Concurs Microrelats CFA Parets del Vallès 2023

CONCURS DE MICRORELATS

CFA Parets del Vallès Sant Jordi 2023

Hernandez Perez, Lina

Jaramillo, Stephany

Atmani, Abdelkader

Diaby, Mariama

Diallo, Aissatou

El Ibrissi, Sabah

Mañas, Mercedes

Salgado Gómez, Manoli

El Aabedy, Hamza

Jawneh, Ebrima

Jawo, Salimatou

Categoria 2: català 2, proves accés GM, TIC0

Emú, el valent..

Poques vegades vaig arribar a espantar-lo. Al principi recordo aparèixer entre ombres i amb la meva veu aconseguir aterroritzar-lo, sense saber com escapar de mi.

Veure'l cridar de por, m 'alegrava. Però el meu poder va desaparèixer quan vaig aprendre que ja no l'espantava. Recordo amb terror les paraules: no puc témer coses que no existeixen.

El Mar

Ara estic aquí, escolto la brisa. Una onada ve i l’altra se ’ n va. Tanco els ulls. Escolto el silenci, aprenc a escoltar-me. El sol es reflexa, quina catifa. Sento l’aire, em toca la cara. Només jo i el mar, jo i els meus sentits. Sóc feliç fins que sona el despertador.

Isa Mañas

Esmeralda Lebron

Categoria 2: català 2, proves accés GM, TIC0

Amb El Pas Del Temps

He après que la gent no millorem, més aviat empitjorem.

He après que les guerres es fan en nom de la pau, que es poden enderrocar avions amb vides humanes per interessos comercials i ningú alça la veu..

He après que ens hem acostumat al silenci

He après que som còmplices d’aquesta decadència.

La desobediència

Tres germans que vivien amb la mare, que els deia que no es distreiessin pel carrer. Un dia van sortir de l’escola, van anar a un hort que quedava lluny Aviat va arribar la nit i es van perdre. Hi havia un espantaocells, es van espantar i van cridar. Van pensar que era un fantasma.. En Joan va dir “he après la lliçó”.

Maria Teresa Fretes

Luz Torres

Un ciclista perfecte

Cada dia sortia amb amics per la muntanya segur de si mateix. Gairebé sempre queia o punxava algú. I ell els deia “jo mai cauré ni punxaré com vosaltres”. Els amics s ’enfadaven amb ell. Fins que un dia va caure i aquell dia va aprendre a no riure’s o desconfiar de ningú i es va posar trist.

Motiu

Ella és caòtica i impredictible Mai saps si t'estimarà o t'odiarà, si fugirà o et demanarà que no te'n vagis mai i és per això que cal voler-la: perquè a les seves anades i vingudes t'ho pot oferir tot o deixar-te sense res. Té una tristesa però que fa mal, no he vist ningú, mai, riure's tan fort de la vida.

Miriam Yaffar

Oumaima Rizki

Categoria 2: català 2, proves accés GM, TIC0

Llumetes

La Lluna i la cuca de llum, cada nit, sobretot a les nits d'estiu fan competició a veure quina enlluerna més...

La Lluna sempre guanya i ho celebra amb els estels molt eixerits .

La cuca de llum no s 'enfada mai perquè en realitat vol aprendre d'ella,

és la seva major admiradora!

Quan veiem la realitat

Va obrir els ulls, se ' n va adormir al sol, va sentir com els seus raigs cremaven la seva pell i de sobte la realitat li va fer veure que volia viure L'endemà havia marxat, va decidir deixar d'existir per aprendre a viure, d'això només en tenim una oportunitat i de vegades moltes persones ni s 'adonen i simplement existeixen, tu, que vols?

Maite Alvarez

Maria Chica

Categoria 2: català 2, proves accés GM, TIC0

Somnis

Boníssima.....melmelada casolana amb maduixes de cultiu propi.

I amb un esclat de sensacions i sabors encara al paladar, dono pas al sol obrint els porticons de la sala.

I al fons el bonic i ample mar

De cop....torno a la realitat, asseguda a la cuina, observo per la finestra, cotxes edificis i molt soroll.

Vull aprendre a cultivar....

La platja

Avui el cel és blau, fa calor i vaig a la platja. Em relaxo. Encara no hi ha cap veler a l’aigua les gavines volen baix els nens juguen amb la pilota... i de sobte estic arrebossat de sorra. Quan aprendran a no molestar? On collons són els seus pares?

Núria Díaz

Sandra Caro

L’aprenentatge com a essència de la vida

La vida consisteix en un continu aprenentatge.

Aprendre a la vida és fonamental per evolucionar com a persona i com a societat.

