Malalties vegetals (1)

virulents, impedint que molts arbres brotin d'arrel un cop ha passat, exceptuant molt membres del gènere Quercus i els pins canaris, Pinus canariensis

També el comerç mundial, igual que escampa plantes i animals arreu, exporta fongs que provoquen malalties fins ara molt llunyanes. Inclús en llocs on mai ha estat l'home, el fet d'anarhi pot portar a les sabates fongs que poden fer estralls en espècies on no havien de conviure fins al moment amb ells.

Ricard Llerins Bonet

La natura és un equip que lluita en conjunt per sobreviure. Així no s'entén l'existència d'arbres sense éssers vius que pol·linitzen les seves flors, ocells que escampen les seves llavors, cucs de terra que l'estoven i l'abonen, per on després prosperen millor les arrels o fongs que formen aliances simbiòtiques amb la punta de les arrels dels arbres per aconseguirlos aigua i que tirin endavant les dues espècies, molt millor que per separat, fenomen que s'anomena simbiosi.

Però alhora la natura és un caos d'espècies: unes col·laboren per sobreviure i d'altres es dediquen a perjudicar i inclús matar-ne d'altres. L'objectiu no és solament sobreviure sinó deixar descendència i conquerir nous territoris. Així, hi ha diferents estratègies per sobreviure on totes han tingut èxit, perquè les espècies que no en van tenir, van desaparèixer.

Un bosc no humanitzat, sol estar en un equilibri dinàmic, on els arbres veterans comparteixen informació i nutrients a través de les arrels, inclús de diferents espècies i es defensen del vent i d'altres fenòmens atmosfèrics. El que passa és que la manca de pluja actual ha afeblit els arbres, propiciant que malalties que no eren mortals per ells fins aquests mo-

El canvi climàtic, amb grans tempestes, sequeres o calor excessiva, també ajuda en contra de la vegetació perquè el fred mata patògens a l'hivern ments, ara ho siguin. El canvi climàtic, amb grans tempestes, sequeres o calor excessiva, també ajuda en contra de la vegetació, perquè el fred mata patògens a l'hivern que no moren si no en fa. Els incendis, en gran part provocats, s'escampen amb més facilitat en un ambient sec i són més

Amb aquest panorama, hi ha més malalties vegetals que mai en un moment on les espècies vegetals tenen les defenses més afeblides, causant grans perjudicis en el bosc. Alhora els boscos de poques espècies són més propicis a patir malalties que si hi ha una diversitat vegetal raonable. Per això també l’absurditat dels monocultius humans a gran escala.

Aquí sota exposo algunes malalties vegetals, de les moltes que hi ha: Gal·les: són típiques del roure de fulla petita i d'altres roures. Les gal·les, del nom llatí del qual, cecidium, deriva el nom castellà d'aquest arbre. Són unes boles de color marró arrodonides, més petites que una nou, amb uns becs que de vegades formen una corona, amb l'interior esponjós on s'allotgen primer els ous i després la larva per la picada d'un insecte en els brots joves de l'arbre, de la família dels Cinípids, per a la posta i queden protegits els ous per les gal·les perquè no perjudiquin l'arbre. Quan l'insecte és madur, fa un forat a la gal·la i marxa volant. Aquestes gal·les contenen molts tanins amargs amb àcid gàl·lic, d'on prové el seu nom. No solen perjudicar l'arbre que les allotja. En fan també el faig, llentiscle, om o el teix, entre d'altres.

