Contes des del Projecte RADARS

QUI DIA PASSA ...

Quina infància més meravellosa la meva! Allà, al mas li dèiem cortijo perquè vaig néixer a les muntanyes de Motril, província de Granada Un cortijo no és sempre una gran finca. La nostra era molt humil, però molt bonica Sense aigua corrent, sense llum elèctrica, sense coŀle Teníem tot el dia per badar i jugar.Ens entreteníem amb qualsevol cosa: amb l’aigua del riu quan la mare baixava a rentar la roba, pujant i baixant dels arbres igual que micos. Als meus tres germans, a la meva germana i a mi, ens divertia molt quan, en el bosc, els pagesos feien forns de calç Els feien amb muntanyes de pedres i sorra amb molts forats per on sortia el fum Després, les pedres que s’havien cuit allà dins,s’esmicolaven i es transformaven en aquella meravellosa pols blanca que servia, entre altres coses, per emblanquinar les cases

Collíem ametlles, fèiem llenya i tot el dia estàvem a l’aire lliure. La mare, tot i la feina que tenia, ens ensenyava, com podia, el poc que sabia Ens ensenyava les lletres i nosaltres ens ho preníem com un joc. El pare, treballava tot el dia de guarda de les mines de minerals Va ser guarda mentre van durar les mines. Amb el temps, només sorgien vies d’aigua i ja no s’hi podia extraure res. Aleshores, les van tancar

L’única que no volia continuar vivint al poble era ma germana. Volia deixar de sentir-se un animaló al mig de la natura, i conèixer les grans ciutats Va aconseguir una feina en una bona casa a Barcelona, i més contenta que unes pasqües, va marxar a servir Tot i que li agradava la ciutat i la feina, es va començar a enyorar. Es trobava molt sola I apa, jo, que tenia divuit anys, cap a Barcelona per fer companyia a ma germana Vaig trigar tres dies a arribar a la gran ciutat. Tres dies amb mal de panxa, i una mica de basarda Jo ja hi estava bé al poble!

El cert era que ma germana no era a Barcelona. Estava servint a Arenys de Mar Allà hi havia feina per a les dues. Jo, vaig acabar a casa la germana del senyor de la casa i hi

Jo estava molt feliç M’agradava molt el mar i les persones que vaig conèixer. Hi vaig servir durant uns tres o quatre anys.

No ens avorríem gens ni mica! Cada diumenge, a Arenys de Mar hi havia ball. La meva germana i jo, ens empolainàvem, ens mudàvem i cap a ballar!

Allà el vaig conèixer Només veure’l, vaig decidir que era molt guapo. A punt de sortir a ballar amb un altre pretendent, es va presentar ell, i jo, esclar, vaig deixar plantat al pobre que m’esperava i vaig ballar amb el que seria el meu amor. No volia que cap noia me’l pispés! De seguida es va convertir en el meu promès i, més endavant, el meu marit

La família on jo servia estiuejava a Can Globus. Després, van decidir anar-se’n a Olot Jo, a Olot, no hi volia anar; i la meva germana, tampoc No se’ns havia perdut res en aquell poble desconegut! Justament, el meu promès, venia de permís del servei militar per un mes Els vaig dir que jo no anava a Olot, que volia veure el meu promès. Es van enfadar amb mi, però m’era igual Em vaig quedar a casa dela que seria la meva sogra i vaig trobar una altra feina. En aquella època, n’hi havia molta de feina Aquella vegada va ser en una fàbrica tèxtil Al cap de pocs anys, vaig sortir d’aquella casa vestida de blanc. Vestida de núvia Al cap de nou mesos, va venir al món el nostre primer fill Al cap d’un any, va néixer el segon i vaig quedar-me a la petita casa que havíem llogat, per tenir cura de la meva canalleta A casa nostra, només se sentia el so de la felicitat. També tenia els pares a prop. Van deixar el mas de Motril, van venir a Catalunya i es van instaŀlar en un pis a Masnou. La família estava molt a prop i molt unida. Quan els nens van començar a anar a l’escola, vaig tornar a treballar a casa d’una amiga que feia owerlooc per una fàbrica. Vam viure molt a gust al carrer Sant Ramon en diferents petites cases i amb uns veïns meravellosos Tot rutllava El meu marit va treballar a Can Montseny fins que la casa va plegar. A cinquanta-nou anys, el van jubilar. Però, malauradament, al cap d’un temps, va patir un ictus. No podia caminar i els meus fills em van convèncer per comprar una casa a Arenys de Munt Al seu pare li agradava molt la natura i van pensar que en una planta baixa, amb una sortida a l’exterior, podria viure més feliç Podria veure els arbres encara que no pogués caminar El destí és el destí, i va gaudir d’aquest bonic poble molt poc temps Ens va deixar a l’edat de seixanta-tres anys Va fer el seu últim viatge des del llit de casa, embolcallat per la seva estimada família.

Ara que estic sola en aquesta preciosa casa, tinc temps per pensar en què bonica que ha sigut la meva vida. La meva infantesa, la meva joventut. Amb el meu marit i els meus dos fills he gaudit de cada dia.

Avui, els meus fills, les meves joves i els meus nets, em donen tot el caliu que em cal Soc afortunada també amb els veïns i amb les veïnes.

El dia a dia, en pau, amb bons records i una terrassa que em regala un espai per a les meves plantes. El sol brilla i m’escalfa quan tinc fred. La pluja m’espolsa la nostàlgia d’una vida plena; i el vent, escombra les fulles seques perquè no s’escampi la tristesa pel meu cos.

I aravisc feliç amb serenitat i alegria, que ja ho diuen: qui dia passa, any empeny!

Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS

El Sodoku Del Mes

CARLA GARCÍA DOMINGO, 14 anys

IVET PÉREZ FERRERES, 14 anys

BRUNA ORTUÑO VALLS, 14 anys

Les Solucions

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes:

ELENA BARAJAS ÁLVAREZ 10 anys

JOFRE CODINA BALLESTA, 13 anys

JÚLIA TORRENT RENGEL, 13 anys

BIEL ROCA ROSSELL, 12 anys

LLUC GARRIGA BERNABÉ, 5 anys

ONA GARRIGA BERNABÉ, 2 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament Et felicitarem fins els 14 anys