MARIA DE L’AURORA MATILLA I LIQUIDAIN

1895 - 1988

Jos Zubiri I Casado

1893 - 1962

Teresa Montaner I Fern Ndez

1887 - 1977

Tres mestres d’Arenys de Munt, de diferents èpoques, que van ser represaliats pel franquisme

Voldríem concloure les biografies de mestres que anem recordant últimament, amb aquests tres mestres que van ensenyar a la nostra escola, encara que, en èpoques diferents. El matrimoni Zubiri-Matilla van venir de Saragossa quan ja feia catorze anys que havia acabat la guerra civil i havien estat desterrats, de la localitat en la qual estigueren exercint durant aquella època convulsa per ser addictes a la República. Eren dos grans mestres amb una gran reputació a tots els llocs que foren destinats, i que van acabar la seva vida professional a Arenys de Munt, a on van establir lligams familiars, tot i que ells, un cop jubilats van marxar a passar els seus últims dies a altres poblacions de l’estat. Però, van deixar un grat record entre els seus ex-alumnes de la població. No tenim massa informació sobre els anys anteriors a la seva arribada a Arenys de Munt, però, amb les aportacions de la seva neta Núria - a part de les informacions que hem pogut trobar a la premsa - podrem fer un petit resum de la seva biografia L’altra professora la Teresa Montaner, fou represaliada pels franquistes, no pogué tornar a exercir mai més, i el seu marit hagué d’emigrar a Mèxic. Recordem, també, que la feina de mestre en aquells anys, encara que ben considerada per la societat, era mal retribuïda i en alguns casos, també, perillosa. Molts mestres interins l’any 1918 cobraven 1,30 pessetes al dia.

Aurora Matilla i Liquidain

L’Aurora va néixer a Saragossa l’any 1895, en el marc d’una prestigiosa família formada per l’empresari Matilla i l’Àngela Liquidain tots dos de Saragossa, i residents a la zona de Santa

Engràcia Tenia dos germans, l’Alfonso i en Gerardo. El seu pare va morir quan ella era petita i la mare va assolir la direcció familiar. Així i tot, els Matilla alternaven amb l’alta societat de la ciutat i sortien sovint als “Ecos de Sociedad” dels diaris de Saragossa. L’Aurora entre l’any 1908 i 1912, estudià solfeig i piano a la prestigiosa escola de la Natividad Contreras, i cada any, quan feien els exàmens, els diaris es feien ressò de les “senyoretes” que havien aprovat, i entre elles estava l’Aurora

Estudis de Magisteri

De joveneta ja demostrava que era molt inteŀligent, ja que hem pogut trobar publicades, en el diari de l’època “El Heraldo de Aragón”, les cartes que ella enviava donant solució als “pasatiempos” que publicaven

L’any 1919 va obtenir el títol de mestra de l’Escola Normal Superior de Mestres de Saragossa i poc després, fou destinada a l’escola nacional de la localitat de Sobradiel (Ribera Alta de l’Ebre). L’any 1925 es casà amb, el també mestre, José Zubiri amb qui va tenir 4 fills, però només dos van sobreviure: Angel (1929) i José Pepito (1931-1970) tots dos nascuts a Saragossa No ens consta, però, si després d’exercir a Sobradiel va canviar d’escola, ja que fins a l’any 1932 no aconseguí una plaça a Saragossa.

L’any 1933, mentre estava a Saragossa va fer un curset de mestres de selecció professional, que va ser aprovada pel tribunal amb 121,10 punts. El 1934 va ser destinada com a mestra interina a La Muela (Saragossa) i el 1935 li van concedir la plaça en propietat de Monzalbarba (Saragossa) amb el càrrec de directora de la secció de nenes Però, només s’hi quedà un any, ja que, va fer una permuta de la seva plaça de Monzalbarba per, la de la localitat navarresa de Valtierra, a on havien destinat el seu marit José Zubiri.

