Issuu on Google+

Pendent de revisió lingüística

Conclusions de les

II Jornades Obertes del CEUCAT

Barcelona, 10 i 11 de març de 2012


Universitat de Barcelona

PRESENTACIÓ Després d’un any d’existència del consell, amb les II Jornades Obertes hem celebrat el primer aniversari del CEUCAT. Aquestes jornades tenien quatre objectius fonamentals. Per una banda fer més participativa la representació estudiantil suprauniversitària, sovint reservada a unes poques persones. Per altra, ajudar a crear xarxes de contactes entre els estudiants que els permetin aprendre els uns dels altres i conèixer diferents realitats. En tercer lloc, formar a futurs representants perquè quan assoleixin llocs de responsabilitat estiguin ben preparats. I finalment permetre que els estudiants rebin informació de primera mà per part dels dirigents d’algunes de les institucions més importants del sistema universitari català, i que els puguin fer arribar les seves preguntes i comentaris directament. Un cop passades les jornades, em satisfà veure que tots quatre objectius s’han assolit amb èxit. I per tant desitjo que aquest model de treball es perpetuï en el si del CEUCAT. Aprofito aquestes línies per agrair a totes les persones i institucions que han col·laborat en l’organització i el finançament d’aquestes jornades, i a totes les persones que han volgut dedicar un cap de setmana a compartir amb nosaltres una gran tasca: intentar millorar el sistema universitari. Jordi Codony Gisbert President del CEUCAT


II Jornades obertes del CEUCAT Dissabte 10 i diumenge 11 de març de 2012, Barcelona

ÍNDEX PROGRAMA ........................................................................................................................................ 2 RESUM DE LES JORNADES I CONCLUSIONS........................................................................................... 4 Introducció ............................................................................................................................................... 4 Inauguració de les jornades ..................................................................................................................... 5 Balanç d’un any de CEUCAT i CEUNE, i reptes de futur ......................................................................... 10 Les beques a Catalunya .......................................................................................................................... 14 Avaluació de la satisfacció dels estudiants de les universitats catalanes .............................................. 16 Un nou sistema de governança per les universitats catalanes? ............................................................ 20 Cloenda del primer dia de jornades ....................................................................................................... 27 La relació amb les associacions i signatura del conveni CEUCAT-CEMCAT ............................................ 29 Grup de Treball “Drets i Deures dels estudiants universitaris” ............................................................. 30 Grup de treball “les beques a Catalunya” .............................................................................................. 31 Grup de Treball Avaluació de la satisfacció de l’estudiantat de les universitats catalanes” .................. 32 Grup de treball “un nou model de governança del sistema universitari?”............................................ 33 Cloenda de les Jornades ......................................................................................................................... 34 EL CEUCAT......................................................................................................................................... 35 ANNEXOS .......................................................................................................................................... 37 Llistat de drets i deures resultat de l’enquesta elaborada pel CEUCAT ................................................. 37 Conclusions sobre “Avaluació de la satisfacció dels estudiants de les universitats catalanes” ............. 39 Conveni signat entre el CEUCAT i el CEMCAT ........................................................................................ 43 Llistat de documentació utilitzada durant les jornades ......................................................................... 44 Llistat de ponents i moderadors ............................................................................................................ 45 HAN FET POSSIBLE LES JORNADES ..................................................................................................... 58 DADES DE CONTACTE ........................................................................................................................ 59

Amb la col·laboració de:


PROGRAMA DISSABTE DIA 10 DE MARÇ DE 2012 09:30h Inauguració de les Jornades Sr. Dídac Ramírez, Rector Magnífic de la UB Sr. Antoni Castellà, Secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya Sra. Esther Giménez-Salinas, Rectora Magnífica de la URL Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT 11:15h Balanç d’un any de CEUCAT i CEUNE, i reptes de futur Sr. Claudi Alsina, Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya Sra. Àngels Alegre, exsotsdirectora general del Ministeri d’Educació Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT Sr. Gerard Solà, Vicepresident del CEUCAT Modera: Sr. Ignasi Xavier Alcalde, President del Consell d’Estudiants de la UOC 12:15h Pausa 12:45h Ponència “Les beques a Catalunya” Sr. Pere Pardo, Director Executiu de l’AGAUR Col·loqui Modera: Sr. Sergi Martín, copresident del Consell d’Estudiants de la URV 14:30h Dinar 16:00h Ponència “Avaluació de la satisfacció dels estudiants a les Universitats Catalanes” Sr. Josep Anton Ferré, Director Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Taula Rodona Sr. Josep Anton Ferré, Director Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Sr. Josep Pallarès, Vicerector de Personal Docent i Investigador de la URV Sr. Santiago Roca, Director de l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat de la UPC Sra. Gemma Espigares, Coordinadora d’Economia i Qualitat del Consell de l’Estudiantat UdL Modera: Sr. Enric Guillén, copresident del Consell d’Estudiants de la UdG 17:40h Pausa 18:00h Debat “Un nou sistema de governança per les universitats catalanes?” Sr. Joaquim Boixareu, Vicepresident segon de l’ACUP i president del Consell Social de la UPC Sr. Màrius Rubiralta, exRector de la UB i exSecretari d’Estat d’Universitats Sr. Josep Ferrer, exRector de la UPC i representant de CCOO a la comissió de governança Sr. Hugo Alvira, representant d’estudiants de la UB a la comissió de governança Modera: Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT 20:20h Cloenda primer dia de la jornada Sr. Antoni Giró , President de la CAAE del CIC i Rector Magnífic de la UPC Sr. Josep Anton Ferré, Director Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT

2 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


DIUMENGE DIA 11 DE MARÇ DE 2012 10:00h La relació amb les associacions i signatura del conveni CEUCAT-CEMCAT Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT Sra. Marina Angelats, Presidenta del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya Sr. Joan Gil, representant de la UAB al CEUCAT 10:30h GT. Drets i Deures dels estudiants universitaris Modera: Sr. Carlos Pérez, Secretari Executiu del CEUCAT 12:00h Pausa 12:30h GT. Les beques a Catalunya Modera: Sergi Martín, Copresident del Consell d’Estudiants de la URV 13:30h GT. Avaluació de la satisfacció dels estudiants a les Universitats Catalanes Modera: Sra. Gemma Espigares, Coordinadora de qualitat del Consell de l’Estudiantat de la UdL 14:30h Dinar 16:00h GT. Un nou sistema de governança per les universitats catalanes Modera: Sr. Martí Obiols, Coordinador de delegacions del Consell de l’Estudiantat de la UPC 18:00h Conclusions dels grups de treball i cloenda de les jornades Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT Sr. Carlos Pérez, Secretari Executiu del CEUCAT Sr. Sergi Martín, Copresident del Consell d’Estudiants de la URV Sr. Martí Obiols, Coordinador de delegacions del Consell de l’Estudiantat de la UPC Sra. Gemma Espigares, Coordinadora de qualitat del Consell de l’Estudiantat de la UdL

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 3


RESUM DE LES JORNADES I CONCLUSIONS INTRODUCCIÓ El Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) ha celebrat dissabte 10 i diumenge 11 de març de 2012 les seves

Edifici històric de la UB

segones “Jornades Obertes” a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, amb la intenció de crear un espai de debat entre els estudiants universitaris d’arreu de Catalunya i autoritats acadèmiques i polítiques amb l’objectiu de fomentar la participació estudiantil en òrgans de representació suprauniversitària i recollir propostes davant els problemes de l’actual universitat catalana. Les jornades van omplir d’activitat el rectorat de la UB durant dos dies complets. El primer es va destinar a interactuar amb experts i autoritats sobre diversos aspectes d’actualitat, i estava obert a qualsevol membre de la comunitat universitària. Hi van participar rectors, vicerectors, directors, polítics, estudiants, professors i personal d’administració i serveis. Es van debatre assumptes tant importants com les beques a Catalunya, l’avaluació de la satisfacció de l’estudiantat, la governança del sistema universitari. També es va aprofitar per fer

4 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

balanç de la feina feta pel CEUCAT i el CEUNE durant el seu primer any d’existència Després de sopar plegats al centre de Barcelona, els estudiants van seguir participant a les jornades. Durant el segon dia es van reunir en grups de treball per elaborar conclusions sobre els temes debatuts el dia anterior i alguns altres assumptes addicionals com la carta de drets i deures de l’estudiantat universitari o la relació del CEUCAT amb altres associacions i la firma del conveni amb el Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya. Totes aquestes activitats han estat possible gràcies al suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, la Universitat de

Vestíbul de l’Aula Magna de la UB

Barcelona, les diferents universitats de Catalunya, una gran quantitat de persones que han dedicat voluntàriament el seu temps a organitzar aquesta activitat, als ponents, així com a totes les persones que han participat en els debats i col·loquis que s’han anat realitzant durant els dos dies.


INAUGURACIÓ DE LES JORNADES

Acte d’inaguració de les Jornades

La inauguració de les jornades, que comptava amb la presència de govern, universitats públiques, privades i estudiants, va iniciar amb la primera intervenció de Jordi Codony, president del CEUCAT, que començava fent palès que les jornades s’han dissenyat amb ponències d’experts sobre temes concrets i posteriors col·loquis o debats sobre aquests mateixos temes per tal de fer participativa la trobada.

se’ns escolti i que se’ls deixi participar, volen una universitat de qualitat, que es mantingui o millori la qualitat de la docència, que els estudiants rebin un bon servei, que puguin fer recerca o inserir-se al món laboral estant ben preparats, tenir uns bons professors que no hagin de marxar de la universitat, i que la universitat continuï essent aquest servei públic, ascensor social que és, amb accés per tothom, etc.

Més tard destacava els objectius de les jornades: 1) permetre a estudiants que no formen part dels circuits de representació suprauniversitària puguin fer arribar els seus punts de vista 2) fer xarxa de contactes entre els estudiants de les diferents universitats, perquè es coneguin diferents realitats, aprenguin els uns dels altres i això enriqueixi les posicions de tots 3) que els estudiants adreçar la seva opinió directament a les autoritats i 4) formar futurs representants. A més, són la celebració del primer aniversari del consell.

“Els estudiants volem que se’ns escolti i que se’ns deixi participar”

També explicava que els estudiants volen que

Jordi Codony Segons Codony “les universitats viuen temps difícils i els universitaris estan intentant alçar la veu per millorar la universitat”, i les jornades han de servir precisament per “fer aportacions a la universitat des del punt de vista dels estudiants”. La Dra. Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull, començava agraint al CEUCAT “l’organització d’unes jornades per poder participar i escoltar” i destacant la Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 5


importància de la participació dels estudiants a tots els nivells de govern. Aprofitant la seva condició de membre del comitè permanent de l’Associació Europea d’Universitats, la rectora va parlar sobre Europa. El 2004 la immensa majoria de països ja havien acabat l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. A España no es va començar a implantar fins el 2008, en plena crisi econòmica que ho va fer molt més difícil. I a més amb una excessiva burocratització dels processos.

Esther Giménez-Salinas

Per altra banda, afirmava que “els nostres estudiants surten ben preparats, i això ho diu el mercat” malgrat les crítiques que pugem fer a la universitat. Però la mala notícia és que tenim un 25-30% de fracàs, que són estudiants que no acaben els estudis. I aquest, deia, és un tema important a tractar. Mirant cap el futur i les reformes que vindran, va fer una comparació de reformes que s‘han fet a Europa. Al Regne Unit “ha optat per fer una pujada brutal dels preus públics, molt lluny del que entenem com a sistema universitari europeu”. Als països escandinaus la matrícula és gratuïta però “no tothom arriba a la universitat” perquè hi ha altres camins de formació. Els països germànics no han pujat les taxes però han creat unes escoles no universitàries per impartir les diplomatures.

6 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

Els països que més ens agraden no han retallat en educació. Els joves són el futur. I afirmava que els que ens han d'ajudar a sortir de la crisis és l'ocupació dels joves.

"Qui ens ha d'ajudar a sortir de la crisis és l'ocupació dels joves" Esther Giménez-Salinas “No crec que l’ensenyament hagi d’estar lligat a la demanda del mercat. El bon estudiant, vingui de la carrera que vingui, si està ben preparat i amb totes les dificultats del mercat laboral pot trobar feina. Deia la rectora. També va dedicar una estona a revisar documents de la Comissió Europea com “Erasmus for all” que afirma que “Europa només es construirà si els nostres estudiants poden estudiar en universitats diferents del país d’origen”. O el document “Europa 2020” que planteja la necessària aliança entre sector públic i privat per fer recerca. En algunes universitats Europees la docència està garantida per fons públics, però la recerca està fortament (però no exclusiva) finançada pel sector privat. “La universitat s’ha de poder permetre fer recerca sobre coses que no són directament útils o aplicables”. Aquestes idees que no són finalistes, amb el temps també canvien el món. El Sr. Antoni Castellà, Secretari d’Universitats i Recerca, va agrair l’oportunitat que li han donat al govern de poder debatre amb els estudiants i que “unes jornades com aquestes puguin servir per reflexionar sobre el model universitari”. Al sistema universitari tenim amenaces. La més important és que els pressupostos són cada cop més reduïts en un sistema creat pensant en un model que només creixia i mai s’havia hagut de contraure. Però també són amenaces “cert moviment


que pot utilitzar la universitat com a plataforma ideològica, extern al debat acadèmic, que posi en dubte la mateixa estructura universitària o el mateix sistema democràtic, i fins i tot quins són els òrgans de representació” o altres elements externs a la universitat que aprofiten certs actes per “alimentant el tòpic de que la universitat està mal gestionada o no és eficient”. “A Catalunya tenim un sistema universitari molt bo” que lidera el sistema espanyol. I això ha de continuar així i fins i tot millorar. “Cal augmentar l’eficiència, la qualitat i la internacionalització de les nostres universitats”. El govern encara el futur amb sis eixos estratègics: > Obrir la reflexió sobre l’oferta acadèmica i com lliga amb la demanda dels estudiants i de la societat. “Cal primar la qualitat per damunt de la quantitat com a principi bàsic”. “Tenim una universitat pública per cada milió d’habitants. En termes europeus això està ben dimensionat”. Però afirmava que possiblement no totes les universitats han de ser especialistes en tot, ni han de ser igual d’intensives en docència i recerca. > L’estructura de professorat. “Cal decidir si

volem anar cap el model català: deixar la via funcionarial i anar cap a la contractació permanent”. I és que “la LUC va servir per introduir la figura contractual del professorat”. “És important i prioritari fer avaluació de la docència. I el model laboral ens ho permet fer molt més.”

“És important i prioritari avaluació de la docència”

fer

Antoni Castellà Dels 2000 que es jubilen els propers 10 anys el govern proposa cobrir-ne la meitat. 50% amb el nou Pla Serra Hunter amb concurs internacional i 50% de la forma tradicional. I l’altre meitat s’ha de suplir amb figures d’assistents de docència, que és el model de la majoria d’universitats europees. Això permetrà incidir molt més en la formació contínua de l’estudiant. > Consorci de serveis com l’àmbit TIC, però que ha d’anar molt més enllà, sempre respectant l’autonomia de les universitats. > Preus i models de beques. “Tenim un model d’un preu no elevat en relació al diner públic que s’inverteix i un model de beques també tímid”. Cal reflexionar sobre si hem d’aportar

Acte d’inaguració de les Jornades

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 7


al sistema públic en funció de la renda. “Si s’avança en política de preus també s’ha d’avançar en política de beques”, afirmava el Sr. Castellà. Si aportes una mica més contribueixes al sosteniment del sistema, a redistribució de renta amb política de beques però ha d’anar acompanyat d’una millora de la qualitat de la docència. “No creiem en anar a un model anglosaxò. Si de mitja l’aportació de l’estudiant respecte el que aporta el govern és un 15%, el debat es centra en si en comptes del 15% ha de ser un 18% o un 21%”. Segons el Secretari cal obrir la porta a la beca salari, perquè la principal barrera per l’accés possiblement no és el preu de la matrícula sinó la no capacitat de dedicar el temps a l’estudi en comptes de treballar.

El Sr. Castellà acabava aquesta enumeració fent referència a que aquests són sis eixos a reflexionar durant els propers anys. Per altra banda, també va parlar dels sistemes de representació i defensava que “cal respectar tots els àmbits de participació però deixant molt clares les regles del joc democràtic, on hi ha uns representants democràticament elegits.” En resposta a intervencions dels assistents, també deia que cal trencar el tòpic que diu que “les empreses són dolentes”. Elles són les que creen ocupació. L’àmbit privat ha d’invertir en recerca i innovació. No és la funció de la universitat anar a arreglar una empresa, la missió de les universitats és generar coneixement. També comentava, en relació a les retallades, que les prioritats del govern són sanitat, després ensenyament, benestar social i universitats, i després tota la resta. El Secretari acabava la seva intervenció dient que hem de transformar les amenaces en oportunitats per millorar la universitat.

Antoni Castellà

> La transferència de coneixement i la universitat com a motor socioeconòmic: per tant ocupabilitat, emprenedoria, transferència de la recerca, etc. Cal incentivar la incorporació de doctors al teixit econòmic. Només el 8% dels doctors estan en el món privat. I per això intentarem treure una convocatòria de programes de doctorat codissenyats entre empresa i universitat. > La governança universitària. Cal avançar en autonomia universitària (hi ha massa regulació) sempre i quan això vagi lligat a una posterior avaluació lligada a un contracte programa.

