Trj 2009 by Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

Pรกgina 1

Trobades de recerca jove

2009

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

Pรกgina 2

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

Pรกgina 3

2009

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

Página 4

edició Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Parc de la Torre del Roser, s/n 08980 Sant Feliu de Llobregat Tel 93 666 67 03 Fax 93 685 02 62 a/e: cecbll@llobregat.info - www.cecbll.cat direcció

JOANA LLORDELLA ZAMORA comitè organitzador

JOANA LLORDELLA (presidenta de la comissió de Recerca), NEUS RIBAS (cap de projectes de la comissió de Recerca), MIREIA SALA (regidora de Cultura de l’Ajuntament de Pallejà), JESÚS LLORT (tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Pallejà), JAUME BORONAT (regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Pallejà). . jurat dels premis de les Trobades de Recerca Jove 2009

ÀNGELS MASSIP, JOSEP PADRÓ (presidenta i secretari, respectivament, i re-presentants del CECBLL), JORDI GONZÁLEZ (representant dels Serveis Territorials d’Educació al Baix Llobregat), XAVIER SÁNCHEZ, MARC MATALONGA i ROSA LLORT (professorat d’ensenyament secundari), ANTONI MOGA (director del CRP Baix Llobregat 6), NÚRIA RAJADELL (membre de la Facultat de Pedagogia de la UB). . suport tècnic ESTHER HACHUEL, MARIA ANTÒNIA MAUREL, JESÚS VILA correcció lingüística CARME VERDOY producció AMBAR COMUNICACIÓ, SL (ambar@periodistes.org) impressió ServicePoint FMI, SA dipòsit legal Bfotografies trobades 2009 JAUME TOUS

l’organització i edició de les VIII Trobades de Recerca Jove han estat possibles gràcies al suport de:

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

Página 5

SUMARI

PRESENTACIÓ A CÀRREC DE CARLES RIBA I ROMEVA. PRÒLEG A CÀRREC DE JOANA LLORDELLA ZAMORA

. .

7 9

TREBALLS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. GUANYADORS 1. Habitatges modulars de lloguer per a joves, és possible! Roger Tur; Oriol Felip; Marc del Campo i Joaquim Bertran. IES Sant Esteve Sesrovires (Sant Esteve Sesrovires). . . 2. Castellers d’Esparreguera. Aïda Puig. Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera). . . . TREBALLS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA. GUANYADORS 3. Seguiment i estudi de la llúdriga. Cristina Roca. IES Baldiri Guilera (El Prat de Llobregat). . . . 4. L’aula didàctica d’arqueologia. Carla Mas. Escola Mestral (Sant Feliu de Llobregat). . . . 5. La Guerra Civil a Pallejà. Noelia Villa. IES Pallejà (Pallejà). . . . . 6. La immigració a Esparreguera: realitats i vivències. Anna Giné i Laia Soler. IES El Castell (Esparreguera). . . . . TREBALLS FINALISTES 7. Auditoria microbiològica a Esparreguera. Marina Xicola Martínez. IES El Castell (Esparreguera). . . . 8. Estudi de la successió ecològica a Montserrat. Sofia Sánchez Terrones. IES El Castell (Esparreguera). . . 9. Plantes medicinals, aromàtiques i útils a Martorell. Silvia Guerrero i Alejandro Díaz. IES Pompeu Fabra (Martorell). . . . 10. Les fonts d’Esparreguera. Francesc Riera Pol i Ino Castañar Pérez. IES El Castell (Esparreguera). . . . 11. Joves i accidents domèstics. Roger del Amo i Pau Saumell. IES El Castell (Esparreguera). . .

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

12. Canvis amb el foc. Laura Campderrós i Llívia Puig Pugès. IES Frederic Mompou (Sant Vicenç dels Horts). . . 13. L’illa Walden, el meu barri. Alexis González Oller. IES Sant Just Desvern (Sant Just Desvern). . . . 14. Can Mèlich: 1704-2008. Andrea Fité i Gelabert. IES Sant Just Desvern (Sant Just Desvern). . . . 15. Seria viable l’obertura d’un Pans & Company a Molins de Rei? Gerard Moreno Vivó. Escoles Garbí (Esplugues de Llobregat). . . . 16. Les dones i els inicis de la Vida de Esplugas (1950-1953). Mariona Blanco Vilardell. Escoles Garbí (Esplugues de Llobregat). . . . 17. Immigració femenina a Cornellà de Llobregat. Andrea Dutren Nuin. IES Francesc Macià (Cornellà de Llobregat) . . . 18. El diàmetre d’entrada de les caixes niu i els pardals xarrecs. Carles Gallel Soler; David Gómez Maurel i Marc Soriano Amores. Escola Povill (Olesa de Montserrat) . . . . 19. La Passió que apassiona un poble. Joan Tejedor i Baltasar. Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) . . . 20. De Sant Andreu d’Aigüestoses a Sant Andreu de la Barca. Marc Cazorla Campmany. Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) . . . RECULL D’IMATGES.

Página 6

101

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

Página 7

PRESENTACIÓ CARLES RIBA I ROMEVA President del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Aquesta és la vuitena vegada que el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat presenta una publicació de les Trobades de Recerca Jove. Això demostra la solidesa d’un projecte que vam engegar amb il·lusió aquell 1997. Al llarg d’aquests anys han estat molts els protagonistes de les Trobades; l’alumnat ha anat creixent i fent-se un lloc a la societat, el professorat ha mantingut la fidelitat en un projecte en el qual han cregut des del principi i tota una colla d’institucions han donat suport perquè cada dos anys un recull dels millors treballs presentats al concurs surti publicat. No m’oblido dels ajuntaments que ens han obert les portes de casa seva per aplegar experiències i vivències

tan fructíferes com les que hem anat recollint durant aquests nou anys. En aquesta darrera ocasió, Pallejà ha estat el municipi amfitrió amb qui hem compartit el goig de veure en dues ocasions (el dia de l’acte i el dia de la presentació d’aquest llibre) joves il·lusionats pel reconeixement al seu treball. Només em resta agrair-li a la Joana Llordella la seva incansable tasca que, des de fa anys, exerceix en el marc d’aquest projecte fins i tot abans de ser-ne la responsable. Continuarem treballant en les properes Trobades de Recerca Jove i mentrestant ... gaudiu amb la lectura!

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

Pรกgina 8

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

Página 9

PRÒLEG JOANA LLORDELLA ZAMORA Presidenta de la comissió de Recerca del CECBLL i responsable de les Trobades de Recerca Jove 2009 El 22 de maig de 2009, a la sala Pal·ladius de Pallejà es van celebrar les vuitenes Trobades de Recerca Jove, un concurs per fomentar la creativitat científica i l’esperit de recerca de l’alumnat d’ensenyament obligatori i postobligatori del Baix Llobregat. La publicació que teniu a les mans i que tinc el gust de presentar-vos són les síntesis dels treballs que han estat seleccionats pel jurat d’aquesta convocatòria.

ressenyes publicades, observareu que les temàtiques treballades ens possibiliten la comprensió de la realitat social de la comarca, la cooperació, la convivència i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, que ha lluitat molt per aconseguir-la –especialment la nostra comarca– així com comprometre’s a contribuir en la seva millora. Ja ho veieu, un altre munt de competències.

Penso que realitzar un treball de recerca avui, i a l’ensenyament secundari, té molt de mèrit ja que els nois i les noies, per diverses raons, estan perdent l’autonomia personal. Aquesta opinió la comparteixo amb molts ensenyants, i això encara dóna més valor al treball que han presentat els joves estudiants, i al professorat que els ha tutoritzat.

Amb una preinscripció inicial de 59 treballs de 13 poblacions de la nostra comarca, finalment en foren presentats a concurs 45, corresponents a 20 centres d’educació secundària obligatòria i postobligatòria del Baix Llobregat.

Parlar de recerca a secundària, a més de moltes altres competències, és parlar de la competència d’autonomia i iniciativa personal, això vol dir prendre consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com ara la responsabilitat, el coneixement de si mateix, la perseverança, l’empatia, la creativitat, l’autoestima, l’autocrítica, el control de les emocions i la capacitat d’afrontar problemes. Fixeu-vos si n’és d’important fer recerca! I solament hem parlat d’una de les competències! En la nostra convocatòria dels premis, hi trobem un valor afegit, el coneixement d’algun aspecte de la nostra comarca. Aquests treballs tenen com a conseqüència conèixer i comprendre, apreciar i valorar les diferents manifestacions culturals i artístiques del nostre entorn més immediat, a més de poder-les utilitzar com a font d’enriquiment i gaudi. Per altra banda, en alguns dels treballs presentats, els temes tractats podem afirmar que actualitzen el conjunt de competències per fer un ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, realitzar un consum racional i responsable i protegir la salut individual i col·lectiva com elements clau de la qualitat de vida de les persones. En general, si observeu les

El jurat de les Trobades l’han format, com sempre, professionals de prestigi relacionats amb el món de l’ensenyament i/o vinculats al CECBLL que, amb la presidència d’Àngels Massip, professora de la Universitat de Barcelona, han atorgat els premis als sis treballs guanyadors. La meva enhorabona a tots els nois i noies i a tot el professorat que veuen reflectit, en part, el resultat del seu treball amb aquesta publicació i, a més a més, vull expressar el meu agraïment als membres del jurat pel rigor i la generositat que ens han demostrat. A banda dels premis oficials es van concedir premis als tutors/es dels treballs guanyadors, un premi de reconeixement a l’IES El Cairat, que el Jurat va escollir per la seva dedicació, motivació vers l’alumnat i el seu impuls a la recerca jove al Baix Llobregat, i un premi de menció extraordinària a la professora Laia Casanovas de l’IES Frederic Mompou de Sant Vicenç dels Horts, pel foment continuat de la recerca a l’ensenyament. Els premis foren lliurats pels integrants de la mesa: Sr. Carles Orti , regidor de Cultura de Pallejà; Sr. Jaume Boronat, regidor d’Educació de Pallejà; Sra. Dolors Martínez, inspectora d’Educació; Sra. Carme Garcia, presidenta delegada de l'àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona; Sr. Jaume Graells,

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

director general de l’Educació bàsica i el batxillerat; Sr. Carles Riba, president del CECBLL; Sr. José Antonio Rubio Leiva, alcalde de Pallejà, i jo mateixa com a responsable d’aquestes Trobades. Les Trobades d’enguany van anar acompanyades d’una sessió de quatre tallers que va preparar l’ajuntament amfitrió per als participants: una visita guiada al nucli antic de Pallejà amb visita inclosa a la Masia-Museu; una visita a les Rovires, un espai del patrimoni natural de Pallejà; un taller sobre publicitat per donar a conèixer als joves els mecanismes que s’hi utilitzen per induir al consum irreflexiu, i un taller sobre consum responsable per reflexionar sobre els tipus de comerç i de consum. Aquests tallers tenen la finalitat de donar a conèixer el municipi receptor de les Trobades a l’alumnat i professorat d’altres indrets de la comarca i, a més, persegueix una millor coneixença entre els assistents. Us encoratjo, als diversos centres de la comarca, pro-

Página 10

fessorat i alumnat, a participar en la propera edició i a continuar treballant com ho heu fet fins ara, amb noves propostes, amb il·lusió i amb la seguretat que feu una tasca útil i formidable. Expresso el meu reconeixement a tots aquells que han fet possible les Trobades de Recerca Jove 2009, professorat, alumnat, membres del jurat, i a les institucions, Serveis Territorials del Baix Llobregat, Ajuntament de Pallejà, Diputació de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat. Voldria dedicar un agraïment personal al senyor Jaume Graells perquè sempre que l’hem necessitat ens ha escoltat i donat suport. Finalment, vull agrair també la feina ben feta al CECBLL i al seu president, en Carles Riba, i en especial a la Neus Ribas per l’ajuda i el suport rebut.

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

Página 11

Treball guanyador d’Educació Secundària Obligatòria

HABITATGES MODULARS DE LLOGUER PER A JOVES, ÉS POSSIBLE! ROGER TUR ORIOL FELIP MARC DEL CAMPO JOAQUIM BERTRAN IES SANT ESTEVE SESROVIRES (SANT ESTEVE SESROVIRES) TUTOR: ÀNGEL AMATLLER

1. INTRODUCCIÓ

2. LA IDEA

Va començar el curs 2008/09 i, per tant, també el treball de recerca per grups que tant esperàvem tots. El nostre equip el vam formar quatre persones i, com era d'esperar, ens vam trobar amb el dubte de quin tema escollir. Després d’uns dies de pensar detalladament i d’algun consell del professor ben aprofitat per nosaltres, vam anar de cap a un projecte molt atractiu i alhora molt innovador. Es tractava de construir mòduls per a gent jove utilitzant contenidors marítims d'uns 25 m2 cadascun.

La nostra idea és realitzar habitatges de baix cost per a joves mitjançant terrenys cedits per l'Ajuntament i utilitzant contenidors marítims reutilitzats i modificats.

A mesura que anava avançant el curs ens vam adonar que la idea era molt engrescadora i podia tenir un fruit més llunyà que el de presentar-ho al centre. I llavors va ser quan el nostre professor ens va informar que teníem l'oportunitat de presentar-lo a un concurs comarcal. Una opció molt viable, ja que havíem agafat el treball amb moltes ganes i un concurs sempre era una opció que donava reconeixement al teu centre i si, de passada, ens tocaven alguns ''calerons'', benvinguts fossin.

Realitzar cases amb aquesta tècnica és una manera molt accessible econòmicament per a moltes persones en aquest període de crisi global i sobretot en el sector de construcció. Per què? En moments de crisi han de sorgir noves idees. Les cases contenidors són la manera per a molta gent de poder tenir una llar a un preu molt accessible. Objectiu: satisfer persones amb recursos econòmics baixos o que volen un nou estil de vida, especialment joves. Ha de ser un negoci rendible, econòmic i amb beneficis a curt termini.

Així que ens vam trobar que havíem d'entregar un treball d’una extensió considerable però amb un temps molt reduït. Per tant, han estat uns mesos de força feina i sacrifici, moltes ganes i algun malentès, però que han donat el seu fruit i el resultat és aquest:

3. HIPÒTESI DE LA RECERCA

A continuació exposem un resum del projecte i els passos que hem seguit per a dur-lo a terme.

La percepció que tenim el nostre equip és que sí. I per poder provar-ho ens hem endinsat en aquest projecte.

El plantejament que ens hem fet com a grup de recerca és el següent: és possible crear una empresa dedicada a la construcció d’habitatges de lloguer per a joves amb un cost baix?

Trobades de Recerca Jove 2009 (11-14)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

Página 12

Habitatges de lloguer per a joves, és possible!

5. PER QUÈ HABITATGE DE LLOGUER? Abans de buscar un habitatge de lloguer, és important tenir ben clar tot el que implica llogar perquè la teva decisió sigui el més encertada possible segons les teves pretensions. Cal tenir en compte el següent: Sovint, decidir entre viure de lloguer o comprar-te un habitatge no és un tema fàcil. Evidentment, comprar un pis o una casa comporta moltes més despeses que viure com a arrendatari. Si no ho tens clar, les qüestions que s’han de valorar abans de prendre una decisió són: • • • •

•

Tinc prou capacitat econòmica com per decidir-me per la compra d’un habitatge? La meva situació laboral és prou estable? Puc accedir a un habitatge de similars característiques si compro o llogo? Em compensa demanar una hipoteca, comparant les despeses mensuals d’aquesta amb el preu del lloguer? Conec el tractament fiscal de la compra d’un habitatge?

