La Prátiga_ediziun 01

Page 1

N.01

JENÉ, 2024

LA PRÁTIGA DLA CIASA DE PALSA


salüc y introduziun

BËGNODÜS Chësta ediziun lascia passé ia lˈann 2023. N ann plëgn de avenimënc, de festes y de tröp laur. Do da plü agn sfadiusc y malsigüsc, éson feter endô rová derevers ala „normalité“, ince sce an á albü y an á dötaorela da scombate cun les conseguënzes de chël tëmp. Porimpó nen vára da oje danfora nosta odlada, da se conzentré sön ci che i savun da fá bun, da mioré olache ara vá debojëgn y da odëi les cosses positives, de por de. Sciöche aministradus y personal dla Ciasa de Palsa nes él gnü afidé n compit dër tler y important, che é chël da fá sintí daciasa nostes mëdes y nüsc berbesc, i incunté cun respet y stima, i sostigní te vigni süa picia cossa da vignidé, ti sté dlungia, se fistidié de d'ëi y i fá sté saurí. Chësc dess tres ester al zënter de nosta aziun y de nosc pinsier. Por arjunje chësc é de importanza essenziala i benefaturs, i volontars, i familiars y döta la popolaziun che pó chiló dé n gran contribut y a chi che al ti vá nosc rengraziamënt plü sintí.

Le Diretur Valentin Erlacher y le presidënt Giovanni Mischi

Salüt da pert de nosc Presidënt y Diretur Stimá/des residënc/tes dla Ciasa de Palsa Ojöp F., stimá/des colaboradus/ësses, stimada popolaziun, finalmënter éra tan inant! I tignis tla man la pröma ediziun de “La Prátiga“, le foliet nü de nosta Ciasa. Con sü contignüs dër ampli dessera deventé na compagna te momënc de palsa o surité y pité n pü' de aurela cörta, devertimënt, informaziun, destodé val' curiosités y fá pié ia val’ reflesciun.

Por la redaziun de chësc foliet oresson ti dí n gran dilan al grup de laur che á tut sö chësta desfida cun entusiasm y gran profescionalité. N dilan ince a düc chi che á zënza daidé de val' vers por la realisaziun. I oresson tó lˈocajiun da ti aodé a düc/dötes n bun Ann Nü 2024. Che al sides n ann plëgn de sanité, de ligrëzes, de sodesfaziuns personales, de pesc, de speranza, de positivité y de contentëza.

IMPRESSUM Editur: Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A.P.S.P. | Str. Pinis, 50 - 39030 S. Martin de Tor | tel. 0474 524700 | P. IVA 00554690214 cod. fisc. 81005490214 | info@ciasadepalsa.it | ciasadepalsa@pec.rolmail.net | http://www.ciasadepalsa.it | Presidënt: Mischi Giovanni Diretur: Erlacher Valentin | Redaziun: Palla Denise (coordinadëssa), Agreiter Valeria, Bassot Valeria, Gasser Helene, Videsott Verena Grafica y layout: Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A.P.S.P. | Stamparia: LCS Partnerdruck GmbH

02

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024


Por chirí fora lˈinom dl foliet él gnü metü a jí na inrescida danter les colaboradësses y i colaboradus de nosta strotöra, olache al é rové adöm bëgn 46 propostes. Le grup de laur á chirí fora lˈinom “La Prátiga”deache al é n inom conesciü dantadöt danter la jënt de tëmp. „Prátiga“ i gnôl dit dandaía a na cronica, a n liber o n sföi ilustré che gnô partí fora da porta a porta tla Val Badia. Chësc reportâ i fac plü importanc sozedüs ia por l'ann, an ciafâ laite retrac de jënt dl post y cotan d ˈater. L’obietif de “La Prátiga”é chël da ti presenté la Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A.P.S.P. ala popolaziun cun le fin da cherié n punt de contat y de lian y por fá conësce a düc la vita da vignidé te nosta strotöra. Le grup de laur doía impé dmc: Denise, Valeria B., Valeria A. dancá dmc: Helene y Verena

Introduziun da pert dal grup de laur “La Prátiga”, le foliet dla Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A.P.S.P. é n proiet metü a jí da nosta istituziun en chësc ann por le pröm iade. Al vëgn curé da n grup de laur metü adöm da cin’ colaboradësses: la coordinaziun é tles mans de Denise Palla, che á te strotöra la funziun de coordinadëssa dl sorvisc dles ativités dl tëmp lëde, Valeria Bassot, fisioterapista y referënta por la gestiun dla cualité, Valeria Agreiter, operadëssa sozio-assistenziala dl repart protezioné por la demënza, Helene Gasser, animadëssa dl sorvisc dles ativités dl tëmp lëde y Verena Videsott, dependënta tl´aministraziun.

“La Prátiga” gnará fora trëi iadi al ann y reportará les ativités gnüdes metüdes a jí te Ciasa, les festes y les manifestaziuns organisades, sciöche ince curiosités y fac püch conesciüs. Al gnará traté tematiches che á da nen fá cun la jënt de tëmp, cun la sanité y la formaziun. I oresson se cunté de nostes mëdes y de nüsc berbesc, sciöche ince dles colaboradësses y di colaboradus. „La Prátiga“ dess deventé n meso de comunicaziun danter Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A.P.S.P. y la comunité y lié adöm nosta jënt, dantadöt dla Val Badia. Por la realisaziun de chësc pröm numer él jü debojëgn dl sostëgn de tröc/tröpes colaboradus/ësses de nosta strotöra che á colaboré y contribuí ala realisaziun, a chi/chëres che i ti sporjun n dilan de cör.

03

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

salüc y introduziun

INTRODUZIUN


Sant Ojöp Frëinademetz

Logo dla Ciasa de Palsa Le Sant Ojöp Frëinademetz da Oies é le sant protetur dla Ciasa de Palsa y bele da 36 agn incá porta la strotöra so inom. Al é la pröma ciasa publica dla valada che é gnüda dedicada al Sant da Oies. Sön le mür de ciasa da pert dla strada vëigun le Sant rafiguré cun jënt atempada y ince te ciasa pón le odëi rapresenté cun chedri y statues. Laota él gnü ponsé da mëte la gran ciasa y süa jënt sot la proteziun dl gran miscionar ladin, ince por le fat che Ojöp da Oies é sté por dui agn caplan a San Martin y, sciöche al vëgn cunté, jôle gonot y ion a ciafé la jënt atempada y amarada. Ciamó dala Cina ti scriôle de beles lëtres a porsones vedles da San Martin. Ai 29 de jená él la festa de Sant Ojöp da Oies. Ince te Ciasa de Palsa le recordunse vigni ann cun na santa mëssa da festa. I le rengraziun de süa proteziun y i periun che ël tëgnes inant süa man sura la Ciasa de Palsa y la jënt che vir y laora chiló.