Després de la guerra

Després de la guerra, fou represaliada, investigada i sancionada per les autoritats franquistes, segons consta en la Web “Dirección General de la Paz, Convivencia y Derechos Humanos” del Govern de Navarra, en ocasió de l’homenatge als mestres republicans represaliats després de la guerra, que es realitzà l’any 2016, i entre els quals es trobaven el matrimoni Matilla-Zubiri. I també, en el web del Ministeri de Cultura PARES (CDMH – 42 –Fix. M0143374). Quan complí la sanció imposada i després d’uns anys sense exercir –igual que el seu marit José Zubiri - pogué tornar al magisteri, apartada de la seva terra i enviada a Catalunya, però, per sort, va poder escollir un poble a prop del mar, que és a on ella li agradava estar Fou nomenada definitivament mestre titular d’Arenys de Munt per ordre del Ministeri d’Educació l’agost de 1954 (BOE de 3 de setembre de 1954) a on estigué exercint fins a la jubilació. Quan arribà al poble vingué sola amb el seu marit, ja que el fill Josep estava fent el servei militar i l’Àngel al seu destí de militar, perquè era tinent professional cartògraf de l’exèrcit En arribar a Arenys de Munt, els dos mestres anaren a viure a una de les cases per funcionaris del carrer de les Flors, que havia fet construir l’alcalde Josep Mas i que ells van inaugurar.

El seu fill José tenia la representació al poble de la casa GUZZI, i establí la seva botiga de re- paració de motocicletes i rellotges (Talleres Zubiri) al carrer G. Franco núm. 31. Es casà amb la Núria, filla del doctor Rius d’Arenys de Munt i tingueren dues filles En José, un cop casat estudià la carrera d’enginyer industrial, que l’acabà quan ja s’havien traslladat a viure a Barcelona. L’altre fill, l’Angel, es casà a Saragossa.

Una de les alumnes preferides d’Arenys de Munt de l’Aurora, era la Nuri Paituví (de ca la Nati), de qui la professora Matilla deia: ”que era una noia molt inteŀligent i que tenia un gran futur”.

L’Alfonso, germà de l’Aurora, no tenim constància de quina era la seva feina, però el seu germà Gerardo, també era mestre d’escola Es casà, igual que l’Aurora, a l’església de Santa Engràcia de Saragossa i marxà a viure a Ladosa (Navarra). L’any 1941, mentre estava exercint de director a l’escola “Victor Pradera” de Barcelona, fou nomenat mestre de l’escola espanyola de Pau (França). Anteriorment, havia estat a l’escola de Cabañas de Ebro (Saragossa) i l’any 1954 fou ascendit a la 2a categoria (BOE núm 47 del 16-2-54) i destinat a una escola de la península

Quan el doctor Rius, un cop jubilat marxà a Barcelona l’any 1968, l’Aurora també i va anar amb el seu fill José, i la resta de la família. Més tard, de Barcelona anà a Saragossa amb l’altre fill Angel, i en morir el fill, la seva jove i ella, marxaren totes dues a Madrid, a on va morir el 15 d’abril de 1988.

L’Aurora era una dona molt inteŀligent i una gran mestra que de jove tenia una gran vocació per la docència, llàstima que ja vingué massa gran a la nostra població També, li agradava conversar i fer labors

José Zubiri i Casado

Mestre nascut a Osca el 6 de juny de 1892, però, resident a Saragossa. Fill d’en Fabio Zubiri i Barrio, un destacat carlista aragonès (l’any 1904 va ser nomenat vocal de la nova Junta Provincial Carlista d’Osca) i que tenia una empresa de confiteria a Saragossa (la pastisseria es deia San José–Antigua Bazan) i estava situada al carrer Cosso Bajo, 11) Tenia dos germans: Paulino i Pascual, i tres germanes: Victoria, Maria del Carmen i Sor Romana Trinidad.