8 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, començava per donar l’enhorabona al president del CEUCAT i al consell per la iniciativa d’organitzar aquestes jornades que tenen uns objectiu “pensats per fer cada cop més fàcil la interacció i la comprensió dels diferents agents que formen la comunitat universitària”. La primera part de la seva intervenció es centrava en la representació estudiantil: “Els estudiants tenen el dret i l’obligació d’estar informats i participar en l’àmbit universitari”. I continuava dient que “els representants tenen la responsabilitat de conèixer la universitat i les necessitats dels estudiants, i les universitats han de facilitar el debat i la comunicació pensant en la millora de la institució”.


Per participar als òrgans de govern, els estudiants heu de perdre classe i temps. “Teniu un mèrit immens”. I és responsabilitat nostre que hi hagi incentius a la participació. I un d’ells és clarament que “la vostre participació tingui efectes positius davant els problemes dels estudiants”. Els representants tenen la responsabilitat de participar en els òrgans de govern i traslladar les inquietuds dels estudiants però també d’organitzar les reivindicacions i la defensa de la universitat pública. Les destrosses i la manca de respectes dels drets d’altres membres de la comunitat no són la forma de donar a conèixer cap reivindicació, afirmava fent clara referència als fets ocorreguts durant la manifestació del passat 29F. “Jo hagués anat a la manifestació del dia 29 si no fos rector”. “M’omple d’orgull que els estudiants reflexionin i es mobilitzin”. El problema seria que davant un problema que els afecten estiguessin quiets. Però cal fer-ho d’una forma correcte.

“M’enorgulleix que els estudiants es manifestin per defensar la universitat pública” Dídac Ramírez “Vivim moments de preocupació motivats per la crisi econòmica. La governança, el finançament, la política de preus estan essent objecte de debats i de canvis que si no són conjunturals suposen greus transformacions al si de la universitat pública”. Cal que l’educació en general i l‘educació en particular sigui una prioritat del govern. “Si no vigilem, la qualitat de la docència es pot ressentir. En som molt conscients”. Segons el rector “l’essència de la universitat són els estudiants” i aquests demanen que la universitat transmeti valors. Demanen que es transmeti confiança de cara el futur. Esperen

coherència i credibilitat. Esperin que s’obrin portes per a l’optimisme. Demanen que se’ls escolti, perquè un se sent escoltat no crida. “El CEUCAT, com les associacions estudiantils, han de ser un exemple de com s’han de canalitzar les inquietuds dels estudiants mitjançant el diàleg entre totes les parts.” “L’organització de representació en la que funcionem no es pot posar en perill ni en qüestió”.

Dídac Ramírez

El rector finalitzava dient que té la sensació que aquesta només és la segona edició d’unes jornades amb una llarga història per escriure i finalitzava donant per inaugurades, en nom de la mesa, les II Jornades Obertes del CEUCAT. Acabades les ponències, es va obrir un col·loqui amb els assistents. Alguns dels assistents defensaven la capacitat de protestar dels estudiants de forma pacífica. Obrien el debat sobre si la universitat s’ha de pagar amb taxes o amb impostos, si els estudiants són l’essència de la universitat que cal avaluar els professors per la seva docència a banda de la recerca, reclamaven més poder als òrgans de govern per tenir més veu i més força, plantejaven que l’oferta d’ensenyament no hauria d’anar lligada al mercat, que és important impulsar la formació continuada tot i la crisi, que cal no caure en el parany de fer més cas a qui més repercussió mediàtica aconsegueix, etc.

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 9


BALANÇ D’UN ANY DE CEUCAT I CEUNE, I REPTES DE FUTUR Tant el CEUCAT (Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes) com el CEUNE (Consejo de Estudiantes Universitario del Estado) són òrgans constituits durant el 2011 i que porten poc temps de vida. Arribats al primer anniversari del CEUCAT, calia analitzar quin ha estat l’impacte d’aquest òrgan i si el seu funcionament és bo pel sistema universitari. Per això, la segona activitat del dia va consistir en un anàlisi del primer any d’existència del CEUCAT i el CEUNE. L’anàlisi es va fer per una banda de la mà de representants del govern central i autonòmic que van posar en marxa cadascun dels dos òrgans, i de l’altre dels propis estudiants. En primer lloc la Dra. Àngels Alegre, exSubdirectora General del Ministeri d’Educació, començava fent referència a la constitució espanyola que sentencia que els estudiants “intervindran en el control i la gestió” de la universitat. Continuava explicant com va ser la creació del CEUNE que estava prevista per la LOMLOU i es fa fer efectiva amb l’aprovació del Reial Decret del Estatuto del Estudiantes Universitario, decret que tenia segons Alegre quatre

Balanç d’un any de CEUCAT i CEUNE, i reptes de futur 10 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

objectius: 1) que l’estudiant fos considerat soci actiu de la política universitària 2) ampliar els drets i deures dels estudiants 3) fomentar els serveis, la formació i l’atenció integral dels estudiants 4) iniciar un nou model de participació universitària. Aquest últim objectiu es va materialitzar en la creació del CEUNE, del que formen part els consells d’estudiants autonòmics. En aquell moment només n’existien dos: el de Catalunya i el d’Andalusia. Tot i que reconeixia que ambdós òrgans tenen funcions, tarannàs i participació diferents. També afirmava que “el CEUCAT és molt més potent” tot i ser més nou. La primera acció del CEUCAT al CEUNE va ser presentar candidatura per la seva comissió permanent. El president del CEUCAT ésser escollit essent la segona candidatura més votada de les 18 presentades. Després la Dra. Alegre feia un exhaustiu repàs de l’estat de desenvolupament de cadascuna de les comissions del consejo. I continuava fent menció als assumptes més importants tractats durant aquest any. Destacava “la participació del CEUCAT a través


del seu president en alguns punts claus com l’articulació del reglament del CEUNE”, o la feina feta amb la llei de convivència i disciplina (que no va ser informat favorablement pel ple del CEUNE i motiu pel qual se’n va aturar la tramitació ministerial), etc.

“El major impacte del CEUCAT dins del CEUNE ha estat ser membre de la comissió permanent” Àngels Alegre Segons afirmava “el major impacte del CEUCAT dins del CEUNE ha estat ser membre de la comissió permanent”. Aquesta comissió “és la més operativa, treballa i està informada d’una forma exhaustiva de tots els temes tractats a les comissions tècniques, mixtes, de branca, etc.” Com a reptes pel CEUNE i el CEUCAT plantejava: mantenir i desenvolupar l’Estatuto del Estudiante (i disposicions encara no desenvolupades com la de l’assegurança escolar o la llei de convivència i disciplina acadèmica), implementar mecanismes que permetin augmentar la participació (per exemple amb la plataforma electrònica que està desenvolupant la comissió permanent del CEUNE), etc. I acabava dient que “el paper del CEUCAT dins el CEUNE és importantíssim, sobretot per lluitar per defensar aquelles polítiques que afecten la comunitat autònoma” com per exemple les especificitats de Catalunya que no té en compte al model de beques de l’Estat. En resposta a preguntes dels assistents, Alegre explicava que tot i que l’Estatuto del Estudiante defineix clarament que qui forma part del CEUNE són els presidents de consell d’estudiants, el propi CEUNE ha convidat a les sectorials a assistir a les comissions de branca, perquè són elles les que coneixen més directament els assumptes de caràcter sectorial. “És important la cohesió, imbricació i

coordinació entre la part més generalista [presidents de consell d’estudiants] i la més especialitzada [sectorials]”. Acte seguit el Dr. Claudi Alsina, Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya, iniciava dient que se sentia extraordinàriament jove tornant al lloc on en època d’universitari assistia a les assemblees que s’organitzaven i sabent que ell és membre del CEUCAT (tot i que “des del principi els estudiants van ser molt enginyosos i van dir que hauria un representant de la Generalitat de Catalunya però només participaria quan fos requerit”). El que el ponent destacava del CEUCAT era el fet que la gent del consell “s’hagi anat autoconstruïnt” i ha fixat les bases que regiran aquest òrgan en el futur. També un “web especialment important i cuidat” amb molta informació, o la voluntat d’informar que es concreta també amb la campanya “informa’t i participa!” al Saló de l’Ensenyament que després explicaria el vicepresident del CEUCAT. Pel que fa al Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) destacava la participació del CEUCAT a les diferents comissions i grups de treball. Incloure els estudiants al CIC - “un òrgan per afavorir el contacte i la cooperació entre universitats” - és molt important perquè permet que aportin la seva visió sobre els temes que “ens han de portar a la construcció del futur de la universitat catalana”. La potent participació al CEUNE tal com descrivia la Dra. Alegre dóna, segons el Secretari General del CIC, un valor afegit al CEUCAT. Celebrava que els Ministeris hagin obert la participació als estudiants, tot i que lamentava que l’Estat convoqui les reunions però sigui la Generalitat qui paga els bitllets de tren i que el Ministeri hagi limitat la participació dels governs autonòmics a la figura del Conseller, excloent de la Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 11


Conferència General de Política Universitària a altres alts càrrecs de l’administració autonòmica.

encertada de la visió jove del món universitari per a la millora del propi sistema universitari català”.

Com a reptes de futur creu important visualitzar la representació del CEUCAT a nivells europeus, i va afirmar que el CEUCAT seguiria comptant amb l’ajut del CIC per desenvolupar les seves activitats.

El Sr. Jordi Codony, president del CEUCAT, va aprofitar per presentar la memòria d’activitats del CEUCAT de forma molt esquemàtica.

Ponents valorant l’activitat del CEUCAT

El Dr. Alsina acabava amb un conte. No només volia parlar del passat (1 any d’existència del consell) sinó del futur “Què es dirà del CEUCAT el 27 de febrer de 2036 quan faci 25 anys que es va constituir el CEUCAT?”. Amb la lectura d’un conte escrit especialment per a la ocasió, i amb un toc d’humor, relatava com s’imagina aquell dia.

“Tot i que cada època té les seves problemàtiques, el que és comú a totes és la necessitat de diàleg universitari” Claudi Alsina Durant la lectura, feia referència a les persones que van impulsar l’inici del consell, presents en un hipotètic acte de celebració del 25è aniversari del CEUCAT, que juntament amb els actuals membres debatrien sobre el que ha estat, és i representa aquest consell. La conclusió del debat seria que “tot i que cada època té les seves problemàtiques, el que és comú a totes és la necessitat de diàleg universitari”. “El CEUCAT va ser des dels seus orígens i fins avui un grup de representació, d’opinió, de debat i de diàleg. Una aportació 12 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

Per una banda explicava com es va crear el CEUCAT a partir de la proposta d’un grup de treball del CIC, avalada per la comissió d’estudiants, els rectors i el govern amb l’objectiu de fer més efectiva la representació estudiantil. Descrivia el CEUCAT com un “òrgan de coordinació dels consells d’estudiants de les 12 universitats catalanes”, que recull els posicionaments acordats pels òrgans estudiantils de cada universitat i en cas que hi hagi posicions comunes les defensa.

“El CEUCAT és un model de consell autonòmic molt ben valorat a la resta de l’Estat” Jordi Codony I per altra explicava on es troba el CEUCAT en el mapa d’òrgans institucionals del sistema universitari català. Finalment, destacava algunes de les actuacions del consell més importants dutes a terme: > Coordinar els Consells d’Estudiants, dotantlos d’un mecanisme d’interlocució permanent que no havia existit fins ara. > Intentat que les mesures per augmentar la participació proposades per la Comissió d’Estudiants del CIC s’apliquin a cada universitat i fer-ne el seguiment. > Definir el funcionament del CEUCAT i del CEUNE a través de l’articulat dels seus reglaments interns. > Fer sentir les inquietuds de l’estudiantat. El CEUCAT ha estat present a més d’una


setantena de reunions durant aquest any. > Propiciat un debat profund amb la Generalitat de Catalunya sobre el decret de preus i el sistema de beques que ha portat a introduir certes millores respecte la proposta inicial del govern. > Impulsar l’esport universitari a través d’un grup de treball avalat per la Comissió d’Estudiants del CIC > Treballar per la redacció d’una Carta de drets i deures dels estudiants universitaris. > Presentar més de 50 esmenes (el col·lectiu de l’estat que n’ha presentat més) a l’avantprojecte de llei de convivència i disciplina acadèmica. > Tenir major ressò els mitjans de comunicació de la veu de l’estudiantat univeristari. > Crear una pàgina web del CEUCAT amb molta informació útil que fins ara no era accessible.

dóna accés a diversos continguts d’interès per l’estudiantat, un punt de llibre a repartir al Saló de l’Ensenyament que indica l’adreça d’aquest espai web, un espai dins l’estand del Consell Interuniversitari de Catalunya al mateix Saló de l‘Ensenyament i finalment un espot sobre la participació.

“La campanya incita a conèixer el CEUCAT i el més important: informar-se i participar” Gerard Solà En aquest moment es va presentar oficialment el vídeo, visionant-lo per primer cop en públic. Segons el vicepresident del consell, l’espot “incita a conèixer el CEUCAT i el més important: informar-se i participar”. Està produït per estudiants de comunicació voluntaris que han col·laborat amb el Gabinet de Comunicació del consell, als qui el Sr. Solà agraïa la feina feta.

> El CEUCAT ha obtingut la Menció Especial del jurat al concurs “Buenas prácticas de representación estudiantil en la gestión universitaria” a Santander. Codony deia que “El CEUCAT és un model molt ben valorat per la resta de l’Estat” i “els consells autonòmics que s’estan creant ara a Espanya ens intenten imitar el model”. Tot seguit el Sr. Gerard Solà, Vicepresident del CEUCAT, presentava la campanya “Informa’t i participa!” que té per objectiu donar a conèixer tant a actuals com a futurs estudiants universitaris diverses formes de participar a la universitat a banda d’estudiar: esport, cultura, oci, associacionisme, representació estudiantil, etc. Perquè “la universitat la fem entre tots”. La campanya consta d’una plana web que

Visualització de l’espot “Informa’t i particpa!”

Acte seguit el president del CEUCAT agraïa a l’equip del Sr. Solà la feina feta amb el vídeo. Els assistents al públic van destacar la llibertat que tenen els membres del plenari per interactuar entre ells, i quan és necessari amb el Govern. I lamentaven que al CEUNE això no és tan fàcil degut segurament a les dimensions de l’òrgan.

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 13


LES BEQUES A CATALUNYA Enguany el Govern de la Generalitat ha creat dos nous tipus de beques, les anomenades “Beques Equitat” i “Beques Excel·lència”. Els darrers mesos s’ha anunciat per part del govern central el traspàs del cost de la gestió de les beques del Ministeri a la Generalitat. Sembla que els catalans quedem mal parats pels criteris homogenis d’assignació de beques que utilitza el Ministeri. Davant tot aquest panorama, qui millor que el Director Executiu de l’AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca), el Sr. Pere Pardo, per exposar la seva visió sobre tot plegat. El Sr. Pardo iniciava la seva ponència agraint al CEUCAT l’oportunitat que aquest li ha donat per explicar les beques que hi ha a Catalunya i haver pogut assistir en unes jornades en què deia que “he après molt”. Com a introducció feia dues afirmacions rotundes: “Només un 14% dels estudiants de Catalunya tenen beca, quan el promig de l’Estat és d’un 20,68%. Són dades del Ministeri” i “Al sistema universitari espanyol Catalunya hi aporta un 13% dels estudiants, però de les beques només ens arriben en un 10%”. Després explicava què és l’AGAUR, que no només gestiona ajuts i beques universitaris de recerca. Per exemple, les beques del departament de benestar a nivell de joventut també les gestiona AGAUR. També avalua projectes de recerca o gestiona programes de beques de fora de la Generalitat.

“Els catalans no sabem demanar beques” Pere Pardo Segons Pardo, “els catalans no tenim costum de demanar beques”. I posava alguns exemples concrets de tipus de família i salaris, 14 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

que no aprofiten al màxim les possibilitats que existeixen. Segons els estudis de la Generalitat, tot i que les beques del Ministeri al primer llindar exigeixen per una família de quatre membres una renda inferior als 38000€ a Catalunya la xifra hauria de ser 44600€. Com que la competència de les beques no està transferida encara, la Generalitat ha intentar resoldre aquest problema amb les noves beques Equitat. Són uns nous ajuts que aconsegueixen que 1500 estudiants tinguin un ajut del 50% de la matrícula, basats en els llindars de renta catalans. Pardo agraïa al CEUCAT els l’ajut proporcionat per buscar una convocatòria que “encaixés i ajudés més al sistema”.

Ponència de Pere Pardo. Les beques a Catalunya

Altres ajuts nous d’enguany són les beques Excel·lència són un ajut als millors estudiants per estades fora de Catalunya de màxim 6 mesos amb reconeixement acadèmic. “Ens ha sorprès que hi ha 610 estudiants que volen aconseguir aquesta beca”, tot i que el finançament només permet donar 12 ajuts aquest any. Quan a beques hi ha tres grans paquets: grau, màster i doctorat. I Pardo feia un exhaustiu repàs a tots els tipus de beca que existeixen actualment. La presentació utilitzada durant la ponència, amb tota la informació, es pot descarregar al web del CEUCAT.


