava o pedres de color clar).

80 EL PROJECTE

Per a aquest projecte en concret, on la mobilitat dels elements es fonamental l’ús de catifes de vegtació de l’empresa Sempergreen a mode de cobertura vegetal en els patis interiors i les cobertes, ens ajuda a reduir la temperatura de la parcel·la, a més de garantir-nos la possibilitat de modificar la posició d’aquest element.

CATIFA DE SEDUM MIXT La catifa vegetal Sedummixmat de Sempergreen® es planta amb deu varietats diferents de Sedum. Les plantes es cultiven en una fibra de coco i un sustrat desenvolupat especialment per l’empresa. En el moment de l’entrega la catifa està coberta sempre en un mínim del 95% de vegetació precultivada. El Sedum és una petita planta que pot enmagatzemar aigua a la fulla, raó per la qual la planta es pot adaptar perfectament a diferents condicions climàtiques.

EL PROJECTE 81

2. ENERGIA

Tradicionalment l’home ha tingut en compte les condicions climàtiques i d’entorn a l’hora de dissenyar els edificis, i ha condicionat la seva forma per tal de tenir el màxim de confort ambiental interior (tèrmic i lumínic). Amb l’augment de la població, l’ocupació del territori i l’increment d’exigències de confort, no ha estat suficient el disseny passiu dels edificis i s’han incorporat els sistemes actius, es a dir les

82 EL PROJECTE

instal·lacions, per arribar a nivells de confort mes elevats. El disseny passiu de l’edifici, suposa incorporar solucions arquitectòniques i constructives adequades al clima i l’ecosistema de la zona a on s’implanta l’edifici per tal d’aconseguir confort interior per si sol, de forma gratuïta, reduint al màxim les aportacions energètiques que suposin consum energètic.

SISTEMA PASSIU D’ESTALVI ENERGÈTIC

MÒDULS D’HABITATGES

MÒDUL COMUNITARI

FORMA I VOLUM El concepte fonamental del projecte és l’habitatge mínim, és a dir, la construcció d’uns mòduls de dimensions reduïdes on els habitants poden viure mentre es troben en un periode de transició a la seva vida (ja siguin persones sense sostre, com ara viatgers que estan de pas a la ciutat, o estudiants que necessiten una residencia per un temps limitat). El punt fort d’aquests móduls es que es poden agrupar vertical o horitzontalment, creant espais més gran per si fos necessari. Per tal d’alliberar aquest mòdul d’algunes funcions més comunitaries, s’ha col·locat un mòdul en la part més avançada de la parcel·la. EL PROJECTE 83

SISTEMA PASSIU D’ESTALVI ENERGÈTIC

IL·LUMINACIÓ I VENTILACIÓ NATURAL Per tal de garantir una ventilació creuada satisfactoria s’han situat les obertures en façanes oposades que comuniquen amb patis interiors. La distribució interior situada en les façanes cegues per met la correcta circulació dels fluxes d’aire. Respecte a les obertures, no hi havia gaire possibilitat d’elecció, ja que de les 4 façanes dels móduls, dues d’aquestes es situen en contra de murs perimetrals, per tant les altres dues façanes lliures s’ha mirat d’obrir-les al màxim per tal de captar la major part d’i·luminació natural.

84 EL PROJECTE

SISTEMA PASSIU D’ESTALVI ENERGÈTIC

HIVERN / INCLINACIÓ 27º

ESTIU / INCLINACIÓ 72º

OBERTURES I PROTECCIONS SOLARS Per tal de controlar l’accés de llum a l’habitatge es col·loquen unes persianes exteriors que permeten controlar l’enlluernament en determinades hores del dia. L’altre recurs utilitzat és l’ús del voladís superior, que en posteriors fases servirá per a l’accés a la planta superior, però que per a l’habitatge de la planta primera té un ús fonamental. El voladís té una longitud determinada que permet la incidencia del sol a l’interior de l’habitatge a l’hivern, però protegeix de la radiació solar a l’estiu.

EL PROJECTE 85

SISTEMA PASSIU D’ESTALVI ENERGÈTIC

5 4 3 2 1

AÏLLAMENT / INÈRCIA TÈRMICA Els materials seleccionats per a la construcció dels mòduls havien de complir unes condicions ecològiques determinades, però tambè havien de ser fàcils d’ensamblar, per tant com a base per al forjat vaig escollir panells de fusta de KLH amb el tractament adequat per a estar a l’exterior. Com a aïllament vaig seleccionar el model steico flex, degut a la seva forma compacta i fàcilment manejable.

