LA REVOLUCIÓ QUE VE

L'alimentació en el món està molt mal repartida, uns mengen el que volen i altres perden la vida.

Sembla del més natural que n'hi hagi de grassos, però els que passen gana ja n'estan fins als nassos.

Complica la situació l'escalfament de la terra sequeres, inundacions i els que volen la guerra.

Els països més pobres llencen als rics un clam, una ajuda humanitària per a no morir-se de fam

Els que haurien d'actuar com si sentissin ploure, miren a una altra banda i d'allí no es volen moure.

Si repassem la història d'aquella colonització, queda clar i és evident que fou una espoliació.

I encara avui en dia pecant de mesquinesa, dels pobles oprimits. s'enduen la riquesa.

Sense feina ni diners. per aconseguir menjar, homes i dones ben joves es plantegen emigrar

Cercant un futur millor s'embarquen en pasteres, però els països més rics els tanquen les fronteres.

Quan perden l'esperança per la nostra actuació, només els queda un camí que és, fer una revolució.

Si la revolta triomfa ja que estan desesperats, a alguns tallen el cap i altres són afusellats.

Quan la història es repeteix, ves que no passi el mateix!

RAFAEL SIMONI i TORRENTERAS decanVentiuno

1910 - 1991

Pagès andalús que després de lluitar contra el franquisme va decidir establir-se a Catalunya.

De nou recordem a un altre arenyenc, arribat de les terres del sud d’Espanya. Un més, dels que després de la guerra van decidir venir a Arenys de Munt i que amb el seu treball i la seva participació van coŀlaborar a fer créixer el nostre poble i a donar-li prestigi. En Rafael procedia de la província de Córdoba, i més concretament de la Villa de Posadas, d’on han arribat altres arenyencs d’adopció, com és el cas de l’Ignasi Sánchez, en Lorenzo Muñoz, l’Àngel Muñoz o l’Àngel Chaparro entre d’altres En Rafael venia d’una terra, a on els grans terratinents i les elits burgeses, amb el suport del règim franquista limitaven les possibilitats de progrés i millora laboral de les classes treballadores, forçant-los a cercar altres llocs fora de la seva regió Precisament, per evitar que això passés, en Rafael va anar a defensar la República, lluitant contra el feixisme, i s’hi jugà la vida lluitant al front en nombroses ocasions, inclús va ser ferit. Però, malauradament les coses no van sortir com ell esperava. De totes maneres, la seva actuació ha estat un exemple per a tots els seus descendents, que n’han d’estar força orgullosos. En Rafael i família un cop a Arenys de Munt, es van establir al carrer de l’Olivera i de seguida, tots els seus membres van quedar integrats al poble com a nous veïns i veïnes.

Procedència familiar d’en Rafael

El cognom Simoni, sembla ser, que procedia d’unes colònies d’italians, que unes generacions enrere s’havien establert a la vila cordovesa de Posadas i en la seva comarca. Els pares d’en Rafael, eren en Juan Simoni Carmona (1885) i la Josefa Torrenteras Vargas (1880), originaris de Posadas, que vivien al castell (o caserio) de Moratalla, a la veïna localitat d’Hornachuelos. La finca, havia estat propietat de doña Gandruenda Ruiz de Leon, i més tard, es convertí en un marquesat de la família Cabrera i en un lloc dedicat a la caça amb àmplies cavallerisses Els reis Alfons XII i Alfons XIII utilitzaven el palau per celebrar-hi monterias, que organitzava el marquès de Viana

El palau de l’interior, va ser construït l’any 1918 pel rei Alfons XII pel marqués de Viana i els seus patis eren coneguts per “El Versalles de Córdoba” , ja que havien estat construïts a l’estil dels jardins de Versalles per l’enginyer francès J C N Forrestier Els seus dotze patis són molt admirats per tots els seus visitants, en especial el “Patio de los Gatos” , d’origen medieval, o el del Recibo, d’origen renaixentista. Tot el seu recinte està declarat Jardin Artistico per Real Decret del 23 de maig de 1983. Després de passar la finca a mans del duc de Segorbe, en l’actualitat és propietat del Grup inversor Magtel, dedicat a l’organització de convencions i festes.

En Juan Simoni vivia amb la seva dona al mateix palau fent d’encarregat de les cavallerisses i altres feines que li eren assignades. I precisament aquí, en un dels llocs més singulars i més macos d’Andalusia, va néixer el seu fill Rafael el 28 de desembre de 1910, i les altres quatre germanes: Josefa, Maria, Salud i Dolores, que segurament, es devien dedicar a feines de la casa. Tot i néixer al palau, que era terme municipal d’Hornachuelos, tota la família estava empadronada al poble de Posadas.