En José estudià magisteri a la Escuela Normal Superior de Maestros de Saragossa. Es casà

– suposem – l’any 1928 amb la professora de Saragossa, Aurora Matilla i Liquidain. El mes de març de 1932 aprovà el curset de selecció del districte de Saragossa i va ser destinat interinament a l’escola del Camino de San José, de la mateixa ciutat

El 27 de març de 1935, mentre estava exercint a Pina d’Ebre, anà a Madrid per fer la presentació, a la Casa de Aragon de la plaça del Callao de la capital, d’un aparell científic inventat per ell, i que l’anomenava dactilògraf. El diari madrileny “La Libertad” anunciava així la conferència: “Casa de Aragón.- En los salones de esta entidad darà manyana miércoles, a las ocho de la noche, una conferencia el culto y preclaro aragonés D José Zubiri Casado, que versarà sobre el tema <Aplicación práctica en la enseñanza del niño del aparato Dactilográfico>”. Conferència que va tenir un gran ressò en els ambients educatius. Però, aquell mateix any fou destinat a la localitat de Quintanas Rubias de Arriba (Sòria) plaça, que va decidir permutar per Valtierra (Navarra) una població de 1500 habitants a prop de Tudela i a on passà els anys de la guerra civil Sembla ser, que la seva coŀlaboració amb els republicans, no agradà massa a les noves autoritats franquistes, i tan ell, com la seva dona foren sancionats econòmicament, i “castigats” apartant-los durant uns anys de la docència. A més, a l’entrada dels feixistes a Saragossa li van embargar un solar de la seva propietat d’un valor de 500 pessetes, situat al Camino del Puente Virrey, 95 que fou subhastat pel jutjat núm. 3 el mes d’octubre de 1936 i dos solars al camí de San José de Calasanz l’any 1939, per valor de 225 ptes , cada un, que van servir per liquidar les multes que li havia imposat la Hisenda franquista

Després de la guerra, la família tornà a Saragossa i van muntar un taller de fusteria al carrer de les Danzas núm. 2., que el tingué en funcionament fins que acabà de complir la sanció imposada pel tribunal de funcionaris, tornant a exercir l’any 1954. Ell i la seva dona Aurora foren destinats a l’escola Sant Martí d’Arenys de Munt Anaren a viure a una de les cases que s’havien acabat de construir pels mestres, al carrer de les Flors núm 18 , a on estigué vivint fins a l’any 1958, que agafà la jubilació. Aleshores, marxà a viure a Badalona, mentre la seva dona i el fill es quedaven a Arenys de Munt. Posteriorment, es traslladà a

Pina d’Ebre, ja que tenim constància que l’any 1959 soŀlicità una llicència de pesca fluvial en aquesta població aragonesa També, el mestre Zubiri, es dedicà a la pintura i avui dia encara es conserven diversos quadres pintats per ell a la casa de la família Rius, com per exemple, el que representa a un flautista. Ens deixà definitivament el 15 de gener de1962 a la ciutat de Saragossa.

Teresa Montaner i Fernández

La Teresa Montaner mestra que va ser d’Arenys de Munt en les dècades dels anys vint i trenta del segle XX, era nascuda a Tarragona l’any 1887 Poc després d’obtenir el títol de mestre l’any 1915, li fou adjudicada l’escola del poble de Torroja (Priorat). L’any 1917 fou inclosa en l’escalafó de mestres de 1.100 pessetes de sou i posteriorment, va fer oposicions restringides a places de 2.000 i més ptes. L’any 1918 li fou adjudicada en propietat la plaça de Constantí (Tarragonès) a on estigué fins a l’any 1926 que marxà a l’escola de Valls, d’una categoria superior L’any següent, a causa de la feina del seu marit, en Joan Sendra i Siscart (1897-1960) militant del PSUC i la UGT –també mestre, però, que treballava a la Generalitat – deu anys més jove, i amb qui s’havia casat feia tan sols quatre anys, escollí la plaça d’Arenys de Munt, a on va prendre possessió el mes d’abril de 1927.