6. PROCÉS D’INVESTIGACIÓ 4. ELS REFERENTS. MODELS ACTUALS DE REFERÈNCIA L’estudi format per Ada Tolla, Giuseppe Lignano i Keisuke Nibe han desenvolupat una sèrie d’habitatges anomenats CHK, Container Home Kit, que resulten de la combinació de múltiples contenidors marítims. Els contenidors de 13 metres s'ajunten i apilen de diferents formes, podent obtenir, així, habitatges des de 90 a 270 m2. La utilització d'aquest tipus de contenidor estàndard, usat en el transport marítim, facilita l’apilament i la unió entre ells, alhora que abarateix costos. En els contenidors és fàcil fer buits que permeten la combinació d'espais en sentit transversal, per a circulació horitzontal, o en sentit vertical, per a escales o dobles espais. En els extrems es col·loquen finestres o bé es mantenen tapats. Les possibilitats que ofereixen els contenidors fan que es puguin utilitzar, a més d’habitatges, per a altres dependències com piscines, rafals o cotxeres. A més, tot això és possible desarmar-ho i tornar-ho a armar en qualsevol altra part, amb la qual cosa es permet la possibilitat de llogar un solar per a allotjar el teu CHK i, si cal canviar de localització, es desarma i es col·loca en la nova.

El procés de recerca seguit ha estat el següent: a) Treballar sobre la idea a partir d’una hipòtesi. b) Concretar els passos a seguir per a la creació de l’empresa. c) Permisos, llicències i ajuts. d) Contactar amb empreses o tècnics que treballen en el sector. e) Empreses de serveis complementàries. f) Creació d’un pla de finançament. g) Conveni amb l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires (sessió i habilitació de terrenys). h) Consulta d’empreses que han treballat en el sector i en altres països. 7. LA CREACIÓ DE L’EMPRESA Logística. L’oficina Per tal de donar una major difusió i veure in situ el material aplicat per a l’obra, ens disposem a construir el nostre despatx mitjançant dos mòduls del mateix estil. Contenidors marítims reutilitzats, arribant a tenir un total de 50 m2. El despatx disposarà de mobiliari, maquetes de projecte, taulers de suro, fotocopiadora, telèfon…

Trobades de Recerca Jove 2009 (11-14)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:19

Página 13

Habitatges de lloguer per a joves, és possible!

8. LA COMPRA DELS MÒDULS Aquests contenidors tenen una porta contenidor de doble fulla en un dels laterals, parets d'acer canalitzat, armat d’acer i terra de fusta sobre reforços transversals d'acer. Preu: 1.650 €. Més de 10 unitats: 1.550 €. Tots els contenidors estan fets de metall, ja que és resistent per a la seva primera vida útil. 9. ASPECTES MEDIAMBIENTALS: INNOVACIONS TÈCNIQUES I ECOLÒGIQUES Les innovacions mediambientals que introduïm són: Plaques fotovoltaiques, zona bicing, connexió amb el transport públic, residus urbans, reutilització de l’aigua bruta, doble xarxa de circuit d’aigua, doble cristall a la finestra, antena wifi, electrodomèstics de gamma, bombetes de baix consum i fosforescents. 10. CONTACTE AMB L'EMPRESA QUE ENS HABILITARÀ ELS MÒDULS S’establirà un conveni amb l’empresa que ens proporcionarà el servei per tal de transformar adequadament els mòduls perquè la gent s’hi senti còmoda. Els serveis a prestar són els següents: Fusteria d'alumini, instal·lació elèctrica, conduccions d'aigua, habilitació de parets, preparació del terra, fusteria de fusta, pintura, guixeria, petit manteniment diari, passadissos i espais comunitaris. 11. FINANÇAMENT DEL PROJECTE PETICIÓ DE CRÈDIT PER AL FINANÇAMENT D'UNA ACTIVITAT EMPRESARIAL DE NOVA CREACIÓ • Localitzar una entitat bancària. • Exposar la teva idea d'empresa i demanar finançament. REQUISITS DEMANATS PER L'ENTITAT FINANCERA • Escriptura de constitució de l'empresa. • Identificació de les persones relacionades amb l'activitat. • Memòria del projecte de l'activitat a desenvolupar. PROPOSTA DE FINANÇAMENT • Capital: 300.000 euros. Termini: 7 anys. • Període de pagament: mensual. • Interès: Interès fix del 4 %. • Despeses de formalització: 0,80 %.

ACTIU DE L'EMPRESA • Recursos: 300.000 € PASSIU DE L'EMPRESA • Préstec 300.000 € DESGLOSSAMENT DE DESPESES • Compra de 100 mòduls de 25 m2: • Rehabilitació de mòduls: • Assegurances: • Despeses comercials: • Permisos: • Despeses tècniques: • Despeses de muntatge: • Despeses no previstes: SUMA TOTAL:

150.000 € 70.000 € 2.000 € 10.000 € 3.000 € 5.000 € 20.000 € 40.000 € ---------------300.000 €

COMPTE DE RESULTATS MENSUALS: • Ingressos 50 habitatges a 450 € =

22.500 €

• Despeses Amortització de crèdit: Assegurances: Manteniment: Amortització: Sous: Imprevistos: Excedents: TOTAL:

4.142 € 500 € 2.500 € 1.700 € 6.000 € 858 € 6.800 € ---------------22.500 €

ELS AJUTS - 210 € mensuals per al pagament del lloguer del seu habitatge habitual durant un màxim de quatre anys, siguin o no consecutius, o fins que el beneficiari compleixi els 30 anys. - 600 € de préstec sense interessos, per a la fiança.

Trobades de Recerca Jove 2009 (11-14)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 14

Habitatges de lloguer per a joves, és possible!

Aquesta quantitat s'ha de retornar en el termini de quatre anys des del reconeixement de l'ajut, o quan es deixi de rebre la renda d’emancipació. 12. EL CONTRACTE DE LLOGUER. CONDICIONS La Generalitat de Catalunya presenta les subvencions corresponents a l'any 2008/09 per ajudar a pagar el lloguer a joves de fins a 35 anys i altres col·lectius en risc d'exclusió social per motius residencials. * Ser joves de fins a 35 anys d'edat inclosos, amb ingressos anuals mínims de 5.500 euros, que hagin signat un contracte de lloguer o l’hagin fet supervisar a través de borses joves d'habitatge convingudes amb la Secretaria de Joventut, o de les borses de la xarxa de mediació per al lloguer social, o de les entitats col·laboradores que hagin signat conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge amb aquesta finalitat. CARACTERÍSTIQUES • Identificació de l’habitatge: adreça completa especificant la numeració del pis. • Nom i cognoms del propietari o la propietària i del llogater o llogatera, amb els seus DNI. • Renda que s’ha de pagar mensualment (especificada en import mensual o anual). • La durada del contracte i la data d’inici. • La data de la signatura o de l’ocupació efectiva del lloguer. Cal fer constar també: • La forma de pagament del lloguer. • La fiança. • La clàusula d’actualització de la renda. • La repercussió de les despeses. • Un inventari de mobles i electrodomèstics, si escau.

13. PLA DE MÀRQUETING. OBJECTIUS PRINCIPALS Definició de la necessitat o necessitats que cobrirà el nostre producte/servei. La principal necessitat que cobrirà serà la de donar un habitatge digne a la població de la zona, especialment al sector més feble i vulnerable des del punt de vista econòmic, la gent jove, que no es pot permetre un lloguer a un preu assequible i molt menys comprar un habitatge. Les característiques més importants del nostre projecte. Les principals característiques del nostre projecte són que considerem viable i d’aplicació real el projecte, amb uns beneficis socials i econòmics, ja que, tot i que el lloguer que pagaran els inquilins està per sota del preu de mercat, la construcció dels habitatges modulars és molt barata. L’habitatge que oferirem és bonic estèticament i possibilita que cada inquilí el decori al seu gust. La seva construcció és ràpida, en un període de temps no superior a sis mesos. Amb aquests objectius i alguna característica més, realitzarem un tríptic que promocionarà el nostre negoci i el dipositarem en diversos locals on, d'aquesta manera, la gent podrà obtenir tota la informació que necessiti del nostre projecte. 14. CONCLUSIONS Hem investigat molt sobre el tema i creiem que ho hem concretat prou tot com perquè quedi constància que aquest projecte no és cap somni sinó que és una opció molt viable per a empreses i joves alhora. Considerem bàsica la col·laboració de les administracions perquè aquest treball es pugui dur a terme. I com a punt final hem d’esmentar que, en ser un projecte tan innovador en l’Estat on vivim, pot ser que moltes empreses no vulguin posar-lo en marxa, però en certes ocasions ens hem d’arriscar. Els joves ens ho mereixem, aquest projecte ens pot proporcionar un futur millor.

Trobades de Recerca Jove 2009 (11-14)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 15

Treball guanyador d’Educació Secundària Obligatòria

CASTELLERS D’ESPARREGUERA AÏDA PUIG ESCOLA COOPERATIVA EL PUIG (Esparreguera) TUTORA: CARME TIÓ

INTRODUCCIÓ

Finalment, vaig començar a redactar el treball amb tota la informació que tenia.

Aquest treball tracta dels Castellers d’Esparreguera. Consisteix en un projecte que hem estat fent a l’àrea de Socials. El tema d’aquest treball havia de tenir relació amb el poble, però també havia d’estar relacionat amb l’entorn i com que des de ben petita he estat integrada dins d’aquest món, vaig decidir començar la recerca. Sempre s’ha dit que els castellers són perillosos, per tant, cada cop costa més trobar gent que vulgui participar en aquesta activitat i entitat del poble. El perquè jo he escollit aquest tema és molt simple: des de petita que he estat involucrada dins d’aquest món i crec que, a més, és un tema que es pot enfocar des de molts aspectes diferents. Jo principalment he fet una petita introducció del món dels castells, les diferents parts d’un castell, la vestimenta, una mica d’història... I després m’he centrat més en la part d’entrevistes i enquestes. He fet entrevistes a gent de la colla i també he fet enquestes a les persones del poble.

Què són els castells? Un castell és una construcció humana composta per uns homes i dones de base i uns d’alçats agafats entre ells pels braços, formant una estructura pensada i ordenada, i en la qual distingirem tres parts: - Pom de dalt: El pom de dalt està format per la canalla. Acostumen a ser nens o nenes petits que no pesen gaire i s’encarreguen de coronar l’estructura. - Tronc: El tronc és la part visible d’un castell. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones que hi ha implicades. Cada pis té un nom. - Pinya: Està formada per la massa compacta d’homes i dones del primer pis amb la funció de construir un sòlid basament del castell (donant suport als baixos i als segons) i actuar de matalàs en cas de caiguda.

PROCÉS Què és una colla castellera? La primera tasca que es va dur a terme va ser un recull d’articles que guardava des de feia temps i la recerca de la informació necessària que poder fer una introducció del món casteller. Després d’haver recollit tota aquesta informació, vaig començar a fer enquestes pel poble i a fer les entrevistes a les persones de la colla per, més tard, poder treure’n alguna conclusió.

Les colles castelleres són agrupacions de persones que tenen una cosa en comú, els castells. És totalment gratuït i hi pot anar tothom que vulgui. En moltes ciutats i pobles de Catalunya n’hi ha una, però en altres casos, en grans ciutats, hi ha més d’una colla. Entrar a formar part d’una colla castellera és una cosa relativament senzilla, no es demana cap mena de requisit per integrar-s’hi, llevat del compromís d’assistir als assajos i a les sortides d’una manera regular.

Trobades de Recerca Jove 2009 (15-17)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 16

Castellers d’Esparreguera

Com ja he dit abans, també vaig fer unes enquestes pel poble, i aquests són els gràfics: Saps què són els castells?

Has assistit a una actuació o assaig?

La participació en els assajos i actuacions la podem veure en els gràfics següents:

Creus que és una activitat perillosa?

Trobades de Recerca Jove 2009 (15-17)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 17

Castellers d’Esparreguera

T’agradaria participar-hi?

CONCLUSIÓ Crec que la integració dels castells dins del poble d’Esparreguera passa bastant desapercebuda, a causa del desconeixement del món casteller, ja que Esparreguera no té arrels castelleres, i crec que per això costa tant entrar-hi. Des de la colla, s’intenta integrar l’entitat amb els diversos mitjans que podem utilitzar, però costa molt que et retornin una resposta. A la gent li costa molt tenir un compromís ferm d’assistir als assajos i les sortides de manera regular. D’altra banda, la gent que té interès a formar part de la colla intenta assabentar-se dels dies d’assaig i presentar-s’hi un dia. Molts cops et trobes amb gent que intenta contactar amb la colla a través de mitjans de comunicació com el mòbil, el correu electrònic...

T’agradaria pujar?

També cal dir que, depenent de l’economia de la colla, es fan campanyes de promoció i de captació de nous efectius. Aquestes campanyes, a diferència dels mètodes tradicionals de captar gent, van adreçades al públic en general i de vegades han estat favorables per a la colla. Crec que la primera impressió de la gent cap als castells és de perill, ja que no ho troben una cosa normal. Quan fa temps que pertanys a aquest món, es troba una cosa “normal” veure com pugen uns sobre els altres, però si és el primer cop que ho veus, t’impressiona. També cal dir que en tots els esports hi ha algun perill. Crec que és una bona activitat per relacionar-te amb la gent i fer noves amistats, tant amb grans com amb petits.

Has estat mai dins d’una pinya?

Trobades de Recerca Jove 2009 (15-17)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Pรกgina 18

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 19

Treball guanyador d’Educació Secundària Postobligatòria

SEGUIMENT I ESTUDI DE LA LLÚDRIGA CRISTINA ROCA IES BALDIRI GUILERA (El Prat de Llobregat) TUTORA: MARIA TERESA MORROS

Aquest treball se centra en la llúdriga eurasiàtica, que pertany al gènere Lutra i que ocupa l’anomenat Vell Món, que inclou Europa, Àsia i Àfrica. La llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra) és un mamífer carnívor de la família dels mustèlids i la subfamília dels lutrins i presenten hàbits aquàtics i semiaquàtics, tret que la diferencia notablement de la resta de carnívors. Per aquest motiu ha hagut de desenvolupar unes adaptacions per poder viure a l’aigua. A partir dels anys seixanta, la llúdriga va començar a patir una forta regressió a causa de diversos factors com ara la contaminació de les aigües, la destrucció del seu hàbitat, la persecució pel valor del seu pelatge i pel fet que se la culpés de manera errònia de representar un gran impacte per a la pesca. La població d’aquest mustèlid no es va començar a recuperar fins que, el 1993, l’APNAE (Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls) va posar en marxar el Projecte Llúdriga, el qual va realitzar el primer alliberament el 1995 als Aiguamolls de l’Empordà. Amb tot això, el treball es va basar a realitzar una recerca sobre la llúdriga, un animal que val la pena de conèixer i, el que és més important, de conservar. Així doncs, els objectius del treball van ser: • Realitzar un seguiment de la llúdriga al Pla de l’Estany • Realitzar un sondeig al llarg del riu Llobregat • Estudiar el comportament de la llúdriga en captivitat Seguiment de la llúdriga al Pla de l’Estany Aquesta part del treball la vaig realitzar entrant a formar part del voluntariat ambiental del Limnos, una entitat ecologista de defensa del patrimoni natural del Pla de l’Estany.