Pardo responia a les preguntes i comentaris dels assistents, i començava pel canvi que hi ha hagut enguany a la convocatòria d’ajuts a associacions (AEU), que queden limitats a associacions amb activitat de caire internacional. Deia que la voluntat del govern era donar cert valor afegit al teixit associatiu català. Quan a problemes que hagi identificat l’AGAUR en relació a beques, Pardo manifestava que el principal problema són els llindars de renta del Ministeri que no són aplicables a Catalunya. I el segon és la picaresca existent a les sol·licituds de beca, contra la que l’AGAUR no té eines legals per lluitar. Un altre és que les beques s’atorguen en funció dels ingressos de l’any anterior, sense tenir en compte per exemple si alguns membres de la família ha quedat en situació d’atur, etc. També defensava que el sistema de preus no és equitatiu, perquè dues persones sense dret a beca però amb nivells socioeconòmics diferents paguen exactament el mateix. Els estudiants feien molt d’èmfasi en la picaresca i el frau en les sol·licituds de beques, que tot i que es no sigui generalitzable cal erradicar. Però Pardo declarava que sovint es troba sense eines per fer-hi front, donades les condicions que imposa el Reial Decret de beques. També hi van haver preguntes sobre els canvis a les beques del Ministeri d’Educació que s’han anunciat als mitjans de comunicació, però Pardo reconeixia no tenir més informació que la publicada als mitjans. El president del CEUCAT, afegia que s’havia reunit amb la Secretaria General del Ministeri d’Educació i que li va traslladar que els canvis es referien a reformular els requisits acadèmics per tal que els becaris tinguessin un rendiment lleugerament superiors a la mitjana de la branca de coneixement dels seus estudis (actualment només es diferencien

d’enginyeria i arquitectura, i la resta). Per altra banda, els assistents preguntaven pels motius que fan que les beques Erasmus siguin molt menys quantioses a Catalunya que a altres comunitats autònomes. Pardo responia que aquí dediquem recursos a altres coses que altres comunitats autònomes no estan fent. Aquí hi ha molt més tipus d’ajuts, i per tant hi ha menys diners a cada ajut. Respecte les beques excel·lència, els assistents intervenien criticant que en un moment de crisi, amb els problemes que suposen pels catalans els llindars de renta del Ministeri i sabent que estem per sota de la mitjana de beques que es donen a Europa es creïn unes beques que beneficien només a 12 persones: les beques excel·lència. Manifestaven que la prioritat del país hauria de ser donar cobertura perquè tothom pugui accedir als graus. I un cop coberta aquesta necessitat, crear altre tipus d’ajuts. També afirmaven que el principal problema no és cobrir el cost de la matrícula sinó el cost d’oportunitat que suposa per joves de famílies amb dificultats econòmiques dedicar-se a estudiar i no pas a treballar. I que per tant és important tenir figures com la beca-salari.

“M’agradaria sortir al carrer per demanar el traspàs de les beques, perquè té una transcendència social molt important” Pere Pardo Pardo segui fent èmfasi en que per resoldre alguns dels problemes que s’han identificat cal aconseguir el traspàs de les beques. També que “Tot el que pugui fer l’AGAUR per millorar ho farà. Estem a la vostra disposició”. I acabava dient que se’n va d’aquestes jornades amb molts deures per fer, i agraint al CEUCAT aquesta oportunitat que li ha donat per rebre feedback per part dels estudiants.

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 15


AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ DELS ESTUDIANTS DE LES UNIVERSITATS CATALANES A l’estudiantat li preocupa molt la qualitat de la docència i dels estudis, i una forma de d’avaluar-la és a través de la satisfacció dels estudiants. Sobre aquesta qüestió el Director de l’AQU Catalunya feia una ponència amb posterior taula rodona. El Sr. Josep Anton Ferré, director de l’AQU, començava amb explicació centrada en: 1) Perquè volem fer una enquesta de satisfacció i perquè servirà? 2) Què s’està fent? 3) Què preguntaríem? 4) Com ho faríem? 5) Quina seria la intervenció dels estudiants? “Després de la verificació dels títols, venen els informes de seguiment” i d’aquí un temps vindrà l’acreditació. Pel seguiment cal utilitzar indicadors quantitatius, molts dels quals ja es calculen. I Ferré presentava l’eina winddat.aqu.cat, que permet accedir a part d’aquestes dades de forma telemàtica. Però hi ha un nou indicador, la “satisfacció dels estudiants”, que cal començar a mesurar. Les universitats ja fan algunes enquestes de satisfacció, però cadascuna té un sistema diferent i que de vegades no són globals. Ara

es busca aconseguir una enquesta única que pugui servir per valorar en conjunt les opinions de tots els estudiants universitaris catalans. Es tracta de “fer el mateix tipus de preguntes a tots els estudiants de les universitats catalanes”, i potser estendre-ho a la resta de l’Estat tal com ja ha passat amb l’enquesta d’inserció laboral. Ferré presentava el U-multirank, un projecte europeu que proposa una enquesta que avalua dimensions com la recerca, la internacionalització, l’adaptació a l’entorn més local, etc. I també la satisfacció dels estudiants.

“És important que l’enquesta ens permeti comparar resultats amb altres universitats d’Europa” Josep Anton Ferré El projecte que té l’AQU entre mans contemplaria la consulta a l’estudiant sobre la seva satisfacció respecte la titulació i la universitat en tres moments de la vida de l’estudiant diferents: el primer any d’estudis, en acabar la carrera i un cop es troba inserit al mercat laboral. A continuació els altres ponents iniciaven la

Ponència “Avaluació de la satisfacció dels estudiants de les universitats catalanes” del Dr. Josep Anton Ferré

16 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


taula rodona. En primer lloc, la Sra. Gemma Espigares, Coordinadora d’economia i de qualitat del Consell de l’Estudiantat de la UdL, començava destacant la baixa participació dels estudiants a les enquestes d’avaluació del professorat i parlava de tres motius principals, identificats a les passades jornades de l’AQU a la URV. Els factor són:

A més, posava de relleu que les enquestes tenen alguna incidència en l’avaluació del professorat però que el problema és que no incideixen en la millora de la docència. És necessària la creació d’espais de debat entre alumnes i professors, i que els equips de direcció tinguin les eines i la voluntat per solucionar els problemes que es detecten.

Per una banda la falta informació: manca transparència en els resultats i saber perquè serveixen. Tot i que reconeixia que últimament s’intenta millorar i s’estan creant nous canals de comunicació.

“Una enquesta única permetria identificar bones pràctiques de les universitats, i copiar-les”

Per altra, falta motivació. “Primer hem d’estar informats de que les hem de fer i del que serviran, dels resultats que tindran i han d’existir conseqüències”. Les enquestes han de tenir impacte. I finalment el model de participació i representació, que s’ha de millorar. Espigares continuava parlant del model de les enquestes, destacant que actualment “tendim cap a les enquestes virtuals que permeten més facilitats per respondre, un estalvi econòmic considerable i facilita l’extrapolació de resultats” i una obtenció més ràpida d’aquests. Però indicava que el canvi a enquesta virtual fa disminuir la participació. Creia que l’eix central és la motivació de la participació. Existeixen diferents iniciatives per fer-ho, però creu que cal fugir de fer regals o sortejos, i s’ha de tendir a mi o potenciar la incentivació continuada amb avisos constants i recordatoris. “S’han d’identificar molt clarament els grups d’interès”, en aquest cas els estudiants com a element central que reben el producte però sense oblidar la satisfacció del Personal Docent i Investigador. S’han de tenir també molt presents als ocupadors molt importants per avaluar les competències adquirides a les titulacions.

Gemma Espigares Per acabar Espiagares defensava la necessitat d’una enquesta sobre la globalitat de la titulació, a banda de les actuals sobre cada assignatura. I que aquesta enquesta cal que sigui única per totes les universitats. A continuació, el Sr. Santiago Roca, Director de l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat de la UPC, començava lloant la iniciativa de fer unes jornades obertes i les temàtiques triades. Roca presentava els avenços a la UPC sobre la implementació, després d’un llarg període d’estudi, d’un nou model d’enquesta adaptada a l’EES i a més realitzada pel sistema electrònic. “Ens ha deixat de preocupar la resistència de part del PDI a que els alumnes opinessin sobre la seva actuació”, afortunadament ja no passa, deia. “Però on no hem avançat és en fer públics els resultats”, “hi ha molt professors que no veuen amb bons ulls la publicació de les dades”.

“No hem de veure les enquestes com un element per castigar ... els professors sinó com l’oportunitat de contribuir a la millora de la docència” Santiago Roca Reconeixia que aquest fet és desmotivador pels estudiants, tot i que hi ha altres causes culturals que provoquen la baixa participació. I Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 17


afegia que “no hem de veure les enquestes com un element per castigar a nivell de salari el professors sinó com l’oportunitat de contribuir a la millora de la docència”.

coordinació i els mitjans de l’assignatura. El segon pas és establir les preguntes i per últim decidint amb quin mitjà: format digital o paper.

Sobre el foment de la participació entenia que “un element clau és el propi professor”. “Com que ha de ser el primer interessat en rebre aquesta informació dels alumnes, és ell qui ha facilitar, impulsar, insistir als alumnes perquè les contestin”. Tampoc es pot oblidar als representants d’estudiants per fer difusió de la necessitat de respondre les enquestes.

Segons Pallarès, cal incentivar la resposta de les enquestes. I van trobar que Moodle era l’eina idònia perquè tots els estudiants l’utilitzen, i que a més permet recordar als estudiants que no han contestat les enquestes que tenen una enquesta pendent.

Dirigint-se als estudiants afirmava: “teniu una responsabilitat cap a les generacions futures, perquè la incidència de l’enquesta l’estudiant ja no la viu perquè ha superat l’assignatura”. Seguidament el Dr. Josep Pallarès, vicerector de personal decent i investigador de la URV, començava agraint la invitació per participar i destacant que amb les enquestes presencials es perdia molta energia i que cal posar més èmfasi en la resolució concreta dels problemes amb els professors, on l’enquesta serveix com un indici més a valorar. Reconeixia que en enquestes en format paper “el temps de resposta és molt lent i no permetia corregir els plans d’estudis”.

A la URV, l’ús de les enquestes electròniques han permès veure que: 1) la desviació estàndard de les respostes no era diferent a altres anys 2) no s’incrementen les respostes d’alumnes que tenen mals resultats de l’assignatura 3) s’obté més informació 4) el temps de resposta és mol més ràpid.

“L’obtenció dels resultats en temps real ha permès tenir un temps de resposta molt més curt”. Josep Pallarès Finalment feia referència a la difusió dels resultats de l’avaluació, que “també és important però s’ha d’anar amb compte amb què i on es publica”.

Apostava per la creació d’una comissió d’avaluació amb presència d’estudiants, que vetlli per la qualitat, i proposa una metodologia de treball: En primer lloc deia que cal fer un anàlisi DAFO per saber quines Debilitats (baixa participació), Amenaces (l’elevat nombre d’enquestes que es fan), Fortaleses (és un sistema consolidat) i Oportunitats (ens ajuden a millorar) tenim”. Seguia dient que cal preguntar-se “Què volem saber amb l’enquesta?” per tal de focalitzar aspectes concrets amb un sistema dual on intervinguin avaluació del professor i de la

18 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

Taula rodona sobre l’avaluació de la satisfacció

Després, els assistents van protagonitzar un torn d’intervencions on es van qüestionar la burocratització dels processos, els riscs en referència a l’anonimat en les enquestes electròniques, la influència de les enquestes, la poca transparència en l’elaboració dels


informes de seguiments dels graus, la necessitat d’externalitzar els serveis així com la importància de la informació per als representants, la necessitat que aquesta estigui relacionada y valorada també en clau al mercat laboral o la implicació dels delegats de classe i de tots els agents tant externs com interns aportant objectivitat i coneixement de causa. Davant aquestes intervencions Ferré opinava que el problema de la burocratització de tot allò relacionat amb qualitat ha estat creat pel Ministeri perquè tot i que ha d’existir verificació hi ha actualment un excés de documentació. Criticava que l’uniformitat no és el que ens permet millor qualitat ja que “als camins cap a la qualitat són diferents”. S’han de tenir pautes per poder comparar el resultats tot vigilant que les singularitats queden incloses. Centrava també la importància en tenir presents els estàndards europeus de qualitat. “El nostre objectiu com a agència és que les universitats ho facin bé: no substituir la garantia de qualitat interna sinó promourela.” Aquesta garantia interna ha de ser capaç, per exemple, de remoure els docents mal avaluats. Tanmateix, el ponent entenia que s’ha de tenir present que cada cop més interessa l’enquesta de titulació i no de professors, ja que amb els nous plans d’estudi els docents han perdut molta llibertat d’actuació en favor d’una major coordinació de la titulació. Espigares per la seva banda creia que també s’han de valorar els indicadors indirectes (no només les enquestes). També indicava que la importància que se li dóna a les enquestes indica que varia molt respecte universitats i professors. Considerava que l’anonimat en les enquestes electròniques està bastant garantit i destaca que a la seva universitat l’informe de

seguiment dels graus té una important reflexió al voltant dels diferents ítems, on destaca les modificacions indispensables a realitzar i les propostes de millora. Afirmava que “Falta informació i transparència, falta publicació dels resultats i falten accions derivades dels resultats”. I que les enquestes més globals (no només centrades en un professor) poden ajudar a descobrir mancances en la coordinació de les titulacions. Roca començava descrivint el procediment que garanteix l’anonimat amb les enquestes electròniques. També destacava que la dificultat d’obtenir els resultat en temps real prové de que aquests “s’han de processar, treballar i publicar”, tot i que a proposta dels estudiants sempre es demana que siguin després de l’època d’exàmens per no existir influències sobre els resultats d’aquests. Però pel ponent, allò realment important per augmentar la participació és les enquestes es vegin com una activitat habitual, pròpia de la dinàmica dels centres i amb conseqüències reals de millora. Així mateix indicava que les enquestes no han de ser l’únic instrument per avaluar el professorat tot i que és un indicador objectiu i comparable. Finalment, Pallarès destacava que “els departaments tenen la responsabilitat de tocar la cresta als professors que ho fan malament”. Les queixes i les pressions de representants d’estudiants i professors són indicis que també ajuden a apuntar en la direcció de millora, com les enquestes. I per acabar destacava que les traves legals per publicar els resultats de les enquestes ja estan superades gràcies a la LOMLOU, i que ara cal dedicar energies per aconseguir que els resultats es publiquin.

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 19


UN NOU SISTEMA DE GOVERNANÇA PER LES UNIVERSITATS CATALANES? Els darrers anys en diversos fòrums es parla de la reforma que han d’emprendre les universitats espanyoles pel que fa als seus sistemes de governança, tal com ja han fet moltes universitats europees. El Ministeri d’Educació va crear la “comisión mixta de gobernanza” formada per rectors, governs autonòmics i estudiants. La Generalitat ha creat la “comissió de governança” formada per partits polítics, universitats, estudiants i agents socials, i una ponència d’experts sobre aquesta qüestió. S’han escrit molts informes sobre governança, i algunes universitats estan fent debats interns sobre aquesta qüestió. Per tot això en aquestes II Jornades Obertes s’ha programat un debat sobre governança que compta amb la participació de persones amb diferents punts de vista. La primera intervenció la va efectuar el Sr. Hugo Alvira, representant dels estudiants de

Debat sobre governança 20 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

la UB a la comissió de governança començava afirmant que “se’ns està intentant fer creure que és una reforma de caire tècnic per modificar les formes de govern i adaptar-les al nou model econòmic i social” però “en el fons quan analitzes els documents que s’estan generant veus que s’està parlant d’una reforma que pretén un canvi del model de les universitats”. Segons Alvira tot comença els anys noranta amb el “Tractat General de comerç i serveis” o la Organització Mundial del Comerç, quan es comença a parlar de l’”economia del coneixement” i a posar l’educació com un aspecte d’interès del teixit productiu, que intenta influir-hi. “S’està produint un procés de mercantilització del coneixement i l’ensenyament superior”. Continuava reflexionant sobre la Comissió de Governança que ha creat el govern català.


Criticava les afirmacions del Conseller Mas Colell, expressades a la constitució de la comissió en seu parlamentaria, que deien que cal de reformar el sistema universitari i que el sistema funcionarial és una cotilla per Catalunya. També criticava la composició de la ponència i de la comissió, ja que segons creu haurien d’haver-hi més estudiants i menys representants d’empreses o universitats privades.

per un finançament privat depenent de les empreses i no pas per part de l’administració pública. Alvira afirmava però que sí que cal fer algunes reformes que enforteixin el paper de la universitat a la societat. “La principal és eliminar els consells socials” i trobar altres mecanismes perquè la societat civil participi.

També defensava que quan els documents de governança parlen de societat creu que es refereixen al teixit productiu i obvien la resta de societat civil. Quan a “autonomia universitària” entén que l’autonomia és la “capacitat de la comunitat universitària de definir els seus objectius”, i critica afirmacions de l’estil “a més regulació menys autonomia”. Creu que és gràcies a la regulació que es defineixen les regles del joc sobre les que establir l’autonomia. Defensa que si les universitats van bé - “i així ho demostren les rànquings internacionals” – no cal dur a terme cap reforma. “Quan les coses van bé no cal tocar-les”. El que hem de fer és identificar els petits problemes que hi hagi i trobar solucions, però no fer una gran reforma.