(Posadas és un municipi de la comarca de Valle Medio del Guadalquivir a la província de Córdoba i que, en el seu terme municipal s’hi troba la Sierra de Posadas, declarada Reserva Mundial de la Biosfera Actualment, té 7 300 habitants, en una extensió de 160 Km2, i a més de disposar d’un polígon industrial a la zona de Sierrezuela, al seu terme s’hi cultiven cereals, taronges i oliveres En temps de la República tenia un ajuntament molt d’esquerres i les famílies Simoni-Carmona eren de les que més es van significar en la lluita contra el feixisme i el franquisme Al poble, antigament s’hi explotaven mines de plata, plom i zinc

El poble veí d’Hornachuelos, a on es troba el palau de Moratalla, té una població de 4 500 habitants - coneguts per “melojos/as” – i una ex- tensió de 909,4 Km2, formant part del partit judicial de Posadas Els seus antics pobladors van ser visigots i cap als anys 900-1000 àrabs i berbers)

Estudis i treball d’en Rafael

En estar vivint tan lluny dels pobles més propers, com Posadas i Hornachuelos, en Rafael no tingué possibilitats d’anar a l’escola, però, sí que aprengué a llegir i escriure, gràcies a un pastor conegut que li va ensenyar les nocions més elementals de la gramàtica i l’aritmètica. Quan li arribà l’edat d’anar a treballar, no va voler quedarse a fer la feina del pare a les cavallerisses i va preferir anar a treballar al camp, a les propietats d’altres terratinents. En fer-se més gran, com que era molt espavilat i tenia aspiracions de millorar laboralment, continuà treballant la terra, però, aleshores es posà pel seu compte contractant grups de jornalers per treballar a les finques dels propietaris de la comarca.

Casament, primers fills i anada a la guerra

Al poble de Posadas va conèixer una noia d’una família molt coneguda, que es deia Esperança Muñoz Márquez (1916-1978) i que era la filla gran d’una família d’onze germans, en què tots els membres en edat de treballar estaven dedicats a les feines del camp Es van casar l’any 1932, quan ell només tenia vint-i-dos anys i ella disset i feia poc que s’havia proclamat la República El nou matrimoni va anar a viure per un temps, a casa dels pares de l’Esperança a la localitat de Posadas, mentre ell continuava treballant per les terres de la comarca En arribar l’hora d’anar a fer el servei militar se’n va deslliurar, per ser excedent de cupo.

Al cap de poc de començada la revolta feixista, en Rafael s’allistà voluntari a les forces d’assalt a primers de l’any 1937, i el maig del mateix any era promogut a caporal del 31e Grup d’Assalt de la comandància de Madrid, pel seu distingit comportament en accions de guerra. El 19 de febrer de 1938 passà al nou Cos de Seguretat (grup uniformat) que s’havia creat a la República, integrat encara al 31e Cos de Seguretat lluitant al front sud de Terol, Navahermosa, Sonseca i Cañada del Hoyo, a on la seva unitat protagonitzà força accions importants. El juliol del mateix any i a causa, també, dels seus actes de valor al front de guerra, fou ascendit a sergent i destinat a la comandància de València (Gaceta de la Republica-núm. 199 del 18 de juliol). Mentre estava en aquest front va ser ferit d’un tret en una cama Quan ja començava a estar recuperat de la ferida, entraren els feixistes a València i va ser internat a un camp de presoners del poble de Paterna

Final de la guerra i retorn a casa

Els últims dies de la guerra les coses es van posar molt malament a Posadas i alguns dels familiars de la família Simoni-Muñoz van ser detinguts i empresonats, per això, l’Esperança -que feia poc havia perdut el seu primer fill- amb sa mare i els seus deus germans, varen iniciar la retirada cap a Catalunya, tement les represàlies dels franquistes quan entressin a Posadas. El pare de l’Esperança tampoc hi anava, ja que havia mort feia un any. Van arribar fins a Figueres, però, un cop allà l’Esperança va decidir tornar enrere fins a Barcelona, a on van agafar un tren per arribar de nou a Posadas. Quan en Rafael pogué sortir del camp de concentració de Paterna (València) marxà cap a Posadas i allà, es pogué reunir amb la seva dona, que ja havia tornat de Barcelona Però, tot just havia arribat al poble, va ser detingut per les forces de la Falange, tancat a la presó provincial de Córdoba i condemnat a mort Sembla ser, que el van confondre amb un cosí que tenia el mateix nom i els mateixos cognoms que ell, i que estava acusat de delictes greus Estigué empresonat gairebé un any, fins que tornà al poble el seu cosí Es van adonar de l’error i el deixaren en llibertat, però, mentre estava a la presó, la seva dona Esperança feia mans i mànigues per portar-li menjar i el que li fos necessari En canvi, el seu cosí fou condemnat a mort i afusellat.

