HERBARI DIGITAL
Escola Los Castellets
NOM COMÚ:
Espígol
NOM CIENTÍFIC: Lavandula Angustifolia. DESCRIPCIÓ
Planta semiarbustiva i molt aromàtica que té tiges endurides a la base i tiges verdes quadrangulars superiors i que
[]
arriba als 50-80 cm d'alçada. Les fulles són oposades, estretes, acabades en punta i finament peludes. RECOL·LECCIÓ: Floreix durant els mesos de juliol-agost.
USOS:
MEDICINALS – CULINARIS –HÀBITAT: Viu en zones assolellades de la terra baixa i COSMÈTICS de la muntanya mitjana. - Per evitar que els insectes s’apropin a les figues seques. - És relaxant. - Per fer fregues quan et torces el turmell. - Per perfumar els armaris i la roba.
CURIOSITATS: Des de molt antic és utilitzat per les seves propietats medicinals i per a la fabricació de perfums. També tradicionalment se'n feien petites bossetes que es guardaven als calaixos i als armaris per aromatitzar la roba.
DITES: Si bona olor vols sentir, espígol has de collir.
NOM COMÚ:
Espernallac o Botja de Sant Joan
NOM CIENTÍFIC: Santolina Chamaecyparissus DESCRIPCIÓ L’espernallac és una planta aromàtica i perennifòlia que fa entre 20 i 70 cm.
[]
d’alçada. Les tiges són primes i llargues i les fulles molt petites de color verd. Les flors són de color groc.
RECOL·LECCIÓ: primavera-estiu
USOS:
MEDICINALS – CULINARIS – COSMÈTICS
-Antigament, s’utilitzava per fer fort el cabell - També s’utilitzava per tenyir la llana de color groc. - És una planta digestiva que alleuja el mal d’estómac o per si mengem molt. - Ës una planta desinfectant que cura les ferides - L’espernallac alleuja i cura les llagues de la boca.
HÀBITAT: Si vols trobar espernallac, busca un lloc sec i ben assolellat.
CURIOSITATS: Antigament,per Sant Joan se n’anava a buscar per envoltar la foguera d’espernallac així quan es cremava feia molt bona olor. D’aquí el seu nom: Botja de Sant Joan
DITES: Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any.
NOM COMÚ:
Romer o romaní
NOM CIENTÍFIC: Rosmarinus officinalis DESCRIPCIÓ És un arbust perenne i aromàtic d’un metre d’alçada. L'arrel és axonomorfa amb
[]
tiges molt ramificades. Les fulles són lanceolades, de color verd i petites. I les flors són de color lila i estan agrupades en petits conjunts. RECOL·LECCIÓ:podem trobar romer tot
l’any, però floreix de finals de primavera fins principi d’estiu.
HÀBITAT: Als Països
USOS:
MEDICINALS – CULINARIS –
COSMÈTICS:
és molt utilitzat a la cuina tradicional mediterrània condimentant una gran varietat d'aliments.
Catalans té una distribució general. En trobem des del nivell del mar fins als 3500 metres d'altitud. És fàcil de localitzar a les muntanyes, tant humides com seques.
És utilitzat en perfumeria. La seva fusta serveix com a combustible i també per a fer peces de llaüts i altres instruments musicals Com a us medicinal presenta una activitat diürètica, és semblant als antiinflamatoris millora l'activitat circulatòria, i també en tractaments d'asma
DITES: Mala és la nafra que el romer no sana.
CURIOSITATS: és molt característica la seva olor. És molt coneguda la mel de romer. Serveix per fer fregues, curar les nafres de la boca i fer infusions
NOM COMÚ: Fonoll o fenoll NOM CIENTÍFIC: Foeniculum vulgare DESCRIPCIÓ Planta silvestre amb una tija erecta de color verd-blau, d’una olor agradable i amb fulles molt fines. Les flors són
[]
petites i grogues I formen umbrel.les. Un cop assecades es recullen uns fruits minúsculs. Pot arribar fins a 2 metres d’alçada.
RECOL·LECCIÓ: Floreix cap a l’estiu, entre els mesos de maig i setembre.
USOS:
MEDICINALS – CULINARIS – COSMÈTICS:
Antigament les fulles verdes i crues es feien servir com a ingredient d’amanides. També es pot bullir fent sopes.
HÀBITAT: Es originària de la Mediterrània , es troba al sud d’Europa i a l’Orient. És una planta molt resistent a la secada.
Es pot fer infusió que ajuda a recuperar la sensació de mareig.
CURIOSITATS:
També es posa a les olives verdes per a què li doni un bon aroma.. Fa molt bona olor. Olor d’anís.
DITES: Pel maig, fonoll pel cavall. Fonoll i ruda, fan sa vista agudaMal de ronyons, cataplasmes de fonoll.
A la Grècia clàssica, fa 2500 anys, el metge Hipòcrates receptava a les mares lactants una tassa d’infusió de fonoll per afavorir la producción de llet.
NOM CIENTÍFIC: Thymus vulgaris (“thymos”, en grec, vol dir perfum). NOM COMÚ: Timó, farigola...