Cronica La Ciasa de Palsa Val Badia “Ojöp Frëinademetz” vá zoruch a na fondaziun dl 1898, istituida cun ofertes y scincundes da pert de privac y di comuns dla Val Badia LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

en ocajiun dl iubileum di 50 agn de regnanza dl imparadú Franz Josef I., cun le fin da fá sö na ciasa por porsones dala meseria, n “Armenhaus”, sciöche al gnô dit inlaota. La fondaziun “KaiserjubiläumsArmenversorgungshaus für den Gerichtsbezirk Enneberg” á cumpré la vedla ciasa Freieck a Picolin y tut sö les prömes mëdes y i pröms berbesc de jügn dl medem ann. Por le guern di residënc y la direziun él gnü fat n contrat cun l’ordin dles Monies dla Ciarité. L’aministraziun ti spetâ a n comité de chël che al fajô pert le degan dl decanat Mareo (incö Val Badia), n rapresentant di ombolc dla Val Badia y le cassier dla iurisdiziun de Mareo. Tl 1952 á le Comité de Aministraziun delibré da fá sö na ciasa nöia por i vedli dlungia la dlijia de Sant Antone, tres a Picolin. Ai 13 de jügn 1955 él gnü invié ia i laurs cun la deponüda dla pröma pera y bel trëi agn dedô, ai 5 de jená, á podü la ciasa cun 35 posć gní inaugurada. Tl 1975 vëgn la Fondaziun reconesciüda sciöche Istituziun Publica por Assistënza y Benefiziënza y aprové le statut nü. La Fondaziun vëgn aministrada da n consëi d’aministraziun metü adöm da 5 mëmbri y 2 mëmbri de sostituziun nominá dai consëis de comun di cinch comuns dla Val Badia. Tl 1978 delibrëia le Consëi d’aministraziun, adöm ai ombolc dla valada, da fá sö na ciasa plü grana a San Martin deache chëra da Piculin ê massa picera. Porchël él gnü fat n consorz danter i 04

comuns y la Fondaziun. Ai 29 de ma él gnü benedí la pröma pera y a mez otober 1985, rovada la pröma pert dla ciasa, á podü les mëdes y i berbesc se trasferí tla Ciasa de Palsa nöia. Ai 16 de otober dl 1986 é la ciasa denominada “Ciasa de Palsa Val Badia Ojöp Frëinademetz” gnüda inaudada solenamënter cun la presënza dl presidënt dla Junta Provinziala Dr. Silvius Magnago y ai 1. de dezëmber 1989 él gnü daurí n repart de cura da vint lec por porsones cun na maratia a dorada lungia (Langzeitkranke). Tl 1990 él gnü lascé sö le consorz por la costruziun dla Ciasa de Palsa y cun contrat de donaziun ti él gnü sorandé le frabicat ala Fondaziun. Deache la Ciasa de Palsa â debojëgn de n ressanamënt él gnü delibré da fá na restrotoraziun sostanziala. De forá dl 2009 é porchël dötes les mëdes y düc i berbesc traslocá tl Hotel Diamant a San Martin y é stá iló cina de agost dl 2011. Ai 22.10.2011 é la Ciasa de Palsa restrotorada gnüda inaugurada solenamënter.

La Ciasa Freieck a Piculin, pröma sënta dla “Ciasa di Püri” - 1898

La Ciasa se presënta

la Ciasa se presentëia

LA CIASA SE PRESENTËIA


La Ciasa de Palsa vëgn aministrada da n Consëi de Aministraziun metü adöm da rapresentanc di cin’ comuns dla Val Badia. Ai 27.12.2023 él gnü istituí danü le Consëi de Aministraziun che romagnará te süa inciaria cina ai 26.12.2028. I mëmbri dl Consëi d’Aministraziun é: por le Comun de Corvara Christoph Kassian Taibon por le Comun de Badia Franco Bertoldi por le Comun da La Val Alberto Deval por le Comun de San Martin Giovanni Mischí por le Comun de Mareo Teresa Gasser Presidënt dl Consëi d’Aministraziun é Giovanni Mischí y le vizepresidënt Christoph Kassian Taibon. La inciaria da revisur di cunc ti é gnüda afidada al rag. Pasquale Verginer da San Martin. Diretur dla Ciasa de Palsa é da ma 2022 incá Valentin Erlacher, che é gnü confermé por la dorada dl’inciaria dl Consëi d’Aministraziun. Le laur ti ofizi dla Ciasa de Palsa damana n gröm de scric te trëi lingac y prozedöres complicades p.ej. da cumpré material de consum che vëgn adoré y por gestí les/i passa 100 colaboradësses y colaboradusc che laora y les/i 94 mëdes y berbesc che vir te Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz.

Sorvisc de cura che la Ciasa de Palsa pîta Le guern y la cura dles mëdes y di berbesc vëgn fat te na forma individuala, chësc ó dí che al vëgn cherié n plann de assistënza che tol ite deplü aspec: comuniché, se möie, tigní impé les funziuns vitales, curé se instësc (lavé le müs, se storté ia, lavé i dënz y i.i.), mangé y bëre, jí de corp, palsé, dormí y s’ la lascé jí bona, se dé jö cun les ativités che vëgn metüdes a jí dala Ciasa, se identifiché sciöche ël y ëra, se cruzié de n ambiënt sigü, se dé jö cun d’atri/atres residënc/residëntes y svilupé relaziuns, se confronté cun esperiënzes vites. Döt chësc vëgn controlé y atualisé deplü iadi tratan l’ann, tignon cunt dla sanité de nostes mëdes y de nüsc berbesc.

Reta 2024 Te süa sentada di 27.12.2023 á le Consëi d’Aministraziun fissé i prisc nüs dla reta por l’ann 2024. La tarifa de basa por la sojornanza te na ciamena da un n let sará de 44,51€ y chël te na ciamena a plü lec de 42,27€. Chisc prisc vel, sides por la cura a tëmp indeterminé sciöche ince por la cura a tëmp determiné. Sce na porsona ciafa le assëgn de cura y damana do la cura a tëmp determiné, aumënta la tarifa aladô dl assëgn de cura che la porsona ciafa. Deplü informaziuns ves dunse tla proscima ediziun dla Prátiga. 05

Formes de cura Por ti jí adincuntra ai debojëgns desvalis de nosta jënt pîta la Ciasa de Palsa de plü sorts de guern che i ves reportun chiló te na forma plü sintetica. Chisc sorvisc gnará presentá te na manira plü aprofondida tles ediziuns che vëgn. Guern ia por le de: Al vëgn dé la poscibilité da passé le de o ince ma val’ ores adöm ai residënc dla Ciasa de Palsa. Guern a tëmp cört: Chësc guern á n tëmp limité y é ponsé por porsones che á debojëgn da se trá sö do n intervënt o na maratia o ince por ti tó jö n pü’ le pëis ai familiars. La dorada de chësc sorvisc é de alplü 6 mëisc al ann, partida sö te de plü periodes. Guern a tëmp lunch: Chësc sorvisc pîta la poscibilité da sté te Ciasa de Palsa por plü dî o a tëmp indeterminé. Repart por porsones amarades de demënza: Porsones amarades de demënza te n stadium bele scialdi inant y che á n gran debojëgn da se möie ciafa te chësc repart n ambiënt protezioné y sigü.

Le repart por porsones atocades da demënza LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

la Ciasa se presentëia

La Ciasa se presënta

Aministraziun dla Ciasa de Palsa


la Ciasa se presentëia

Abité acompagné: Ara se trata de pici cuartiers por porsones atempades che é ciamó instësses bones da se organisé le de y che ó tó pert ala vita soziala y ales ativités dla Ciasa.

Sorvisc de assistënza de medejina La Ciasa á dui doturs, le dotur Eduard Agreiter y le dotur Alberto Caretta, che é a desposiziun de nostes mëdes y de nüsc berbesc. Ai se crüzia dl bëgnsté fisich y psichich y é ince a deposiziun por les families de nostes residëntes y de nüsc residënc.

Sorvisc dles ativités dl tëmp lëde Le sorvisc dles ativités dl tëmp lëde se crüzia dla pert soziala y mentala, mo ince de chëra dles emoziuns dles residëntes y di residënc dla Ciasa de Palsa.

Ativités fates ia por le de LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

Chësc sorvisc ciara da integré bun les mëdes y i berbesc te strotöra y da curé les relaziuns cun la comunité fora de ciasa. Al organisëia ativités de educaziun, ativités ocupazionales, culturales y de animaziun. Le team é metü adöm da deplü figöres profescionales che se crüzia dl’organisaziun y dla coordinaziun dles ativités che vëgn fates ia por l’edema danmisdé y domisdé y le fin dl’edema ma domisdé. Al vëgn pité y fat tröpes ativités de grup y en pert vëgnel laoré ince singolarmënter cun les mëdes y i berbesc.

