EN JALPÍ I LA MARTINA

Es presenta aquest any la parella de Gegants, que la mainada envolta agafant-se de les mans

La Martina i en Jalpí, una campana i un noble, són des del mes de juny història viva del poble.

Hem de parlar del passat del senyor de Can Jalpí i d’un fet inquietant que també passava aquí

Una força esgarrifosa dirigia les tempestes, vent i pedra deixaven les collites ben llestes.

Es diu que les causava un “Blanquillo” embogit que de dia era paleta i es feia bruixot de nit

Aquí pren rellevància l’acció de la Martina que allunyava el perill amb la seva veu divina.

Rebutjada la tempesta amb el seu repic potent, retornava l’alegria i confiança de la gent

De don Augusto Borràs, senyor de grata memòria i benefactor del poble explicarem la història.

Casat amb donya Sofia de rica família basca, amb la dot i el seu enginy fa aquí una gran tasca

Apadrina la Creu Roja, fa un hospital pels pobres i la Germandat del Remei són algunes bones obres.

Es fa construir un far, també un llac gran i bell i pel que fa a la masia la converteix en castell

Per tenir electricitat construeix una central i amb canyes i magnòlies crea un jardí tropical.

Per tot el que fa al poble porta el seu nom la Riera i el castell el millor lloc per lluir una gran senyera

Catalanista indòmit escriu sempre en català, és fill adoptiu del poble i sempre s’ha fet estimar.

D’en Jalpí i la Martina n’hem quedat enamorats, són part de la història de nostres avantpassats

Satisfets joves i grans direm “Viscan els Gegants”!

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia»

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

A D M

Tradicions

Arenys de Munt, una vila miŀlenària (a.878 “opuscle commemoratiu –“el MC anys de S.Martí”) amb les seves tradicions i contradiccions que últimament es van esvaint degut a la globalització i les noves modes per les noves tendències politiques imposades pels nous vilatanssense sensibilitat niautocrítica. D’aquesta manera els autèntics de tota la vida s’han de conformar a seguir el corrent sense que se’ls tingui massa en compte.

Els natius autòctons recordem l’organització cívica per a joves dels “Escoltes” (Boys Scouts), la Festa de la Vellesa, o la Festa de S.Cristòfol dels propietaris de vehicles, També les 7 “Bredes” que començaves desprès del Corpus, l’Aplec i Caramelles del dilluns de Pasqua, la Final del concurs de Colles Sardanistes a la Plaça de l’Església, amb l’embala’t pel Ball i el compartir amb els familiars la riquesa de la Festa Major. El tradicional concert de la Coral per S.Esteve, la Rua de Carnestoltes sènior, La Festa de St.Cecília de Torrentbò, la Fira de la Maduixa i la Fira de la cirera d’en Roca de S.Joan, les Jornades Folklòriques Internacionals de Catalunya, la Trobada de Puntaires Infantil, la Festa de la Germandat de S.Antoni, la Primavera de les Arts, les activitats dels “Amics d’Arenys de Munt” , la passejada pels cirerers florits, els concerts de música Mediterrània del Castells de Can Jalpí i l’11 de setembre, etc.

La paradoxa és que, si no posen remei, veurem con continuen desapareixent més tradicions que reconeixen la idiosincràsia dels arenyencs con les pomes farcides, el “Relleno” o les puntaires i el ret fi que ens identifiquen a Arenys de Munt, la “Nit de Naps” o la colla dels geganters i grallers que porten la Festa a la sang. Mentrestant conservem el que ens identifica i intentem recuperar els que ens és propi.