86 EL PROJECTE

SISTEMA ACTIU D’ESTALVI ENERGÈTIC

ENTRADA ZONA PRIVADA

Horari d’obertura: indefinit PErÍODES DE MÉS ÚS: a les 9 del matí i a les 7 de la tada

zona comú

Horari d’obertura: de 7 del matí a 2 de la matinada PErÍODES DE MÉS ÚS: de 9-11 del matí / de 12-3 del migdia / de 8-10 de la nit

ZONA HABITATGES PRIVATS

PErÍODES DE MÉS ÚS: de 7 de la tarda a 9 del matí

ZONIFICACIÓ + SISTEMES DE CONTROL Per a poder reduïr el consum d’energia innecessari, es diferencien els mòduls segons la funció que desenvolupen i l’ús que tindrán un cop la parcel·la s’habiti. Probablement la zona comú, que és la més amplia, és la que tindrà un ús més continuu. En canvi els mòduls d’habitatge es preveu un ús més límitat a les hores de dormir. En la zona d’entrada es preveu uns interruptors amb temporitzador, ja que no s’hi han de dur a terme activitats de llargs periodes.

EL PROJECTE 87

SISTEMA ACTIU D’ESTALVI ENERGÈTIC

radiador microcanal per a empotrar al terra

radiador de baixa temperatura

FAN COILS PER A PARET

FONT D’ENERGIA RENOVABLE + SISTEMA CALEFACCIÓ + SISTEMA EMISSOR DE CALOR Com a font d’energia renovable volia escollir un sistema que no requerís una gran inversió a l’hora de fer la instal·lació, es per això que vaig escollir l’aerotermia. La bomba de calor aerotèrmica es troba situada en el pati del fons de la parcel·la, ja que és el lloc on menys afecta visualment. La caldera esta situada en el mòdul d’entrada, per tal de poder-hi accedir fàcilment per a fer la lectura dels comptadors. Coma sistema de calefacció vaig seleccionar radiadors de baixa temperatura per a la zona de finestres i radiadors de microcanal encastats al terra per a la zona de les portes correderes. Com a sistema refrigerant es col·loquen fan coils a sobre de les finestres. Tots els elements són de la marca GreenHeis. 88 EL PROJECTE

INSTAL·LACIONS

FAN-COIL ELECTRICITAT AIGUA RADIADORS

DETALL EXPLICATIU

ELECTRICITAT, AIGUES, SISTEMA EMISSOR DE CALOR/FRED Ja que el sistema constructiu proposat ho permetia, vaig decidir passar les instal·lacions per dins d’aquesta. D’aquesta manera queden ocultes dins dels tubs horitzontals. Cada un dels 4 tubs està situat a una altura diferent i per tant cada tipus d’instal·lació es col·loca en l’altura més adequada.

EL PROJECTE 89

3. AIGUA

La disponibilitat d’aigua en una zona com la Península ibèrica és limitada. Problemes com el manteniment dels cabals ecològics, la salinització d’aqüífers o la desaparició dels boscos de ribera són només un indici dels desequilibris ecològics que la sobreexplotació dels recursos hidràulics comporta. Per tant, és fonamental el desenvolupament de polítiques i actituds encaminades cap a

90 EL PROJECTE

un consum racional d’un bé tan escàs. Parlar d’aigua als edificis vol dir plantejar-se reduir el seu consum i la possible utilització de l’aigua de pluja o la reutilització de les aigües grises.

3.1 SISTEMA URBÀ DE DRENATGE SOSTENIBLE

COBERTA VEGETAL + DRENATGE FILTRANT, DIPOSIT DE RETENCIÓ Per aprofitar l’aigua de la pluja que cau en tota la superfície de les cobertes i en els patis interiors, es col·loca una capa drenant a sota de la catifa de vegetació de Sempergreen, per tal de retenir tota l’aigua i transportar-la cap a un dispòsit de retenció situat a la planta 0. Aquesta aigua es aprofitada per a realitzar algunes tasques del taller que es troba a la mateixa planta.

EL PROJECTE 91

3.2 SISTEMES DE RECUPERACIÓ D’AIGUA

4 5

3 2

1. SÓL EXISTENT 2. taulells de fusta contralaminada de KLH de 10 cm 3. RasTRELLS DE FUSTA DE 8x20 CM 4. TAULELL DE FUSTA CONTRALAMINADA DE KLH de 4 CM 5. LÀMINA IMPERMEABLE DE POLIPROPILÉ 6. CAPA DRENANT I RETENIDORA D’AIGUA 7. CAPA FILTRANT 8. CAPA ABSORBENT 9. CATIFA DE VEGETACIÓ DE SEDUM MIXTE DE SEMPERGREEN

RECOLLIDA D’AIGUES PLUVIALS Per a la recollida d’aigues pluvials s’implanta un sistema de coberta de drenatge juntament amb un dipòsit de retenció, explicat anteriorment.

92 EL PROJECTE

3.2 SISTEMES DE RECUPERACIÓ D’AIGUA

SISTEMA DE FILTRATGE SELECTIU SISTEMA DE TRACTAMENT D’AIGUA

DISPÒSIT DE TRACTAMENT AIGUA NO REUTILITZABLE CISTERNA WC

REUTILITZACIÓ D’AIGUES GRISES Com a sistema de reutilització d’aigues grises s’ha dissenyat un módul de lavabo + wc, que imita el sistema del lavabo w+w de Roca, el qual aprofita l’aigua del lavabo per a omplir la cisterna del wc.