DESCRIPCIÓ: És un arbust que arriba als 30 o 40 cm d'alçada. Té la tija llenyosa i les seues fulles són de color verd apagat per l'anvers i de color blanquinós pel revers ja que estan plenes de pelets blancs i, a més, semblen més petites del que en realitat són perquè estan doblegades cap al revers. Les flors d'esta dites;
planta
són
hermafro-
estan formades per cinc sèpals soldats i cinc pètals que també ho estan i són
de color blanc o rosa. RECOL·LECCIÓ: Divendres Sant és el dia més indicat
per fer-ne la recol·lecció ja que acostuma a estar a prop de la primera lluna plena de primavera, però pot fer-se de març a juny coincidint amb la floració. USOS CULINARIS, I COSMÈTICS:
MEDICINALS
El timó s'utilitza per a fer les típiques sopes, per a donar aroma i sabor als guisats, per condimentar les olives i per ela-borar licor (ratafia). Té propietats medicinals ja que conté timol. Es fa servir per combatre la tos i tractar la tosferina, per curar les llagues que surten a la boca, per obrir la gana, per millorar la diges-tió... S'usa també en el món de la cosmètica per elaborar perfums i sabó.
DITES: 1. Per a la gola, farigola!
Es troba en llocs pedregosos i assolellats. HÀBITAT:
Els egipcis l'uti-litzaven per embalsamar. Els grecs el feien servir com a perfum i el cremaven com a encens. Els ro-mans l'utilitzaven per elaborar licors i a l'Edat Mitjana el posaven sota els coixins per conciliar el son. CURIOSITATS:
2. L'aigua de farigola tot ho consola 3. Divendres Sant, recull la farigola del camp.
NOM COMÚ:
MENTA
NOM CIENTÍFIC: MENTHA PIPERITA, MENTHA SATHIVA… DESCRIPCIÓ La menta és una planta herbàcia perenne i aromàtica. La seva olor és intensa i fresca. Pot viure entre 5 i 6 anys. La vora de les seves fulles és dentada en major o menor grau segons la varietat. Les flors són petites, de color blanc o rosa pàl·lid i estan agrupades en raïms. Floreix a principis d’estiu. La longitud és, aproximadament, d’uns 60 cm. La seva tija és de secció quadrada i de color violeta. Les fulles són oposades, és a dir, es disposen dues a cada interval al voltant de la tija. Creix en sòls ben drenats, amb força aigua i llocs solejats. Es propaga per esqueixos o seccions de l’arrel.
RECOL·LECCIÓ: A la primavera, una mica abans de florir és el millor moment. Les fulles es poden assecar en un lloc fresc i sec .
USOS: MEDICINALS – CULINARIS – COSMÈTICS
MEDICINALS: És digestiva, també calma el mal de cap. Normalment es fa servir la fulla seca per a preparar infusions. CULINÀRIS: Es fa servir com a condiment a amanides, sopes i carns. També per a fer xiclets, caramels, gelats.. COSMÈTICS: Els seus olis essencials es fan servir a pastes dentífriques, elixirs bucals, cremes de massatge, sabons...
DITES: “La menta de tot mal renta”. La menta no pot mentir, l’escudella fa pair”.
HÀBITAT: Europa, nord-oest d’Àsia i nord d’Àfrica.
CURIOSITATS: El poliol (mentha pulegium) és una varietat de la menta. El seu nom prové del llatí pulex (puça) i fa referència a que abans es cremava poliol a les cases per mantenir allunyats aquests insectes.
NOM COMÚ:
SÀLVIA
NOM CIENTÍFIC: SALVIA OFFICINALIS DESCRIPCIÓ Té una alçada entre 60 i 90 cm. Les tijes són herbàcies i es renoven cada any. Les fulles són lanceolades, en forma de punta de llança Són de color verd platejat. Floreix a la primavera. Les flors són de color blavós amb matisos violacis. És molt resistent i gairebé tot l’any està verda. Prefereix la llum i terra alcalina ben drenada.
RECOL·LECCIÓ: És millor recol·lectar-la
abans de florir. S’ha d’assecar lentament per a que conservi tot el sabor. USOS: MEDICINALS – CULINARIS – COSMÈTICS
HÀBITAT: zona mediterrània.
En tisana és tònica, digestiva i tranquil·litzant. Serveix per a rentar ferides, ja que és cicatritzant i bactericida, i pels dolors reumàtics. És antiinflamatòria de les vies respiratòries superiors. És antisudorífica. Pot alleugeir inflamacions de la cavitat bucal. S’utilitza com a condiment en molts plats i va bé en plats amb molts greixos ja que té propietats digestives. Va molt bé per a preparar salses blanques i cremes de formatge. És bona per a macerar vinagres i olis.
CURIOSITATS:El romans l’apreciaven molt. deien que qui prenia sàlvia es tornaria immortal. De fet el seu nom vol dir “salvar” del llatí salvare. Antigament, s’utilitzaven les fulles per rentar-se les dents. La mel de sàlvia és molt apreciada en molts països. A l’hort es pot plantar al costat de les hortalisses perquè espanta la mosqueta blanca.
La infusiò de sàlvia pot combatre la caspa. DITES: “Qui sàlvia té a l’hort, gran remei té molt a prop”. “Qui té sàlvia al seu jardí, no deixa morir al veí”. “S’ha mort?...i tenia sàlvia a l’hort?”.