“Quan les coses van bé no cal tocar-les” Hugo Alvira També criticava fortament el document “Propostes per la reforma del model del sistema de govern de les universitats públiques catalanes“ elaborat el juliol 2010 pels presidents dels consells socials. Diu que proposa un canvi de model d’universitat en que la gestió es controla des dels consells socials, i on persones no vinculades al món acadèmic sinó a l’empresarial a través de la marca “universitat de Catalunya” serien les que decidirien el mapa d’estudis. I s’aposta

Joaquim Boixareu i Josep Ferrer

El Dr. Josep Ferrer, exrector de la UPC i representant de Comissions Obreres a la comissió de governança, començava felicitant als responsables del CEUCAT l’organització de la jornades. “El tema de la governança universitària hauria de desaparèixer de l’agenda”, deia, perquè el sistema universitari públic no és un dels principals problemes del país. Haurien d’encapçalar aquesta llista d’institucions a reformar el sistema judicial (que ens sorprèn dia a dia amb resolucions incomprensibles), el sistema financer (que hem d’estar rescatant contínuament), el sistema immobiliari (que ha fracassat), o els mecanismes decisió d’execució d’infraestructures (que ha portat a malgastar molts diners), etc. “Els últims quaranta anys hem multiplicat per 10 el nombre d’estudiants i el de professors i per 20 el de publicacions i el patents”, per tant deia que la universitat no és un dels fracassos que necessiten solucions dràstiques. Posats a millorar la universitat, creu que hauríem de parlar de l’escàs finançament, de Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 21


la vinculació amb l’ensenyament secundari, amb la formació professional, etc. No el de la governança. I en tot cas, el que caldria reforma és el govern del sistema universitari.

“El problema no és la governança de les universitats sinó la del sistema universitari” Josep Ferrer “Si alguna cosa no ha funcionat és l’administració pública com a responsable d‘organitzar el sistema universitari, i no pas les universitats una a una”. El govern no ha organitzat el sistema universitari correctament, que “ha obviat la seva responsabilitat” i “ha renunciat a planificar, coordinar, evitar les duplicitats i fomentar la coordinació entre universitats”. Segons Ferrer quan l’administració s’hi ha posat ha tingut èxits rellevants. I posava com exemples al conseller Mas Colell quan va endegar, en la seva etapa anterior, el Centre d’investigació sobre fotònica quan ningú sabia què era. “Però volia que Catalunya fos líder de la investigació en aquest àmbit i ho ha aconseguit”. Un altre exemple va ser la implantació, per voluntat del govern, dels estudis d’enginyeria aeronàutica quan el teixit econòmic no demanava enginyers d’aquest tipus. Però tot i aquests dos exemples d’èxit, creu que l’administració no ha fet una bona feina. Es pregunta com és no s’ha potenciat la logística quan és un dels àmbits de ,més interès del món econòmic. O el sector naval de lleure i de turisme, que tot i que Catalunya té molt de turisme de creuers no tenim ni el més petit taller de reparació. Altres dos exemples de mal funcionament serien l’agroalimentari i el Campus del Besós. “A Catalunya tenim totes les condicions per tenir un sector agroalimentari potentíssim”

22 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

(producció, cuina, industria, etc.) però “ens hem fet un embolic en si és Lleida o Barcelona qui ha de liderar-ho i l’administració no ho ha organitzat. O finalment el Campus del Besós, on ja s’han invertit més de 50 milions d’euros però no està clar què s’hi farà. Segons diu, l’administració catalana encara no s’ha pronunciat sobre què vol fer-hi en aquell nou campus. Per tot això afirma Ferrer que cal “reclamar que la Generalitat assumeixi les seves responsabilitats en planificació i coordinació.” “Quan s’hi ha posat ha tingut grans èxits, quan no s’hi ha ha posat ha tingut grans forats, i de vegades grans fracassos“. “Després de tot això ja parlarem de com s’elegeix al rector o als degans, o totes aquestes coses que són pecata minuta al costat dels grans temes pendents“ El següent a intervenir era el Dr. Màrius Rubiralta, exrector de la UB i exsecretari d’Estat d’Universitats, que felicitava per l’organització de les jornades del CEUCAT. Començava dient que comparteix que la reforma de la governança de les universitats no és la primera prioritat, però afegia que és un tema molt important. La governança universitària és molt complexa, i afecta a les universitats i al sistema. Pel que fa al sistema universitari hi ha dos àmbits: el sistema d’àmbit català i el d’àmbit estatal que també ens afecta.

Màrius Rubiralta

“Des de la meva anterior responsabilitat va quedar claríssim que no vam començar a


parlar de governança de la institució fins que no vam tenir el sistema [universitari] prou muntat”. La LOMLOU diu clarament que la presa de decisions a España es realitza a través de tres òrgans: el Consejo de Universidades (rectors), la conferència General de Política Universitaria (comunitats auònomes) i el Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (estudiantat). Parlant ja de la governança de les institucions, hi ha quatre aspectes fonamentals: la governança de les estructures (que han anat evolucionant, com per exemple amb la creació dels centres de recerca als que feia referència el Dr. Ferrer), la governança i el model econòmic (com es financia el sistema i quin és el retiment de comptes. A més, opinava que “no hi ha cap necessitat de què hi hagi un controller sobre les universitat. El sistema ja està prou controlat.”), la governança de la institució (i l’elecció del rector), i finalment la governança entre la universitat i la societat civil. Responent a la pregunta de perquè cal parlar sobre governança, deia que hi havia 6 eixos prioritaris dels quals ja s’han treballat cinc (com per exemple el desenvolupament de la dimensió social de la universitat) i ara queda aquest. “El que ens ha portat al desastre ha estat un mercat especulatiu que hi hagut a tot Europa darrerament”. Però afegia que no es pot generalitzar això a tot el sistema empresarial. Si Catalunya no pot pagar la factura és perquè es va equivocar de model productiu, reduït a dos o tres sectors : turisme (que es manté), la construcció (que ha fracassat), etc. I no tant en la innovació i de generació de coneixement. L’exsecretari d’estat es preguntava si el sistema organitzatiu actual és suficient per crear aquesta nova economia del coneixement

que cal. Afirmava que tenim una gran recerca bàsica però si no hi ha cap empresa a Catalunya que pugui aprofitar-la, estem invertint diners públic en regalar coneixement a altres països. Hi ha d’haver un balanç entre la producció lliure i oberta de coneixement i la generació de riquesa en un país perquè hi pugui haver serveis socials. Pel que fa al sistema universitari català, Rubiralta es declarava defensor de la “Universitat de Catalunya” que va sortir al Llibre Blanc de la Universitat Catalana (ACUP, 2008). Una estructura que sabés competir i coordinar alhora. Crear un universitat nacional federada com la de Califòrnia on cadascuna de les universitats continua tenint el seu propi paper.

“El canvi ha de fer-se mantenint el principi de la participació” Màrius Rubiralta “Crec que cal també reformar la governança de la universitat com a institució però amb una premissa: que el canvi ha de fer-se mantenint el principi de la participació.” La comunitat ha de seguir elegint els seus representants. Defensava la fusió del Consell Social i el Consell de Govern en un nou òrgan amb una minoria de membres externs a la universitat majoritàriament triats per la comunitat universitària. Hauria de tenir un nombre reduït de persones, per afavorir l’agilitat en la presa de decisions. El Sr. Joaquim Boixareu, vicepresident segon de l’ACUP i president del Consell Social de la UPC, felicitava al CEUCAT per les jornades i començava explicant que explicaria la posició consensuada dels presidents de consell social. “El model de governança que proposem s’emmarca en un entorn de canvi: Espai Europeu d’Educació Superior, context Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 23


Ponents del debat sobre governança

socieconòmic, mercat laboral, etc. Però té una visió a llarg termini requeriria un canvi a les lleis actual. Un model que es basa en l’eficiència, l’equitat, l’igualtat d’oportunitats, la responsabilitat social, l’excel·lència, l’internacionalització i l’especialització.”

“La reforma de la governança és la peça clau per millorar i modernitzar el sistema universitari català” Joaquim Boixareu Alguns principis bàsics per la reforma serien: 1) Reduir la complexitat en la governança 2) Establir mecanismes àgils de gestió i retiment de comptes 3) Representar la voluntat i les demandes de la societat 4) Facilitar els mecanismes de presa de decisions 5) Alinear els objectius estratègics de la direcció de la universitat amb les facultats, escoles i departaments. 6) Relacionar les persones i els objectius amb responsabilitats directes sobre els resultats. 7) Reduir el nombre de membres de les estructures directives 8) Assegurar una orientació estratègica estable a mitjà i llarg termini. El model proposa tres òrgans col·legiats. Un Consell Superior, el Consell Executiu i un 24 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

Consell Universitari que tindrien el següent paper dins la universitat: > Consell Superior: màxim òrgan de govern de la universitat amb màxim 15 membres, majoritàriament representants de la societat. Fixaria les directrius l’estratègia de la universitat, controlaria la implementació de les línies estratègiques, aprovaria el pressupost, supervisaria la qualitat, aprovaria els estatuts de la universitat i definiria les condicions del procés de selecció de rector, l’elegiria i el nomenaria a partir d’una terna proposada pel consell universitari, i finalment supervisaria la designació per part del Rector de vicerectors, degans, directors, gerent, etc. Retria comptes al Parlament de Catalunya. > Consell Executiu: òrgan de direcció i gestió de la universitat presidit pel rector i format pel gerent, els vicerectors (màxim 3, un per cada missió de la universitat), tres degans i un secretari. La seva missió seria dirigir i gestionar l’activitat acadèmica sota les directrius del Consell Superior, gestionar les activitats econòmiques i financeres i executar els acords del Consell Superior. Retria comptes al Consell Superior. > Consell Universitari: màxim òrgan de


representació de la comunitat universitària amb un màxim de 100 membres representants de PDI, PAS i estudiantat. Les funcions serien la proposta d’una terna de candidats a rector, proposar els seus representants al Consell Superior i assessorar als altres òrgans col·lectius sobre el funcionament i gestió interna de la universitat. El model també defineix les juntes de facultat, vicerectors, secretari, gerent, etc. tot i que no va detallar-les. Boixareu si que volia concretar dos figures: Rector i president de Consell Superior. El President de Consell Superior seria elegit i nomenat pel Parlament de Catalunya (en representació de la societat), sense vinculació en l’àmbit acadèmic i una persona de prestigi en el món social o econòmic. Per altra banda el Rector seria nomenat pel Consell Superior entre una terna proposada pel Consell Universitari en base a uns criteris fixats pel Consell Superior. Els candidats podrien ser interns o externs a la universitat, i tindrien una trajectòria d’excel·lència en docència, recerca i transferència de coneixement, però també amb una provada capacitat de gestió o lideratge. Pel que fa al sistema universitari Boixareu afirmava que la “Universitat de Catalunya” hauria de ser l’òrgan planificador i gestor del sistema universitari català organitzat en un Consell Rector i un Senat Universitari. Per una banda el seu Consell Superior tindria màxim 15 membres, amb majoria d’externs a la universitat, definiria la planificació estratègica del sistema; el mapa de docència; les línies de recerca i transferència de coneixement; les àrees de priorització; les principals directrius d’internacionalització, atracció i retenció de talent, etc.; assignaria el finançament de les universitats públiques;

gestionaria els serveis universitaris comuns, definiria la política de personal del sistema que n’asseguri la mobilitat, i assessoria els diferents agents del sistema. I per altra el Senat Universitari el formarien els presidents de Consell Superior i Rectors amb la missió d’assessorar al Consell Rector. “No podem pensar que aquest país, Catalunya, pot viure de l’administració pública sinó que és un país industrial (que ha arribat on és gràcies a la indústria).” Boixareu continuava dient que quan es parla de canviar el model productiu és veritat que cal abandonar aquell mite que el sector financer i immobiliari són els que han de liderar l’economia, però en canvi tenim sector industrials molt potents que estan creant llocs de treball i riquesa malgrat la crisi, i no podem oblidar sectors com turisme, els serveis a les persones, la salut i altres. Quan parlem de fiançament, cal recordar que Catalunya té un dèficit fiscal de gairebé el 10% del seu PIB amb l’Estat Espanyol i és un dels grans eixos a tractar pel dèficit econòmic de la universitat. Al torn de rèplica Alvira reconeixia coincidir amb Ferrer i fins i tot amb Rubiralta però estava en absolut desacord amb Boixareu. Defensava que els funcionaments del món empresarial no són aplicables a la universitat, i que cal obrir un debat sobre quin model d’universitat volem abans de definir el sistema de governança que volem. I que defensa un sistema de govern amb participació més directa de la comunitat. Per la seva banda Ferrer també estava en desacord amb el model presentat per Boixareu i afirmava que dels Consells Socials no espera consells sobre com ha de funcionar la universitat sinó que ajudin a la societat a elevar les seves necessitats a la universitat i ha definir “quin sistema universitari hem de muntar per canviar el model productiu i que realment tinguem una societat catalana Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 25


basada en el coneixement”. Parlava de model d’universitat que “ha de ser per tothom i a l’abast de tothom”, i posava com a exemple Holanda on tots els estudiants tenen matrícula gratuïta i beca salari. “La universitat ha de deixar de ser només una institució acadèmica per ser, a més, un agent de desenvolupament socioeconòmic”. Rubiralta agraïa a Boixareu haver aportat la seva visió perquè “Catalunya la fem entre tots” però no compartia el seu model. Coincidia que la universitat ha de ser eficaç, eficient i sostenible, però afegiria que ha se ser social. Sobre el Consell Superior proposat per Boixareu, Rubiralta creu que no és aplicable a la realitat de Catalunya i defensava la proposta que ell mateix presentava. Pel que fa a la proposta dels Consells Socials que inclouen al Parlament per nomenar càrrecs, deia que “España ha demostrat que totes les eleccions de grans càrrecs via Parlament han funcionat malament, i el Tribunal Constitucional n’és un exemple.” També afirmava no compartir el model d’Universitat de Catalunya de Boixareu, i es remetia a la seva intervenció inicial on parlava de federar les universitats. “Cal preservar els quatre principis de la constitució europea d’universitats 1) autonomia universitària 2) llibertat de càtedra 3) esperit crític 4) retiment de comptes i responsabilitat de la institució respecte la societat”. I cal millorar el paper de les universitats en aquesta situació actual que vivim. Boixareu per la seva banda, defensava el model elaborat pels Consell Socials i la modernització de la universitat. Aclaria que el Consell Superior estaria també format per representants de PDI, PAS i estudiants, i defensava que el Parlament de Catalunya pugui tenir un millor tarannà en l’elecció de

26 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

càrrecs que el Congrés dels Diputats. També aclaria que quan es parla de finançament privat per la universitat no necessàriament vol dir diner de les empreses. I deixava per futurs debats aquest assumpte. Quan a l’elecció del rector, defensava que aquest pugui ser un candidat extern perquè “si obrim les finestres i ens entra aire fresc segurament ens anirà millor”. I finalitzava dient que coincidia amb el Dr. Ferrer i altres ponents en la idea que “la universitat ha de ser l’agent de canvi socioeconòmic que ens ajudi a sortir de la crisi”.

Estudiants participant als debats

Els assistents al debat van fer diverses intervencions. Els assistents coincidien que cal demanar a l’Administració que assumeixi les seves responsabilitat de planificació, i alguns afegien que les universitats han d’assumir la seva responsabilitat quan, per exemple, han endegat determinades titulacions. Diversos coincidien a la necessitat de fusionar Consell de Govern i Consell Social, però sense donar tant poder a l’òrgan fusionat com proposava Boixareu. No compartien que el Rector nomeni a degans i directors, perquè això aniria en detriment de la participació i la democràcia. I deien algunes frases com “La universitat no és una empresa, és una comunitat on hem de treballar conjuntament per assolir els objectius” o “És un error pensar que el rector o els degans poden estar escollits per gent de fora. A la universitat no tindrien autoritat moral per


governar, i per el model proposat pels consells socials és inviable”. Tots ells defensaven la participació dels estudiants al govern.

polítiques. I per tal aconseguir-la cal un finançament públic i un govern participatiu i democràtic.

Altres estudiants també defensaven que aquest és un debat molt ideològic. Un d’ells explicava que a la transició es va aconseguir la llibertat de càtedra, de forma que cada professor pugui explicar la matèria des del seu propi punt de vista, cosa que no passava durant altre èpoques. I per aconseguir-la calia l’autonomia universitària i blindar la universitat de certes pressions empresarials o

No obstant, deien, si que hi ha cert marge de millora a la governança universitària. Per exemple, els equips de deganat haurien de “tenir més marge d’actuació” per decidir segons què. O per augmentar la participació dels estudiants als òrgans de govern. “Hi ha coses a canviar, però són petites. El que no podem fer és canviar el model”.