EL PROJECTE 93

3.3 SISTEMES DE D’ESTALVI D’AIGUA

MONOCOMANDAMENT LAVABO MAX DE TRES GRIFERIA

MONOCOMANDAMENT PICA VERTICAL MAX DE TRES GRIFERIA

COLD-TRES

TRES DUO

Sistema de baix consum energètic en el que la griferia s’obre sempre amb aigua freda, evitant l’encesa innecesaria de l’escalfador.

Sistema de baix consum d’aigua amb una obertura de la maneta en dues posicions. En la posició intermitja es consumeix el 50% d’aigua.

AIXETES Per tal de reduïr el consum d’aigua, s’han escollit unes aixetes de Tres que compten amb dos sistemes sostenibles que disminueixen notablement el consum. Ambdues aixetes es col·loquen tant als mòduls privats com als públics.

94 EL PROJECTE

4. SALUT

7 8

4 3

MESURES PER A EVITAR LA CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA Per tal de protegir l’habitant de la possible contaminació electromagnètica dels veïns s’ha col·locat una làmina de de blindatge magnetic G-Iron Flex de Radiansa, tant al forjat i coberta com als paraments verticals. Per tal d’evitar-ho en les zones vidriades, és dóna l’opció als usuaris de col·locar cortines que preveuen aquest fet.

EL PROJECTE 95

IX ELS DETALLS CONSTRUCTIUS

96 EL PROJECTE

DETALL a

DETALL B

Per a concretar més el tipus de construcció del meu projecte he realitzat diversos detalls constructius en la zona dels fonaments, forjat i els trobaments amb els paraments verticals. Gairebé el mòdul està pensat per construïr-se amb materials naturals, com ara la fusta, l’aïllant de cel·lulosa, el linòleum,... Aquests materials s’han escollit també per la

DETALL C

DETALL D

facilitat que mostren a l’hora d’ensamblar-los entre ells. Els materials aqui esxplicats són la base dels mòduls, però desprès l’usuari té la possibilitat d’escollir com vol personalitzar-se la vivenda, ja sigui pintant la fusta, recobrint-la amb paper de paret o escollint un tipus o altre de cortines i mobiliari.

EL PROJECTE 97

DETALL A.

TROBADA DEL FORJAT AMB EL PARAMENT VERTICAL

7 8

5 4 3

98 EL PROJECTE

DETALL B.

TROBADA DELS FONAMENTS I PILARS AMB EL FORJAT

5 1. SÓL EXISTENT 2. FONAMENTACIÓ. BLOC MASSÍS DE FUSTA DE 50x50 cm 3. PERFIL QUADRAT D’ACER DE 10x10 cM 4. RECOBRIMENT AÏLLANT DE POLIPROPILÉ 5. taulells de fusta contralaminada de KLH de 10 cm 6. AÏLLANT TÈRMIC FLEXIBLE STEICO FLEX DE 20 cm 7. PANELL DE BLINDATGE MAGNETIC G-IRON FLEX DE RADIANSA de 0,5 cm 8. PAVIMENTO LINÓLEUM DE TARKETT de 1 cm

EL PROJECTE 99

DETALL C.

TROBADA DEL FORJAT AMB EL PARAMENT VERTICAL

5 8 4

4 3

100 EL PROJECTE

1. SÓL EXISTENT 2. FONAMENTACIÓ. BLOC MASSÍS DE FUSTA DE 50x50 cm 3. BIGUES DE FUSTA DE 20x10 cm 4. taulells de fusta contralaminada de KLH de 10 cm 5. AÏLLANT TÈRMIC FLEXIBLE STEICO FLEX DE 20 cm 6. PANELL DE BLINDATGE MAGNETIC G-IRON FLEX DE RADIANSA de 0,5 cm 7. PAVIMENTO LINÓLEUM DE TARKETT de 1 cm 8. RASTRELL DE FUSTA DE 8x20 cm 9. rastrell de fusta de 25x15 cm 10. RADIADOR MICROCANAL EMPOTRAT AL TERRA DE GREENHEIS 11. PERFIL DE FUSTA PER A PORTES CORREDErES 12. LÀMINA IMPERMEABLE DE POLIPROPILÉ 13. TAULELL DE FUSTA CONTRALAMINADA DE KLH de 4 CM

DETALL D.

TROBADA DEL PORXO AMB EL PATI INTEIROR

5 2 1. SÓL EXISTENT 2. taulells de fusta contralaminada de KLH de 10 cm 3. RECOBRIMENT AÏLLANT DE POLIPROPILÉ 4. TAULELL DE FUSTA CONTRALAMINADA DE KLH de 4 CM 5. rastrell de fusta de 8x20 cm 6. CAPA DRENANT I RETENIDORA D’AIGUA 7. CAPA FILTRANT 8. CAPA ABSORBENT 9. CATIFA DE VEGETACIÓ DE SEDUM MIXTE DE SEMPERGREEN

EL PROJECTE 101