CUP Arenys de Munt

PRESERVEM EL LITORAL: QUÈ PASSA AMB LES NOSTRES PLATGES?

Les platges són un element dinàmic i, per tant, inestable, del nostre territori. Els temporals, com també les rierades, van condicionar l’activitat i el poblament tradicional. La pressió sobre el litoral va anar augmentant sobretot a partir de la creació del primer ferrocarril de la Península, damunt sorrals de platja. Aquest fet iniciava l’alteració de la dinàmica geològica de les platges. És, però, a partir dels anys 70 del segle XX que les modificacions del litoral del Maresme fan un salt qualitatiu

Les dinàmiques que sustenten l’equilibri del litoral són complexes Les aportacions d'aigües i sediments de les conques hidrològiques de la Tordera i de les rieres són arrossegades pels corrents marins dominants de llevant a ponent Aquest arrossegament ha estat modificat per la ubicació de ports, espigons i edificacions acumulant a llevant dels obstacles artificials, grans bancs de sorres mentre, a ponent, les platges han desaparegut En segon terme, l’abandó de l’agricultura amb el creixement de grans masses forestals, l'explotació insostenible dels aqüífers de la conca de la Tordera i l'ocupació, canalització i soterrament de rieres o la impermeabilització d’unes conques fortament urbanitzades, ha implicat una disminució considerable de l'aportació d’aigües i de sediments i, com a conseqüència, de la superfície estable de platges Paraŀlelament, mar endins, la pesca d’arrossegament i el continu dragatge i regeneració artificial de platges ha provocat la regressió de les prades de posidònia, i ha malmès els hàbitats del fons marí, minvant els seus efectes estabilitzadors i degradant l’ecosistema.

A aquestes alteracions tan complexes del sistema cal afegir-hi les previsions de la pujada dels nivells de les aigües a les costes de la Mediterrània, a causa del canvi climàtic.

En definitiva, podríem dir que les dimensions del funcionament continu dels cicles naturals ha estat fortament alterat per un model de creixement depredador dels recursos que sembla desconèixer el topall dels seus límits.

Hi ha alternatives?

Premià de Mar ja és des del mes de juny d’enguany el primer banc de proves del Ministerio del projecte conegut com a "Informe Técnico de Estrategia de Actuación en el Maresme" una actuació a tota la costa del Maresme a 15 anys vista que torna a optar fonamentalment per intervencions basades en l'extracció de sorres del fons marí i de les platges amb dragues i la modificació dels corrents marins i de la morfologia del litoral amb la construcció d'espigons

Un projecte que abocarà una gran inversió pública al mar obviant la necessària modificació del model de gestió de l'aigua i dels sediments a les conques, els compromisos de bypass incomplets pels ports esportius i la necessitat d'una participació dels diversos agents del territori

Davant això, cal plantejar la possibilitat d'actuacions globals, tenint en compte possibles actuacions a les conques (plans de conques, recuperació de cabals ecològics, estalvi i eficiència en usos de l'aigua, control d'extraccions d'àrids i aigües, limitacions a les empreses embotelladores, recuperació d'aqüífers, desbloqueig de sediments compactats, possibles dragats puntuals de sorrals i d’acumulacions de sediments des de les conques, etc )

En aquest sentit, des de Preservem el Litoral proposem al Consell Comarcal del Maresme la creació de la Taula interdisciplinària per la gestió del litoral amb l'objectiu de dissenyar un Pla Integral on proposarem integrar els principis ecològics de globalitat i d'interrelació dels sistemes naturals a les futures actuacions, replantejant les inèrcies de creixement urbanístic i econòmic iŀlimitat.

Assemblea Arenys de Munt Centre de Formació d'Adults Enric Camón

NOSALTRES, A LA NOSTRA

A l’hora d’escriure aquesta columna, tot just coneixem uns resultats de les eleccions espanyoles que obren diferents escenaris possibles, inclosa la repetició electoral. Els partits indepes continuen perdent bous i esquelles: ERC, 407 000 vots menys; JUNTS, 130 000; i CUP ha perdut 146 000 vots El 42% dels seus electors, els ha girat l’esquena Veurem quin paper faran, i si seran decisius o no a Madrid.

Arenys de Munt no ha estat una excepció. El 38% de l’electorat independentista no els ha votat: ERC ha perdut 760 vots; JUNTS 260; i CUP 290.

Vol dir això que han deixat de ser indepes?

NO! Simplement, que no ens sentim representats amb les seves politiquetes dins la gàbia espanyola S’ho haurien de fer mirar No tenim cap futur a Espanya i ho saben

Independència, ara!

La pèrdua de vots (l’únic llenguatge que entenen els partits), els hauria de fer veure-li les orelles al llop, de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya: si han malbaratat la majoria del 52% i no treballen decididament per la independència, per què els hauríem de tornar a votar?

Mentrestant, haurem d’utilitzar l’altra eina que disposem, la mobilització, per continuar empenyent-los a rectificar les estratègies partidistes i a complir amb el mandat del referèndum de l’1 d’Octubre.

Aquest 11 de Setembre mobilitzem-nos. I l’1 d’Octubre, també. Sortim al carrer com mai.

Aprofitem la presidència espanyola de la Unió Europea per deixar ben clar a l’estat espanyol, a Europa i als partits processistes, que AIXÒ NO S’HA ACABAT! No renunciarem a la independència.