Sorvisc de reabilitaziun Dl team de reabilitaziun fej pert döes fisioterapistes y n fisioterapist che sostëgn nostes mëdes y nüsc berbesc tles funziuns motoriches y neuromotoriches comprometüdes dal’eté, da evënc traumatics o da maraties. Le fin dl sorvisc é chël da mantigní y aumenté le livel de autonomia tres programs de eserzizi, terapies y ativités de prevenziun che porta a n mioramënt dla cualité de vita. Implü, sce al é debojëgn, dá les colaboradësses y le colaboradú dl team consëis o tëgn formaziuns por ci che reverda l’adoranza de mesi de aiüt. Le sorvisc vëgn pité te Ciasa de Palsa dal lönesc al vëndres.

Sorvisc de reabilitaziun 06

Sorvisc de ciasadafüch La Ciasa de Palsa á na gran ciasadafüch olache al vëgn arjigné ca i pasć por les mëdes y i berbesc, sides por chi che mangia tl gran salf sciöche ince ti singui reparc, por le personal dla ciasa, por les marënes sön rodes che vëgn portades fora por les ciases y ince por jënt che laora te deplü sorvisc tl Comun da San Martin y anuzëia chësc sorvisc. La spëisa vëgn adatada ales esigënzes dles mëdes y di berbesc. Nia düc ne pó mangé la spëisa normala mo adora dietes particolares. Al ti vëgn dé n gran valur ala spëisa da paur dl post y, tan inant che ara vá, vëgnel fat a manco de produc preconfezioná. Te ciasadafüch dla Ciasa de Palsa laora 11 porsones de cualifiches desvalies.

La ciasadafüch interna dla Ciasa

Sorvisc generai service-netijia-lavandaria Les porsones che laora ti sorvisc generai á na pert importanta por garantí la cualité de vita te Ciasa de Palsa, pitan n ambiënt da sté saurí, nët y sigü, sides por chi che abitëia laite y ince por le personal che laora. Les colaboradësses dl service se crüzia da dé fora i pasć ales


Le verdaciasa se fistidiëia de vigni sort de laurs de manutenziun y reparaziun por le bun funzionamënt dla strotöra y garantí la segurëza te y incër ciasa. Düc laora a contat cun nüsc residënc y é porchël na presënza relazionala importanta por ëi.

Le verdaciasa se fistidiëia de vigni sort de laurs de manutenziun Le Service dëida danter l’ater da partí fora le mangé ti reparc

Sorvisc dla netijia

Lavandaria interna

Oferta spirituala La cura dla vita spirituala rapresentëia n valur inraijé tla cultura dles valades ladines y ara vëgn stravardada y metüda a jí ince te Ciasa de Palsa cun l’aiüt dl Decanat y dl’Unité Pastorala. Chisc sorvisc se coordinëia por partí sö les ativités religioses por les residëntes y i residënc, por ejëmpl la liturgia dla parora, les confesciuns, la liturgia penitenziala y i.i.. Al momënt vëgnel zelebré vigni de na santa mëssa, ater co le mertesc. Implü vëgnel organisé prësc vigni sabeda na santa mëssa zelebrada dai proi de nosta valada y abelida cun cianties y musiga da pert de cors de döta la Val Badia. L’obietif é chël da sostigní la spiritualité dla porsona y garantí n’oferta por ti dé sostëgn ales mëdes y ai berbesc, mo ince a sües families. 07

Sorvisc de volontariat Le volontariat é n sorvisc dër presënt y ince dassënn aprijé te Ciasa de Palsa. Al é caraterisé da na gran varieté de porsones che dá ca n pü’ de so tëmp a bëgn de nostes mëdes y nüsc berbesc. Atualmënter á la strotöra la fortüna da podëi cunté sön l’aiüt y le sostëgn de passa vint porsones volontares che se dá jö cun i residënc y dá insciö n contribut important tla vita da vignidé. La Ciasa de Palsa á volontares che dëida ince da ciasa (p.ej. por cují/cuncé guant di residënc) y d’atri che dá n sostëgn ai sorvisc te ciasa ti momënc de maiú debojëgn, dal sorvisc dla cura ala ciasadafüch o ince tla lavandaria. Nia da se desmentié dles volontares/di volontars che se fistidiëia por evënc particolars, por ejëmpl les festes de compliann dles residëntes y di residënc y/o ince per evënc religiusc sciöche les santes mësses y la liturgia dla parora.

Le volontar Erwin cun mëda Nane tratan na chidlada LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

la Ciasa se presentëia

residëntes y ai residënc, romené sö la ciasadafüch te repart, partí fora y mudé la blanciaria di lec y da bagn y mëte ia le guant lavé. Les colaboradësses dla netijia ciara che al sides te döta la ciasa y te vigni piz tres bel nët y romené sö y chëres che laora te lavandaria ti fej avëi vigni de blanciaria y guant nët y sferié fora ales residëntes, ai residënc y al personal.


la Ciasa se presentëia

Situaziun dles residëntes y di residënc ai 31.12.2023 I se mostrun sö en cört i dac plü importanc dles residëntes y di residënc ai 31.12.2023. La Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A.P.S.P. ti dá alberch a 89 porsones. Implü él 5 cuartiers cun acompagnamënt abitatif. Tl ann 2023 él gnü tut sö indöt 52 porsones, de chëstes 26 por guern a tëmp cört y 26 por guern a tëmp lunch, 2 porsones á damané do le guern ia por le de y 23 porsones é passades a miú vita. Ai 31.12.2023 êl te Ciasa de Palsa indöt 85 residëntes y residënc, de chisc êl 46 mëdes y 39 berbesc, cun n’eté mesana de 83,85 agn. Chësc ó dí che le 54,12% di residënc ê ëres y le 45,88% ê ëi. 61 mëdes y berbesc (71,76%) vëgn dala Val Badia, i atri 24 da foradecá (28,24%). Partí sö por i comuns dla Val Badia é chësta la situaziun: Comun da Corvara 6 porsones Comun de Badia 15 porsones Comun da La Val 6 porsones Comun da San Martin 13 porsones Comun de Mareo 21 porsones

Situaziun dl personal ai 31.12.2023 La Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A.P.S.P. é l’istituziun publica dla Val Badia cun le maiú numer de dependënc. Ai 31.12.2023 laorâ te Ciasa de Palsa 103 dependëntes y dependënc y implü 3 infermieres che l’Unité Sanitara se á metü a desposiziun.

Comun de Corvara Comun de Badia Comun da La Val Comun de San Martin Comun de Mareo Comuns foradecá

Dles 106 porsones él 98 ëres y 8 ëi. De chëstes laora 36 a tëmp plëgn y 70 a tëmp parzial (50%, 63,16%, 75% y 76,32), che corespogn a 79,93 porsones a tëmp plëgn. Le personal dla Ciasa de Palsa vëgn dantadöt dla Val Badia y é partí sö insciö:

La colaboradëssa plü jona á 20 agn y la plü vedla 65 agn.

L’eté mesana dl personal é de 47,25 agn.

Da setëmber dl 2023 incá unse döes volontares dla Germania che stá por n ann intier (ann sozial) te Ciasa de Palsa y se dëida tl laur cun les mëdes y i berbesc.

Tles abitaziuns por seniores cun acompagnamënt abitatif viôl ai 31.12.2023 5 porsones, de chëstes 4 ëres y 1 n ël, cun n’eté mesana de 83,80 agn.