Aprendre a la vida és agafar coneixements i expandir-se com a persona Qui no aprèn s ’estanca i comença a morir.

La persona que aprèn s ’enriqueix i aporta als altres, i això és el que dona la felicitat. I una persona feliç contribueix a una societat més sana i justa.

Joan Francesc Asensi

Aprendre...

...que bonica i alhora important paraula.

Ha anat passant el temps i, amb la perspectiva que em va donant, he vist que la vida és aprendre a totes les seves conjugacions posibles.

Cada respiració, cada experiència, cada moment és... aprendre.

Per això aquesta és la primera paraula a la meva llista de paraules boniques.

María Cruz Martínez López

Un dia qualsevol

Sona un pasdoble. L'aire fa el recorregut del meu nas fins als pulmons que s 'omplen, ben amples. El trec a poc a poc. Barbeta amunt i a la sorra de la plaça!

Em poso el dia per 'montera' i agafo l'alegria com a capa. A torejar un nou dia!

Plogui o faci sol, he après a ballar la vida.

Aprenentatge feliç

No imaginava com de gratificant podia ser la teva companyia, aprendre les coses que t'agraden, els teus raonaments senzills i planers faciliten les coses

Tot és fascinant, sorprenent, despertes curiositat a tothom amb qui en parlo, tan sols el teu nom ho diu tot i tothom t'invoca CHAT GPT!

María Marquez

Josefina Noguera

En un país perdut els nens no podien aprendre coses noves, però com no coneixien ni el lloc per situar la ciutat al mapa estaven molt tristos, no sabien com fer-ho. Un dia, un àliga va arribar volant i al seu bec portava contes amb molts dibuixos de colors, aquells nens van esclatar d’alegria i van ser molt feliços perquè finalment aprendrien.

Mai és tard...

La vida és un aprenentatge continu. Només néixer hem d’aprendre a respirar i això és només el principi.

Durant la nostra vida descobrim, aprenem i ens equivoquem, però hem de trobar la part positiva, gràcies als errors i a les dificultats ens adonem que tot allò que costa més, és el que més valorem. Mai oblidem això.

Mercè Ramírez

Júlia Jiménez

A tu que vius en un niu de branquetes, mentre els teus bro’s piulen desesperats per un tros de la regurgitació de la mare, però tu, tan sols anheles aprendre a volar, però cal esperar Veus la mare que marxa i et fixes amb els detalls, com planeja, com s'impulsa,.... saps que algun dia et tocarà a tu.

Tal dia com avui

Tal dia com avui vaig decidir continuar aprenent de la vida, com si a la meva edat la vida no m’haguès ensenyat prou!

Escoltar als altres, acompanyar a aquells que ho necessiten, ser assertiva encara que la resta del món no em tingui en compte...

Tal dia com avui vaig ser una mica més feliç.

Adilma Miret Sousa

Montse Morote

La història d’un aprenent

En l’any 1972 un noi comença a treballar al Departament de l’Oficina Tècnica d’una important fàbrica de televisors, on es feien prototips i projectes de tota mena en l’entorn del sector.

En aquest lloc comença aprendre multitud de feines y maneres de fer prototips al costat de una persona amb molta experiència.

Cada any en el mes de Març es preparava per fer les proves al objecte de superar la categoria, fins arribar a encarregat del Departament.

Al pas dels anys aquest aprenent després d’arribar a encarregat en aquesta Companyia va anar evolucionant en altres empreses fins a fundar la seva pròpia empresa en l’any 1990, dedicada avui en dia a la construcció de maquinaria especial i resulta que aquell noi soc jo.

Joan de la Iglesia

Mai és tard!!

Qui m'havia de dir que avui dia estaria fent un curs d'informàtica?

I és més, que el meu pare va un curs per davant meu!!!!

Doncs sí, mai no és tard per aprendre i torno a la meva infància quan el meu pare m 'ajudava a estudiar.

Mireia Mateos

La ruïna

S'arronsava pel terra. Les ventositats d'aquell ventre creaven una distància (merescuda) entre el món i ella.

I ella només volia seguir jugant a fer bombolles i a fer volar coloms. Aprendre a seguir la lluna com fan els animals de nit

Si pogués tornar enrere, no se la jugaria tan fort.

Aquell plat de seques, li va arruïnar la vida.

Aprendre és saber viure amb tots els entrebancs que ens porta la vida. Ja ho deia la meva àvia i la meva mare: "Cada dia aprendràs una cosa més". Ara, que ja sóc gran i he viscut molt, veig que tenien raó i que només amb respecte i tolerància podem seguir aprenent, seguir creixent i, d'aquesta manera, aprofitat la vida.