CLOENDA DEL PRIMER DIA DE JORNADES La cloenda del primer dia de jornades la va efectuar el Dr. Antoni Giró, rector de la UPC i president de la Comissió d’Accés i Afers Estudiantils del CIC, que començava disculpant al Dr. Josep Anton Ferré que havia hagut de marxar i no podia intervenir a la cloenda. També felicitava al CEUCAT per la iniciativa i agraïa la participació de tothom. Segons deia “he après molt” durant la jornada i “he pres apunts com quan era estudiant”. “Per una persona com jo mateix que ens toca ser a la primera línia de responsabilitat és molt enriquidor conèixer tots els punts de vista”. Continuava destacant la importància de la creació del CEUCAT, perquè “als que estem al front de les universitats ens cal trobar uns

Cloenda del primer dia de les Jornades

interlocutors sobre el que estem fent”. Sovint es creu que l’aportació dels estudiants no serveix de res si les seves aportacions no es materialitzen a la realitat. “La participació dels estudiants és molt important perquè és un punt de vista de l’altre costat, i si no hi és es nota molt”. “La vostra opinió és molt important perquè vosaltres sou els que rebeu immediatament una part de l’actuació de la universitat” De vegades el propi estudiantat no accepta tenir representants, o els propis representants temen opinar en alguns òrgans de govern per si representen prou l’opinió majoritària. Si han estat elegits és perquè algú els ha votat

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 27


i els ha fet confiança. “Normalment tots els que formen part d’òrgans de govern estan més informats i per tant poden tenir millor criteri per opinar.” El rector no volia marxar sense fer alguns comentaris sobre l’últim debat, el de governança. “Crec que és molt important tenir en compte què és el que la societat demana que faci la universitat”. La Universitat ha canviat molt els últims 20 anys, de fet afirma que aleshores no hi havia universitats sinó acadèmies d’alt nivell, perquè només feien docència. Després ha vingut la recerca, i ara no n’hi ha prou amb generar coneixement (recerca), i transmetre coneixement (docència) sinó que l‘hem de valoritzar (transferència de coneixement). Segons el rector “cal veure com aconseguim governar-nos a la universitat d’una forma més àgil”, i això no té res a veure en com s’elegeix el rector. “L’important és que un cop elegit pugui gestionar la universitat de la forma més eficient en base al programa pel qual ha estat elegit.” Sovint el rector proposa A, el consell de govern acorda A, arriba al centre i el degà comunica que cal fer A, i un professor decideix fer B. “Hem de tenir un sistema de governança que eviti que davant aquesta situació no passi res”. Perquè aleshores és molt difícil gestionar. També parlant de governança, posava com exemple els centres de recerca. Han de retre comptes, ser eficients, prendre decisions ràpides, etc. I ho fan fora de la universitat per tenir altres regles del joc. Seria ideal que per poder crear aquests centres no calgués sortir de la universitat i poguessin seguir més vinculats. El rector destacava “la importància del paper de la universitat com a agent de desenvolupament socioeconòmic”. 28 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

I afirmava que la universitat és part de la solució de la crisi. Cal aconseguir formar el millor el possible en tots els àmbits del saber als qui han de fer funcionar la societat, als qui han d’anar a les empreses, als qui han de crear empreses.

“La universitat no forma part de la crisi, la universitat forma part de la solució” Antoni Giró Giró acabava la seva intervenció animant als estudiants a continuar participant, i desitjant que l’endemà també fos molt profitós pels participants a les jornades. I deixava com a encàrrec portar a la Comissió d’Accés i Afers Estudiantils del CIC i a la representació estatal les conclusions de les jornades. Finalment el president del CEUCAT intervenia dient que havia començat aquestes jornades dient que tenia tres desitjos: que tothom se sentís còmode, participés i pogués treure profit de les jornades. “Personalment he complert aquest desitjos, i espero que cadascú de vosaltres també els hagueu pogut veure complerts.”

“Ha estat un plaer compartir tot un dia amb estudiants, rectors, i altres autoritats per aprendre conjuntament.” Jordi Codony Per altra banda destacava que és un plaer poder compartir activitats com aquestes amb estudiants, rectors, i altres autoritats que s’han assegut al mateix auditori per aprendre conjuntament.” I per concloure agraïa la seva presència als participants i desitjava que aquest tipus d’activitats puguin perdurar en el temps i es puguin fer moltes edicions.


LA RELACIÓ AMB LES ASSOCIACIONS I SIGNATURA DEL CONVENI CEUCATCEMCAT El segon dia de jornades va començar amb dues ponències breus sobre la relació entre les associacions i el CEUCAT. És important que el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes tingui relació amb altres agents socials de forma que puguin interactuar en aquells temes que els siguin d’interès. En primer lloc en Joan Gil, representant de la Universitat Autònoma de Barcelona al CEUCAT, va explicar que considera important acostar-se a les associacions de representants estudiantils o implicades en les polítiques universitàries tals com sindicats d’estudiants o la PUDUP, Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública. Marina Angelats, presidenta del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT), va parlar de la necessitat que el CEUCAT s’acosti a les sectorials com és el cas del mateix CEMCAT i va per presentar la difícil situació que travessa la seva titulació, afectada per les retallades de sanitat i universitats simultàniament.

Jordi Codony, president del CEUCAT, va parlar sobre la voluntat del consell de mantenir una bona relació amb altres associacions i va recordar que la iniciativa d’aquest conveni la va portar el propi CEMCAT, quan el van convidar a les Jornades d’Estudiants de Medicina de Catalunya a presentar el recentment construït CEUCAT. Després de llegir el text del conveni prèviament aprovat pels plenaris del dos òrgans, Codony i Angelats van signar les dues còpies del conveni que custodiarà cadascun dels consells. I finalment, els participants al grup de treball van reflexionar sobre la importància de potenciar la Comissió d’Estudiants del Consell Interuniversitari de Catalunya, on hi són presents els sindicats d’estudiants, fomentant el diàleg amb aquestes entitats i dinamitzant nous espais i canals perquè puguin conèixer el CEUCAT i treballar amb el mateix per obtenir una visió conjunta de la situació del sistema universitari català.

Firma del conveni CEUCAT-CEMCAT Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 29


GRUP DE TREBALL “DRETS I DEURES DELS ESTUDIANTS UNIVERSITARIS” El primer dels grups de treball es va centrar en els drets i deures dels estudiants universitaris. L’origen d’aquest grup de treball és un acord de la Comissió d’Estudiants del CIC, a proposta del CEUCAT, per elaborar una carta de drets i deures que pugui ésser consensuada en el futur amb totes les universitats. D’aquesta forma quedarien recollits en un sol document els drets i deures bàsics de l’estudiantat. Aquest era el segon cop que es reunia un grup de treball sobre drets, que ja es va constituir a Tarragona durant les I Jornades Obertes del

Als annexos d’aquest document s’adjunta el llistat complet d’aquesta enquesta realitzada pel CEUCAT el dia 10 de març de 2012. Durant una bona estona el grup de treball va poder analitzar les propostes que havien arribat a través de l’enquesta. Un dels drets més important que es va analitzar és a rebre una docència de qualitat, i els estudiants van decidir per unanimitat que calia incloure’l en una possible carta de drets i deures. També es van identificar altres drets

Grup de treball sobre drets i deures

CEUCAT (26/11/2011). Per treballar, i com a metodologia, el grup es va basar en les conclusions elaborades el dia 26 de novembre i en els resultats d’una enquesta feta durant les segones jornades, i concretament el dia anterior. Mitjançant una urna, els participants al primer dia de jornades van poder llistar de forma anònima quins eren segons el seu criteri els cinc drets i els cinc deures més importants que havien de tenir els universitaris.

30 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

més novedosos, com és el cas del dret a la protesta cívica (que inclouria accions com les manifestacions o les vagues). Tot i el bon ritme de treball, la multitud de propostes arribades va impedir acabar la feina i es va decidir seguir convocant aquest grup de treball durant les properes setmanes per acabar d’elaborar una primera proposta de carta de drets i deures i elevar-la al plenari del CEUCAT i a la Comissió d’Estudiants del Consell Interuniversitari de Catalunya.


GRUP DE TREBALL “LES BEQUES A CATALUNYA” Aquest grup de treball es basava en la ponència i col·loqui del dia anterior sobre “Les Beques a Catalunya”. Després de repassar les dades facilitades per l’AGAUR, es va fer pal·lès que els estudiants universitaris de Catalunya són maltractats pel sistema de beques estatal. El motiu principal és que l’actual sistema no té en compte els diferents costos de viure a les comunicats autònomes. D’aquí que l’AGAUR proposi uns llindars de renda diferents als establerts per Madrid. Els assistents al grup de treball van concloure que cal instar al govern de l’Estat a través del Observatorio de Becas y del Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE) a revisar les convocatòries de beques i els seus criteris perquè s’adaptin més a la realitat catalana. Els assistents van voler seguir el debat parlant de les Beques Excel·lència, doncs creien que no són el tipus de beques que cal potenciar en un moment de crisi on moltes persones tenen dificultats econòmiques i els preus poden suposar una barrera per l’accés als estudis superiors. A més, segons manifestaven alguns estudiants, l’excel·lència ja es premia amb les Matrícules d’Honor, tot i que reconeixien que de vegades s’atorguen de forma arbitrària.

congeli la dotació d’aquestes beques i que no s’incrementin els recursos que s’hi destinen, mentre que d’altres més agosarats demanaven que se suprimeixin aquestes beques en favor de les beques Equitat. Seguint amb les beques Excel·lència, s’apuntava que s’hi inverteixen molts diners que beneficien molt poques persones. I es córrer el risc que es converteixin en un “Erasmus de luxe”. Per evitar-ho proposaven que es reconverteixin en uns ajuts a projectes acadèmics concrets. D’aquesta forma els estudiants presentarien una proposta acompanyada d’una valoració econòmica i s’atorgarien ajuts tenint en compte no només l’expedient, sinó també la idoneïtat del projecte. Els estudiants de les universitats privades reclamaven que també es creïn o s’incrementin les beques a les seves universitats, que podrien finançar-se com les beques Equitat (a partir de part de la matrícula d’altres estudiants). També es va parlar que a l’hora d’atorgar ajuts, no només s’hauria de mirar la nota de l’expedient sinó també altres aspectes com les activitats extraacadèmiques que realitzen els estudiants.

Alguns assistents demanaven que es que es

Grup de treball sobre drets i deures Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 31


GRUP DE TREBALL AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ DE L’ESTUDIANTAT DE LES UNIVERSITATS CATALANES”

Participants al grup de treball d’avaluació de la satisfacció de l’estudiantat

En les Jornades de participació dels estudiants en l’àmbit internacional celebrades a la Universitat Rovira i Virgili al desembre de 2010 es van apuntar 3 factors clau per a millorar els nivells de participació dels estudiants en la millora de la universitat: Informació, motivació i model de representació i participació català. L’any 2011 la Comissió d’estudiants d’AQU Catalunya analitza aquestes tres factors: el grau de coneixement que tenen els estudiants sobre els diferents mecanismes de representació és insuficient i tot i què les institucions disposen d’informació accessible és intel·ligible; quan a la motivació destaquen què els estudiants han de conèixer l’efecte de les accions dels representants, ser escoltats per la societat i tenir interlocutors directes amb el ministre d’universitats; respecte el

32 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

model destacaven la importància d’analitzar el model de participació i representació acadèmica del sistema català. Un any desprès estudiants de les diferents universitats catalanes tornaven a reflexionar entorn a l’Avaluació de la satisfacció dels estudiants a les Universitat catalanes en les II Jornades Obertes del CEUCAT. Mentre el dia 10 de març es realitzava una taula rodona amb experts dels diferents col·lectius, el diumenge 11 de març es va reunir un grup de treball per abordar aquesta qüestió. En un grup molt participatiu i que no va generar conflictes, els estudiants van poder elaborar un extens document de conclusions que s’adjunta com a annex al final d‘aquest document.


GRUP DE TREBALL “UN NOU MODEL DE GOVERNANÇA DEL SISTEMA UNIVERSITARI?” El grup de treball sobre la governança del sistema universitari era el segon cop que es convocava, ja que ho havia fet a les primeres jornades. Però la presència de molts nous participants va fer recomanable iniciar el debat sense assumir les primeres conclusions elaborades al novembre. Tot i la dificultat que suposa la complexitat del tema a tractar i la gran quantitat d’àmbits que aquest integra, els participants van poder analitzar el debat produït el dia anterior i alguns dels documents més recents sobre aquest tema (elaborats per la ponència de la comissió de governança del Consell Interuniversitari de Catalunya). Començant per un debat sobre si cal parlar de governança o no, el grup de treball va concloure que els estudiants no podem quedar al marge del debat que s’està produint. I que per tant, cal participar-hi de forma activa per vetllar pels seus interessos. Tot seguit es va llegir i discutir àmpliament el document de la ponència de la comissió de governança que fa referència a l’autonomia universitària, tot debatent què significa exactament el rendiment de comptes, l’avaluació o la pròpia autonomia. Veient la complexitat dels assumptes a tractar, i el gran nombre de temes que cal tenir en compte (Autonomia, avaluació i retiment de comptes, Òrgans de govern (unipersonals i col·legiats), Organització interna, Gestió de personal (PDI i PAS), Finançament, Relacions entre universitats i amb la societat i El paper dels governs: Catalunya, Espanya, Europa.) el grup de treball va decidir demanar al CEUCAT que organitzi debats monogràfics sobre àmbits concrets de la governança. I que per tant sigui en aquestes properes reunions on es

puguin redactar conclusions concretes sobre cadascun dels àmbits. Així doncs, es va acordar sol·licitar la creació d’un grup de treball permanent sobre governança del que en serien membres els representats d’estudiants de cada universitat a la comissió de governança, així com tots aquells estudiants que hi estiguin interessat. No obstant, es va dedicar la resta de la sessió a establir alguns acords sobre diagnòstic i principis bàsics per afrontar qualsevol canvi al sistema de governança de les universitats i del sistema universitari. Pel que fa a la diagnosi, es va posar de manifest la complexitat que té el sistema de governança actual: moltes unitats estructurals, òrgans de govern amb competències no ben diferenciades, manca d’eines eficaces per governar per part dels directors de les unitats, etc. Els assistents creien que existeixen problemes concrets com la manca capacitat de governar, en el sentit que “hi ha professors que malinterpreten la llibertat de càtedra (ententla com llibertat absoluta d’actuació) i cal habilitar mesures per evitar el descontrol”. Pel que fa als principis bàsics en que s’ha de basar qualsevol canvi, el grup de treball va concloure que cal preservar la democràcia interna a la universitat, que permet que la comunitat universitària sigui partícip i corresponsable de la gestió de la universitat. Es demanava un augment de la transparència dels òrgans de govern, incrementant la capacitat de comunicació i transmissió de la informació des d’aquests cap a la comunitat universitària.

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 33


També es considerava que el Consell Social ha de desaparèixer i integrar-se amb el consell de Govern, per evitar duplicitats innecessàries. I que cal preservar l’autonomia universitària evitant que la universitat sigui gestionada o condicionada per agents externs.

També es va concloure que cal potenciar la figura del Síndic de Greuges, per tal que garanteixi el compliment de les normativa, el correcte funcionament de la universitat, i resolgui els conflictes sorgits entre membres de la comunitat.

CLOENDA DE LES JORNADES A la cloenda de les jornades va intervenir el president del CEUCAT per mostrar-se molt satisfet pel desenvolupament dels dos dies de treball, i creia que “aquestes activitats que faciliten la participació dels estudiants són un pas endavant en la representació estudiantil suprauniversitària”. Segons Codony, els objectius de les jornades s’han complert amb escreix. I recordava que aquests eren: 1) permetre a estudiants que no formen part dels circuits de representació suprauniversitària puguin fer arribar els seus punts de vista 2) fer xarxa de contactes entre els estudiants de les diferents universitats, perquè es coneguin diferents realitats,

34 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

aprenguin els uns dels altres i això enriqueixi les posicions de tots 3) que els estudiants adreçar la seva opinió directament a les autoritats i 4) formar futurs representants. Tot desitjant que les jornades haguessin estat molt profitoses per tots els assistents, va obria un col·loqui amb els assistents per valorar les jornades i trobar aquells aspectes que podien ajudar a millorar-les. Finalment, donava per acabades les II Jornades Obertes del CEUCAT tot afirmant que aquestes “han estat una excel·lent forma de celebrar el primer aniversari del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes”.


EL CEUCAT LA CREACIÓ DEL CONSELL Al 2008, una part de l’estudiantat del sistema universitari català es va revoltar contra l’Espai Europeu d’Educació Superior, se���ls coneixia com a moviment anti-Bolonya. Es van produir manifestacions i tancades al rectorat de la UB, i el Govern va veure la necessitat d’establir un diàleg amb els universitaris. Per això, al 2009 es va constituir la “Taula Nacional per la Universitat Pública”, formada per Rectors, Estudiantat i Govern. En aquest procés, liderat per l’aleshores comissionada Blanca Palmada, hi havia tres objectius fonamentals:   

L'anàlisi dels diversos aspectes que plantejava el nou escenari, El debat per identificar les mesures més adequades El seguiment de l'aplicació de les actuacions que es decidís dur a terme

Però després de diverses reunions, les associacions d’estudiants van veure que aquell format de reunió no els era profitós. Per seguir mantenint una bona interlocució, el Govern va reactivar la Comissió d’Estudiants del Consell Interuniversitari de Catalunya l’any 2009. Un dels primers acords de la Comissió d’Estudiants va ser endegar un Grup de Treball obert a qualsevol universitari interessat, per treballar sobre com millorar la participació estudiantil. Hi van participar associacions, Consells d’Estudiants i altres estudiants. I durant tot el 2010 es van efectuar diverses reunions, que van comptar amb el suport de personal de la Generalitat i experts en participació. I a finals de 2010, el grup de treball va redactar les seves conclusions, que va dividir en dos blocs: a. Impulsar tot un seguit de mesures per augmentar la participació b. Crear el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes Les conclusions van ser elevades a la Comissió d’Estudiants del CIC, on van ser aprovades. Posteriorment la Comissió d’Accés i Afers Estudiantils del CIC va donar llum verda per elevar la proposta de creació del CEUCAT a la Conferència General del CIC. Finalment, el 2 de desembre de 2010 la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya va aprovar la creació del CEUCAT. La constitució es va celebrar el 26 de febrer de 2011 ( veure imatge).