Arenys de Munt

En arribar a Arenys de Munt anà a viure al carrer Panagall, 3 amb el seu marit Joan Sendra, el seu fill Jordi de dos anys, la seva mare Dolors Fernández i Álvarez (1855) i la seva tia Ana de Osó Fernández (1877). I sense gaire temps per prendre possessió del seu càrrec va tenir la seva primera filla, que li van posar Núria de nom. L’escola estava situada a l’edifici de l’ajuntament (actual mercat municipal) i ella fou destinada a l’escola núm. 1 de nenes, mentre que a l’escola núm. 1 de nens donava classes un altre gran mestre que passà per Arenys de Munt, com era en Raimon Torroja Van coincidir, doncs, dos grans professors a la mateixa escola Aquest binomi de mestres exigents i crítics van obligar el consistori a fer una escola nova – encara que no es va fer amb la qualitat tècnica que els mestres exigien - que es va inaugurar el mes de novembre de 1929 i estava situada al núm. 55 de la rambla Jalpí (en un lloc on anteriorment hi havia el cafè-teatre Sellés). Tant el mestre Torroja, com la mestra Montaner van ser força crítics amb les noves escoles, ja que un cop inaugurades es mostraren insuficients per un cens escolar de 160 nens i 113 nenes Aquest mateix any de 1929 el mestre Torroja passà a ocupar la presidència del Club Deportivo Arenys de Munt i en Joan Sendra, marit de la Teresa, ocupà el càrrec de tresorer, mentre el futur alcalde republicà, en Josep Maria Soler i Pérez, es va fer càrrec de la secretaria.

Trasllat a Valls

A principis de l’any 1931 - gairebé al mateix temps que el mestre Torroja marxava a Barcelona, per fer-se càrrec del Grup Escolar Milà i Fontanals – la Teresa i el seu marit marxaven a Barcelona Ella no ens consta que tornés a la docència, però, el seu marit entrà de funcionari a l’administració municipal de Barcelona En el lloc de la Teresa, per fer-se càrrec de l’aula núm. 1 de nenes d’Arenys de Munt, es nomenà a la Lidia Borrell que arribà al poble el mes d’abril de 1931.

Guerra i Exili

Amb la proclamació de la República en Joan fou nomenat representant de la Generalitat al Patronat de Formació Professional de Valls i quan van succeir els fets de Maig de 1934, en Joan que va tenir una actuació força destacada i que en aquell moment estava afiliat a l’USC, va ser detingut i condemnat a quatre anys de presó a un vaixell-presó del port de Tarragona En acabar la guerra civil en Joan Sendra marxà exiliat a la república Dominicana a bord del vaixell Lasalle, on arribà el 23 de febrer de 1940 i l’any 1950 s’instaŀlà definitivament a Mèxic, on morí l’any 1960 (suposem que marxà sense la Teresa ni els fills). Sí que sabem que ella va ser depurada pel tribunal de funcionaris i li van obrir un expedient (Exp. 32/12965 de 1936-42) que l’apartà definitivament de l’ensenyament Va morir el 14 de novembre de 1977 a la ciutat de Barcelona Elies Surroca i Campàs

Un Pas Al Costat

Després de 7 anys de coŀlaborar al BATEC, a través de la pàgina EL RACÓ DE L’HUMANISTA, les circumstàncies m'obliguen a fer un pas al costat

He arribat a un acord amb una editorial per realitzar una obra dedicada a les matèries en què estic especialitzat per la meva condició d'humanista i psicoterapeuta, i que tracto al meu Consultori “Gabinet d'Ajuda”

Això em representarà un període de treball intens amb total dedicació.

Per això, no podré oferir als lectors les meves reflexions i comentaris sobre els temes habituals que anava desenvolupant

Però no “desapareixeré” totalment. Seguiré coŀlaborant a través d'una pàgina dedicada als MEUS PENSARS.

Aprofito per fer uns comentaris i aclariments sobre aquests Pensars

Els Pensars que s'han publicat en anteriors números del Batec, i els que es publicaran en propers números, no han estat escrits expressament per a aquesta revista. Figuren en alguns dels 3 toms de les meves obres ELS MEUS PENSARS.