Un dels projectes d’aquest voluntariat era realitzar un seguiment de la població de llúdrigues de l’estany de Banyoles i llacunes adjacents, on aquestes tornaven a ser presents desprès d’uns anys d’absència. Per a la realització d’aquest seguiment es van utilitzar dos mètodes, els sondejos i els censos. Aquests primers consisteixen en la prospecció sistemàtica dels marges, del centre de rius i de masses d’aigua en busca de senyals segurs o inequívocs de la presència de llúdriga, principalment petjades i excrements. En aquest cas, les prospeccions consistien a dividir el voltant de l’estany i les llacunes properes en diferents trams d’uns 600 metres (annex 1). Els censos, d’altra banda, es basaven a col·locar observadors al llarg de l’estany, de les rieres i de les llacunes adjacents, al crepuscle, per intentar veure alguna llúdriga i així poder valorar el nombre real, ja que els altres sistemes de detecció com són els sondejos no ens donen un nombre concret d’individus. Al llarg de l’any, es van realitzar tres sondejos, un al mes de juliol, l’altre a l’octubre i l’últim al desembre. En cadascun d’aquests calia recórrer els voltants de l’estany en busca de rastres. El resultat de tots tres va ser l’obtenció d’un gran nombre de punts positius, és a dir, trams sondejats amb indicis de la presència d’aquest mustèlid. També es va realitzar un cens un dia de juny de les 20 h a les 22 h i un altre a la matinada, de 5,30 h a 7 h. Els resultats d’aquests també van ser molt satisfactoris, ja que al matí es va observar un llúdriga en una de les basses pròximes a l’estany. Algunes observacions d’aquest seguiment, i que val la pena de

Trobades de Recerca Jove 2009 (19-24)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 20

Seguiment i estudi de la llúdriga

comentar, són que a final d’any, en el sondeig de desembre, en gairebé tots els punts sondejats els excrements tenien contingut de peix. És un tret diferent, ja que en els dos primers sondejos, la majoria del excrements contenien restes de cranc i rarament de peix. Això mostra que la llúdriga se sap adaptar molt bé a les condicions que aquest medi li ofereix, ja que a partir dels mostrejos s’ha pogut saber que a l’estiu, la llúdriga, aprofitant la gran quantitat de cranc que hi ha a les basses de la zona i que és una presa fàcil de capturar, opta per alimentar-se majorment d’aquests. En canvi, a l’hivern, quan els crancs escassegen, es dedica a pescar peixos.

Seguiment de la llúdriga al llarg del riu Llobregat A part de la participació en el voluntariat, també vaig realitzar un seguiment al riu Llobregat. En aquest cas, es tractava de dividir la zona escollida per al mostreig en diversos trams de 500 m, i un cop feta la divisió calia buscar els llocs més comuns on la llúdriga podria dipositar els excrements, com ara les roques a la vora del riu o bé vies de pas a través de la vegetació. Amb aquest estudi s’intentaria determinar si l’hàbitat en què es detectava aquest mustèlid era l’adequat perquè pogués arribar a establir-s’hi o bé només es tractava d’un indret de pas cap a un nou territori. Per això, calia tenir en compte si la vegetació era abundant; la detecció d’algun possible cau; si era un lloc tranquil o molt humanitzat, i si es donava aquest cas últim, detectar quines eren les possibles molèsties que impedien que la llúdriga s’establís en aquella zona. La primera zona seleccionada va ser d’Abrera a Olesa: va ser dividida en dos trams, es van sondejar durant els mesos de juny, juliol i agost i van donar negatiu. Les causes d’aquest resultat venien donades per un mal estat de l’hàbitat de la zona, en el qual la vegetació, en general, era força escassa i a més estava molt degradada a causa d’un ús del sòl destinat a la construcció d’infraestructures de comunicació; hi havia un gran nivell de contaminació i era molt freqüent la presència de pescadors. Una mica més amunt d’aquesta última es va seleccionar la zona de Castellbell i el Vilar distribuïda en dos trams, un dels quals va donar positiu en rastres de llúdriga, en tots els sondejos realitzats (al juliol, agost i desembre). Aquest punt és força curiós, ja que es troba a prop d’una petita urbanització, la vegetació no abundava gaire, era força brut i a més era un indret de fàcil accés per a la gent. Tot això és just el contrari del que necessita una llúdriga, però sembla que totes les possibles activitats de molèstia per a la llúdriga tenien lloc durant el dia i, a més, al llarg de totes les observacions realitzades en aquest punt, es pot concloure que aquest, en part, era favorable per a la llúdriga ja que hi havia un gran

nombre de crancs, una de les principals preses de la llúdriga, de manera que aquest mustèlid podia obtenir l’aliment fàcilment. L’última zona sondejada va ser a Balsareny. Aquesta va ser una zona molt satisfactòria pel que fa a la recerca, ja que en tots dos punts en què es va dividir i en els tres sondejos realitzats als mesos de juliol, setembre i desembre se’n van trobar rastres. A diferència de les altres zones, aquesta presentava unes condicions molts favorables per a l’establiment de la llúdriga, ja que la vegetació era molt abundant i oferia molta possibilitat d’amagatalls; era gairebé inaccessible arribar a la vora el riu; els sòls més pròxims eren destinats a zones de conreu i generalment privades... Per últim, també s’ha de comentar que es va fer una observació puntual a la zona de Navàs on es va poder observar un visó americà. Encara que no es trobés cap rastre de llúdriga, no es pot afirmar que no hi sigui present, ja que com he dit el sondeig en aquest punt no va ser continu.

Estudi de la llúdriga en captivitat Durant el treball, també vaig dur a terme un estudi sobre la conducta de la llúdriga en captivitat a partir de l’observació de les llúdrigues del zoo de Barcelona. En començar el treball, el zoo de Barcelona només disposava d’un exemplar, un mascle de 10 anys anomenat Tommie que es trobava al zoo des de l’octubre del 2001. Més tard, al maig d’aquest mateix any, va arribar una nova femella de 3 anys, procedent del centre de fauna del Pont de Suert. Per a la realització de l’estudi, es tractava de fer un etograma, és a dir, un inventari o registre complet on apareixen ordenades i escrites minuciosament totes les pautes de comportament pròpies d’una espècie; és a dir, és un instrument de mesura que permet sistematitzar l’observació, la qual caldrà processar i analitzar per extreure’n conclusions vàlides i generalitzables. Concretament per a aquest estudi es va seguir un mostreig focal i continu, basat en l’observació d’un sol individu i en el qual apareixen les freqüències i durades reals de cada conducta. Calia realitzar unes 30 hores d’observació, que és el més comú, però en aquest cas, a les 20 hores d’etograma, el Tommie va ser tancat en una de les instal·lacions a causa de l’arribada de la nova femella i en aquell moment s’havia de començar un altre etograma, i perquè la cosa fos equivalent calia realitzar unes altres 20 hores d’observació. Abans de preparar el full de registre era necessari fer una

Trobades de Recerca Jove 2009 (19-24)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 21

Seguiment i estudi de la llúdriga

observació de dues hores per determinar les pautes de conducta que calia seguir. Aquest és el mostreig anomenat “ad libitum” en què es recullen tots els comportaments més rellevants. Seguidament s’elabora una llista de les conductes més repetides per l’animal i realitzades durant un període de més de 30 segons. Les pautes són el nom que donem a una conducta i la seva descripció. A més es divideixen en macrocategories, que són les conductes com a conjunt (locomoció, exploració...), i aquestes en microcategories, que fan referència a cada una de les conductes (córrer, trotar, dormir...).

Exploració - Exploració visual (EX.V): se situa sobre una roca o tronc per alçar el cap i observar què passa al seu voltant. - Exploració olfactiva (EX.O): semblant a l’exploració visual però en aquest cas alça el cap i olora l’ambient, o bé olora la part baixa dels matolls i els excrements anteriorment dipositats. Manipulació - Manipulació amb les mans (MM): transport de l’aliment, tronc o pedra amb les potes del davant. - Manipulació amb la boca (MB): transport de l’aliment, tronc o pedra amb el musell.

Les pautes que es van seguir durant les observacions van ser:

Locomoció - Córrer (CO): desplaçar-se per terra anant d’instal·lació en instal·lació. - Nedar (NE): submergir-se i desplaçar-se dins l’aigua de les diferents basses de la instal·lació. - Excavar (EX): aquesta és una pauta del segon etograma del mascle i es refereix a l’intent per part de l’animal de passar a les altres instal·lacions, ja que rascava sota la porta que les separava. Descans - Estacionari (EST): moment en què s’estira una estona sobre una roca o sobre el terra mateix. - Dormir (DOR): moment en què l’animal es troba estirat en un dels dos caus presents. Encara que de vegades també ho pot fer directament entre els matolls. - Temps fora (TF): és el temps en què l’animal es troba en un dels caus però no és visible i no se sap ben bé el que fa. Alimentació - Enriquiment (ENR): és qualsevol tipus d’estimulació per a l’animal, és a dir, són activitats que els cuidadors li preparen i que són semblants a les que faria si es trobés en llibertat. La més comuna és la de llençar-li un peix, un cranc o una anguila viva. Exactament, els cuidadors tenen preparada una graella amb l’enriquiment corresponent a cada dia del mes. Manteniment - Netejar-se (NET): Consisteix a fregar-se amb les potes del davant tot el cos i el musell. - Orinar (OR): forma de marcar el territori, habitualment a les parts baixes d’un matoll i rarament sobre les pedres. - Defecar (DE): una altra forma de marcar el territori però en forma d’excrement, gairebé sempre sobre les pedres.

Un cop escollides i definides les pautes, es construeix el full de registre, en el qual es marquen i en el moment de l’observació s’hi va afegint el temps i la zona en què les realitza.

Etograma 1: La llúdriga, per necessitat, ha estat considerada un animal d’hàbits crepusculars i nocturns, ja que és quan té menys possibilitat de trobar-se amb l’home. Per aquest motiu les meves observacions es van basar a determinar si aquest mascle nascut en captivitat també presentava aquests hàbits o bé s’havia acostumat a la presència dels homes i per tant passava a ser un animal més diürn. Desprès de les 20 hores d’observacions, en els resultats del primer etograma (annex 2) es pot veure com el major percentatge correspon a la conducta de temps fora amb un 40%, seguida de la de dormir amb un 35%. Cal dir que aquesta primera, després d’unes quantes observacions, es podia considerar com si també fos la pauta de dormir, ja que l’animal es passava llargues hores dins del cau sense sortir, de manera que podem dir que el Tommie es passava un 75% del temps inactiu. Pel que fa a la seva activitat, es pot apreciar com la pauta que més realitza és la de nedar seguida de la de córrer. Les conclusions que es poden extreure d’aquest primer estudi són que el Tommie, tot i ser un animal nascut en captivitat, es comporta com un animal crepuscular nocturn, ja que després de veure els percentatges en que està actiu o inactiu, es veu clarament que aquest animal es passa la major part del dia dormint, cosa que fa pensar que és a la nit quan realitza major activitat. Durant l’estudi, també s’observà que una part de la seva activitat coincidia amb l’hora de l’enriquiment i una altra es donava en hores en què al zoo no hi havia gaire gent, de manera que es podria dir que l’animal surt del cau al matí per necessitat i quan tot està més solitari.

Trobades de Recerca Jove 2009 (19-24)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 22

Seguiment i estudi de la llúdriga

Etograma 2: Aquest estudi es va realitzar en el moment en què l’hàbitat del Tommie va ser reduït a causa de l’arribada de la femella. Ara les observacions consistien a esbrinar si el Tommie continuava comportant-se com un animal crepuscular i a més si aquesta reducció d’hàbitat influïa en el seu comportament, mostrant signes d’estrès o alguna conducta que no s’hagués donat fins al moment. Seguint el mateix mètode d’estudi que en les observacions anteriors, els resultats (annex 3) van ser molts semblants als del primer etograma, encara la seva inactivitat va augmentar fins al 81%, mentre que la seva activitat, ara, també se centrava en excavar sota la porta que separava les seves instal·lacions de les de la femella. Les conclusions dels nous resultats confirmaven la primera hipòtesi, ja que es continuava complint: el Tommie continuava sent un animal crespuscular nocturn que es passava la major part del dia dormint i que, en ser tancat, encara havia incrementat més el seu temps de descans i havia disminuït la seva activitat, ja que molts dels indrets que freqüentava ja no li eren accessibles. Durant aquest nou estudi també es notava que el Tommie estava més nerviós, ja que repetidament rascava la porta que el separava de les altres instal·lacions (on es trobava la femella) i no parava d’olorar a sota. És a dir, com a conclusió es pot dir que la presència de la femella a l’altra banda del recinte va influir en el comportament del Tommie, perquè ja no solament va incrementar la seva inactivitat, sinó que quan es trobava actiu centrava tota la seva activitat a passar a l’altra banda de la instal·lació.

La llúdriga també torna a estar present de manera estable al riu Llobregat, exactament en uns 40 km de riu rastrejats, ja que durant gairebé tot l’any se n’han anat trobant rastres. Aquest és un fet important, ja que la presència d’aquest mustèlid indica que el riu és sa. Durant els mostreigs realitzats en diferents zones del riu, es van obtenir els punts positius en zones netes, amb abundant vegetació i força tranquil·les, és a dir, sense cap interacció de l’home a la vora. Això ens fa pensar que si volem conservar aquest animal en el nostre riu, ens hem de sensibilitzar i començar a moure’ns i fer diferents accions per millorar-ne les condicions i factors que poden fer que la llúdriga no desaparegui de la conca del Llobregat, com va passar anys enrere. I per últim, pel que fa a l’estudi en captivitat, després de l’observació d’unes 40 hores en total, es conclou que el Tommie (el mascle de l’estudi) manté una conducta pròpia d’exemplars que es troben en llibertat i que són més aviat nocturns. Això per una part és força positiu, ja que tot i trobar-se en un zoo, l’animal ha seguit el seu instint i ha anat fent la seva. En resum, una de les conclusions més clares que es pot extreure d’aquest treball és que la llúdriga al llarg dels anys s’ha anat recuperant i s’ha anat estenent progressivament cap a zones d’on havia desaparegut. Un cop reintroduïda ha aconseguit superar els diferents obstacles que l’home li ha anat posant, i actualment la població d’aquest mustèlid a Catalunya ha augmentat sense la intervenció de l’home. Annexos Annex 1: Mapa de les zones de mostreig a l’Estany de Banyoles.

Paral·lelament a l’estudi del mascle, també es va realitzar alguna observació de la jove femella, la qual es mostrava més activa i presentava noves conductes com el joc i l’alimentació pròpia. El joc consistia en el llançament de pedres, utilitzantles com si fossin pilotes, i l’alimentació era a partir dels cucs de terra que trobava per la instal·lació. Conclusions Finalment, els objectius del treball es van aconseguir, i les conclusions que se n’extreuen són: Pel que fa al seguiment de la llúdriga al Pla de l’Estany, després de realitzar diversos sondejos, es pot afirmar que la llúdriga ha tornat a establir-se a l’estany de Banyoles i els seus voltants. Aquesta ha mostrat que s’ha adaptat força bé a les condicions que aquest hàbitat li ofereix i que pel gran nombre de rastres que es van trobar en cadascun dels sondejos, es podria dir que a la zona n’hi ha més d’un exemplar.

Trobades de Recerca Jove 2009 (19-24)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 23

Seguiment i estudi de la llúdriga

Annex 2: Resultats del primer etograma.

Annex 3: Resultats segon etograma.

Excrements amb cranc

Annex 4: Individus de l’estudi en captivitat i imatges dels sondejos

Petjada de la pota del darrere

El mascle de l’estudi

Rastre de petjades

La famella de l’estudi

Sondeig a Abrera

Trobades de Recerca Jove 2009 (19-24)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

PĂĄgina 24

Seguiment i estudi de la llĂşdriga

Sondeig a Balsareny

Sondeig a Castellbell i el Vilar

Trobades de Recerca Jove 2009 (19-24)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 25

Treball guanyador d’Educació Secundària Postobligatòria

L’AULA DIDÀCTICA D’ARQUEOLOGIA

CARLA MAS ESCOLA MESTRAL (Sant Feliu de Llobregat) TUTOR: VICENÇ DEL HOYO

Introducció

Contextualització

L'aula d'arqueologia és la continuació de dos treballs fets anteriorment el curs 2006/2007 i l'any passat, per excompanys de l'escola. Jo vaig escollir-lo perquè veia una oportunitat d'acostar-me a l'arqueologia, que era un tema que sempre m'havia cridat l'atenció i, així, poder participar en una experiència com aquesta, crear una aula d’arqueologia a l’escola.

L'objectiu de tots aquests treballs era i és crear una activitat didàctica on els alumnes puguin aprendre la vida quotidiana dels romans mentre "juguen a ser arqueòlegs". Es tracta de fer una excavació arqueològica perquè els alumnes reconstrueixin la vida dels romans a partir de les peces que troben. La meta era arribar a construir aquesta aula i fer una excavació amb un curs del cicle superior de primària i posar-la en marxa.