També, cal dir, que quan en Rafael fou empresonat pels feixistes a la presó provincial, li van obrir un expedient al Tribunal Especial para la Represión de la Masoneria y el Comunismo (TERMC- Fichero 76,2619774 de 1940-1963) i fins que no quedà en llibertat, estigué amb tots els seus béns embargats. Però, a més, va ser investigat per la brigada politico-social i la seva fitxa consta al Centre Documental de la Memòria Històrica, amb la següent referència: DNSDSecretaria-Fichero 63, S0154927 de 1937-1977. Els altres membres de la família Simoni que tin- gueren problemes amb la justícia franquista foren: en Rafael Simoni Torrenteras (que com hem dit anteriorment fou el seu cosí afusellat), en Rafael Simoni Carmona i Manuel Simoni Carmona Tots tres van ser jutjats a més, pel Tribunal Provincial de Responsabilitats Polítiques i els hi foren embargades les seves propietats, encara que no sabem quina fou la sentència en els dos últims

Nova feina en sortir de la presó

En sortir de la presó, en Rafael havia de treballar, i per això, va contactar amb un terratinent conegut seu, un tal Paquito Martínez, amb el qui tenia una bona amistat (precisament quan va morir aquest Paquito va deixar una herència de quatre mil milions de pessetes al poble de Posadas). Doncs, aquest “señorito” , tenia moltes propietats i va llogar a en Rafael, un cortijo que ell no l’estava explotant, per tal que l’hi pogués treure rendiment, criant bestiar i sembrant les terres. Encara que tenia l’inconvenient d’estar a vuit kilòmetres de la localitat més propera.

Un cop, van estar tranquils de nou després de la guerra, en Rafael i l’Esperança van tenir els seus vuit fills: Francisco (1939-2001), Rafaela (19402021), Antònia (1942-2022), Esperança (1946), Dolores (1947), Roser (1950), Rafael (1954) i Pedro (1956). En Rafael és precisament, qui que m’ha posat al dia de la història familiar

Trasllat de tota la família a Arenys de Munt Arribà el moment que els fills es feien grans i en

Rafael va decidir cercar la manera de continuar tots junts, evitant que algun d’ells marxés de casa a cercar un altre lloc, a on tinguessin més possibilitats de llaurar-se un futur millor. Per això, va decidir seguir el consell d’un amic seu del poble i de la guerra, un tal Frasco Artero, que vivia a Sant Iscle i va venir cap al Maresme a inspeccionar el lloc. No li agradà massa el poble veí, però, passant per Arenys de Munt li semblà força bé i decidí quedar-s’hi. Cercà una casa en venda, trobà adequada la de can Campeny al carrer de l’Olivera, 8 i tornà al poble. Un cop a Posadas es vengué tot el bestiar i totes les seves pertinences. Era l’any 1958, quan amb tota la família van agafar el tren i es traslladaren a Arenys de Munt. Van arribar a l’estació d’Arenys de Mar, i d’aquí, caminant cap Arenys de Munt. Però, amb ells van venir dues famílies més de Posadas: la d’en Lorenzo Muñoz i Ramos (1914) i la de l’Ángel Chaparro i Escribano (1893). Entre tots tres van pagar la casa. La família Simoni es quedà a la planta baixa i els altres dos al primer i segon pis Sembla ser, que a la casa li van posar el nom de can Ventiuno, per la quantitat de persones que hi vivien en tot l’edifici En Rafael, en primer lloc, anà a treballar a una bòbila d’Arenys de Mar, però, cap a l’any 1959 canvià de feina Un conegut seu, en Silveri Gil Mateu que conreava la finca de can Corder al Torrent d’en Puig, es volia jubilar Aleshores, traspassà les terres a en Rafael, que les estigué treballant fins que es va jubilar l’any 1975 Hi tenia instaŀlada una granja de porcs, a més de cultivar-hi maduixes, cireres, llegums i castanyes, entre altres productes.

Mentre en Rafael encara treballava no tenia gaires distraccions, però, a més de preocupar-se per la seva feina, també, feia de tant en tant, algun viatge amb la seva dona Esperança, per visitar les seves germanes que vivien fora de Catalunya. I quan estigué jubilat, passava l’estona passejant o fent alguna feineta a l’hort. Els seus fills es van casar tots a Arenys de Munt i en Rafael mentre estigué entre nosaltres devia estar força satisfet, ja que va poder conèixer a 19 néts i nétes. Va morir el 3 d’octubre de 1991.

“Tota vinya estimada, pel març treballada” (Dita popular).