Apartamënt dl’abité acompagné LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

Tratan la jita dl personal sön Secëda cun l’acompagnadú Milio Terza 08

2 11 15 39 29 10


N valgünes ativités fates tratan l’ann de laur 2023

JENÁ

Ai 19 de jená él gnü festejé la festa de compliagn dles mëdes y di berbesc che é nasciüs te chësc mëis adöm al’uniun dles fomenes da La Pli de Mareo. Ala festa él gnü invié ince les atres residëntes y i atri residënc che é da La Plí . La uniun dles fomenes da La Pli s’ á fistidié da porté val’ da mangé y á cinamai porté scincundes por vignun. La festa de compliagn vëgn tignida n iade al mëis y vigni iade vëgnel n ater paisc a nes ciafé.

Festa de compliagn dles mëdes y di berbesc

Le team dl’animaziun á en chësc domisdé chidlé cun les mëdes y i berbesc. Al n’é nia ma bel da porvé da sciuré ia por tera i chidli, mo al é ince interesant da conscidré tanc che i atri é bugn da nen mazé jö. Por fortüna che i un le volontar Erwin Penazzi che mët tres indô impé i chidli.

FORÁ Chidlé te bar

Por tigní vi tles mëdes y ti berbesc de Ciasa de Palsa l’ interes ince al monn defora, á l’animaziun chirí fora le tema di früc esotics sciöche: l’ananas, la nusc de coco, le pom granat, l’avocado y la papaya. Al é gnü arjigné ca deplü cërces, insciö á düc podü porvé chëstes saus nöies.

Früc esotics te Ciasa de Palsa 09

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

fora dla vita da vignidé

FORA DLA VITA DA VIGNIDÉ


fora dla vita da vignidé

MERZ

Pastelné ciüfs cun cialzes Chësc é dessigü ma n laur por les ëres. I fajun ciüfs cun cialzes por fá dedô na scincunda.

Marion fej terapia cun musiga Marion Palfrader s’á metü a desposiziun da fá terapia cun musiga. Tan bel che al se sá da cianté, chësc oressun bëgn fá vigni de.

AURÍ

S. Mëssa da Pasca

Intenje i üs da Pasca Les festes é plü sintides sce i podun daidé arjigné ca. Intënje üs y arjigné le cëst da Pasca é por nos bele na tradiziun.

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

10

I un la gran fortüna da avëi dui proi te ciasa. Chiló él gnü zelebré la santa mëssa solëna da Pasca.


Alaleria a ciaré co che al vëgn laoré

La vita tla natöra ralegrëia vignun, porchël portunse fora, dala bela sajun, ince les mëdes sön scagn da rodes a ciaré pro sciöche i seriun.

fora dla vita da vignidé

MA

Georg é gnü a soné I se confortun vigni iade canche Georg Cristofolini vëgn da nos a cianté. Con süa bela manira ligherzina y da orëi bun él bun da se trá ite vignun. I sun pa tröc che cianta impara chëres beles cianties.

Relassamënt ai pîsc

Por sté bëgn ne bastel nia ma le mangé, mo vignun ó n pü’ gní cocolé. Porchël ti pîta la fisioterapia ales mëdes y ai berbesc bagns y massaji ai pîsc te n ambiënt da sté saurí.

Christian cunta de Assisi Christian Ferdigg conësc dër bun Assisi y é gnü te Ciasa de Palsa a ti cunté ales mëdes y ai berbesc de chësta bela cité. Insciö él sté por düc i interessá na ocajiun da odëi y aldí val’ d’ater co chël da vignidé.

11

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024


fora dla vita da vignidé

JÜGN

Olimpiades a Valdaora N iade al’ann vëgnel organisé les olimpiades dla jënt atempada a livel provinzial. Tröpes ciases de palsa, ince la nosta, tól pert a chësc avenimënt y arjunj ince de bugn plazamënc.

A Pederü a marëna

L’uniun de S. Vinzenz da Al Plan se popelnëia bele da n gröm de agn. Chiló s’ ái condüt a ciaré i tiers che vá a munt y s’á sponsorisé na bona picia marëna a Pederü.

MESSÉ

Referat de Durnwalder Luis Durnwalder, l’ex presidënt dla Junta Provinziala, é gnü te Ciasa de Palsa a baié sura la storia dl’autonomia y sura ci che chësta á contribuí al bëgnester tl Südtirol.

A mangé la pizza Tan bun che al ti fej ales mëdes y ai berbesc da jí demez por n per d’ores a trá ite n’ atra aria. Chiló sunse tla pizzeria Cristlá che i se mangiun na bona pizza. LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

12


En domënia, ai 23 de messé 2023, él gnü recordé cun na picia festa i 125 agn dla Ciasa de Palsa. La festa á metü man dales 9.30 cun n pice salüt da pert dl presidënt Giovanni Mischí y spo la santa mëssa zelebrada da Siur Klaus Sottsas, Siur Heinrich Perathoner y Siur Paul Campei y abelida cun les cianties dl grup Mosaic da Al Plan. Te süa pordica á Siur Klaus sotrissé l’importanza de n bun spirit che dess regné tla Ciasa de Palsa y danter sü abitanc y colaboradus/colaboradësses. Do i discursc da pert dl diretur Valentin Erlacher y dles autorités rovades adalerch, ti él gnü ofrí ai tröc antergnüs n bun buffet arjigné ca dala ciasadafüch dla Ciasa.

13

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

fora dla vita da vignidé

125 AGN DLA CIASA DE PALSA


fora dla vita da vignidé

AGOST

Vijita al Ciastel de Tor La direturia dl Ciastel de Tor, Katharina Moling, á invié nostes mëdes y nüsc berbesc a ciaré le museum y a fá na ciacolada pro n café y val’ de duc tla stüa dl Ciastel.

Festa de S. Maria dal ciüf

Santa Maria dal Ciüf é gnüda festejada cun gran solenité dai proi Siur Paul y Siür Heinrich tla capela dla Ciasa de Palsa. La santa mëssa é gnüda abelida da n valgügn mëmbri dl cor da La Val. Tratan les ores de animaziun á les mëdes arjigné ca cësć plëgns de ciüfs che é spo gnüs benedis por mantigní inant la bela usanza.

Le Sorvisc ai Jogn proa tratan sües ativités da mantigní tres indô le contat con la jënt de tëmp. Chiló él gnü n grup te Ciasa de Palsa a se ciafé y a baraté fora consëis y esperiënzes por ci che reverda l’urt, le somené y le senté. Ai se á cunté de sü proiec y dles rezetes che ai ó porvé fora adoran le patüc che crësc chiló da nos. Nostes mëdes se sënt de valüta sce ares pó ti cunté val’ da zacan ala jonëza.

Incuntada danter generaziuns

Ai 27 d’agost á maester Pio Baldissera presenté so liber “Poesies y rimes” dan da sü familiars y n gran numer de interessá antergnüs te Ciasa de Palsa. Maester Pio é sté por 23 agn alalungia presidënt de nosta Ciasa. LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

14


Le Diretur nü dla Ciasa de Palsa á organisé danter plü iadi y por vigni repart despartí incuntades cun fins pedagogics sön Fodara Vedla. Ara se tratâ da baié fora conflic che pó nasce te n ambiënt de laur y porvé da rové a soluziuns. Sön chësc retrat odunse le grup che laora te ciasadafüch.

Sön Fodara Vedla a fá grup

OTOBER De dla jënt atempada Te dötes les ciases de palsa dl Südtirol vëgnel bele organisé da deplü agn incá al pröm de otober n de dediché ala jënt atempada. Por chësta ocajun á la Ciasa de Palsa da San Martin organisé na santa mëssa tl’entrada, a chëra che la comunité da S. Martin, i parënc y düc i interessá ê inviá a tó pert. Por fá sté saurí la jënt che s’ la ciacolâ cun nostes mëdes y nüsc berbesc, él gnü pité liagnes blances, prezes y craut. Chësc ann á le cor de dlijia da S. Martin abelí la festa cun sües beles cianties, sides tratan mëssa sciöche ince dedô.