Grafiosi : malaltia que ha matat milions d'oms, on l'arbre és atacat pel fong Ceratocystis ulmi de caràcter paràsit, que necessita per a reproduir-se un insecte vector anomenat "ratat de l'om". L'insecte Scolytus scolytus entre altres, de 4 a 6 mm, rosega les gemmes més tendres de l'arbre per alimentar-se, mentre que les femelles fan unes galeries interiors a la fusta de l'arbre per pondre-hi els ous. El fong és transportat pel coleòpter a les èlitres i s'estén pels vasos conductors de la saba, escampant unes espores que són tòxiques per les fulles, alhora que provoca el tapament d'aquests vasos, morint l'arbre en poc temps. Aquesta malaltia d'origen asiàtic ha matat entre el 80 i el 90 per cent dels oms d'Espanya, sobretot els arbres vells. Tot i això, com alguns arbres broten de les arrels quan ha mort la capçada i sobreviuen uns anys, l'espècie no està en perill d'extinció. Sembla que la malaltia ja existia a Espanya, però als anys vuitanta del segle passat es va tornar més agressiva, matant els arbres. Ataca sobretot el mediterrani Ulmus minor i en menor mesura el Ulmus pumila

Hi ha més malalties vegetals que mai en un moment on les espècies vegetals tenen les defenses més afeblides, causant grans perjudicis en el bosc la. Aquest insecte va arribar a Barcelona l'any 2006. La detecció ràpida de l'atac és fonamental per salvar els exemplars, que tenen tractament. No la nostra centenària palmera de la plaça del mateix nom, va morir d'aquesta malaltia fa uns anys.

Tinta: malaltia produïda pel fong del gènere Phytophtora que ataca les arrels principalment dels castanyers europeus, deixant-les ennegrides. Ha debilitat i matat milers d'arbres. Com a mínim algunes branques se sequen i deixen de produir fruits. Darrerament s'està plantant un híbrid del castanyer europeu amb un japonès, immune a la malaltia. Es calcula que es deixen de recollir 50 quilograms de castanyes per cada arbre malalt. També pot atacar l'alzina, l'alzina surera o l'alvocater.

Moltes palmeres canàries i alguns datilers estan morint degut al "morrut roig", com la nostra centenària palmera de la plaça del mateix nom

CARRER A CARRER La Selva del Camp

SOCIETAT D'ESTVDIS DE LA VERNEDA DE SANT MARTÍ

A la fotografia del 1896 s'aprecia el camí que passava al costat de la masia Can Planas i que conduïa a l'església de Sant Martí de Provençals i a la rectoria (que, a més, havia

Morrut Vermell: moltes palmeres canàries i alguns datilers estan morint degut a l'insecte anomenat "morrut roig", Rhynchophorus ferrugineus , provinent de la Polinèsia i el sud-est asiàtic, ja que els adults se'n mengen les fulles, però són les larves les que provoquen majors danys, ja que excaven galeries de fins a un metre de llarg dins el tronc de la palmera durant un mes, i que sovint acaben matant- estat la seu de l'ajuntament de l'antic poble de Sant Martí de Provençals).

Xancre: malaltia causada pel fong ascomicet Cryphonectria parasitica S'infiltra a la planta a través de ferides, provocant un anellament que impedeix la circulació de la saba, donant com a resultat que se sequi la branca per sobre de la lesió. No té cura però s'estan estudiant millores genètiques per erradicar la malaltia. Un dels arbres més atacat és també el castanyer.

La malaltia anomenada " banda marrón" o "banda roja" provocada pels fongs Mycosphaerella dearnessii i Mycosphaerella pini, estan atacant i matant milions de pins insignes americans al País Basc, Pinus insignis , demostrant l'absurditat d’introduir grans concentracions d'arbres al·lòctons en poc espai.

La via era coneguda com "Camí antic de Sant Martí" i al nomenclàtor barcelonès de 1929 ja apareix com a carrer de "La Selva del Camp", dedicat a un municipi de la comarca del Baix Camp, situat a uns vuit quilòmetres de Reus i que actualment compta amb més de cinc mil habitants.

Enquestes El Rebrot

Anirà a votar el 28-M?

S No

Correu a: cartes.elrebrot@gmail.com

De quin llibre és la frase de Gabriel García Márquez: "La vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda, y cómo la recuerda para contarla?