La meva aportació teòrica era la de contextualitzar una vil·la romana a Sant Feliu. Per això, necessitava ampliar la documentació del Baix Llobregat històricament i geogràficament, per fer un mapa on se situessin els jaciments arqueològics. Per dur a terme aquesta tasca, vaig llegir els treballs anteriors que contenien una part de contextualització i vaig ampliar la informació buscant informació a l’Arxiu Comarcal. Vaig visitar alguns d'aquests jaciments i Museus, com ara les Termes Romanes de Sant Boi o el Museu de Gavà. Aquest apartat també servia per familiaritzar-me amb un jaciment arqueològic, ja que se n’havia de construir un. Com a resultat de totes aquestes visites i de tota la informació que vaig obtenir sobre la situació geogràfica de jaciments arqueològics del Baix Llobregat, vaig poder confeccionar aquest mapa ampliant la informació dels altres anys.

Seguint la mateixa estructura dels treballs anteriors, el meu treball s'ha dividit en dues parts: una part teòrica consistent a recopilar informació, i una part pràctica, la construcció de l'aula, la preparació i, finalment, realitzar una classe pràctica. En el primer treball, es va aportar informació sobre la Història de Roma, l'urbanisme romà i la vida privada, així com la classificació de la ceràmica romana i els seus mosaics. En el segon treball, la informació tractava temes com l'economia, la religió i l'epigrafia romana. A més d'aquesta informació, també van començar la construcció de l'aula al pati de l'escola i van fabricar peces de ceràmica. Com a eina didàctica, van deixar una maqueta sobre una domus romana, altres objectes com un Larari i unes monedes antigues i activitats didàctiques per fer amb els alumnes.

L'altre objectiu era fer versemblant el jaciment, és a dir, dramatitzar les restes. Havia de crear una història d'una família romana a qui pertanyien aquestes restes, omplir-les de contingut i de vida, que no fossin abstractes. Particularitzar la vida romana. Vaig decidir que seria la família Corus, Mestral en llatí, (el nom de la nostra escola). Aquesta història començava al segle I dC amb el matrimoni Corus, Flavio i Sylivia, que eren uns comerciants de vi que van venir a viure a St. Feliu de Llobregat per conrear vinyes. Van tenir dos fills, un dels quals se'n va anar a viure a Barcino, mentre que l'altre, Adrianos, es va quedar a casa amb els seus pares. Quan es va morir Flavio, el seu pare, ell es va casar amb Cratia i van tenir dos fills: Carolus i Gemma. Aquesta és la nostra família romana.

Objectiu

Trobades de Recerca Jove 2009 (25-26)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 26

L’aula didàctica d’arqueologia

Creació La documentació i l'experiència que vaig obtenir en les visites em van servir per a la construcció del jaciment arqueològic. Vaig pujar les parets de pedra, amb ciment, i vaig confeccionar el paviment amb ciment tenyit. El jaciment consta de dues habitacions (la cuina i les latrines) d'una domus romana i l'atrium. Un cop vaig acabar de pavimentar, el terra s'havia de tapar tot amb sorra per crear la il·lusió d'un jaciment real. Alhora, també em vaig ocupar d'enterrar els objectes perquè els nens els trobessin. Per preparar la classe, vaig disposar el terreny amb una quadrícula com a mètode arqueològic i vaig confeccionar un dossier amb activitats proposades altres anys i altres de noves, aprofitant els consells d'un arqueòleg amb qui vaig contactar. Els dossiers comencen amb una part de la història del jaciment seguida d'una introducció en l'arqueologia on explico el mètode arqueològic i quines eines fan servir els arqueòlegs. Després hi ha les activitats: situar el jaciment en el seu entorn, la quadrícula que he esmentat abans, per situar els objectes. Una fitxa tècnica de cada objecte i finalment la hipòtesi de la família que havia creat. També em vaig posar en contacte amb Arqueonet, una empresa de serveis culturals que es dedica a impartir classes d'arqueologia a les escoles. Em va atendre en Felip Masó, un arqueòleg que em va assessorar molt a l'hora de fer la classe, al qual estic molt agraïda.

Classe pràctica Finalment es va dur a terme l’experiència a l'aula amb els alumnes de 6è de Primària de l’escola. La primera classe va durar 30 minuts, es tractava d'una classe explicativa i introductòria al tema. Em vaig preparar unes diapositives i una explicació. Vaig exposar que el jaciment romà, representava

que era del segle I dC i vaig explicar-los com era la civilització romana. També vaig mostrar les eines dels arqueòlegs, com feien la seva feina i quin mètodes utilitzaven. En una segona classe, es va fer l'excavació amb els alumnes. Vaig distribuir els nens pel jaciment i els vaig recordar el que havien de fer. Van poder fer la feina d'un arqueòleg i descobrir les peces romanes enterrades. Per acabar, l'última classe era de contextualització, els alumnes van poder deduir les cambres de la casa a partir dels objectes que van trobar. A més, al final de la classe, vaig presentar la família que havia creat, la família Corus. Els nens van fer unes valoracions de l'aula i van quedar molt contents.

Conclusió Aquest treball tanca provisionalment una feina de tres anys, tres treballs de recerca amb un mateix objectiu que ja s'ha dut a terme. Sabíem on volíem arribar, però no sabíem com sortiria. Aquesta aula fa la seva funció, és una eina didàctica per ensenyar la vida dels romans. Els alumnes s'han sentit atrets per l'arqueologia i per la cultura romana. Aquesta tasca no s'acaba aquí, l'aula queda a càrrec de l'escola i s'utilitzarà com a mètode per treballar la vida dels romans amb els alumnes de Primària. Per mi, haver escollit l'aula didàctica d'arqueologia com a treball de recerca ha suposat un repte i una experiència. He pogut veure l'emoció en els ulls d'un nen quan trobava un objecte, en les ganes que tenien per fer l'excavació, no podia parar de somriure quan sentia que deien que es volien quedar més estona perquè s'estaven divertint. Les valoracions que han fet els nens han estat molt enriquidores perquè escrivien sobre allò que jo ja havia vist en els seus ulls. En resum, amb aquest treball de recerca he tingut l'oportunitat d'aprendre ensenyant i això és gràcies al seu valor afegit: la part didàctica del treball.

Trobades de Recerca Jove 2009 (25-26)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 27

Treball guanyador d’Educació Secundària Postobligatòria

LA GUERRA CIVIL A PALLEJÀ

NOELIA VILLA IES PALLEJÀ (Pallejà) TUTORA: OLGA VILLAR

ELS DETONANTS DE LA GUERRA Durant els anys anteriors a la República, Espanya vivia una sèrie de problemes que el govern republicà va intentar solucionar sense gaire èxit i que van ser, en gran mesura, els detonants de la Guerra Civil. El problema religiós Abans d’instaurar la República, l'Església gaudia de molt poder a tot l’Estat. Els partits d’esquerres ho veien com un punt negatiu i per això van dur a terme una sèrie de mesures per treure poder a l’òrgan religiós, i per tant separar l’Estat de l’Església. Per començar, les Corts preparen un avantprojecte de Constitució que finalment serà aprovada el desembre de 1931. L'any 1932, un cop aprovada la Constitució, el govern republicà dissol la Companyia de Jesús, s’aproven els matrimonis civils i els divorcis, se secularitzen els cementiris i es prohibeix que els ordes religiosos es dediquin a l’ensenyament per tal de crear un nou sistema d’ensenyament laic. El problema de l’ensenyament i la cultura Quan s’inicià la República, l’índex d’analfabetisme era de més del 30% de la població i la manca d’escolarització era de quasi la meitat de la població infantil. Per posar-hi solució, el govern de la República va crear la Institució de Lliure Ensenyament i la Junta d’Ampliació d’Estudis, a més d'organitzar biblioteques ambulants i missions pedagògiques. Però això no era suficient, ja que després del tancament de les escoles religioses se n’havien d’obrir de noves i la falta de pressupost va frenar aquesta iniciativa. En dos anys, es van crear 13.000 escoles.

El problema regional Durant la República, la Constitució donava la possibilitat de concedir autonomia a aquelles comunitats que ho desitgessin. Catalunya, on sempre hi havia hagut una clara afinitat cap al nacionalisme català, sol·licità aquesta possibilitat. Després d’això, la República accedeix a dur a terme un plebiscit per atorgar-li el tan desitjat estatut d’autonomia, que és favorable en un 90%. Finalment, l’estiu de 1932 l’Estatut català es converteix en llei i es crea la Generalitat. Després d’això, el País Basc començà el procés per rebre l’autonomia que s’aprovarà el 1936. El problema militar L’exèrcit sempre va veure les reformes de la República amb desconfiança. A més, s’hi havia d’afegir la inseguretat envers el projecte d’autonomia catalana. Però aquesta desconfiança era mútua, ja que l’exèrcit era monàrquic i, per tant, la República no tenia la seva lleialtat assegurada. Per fer front a tot això, Manuel Azaña signà una llei l’abril de 1931 que deia que s’admetia la jubilació, amb sou íntegre, de tots els generals i oficials que no volguessin jurar fidelitat a la República, possibilitat que més de la meitat van escollir. D’aquesta manera s’assegurava que l’exèrcit no trairia la República. El problema social Espanya es veu influenciada per la crisi mundial de 1929. També hi havia greus problemes amb els sindicats anarquista i socialista. A tot això s’hi han de sumar un seguit de problemes que assetjaven l'Estat: G G G

Disminueix la producció minera. S’estanca el sector tèxtil i el de la siderúrgia. Augmenta l’atur entre 1931 i 1936.

Trobades de Recerca Jove 2009 (27-29)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 28

La Guerra Civil a Pallejà

Per poder fer front a aquests problemes, es fa una legislació laboral que contemplava, entre altres coses, la jornada laboral màxima, la contractació laboral i la regulació del dret a vaga.

els caps de setmana per fer festa i ballar, i durant uns anys es van dedicar a fer obres teatrals al festival infantil per recaptar fons per passar la guerra.

El problema agrari Aquest era un dels més complicats, ja que el sector agrari era el principal en l’economia del país. L’any 1932 la reforma agrària és aprovada i dicta:

Cap a final d’aquell mateix any es comencen a tenir problemes amb el president de la CNT de Molins de Rei. Aquest home, amb la intenció que la CNT tingui el poder sobre tot el Baix Llobregat, es dedica a venir a Pallejà, un dels únics pobles de la comarca que es troba sota domini de la UGT-ERC, amenaçant tothom perquè s’afiliï a la CNT. En aquella època era normal que tot treballador formés part d’un sindicat. En el cas de Pallejà, la majoria de la gent treballava a Ciments Molins o a la Bòvila. Als Ciments quasi tots els homes estaven afiliats a la CNT, així que els pocs homes que eren de la UGT van canviar-se a la CNT per por de les represàlies d'en Marín. Però en el cas de la Bòvila era tot el contrari, així que els treballadors no van cedir a les amenaces que se’ls proferien.

G G G

L’expropiació amb indemnització de les grans finques que no fossin conreades pels propis amos. L’expropiació de les terres incultivades. L’expropiació dels regadius no regats.

Aquestes terres expropiades per l’Institut de Reforma Agrària eren transferides a les juntes provincials i, des d’aquí, a les comunitats de pagesos. Però aquesta solució també comportà altres problemes a causa de l'oposició dels terratinents expropiats, el caràcter burocràtic de l’Institut, la manca de dades per saber el nombre de terres que pertanyien a un mateix amo i la manca d’estudis previs sobre el rendiment de les terres. En resum, la República va ser molt dura. La convivència entre partits de dretes i d’esquerres, la gran influència dels catòlics i la monarquia i tots els altres problemes que hi havia a l’Estat creen un clima social molt tens. Com a conseqüència d’aquest caos, un sector de l’exèrcit, encapçalat pel general Francisco Franco, intenta dur a terme un cop d’estat contra el govern de la República el 17 de juliol de 1936. Però aquest cop fracassa i d’aquesta manera comença la Guerra Civil espanyola.

CRONOLOGIA DEL FETS, LA GUERRA A PALLEJÀ 1936 El 16 de juliol de 1936 l'Ajuntament republicà del poble es reuneix per última vegada. Dos dies més tard, el 18 de juliol, arriben al poble uns milicians de Terrassa, Molins de Rei i l'Hospitalet i calen foc a l’església. A causa d'això, els dos capellans del poble són amagats. Un d'ells aconsegueix fugir a Barcelona amb l'ajuda d'una dona del poble, en canvi, el capellà més jove és amagat en una casa, on diu missa. Com a conseqüència d’això, es crea el Comitè Revolucionari, que s'instal·là al castell, que aleshores era de la UGT, format pels homes del poble de la UGT, de l'Esquerra Republicana, de la CNT i dels Rabassaires, que té com a funció defensar el poble de qualsevol amenaça. El 30 d’agost a Pallejà es creen dues associacions de teatre. Aquest fet no tindria importància si no fos perquè marca les diferències entre la gent del poble. Tots dos grups es reunien

1937 Al gener de 1937 es crea el PSUC, que s’uneix a la UGT. Dos mesos més tard s'expropià la fàbrica de tints Salvant i es crea la Cooperativa Auxiliar de la Indústria Tèxtil. Al maig, l'atur comença a ser un problema, així que se sol·licita a la Generalitat dur a terme unes obres per construir clavegueres i, així, oferir llocs de treball als homes del poble. Aquest mateix mes, l’amenaça que havia proferit Marín a la trobada que va tenir amb la gent del comitè l’any anterior es fa realitat. El dia 5, treballadors de la Bòvila s’adonen que a Molins de Rei hi ha molt de moviment i molts milicians n’entren i en surten. La desconfiança fa que s’avisi tot el poble perquè es mobilitzi i dugui al castell, seu del comitè, totes les armes que pugui. Quan arriben els milicians des de Molins, el cap comarcal del Baix Llobregat de la CNT-FAI intenta fer presos dos nois que tornaven de fer guàrdia i, d’aquesta manera, comença el primer foc. Però un noi de Molins aconsegueix escapar i avisar els milicians dels altres pobles que s’uneixin al tiroteig de Pallejà. Desprès d’una pausa on els dos fronts intenten arribar a una acord fallit, comença una segona tongada de trets, però aquesta vegada Pallejà es troba en desavantatge, així que uns quants homes del poble, entre els quals hi ha l’alcalde, són capturats i duts cap al castell de Molins de Rei. Durant uns dies, Pallejà està sota domini de la FAI, fins que la Guàrdia d’Assalt de València, que va en direcció Barcelona, passa pel poble i els de la CNT decideixen deixar anar els presos per no tenir problemes. D’aquesta manera, la pau tornà al poble. Al més de juny, quan tot ha tornat a la normalitat en l’àmbit polític, l'alcalde del poble fa imprimir paper moneda, que repartirà per tot el poble. Aquest paper s’utilitzarà fins que acabi la guerra, quan els franquistes el canviaran per moneda normal.

Trobades de Recerca Jove 2009 (27-29)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 29

La Guerra Civil a Pallejà

1938 L’únic fet de rellevància de 1938 és la dimissió de C. M. del seu càrrec d’alcalde. Al juny puja un nou alcalde, J. M. V. , president de la UGT Pallejà, que aviat serà substituït per J. G., que serà alcalde fins que finalitzi la guerra. Altres fets que també passen al poble són els actes en benefici dels soldats del front al gener i, a mitjan any, la manca de feina i els problemes sanitaris. A més, les comunicacions amb Barcelona se’n ressentiren a causa de la reducció d’horaris de la companyia ferroviària. 1939 El dia 9 de gener el comitè té la seva última reunió. El dia 25 del mateix mes els franquistes entren al poble i detenen tots els del comitè, que seran condemnats a 30 anys a la presó de San Miguel de los Reyes. Amb l’entrada dels franquistes a Pallejà també escullen nous membres per a l’Ajuntament. D’aquesta manera, la guerra es dóna per finalitzada al poble.