Hi ha molt bones edicions recopilatòries de pensaments, adagis, proverbis i frases cèlebres de qualificats pensadors, filòsofs i diverses personalitats Lògicament, les meves obres no tenen la qualitat de les obres indicades. Però no n'han estat copiades, sinó que són fruit del que he anat pensant i meditant, i com a conseqüència dels meus coneixements i experiències personals.

Les meves publicacions només tenen l'objectiu d'oferir al lector l'oportunitat de reflexionar sobre allò que comento, sense pretendre pontificar ni parlar ex-càtedra

Carles Rodríguez

Escritor-Humanista-Psicoterapeuta

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia»

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies

Feu-los arribar a: centre@centremoral cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

El Guru De Gurus

En realitat el que la gent anomena futur és el present, el que succeeix és que ho ignora.

En aquell temps la gent es va veure l’enteniment on la compra de cases, pisos, locals, naus i aparcaments era una disbauxa constant. Els notaris no tenien hores per donar on els paletes, com les grans estrelles de Hollywood eren rebuts a la feina amb la catifa vermella, on els bancs donaven crèdit generosament amb una estampeta, on l’orquestra no es cansa mai de tocar una partitura molt alegre, tremendament ràpida, una orgia econòmica, social i històrica sense precedents en molt de temps.

Gaudim al Maresme d’un dels millors, per mi el millor, professors d’economia al nostre país a més de ser un monstre de la comunicació i la pedagogia A les moltes intervencions en ràdio, televisió,con en les noves tecnologies, un crack Després de moltes gestions, amb un xic de sort també, però a la vegada un plaer de difícil descripció, l’entrevista a la ràdio del professor emèrit del IQS, en Santiago Niño Becerra.

Uns 30 minuts del tot interessants per als arenyencs que volen sentir-se més ben informats, ampliant el seu crítit, creatiu i millorar la visió de la societat actual. Econòmia, història,música,sociologia, fins i tot un xic de poesia A ràdio Arenys de Munt en el Win-Win Club del dimarts 16 de maig d’enguany, us exhorto a escoltar-ho!

Joan Puig i Pont

Des de fa molt de temps que els veïns d’Arenys de Munt estem exposats a la imposició de la burocràcia municipal i patim en les nostres carns una mena de reprensió coercitiva d’aquesta gestió deguda a les vigents lleis i les normatives de l’Administració Pública que ens imposen i obliguen els funcionaris (Tècnics) de designació Estatal (Madrid/Barcelona) que són els garants del sistema (que són els que veritablement manen!). i que donen cobertura jurídica i altres consideracions als representants elegits dels vilatans

Fins que NO es plantegi una REVISIÓ amb PROFUNDITAT i no s’executi una REFORMA de dalt a baix de la funció de l’Administració, els funcionaris continuaran imposant unes interpretacions de les lleis (de Règim Local, de Pressupostos...) per salvaguardar la Institució i a l‘Estat, que la majoria de vegades NO entenem NI compartim i que caldrà continuar trampejant per avançar i per fer-nos escoltar i servir

Però encara que l’Administració NO tingui imaginació i NO intentin emprar solucions o NO vulguin evolucionar per simplificar l’estatus (privilegis) municipal per poder compartir els afers públics amb els pobres ciutadans per puguem entendre com funciona l’ajuntament seguirem en una mena de 155 municipal que considera efectiva la ignorància dels vilatans i que amaga les prebendes municipals obligant a acceptar els fets i encomanar-se a Sant Suplià perquè ens salvi dels funcionaris de designació Estatal.

En diferents municipis de la Comarca els caps d’àrea (secretari, -interventor, -tresorer,arquitecte, -enginyer...) professionals de l’Administració Pública que treballaven a l’ajuntament s’oferien a fora d’horari de treball a fer pedagogia, informar, assessorar i a fer classes magistrals divulgatives de la seva funció, perquè els vilatans coneguessin com funciona un ajuntament

Pensen els funcionaris que tothom està a l’alçada de saber el que ells saben? Està preparada l’administració de l’Ajuntament/Generalitat/Estat per propiciar un CANVI RADICAL per possibilitar que els ciutadans rebin TOTAL TRANSPARÈNCIA ?

Xavier Oller