S. Mëssa en le de di seniors

15

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

fora dla vita da vignidé

SETËMBER


fora dla vita da vignidé

NOVËMBER Por ti pité a nostes residëntes y nüsc residënc n program plü desvalí ti dunse ince la poscibilité da fá val’ duciaria. An se devertësc da sté deboriada a moné pom y dai imbacolé tla pasta. Le bun tof se destënn spo foraissö por dötes les stighes. Bun pro!

Cujiné deboriada é val` che plej

La coordinadessa dl’animaziun se fistidiëia che al vëgnes ince tut sö contat cun defora. Ëra á invié Luciana Palla, na studiada sön la storia, che, cun l’aiüt de retrac, ti á mostré a nostes mëdes y a nüsc berbesc sciöche la jënt fodoma á patí tratan les veres y che por chirí la fortüna é tröc emigrá fora por le monn, valgügn tl’Australia, d’atri tl’Argentina.

Tratan le referat de Luciana Palla

Al vëgn arjigné ca la gherlanda d’ advënt por la capela y fat decoraziuns. Deplü mans se proa da taié dascia, da fá cipli y da i ciolé adöm. Intratan passa indô ia n domisdé, zënza se stufé.

Decoraziun por i locai

Al vëgn fat la gherlanda LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

16


S. Micurá y l’agno Ai sis de dezëmber é gnü te Ciasa de Palsa San Micurá, acompagné da n bel agno. Les mëdes y i berbesc á albü na gran ligrëza da ciafé la vijita dla Santité adöm a süa colaboradëssa. Dedô á düc ciafé na

fora dla vita da vignidé

DEZËMBER

S. Micurá á fat vijita fora por i reparc picia marëna cun val’ da bëre y canifli adöm a na bela scincunda. N bel dilan al grup dl’Assoziaziun de San Vinzenz da Al Plan por avëi arjigné ince en chësc ann döt le

patüc y por sostigní tres chësta bela tradiziun te Ciasa de Palsa. Bel dilan ince a nosc volontar Erwin, tres presënt a nostes scomenciadies y ince al grup de laur dl’animaziun.

Festa da Nadé

Madovines cun les beles usc dl cor di mituns

Ai 23 de dezëmber él gnü organisé la festa da Nadé por les residëntes y i residënc dla Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz. Dales trëi domisdé él gnü zelebré la santa mëssa de madovines da Siur Degan Iaco Willeit adöm a Siur Heinrich Perathoner y Siur Paul Campei. La mëssa é gnüda abelida dal cor dla Scora de Musiga da S. Martin sot ala direziun de Bruno Rives y cun l'aiüt de Katrin Zingerle. 30 mituns y mitans á cianté dër bel y ti á fat na gran ligrëza a nostes mëdes y a nüsc berbesc. Do mëssa é la festa jüda inant te vigni repart olache al é gnü arjigné ca na picia marëna cun valch de duc da Nadé. Pro les notes de n bel cianté de n pice cor de jones da San Martin y da Percha á vigni mëda y vigni berba ciafé na picia scincunda.

17

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024


jüc por mituns

J Ü C PO R Ciasa de Palsa Chir les parores dessot ACOMPAGNÉ CIASA COMUNICAZIUN DEJIDER RELAZIUNS SORVISC VOLONTARS ASSISTËNZA CIAMENA CONFORTÉ FAMILIA REPART SOSTËGN ZËNTER AUTONOMIA COLABORAZIUN CREATIVITÉ FESTA RESPET SPIRITUALITÉ BËGNESTER COMPAGN DAIDÉ FRËINADEMETZ PORSONA VAL BADIA

Chir les 5 desfarënzies

18

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024


jüc por mituns

M I T UN S Depënjeme STOMAT I sun lisier sciöche na plöma, mo degügn n’ é bugn da me tigní dî alalungia. (soluziun jödapé dla plata)

Dëida l lou da ruvé pro l re ghel

VERTICAL ORIZONTAL 1. Ara tëgn cialt ales orëdles d’invern 3. En sport invernal 6. En comun dla Val Badia 2. Al dëida trá adöm le fëgn 8. Chël de Tor é sön en col 4. An la mangia ion bona cialda d’invern 5. Nia en toc 9. Impede i cialzá te ciasa 11. Un che á mangé assá é.. 7. 52 te n ann 8. Olache les monies vir 10. Al verda sön munt

19

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

Soluziun stomat: “le fle“


Curs de cinestetica La Ciasa de Palsa á en chësc ann organisé por le personal n curs de cinestetica adöm ala referënta Birgit Mair. Chësta pratica dëida mobilisé y sostigní les mëdes y i berbesc y mantigní les abilités motoriches.

Curs de cinestetica por se laoré plü saurí

Desposiziun de tratamënt (formaziun por residënc, familiars, personal y jënt da defora)

Referat: desposiziun de tratamënt

Ai 27.09.2023 él gnü tigní n referat sura les “Desposiziuns de tratamënt – poscibilité da stabilí y planifiché damperfora mia orenté” (por todësch “Patientenverfügung”) metü a jí dala Portina por l’Assistënza y Cura da Picolin. La referënta ê la doturia Monika Völkl che laora tl Sorvisc dles cures paliatives dl ospedal da Porsenú. Ara ti á metü a cör a düc i antergnüs da se fá pinisiers sura domandes sciöche “Ci é pa por me important ala fin de mia vita?”, “Che dess pa tó por me dezijiuns?”, “Co y olá morissi pa iö ion?” y “Can á pa por me la vita ciamó n sëns?” y da nen baié cun le dotur de ciasa o na porsona de fidënza por che i dejiders personai dla porsona vëgnes respetá sce ëra é n de te na situaziun olache ara n’ é nia plü bona da comuniché süa orenté.

Curs de Pilates Al é gnü organisé por i/les colaboradus/ësses n curs de pilates con Marta Willeit cun lˈobietif da mantigní la sanité y da prevegní les problematiches fisiches a chëres che le personal pó ester atoché. Les formaziuns por le personal fora dl orar de laur porta ince pró a renforzé le spirit de grup.

Curs de prevenziun cun l’aiüt de Pilates cun Marta Willeit LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

20

La Ciasa se presënta

formaziun y informaziun

FORMAZIUN Y INFORMAZIUN


formaziun y informaziun

Formaziun da d’altonn Da otober cina a novëmber á la Ciasa de Palsa metü a jí n program de formaziun, sides por le personal sciöche ince por la jënt da defora. Baiun de cinˈ referac de informaziun y formaziun cun referënc dla Ciasa de Palsa y da foradecá. Chisc á baié de tematiches dër atuales.

Demënza tla vita da vignidé

Le dotur Dr. Gregorio Rungger: un di referënc

Le pröm, organisé adöm ala Portina por l’Assistënza y cura, á traté la tematica dla demënza. Al é sté la poscibilité da ciafé respostes ales domandes por ci che reverda l’aiüt y l’assistënza te nosta valada.

Pröma plata dla brosciüra dla formaziun da d’altonn te Ciasa

Le volontariat te strotöra L’argomënt dl secunt referat é ste le volontariat te strotöra cun la referënta Denise Palla. L’obietif ê chël da sensibilisé la jënt da defora a tó pert a chësc sorvisc, mo ince da informé y formé i volontars atuai dla Ciasa de Palsa.