CONCLUSIONS (extretes de les entrevistes) Un cop finalitzat el treball, és evident que Pallejà va ser un poble on no hi va haver grans problemes durant la guerra. Exceptuant l’enfrontament amb Marín, no hi va haver més conflictes. Una de les conclusions que he tret del treball és la diferència que suposava ser home o dona. Els homes marxaven al front i en general estaven més assabentats de les diferències polítiques entre un bàndol i un altre. A més, tan sols els homes intervenien directament en política, ja que el comitè revolucionari i els membres dels diferents partits i associacions polítiques eren només homes.

D’altra banda, la dona es quedava a casa, treballant i tenint cura de la família mentre el marit o els fills eren al front. Una altra conclusió a què he arribat és el buit d’informació que tenia tothom respecte de la situació del país i les causes de la guerra. També la poca importància que es donava a la situació general del país, quan al mateix poble es patien les amenaces de les poblacions veïnes i dintre de la família les misèries i les angoixes de no saber com estan els teus o de passar gana cada dia sense poder fer-hi res. També es important esmentar l’estat de por general que es vivia, no saber què hi havia fora o què podia passar l’endemà. Respecte de la situació laboral dels entrevistats, a Pallejà quasi tothom treballava al camp i això va fer que la gana no fos un problema tan gran com en altres llocs i que, per tant, no hi haguessin casos d’estraperlo per satisfer les necessitats bàsiques. El que més m’ha cridat l’atenció i que trobo important va ser el pacte veïnal de protecció. Mentre que en altres pobles hi va haver baralles i malentesos entre veïns, a Pallejà es va crear el Comitè Revolucionari, que es va dedicar a defensar tot el poble i, gràcies a això, no hi va haver represàlies ni morts al poble. Però aquesta ajuda no era només en l’àmbit de la protecció. Quan algú es trobava sense res per sobreviure, com ara les famílies que van quedar sense cartilla de racionament, els veïns procuraven donar-li part de les seves provisions per poder anar tirant. Per tot això, crec que Pallejà va ser un poble bastant tranquil, on tothom va posar de la seva part per fer aquesta experiència una mica menys dura i trista.

Trobades de Recerca Jove 2009 (27-29)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Pรกgina 30

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 31

Treball guanyador d’Educació Secundària Postobligatòria

LA IMMIGRACIÓ A ESPARREGUERA: REALITATS I VIVÈNCIES ANNA GINÉ LAIA SOLER IES EL CASTELL (Esparreguera) TUTORA: ESTRELLA CID

OBJECTIUS •

•

• •

Fer una síntesi de les migracions a l’àmbit mundial (causes generals, dades, migracions al llarg de la història...). Tenir constància dels processos que han de seguir els immigrants per realitzar l’arribada a Espanya, i més endavant per empadronar-se al municipi. Saber quines ajudes ofereix el poble d’Esparreguera i conèixer les entitats que hi ha dirigides al col·lectiu immigrant. Conèixer l‘opinió del poble sobre els immigrants. Fer un estudi sobre la població immigrant escolaritzada a l’ESO i al Batxillerat dels centres d’Esparreguera i comparar els resultats amb les dades del cens de l’Ajuntament de la vila. Identificar el perquè dels resultats que s’obtindran relacionant-los amb el marc teòric (primer objectiu). Conèixer i aproximar-se a les vivències dels immigrants del poble d’Esparreguera i entendre la seva realitat.

PROCÉS DE RECERCA Es fa una contextualització entorn de les migracions a nivell mundial, els tràmits per a l’entrada a Espanya mitjançant una recollida bibliogràfica de dades. A continuació, es realitza un treball de camp: visitar les insti-

tucions del poble i, a partir del mètode d’investigació de l’enquesta, arribar a la realitat i les vivències del col·lectiu immigrant escolaritzat a Esparreguera als centres d’ESO i Batxillerat.

Prèvia agrupació dels immigrants Abans de realitzar les enquestes, era necessari agrupar els immigrants, tot classificant-los en el que vam anomenar els grans grups culturals (TAULA 1). Per a la seva realització, aquestes agrupacions estan basades en la situació geogràfica dels diferents països de procedència de cada immigrant, entre d’altres elements de cohesió realment significatius: la religió, que és un factor important de la cultura que unifica països com el Marroc i Pakistan; la seva història, que ha unit territoris llunyans i separat territoris pròxims (com és el cas de l’antiga URSS que se separa de l’Europa occidental o Marroc i Pakistan, que malgrat la seva distància, durant la Història han format part d’un mateix imperi musulmà); el PIB per càpita, que remarca l’estatus socioeconòmic de cada grup i forma part de les seves característiques, i la llengua, que també forma part de la cultura i és definitiva a l’hora d’estudiar la seva integració. A més, s’han considerat altres variables: els països de la Unió Europea, l’ISF (Índex Sintètic de Fecunditat), les grans àrees culturals mundials, l’IDH (Índex de Desenvolupament Humà) i les religions mundials.

Trobades de Recerca Jove 2009 (31-35)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 32

La immigració a Esparreguera

L’ ENQUESTA

Sexe: Home Dona

Edat: __ __ anys

Procedència _________________________ Religió _________________________ Quants germans tens? 0 1 2

4 5 6 7 >7

Quants sou a casa vostra? 1 - 2 3 - 5 6 - 8 9 - 11 > 11 Has nascut aquí? Sí No Quant temps fa que vius a Esparreguera? ____________ Com vas arribar aquí?__________________________________________________ Motiu d’arribada: ______________________________________________________ Ordre d’arribada (en cas de familiars) ______________________________________ Per què a Esparreguera?________________________________________________ A quin institut vas? IES el Castell IES el Cairat Escola cooperativa el Puig Hi ha algun tipus d’atenció especial per a tu a l’institut? Sí Quina? ( _____________________________________ )

Completa la taula: L’entens

Treballes?

El parles

L’escrius

CATALÀ CASTELLÀ EL TEU IDIOMA

Sí No En un futur, aspires treballar de... _______________________________________ Has estat o estàs dins d’una organització d’acollida d’Esparreguera? Sí

No Quina? _______________________________________

Fas algun extraescolar? Sí

Quin? ____________________________ No

Et relaciones amb... Principalment amb persones del meu lloc de procedència Principalment amb persones d’aquí Persones del meu lloc de procedència i d’aquí Ets sents bé aquí? Sí Sovint De vegades En poques ocasions No _____________________________________________________________________ A quin barri vius? _____________________________________________________

Trobades de Recerca Jove 2009 (31-35)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 33

La immigració a Esparreguera

T’agrada el poble? Molt Força Regular Poc Gens Què hi trobes a faltar? Acadèmies d’idiomes Organitzacions socials Serveis d’informació Llocs d’acollida Sanitat Educació Seguretat i justícia Cultura (teatre, música...)

Netedat, reciclatge Parcs i jardins Llocs de lleure Modernització d’infraestructures Transport i comunicacions Botigues (comerç) Festes i celebracions Treball i formació

Sobre la teva família... Vius... en una casa en un pis en un dúplex altre:_______________ Quantes habitacions té? 1 2 3 4 5 ó > 5 Ordinadors... 0 1 2 3 ó > 3 TV... 0 1 2 3 ó > 3 Quan estan més contents els teus pares? _______________________________ ___________________________________________________________________ Què és el que els preocupa més? ______________________________________ ___________________________________________________________________ En qui confien més els teus pares?_____________________________________

De qui desconfien?__________________________________________________

En un futur, voldràs... Seguir aquí Retornar al país d’origen Anar a viure a un altre lloc

Trobades de Recerca Jove 2009 (31-35)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 34

La immigració a Esparreguera

TAULA 1 Països…

...araboislàmics

...tenir un PIB molt variat segons el país.

PIB Qatar: 84.833,174 $

...parlar llengües afroasiàtiques de tipus aràbic entre d’altres (grau de comprensió nul).

PIB Marroc: 4.385,171 $ PIB Afganistan: 781,381 $

...de l’est d’Europa

...tenir una zona amb un PIB entre 15.000 $ - 30.000 $ (zona més pròxima a Occident) i una altra PIB Eslovènia: 28.848,256 $ amb un PIB entre 5.000 $ - 15.000 $ (zona més pròxima a Orient). PIB: Rep. Txeca: 25.764,79 $ ...parlar llengües indoeuropees de tipus romànic, bàltic i eslau (grau de comprensió notable o nul). PIB: Ucraïna: 7.531,85 $ ...tenir un PIB entre 3.000 $ - 15.000 $

PIB Xile: 14.673,11 $

...llatinoamericans ...parlar llengües indoeuropees de tipus romànic (espanyol i portuguès) (grau de comprensió PIB Perú: 8.383,291 $ excel·lent). PIB Bolívia: 4.200,535 $ ...tenir un PIB entre 0 $ - 5.000 $ exceptuant Botswana i Sud-Àfrica.

...subsaharians

...de l’est asiàtic

...parlar llengües afroasiàtiques de tipus etiòpic entre d’altres (grau de comprensió nul) i llengües pròpies dels seus colonitzadors (francès, anglès, espanyol...) (grau de comprensió notable).

PIB Botswana: 17.779,464 $ PIB Sud-Àfrica: 10.233,996 $ PIB Zimbabwe: 188,43 $

...tenir un PIB entre 1.000 $ - 5.000 $ exceptuant Japó, Corea del Sud i Hong Kong (>30.000 $) i PIB Japó: 34.743,489 $ Birmània, un dels països més pobres del món. PIB Índia: 2.886,07 $ ...parlar llengües sinotibetanes, indoeuropees de tipus indoiranès, llengües aïllades (grau de comprensió nul) i llengües pròpies dels seus colonitzadors (anglès, francès...) (grau de comprensió PIB Birmània: 5,405 $ notable) ...tenir un PIB entre 15.000 $ - >30.000 $

PIB Luxemburg: 83.456,011 $

...occidentals i del ...parlar llengües indoeuropees de tipus romànic, germànic, cèltic i hel·lènic (grau de comprensió PIB EUA: 46.541,179 $ primer món notable). PIB Espanya: 30.764,512 $

CONCLUSIONS Destaquem les conclusions principals: La immigració d’Esparreguera té una majoria de marroquins (42% dels immigrants). El rol de cap de família que protagonitzen els homes provoca que el 70% siguin immigrants de sexe masculí: són ells els qui arriben aquí a treballar, obtenen diners, envien remeses i reagrupen la família. En segon terme, predominen els llatinoamericans. Són les dones de forma predominant les que envien diners als familiars del país d’origen, on sovint hi deixen els fills a càrrec d’altres dones de la família per intentar un reagrupament passat un temps. Comparant les dades que hem obtingut sobre procedència amb les del cens, s’observa que els percentatges coincideixen o varien lleugerament. Aquesta pràctica coincidència dóna a les nostres dades una gran fiabilitat. La distribució als barris és desigual en funció del preu dels habitatges, de la morfologia del barri i de la proximitat i accessibilitat al centre i als serveis. Després de la nostra experiència de recerca i relació amb les

persones de l’àmbit de la immigració, podem confirmar que els recursos i serveis que posa en marxa el nostre poble són acollidors. Els enquestats àrabs van situar com a primer motiu de satisfacció dels pares “els estudis”. La segona causa de felicitat i la primera de preocupació és l’economia i la feina: recordem que a moltes famílies els és molt difícil fer front a les despeses a causa de la seva economia. Anomenem també el motiu de preocupació “del mal comportament”: pren importància conjuntament amb la jerarquia, tan clarament marcada dins de les famílies i dins de la seva societat, el respecte cap a aquesta jerarquia és fonamental. Del col·lectiu de l’Europa de l’est ressaltem com a primera raó de felicitat la “del bon comportament” (civisme, respecte, bona educació...). Esmentem el motiu de preocupació “dels estudis”, ja que les persones que provenen d’aquesta zona, tal com ens hem trobat, presenten tant ells com els seus pares un nivell d’estudis elevat i coneixements d’altres àmbits: musical, artístic. Del grup llatinoamericà, puntualitzem dos motius de preocupació: drogues i seguretat, tal com s’aprecia en els motius de la immigració/emigració anteriorment esmentats. Els motius de preocupació dels

Trobades de Recerca Jove 2009 (31-35)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 35

La immigració a Esparreguera

enquestats de l’Europa occidental són la salut i el benestar de la família. Aquests motius es deuen al fet que no mostren les mateixes carències que apareixen en les històries d’altres col·lectius i aquestes són les de major rellevància en la seva situació actual. Els grups procedents dels països iberoamericans, araboislàmics i de l’Europa de l’est consideren la família el suport de més confiança, ja que és el nucli essencial i configura la xarxa social i cultural més propera a la societat d’origen: els seus valors, les seves tradicions, la manera d’entendre la vida, el possible suport davant dificultats de qualsevol tipus. Els marroquins: molts d’ells, la majoria noies, confessen que els pares desconfien d’elles mateixes, a més, reconeixen que també desconfien dels fills grans, la majoria, també noies. La desconfiança dels ideals socials de la nostra cultura respecte l’educació de la dona (igualtat de drets, llibertat sexual...) i la possibilitat que les filles creixin amb aquests “mals” referents essent un motiu de vergonya per a la família, fa d’això un motiu de desconfiança per a les per-

sones de cultura islàmica. En el cas dels llatinoamericans, aquest motiu de desconfiança es trasllada als nois, segurament en connexió amb els motius pels quals van immigrar: la delinqüència i les drogues, ja que tenen expectatives d’una vida diferent per als seus fills.

FONTS DOCUMENTALS ENCICLOPÈDIA (1990). Nova Enciclopèdia Temàtica: Geografia. Barcelona: Planeta (volum 5). ISBN 84-3208935-4 INFORME (2003). IRES. Pla comarcal d’integració dels immigrants del maresme: Estudi prospectiu d’immigració (síntesi). INFORME (2006). UNFPA. Estat de la Població Mundial. CENS (2008). AJUNTAMENT D’ESPARREGUERA. Cens. WEB. XARXA DE MUSEUS DE LA IMMIGRACIÓ. Museu de la Immigració a Catalunya. [en línia]. Disponible a Internet: http://www.mhic.cat

Trobades de Recerca Jove 2009 (31-35)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Pรกgina 36

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 37

AUDITORIA MICROBIOLÒGICA A ESPARREGUERA MARINA XICOLA MARTÍNEZ IES EL CASTELL (Esparreguera) TUTORA: YOLANDA EITO

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS Aquest treball sobre microbiologia ambiental pretén ser una aproximació a les formes de vida microscòpiques més usuals que podem trobar en diferents instal·lacions d’ús públic, les tècniques microbiològiques que s’utilitzen per a estudiar-los (tincions, presa de mostres, observació al microscopi...), i els factors que poden determinar-ne la presència. Es va fixar com a objectiu principal de l’estudi la realització d’una auditoria microbiològica a diverses instal·lacions públiques d’Esparreguera. Tenint en compte l’existència d’una flora bacteriana pròpia de la pell humana, juntament amb el fet que els usuaris poden ser vectors transmissors de microorganismes de l’ambient (roba, sabates...) i, d’altra banda, que en la neteja d’instal·lacions públiques es fan servir productes biocides, es van elaborar les següents hipòtesis de treball: 1. Hi ha una relació directa entre l’afluència d’usuaris i la presència de microorganismes, tant quantitativament com qualitativament. 2. L’ús de desinfectants i la seva regularitat eviten el creixement de microorganismes. Per tal de comprovar aquestes hipòtesis es va dissenyar un procediment experimental. El treball de camp es va fer durant els mesos de juny i juliol, així com els cultius, que es van dur a terme al laboratori de l’IES El Castell. Una vegada finalitzat el treball experimental, es van contrastar els resultats consultant les especialistes Josefina Martínez1 i Concepció Aiguadé2. Cal agrair la col·laboració 1

Doctora en Biologia. Departament de microbiologia. UB

Directora tècnica dels laboratoris d’anàlisi microbiològic COBAC

de les microbiòlogues anteriors i dels responsables de les instal·lacions estudiades, entre altres J. Vallverdú i Jordi Térmens. També s’ha realitzat una pàgina web per tal de donar més difusió al treball, disponible a: http://www.ieselcastell.net, així com a la pàgina següent (finalistes 12è concurs de webs de ciència): http://www.xtec.cat/escola/ web_cien/12edicio/treballs.htm

METODOLOGIA En primer lloc es van triar els centres objecte de l’auditoria, un total de cinc instal·lacions representatives d’Esparreguera: la piscina de Can Pasqual, el poliesportiu municipal, l’institut de secundària El Castell, l’escola bressol Coloraines i la residència d’avis de Can Comelles. Seguidament es van determinar els tipus de medis a analitzar, en aquest cas es van realitzar controls microbiològics de superfícies i de l’aire ambiental. De cada control se’n van fer dues rèpliques, que era el màxim assolible amb els recursos disponibles. La presa de mostres es va realitzar amb plaques de contacte i laminocultius, en el moment d’obrir les instal·lacions (acabades de netejar) i al final del matí. Aquestes mostres s’han pres de superfícies susceptibles d’estar en contacte directe amb els usuaris (mostradors o taules, seients o terra en cada cas). Alguns del materials emprats han estat: plaques de contacte per a bacteris aerobis (Agar amb Tween Lecitina) i fongs (Agar Glucosa Sabouraud amb cloranfenicol), laminocultius per a aerobis (PCA i TTC) i per a fongs (rosa bengala i cloranfenicol ).