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 35


EL CONSELL El CEUCAT és un òrgan creat per govern, rectors i estudiants que té per objectiu coordinar als màxims representants de cada universitat del sistema universitari català i representar la veu de l’estudiantat de les universitats catalanes. Està format per representants de les 12 universitats del sistema català, tant les públiques com les privades, que són els presidents dels Consells de l’Estudiantat de cada universitat Aquests, eleven els posicionaments del plenari dels Consell d’Estudiants de cada universitat al plenari del CEUCAT.

FUNCIONS Els principals objectius del CEUCAT es poden resumir en sis funcions concretes:      

Debatre temes d’interès interuniversitari Coordinar els Consells de l’Estudiantat de les universitats catalanes Representar els estudiants de les universitats catalanes Preparar les reunions a les que hi ha representants d'estudiants Elevar propostes concretes als organismes competents Augmentar i millorar la participació estudiantil

ESTRUCTURA El CEUCAT funciona bàsicament en reunions del plenari, tot i que compta amb grups de treball i un gabinet de comunicació formats tant per membres del CEUCAT com per col·laboradors externs.

Per més informació sobre el consell podeu consultar les memòries anuals del CEUCAT a l’apartat “publicacions” del web www.ceucat.cat

36 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


ANNEXOS LLISTAT DE DRETS I DEURES RESULTAT DE L’ENQUESTA ELABORADA PEL CEUCAT El CEUCAT, a través d’un procés participatiu i de debat, va rebre dels assistents a les jornades i de diferents estudiants que van ser consultats moltes propostes de drets i deures per discutir al grup de treball i a les futures reunions per elaborar la carta de drets i deures de l'estudiantat universitari català. Han calgut tres reunions del grup de treball per arribar a aquest primer esborrany de carta de drets i deures, que serà elevada al CEUCAT per al seu estudi, millora i tramitació.

Drets Acadèmics 1. DRET D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS 

Igualtat d’oportunitats en l’accés i realització dels estudis universitaris.

2. DRET A UNA DOCENCIA DE QUALITAT         

Dret a participar a l’avaluació de la docència. Dret a rebre assessorament i suport del professorat, especialment a través de la figura del tutor. Dret a disposar dels materials necessaris per desenvolupar les assignatures. Dret a una docència adaptada a les noves tecnologies Dret a gaudir d’una oferta variada de pràctiques docents Dret a rebre la docència en català. Dret a rebre part de la docència en anglès. Dret a que la institució fomenti el pensament crític i els valors socials. Dret a rebre un tracte respectuós per part del professorat i el personal d’administració i serveis.

3. DRET A UNA AVALUACIÓ OBJECTIVA       

Dret a un tribunal de segona correcció amb participació estudiantil Dret a una avaluació compensatòria d’examen amb el temps suficient Dret a conèixer l’estat de l’avaluació (TEMPS) Gravació dels exàmens orals si l’alumne vol Dret a la no penalització per la inassistència justificada. Dret al respecte de la llibertat ideològica i de pensament en la realització de l’avaluació. Dret al repartiment equitatiu de la càrrega d’avaluació entre assignatures.

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 37


4. DRET A COMPATIBILITZAR TREBALL I ESTUDIS  

Dret a una oferta docent que permeti compatibilitzar treball i estudis. Dret a gaudir de la possibilitat d’obtenir ofertes laborals als serveis de la universitat.

5. DRET D’INFORMACIÓ     

Conèixer tota la informació necessària abans de matricularse. Dret a rebre informació dels seus drets. Dret a rebre informació de tots els serveis que se li ofereix. Dret a rebre informació sobre el funcionament de la universitats i les decisions dels òrgans de govern que sigui fàcilment localitzable i entenedora. Dret a rebre una resposta motivada a les consultes realitzades a l’Administració Universitària.

6. DRET A RECURSOS I INSTAL·LACIONS        

Dret a poder fer ús del programari lliure. Dret a que les biblioteques de les Universitats Públiques Catalanes estiguin obertes a tota la societat prioritzant determinades èpoques als estudiants de la pròpia universitat. Dret a gaudir d’espais d’estudi i de treball en grup. Dret a l’adaptació de les instal·lacions a les noves tecnologies. Facilitar la mobilitat dels estudiants amb un transport públic més accessible. Dret a gaudir d’espais i recursos que permetin realitzar els àpats diaris de forma gratuïta. Dret a participar de l’avaluació dels serveis de les universitats en tant que usuaris dels mateixos. Dret a gaudir d’uns serveis i uns recursos eficients, eficaços, econòmics, justos i solidaris.

Drets de participació i representació 7. DRET DE PROTESTA CÍVICA  

Dret a vaga Dret de manifestació al campus

8. DRET A LA PARTICIPACIO ACTIVA     

Dret a gaudir de franges horàries per poder realitzar altres activitats a part de l’estudi que estiguin associades al món universitari. Dret al reconeixement i suport de l’associacionisme estudiantil, dotant dels recursos econòmics, materials i formatius necessaris. Dret a gaudir per part dels estudiants dels espais de la universitat per organitzar activitats. Dret al reconeixement de la participació estudiantil a les dates festives específiques de cada universitat. Dret a gaudir d’espais per a la comunitat universitària.

38 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


   

Respecte a les tasques de tots els representants legítims de l’estudiantat Dret a una representació el més proporcional possible dels estudiants als òrgans de govern. Dret a fer ús d’un sistema de queixes accessible, eficaç i amb capacitat d’acció i resposta. Dret a intervenir en l’elaboració de propostes, reglaments i accions que involucrin directament l’estudiantat.

Deures: 9. DEURE D’ESFORÇ ACADEMIC    

Estudiar, aprendre i aprofitar els estudis. No malgastar beques ni ajuts FER EFECTIVA LA DOCÈNCIA Utilitzar responsablement les eines facilitades per els universitats

10. DEURE DE RESPECTE I COMPROMÍS   

Deure de complir les obligacions com a representant d’estudiants No alterar ni obstruir injustificadament el funcionament de la universitat, especialment en el cas de la docència. Deure al respecte: a. Al bon nom de la Universitat b. Als membres de la comunitat universitària c. Als béns i instal·lacions de la universitat d. A les normatives universitàries

CONCLUSIONS SOBRE “AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ DELS ESTUDIANTS DE LES UNIVERSITATS CATALANES” En les Jornades de participació dels estudiants en l’àmbit internacional celebrades a la Universitat Rovira i Virgili al desembre de 2010 es van apuntar 3 factors clau per a millorar els nivells de participació dels estudiants en la millora de la universitat: Informació, motivació i model de representació i participació català. L’any 2011 la Comissió d’estudiants d’AQU Catalunya analitza aquestes tres factors: el grau de coneixement que tenen els estudiants sobre els diferents mecanismes de representació és insuficient i tot i què les institucions disposen d’informació accessible és intel·ligible; quan a la motivació destaquen què els estudiants han de conèixer l’efecte de les accions dels representants, ser escoltats per la societat i tenir interlocutors directes amb el ministre d’universitats; respecte el model destacaven la importància d’analitzar el model de participació i representació acadèmica del sistema català.

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 39


Un any desprès estudiants de les diferents universitats catalanes reflexionen entorn a l’Avaluació de la satisfacció dels estudiants a les Universitat catalanes en les II Jornades d’Estudiants celebrades els dies 10 i 11 de març a la Universitat de Barcelona (UB) organitzades pel Consell d’Estudiants de les Universitats Catalanes (CEUCAT). Mentre el dia 10 de març es realitzava una taula rodona amb experts dels diferents col·lectius: Josep Anton Ferré, director de l’ Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya; Josep Pallarès, Vicerector de personal acadèmic de la Universitat Rovira i Virgili; Santiago Roca, Director de l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat de la Universitat Politècnica de Catalunya i Gemma Espigares coordinadora d’Economia i Qualitat del Consell de l’Estudiantat de la Universitat de Lleida i un posterior debat amb els assistents a les jornades, el diumenge 11 de març es va reunir un grup de treball d’estudiants per elaborar aquestes conclusions. 

Informació: s’han detectat mancances en la informació de la que disposen els estudiants per tal d’accedir als sistemes de participació en la millora de la universitat. Falta de transparència en la informació com ara els objectius pels quals es realitzen les enquestes o l’accés al resultat d’aquestes, entre altres.

Nivells de participació: la participació dels estudiants en les enquestes de satisfacció és molt dispar en les diferents universitats catalanes i també entre els centres i titulacions de la mateixa universitat en les què s’han evidenciat experiències que van des de nivells de participació en les enquestes al voltant del 12% i fins al 80% en alguns casos. S’apunta un objectiu a treballar: cal millorar la participació i establir mecanismes de seguiment per assegurar resultats representatius.

Motivació: considerem que la informació prèvia dels objectius i les repercussions de les enquestes és limitada, i el funcionament i la publicació dels resultats són insuficients i poc visibles. Pensem que la millora d’aquests factors incidirien en l’augment de la participació. També es posa en rellevància la necessitat no només de ser escoltats, sinó què d’aquests se’n derivin propostes de millora i les pertinents accions conseqüència de l’anàlisi. Considerem que no es pertinent en termes econòmics i de responsabilitat individual incentivar la participació amb sortejos ni compensacions, així com tampoc obligar als estudiants a respondre les enquestes.

Model d’enquesta assignatura-professor: actualment és un procés molt llarg i poc viable al que sovint no se l’hi troba utilitat, es creu convenient que es creí un model més àgil que sigui de fàcil accés, comprensió i resposta. Desprès de reflexionar dels diferents models que s’estan utilitzant actualment considerem que seria interessant l’agrupació de dades i la resposta en forma de graella amb no més de 2025 ítems (quantitatius) i que permetin també l’avaluació qualitativa a través de l’espai de comentaris. També s’evidencia que aquestes són algunes consideracions a tenir en compte i que són els experts els qui han de dissenyar i validar-los.

Enquestes virtuals (on-line) o presencials (off-line): cal tendir cap a un model virtual que suposi una inversió inicial que serà rentable en termes econòmics pels costos que té el sistema en paper (costos del paper i dels becaris). A més, cal dir que el model virtual permet la extrapolació e interpretació molt més ràpida dels resultats obtinguts, fet que permetria la millora contínua més immediata. Es parla de la confidencialitat del model virtual, fet que no

40 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


ha de suposar un problema per la desvinculació entre el fet de contestar o no l’enquesta i les respostes d’aquesta (codis encriptats diferents). Per tant, considerem que cal invertir recursos en millorar el sistema virtual amb el que ja s’ha avançat molt i superar alguns problemes que segueix ocasionant com ara enviar recordatoris a les persones que ja han fet el qüestionari i buscar mecanismes de difusió adients que fomentin la participació on-line dels estudiants. 

Incidència de les enquestes de satisfacció en la millora del programa formatiu: les enquestes actualment més esteses al territori català són les anomenades assignaturaprofessor, que considerem no tenen una incidència directa en la millora de la titulació, sinó en tot cas sobre la satisfacció amb el professor o la pròpia assignatura, i si aquest en fa una reflexió i n’incorpora les millores pertinents. A més a més el model d’enquesta unidireccional no permet la interacció i feedback entre els diferents agents, fet que podria incidir sobre la millora del programa de forma exponencial. Entre les conclusions s’apunta a la necessitat de participació dels representants d’estudiants amb el professor i responsables de titulació, de fet s’apunta que ja és una pràctica estesa entre molts dels professors dedicar de forma voluntària la última sessió a la interacció amb els estudiants i fer una valoració de l’assignatura d’on se’n deriven canvis per al següent curs.

Altres sistemes de participació en la millora dels programes formatius: En aquest sentit s’han posat de manifest algunes bones pràctiques esteses pel territori com ara les trobades entre delegats i representants dels estudiants amb els responsables de titulació (permet detectar problemes de coordinació entre les diferents assignatures, especialment en relació a la duplicitat o absència de continguts) o la redacció d’informes amb aspectes de millora per part dels estudiants en relació al seguiment de les guies acadèmiques o del funcionament diari de les assignatures. Cal posar eines per tal de millorar la formació (a través de cursos i manuals) que tenen els representants sobre aspectes relacionats amb la qualitat i indicadors com la satisfacció dels estudiants i garantir la seva participació en les comissions internes i externes de seguiment de titulacions. En aquest sentit es comenta que seria interessant garantir que a totes les titulacions hi hagi un horari reservat per a reunions (Estatut de l’Estudiant Universitari).

Mecanismes d’acció: es posa de manifest que amb el sistema actual hi ha problemes d’actuació davant de professorat que de forma reiterada es valorat de forma negativa pels estudiants i no compleix amb la normativa d’avaluació i qualificació, entre altres. Davant d’aquesta situació s’apunta en dos direccions: per una banda, la necessitat de què es desenvolupi un pla d’acció i per altra, la falta d’implicació de responsables (degans i directors de centre, directors/es de departament i vicerectors). Per tal de posar solució es proposa seguir iniciatives que ja s’estan duent a terme en algunes universitats com ara l’acord del centre que quan un professor rebi valoracions negatives en les enquestes reiterades sense justificació o la redacció d’informes dels representants detectant el problema els responsables emetin un informe negatiu del tram docent. També s’evidencia que cal millorar els protocols d’actuació en aquests casos perquè es donen casos en què els responsables volen actuar i no poden fe-rho.

Millora: CARRERA D’UN PROFESSOR (PUNTS) docència, gestió, recerca i formació. Cal insistir en programes que garanteixin mecanismes per millorar quan es detecta una mancança i un Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 41


seguiment d’aquests casos. Quan al cas que comentàvem ¡, i entès des de la millora considerem què cal trobar mecanismes perquè els professors amb els què es detecta un problema amb la docència se’ls garanteixi (i en alguns casos se’ls indueixi) a trobar els mecanismes per posar-hi solució: recursos informàtics, cursos de formació (presa de decisions, resolució de conflictes,...). 

S’ha detectat accions en algunes universitats encaminades a la millora: creació d’una llista TOP 10 (dels professors amb millors puntuacions de satisfacció) que serveixi d’incentiu per als companys o bé trobades de reconeixement de la tasca docent entre professors i estudiants que faciliti la interacció entre les dos col•lectius.

Dimensions: es debat sobre el model d’enquesta que va presentar el director de l’AQU i considerem oportú que coexisteixin els dos sistemes: per una banda, les enquestes pròpies de cada universitat i per altra, una enquesta comú a tot el sistema català que permeti la comparació de resultats a fi d’identificar referents i detectar bones pràctiques (campus virtual, serveis de restauració pròxims a la universitat, participació en activitats culturals, de representació i d’esports, espais, biblioteques,...).

Indicadors indirectes de satisfacció: per tal d’avaluar la satisfacció podem utilitzar mecanismes indirectes com ara l’Enquesta d’inserció Professional realitzada per l’AQU al 2011 en la què s’evidencia que el 73% tornaria a fer la mateixa carrera si hagués de tornar a estudiar (tot i que cal tenir en compte la vinculació emocional), l’absentisme educatiu o conèixer els motius d’abandonament en etapes inicials a través d’entrevistes telefòniques.

Grups d’interès: cal no només seguir treballant amb la millora dels mecanismes per conèixer la satisfacció dels estudiants, sinó també del professorat docent investigador i dels ocupadors. Quan al PDI es pot tenir en compte l’autoavaluació (Manuals d’Avaluació Docent del Professorat) i també els propis companys d’assignatura i de departament. Pel que fa als ocupadors resulta d’interès conèixer quines són les competències transversals i específiques que més valoren i amb les que detecten més mancances.

El grup de treball es mostra molt satisfet amb l’elecció del tema i les conclusions que s’han apuntat i considera que cal fer difusió d’aquests punts de debat i reflexió i facilitar la implicació de tots els agents d’interès per seguir implementant les millores oportunes, contribuint així a la millora de la qualitat del sistema universitari català.

42 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


CONVENI SIGNAT ENTRE EL CEUCAT I EL CEMCAT

CONVENI ENTRE EL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT DE LES UNIVERSITATS CATALANES (CEUCAT) I EL CONSELL D’ESTUDIANTS DE MEDICINA DE CATALUNYA (CEMCAT) Signat a Barcelona en data 11 de març de 2012

REUNITS: D’una banda, el Sr. Jordi Codony Gisbert, President del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), I de l’altra, la Sra. Marina Angelats, Presidenta del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT).

RECONEIXEN: Primer. Que el CEUCAT és el representant legal i legítim de tots els estudiants de les universitats catalanes i és l’encarregat de vetllar pels seus interessos. Segon. Que el CEMCAT és el representant legal i legítim dels Estudiants de Medicina de Catalunya i és l’encarregat de vetllar pels seus interessos.