I volontars é tres bëgnodüs te Ciasa de Palsa y so aiüt de gran valüta

Pasciun por le laur Le terz referat cun Manfred Schweigkofler á traté n ater argomënt dër atual, plü avisa dl’importanza dla motivaziun y pasciun por le laur che an fej. La pasciun por le laur é döt

Cura paliativa

Maraties psichiches

La tematica dl cuart referat é stada la cura paliativa, n’argomënt important por l’assistënza a ciasa avisa sciöche por la Ciasa de Palsa.

Markus Fischnaller á reporté sön les maraties psichiches: psicosa, demënza, depresciuns, y i.i. cun düc i sintoms che pó se presenté.

Maraties psichiches, tema d’atualité

Un di motifs de Evelin Tollenaere

Curs da mëte sö morones Albert Sottrovisch, nosc verdaciasa, ti á insigné al personal interessé sciöche an fej da mëte sö morones por che ai se sinti plü sigüsc sön strada y röies bun söl laur y indô derevers a ciasa ince canche al nëi. 21

La nëi pó sëgn gní LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024


Mëda Angela Castlunger dla Poza da Calfosch nes cunta... Canche al ê de compit por a ciasa de rí problems da traté, aspetâra che Dorotea, la so plü vedla, jiss dal pere a damané do aiüt. Angela s’ la rí canche ara cunta y dij che ëra “fô maledëta”, ëra ne urô nia che ëra gniss fora stleta. Con 13 agn (1942) éra gnüda menada adöm a deplü „Südtirolerinnen“ fora Aachen tl Schwarzwald te n istitut a imparé todësch.

Angela Castlunger se vëiga instëssa da jona maestra tl museum dl Ciastel de Tor I ti un damané a maestra Angela da Calfosch da nes cunté n pü’ de süa vita. Angela é nasciüda ai 31.05.1929. Al nene dal pere infora ti dijôn Jocl Castlunger da Run che â maridé la lâ Nanele d'André (Annamaria Posch). Fora de chësta familia él nasciü le pere Franz Fridolin y le tot Paul che á studié y che se n’ é jü dl 1923 tl' America. Jocl ê n maester da moradú che s’ â fat mirit adöm ala Lia da Munt da Bamberg cun fá sö deplü üties sön i crëps dles Dolomites (por ej. le rifugio Pisciadú). Ël á venü le lüch da Run (Rönn) por cumpré spo le lüch jö dla Poza che ê te na büja, mo nia tl parü. Le lüch nü â i ciampoprá feter düc bel incëria. Le nene dala uma infora ê Giovanni Battista Oberbacher, n tescere da Calfosch, che s’ â maridé la lâ Katharina Agreiter da Jusciara. LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

Le pere de Angela, Fridolin se â maridé con Katharina Oberbacher da Calfosch y ti á scinché la vita a cater mituns y cater mitans. Angela ê nasciüda amesaite. Por süa uma, mina Angela, él sté saurí dala trá sö, deache ëra ê tosc stada buna da jí y stimâ döt ala uma. Angela dij: “A ciasa messân, pornanche i fôn datant, lauré, spane bagoc, y…“

Canche tl ann 1945 él ince gnü daurí tl Südtirol scores todësces é spo Angela rovada a Maran. Deache Angela imparâ por ëra instëssa, zënza messëi tan mostré ci che ara savô, ti â n iade na professuria dit: ”Da steht sie schon ihres Sieges bewußt!”

Da steht sie schon ihres Sieges bewußt!

Cun 6 agn á Angela ciafé n iade l'ordöm do avëi mangé cern de na biscia che â le ordöm.

A ciasa messân, pornanche i fôn datant, lauré, spane bagoc, y… Angela é piada ia a Calfosch a scora taliana y é tres passada. Ma un n invern âra imparé todësch. 22

Maestra Angela, dant a man dërta

La Ciasa se presënta

storia de vita

STORIA DE VITA


La Ciasa se presënta storia de vita

Impormó do la vera ara podü chirí fora ci fá y dailó éra jüda a Maran tl istitut dles “Englischen Schwestern” a fá la LBA, la scora por deventé maestra, por 4 agn. Un n ann éra ince stada a Bornech a imparé. De chël tëmp recorda Angela che na maestra ti â adinfal dé n cinch de todësch dijon: ”Sie tut a bissl zuviel Krautelan”. Angela á spo tosc metü man da tigní scora, le pröm ann a Al Plan. Dailó êl mituns bele stá ala scolina, massa vis, che ne dê degöna tria. A Angela ti savôl tl pröm tan ri da insigné, ëra se sintî inesperta, ëra ne capî nia sce i mituns imparâ o no.

Al fô bel. Laota foi pa ince scevera, i ne lasciâ pa nia tres fá damat i mituns. Tan plü ion imparara por ëra instëssa. Angela é rovada 2 agn a insegné a La Val. Dailó ti savô i geniturs tan dalunc che an ne savô gnanca da ci familia che i mituns gnô adalerch. Spo é Angela rovada a insigné por tres a Calfosch y dailó ti savôl plü saurí deache an conesciô les families. “Al fô bel“, cunta Angela. “Laota foi pa ince scevera, i ne lasciâ pa nia tres fá damat i mituns. Adöm a chi da Corvara fajônse teatri da Nadé, festa di lëgns, gites. D'aisciöda jôn te bosch sot al paisc a trá salc jö de na crëpa. N iade fôl aposta gnü l'ispetur te scola a damané fora i scolars ci che ai imparâ por todësch y i á albü fortüna che chël möt che ê gnü damané â avisa salpü da respogne.

Maestra Angela á jobelné la regina de Fanes pro le teater scrit da Siur Angel Morlang. Ara é da odëi sön le retrat dant amez. Dan scora jivun nos maestres y maestri dagnëra a mëssa con i mituns, mo le curat av mentí al diretur che nos maestres ne jivun nia. Dailó sunse jüda a ti taché la müsa al curat. Te scola me ái arjigné na „Tuchtafel“, na peza de flanel con figöres dles stories che an taca sö y chël avi gen i mituns.

studënc dl seminar, danter l'ater ince cun Siur Robert da Spëscia y le maester Sepl da Cians, sön Boá en gita. Cun gran ligrëza cunta ince Angela che ëra á podü jobelné la regina de Fanes pro le teater scrit da Siur Angel Morlang. Ala domanda sce Angela n’ess nia orü se maridé respognera: “I n' ess pa bëgn orü un, chël n’ ái nia ciafé spo n’ái nia plü orü. Ma me maridé por ester maridada, chël ne urôi nia. Da jí te convënt ne m'ái mai punsé, i â da fá da tegní scola. Jí te convënt é magari por öna che ne sá nia ci fá.“

I n' ess pa bëgn orü un, chël n’ ái nia ciafé spo n’ái nia plü orü. Maestra Angela é dër interessada ala scora y ala cultura ladina. I ti á ince arjigné n castl da fá cunc cun 100 dadi da corusc laite. Impröma i lasciâi fá belaita con i dadi, fina che ai capii che al jô por ej. 3 dadi ghëi söl 9 o 2 dadi cöci söl 10.“ Dla gioventú recorda Angela che ëra ê jüda cun la so Kathi y i 23

Ti agn de ponsiun se á Angela danter l'ater dediché al stüde di antenac y á ince metü adöm en liber sura Calfosch. Impormó do avëi complí 90 agn éra gnüda a vire te Ciasa de Palsa a San Martin cun bona orenté da daidé y n gran humor. Deache ara ne alda nia bun, vára da dialoghé con Angela sce an ti scrí dant sön na plata ci che an ó ti damané. LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024