Trobades de Recerca Jove 2009 (37-40)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 38

Auditoria microbiològica a Esparreguera

PROCEDIMENT DE PRESA DE MOSTRES DE SUPERFÍCIES

• •

Destapar la placa i observar que no presenta contaminació ni deshidratació. Subjectar pels extrems la placa (placa de contacte) o flexionar 90º el laminocultiu i prémer sobre la superfície que s’ha d’analitzar. Incubar a l’estufa de cultius durant 48 hores a 37º C. Comptar el nombre de colònies o fongs que han crescut en cada cas per unitat de superfície (25 cm2), anotar com a UFC (unitats formadores de colònies) i registrar-ne els resultats.

CONCLUSIONS En general hem trobat el que ens esperàvem: partint d’un baix nombre d’UFC en el moment d’obrir les instal·lacions, trobem que han augmentat en repetir el mostreig d’una manera significativa, a causa de l’ús per part dels usuaris, que serien els responsables d’aquesta diferència. Sobre els resultats obtinguts de les diferents superfícies, podem afirmar que: •

Allà on s’aprecia una contaminació notable de fongs al terra/taula (segones mostres de la residència), es dóna la manca d’ús de productes desinfectants o bé poc eficaços. • De les analítiques realitzades als seients només s’observa un augment en la presència de fongs a l’escola bressol, fet que es correspon amb l’edat dels usuaris (aporten molts més microorganismes). A la piscina, en canvi, hem trobat un nombre quasi negligible de fongs, fet que podem associar a una bona higiene antifúngica. • Si fem la ponderació dels nostres resultats per a 20 cm2, amb l’objectiu de contrastar-los amb els valors guia aconsellats (10 UFC/20 cm2), en alguns casos se superen lleugerament, encara que no es poden considerar rellevants, tenint en compte el baix nom bre de rèpliques realitzades. Sobre els resultats obtinguts de l’anàlisi de la qualitat de l’aire, podem afirmar que: •

De les analítiques de mostres bacterianes del medi aeri, se n’extreu que la renovació de l’aire és la responsable d’haver trobat menys UFC a la piscina i al poliesportiu, ja que aquestes instal·lacions disposen de sistemes de ventilació específics, a diferència de les altres tres, on se n’ha trobat més.

•

Les mostres de fongs ens indiquen que el nombre d’espores a l’aire no és significatiu, ja que en general els valors obtinguts són força baixos. • Si es fa el contrast amb els valors guia acceptables, en cap cas arriben a les 80 UFC/m3; tenint en compte que el valor guia màxim per a instal·lacions públiques és de 300 UFC/m3, la qualitat de l’aire es pot considera bona. Gràcies al recompte qualitatiu de les colònies també es pot fer referència a quines són més habituals: •

Seients: el nombre més alt de colònies bacterianes diferents correspon al poliesportiu i a l’escola bressol, i el tipus de colònia més cops registrada ha estat la blanc lluent i la blanc granulada, i en menys freqüència la groc lluent (aquesta última molt abundant sobretot al poliesportiu i a la piscina). • Taules: les més freqüents a l’escola bressol i a la residència han estat les de color blanc i blanc pur. • Terra: altre cop les de color groc lluent, tant a la piscina com al poliesportiu, i també la blanc lluent. En general, les tres espècies bacterianes majoritàries han estat la blanc lluent, la blanc granulat i la groc lluent, ja que apareixen gairebé a totes les instal·lacions i en un nombre elevat. Es tracta de bacteris aerobis mesòfils, i seria interessant determinar l’espècie a la qual corresponen. Vam poder comparar els nostres resultats amb els de la piscina de Can Pascual. Els resultats indicaven un bon nivell d’higiene per a fongs filamentosos i llevats, i un cert grau de contaminació de bacteris aerobis mesòfils en superfícies del terra, encara que dins dels valors permesos. Les tres preses de mostres es mantingueren a 25º C, durant 5 dies els fongs i 48 hores els bacteris (aquests últims a 31º C). Aquests resultats coincidien en general amb els realitzats al nostre estudi. Finalment cal indicar que s’han complert les hipòtesis plantejades a l’inici del treball:

•

Sí que hi ha una relació directa entre l’afluència d’usuaris i la presència de microorganismes, tant quantitativament com qualitativament. • L’ús de desinfectants i la seva regularitat no eviten totalment l’aparició de microorganismes. En aquest cas, la hipòtesi inicial no es compleix totalment, encara que s’ha comprovat que l’ús d’aquestes substàncies sí que limita el creixement de microorganismes i en redueix el nombre.

Trobades de Recerca Jove 2009 (37-40)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 39

Auditoria microbiològica a Esparreguera

FONTS D’INFORMACIÓ SAURET I HERNANDEZ , M. (1984). Microscòpia. Barcelona: Publicacions i edicions de la UB. 84-7528-142-7 BROCK , D. I MADIGAN, T. I M. (1991). Biology of microorganisms. Estats Units. Prentince Hall. 0-13-083817-9 INGRAHAM, J. I C. Introducción a la microbiología. Barcelona, 1998. Reverté. (ISBN: 84-291-1869-1) CONESA FERNANDEZ-VICTORIA , V. Auditorías medioambientales. Madrid, 1997, MundiPrensa (ISBN: 84-7114-697-5) DEPARTAMENT DE MICROBIOLOGIA. FACULTAT DE FARMÀCIA.

UNIVERSITAT DE SALAMANCA. Historia de la microbiologia. Dr. Pedro F. Mateos. Consultat a juliol del 2007, disponible: http://coli.usal.es/web/educativo/micro2/tema01.html DEPARTAMENT DE MICROBIOLOGIA. FACULTAT DE FARMÀCIA. UNIVERSITAT DE SALAMANCA. La célula procariótica. Dr. Pedro F. Mateos. Consultat agost 2007, disponible: http://coli.usal.es/Web/educativo/micro2/tema03.html#a nchor93137

RESULTATS

Trobades de Recerca Jove 2009 (37-40)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

PĂĄgina 40

Auditoria microbiolĂ˛gica a Esparreguera

Trobades de Recerca Jove 2009 (37-40)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 41

ESTUDI DE LA SUCCESSIÓ ECOLÒGICA A MONTSERRAT SOFIA SÁNCHEZ TERRONES IES EL CASTELL (Esparreguera) TUTORA: YOLANDA EITO

INTRODUCCIÓ Aquest treball neix de l’interès d’aprofundir en les conseqüències dels incendis forestals sobre els nostres boscos i en la seva possible recuperació.

- Utilitzar tècniques de treball de camp adients a l’estudi en qüestió. - Comprovar sobre el terreny les diferents etapes de la successió vegetal després d’un incendi. - Conèixer les institucions que s’encarreguen de vetllar per la conservació dels nostres boscos.

La idea inicial del treball era realitzar un estudi florístic sobre les plantes que creixen després d’un incendi, observant si es donaven les diferents etapes de la successió vegetal. Finalment, es va ampliar la recerca fent una comparativa entre zones incendiades orientades al Sud o al Nord.

Un cop definits els objectius i les hipòtesis de partida, es va elaborar un pla de recerca seleccionant la metodologia de camp més adient així com les parcel·les d’estudi, amb diferents orientacions però amb un biòtop i vegetació similars.

Després de consultar diverses fonts sobre les diferents etapes de successió vegetal i la recuperació del bosc cremat (Margalef i Prat), es van establir les següents hipòtesis:

A més a més, s’ha realitzat un herbari (adjunt al treball) de les espècies seleccionades com les més habituals, tenint cura de no malmetre l’entorn.

1. Si no hi ha reiteració d’incendis i altres factors, el bosc mediterrani de la zona estudiada pot començar a regenerar-se a partir dels 20 anys de l’incendi. 2. Hi ha relació entre l’orientació del bosc i la seva composició florística. 3. Hi ha diferències entre la successió que es doni a l’orientació Sud i a la Nord, al menys en el temps de regeneració.

OBJECTIUS Els objectius del treball, paral·lelament a la recerca d’informació portada a terme, són: - Estudiar la flora de la zona i els sistemes de classificació d’espècies.

METODOLOGIA En aquest treball s’ha optat pel mètode florístic de Zuric– Montpeller basat en l’estudi de la composició d’espècies i que consta de dues fases: Fase analítica a) Localitzar l’àrea que s’ha d’inventariar: consisteix a identificar quina és la zona que es vol estudiar. Es van visitar diverses zones cremades dins el terme de Collbató. Es van triar aquelles amb fàcil accés i representativitat (Serra de Rubió). b) Homogeneïtat de la parcel·la: s’ha de garantir que la parcel·la és homogènia tant pel que fa a les condi-

Trobades de Recerca Jove 2009 (41-44)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 42

Estudi de la successió ecològica a Montserrat

cions microclimàtiques i geomorfològiques com pel que fa a la vegetació. En el nostre cas, es van triar dues parcel·les orientades al nord i dues de solell, totes amb similars característiques i pendents. c) Mida de la parcel·la: la superfície escollida per inventariar ha de ser prou significativa, és a dir, d’àrea igual o superior a l’àrea mínima (mínima superfície en la qual, teòricament, trobem les espècies representatives de la comunitat que volem definir). Com que es tracta de comunitats forestals, s’aconsella una àrea mínima entre 50 i 100 m2. La mida de la parcel·la escollida ha estat finalment de 100m2. d) Dades físiques de la localitat inventariada: per a cada estació es van definir els paràmetres següents: • • • • •

Localització geogràfica (topònim, municipi, itinerari...) Altitud Exposició Pendent Natura del substrat

Fase sintètica S’explica el procediment pel mostreig de camp així com les taules utilitzades per recollir les dades de camp: • • • •

Comparació dels inventaris Agrupació en taules homogènies Selecció de les espècies característiques Presentació de les taules definitives: Taules detallades (espècies amb els seus índexs d’abundància dominància i sociabilitat)

A l’hora d’agafar dades s’ha distingit entre estrat arbori, arbustiu i herbaci. També s’ha anotat el nombre d’individus que hi ha de cada espècie, l’abundància i la sociabilitat així com el diàmetre i l’alçada.

CONCLUSIONS Pel que fa a l’abundància d’espècies, com ja hem indicat, és el pi blanc l’espècie dominant a l’estrat arbori, tant en les parcel·les orientades al nord com al sud; la diferència la trobem en els altres arbres acompanyants: alzina i oliveres a l’orientació sud i alzines i roures a la nord, la qual cosa es correspon amb les diferents adaptacions al grau d’humitat. Continuant amb l’estrat arbustiu, les parcel·les orientades al sud presenten majoritàriament romaní i garric, mentre que a les orientades al nord, el matabou és l’arbust més important. Aquest arbust no només presenta facilitat per rebrotar després dels incendis, sinó que és un dels arbustos típics del sotabosc dels alzinars, la qual cosa fa pensar que ens

trobem en etapes més avançades de la successió a les parcel·les de la cara nord, més a prop d’arribar a un alzinar com a clímax de la mateixa. Les parcel·les orientades al sud presenten més aviat etapes intermèdies, representant millor el perfil d’un bosc mixt amb dominància del pi blanc. També s’observa aquesta tendència en analitzar els índexs de diversitat, que malgrat ser similars, són superiors a les parcel·les orientades al nord. Vist això podem concloure respecte de les hipòtesis inicials del treball que són correctes perquè: - El bosc mediterrani sec de muntanya mitjana es troba ja en etapes avançades de la successió passats 20 anys de l’incendi, i si no es donen reiteracions pot regularse i autoregenerar-se per si mateix. - La composició florística d’aquests boscos varia segons l’orientació, si bé no en les espècies dominants (matabou, garric, pi blanc, romaní, etc.), sí en les acompanyants (arboç, aladern, alzina, roure, etc). - Hi ha diferències entre les etapes de la successió vegetal i l’orientació de la parcel·la. Pel que fa al grau de recobriment de les espècies i la maduresa assolida sembla que la regeneració es produeix de forma més ràpida a la cara nord tot i que caldria realitzar més repeticions per estar-ne del tot segurs i poder confirmar aquest punt. Les tasques futures que s’haurien de portar a terme a partir d’aquest treball són: - Augmentar el nombre de parcel·les sota estudi per confirmar que l’índex de diversitat varia substancialment en la zona mediterrània i, en concret, a la Serra de Rubió. - Realitzar un estudi dendrocronològic per relacionar el clima de la zona amb els anells dels arbres i obtenir així informació sobre els processos ecològics, mediambientals i històrics.

FONTS D’INFORMACIÓ DE BOLOS O., VIGO, J. (1990). Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3. MARGALEF, R. (1982). Ecologia. Barcelona: Omega. 84-2820405-5. PLANA E. (2004). Incendis forestals, dimensió socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc. Solsona: Xarxa ALINFO. L-501/2004. CENTRE DE RECERCA ECOLÒGICA I APLICACIONS FORESTALS.

Trobades de Recerca Jove 2009 (41-44)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 43

Estudi de la successió ecològica a Montserrat

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. Inventari ecològic i forestal de Catalunya. Mètodes. GRACIA , C,. BURRIEL , J.A., IBANEZ, J., MATA , T., VAYREDA , J. (2004). Consultat a Juliol del 2007, disponible a: http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/ Metodes/Index.htm XARXA TELEMÀTICA EDUCATIVA DE CATALUNYA. Els ecosistemes. Consultat a Juny 2007, disponible a: http://www.xtec.cat/~dnavarr7/ecoweb/ecofunc.htm EDU365. LABORATORI VIRTUAL PER ALS ESTUDIANTS DE BATXILLERAT. Successió ecològica. Belén Garcia. Consultat a Juny

Croquis de distribució N1 (transsecte S/N)

2007, disponible a:http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/Lab_bio/glossari_bio.htm#Successi%F3%20ecol%F2gica ESTADÍSTIQUES D’INCENDIS. Generalitat de Catalunya. Darrera actualització 25 de setembre del 2006. Consultat el 12 de Novembre del 2007. Disponible a: http://www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incen dis/bdd_estadistiques.jsp

RESULTATS

Mapa de recobriment N1 (10x10m)

Trobades de Recerca Jove 2009 (41-44)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

P谩gina 44

Estudi de la successi贸 ecol貌gica a Montserrat

Croquis de distribuci贸 S1 (transsecte S/N)

Mapa de recobriment S1 (10x10m)

Trobades de Recerca Jove 2009 (41-44)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 45

PLANTES MEDICINALS, AROMÀTIQUES I ÚTILS A MARTORELL SILVIA GUERRERO ALEJANDRO DÍAZ IES POMPEU FABRA (Martorell) TUTOR: FRANCESC PÉREZ

1. ANTECEDENTS A Catalunya hi ha pocs antecedents etnobotànics, només hem trobat els realitzats pel Departament de Botànica de la Facultat de Farmàcia en diferents àrees de Catalunya: vall alta del riu Ter (Rigat et al., 2007), reserva del Montseny (Bonet i Vallès, 2007; Bonet i Vallès, 2003), Pallars (Agelet i Vallès, 2003; Agelet i Vallès, 2001), Alt Empordà i les Guilleries (Bonet et al., 1999), La Segarra (Raja et al., 1997) i la vall del riu Tenes (Bonet et al., 1992). No s’han trobat altres publicacions d’etnobotànica a Catalunya i no n’hi ha cap de la comarca del Baix Llobregat.