I ACORDEN: Primer. Ambdues organitzacions es comprometen a tenir en consideració les opinions, posicionaments i documents elaborats per l’altra en aquelles temàtiques que puguin vincular els seus àmbits de representativitat. Segon. El compromís de col·laboració entre els membres d’ambdues organitzacions en la difusió i realització d’activitats, quan per la naturalesa d’aquestes així s’escaigui. Tercer. Aquest conveni entrarà en vigor en el moment de la seva signatura, tindrà una durada il·limitada i podrà ser rescindit per alguna de les causes següents:   

Per mutu acord de les parts, manifestat per escrit. Per la renúncia d’una de les parts, feta amb un mínim d’un mes d’anticipació. Per les causes generals establertes per la legislació vigent.

Quart. Perquè tingui validesa, qualsevol modificació que alteri el contingut del present conveni haurà de ser expressada de mutu acord per totes les parts i aprovada per les respectives Assemblees Generals.

Jordi Codony Gisbert

Marina Angelats Martín

President del CEUCAT

Presidenta del CEMCAT

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 43


LLISTAT DE DOCUMENTACIÓ UTILITZADA DURANT LES JORNADES Durant la jornada, s’han utilitzat tot un seguit de documents que donaven suport.. A continuació s’adjunta la llista de material usat, agrupats per activitats. La majoria d’ells estan accessibles a través de la web del CEUCAT, com a documentació adjunta a l’apartat d’aquestes jornades obertes.

DOCUMENTACIÓ GENERAL   

Programa de les II Jornades Obertes del CEUCAT Memòria del CEUCAT curs 20102011 Dossier informatiu sobre les II Jornades Obertes del CEUCAT

GRUP DE TREBALL “ DRETS I DEURES DE L’ESTUDIANTAT UNIVERSITARI” 

Real Decreto 1791/2010, de 30 de diciembre, Estatuto del Estudiante Universitario

GRUP DE TREBALL “BEQUES A CATALUNYA”   

Ponència “Les beques a Catalunya” (2012) Sr. Pere Pardo Convocatòria de les beques Equitat i Excel·lència curs 201112 Convocatòria Beques de caràcter general curs 201112

GRUP DE TREBALL “AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ DELS ESTUDIANTS DE LES UNIVERSITATS CATALANES”     

Ponència “Avaluació de la satisfacció dels estudiants de les universitats catalanes” (2012) Sr. Josep Anton Ferré Design and Testing the Feasibility of a Multidimensional Global University Ranking (2011) CHERPA Factors per a l'anàlisi de la participació dels estudiants (2012) A. Basart Guia per al seguiment de les titulacions oficials de grau i master (2011) AQU Model de qüestionari Noel Levitz 40 preguntes i 70 preguntes

GRUP DE TREBALL “UN NOU SISTEMA DE GOVERNANÇA PER LES UNIVERSITATS CATALANES?”          

LLEI 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya (2003) LEY ORGÁNICA 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades LEY ORGÁNICA 4/2007, de 12 de abril, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya (2008) ACUP Informe preliminar sobre la governança universitària (2011) Universitat de Barcelona Informe de la Comisión de Expertos Internacionales de la EU2015 (2011) La universitat pública catalana d’avui. Dimensió, eficàcia i eficiència (2011) Francesc X. Grau Propostes de la PIMEC sobre governança universitaria (2012) PIMEC Estrategia Universidad 2015 (2010) Ministerio de Educación Falsedats sobre la universitat (2011) Josep Ferrer

44 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


LLISTAT DE PONENTS I MODERADORS Durant les II Jornades Obertes del CEUCAT intervindran diverses persones que han estat expressament seleccionades per la seva experiència i trajectòria per participar com a ponents o moderadors de les diferents activitats que s’han organitzat. Ells són, per ordre estrictament alfabètic: ALCALDE, IGNASI XAVIER President del Consell d’Estudiants UOC ALEGRE, ÀNGELS EXSubdirectora General del Ministeri d’Educació ALSINA CATALÀ, CLAUDI Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya ALVIRA I ESTEBAN, HUGO Representant dels estudiants de la UB a la comissió de governança ANGELATS MARTÍN, MARINA Presidenta del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya BOIXAREU I ANTOLÍ, JOAQUIM Vicepresident segon de l’ACUP President del Consell Social UPC CASTELLÀ I CLAVÉ, ANTONI Secretari d’universitats i recerca CODONY GISBERT, JORDI President del CEUCAT Coordinador del Consell de l’Estudiantat UPC ESPIGARES TRIBÓ, GEMMA Coordinadora del Consell de l’Estudiantat UdL FERRÉ VIDAL, JOSEP ANTON Director de l’AQU Catalunya FERRER I LLOP, JOSEP Exrector de la UPC GIL OLIVERAS, JOAN Representant de la UAB al CEUCAT

GIMÉNEZ SALINAS, ESTHER Rectora de la URL GIRÓ ROCA, ANTONI Rector de la UPC President de la CAAE del CIC GUILLÉN FAMADA, ENRIC Coordinador del Consell d’Estudiants UdG MARTÍN ARBÓS, SERGI Copresident del Consell d’Estudiants de la URV OBIOLS I GALÍ, MARTÍ Coordinador de Delegacions del Consell de l’Estudiantat UPC PALLARÈS MARZAL, JOSEP Vicerector de Personal Docent Investigador PARDO I SABARTÉS, PERE Director Executiu de l’AGAUR PÉREZ PADILLA, CARLOS Secretari Executiu del CEUCAT Representant de la UAB al CEUCAT RAMÍREZ I SARRIÓ, DÍDAC Rector de la UB ROCA, SANTIAGO Director de l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat de la UPC RUBIRALTA I ALCAÑIZ, MÀRIUS exRector de la UB exSecretari d’Estat d’Universitats SOLÀ I INIESTA, GERARD Vicepresident del CEUCAT exPresident del Consell d’Estudiants UVic

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 45


ALCALDE, IGNASI XAVIER PRESIDENT DEL CONSELL D’ESTUDIANTS UOC Ignasi Xavier Alcalde (Barcelona, 1971) és graduat en Multimèdia per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i estudiant del Màster universitari de Societat de la Informació i el Coneixement a la mateixa universitat. Ha estat responsable de grups de treball ACC1O i Arquitecte d’Informació en projectes de l’Institut d’Estudis de la Salut (IES), i cap de projectes multimèdia innovadors (Grupo VerticeIn). Actualment és consultor docent a la UOC en gestió de projectes al Grau Multimèdia e Informàtica Aplicada a la Gestió, on dinamitza i coordina diversos grups de treball de contingut pedagògic. També forma part del grup UOC Alumni Talent d’intercanvi d’informació i gestió del coneixement, entre antics alumnes i edita i gestiona diversos blogs sobre treball col·laboratiu Pel que fa a representació estudiantil, va ésser elegit president del Consell d’Estudiants de la UOC al moment de la seva constitució al 2011. Des d’aleshores forma part dels plenaris del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), i recentment s’ha incorporat com a membre de ple dret al Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE)

ALEGRE, ÀNGELS EXSUBDIRECTORA GENERAL DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ Àngels Alegre és llicenciada en Geografia i Història per la Universidad de Zaragoza i en Ciències Polítiques y Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A més de la seva tasca docent durant la seva primera etapa professional, ha portat a terme diferents càrrecs de gestió a la Universitat de Barcelona (UB), essent responsable de les unitats d’Intercanvi (Erasmus) i de Serveis i Programes per als Estudiants, entre d’altres. Entre 20072009 va esser cap del Servei d’Atenció a l’Estudiant (des de futurs alumnes fins als programes de fidelització i alumni. Va participar en les jornades de formació del professorat tutor, organitzades per l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) i va elaborar material sobre “Serveis d’Atenció a l’ Alumnat” per al Màster en Gestió i Política Acadèmica de l’Agència de Postgraus de la UB. Ha format part dels Jurats y Comissions de priorització i/o selecció de beques i ajuts de caràcter general, mobilitat, col·laboració en Departaments y Personal Investigador en Formació, així com de la Comissió UNIDISCAT, mixta entre Universitats i Generalitat de Catalunya, per a l’ elaboració de plans d’acció i millora de l’atenció dels estudiants amb necessitats educatives especials derivades de la Discapacitat. Ha estat membre per la UB del Task Force d’Empleabilitat i Orientació Professional del Grup de Coimbra. Entre 20092012 ha estat Subdirectora General d’Atenció a l’ Estudiant, Orientació i Inserció Professional, de la Secretaria General d’Universitats del Ministeri d’Educació.

46 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


ALSINA CATALÀ, CLAUDI SECRETARI GENERAL DEL CONSELL INTERUNIVERSITARI DE CATALUNYA Claudi Alsina (Barcelona 1952) és Llicenciat i doctor en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB), estudis postgraduats a la University of Massachusetts i Catedràtic de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC). Va ser director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya (20022003), coordinador de les PAU de Catalunya (20002002). També ha estat vocal del Consell Superior d’Avaluació del sistema educatiu de la Generalitat de Catalunya. Des del 2011 és Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya. Va ser delegat a la Unió Matemàtica Internacional i la Comissió Internacional d’Educació Matemàtica (19861998), membre fundador de la gestora i primer vicerector acadèmic de la Universitat Oberta de Catalunya (19941996). Va rebre el Premi a la Qualitat Docent de la Universitat Politècnica de Catalunya i la distinció Vicens Vives a la Qualitat Docent Universitària de la Generalitat de Catalunya l’any 1999. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha participat de la Sectorial d’Universitat, a la Sectorial d’Educació i Agrupació de Gràcia, a Barcelona. Ha estat secretari de la Sectorial d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (20072008) de CDC, així com president de la Sectorial d’Universitats i Recerca de CDC.

ALVIRA I ESTEBAN, HUGO REPRESENTANT DELS ESTUDIANTS DE LA UB A LA COMISSIÓ DE GOVERNANÇA Hugo Alvira i Esteban (Barcelona, 1975) va cursar estudis en Magisteri per la Universitat Ramon Llull (URL), i és llicenciat en Història i màster en Estudis Històrics per la Universitat de Barcelona (UB). Entre altres tasques, ha treballat a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha col·laborat amb el Cercle d’Investigacions FilmHistòria de la UB i és el president del Cercle d’Humanitats Alumni UB. Actualment forma part del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC) de la UB, del qual forma part com a doctorand. A més a més participa activament de diverses assemblees d'estudiants, a la vegada que és membre de la Junta de Facultat de Geografia i Història, del Claustre de la UB, de la Comissió d’Afers Econòmics del Consell de l’Alumnat i de les Comissions Delegades del Consell de Govern de Professorat, Econòmica, Acadèmica i Sostenibilitat en qualitat de representant d'estudiants. També és el representant estudiantil per la Universitat de Barcelona a la Comissió de governança del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 47


ANGELATS MARTÍN, MARINA PRESIDENTA DEL CONSELL D’ESTUDIANTS DE MEDICINA DE CATALUNYA Marina Angelats Martín (Girona, 1990) és estudiant de quart curs del Grau en Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra. (UPF) Va començar a treballar com a representant d’estudiants durant el primer curs de carrera, el 2008/2009, al Consell d'Estudiants de Ciències de la Salut de la UPF (CECS). Posteriorment va entrar a formar part del Consejo Estatal de Estudiantes de Medicina (CEEM) i al Consell d'Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT). A l'octubre de 2011, després d’uns anys essent membre del CEMCAT, va ser escollida per la seva assemblea d’aquest òrgan com a Presidenta, durant les Jornades d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT) celebrades a l'Hospital Clínic de Barcelona.

BOIXAREU I ANTOLÍ, JOAQUIM VICEPRESIDENT SEGON DE L’ACUP PRESIDENT DEL CONSELL SOCIAL UPC Joaquim Boixareu (1959) és Llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE (Barcelona), l'École des Hautes Études Commerciales de Paris i la New York University. És Conseller Delegat d’ Irestal Group, dedicat al processament i distribució d’acer inoxidable i a la fabricació de tub soldat d’acer inoxidable, amb una extensa xarxa de delegacions a Espanya, França, Portugal, Rússia, República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Ucraïna. Va presidir la Fundació Privada d’Empresaris (FemCAT) on actualment és patró d’honor. També és Vicepresident Primer de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM); Membre del Comité Executiu i de la Junta Directiva del Foment del Treball Nacional; President de la Comissió d'Indústria i Tecnologia de Foment del Treball i Membre del Patronat de la Barcelona Graduate School of Economics. El 2008 va ésser nomenat pel govern de la Generalitat de Catalunya com a president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i actualment ocupa la vicepresidència segona de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).

48 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


CASTELLÀ I CLAVÉ, ANTONI SECRETARI D’UNIVERSITATS I RECERCA Antoni Castellà (Barcelona, 1970) és llicenciat en Direcció i Administració d'Empreses i Màster en Direcció i Administració d´Empreses per ESADE. Actualment és Secretari d’Universitat de Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Ha estat escollit diputat per la província de Barcelona per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, 2003, 2006 i 2010. Fins l'any 2010 ha estat secretari segon de la Mesa del Parlament de Catalunya. En l’àmbit parlamentari, ha estat President de la Comissió d’economia, finances i pressupostos del Parlament del Catalunya. Pel que fa a l’Administració, va formar part del Gabinet del Conseller del Departament de Treball de la Generalitat (19981999). En l’àmbit polític, ha ocupat diversos càrrecs dins d’Uniò Democràtica de Catalunya, com ara el de vicepresident executiu d’organització des de 2004; secretari general de la Unió de Joves i membre del comitè de govern (19972002); i membre del comitè executiu a la ciutat de Barcelona (des de novembre de 1996). D’altra banda, ha estat membre del consell municipal del districte de l’Eixample de l’ajuntament de Barcelona (19951999) i en l’àmbit docent, exerceix de professor d’ESADE des de 1996.

CODONY GISBERT, JORDI PRESIDENT DEL CEUCAT COORDINADOR DEL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT UPC Jordi Codony Gisbert (Barcelona, 1986) és Enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (2011), Màster de Lideratge en Enginyeria Civil per la Universidad de CastillaLa Mancha (2011) i és estudiant del Màster d'Enginyeria Civil a la UPC. Va iniciar tasques de representació estudiantil al curs 2008/09, primer a la Delegació d'Alumnes de Camins de Barcelona; i posteriorment a la Junta d’Escola, el Claustre Universitari, el Consell de l’Estudiantat i el Consell de Govern de la UPC, així com en diverses de les seves comissions. És coordinador del Consell de l’Estudiantat de la UPC des de principis de 2010, i representa la UPC al Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i diverses de les seves comissions, així com a la Coordinadora de Representantes de Estudiantes de Universidades Públicas (CREUP). Presideix el CEUCAT des de la seva constitució. El 2011 va ser elegit pel ple del Consell d'Estudiants Universitari de l'Estat (CEUNE) com a membre de la Comissió Permanent d'aquest òrgan ministerial i patró de la Fundació ANECA, tot i que no ha pres possessió d’aquest últim càrrec. També és ponent nomenat per la Generalitat de Catalunya a la Comissió per a l'estudi de la governança del sistema universitari català. A més participa o ha participat activament en diversos projectes de cooperació internacional, com a ponent en diversos cursos de formació de representants i debats (UAB, UdG, UIMP, UPC, CREUP, UPCT), i a la junta directiva de diverses associacions com Futur Civil, la DAC i AsLIC (entre altres).

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 49


ESPIGARES TRIBÓ, GEMMA COORDINADORA DEL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT UDL Gemma Espigares Tribó (Lleida, 1988) és estudiant del Grau en Infermeria de la Universitat de Lleida (UdL). Va començar les seves tasques de representació estudiantil el curs 2009/2010 com a delegada de la seva promoció, posteriorment va ser escollida coordinadora del Consell de l’Estudiantat de la Facultat d’Infermeria de la UdL, representant a la Junta de Centre i posteriorment al Claustre i al Consell de Govern. L’any 2011 va començar a formar part de l’Equip de Govern del Consell de l’Estudiantat de la UdL (CEUdL), on esdevingué sotscoordinadora al mes de febrer. Amb aquest nomenament, va iniciar la seva tasca com a representant de la UdL al Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT). Actualment és Coordinadora econòmica i de qualitat del CEUdL i membre de la Comissió d’Avaluació de la Universitat (CAU) de la UdL. Des de 2011 presideix l’Associació Estatal d’Estudiants d’Infermeria (AEEE) amb la què ha coordinat l’Organització de les IV Jornades Estatals d’Estudiants celebrades a Lleida. A més ha participat en projectes de qualitat a la universitat com el Sistema de garantia intern de la Qualitat (AUDIT) de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) i actualment forma part de la Comissió d’Estudiants i de la Comissió específica de salut d’Avaluació del seguiment de titulacions universitàries a l’AQU.