VIA FORA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

Nulladiessinelinea

Hi havia una vegada, temps era temps, un nen nascut en un poblet: lluny de tot i de tots. Va créixer sense escola, sense iguals, envoltat de persones grans: d'adults. Va anar aprenent de la natura, de les bèsties, de l'observació... No sabia ni llegir ni escriure A poc a poc, el vailet va convertir-se en un jove i va traslladar-se a una vila més gran: allà, en una petita fàbrica, hi trobà feina El jove era espavilat, aprenia ràpid Somiava que s'asseia a una terrassa i repassava la premsa. Volia ser com la resta del jovent. Tanmateix, havia de treballar dur i era difícil estudiar. La vida el posava a prova. De fet, va aconseguir aprendre algunes coses: però no era suficient.

Després de pencar més de quaranta anys en aquella vella fàbrica, arribà l'hora de la jubilació Tres anys més tard, s'iŀlusionà amb un centre de formació d'adults acabat d'estrenar No va tenir cap dubte Era el moment Sorprenentment, passat un curs, ja recitava un poema de Lorca a la ràdio local: a la seva manera, al seu ritme, amb el seu to... Havia trobat la sensibilitat inherent en ell i que mai havia pogut expressar.

Des de Can Camón volem ser el vostre impuls: tant si veniu formats, com si no n'és el cas; tant si desitgeu obtenir un títol, com si voleu aprendre per pur plaer. Aquest estiu ja podeu consultar el tríptic i els diversos cartells amb vista al proper curs (2023/24). I com bé sabeu: contents d'ensenyar-vos i també d'aprendre de vosaltres Salut i fresca!

Contes des del Projecte RADARS

Cam De Casa

Les olors de les fulles humides li acaronen els narius. La remor del vent que fa ballar les branques és, per a la Serafina, una nota greu i baixa com el so d’un gong que l’acompanya cada tarda, quan el sol ja no crema, i surt a passejar pel parc del poble

Aquestes estones enmig de la natura li donen corda a la vida, tot i que, potser,ja no n’hi queda gaire. La Serafina encara no ha desat les ganes de viure. Parla amb els peixos de l’estany, llença pa als ànecs,ensuma l’aire net,i s’asseu a l’ombra del desmai. Li agrada badar per deixar córrer el temps.

Avui, és un dia diferent Avui, s’ha trobat amb en Vicenç, vell amic, antic amor

Vicenç, et veig trist Fa tants anys que no parlem

Tu segueixes molt guapa. Com sempre. Entre les arrugues de la veu d’en Vicenç, a la Serafina li sembla endevinar un deix d’enyorança. Tot i que ell s’esforça per somriure, no pot amagar els anys mal viscuts. Ella, molt serena, li acarona la galta, es penja del seu braç i caminen junts sense dir res.La Serafina, voldria treure dels plecs del seu vestit tot allò que s’ha guardat només per a ell Totes aquelles paraules que no ha dit mai a ningú.

Qualsevol diria que són com dos brots d’herba tendra buscant la llum. Tots dos saben que s’han perdut una vida preciosa. Avui, ja no val la pena parlar del que va passar, del que els va separar. També saben que sempre s’han estimat en silenci. L’un al costat de l’altre, ara que ningú no els pot dir res perquè s’han quedat sols, no volen recordar mals temps

La brisa del capvespre fa cruixir, lleugerament, les branques baixes dels matolls que els freguen les robes que cobreixen els seus cossos cansats, altres temps, vius i calents.

Quants anys, Vicenç.

Saps Serafina? Cada nit, quan la lluna apareix iŀluminant la vall, aixeco els ulls sobre les muntanyes damunt de la casa buida. La que havia de ser casa nostra. Encara duc la clau a la butxaca. Mira-la, és teva i meva. Però avui, això ja no té gens d’importància Ara som aquí Ningú ens ha de dir que hem de fer

Tu et vas malfiar de mi Ningú em va creure

Jo sí. Mai he dubtat de tu. Però ara, això són discussions perdudes en les nits d’altres temps.

Allò que seixanta anys enrere va posar una pedra en el camí dels dos joves, avui, ja és aigua passada en la vida dels dos vells. Aigua bullent que va cremar dues vides.

En Vicenç se la mira de cara, li enretira un ble de cabells blancs que s’ha escapat de la trossa, i li besa suaument els llavis Ella, li ressegueix les arrugues dels ulls amb els dits fràgils i tremolosos. Dits, que avui diuen tot allò que va quedar desat en el fons del calaix de la calaixera. En el de la roba blanca i neta, a punt d’estrenar.

S’asseuen a l’antic banc de fusta vella a recer del desmai. Sota les branques bellugadisses i molt junts, parlen i parlen. Parlen amb els ulls, amb l’olor de cadascú, amb l’alè calent de l’estiu que no deixa brollar les paraules, que avui, ja no calen S’escolten, es miren

Les fulles del desmai els cobreixen, i el silenci els acompanya. Cau la fosca, però ells continuen sense moure’s amb les mans enllaçades i els cors calents, bategant compassats.

La Serafina deixa caure el seu cap a l’espatlla d’en Vicenç i s’adorm. En Vicenç posa la barbeta damunt el cap d’ella i s’adorm Demà, ja buscaran el camí que els porti a casa

El Sodoku Del Mes

ROC VALIENTE COBALEDA, 13 anys

JULEN OJEDA TERRE, 12 anys

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes:

VINYET BOSCH CLOPÉS, 8 anys

JANA OTAOLAURRUCHI CÓRDOBA, 5 anys

Ricard Acero Mendieta, 12 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament Et felicitarem fins els 14 anys