2. OBJECTIUS 2.1. Els objectius generals són: 1. Donar a conèixer el patrimoni científic, lingüístic, històric i cultural en el camp de les plantes medicinals, aromàtiques i útils en relació amb el terme municipal de Martorell. 2. Conèixer quines plantes medicinals, aromàtiques i útils ha utilitzat la població de Martorell, tot indicant les plantes emprades actualment, mitjançant enquestes i altres fonts bibliogràfiques. 3. Conèixer la flora aromàtica de la població de Martorell, ja que bona part era usada per la població en el segle XIX i algunes encara avui. 4. Proposar itineraris per a la descoberta de les plantes medicinals, com l’itinerari des de la vila de Martorell fins al Castell de Rocafort, situada també al municipi de Martorell. 2.2. Els objectius específics són: 1. Realitzarem un estudi microscòpic per identificar

inequívocament les drogues vegetals pels seus elements diagnòstics microscòpics, a través de fotografies fetes amb preparacions pròpies, i establirem les bases del control de qualitat, basant-nos quan sigui possible en la Real Farmacopea Española o en altres fonts. Cal centrar la importància del treball en la manca d’informació existent en format fotogràfic sobre els elements diagnòstics de les drogues vegetals. 2. Conèixer la cultura de la població i recuperar el coneixement popular de les plantes medicinals i els seus usos abans de la seva desaparició. Aquest estudi, mitjançant 100 enquestats, ens permet conèixer l’estat de la qüestió a Martorell i rodalia. 3. Establir una base de dades de les plantes trobades a l’àrea del Castell de Rocafort per tenir una visió general de les propietats d’aquestes plantes, segons la Real Farmacopea Española.

3. MATERIALS I MÈTODES 3.1. Itinerari del castell de Rocafort per a l’obtenció de les mostres vegetals El castell de Rocafort es troba dalt d’un turó, a 180 metres de latitud respecte del camí de Martorell que va a Gelida. En aquest turó del Baix Llobregat s’hi poden trobar més de 100 plantes considerades medicinals en la cultura popular i moltes d’elles certificades científicament. A continuació, es presenta un llistat de les plantes fotografiades el diumenge 11 de gener de 2009 al turó del castell de Rocafort: – Esparreguera (Asparagus acutifolius)

Trobades de Recerca Jove 2009 (45-50)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 46

Plantes medicinals, aromàtiques i útils a Martorell

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Llentiscle (Pistacia lentiscus) Estepa blanca (Cistus albidus) Arítjol (Smilax aspera) Polidopi (Polypodium vulgare) Falzia negra (Asplenium adianthum-nigrum) Capil·lera (Adianthus capillus-veneris) Dent de lleó (Taraxacum officinale) Enciam (Lactuca sativa) Heura (Hedera helix) Marfull (Viburnum lantana) Rubia (Rubia peregrina) Rusc (Ruscus acutifolius) Esbarzer (Rubus ulmifolius) Melic de Venus (Umbilicus pendulinus) Romaní (Rosmarinus officinalis) Figuera de moro (Opuntia ficus-indica) (Gallium sp.) Marxívol (Helleborus foetidus) Olivera (Olea europaea) Lavanda (Lavandula stoechas) Farigola (Thymus vulgaris) Jonc (Spartium junceum) Roser silvestre (Rosa canina) Canyes (Arundo donax) Fruits d’heura (Hedera helix) Bruc d’hivern (Calluma vulgaris) Alzina (Quercus ilex) Figuera (Ficus carica) Pastanaga (Daucus carota) Estepa negra (Cistus monspeliensis)

3.2. Materials Els materials emprats pel nostre equip dels elements diagnòstics de les plantes per a la microscòpia de pólvores vegetals i la destil·lació d’olis essencials han estat diversos: tamisos, vials, portaobjectes, cobreobjectes i pipetes, matrassos rodons esmerilats d’1 i 2 litres, mantes calefactores per matrassos Fibroman-C, nous de doble fixació, vareta i pinces, càmera digital Olympus E-330 i microscopi Olympus CX41. L’equip microscopi Olympus es mostra a la Figura 1. 1. Macromètric 2. Micromètric 3. Condensador i focus 4. Braç 5. Cap 6. Platina 7. Objectius (Revòlver) 8. Ocular 9. Càmera digital 10. Peu Fig. 1. Microscopi Olympus CX 41 amb càmera digital Olympus E-330

3.3. Mètode d’obtenció de l’oli essencial segons la Real Farmacopea Española (RFE) La destil·lació és el procés mitjançant el qual s’extreu l’oli essencial d’una planta (Figura 2) amb l’estructura indicada a la RFE. 1. 2. 3. 4. 5.

Destil·lador tipus Clevenger de la RFE Matràs esfèric (baló) Escalfador de matrassos esfèrics Nou doble Vara

Fig. 2. Destil·lador emprat descrit a la Real Farmacopea Española (RFE).

Per fer una destil·lació hem de seguir un procés. Aquest procés es el següent: – Es pesa amb una balança electrònica de precisió la quantitat de droga vegetal indicada per la RFE (Fig. 3). Aquesta quantitat exacta indica el recipient que hem de fer servir, si la destil·lació necessita xilè o ceràmica porosa i, a més a més, ens dóna la quantitat d’oli essencial aproximat que extraurem en fer el procés (aproximadament) per fer-nos-en una idea. – Tot seguit, trossegem la planta perquè càpiga per la boca del matràs (Fig. 4) i hi afegim la porcellana en cas que sigui necessària (Fig. 5). – Un cop tenim el matràs ple de la droga, li afegim l’aigua destil·lada corresponent (també ho indica la “Real Farmacopea Española”), a més a més d’emplenar tot el destil·lador amb la mateixa substància (Fig. 6). – Ja ho tenim tot preparat per començar la destil·lació, només cal encendre l’escalfador i deixar que bulli el temps que indica la farmacopea. – Quan hagi passat aquest temps, veurem que a sobre de l’aigua destil·lada que hem afegit al principi, queda l’oli essencial (que per diferència de densitats queden separats) (Fig. 7). Per treure’l d’aquí només hem d’obrir la clau, abocant l’aigua destil·lada i anar amb cura fent que baixi el nivell per deixar només l’oli i, un cop aconseguit això, recollirlo en un altre recipient (Fig. 8) .

3.4. Mètode d’identificació d’elements microscòpics diagnòstics vegetals d’acord amb RFE El mètode d’observació microscopi suposa la preparació de mostres segons el mètode de la RFE: – S’introdueix la droga vegetal en una trituradora, amb l’objectiu d’obtenir una mostra de mida adequada. Recordem

Trobades de Recerca Jove 2009 (45-50)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 47

Plantes medicinals, aromàtiques i útils a Martorell

Figura 3

Figura 4

Figura 5

Figura 6

Figura 7

Figura 8

Figura 9

Figura 10

Figura 11

Figura 12

Figura 13

Figura 14

que una droga vegetal és la part emprada de la planta medicinal i que aquesta habitualment ha d’estar dessecada (Fig. 9). – Un cop ben triturada la planta la fem passar per un tamís (Fig. 10). La “Real Farmacopea Española” ens indica quina amplada de malla es idònia per a la planta. Recollim la

droga en un recipient per tal de facilitar el pas següent (Fig. 11). – La droga vegetal és una pólvora vegetal de mida de partícula adequat per a la seva observació microscòpica. Només cal afegir-hi hidrat de cloral, que eliminarà les clorofil·les, els midons i augmentarà el volum de les estructures

Trobades de Recerca Jove 2009 (45-50)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 48

Plantes medicinals, aromàtiques i útils a Martorell

cel·lulars (Fig. 12). – Cal agafar una alíquota de la mostra aquosa i preparar-la a per mirar a través del microscopi (Fig. 13). Per observar-la, l’agafem amb una pipeta, n’aboquem una mica en un portaobjectes i la tapem amb un cobreobjectes (Fig. 14). 3.5. Enquestes Per tal de conèixer i estudiar la cultura popular sobre les plantes medicinals a l’àrea de Martorell, es van enquestar 100 persones de diferents sexes i edats. Cal dir que aquestes enquestes estan limitades perquè no hem obtingut exemplars herbaris, per tant, hi pot haver confusions de noms populars i no s’ha demostrat la informació rebuda. 3.6. Base de dades bibliogràfica Aquesta base de dades està creada amb la intenció de recollir la informació de diverses fonts bibliogràfiques com el Vademècum de Fitoteràpia (Ed. Masson, 2003) i la Real Farmacopea Española, i que es poden observar a l’àrea de Martorell. Amb aquest mètode, la informació queda emmagatzemada i classificada de tal forma que sigui possible la recerca avançada d’informació a partir del programa Open Office Base. A continuació, es presenta l’aspecte de la base de dades creada amb el títol de “Drogues vegetals”, que recull drogues vegetals de 40 menes. La informació inclosa és: nom de la droga: el nom de la part de la planta que s’utilitza amb funció medicinal; nom científic, nom planta (en català i castellà); principals constituents químics de la droga (incloent si es coneixen els principis actius); acció farmacològica, indicacions terapèutiques; posologia (quantitat de droga a prendre, freqüència i durada del tractament); contraindicacions (malalties o estats en què no es recomana fer ús de la droga); precaucions i efectes secundaris (accions adverses per a l’organisme).

Rendiment oli essencial del fonoll=(0.01ml oli essencial/3.77g de fonoll)x100=0.26% Rendiment oli essencial del romaní=(0.2ml oli essencial/50g de fonoll)x100=0.4% Aquests resultats són inferiors a les indicacions donades per la Real Farmacopea. 4.2. Estudis microscopis de drogues vegetals Les següents fotografies mostren els elements diagnòstics de preparacions de plantes medicinals pròpies i cedides per la Universitat de Farmàcia de Barcelona, classificades segons la part de la droga vegetal i descrites segons la Real Farmacopea Española. ROMANÍ: La pols presenta fragments de l’epidermis inferior amb cèl·lules de paret recta a sinuosa, acompanyats de nombrosos estomes diacítics (2.8.3); fragments de l’epidermis superior amb cèl·lules de paret recta, lleugerament engrossida i puntejada, amb hipodermis subjacent composta de grans cèl·lules irregulars amb paret anticlinal gruixuda en rosari; fragments, vistos en cort, de cèl·lules hipodèrmiques que s'estenen a intervals a través del limbe, se separen una o dues files de cèl·lules en estacada amatents en àmplies zones en forma de mitja lluna; nombrosos pèls tectors pluricel·lulars de l’epidermis inferior, la major part ramificats, i pèls tectors cònics de l’epidermis superior; pèls glandulosos de dos tipus, la majoria dempeus curt unicel·lular i cap compost de vuit cèl·lules en roseta; els altres, menys nombrosos, dempeus unicel·lular i cap esfèric unicel·lular o bicel·lular.

Figura 15 Pèl tector pluricel·lular que conté oli essencial

4. RESULTATS 4.1. Estudi dels olis essencials El percentatges d’olis essencials presents a les drogues vegetals o, el que és el mateix, els rendiments de les drogues vegetals sotmeses a destil·lació són els següents: Rendiment oli essencial de la farigola=(0.2ml oli essencial/50g de farigola)x100=0.4% Rendiment oli essencial de lavanda=(0.14ml oli essencial/25g de lavanda)x100=0.56%

Trobades de Recerca Jove 2009 (45-50)

Figura 16 Pèl assentat ramificat de les labiades

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 49

Plantes medicinals, aromàtiques i útils a Martorell

Figura 17 Epidermis superior de cèl·lules de paret recta

LAVANDA: La pols presenta pèls tectors, bifurcats a un o més nivells; pèls secretors dempeus curt i cap octocel·lular de tipus Labiatae; pèls secretors, dempeus unicel·lular o pluricel·lular i cap unicel·lular; pèls secretors dempeus llarg, abonyegats i cap unicel·lular, separats del peduncle per una cèl·lula intermèdia amb cutícula llisa, alguns d'aquests pèls presenten una corona de petites cèl·lules esferoïdals just sota el punt d'inserció de la cèl·lula intermediària sobre el peduncle; fragments d’epidermis papil·losa de la cara interior dels pètals; fragments d’epidermis del calze amb cèl·lules de paret sinuosa que contenen cristalls prismàtics d'oxalat de calci; grans de pol·len esfèrics d’aproximadament 45 µm i una exina amb 6 porus germinatives en forma d'esquerda i 6 topalls en forma de cinta, radiats a partir dels pols.

Fig. 18 Pèls tectors bifurcats

Fig. 19 Pèls tectors bifurcats

Fig. 20 Epidermis papil·lossa

Fig. 21 Pol·len

4.3 Enquestes A partir de les dades que hem obtingut, s’ha fet el següent estudi estadístic. Dels 100 enquestats, 72 pertanyen a Martorell, 20 a Masquefa i els 8 restants a poblacions del voltant de Martorell (Sant Andreu de la Barca, La Beguda Alta, Castellví de Rosanes i Esparreguera). L’edat mitjana dels enquestats es de 56,36 anys. L’enquestat més jove té 32 anys i el més gran 84. El 68% dels enquestats són dones i el 32% homes, i han estat classificats segons si han utilitzat plantes medicinals i, si ho han fet, si han estat plantes de l’àrea de Martorell. – Un total de 82 enquestats, dels 100 totals, han utilitzat algun cop plantes medicinals (82%). D’aquests 82, només 27 han especificat quines plantes prenen o prenien de fora de l’àrea de Martorell, és a dir, un 32,92%. – Dels 100 enquestats, un total de 44 (44%) han fet servir plantes a l’àrea de Martorell. D’aquests darrers 44, han especificat quina (o quines) plantes 42 enquestats (un 95,5% del total). – De les 97 respostes obtingudes en l’apartat de preparació de les plantes medicinals, s’han classificat en 15 maneres diferents de fer-ho. – L’enquesta realitzada també comprenia una pregunta sobre la font primària dels enquestats per conèixer tot el que envolta la utilització de la planta i els seus efectes. Un total de 73 dels enquestats han contestat aquesta pregunta (73%). S’ha de tenir en compte que alguns enquestats han citat més d’una font. – De tots els enquestats, 77 han contestat que, a part de l’ús principal d’aquestes plantes, les utilitzen per a altres usos (77%), 19 més han contestat que no (19%) i els 4 restants no han contestat (4%). – A més a més, 33 d’aquest 77% han especificat quines plantes prenen (42,86%). Els resultats els podem observar en aquesta taula i gràfic, que indica el percentatge d’utilització de planta pel total de persones. – I finalment, es pregunta per les preparacions de les plantes en aquestes utilitats. Un total de 69 dels 77 enquestats que van contestar que sí que utilitzaven plantes amb altres utilitats han dit com les preparen (89,61%).