FERRÉ VIDAL, JOSEP ANTON DIRECTOR DE L’AQU CATALUNYA Josep Anton Ferré Vidal és director de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i president de la Comissió d’Avaluació de la Qualitat de l’Agència. És Doctor en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Mecànica de Fluids, del Departament d'Enginyeria Mecànica, de la Universitat Rovira i Virgili (URV). A banda del seu paper com a docent, també té una llarga trajectòria en l'àmbit de la recerca. Ha participat en més de 40 projectes de recerca, dels quals n'ha dirigit 11, és investigador principal d'un grup de recerca consolidat i ha dirigit 5 tesis doctorals. A més, ha publicat 40 articles en revistes científiques o monografies i ha presentat 67 comunicacions a congressos. Abans del seu nomenament com a director d'AQU Catalunya, Ferré Vidal ha ocupat els càrrecs de Vicerector de Transferència i Innovació de la Universitat Rovira i Virgili i el de Director de la Fundació d'aquesta Universitat. Anteriorment, ha estat Director General d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, Vicerector de Personal Docent i Investigador, Vicerector d'Economia i Organització, Director del Departament d'Enginyeria Mecànica, Director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química i de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria, tots a la Universitat Rovira i Virgili.

50 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


FERRER I LLOP, JOSEP EXRECTOR DE LA UPC Josep Ferrer i Llop (Barcelona, 1949) és Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctor per la mateixa universitat. Es catedràtic de Matemàtica Aplicada, exercint la seva docència essencialment a l’ETS d’Enginyeria Industrial de Barcelona. La seva línia de recerca actual és la Teoria de Sistemes Lineals de Control. Al llarg de la seva vida acadèmica, ha compaginat les tasques de docència i recerca amb una intensa activitat sindical, com dirigent de CCOO en l’àmbit de professorat i política universitària, amb nombroses publicacions sobre aquests temes. Actualment és representant de CCOO en la Comissió de Governança del Parlament de Catalunya. Va ser cap de Departament en el període 2000/2002 i rector de la UPC en el 2002/2006, exercint els dos darrers anys com vicepresident de la CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas).

GIL OLIVERAS, JOAN REPRESENTANT DE LA UAB AL CEUCAT Joan Gil i Oliveras (Manresa, 1988) és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i estudiant de Màster de Comunicació Política de la mateixa universitat. Va ser delegat durant l'etapa preuniversitària, i durant la carrera fou representant d'estudiants per l'Assemblea a la Junta de Facultat. També ha estat fundador i portaveu de la formació Estudiants per a una Política Activa (actualment EPS). Ha estat delegat de tots els grups durant el darrer curs, i per tant membre del Consell d'estudiants de la Facultat. Actualment finalitza el màster i és membre responsable de la coordinadora EPICA a la UAB (sentne el portaveu del grup d’estudiants de postgrau) i membre suplent del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) en representació de la UAB.

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 51


GIMÉNEZ SALINAS, ESTHER RECTORA DE LA URL Esther GiménezSalinas i Colomer és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i doctora en Dret Penal (1978). L’any 1976 obté el títol de Psicologia Aplicada a l’Escola Professional de Psicologia de la UB. Ha estat professora associada de Dret Penal de la Facultat de Dret de la UB entre 1976 i 1984, i del 1985 al 1993 ocupà el càrrec de directora general al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, reprenent l’activitat docent a la UB l’any 1990 fins al 1993, data en la què és nomenada membre del Comitè Científic de Política Criminal del Consell d’Europa i subdirectora de l’Institut de Criminologia de la UB. Al juliol del 1996 és escollida Vocal del Consell General del Poder Judicial pel Congrés dels Diputats fins al novembre del 2001. Al 1996 va ser nomenada catedràtica de Dret Penal a la Facultat de Dret ESADE‐URL, i al 2002 Rectora de la Universitat Ramon Llull, càrrecs que ocupa actualment juntament amb els de membre de l’Executiva d’Universia (la divisió universitària del Banc de Santander) i el de Presidenta de la Comissió “Dona i Ciència” del CIC. Des d‘abril del 2011 també és membre de la Junta de la EUA (European University Association) i del Consell Assessor del Diari Ara. És col·laboradora habitual de Catalunya Ràdio al programa “El Cafè de la República” i del programa de TV3 “Els Matins” des de fa cinc anys.

GIRÓ ROCA, ANTONI RECTOR DE LA UPC PRESIDENT DE LA CAAE DEL CIC Antoni Giró Roca (Reus, 1949) és llicenciat i doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona. Des de març de 2006 és rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i actualment és president de la Comissió d’Accés i Afers Estudiantils (CAAE) del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), comissió de la qual depèn el CEUCAT. Ha estat president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) els anys 2006 i 2007. Així mateix, ha presidit la Xarxa Vives d'Universitats (20102011) i al 2011 ha estat elegit president de la Xarxa CINDA d'universitats llatinoamericanes. És catedràtic d’universitat de l’àrea de Física Aplicada a la UPC. Ha estat professor de la Universitat Rovira i Virgili (197177), de la Universitat de Barcelona (197882) i de la UPC (des de 1983). Ha participat en 27 projectes de recerca, 15 dels quals ha dirigit. Ha publicat uns setanta treballs, la majoria en revistes especialitzades internacionals, i ha participat com a ponent a més de cent reunions científiques. Pel que fa a la gestió universitària, ha estat vicedegà i degà de la Facultat d’Informàtica de Barcelona, director del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, vicerector de Recerca i vicerector de Personal Acadèmic de la UPC. També, durant deu anys, ha estat president de la Societat Catalana de Física, filial de l’Institut d’Estudis Catalans Durant més de set anys va participar en el govern de la Generalitat, primer com a director general de Recerca i vicepresident de la CIRIT, i després com a director general d’Universitats del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

52 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


GUILLÉN FAMADA, ENRIC COORDINADOR DEL CONSELL D’ESTUDIANTS UDG Enric Guillén Famada (Barcelona, 1988) és estudiant de tercer d'enginyeria mecànica a la Universitat de Girona (UdG). Va iniciarse com a representant dels estudiants el curs 2009/2010 com a membre electe entre els estudiants de l’Escola Politècnica Superior i com a membre del consell d'estudiants de la Universitat de Girona. També ca ésser elegit secretari de l'equip de rugbi de la Universitat de Girona i el curs 2010/2011 delegat de classe del segon curs d'enginyeria mecànica. Durant l'any 2011 va esdevenir cocordinador del consell d'estudiants de la Universitat de Girona i membre del Consell de Govern de la UdG, així com representant de la UdG al CEUCAT. Recentment ha estat nomenat membre del consell Social de la UdG i representant de la UdG al Consell Interuniversitari Català (CIC).

MARTÍN ARBÓS, SERGI COPRESIDENT DEL CONSELL D’ESTUDIANTS DE LA URV Sergi Martín Arbós (Reus, 1991) és estudiant de tercer de Psicologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV). A finals de primer any va ser escollit com a membre del Consell de Departament de Psicologia i de la Junta de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV. L’any 2011 va ser escollit com a copresident del Consell d’Estudiants de la URV, motiu pel qual és actualment representant d’aquesta universitat al plenari del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT). També participa a nivell estatal en el Col·lectiu d’Estudiants de Psicologia (CEPPIE). A nivell internacional, és representant d’Espanya a la Federació Europea d’Associacions d’Estudiants de Psicologia (EFPSA).

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 53


OBIOLS I GALÍ, MARTÍ COORDINADOR DE DELEGACIONS DEL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT UPC Martí Obiols Galí (Barcelona, 1987), és estudiant d'Arquitectura Superior a l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) a la Universitat Politècnica de Catalunya UPC). Va començar la seva tasca de representació estudiantil a la DEAV (Delegació d'Estudiants de l'ETSAV) l'any 2006. Des de llavors és membre de la Junta d'Escola del mateix centre, del Claustre Universitari de la UPC, així com també al Consell de l'Estudiantat. A més, forma part de la Comissió redactora dels Estatuts UPC (2011), i de la Comissió Redactora del Pla d'Estudis de l'ETSAV (2012). Des de l'any 2007 és membre del Consell de Govern de la UPC, on participa activament a la Comissió Permanent i la Comissió d'Economia i Infraestructures. L'any 2009 fou elegit com a Coordinador de Delegacions del Consell de l’Estudiantat de la UPC, càrrec que encara ocupa a l’actualitat, i des d’on ha desenvolupat tasques per a millorar la cooperació entre de les delegacions de cada centre docent. A nivell suprauniversitari representa des del 2011 la UPC al Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) i és membre de la Comissió per a l'estudi de la governança del sistema universitari català, de la Generalitat de Catalunya.

PALLARÈS MARZAL, JOSEP VICERECTOR DE PERSONAL DOCENT INVESTIGADOR Josep Pallarès Marzal (el Perelló, 1967) és llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor en Ciències Físiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (1997). Actualment és Catedràtic de Tecnologia Electrònica de la URV. En l’àmbit de la docència, centra la seva activitat al voltants de dispositius electrònics, optoelectrònica i circuits electrònics. Pel que fa a la recerca les seves principals línies d’investigació són: caracterització i modelització de dispositius semiconductors avançats (cèl·lules solars i TFTs) basats en materials orgànics i en silici. Pel que fa a la gestió universitària, destaquen els seus anys com a Director del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV i com a Vicerector de Transferència i Innovació de la mateixa universitat. Actualment és Vicerector de Personal Docent Investigador, i presideix la Comissió d'avaluació del col·lectiu docent Investigador de la URV.

54 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


PARDO I SABARTÉS, PERE DIRECTOR EXECUTIU DE L’AGAUR Pere Pardo (Barcelona, 1964, és Graduat Social i Màster en recursos humans per la Universitat de Barcelona, PDD per IESE Business School Universitat de Navarra, i LIS per IESE Business School. El 2011 el consell de direcció de Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) el va nomenar director executiu de l’entitat. Entre d'altres activitats professionals en els àmbits privat, públic i ONG, Pardo ha estat director de Recursos Humans de l'empresa Valeo Engine Cooling, gerent de l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural (EADC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i director de Recursos Humans de Creu Roja Catalunya entre d'altres.

PÉREZ PADILLA, CARLOS SECRETARI EXECUTIU DEL CEUCAT REPRESENTANT DE LA UAB AL CEUCAT Carlos Pérez Padilla, nascut el 22 d’Abril de 1990 va començar a cursar estudis l’any 2008 a la Universitat Autònoma de Barcelona a la doble titulació d’ADE+Dret, posteriorment va continuar només els estudis de Dret a la mateixa universitat. En aquesta universitat ha estat delegat, membre del consell d’estudiants i de la junta de centre de la Facultat de Dret, membre del Claustre Universitari, de diverses comissions i del Consell de Govern. És representant de la UAB al Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), on ha estat recentment elegit Secretari Executiu. També representa a la Universitat Autònoma de Barcelona al Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE). En aquest últim cas, el plenari del consell l’ha elegit com a representant dels estudiants a la Comissió Mixta de Finançament del Ministeri d’Educació. A més participa en diverses associacions i organitzacions de joves com l'Associació d'Estudiants de la UAB, els Grups de debat de la UAB i el Consell de Joves de Sabadell.

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 55


RAMÍREZ I SARRIÓ, DÍDAC RECTOR DE LA UB Dídac Ramírez i Sarrió (Barcelona, al 1946) és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona (UB) i doctor per la UB en Ciències Econòmiques i Empresarials, i en Filosofia i Ciències de l’Educació, a més de catedràtic d’Universitat. Des del novembre del 2008 és rector de la Universitat de Barcelona, i ha presidit l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) fins el 2011. Ha estat vicedegà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (19841989) i vicerector d’Economia i Administració (19901994). Així mateix ha presidit la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (20012006). Va ser durant dos mandats director del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la UB, i és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (2002). A la UB és també responsable del Grup de Recerca d’Investigació en Anàlisi Financera i de la Incertesa (IAFI) i membre del Grup Consolidat d’Innovació Docent Noves Metodologies per a l’Ensenyament i l’Aprenentatge en Matemàtica Financera i Actuarial.

ROCA, SANTIAGO DIRECTOR DE L’ÀREA DE PLANIFICACIÓ, AVALUACIÓ I QUALITAT DE LA UPC Santi Roca i Martín (Barcelona, 1958) és Llicenciat en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona (1984) i ha rebut formació de postgrau relacionada amb l'Organització, la Gestió i l’Avaluació de Centres Educatius, els sistemes d'informació i l'estadística o els models de Qualitat i aplicats a l'àmbit universitari. Des de 1990 ha ocupat diversos càrrecs de gestió a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A l’actualitat és director de l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat de la UPC, responsable del desenvolupament del pla de qualitat, de la planificació estratègica i dels programes d'avaluació de la qualitat o del desenvolupament del processos de Verificació, Seguiment i Acreditació de les titulacions de grau i màster. És responsable de l’elaboració i difusió de la informació estadística oficial de la Universitat, de l'elaboració d'estudis i anàlisis específiques en tots els àmbits d’activitat de la Universitat i de la realització d'enquestes per conèixer la valoració dels serveis oferts i l'opinió dels usuaris en relació als serveis i de l’estudiantat en relació a l’activitat docent del professorat. Des dels inicis de la implantació dels programes d'avaluació de la qualitat en les universitats (1996) i fins a l’actualitat, col·labora activament en representació de la Universitat, amb el Consejo de Coordinación Universitària, l'ANECA, l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i altres entitats en projectes vinculats als sistemes d'assegurament de la Qualitat en l'Educació Superior, o com a consultor o avaluador de programes, formant part de comissions de govern d'algunes de les entitats citades.

56 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


RUBIRALTA I ALCAÑIZ, MÀRIUS EXRECTOR DE LA UB EXSECRETARI D’ESTAT D’UNIVERSITATS Màrius Rubiralta i Alcañiz (Manresa, 1952) és llicenciat y doctor en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona (UB). Posteriorment fou nomenat catedràtic de Química Orgànica a la Facultat de Farmàcia de la UB. Les seves línies d’investigació s’han centrat en la síntesi orgànica de productes naturals. En l’àmbit de la gestió universitària ha estat director del Departament de Farmacologia y Química Terapèutica, Vicerector d’investigació de la UB (19942001), Director General del Parc Científic de Barcelona (20022005) y Rector de la UB (20052008). Va ser Secretari d’Estat d’Universitats del Ministeri de Ciència i Innovació (20082009). Des del 2009 i fins el 2011 ha estat Secretari General d’Universitats del Ministeri d’Educació. Durant aquest perídode ha presidit, entre d’altres, la Comisión Mixta de Gobernanza del Ministeri d’Educació, la Comisión Mixta de Financiación o la Comisión Mixta de Empleabilidad. També ha estat vicepresident primer del Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE), de la Conferencia General de Política Universitaria i del Consejo de Universidades. És membre numerari de la Real Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, membre de l’Observatori de la Charta Magna Universitatum de Bolonya i ha estat guardonat amb la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.

SOLÀ I INIESTA, GERARD VICEPRESIDENT DEL CEUCAT EXPRESIDENT DEL CONSELL D’ESTUDIANTS UVIC Gerard Solà Iniesta (Barcelona, 1988) és estudiant del Grau en Comunicació Audiovisual a la Universitat de Vic (UVic). Va començar les seves tasques de representació al curs 2010/2011 formant part del Consell d’Estudiants de la seva universitat. Més tard, va ser triat com a president d’aquest òrgan i va formar part del claustre de la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC) de la UVic. L’any 2011 va ser escollit com a representant de la Universitat de Vic per formar part del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) i paral·lelament, del Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE). Darrerament ha estat designat vicepresident del CEUCAT, a més de participar activament en diferents comissions i grups de treball del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 57


HAN FET POSSIBLE LES JORNADES COL·LABORADORS

AGRAÏMENTS

Han fet possible aquestes jornades a través del seu finançament les següents entitats:

A més, cal agrair la col·laboració de tots els ponents i moderadors de les activitats i de les següents entitats:

ORGANITZACIÓ L’organització de les II Jornades Obertes del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes ha estat possible gràcies als Consells d’Estudiants membres del CEUCAT, i a totes les persones que han col·laborat directament amb l’organització. Ells són:       

Noemí Boneu (UdL) Juan Luís Campoy (UPC) Jordi Codony (UPC) Sergi Delgado (UPC) Gemma Espigarés (UdL) Carlos Fernández (UB) Sergi Martin (URV)

     

Irene Monés (UAB) Martí Obiols (UPC) Carlos Pérez (UAB) Arnau Ramos (UPF) Gerard Solà (UVic) Roger Ubach (UAB)

A tots ells cal agrair l’esforç i dedicació per fer possibles aquestes Jornades Obertes del CEUCAT.

58 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


DADES DE CONTACTE Connecta’t al CEUCAT i contacta amb nosaltres a través dels nostres canals:

WEB

www.ceucat.cat

EMAIL

ceucat@ceucat.cat

CORREU

Av. Catedral 68, 2n pis 08002 Barcelona

Segueixnos també a:

FACEBOOK

www.facebook.com/ceucat

TWITTER

www.twitter.com/ceucat

VIMEO

www.vimeo.com/ceucat

Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 59


60 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT Editor: Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) Autor: Gabinet de Comunicació del CEUCAT Data de publicació: 19 de juny de 2012 Fotografia de portada: Fotografies interiors:

Jose Maria Miñarro Vivancos Universitat de Barcelona Consell de l’Estudiantat de la UPC Juan Luis Campoy Soto Gemma Espigarés Tribó

Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) www.ceucat.cat | ceucat@ceucat.cat Av. Catedral 68, 2n pis 08002 Barcelona www.facebook.com/ceucat www.twitter.com/ceucat

Aquesta obra està sota una llicència ReconeixementNo comercialSense obres derivades 3.0 España de Creative Commons. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiti http://creativecommons.org/licenses/byncnd/3.0/es/ o enviï una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.


62 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT


Conclusions II Jornades