Santa Maria dal Poch y San Blaje De forá conësciun bele che i dis vëgn indô plü lunc y ara ne döra nia plü dî che la natöra se descëda. Plüdadî â chësc tëmp na gran importanza por la jënt da paur. Ai 2 de forá gnôl festejé te dlijia Santa Maria dal Poch, ince nominada Santa Maria dales ciandëres, che stlüjô jö, do caranta dis, i santusc da Nadé. Cun chësc de metôl man l'ann dl laur da paur. La sorvidú ê metüda adöm da gran y pice fant, da gran y picia fancela, dal ojoradú, da n pice famëi o ince val’ möta. En chësc de gnôl baraté patrun, porchël ti gnôl ince dit ti paisc todësc “Schlengltog“, che ó dí porté le cufer. Sce ai ê stá cuntënc pro chël patrun, impormetôi da sté inant por n ann y ciafâ porchël spëisa y alberch, ala fin sovënz ince val’ toch de guant o n valgügn scioldi. Sce ai n'ê nia stá contënc y urô baraté lüch da paur, se metôi do S. Mëssa sön plaza de dlijia. Tla valada de Türesc se incuntâi bele al marcé da San Sciomun cun le cazü sön le ciapel por desmostré ai patruns che ai â intenziun da baraté post. Tla Val Badia rodâi cun cazü y alüsc ince con forchëta sön le ciapel o tla gofa dl samare.

La sorvidú che baratâ post ciafâ feter indlunch en S. Blaje do na bona marëna le paiamënt denanco

S. Blaje vën ince rapresenté cun döes ciandëres incrujades jí söl post nü. Le paiamënt dla sorvidú (ince nominada famëia) ê da paur a paur y da paisc a paisc desvalia. Do trëi agn de laur pro le medem patrun ciafâ la sorvidú n linzó de lin, do da cin’agn n strasoch, do deplü agn n armé. I dis do Santa Maria ciafâ la sorvidú che baratâ patrun val’ dis lëdi. En San Blaje messâ ma lauré chi che

Parores püch conesciüdes Assla: (por todësc Hechel) é na massaria che gnê tuta por laoré le lin y la cianapia denant co gní firé. Ciapolere: porsona che fajô ciapí. Zangia: (por todësch Drahtschere) é na massaria che vëgn adorada por taié cabli y fertrat. LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

24

ne mudâ nia jö post. Al é da dí che nia te vigni post ne gnôl pratiché chëstes usanzes bel anfat. Te val’ post jê le paur instës a tó le poch de süa sorvidú. Na pert gnô cun le poch impormó otedé do Santa Maria dal Poch y messâ alüsc instësc se porté le cufer söl spiné. Val’ iade se tignî sö valgügn fanc tla nöt dai cinch ai sis de forá te ostaria y desmazâ chël püch che ai s'â davagné ia por l'ann. Le poch dles fanceles gnô datrai condüt adalerch da val’ amiradú por desmostré l’ interesc ala jona. San Blaje fej pert di 14 Sanc d’ aiüt y vëgn recordé ai 3 de forá. Al vëgn rapresenté cun na zangia, na assla o döes ciandëres metüdes en crusc. Cun les ciandëres incrujades y impiades gnôl en chël de y dötaurela benedí i fedei do S. Mëssa, por che ai gniss stravardá dal me tl col. La liënda cunta che San Blaje dess avëi varí n möt che ê tl se strangoré con n os de pësc. Porchël él gnü nominé protetur cuntra les maraties al col, mo ince protetur di armënc, di tesceri y di ciapoleri. Por scrí chësc test él gnü tut val’ informaziuns fora dal liber “Val Badia. Usanzes, cherdënzes y tradiziuns” de Lois Trebo y en pert da cuntades dles residëntes y di residënc dla Ciasa de Palsa.

La Ciasa se presënta

usanzes y tradiziuns

USANZES Y TRADIZIUNS


La stanza snoezelen in Ciasa de Palsa In che cosa consiste? L’uso più comune dell’approccio snoezelen è la stimolazione visiva, la quale si ottiene mediante fibre ottiche, lampade a proiezione e luci colorate diffuse ma anche mediante la stimolazione sonora attraverso musica che rievochi suoni insiti in natura.

Che cos’è? La stanza snoezelen è un ambiente volto al rilassamento come anche alla stimolazione multi-sensoriale.

Da dove deriva il nome “snoezelen”? La parola snoezelen è la contrazione tra due vocaboli olandesi: “snuffelen” e “doezelen”, ovvero “annusare”, “curiosare” e “sonnecchiare”.

patologie dell'età senile la stanza snoezelen sia un trattamento particolarmente indicato. L’ambiente multi-sensoriale della snoezelen room promuove comportamenti positivi generando un rilassamento generale specie in persone che manifestano disturbi comportamentali, scarso adattamento o in caso di sovraccarico ambientale o deprivazione sensoriale.

Sono presenti anche stimoli olfattivi attraverso la diffusione di aromi ed essenze appositamente selezionate e mediante il consulto di un gruppo interno alla struttura, il gruppo “aromaterapia”. La stimolazione tattile mediante dei massaggi a mani e braccia eseguiti con appositi olii e la stimolazione del gusto mediante la messa a disposizione di tisane fatte dai residenti stessi in casa mediante il team che si occupa delle attività occupazionali e del tempo libero. L’ambiente ha quindi la finalità di promuovere salute e dare benessere alla persona anziana stimolando anche la parte cognitiva e mnemonica.

La metodologia snoezelen è nata in Olanda negli anni 70’ e prevede la stimolazione dei cinque organi di senso per aiutare le persone anziane a rilassarsi e a progredire nel loro percorso personale creando un'opportunità di attivazione e relazione con la realtà circostante.

A chi è rivolta? La creazione di questo ambiente nella Residenza per anziani Ojöp Frëinademetz è dedicata a tutti i residenti anche se diversi studi dimostrano come in alcune 25

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

La Ciasa se presënta sanité

SANITÉ


Laur, formaziuns, tëmp lëde, pensionamënc,... Riuniun generala

Incuntada da Nadé

Sciöche vigni ann, él gnü tigní ai 12 de jená 2023 la riuniun generala de döt le personal. Te chësta ocajiun vëgnel ciaré derevers al ann passé y inant al ann che á da gní, cun sü proiec, programs y sües ativités.

Ai 18.12.2023 s’á incunté döt le personal al rorate por le personal zelebré da Siur Paul Campei te capela dla Ciasa de Palsa y dedô a na bona cëna tl Hotel Posta a Piculin. Fora por la sëra s`á acompagné les beles cianties de Hubert Dorigatti y Laura Willeit. Al é ince gnü tut l’ocajiun da ti surandé n ciüf sciöche sëgn de reconescënza ales colaboradësses che á stlüt jö en chësc ann na formaziun plü lungia.

Griliada Ai 21.07.2023 ê döt le personal dla Ciasa de Palsa invié ala griliada tla lounge dl personal. A gauja dl bur’ tëmp n’ él nia sté meso fá la griliada defora, mo le personal che á tut pert á ciafé de bones liagnes, polpetes y verzöres apratades da nosc Presidënt y Diretur tl salf di pasć dla Ciasa de Palsa. La sëra é gnüda abelida da de beles cianties sonades y ciantades dal Conturines Echo.