Miquel Pascual Diaz

Angela Moreno

Per què no.

Una altra vegada aprendre a buscar-te veure't reconèixer-te xiuxiuejar-te abraçar-te .

Vaig aprendre, que quan siguem vells, no hi haurà tanta distància, sentiràs menys por sentint-me al teu llit, no discutirem i aprendrem que ja no serveix per res, et diré fluixet el que abans cridava als quatre vents.

Quan siguem vells estaràs més cansada, serem companys, ens farem falta, em trobaré perdut si un dia ens separen.

Quan siguem vells.

veritat amor ¡¡¡¡

Jesús Ruiz

Juan Fernández

Microrelat, si clar…

Algú va dir… si penses en positiu, et vindrà el que és bo i si penses en negatiu, et vindrà el pitjor.

I allò irònic d’aquesta vida, és que cal aprendre i caure per aixecar-te, a allò dolent “pit” i al bo “lluitat”

Així que a gaudir i viure, que només es viu una vegada.

Si es pot plorar tant de riure com de fúria APRENDRE I DESAPRENDRE i tindràs més ajuda. Dues mans que s 'ajunten i es busquen són l’essència d'un futur no molt llunyà

La nova Martina

Dimecres al matí. Martina obre la finestra. Fa sol, serà un bon dia. A les dotze arriba puntual a la cita que té amb la Lourdes, la seva psicòloga, amb qui tant ha après durant els darrers dos anys. En sortir, es queda mirant un petit núvol blanc pensant en la Martina que era abans. Somriu. "Estaràs bé", li diu.

Montse Carmona

Noelia Padilla

Ramona Iglesias

Una tarda d’estiu

Una tarda d’estiu molt calorosa vaig sortir amb el meu gos a fer un tomb. En Sami estava molt content, no temia la calor. Vam arribar a un bosquet, la felicitat hi era present.

De sobte, va aparèixer un altre gos que em va ben mossegar el turmell.

Vam aprendre que la felicitat és efímera.

Jovent

Els fills estan creixent envoltats d’atencions i s’han tornat uns llepafils que no agafen el metro perquè diuen que la gent fa pudor i van estrets. Només pensen fer tiktoks, en veure series i tot el dia amb els mòbils i els ordinadors.

I en comptes de voler aprendre volen ser youtubers, influencers i menys pensar en treballar.

Bitxet d’estiu

Penso i desitjo

Penso i desitjo, no ser l'única persona que se sent així. La tristor i l'angoixa m 'ofega, lluitar cada dia amb tu mateixa i intentar que les persones que t'envolten no pateixin per tu. Aprendre a viure en aquesta " nova " vida. Penso i desitjo, que tothom que se sent així sàpiga, que no es troba sol.

Treballar

Treballar dignifica, la feina ben feta no té fronteres, la mal feta no té futur, el treball et fa ser millor persona, si treballes aprendràs el valor de les coses i et sentiràs realitzat; van comentar Karl Marx, Confuci, Pep Guardiola i ma mare mentre jugaven a la botifarra.

Anònim

Mònica Castaño

Plaça d’Isfahan (Iran)

Una noia iraní, caminaba per aquesta plaça amb vestit europeu i mocador al coll.

Se li apropa un defensor de la moral, l’agafa pel braç i l’esbronca. Ella que ha après judo, li fa una clau i el defensor cau per terra... vermell i avergonyit marxa com un llampec.

El Pou

La vida és un continu aprenentatge doncs ningú no neix ensenyat. El nostre cap és com un pou buit el qual s 'anirà omplint de coneixements i experiències al llarg de la nostra vida. Tot allò que aprenem ens deixarà empremta, per tant hauriem d’omplir el pou amb bones idees i amb seny.

Sovint, l’humà hauria d’aprendre a aprendre.

Pere Ninou

Manuela Serrano

Records d’infantesa

Quantes vegades he observat i escoltat les onades pujant i baixant, la sensació d’enfonsar els peus a la sorra i submergir-me en aquella platja deserta d’aigües transparents i envoltada de selva salvatge verda i viva. Tot va ocórrer quan era menuda, però no pas per això he pogut oblidar totes aquelles vivències. He pogut aprendre innumerables coses, però la més important: escoltar.

Les colònies del meu net

El meu net Guiu ha anat per primera vegada de colònies. Ha descobert un mon sense joguines ni televisió, connectat a la natura. Ens ha explicat tot el que ha après. Jo, escoltant-lo, també he après. El millor és quan ens ha dit el que més li ha agradat: que les lliteres poden tenir potes.

Manuela Salgado Gomez