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia»

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Assemblea Arenys de Munt

La Taula De Di Leg No Progressa Adequadament

Usem l’eufemisme del món educatiu, per no dir clarament que és ben morta. Ens van dir que amb la taula de diàleg obligaríem l’Estat a concedir l’amnistia i un referèndum d’autodeterminació. Ni parlar-ne! Bé, doncs... Què tal si a canvi de renunciar a la via unilateral, portar-nos bé i tornar a la cleda autonòmica, desjudicialitzem el procés? (O sigui, reduïu les penes als meus) PAM!!! Mastegot amb la mà ben oberta

Les darreres sentències d’en Llarena i en Marchena, endurint la repressió i la persecució de l’exili amb penes estratosfèriques –amb el govern espanyol i el PSOE aplaudint amb les orelles i afirmant que l’1 d’octubre va ser un delicte–, són la confirmació definitiva que l’estratègia de diàleg amb Espanya no duu enlloc i, a més, és una presa de pèl Només ha servit per blanquejar internacionalment l’estat espanyol i donar més eines per facilitar la repressió de l’independentisme I encara ens volen fer creure que és tot un èxit!

Si no ho fan els partits, ho haurem de fer nosaltres

En contraposició a la paràlisi de les institucions i partits polítics catalans, l’Assemblea impulsa la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que es durà a terme l’11 i 12 de març, a Barcelona, amb l’objectiu d’aglutinar totes les entitats i coŀlectius que assumeixin l’estratègia de l’independentisme unilateral.

La conferència sorgeix de la determinació de fer efectiva la declaració d’independència de Catalunya i es proposa definir, coŀlectivament, quines són les actuacions necessàries a dur a terme per les institucions i el moviment social

L’Assemblea territorial d’Arenys de Munt hi serem

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

Escola Sant Martí

CONTRUIM EL FUTUR JUNTS!

L’escola Sant Martí és una escola participativa, inclusiva i innovadora que pretén el desenvolupament i la formació integral de l’infant en tots les seves vessants: emotives, inteŀlectuals, físiques i socials, tot fent servir diferents metodologies que respecten les inteŀligències múltiples de l’alumnat i els diferents estils d’aprenentatge. Volem que els nostres alumnes esdevinguin persones perseverants, entusiastes, crítiques, creatives i amb recursos per integrar-se a la societat del futur. Oferim un model pedagògic innovador, apostem pel plurilingüisme i les noves tecnologies però sobretot ens definim per ser una escola on cada infant gaudeix de les mateixes oportunitats per aprendre i ser feliç adaptant-nos als diferents ritmes de treballs i aprenentatge. Promovem el respecte i la identificació amb l’entorn i el sentiment de pertinença a una societat que creu en un futur esperançador i solidari.

Som una escola formada per un equip de mestres plenament implicat en el funcionament del centre. Incorporem les famílies en la gestió i en la vida del centre i comptem amb la seva coŀlaboració en el procés d’aprenentatge dels seus fills/es

Sabem que comença una nova etapa pels vostres fills/es i, molt conscients dels dubtes i inquietuds que suposa confiar-nos els vostres infants, us volem transmetre tranquil•litat. Són molts els anys d’experiència i bons resultats educatius que ens avalen.

Us esperem a tots i totes Benvinguts i benvingudes al nostre centre

Escola Sobirans

El Cicle De Petits

A l’Escola Sobirans fomentem que el nen/a sigui el protagonista del seu aprenentatge. Un dels objectius claus és que l'infant entengui i gaudeixi d'allò que fa per tal de poder endinsar-se en un procés d'aprenentatge significatiu

Com ho fem a Infantil?

A I3, per exemple, un dels recursos són les safates d'experimentació. A través de la manipulació i experimentació sensorial el nen/a obté informació sobre el món que l'envolta. Això li permet desenvolupar l'atenció, la memòria, les percepcions...

A més de treballar aspectes com la motricitat fina i la coordinació. A través d'aquest tipus de proposta podem estimular els 5 sentits.

A I4, estan estudiant els ocells Des de la classe observaven varietat d’ocells al pati i tenien curiositat per saber més d'aquests animalons Treballar per projectes ens permet atendre millor a la diversitat d'alumnat de les aules i als infants, els aporta motivació per descobrir, per indagar, per deduir conclusions... Tot això comporta un aprenentatge de coneixements potents, ja que s'estableixen relacions que desencadenen noves experiències i nous interrogants que generen nous aprenentatges, a més, es fomenta l'autonomia i els valors.

També integrem el joc, les situacions quotidianes i les descobertes en el treball de qualsevol àrea.

En aquest cas, per exemple, en una de les sortides de l’entorn, els alumnes d’I5, es van trobar una cuca de llum A classe, la van observar i van escriure les característiques de l’insecte a la “llibreta de les coses importants” L’escriptura i la lectura esdevenen fonamentals en activitats d’aquest tipus, donant-li un sentit molt significatiu a la necessitat d’escriure i llegir