La cëna da Nadé é n sëgn de rengraziamënt por le laur fat ia por l’ann

Reconoscimënt por formaziuns stlütes jö

dmc. Denise Palla, le presidënt Giovanni Mischi, Cecilia Hochwieser, Annemarie Frennes, Paola Tasser, Verena Videsott y le Diretur Valentin Erlacher. Al fala: Chiara Pizzinini y Laura Rindler

Na bela compagnia pro na bela musiga LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

Annemarie Frenes: Formaziun da operadëssa sozio-sanitara pro la scora Hannah Arendt Paola Tasser: Conduttore di gruppo metodo Validation livello 2 Denise Palla: Master II livello: Master Interdipartimentale in valutazione, formazione e sviluppo delle risorse umane - UniPd Verena Videsott: Lehrgang für Fachkräfte der territorialen Anlaufstellen für Pflege und Betreuung (portina) Cecilia Hochwieser: Mit und für Menschen: Die Pflegedienstleitung im Seniorenwohnheim Chiara Pizzinini: Formaziun da infermiera tla Claudiana Laura Rindler: Formaziun da operadëssa sozio-sanitara pro le VdS 26

La Ciasa se presënta

personal

PERSONAL DLA CIASA DE PALSA


La Ciasa se presënta personal dmc. le presidënt Giovanni Mischi, la festejada Marlene Planatscher, le Diretur Valentin Erlacher, la responsabla dla cura Cecilia Hochwieser y le Vizediretur Martin Costalunga

Ponsiuns Ai 25.05.2023 ti él gnü fat na picia festa a Marlene P. che é jüda en ponsiun do 41 agn de sorvisc te Ciasa de Palsa. Tl 2023 é ciamó d’atres döes colaboradësses jüdes en ponsiun, plü avisa: Edith Ferdigg, do 39 agn de sorvisc Cristina Crazzolara do 4 agn de sorvisc. I ti dijun a dötes n gran dilan por le sorvisc che ëres á fat a bëgn dles mëdes y berbesc dla Ciasa de Palsa y i ti aodun döt le bun por le dagní.

dmc. Elisabeth Rubatscher, la neo-pensionada Cristina Crazzolara, Rita Rubatscher y Margareth Daverda

Noza Ai 07 d’otober 2023 s’á dé adöm tl sacramënt dl matrimone nosta fisioterapista Karin Ploner cun Daniel Schanung. A ëi orésson ti aodé döt le miú por le dagní. Che ai pói se sté saurí deboriada y che Chël Bel Dî i arvënes sön le dër tru dla vita cun süa benedisciun.

Dui pinsiers de bones aodanzes arjigná ca dales mëdes y dai berbesc 27

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024


Deache adöm él plü bel... Le Club dl tëmp lëde se fistidiëia da organisé jites y ativités por i scric ite al Club, che á insciö la poscibilité da tó pert a iadi o iniziatives y passé de bi momënc y fá conferta fora dl laur. Le presidënt dl club, Elmar Alton adöm a sü aconsiadus s’an lascia tres tomé ite öna por che al ne vëgnes nia da stufé. Ince tratan l’ann 2023 é gnü pité n program rich de ativités.

Ai 14 de jená y ai 17 de merz cun i schi sön Lagació y da Cortina ia

Ai 3 de merz cun la liösa a löna colma sön Armentara y cëna tla ütia Ranch d’André

Cun la roda al Ciastel Sigmundskron y al lech da Kaltern LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

28

La Ciasa se presënta

personal

CLUB DL TËMP LËDE


La Ciasa se presënta personal Jita sön Munt de Mastlé te Gherdëna

Roda fora por les viles da La Val cun griliada sö Rit pro la ütia de Siur Paul

Lounge dl personal

Por podëí garantí a döt le personal la palsa en pesc danter n turnus y l’ater, él gnü lascé fá sö y arjigné ite n post da sté saurí daite dla Ciasa de Palsa. 29

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024


La Ciasa se presënta

reflesciun

REFLESCIUNS Ci é pa le respet por me? Un di prinzips che i se tolun dant tl laur de assistënza y cura dles mëdes y di berbesc dij insciö: “I ciarun da ester valënc, da avëi paziënza y da ti porté respet al residënt. I porvun da ti fá le guern cun amur y lezitënza.” “Curiamo verso il residente un rapporto cortese, paziente e rispettoso e ci premuriamo di dargli un’assistenza e cura amorevole.”

Respet ó dí jí ite tla porsona te na manira individuala y la ascuté sö. Respet ó dí ti jí pormez cun cherianza, tlocheré denant co jí ite te ciamena, respeté sües cosses personales, süa sfera privata y sü dejiders.

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

Ti porté respet ai residënc é dër important y mët man bele canche an ti vá pormez y i salüda cun ti dé dl Os. Respet ó dí odëi la mëda o le berba sciöche na porsona, zënza orëi la/le cambié, mo l’azeté tla situaziun y tla manira da ester y da fá ch’ara/al é te chël momënt. 30

na residënta

Iö á messü respeté i atri y jí a laoré por fá sö la ciasa. Sëgn ái na certa eté, 90 agn, y i á ion sce an me trata cun respet. Respet ó dí traté cun jintilëza. Chiló me sënti tratada bun, ares é da orëi bun cun me.

na colaboradëssa

Iö ti porti respet ai atri, cis a jënt plü vedla, dantadöt le salüt é na forma de respet. Chiló te Ciasa me sënti respeté dal personal che laora, ai te socodësc y fej döt ci che an á debojëgn.

na colaboradëssa

na colaboradëssa

n residënt

Mo ciarun plü avisa ci che nostes mëdes y nüsc berbesc, colaboradësses y colaboradusc nen pënsa dl respet:

na residënta

“Wir pflegen einen höflichen, geduldigen und respektvollen Umgang mit dem Bewohner und bemühen uns um eine liebevolle Pflege und Betreuung.“

I ti diji tres a chi che vëgn a me ciafé che la jintilëza de chi che laora chiló mëssun odëi pur crëie. Respet ó dí jintilëza, te gní pormez, te damané “Co vara pa?” Chësc é por nos che i un debojëgn de assistënza döt, spo ne se sintiunse nia susc.

Respekt bedeutet für mich, alle Menschen gleich zu behandeln, egal aus welchen Verhältnissen sie kommen oder welche Geschichte sie haben, sie nicht zu beurteilen und sie so zu akzeptieren wie sie sind.


Tratan l’ann 2023 é chëstes mëdes y chisc berbesc passá a miú vita Albina Palfrader Rosalia Dalponte Hedwig Willeit Teresa Pedevilla Josef Oberkofler Guido Ploner Notburga Costalunga Margherita M. Pedevilla Alma Ploner Alma Agreiter Ernst Steger Ida Seeber

+ ai 05.01.23 + ai 25.01.23 + ai 17.02.23 + ai 21.02.23 + ai 02.03.23 + ai 06.05.23 + ai 12.06.23 + ai 15.06.23 + ai 15.06.23 + ai 22.06.23 + ai 13.07.23 + ai 22.08.23

Giovanni Agreiter Anton Dapunt Anna Maria Erlacher Maria Federa Claudia Irsara Severina Costa Maria Theresia Niederwanger Pompeo Zorzi Paolo Zardini Albert Daverda Vittoria Trebo

+ ai 26.08.23 + ai 09.10.23 + ai 15.10.23 + ai 15.10.23 + ai 22.10.23 + ai 04.11.23 + ai 06.11.23 + ai 07.11.23 + ai 15.11.23 + ai 19.11.23 + ai 18.12.23

Von guten Mächten wunderbar geborgen (Dietrich Bonhoeffer) 31

LA PRÁTIGA N.1 | JENÉ, 2024

Aroeder

LA VITA ETERNA DÁI OH SIGNUR Y CONFORTI CUN TO LOMINUS


WE ARE

HIRING AL VËGN TUT SÖ PERSONAL INFERMIERS/ES OPERADUS/ËSSES SOZIO-ASSISTENZIAI/LES OPERADUS/ËSSES SOZIO-SANITARS/ES 5 dis/edema 38, 29, 24 o 19 ores/edema

Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A.P.S.P. Str. Pinis 50 39030 S. Martin de Tor Tel 0474 524700 info@ciasadepalsa.it Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz

ciasadepalsa_ojopfreinademetz

www.ciasadepalsa.it


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.