22 · OPINIÓ a uns pocs (els que més tenen) en perjudici de la immensa majoria i, sobretot, dels qui menys tenen i, per tant, més directament pateixen la crisi. Primer ens van posar sobre la taula un seguit de retallades lineals que, com a tals, són del tot injustes, doncs tenen major incidència en els serveis públics bàsics, com la sanitat o l’educació públiques potenciant, com sempre ha fet CiU, les mútues privades o les escoles privades d’elit. Tanmateix, CiU es desdiu del que Artur Mas va manifestar en el debat de la seva investidura com a president, respecte de la proposta d’ ICV – EuiA de demanar al Congrés la modificació de la regulació hipotecària incorporant la dació en pagament amb lliurament de l’habitatge hipotecat i cancel·lació de la part pendent del deute. Mentre Artur Mas deia que estava disposat a discutir la proposta d’ICV-EUiA, CiU al Congrés votava precisament en la direcció contrària i al Parlament presentaven una esmena per tombar la proposta. Finalment, tot insistint que es tracta d’un compromís electoral encara pendent, ens anuncien que eliminaran l’impost de successions tot just abans de les eleccions municipals (fer-ho just en aquestes dates es una mesura molt electoralista, no?), quan està demostrat que tan sols afecta (el paga) un 5% de la població, la que hereta una patrimoni molt significatiu, tot renunciant a una recaptació aproximada d’uns 350 M€ anuals just ara que fan més falta que mai (com ells mateixos manifesten quan diuen que no hi ha diners a la “caixa” de la Generalitat) i, amb els quals es poden oferir força serveis públics essencials. Aquesta es la veritable cara de CiU: governar per a uns pocs (els que més tenen) en detriment de la majoria. Cal preguntar-nos si també es la política que volen per a Cerdanyola, després de veure la foto del candidat local de CiU amb Artur Mas d’aquest dies als mitjans locals.
Del 23 al 29 de març del 2011 · Cerdanyola
Als vianants de Cerdanyola
ALERTA NO PASSÉSSIU PAS PER LA VORERA, és millor passar pel mig del carrer, perquè si us atropellen encara que tingueu culpa, per passar pel mig cobrareu. Però si aneu per la vorera i caieu, no reclameu, perquè a més de no cobrar haureu de pagar el sou del funcionari que ha defensat l’Ajuntament per eludir l’imdemnització, això sí, us treuran totes les lleis i reglaments per tal de no pagar, malgrat tingueu raó des del punt de vista ètic, però com que hi ha hagut un jutge il·luminat que ha dit que la culpa és vostra per passar per la vorera i no pel carrer, doncs com sou culpables no teniu dret a cobrar. Perquè dic tot això? Perquè això li ha passat a la meva esposa, Maria Griera Serradell: Era el dia 31 de maig del 2004, i la meva esposa com de costum anava a buscar el pa a la fleca del Sr. Agulló, del carrer de Sant Ramón cantonada amb el carrer Tort, entrant per la porta del carrer Tort, però aquell dia va ensopegar amb els cairons de la vorera aixecats desde ja fèia temps, per cert el forner havia notificat aquesta anomalia tan de paraula com per escrit, havent fet sempre cas omís, això sí, després de la caiguda de la meva esposa als pocs dies s’arreglaven els panots aixecats. Com a consequència de la caiguda, el nas i l’espatlla trencats patint encara avui les seqüeles d’aquella caiguda, respiració insuficient, immobilitat a l’espatlla i braç esquerra, i dolors aguts. Es demanda a l’Ajuntament pels danys causats al no tenir la vorera en bon estat, contesten denegant la petició. Per la qual cosa es recorre al Contenciós, desestimant la petició, alegant que sí, que els cairons estaven realment aixecats, i que era competència de l’Ajuntament la seva reparació, però com havia ocurregut al mig dia i hi havia suficient claror per veure el defecte, hauria pogut evitar la caiguda passant per un altra banda. No semblant arguments suficients per la denegació es recorre la Sentència al Tribunal Superior. Aquest, falla el recurs amb els mateixos arguments de la denegació del Tribunal inferior. CONCLUSIÓ: Al meu entendre l’accident es Santiago Cayuela i Tomàs va produir com a causa d’uns panots en mal Regidor d’ICV-EUiA a Cerdanyola
estat, cosa que segons la sentència coneixia el Jutge i l’Ajuntament, però que el Tribunal falli que no té dret a reclamar perquè podia passar per un altre lloc, no ho entenc. El que tampoc puc arribar a entendre que reconeixent que la vorera estava en mal estat, ara l’Ajuntament exigeixi a pagar els costos a la demandant, quan és nomenat un funcionari municipal com a defensor per part de l’Ajuntament, suposo Sra. Reches, que no deu haver cobrat dues vegades, una cosa és la llei i l’altra que s’aprofiti d’aquesta llei per justificar un abús de poder tant per part dels funcionaris com del polítics. Em quedaria bastant conformat, si la quantitat que l’Ajuntament ha cobrat al meu entendre indegudament, per més lleis que ho avalin, ho donés a Càrites o a qualsevol obra social de la població. Ah, en les properes eleccions municipals, estalvieu-se a venir a demanar-me el vot. Esteve Pladevall i Bolbena
Eleccions Per a mi i per a molta gent n’existeixen tres: Ajuntament, Generalitat i Estat. Ara toca les municipals i com he dit abans, per a molts, en aquestes no compten els partits, sinó les persones que encapçalen les llistes. Vull per alcalde del meu poble, no un partit, sinó una persona de les qualitat següents: parli el meu idioma, sigui catalanista, cerdanyolenc de soca rel, i si és un novingut, estigui integrat al poble i a tot el que expresso, sigui accessible, que si el trobes al carrer o a un altre lloc, puguis intercambiar opinions durant tres o quatre minuts, que t’atenguis si vas per via oficial o amb els funcionaris administratius o tècnics o en companys electes. Que conegui Cerdanyola pam a pam. Que sàpiga alguna cosa d’economia municipal, no faci disbauxes sense sentit o només sentit per a ell. Crec que la meva opinió és compartida per molts, així o han d’entendre que els caps de llista, que es fa una tria de la qual surt el elegit, sense recança, d’altra manera no em serveix. Víctor Esquerré
LES CARTES DELS LECTORS S’HAN D’ENVIAR A: director@al-dia.com Cerdanyola al dia publica opinions, rèpliques i suggeriments d’interès, respectuosos vers les persones, amb un màxim de 15 línies (en format word), que podran ser extractats o resumits per motius d’espai o per millorar-ne la comprensió. Per a la publicació de les cartes ha de constar en el text: nom i cognoms de l’autor, DNI, domicili i telèfon. Sense aquestes dades no es publicarà cap text. La redacció no atendrà trucades, visites ni cartes sobre textos no publicats, retallats o extractats.