4. CONCLUSIONS

Fig. 21 Epidermis del calze a cèl·lules de paret sinuoses

1. La farigola i la camamilla són les dues plantes més utilitzades pels enquestats de fora de l’àrea de Martorell. 2. La farigola continua essent la planta medicinal més utilitzada, però ara dins de l’àrea de Martorell. La camamilla cau al tercer lloc i romaní el reemplaça. 3. La infusió és el mètode més utilitzat per prendre plantes medicinals, i la bullició el segon. 4. En l’àmbit familiar és on més informació es rep sobre les

Trobades de Recerca Jove 2009 (45-50)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 50

Plantes medicinals, aromàtiques i útils a Martorell

plantes medicinals, ja sigui utilització, posologia, efectes secundaris, etc. 5. El romaní i el llorer són els més emprats en altres utilitats com aromàtiques, culinàries, etc. 6. La gent utilitza les plantes, sense comptar en l’àmbit medicinal, com a complements o decoració en l’acció culinària. 7. Per a altres utilitats fora de la pròpiament medicinal, els enquestats preparen les plantes cuinant-les o simplement sense manipulació. 8. En l’itinerari del Castell de Rocafort s’han reconegut 57 plantes amb usos medicinals i, entre aquestes, hi ha les més utilitzades pels enquestats (farigola i romaní) 9. A través de l’estudi de microscòpia s’han observat les semblances d’elements diagnòstics entre les drogues vegetals de la mateixa família, així com s’han observat les estructures diagnòstiques pròpies que fan diferenciar les diferents drogues vegetals. 10. Els rendiments de les plantes destil·lades són inferiors als indicats a la Real Farmacopea Española.

5. BIBLIOGRAFIA AGELET, A., VALLES, J. “Studies on pharmaceutical ethnobo-tany in the region of Pallars (Pyrenees, Catalonia, Iberian

Peninsula)”. Part I. General results and new or very rare medicinal plants. J Ethnopharmacol. 77:57-70 (2001). AGELET, A., VALLES, J. “Studies on pharmaceutical ethnobo-tany in the region of Pallars (Pyrenees, Catalonia, Iberian Peninsula)”. Part II. New or very rare uses of previously known medicinal plants. J Ethnopharmacol. 84:211-27 (2003). AGELET, A., VALLES, J. “Studies on pharmaceutical ethnobo-tany in the region of Pallars (Pyrenees, Catalonia, Iberian Peninsula)”. Part III. Medicinal uses of non-vascular plants. J Ethnopharmacol. 84:229-34 (2003). BONET, M. A., PARADA, M., SELGA, A., VALLES, J. “Studies on pharmaceutical ethnobotany in the regions of L'Alt Empordà and Les Guilleries (Catalonia, Iberian Peninsula)”. J Ethnopharmacol. 1999 Dec 15;68(1-3):145-68. BONET, M. A., VALLES, J. “Ethnobotany of Montseny biosphere reserve (Catalonia, Iberian Peninsula): plants used in veterinary medicine”. J Ethnopharmacol. 110:130-47 (2007). RAJA, D., BLANCHE, C. VALLES XIRAU, J. “Contribution to the knowledge of the pharmaceutical ethnobotany of La Segarra region (Catalonia, Iberian Peninsula)”. J Ethnopharmacol. 57:149-60 (1997). RIGAT, M., BONET, M. A., GARCIA, S., GARNATJE, T., VALLES, J.“Studies on pharmaceutical ethnobotany in the high river Ter valley (Pyrenees, Catalonia, Iberian Peninsula)”. J Ethnopharmacol. 113:267-77 (2007).

Trobades de Recerca Jove 2009 (45-50)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 51

LES FONTS D’ESPARREGUERA

FRANCESC RIERA POL INO CASTAÑAR PÉREZ IES EL CASTELL (Esparreguera) TUTORA: MARTA PALOMAR

Rocamora2 perquè ens guiés en les analítiques i poguéssim comparar-les amb altres registres.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS Aquest estudi pretén ser una aproximació a la realitat del nostre entorn natural, i al mateix temps vol donar a conèixer les nostres fonts, tot sovint oblidades o poc reconegudes. L’objectiu inicial del treball ha estat comprovar experimentalment l’estat actual de les fonts per intentar esbrinar si eren potables o no. Al mateix temps ens vam plantejar tot un seguit de qüestions sobre la relació entre les propietats de l’aigua de les fonts i els seus aqüífers de procedència. Desprès d’una primera recerca d’informació, es van elaborar les següents hipòtesis de treball: • Les fonts amb propietats similars procedeixen del mateix aqüífer. • Aquestes propietats estan relacionades amb les característiques geològiques del terreny. • És possible determinar la potabilitat de les seves aigües amb mètodes senzills de laboratori. Per tal de comprovar aquestes hipòtesis es va dissenyar un procediment experimental realitzant un estudi comparatiu de diferents fonts, tot buscant analogies i diferències, i la relació entre els seus aqüífers. En la primera fase del treball de camp vam contactar amb Josep Llor,1 per tal que ens ajudés en la localització de les principals fonts naturals d’Esparreguera. En unes quantes excursions pel terme municipal ens va mostrar vuit fonts significatives. Una vegada localitzades les fonts, vam contactar amb Josep Maria

El treball de camp es va realitzar durant els mesos de juny i juliol de l’any 2008. La segona fase del treball, les determinacions analítiques, es va realitzar als laboratoris de l’IES El Castell d’Esparreguera a partir, entre d’altres, de l’equip d’anàlisis d’aigües TSD, que ens va facilitar la tasca d’investigació. Les analítiques es van dur a terme durant els mesos de juliol a octubre. El treball consta de diferents blocs temàtics: conceptes generals sobre les propietats fisicoquímiques de l’aigua i el seu cicle; el treball de camp amb la localització de les fonts, el mostreig i la cartografia utilitzada; el treball de laboratori amb la metodologia, on s’explica detalladament el mètode emprat per fer les pràctiques; els resultats finals, amb l’anàlisi exhaustiva de cada factor, i les conclusions del treball. També s’ha afegit un bloc d’annexos amb els càlculs, l’obtenció de les mitjanes, l’explicació dels materials i productes i algunes fotografies de les pràctiques que no hem posat al treball. Al final hi ha un glossari per facilitar la comprensió de paraules i conceptes cientificotècnics. Els mots compresos al glossari vénen indicats en el treball amb un asterisc a la part superior dreta. El treball s’ha presentat també en format web per tal de donar-li la màxima difusió. Cal indicar que tots els efectes i animacions de la web han estat elaborats pels autors. 2

Historiador d’Esparreguera

Farmacèutic titular responsable de les analítiques d’aigües a Esparreguera

Trobades de Recerca Jove 2009 (51-54)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 52

Les fonts d’Esparreguera

Podeu consultar aquest format al lloc web “www.ieselcastell.net”. Aquest web ha estat presentat al 13é Concurs de webs de Ciència on ha estat un dels guanyadors. http://www.xtec.cat/escola/web_cien/13edicio/treballs.htm

bonats, calci, magnesi i duresa de les aigües; sent aquests alguns dels diferents factors que determinen la potabilitat de l’aigua.

CONCLUSIONS METODOLOGIA Metodologia de camp Totes les analítiques detallades en aquest apartat han estat obtingudes directament en el moment de la recollida de mostres. Hi ha tres tipus de mostres: senzilles, compostes i íntegres. En el nostre cas, les mostres no podien ser íntegres perquè les fonts treballades només tenen un brollador. Les mostres van ser recollides en tres sortides durant el mes de juliol, entre les 10h i les 12h del matí, utilitzant ampolles de 5 litres buides i netejades prèviament amb aigua destil·lada per tal que no s’afectessin les analítiques. També es van mesurar dos factors físics: la temperatura i el cabal. Metodologia al laboratori El mètode analític emprat és la volumetria de les anàlisis químiques quantitatives. Per realitzar aquesta valoració és necessari disposar d’una dissolució química de concentració i normalitat coneguda per poder esbrinar la concentració de la solució problema. La concentració ve sempre definida en funció del volum, per això s’ha de prendre un volum molt ben mesurat de la solució problema (en el nostre cas serà l’aigua de cada font, i el volum serà sempre de 25 ml). Per mesurar aquest volum exacte, s’utilitza un matràs aforat i es col·loca l’aigua en un matràs Erlenmeyer. Una vegada preparada la mostra s’afegeix, amb una bureta i gota a gota, la dissolució, valorant-la amb una solució de concentració coneguda fins a assolir el “punt d’equivalència” o viratge: fins que el reactiu afegit sigui equivalent a la quantitat de substància que es valora a l’Erlenmeyer. El punt d’equivalència es pot conèixer pel canvi (viratge) de color que es produeix en la dissolució amb l’ús de les substàncies indicadores adequades. En el punt d’equivalència, a més, el nombre d’equivalents d’ambdues substàncies ha de ser necessàriament el mateix. Si coneixem la normalitat de la dissolució valorant (N’) i el volum gastat fins al punt d’equivalència d’aquesta (V’), i havent pres un volum conegut de la dissolució problema (V), es pot calcular la normalitat de la solució problema amb l’ajut de la següent fórmula: N · V = N’ · V’ Les analítiques s’han realitzat en 12 sessions d’unes 2 hores cadascuna, i s’ha determinat: pH, clorurs, carbonats i bicar-

Com que no es disposava del material adient per realitzar l’estudi de tots els factors relacionats amb la potabilitat de les aigües, es van analitzar els factors abans esmentats a cada font i es va desestimar la potabilitat de la font en cas que algun resultat fos negatiu, és a dir, no estigués comprès dins els intervals de valors establerts a l’efecte pel “Código Alimentario Español”. La taula 1 de les il·lustracions mostra els paràmetres analitzats per determinar la possible potabilitat de les aigües. Una de les hipòtesis plantejades era si es podia determinar la potabilitat de les aigües amb mètodes senzills de laboratori. Vist que aquesta ve definida per molts factors —cal analitzar-los tots— i tot i haver determinat de forma aproximada la potabilitat de la font del Torrent amb els mitjans disponibles, constatem que aquests mitjans no són suficients, ja que falten altres valors per determinar com: els nitrits, bacteris coliformes, amoníac... Per tant aquesta hipòtesi inicial queda desestimada. En tot cas, i atenent els nostres resultats, la Font del Torrent seria possiblement l’única font potable. Un altre objectiu era veure si les fonts que tenen propietats similars provenen del mateix aqüífer. La Font del Safareig i la Font de la Bassafreda s’haurien d’assemblar força i no estarien relacionades amb la Font del Torrent perquè aquesta prové d’un aqüífer diferent. Segons la taula 2, els resultats no mostren una correlació directa entre els valors de fonts originades pel mateix aqüífer, per tant es demostra que no hi ha una relació directa entre propietats químiques de les aigües de les fonts i els seus aqüífers, de forma que hi intervenen altres factors. Un possible treball de recerca interessant fóra intentar determinar quins són els factors que provoquen diferències entre les propietats de fonts del mateix aqüífer. Una altra hipòtesi que es plantejava era si les propietats de les fonts estaven relacionades amb les característiques geològiques del terreny. Estem en una zona molt pròxima a Montserrat, amb una litologia caracteritzada per la riquesa de roques sedimentàries. Aquestes roques contenen una alta presència de carbonats i bicarbonats que en contacte amb les aigües subterrànies passen a dissolució en les mateixes. Encara que els valors de carbonats i bicarbonats no són del tot exactes, el marge d’error és petit i els resul-

Trobades de Recerca Jove 2009 (51-54)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 53

Les fonts d’Esparreguera

tats de les tres fonts són força elevats, i per tant queda confirmada la hipòtesi de treball. Les principals dificultats a l’hora de portar a terme el treball han estat la falta de material i reactius per realitzar analítiques més completes i complexes. També ha estat dificultós, però enriquidor, l’assoliment de diversos continguts nous, com els relacionats amb els mètodes volumètrics i altres conceptes encara no treballats al curs de batxillerat. Tot plegat ha servit per posar de relleu la importància de la química i el seu paper en la societat, ja que tothom beu aigua sense pensar en el treball previ d’identificació de la potabilitat. El treball ha servit també per conèixer i aplicar nous procediments i desenvolupar les diferents fases d’un projecte científic. La valoració global dels autors és d’una gran satisfacció per l’esforç realitzat i els resultats obtinguts. Tot i no complir-se part de les hipòtesis de treball, ja que això forma part de la investigació real.

reguera; Serveis de Cultura. HEIN, ARENAS. Fundamentos de química. (10a ed.). Thomson Learning.

Legislació Espanya (2003). Real Decreto 140/2003, de 7 de febrero. [pàgines 7228-7245].

Webs IDEC (INFRAESTRUCTURA DE DADES ESPAIALS DE CATALUNYA). Visor de mapes WMS. [en línia]. Disponible a Internet: http://delta.icc.cat/idecwebservices/mapawms/index.jsp INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Institut d'Estudis Catalans. [en línia]. Disponible a Internet: http://dlc.iec.cat/ INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA. (2006). Institut Geològic de Catalunya. [en línia]. Disponible a Internet: http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/index.php

FONTS D’INFORMACIÓ Llibres CASTELLS, P. RIBA , N., ANDREU, F. (2003). Química 2. Madrid: McGraw-Hill. ISBN 84-481-2158-9

MARTIN CHAPLIN. (2008, 13 desembre). Water Structure and Science. [en línia]. Disponible a Internet: http://www.lsbu.ac.uk/water/

GUMUZZIO, J. GARCIA , M. REDONDO, R. Equipo de análisis de aguas. Madrid: Tecnología y Sistemas Didácticos S.A. [REF ME90012]

RICARDO BOTTA . Análisis de agua. Guía práctica para el análisis químico. [en línia]. Disponible a Internet: http://www.monografias.com/trabajos24/analisisagua/an alisisagua.shtml.

PAULO I SABAT, J. (1989). Guia Topogràfica i Toponímica del terme d’Esparreguera. Esparreguera: Ajuntament d’Espar-

RESULTATS

Trobades de Recerca Jove 2009 (51-54)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 54

Les fonts d’Esparreguera

FONT DEL TORRENT

FONT DEL SAFAREIG

FONT DE LA BASSA FREDA

Trobades de Recerca Jove 2009 (51-54)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 55

JOVES I ACCIDENTS DOMÈSTICS

ROGER DEL AMO PAU SAUMELL IES EL CASTELL (Esparreguera) TUTORA: MARIA COROMINAS I CANAL

RESUM Aquest treball tracta sobre els accidents domèstics en els joves de 13 a 15 anys d’Esparreguera i les seves famílies. Hem volgut fer una recerca de com són els joves, tant pel que fa a l’àmbit familiar com sobre alguns hàbits de salut i el seu coneixement del risc a l’entorn domèstic. També hem volgut conèixer si hi ha diferències entre classes, cursos i entre l’escola pública i l’escola concertada. Per fer aquest treball hem utilitzat 150 enquestes, amb 83 variables estructurades en cinc blocs, passades a tots els grups de 2n i 3r d’ESO de dos centres d’Esparreguera: l’IES El Castell i l’Escola El Puig. S’ha fet, a partir de l’anàlisi dels resultats, una descripció del perfil de joves més propensos a tenir accidents domèstics. També s’ha buscat la possible relació de dependència entre diferents variables. Aquest treball forma part del Projecte Salut 2006-09: Fem Salut. Projecte d’Innovació per l’Educació en la Salut, que es desenvolupa a l’IES El Castell d’Esparreguera.

JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS Plantegem aquest treball de recerca arran de descobrir la importància dels accidents domèstics amb unes dades que ens impactaren. Segons la Creu Roja, “el 2006 van sol·licitar ambulàncies per emergències a través del 061: un 76% per accidents a domicilis; un 7% per accidents de trànsit; un 1% per accidents laborals i el 16% restants per motius diversos”. Segons el DADO (Detección de Accidentes Domésticos y de Ocio, 2007) “cada dia es registren al voltant de 5.000 accidents domèstics, i molts es poden prevenir. Durant l’any

2007, quatre de cada cent persones van patir alguna lesió, cosa que dóna una xifra de 1.754.335 contratemps a tot Espanya. D'aquests, més de 230.000 eren de nens i nenes menors de catorze anys”. També trobem que “els accidents constitueixen la quarta causa de mort a la Unió Europea, després de les malalties de cor, el càncer i les malalties cardiovasculars, amb un 5% de les defuncions”. Vàrem decidir estudiar una part de la població, la dels joves, ja que segons el DADO són els més afectats, limitant-ho als joves de 13-15 anys. Per poder elaborar l’estudi, es va dissenyar una enquesta per explorar essencialment el perfil personal dels entrevistats, l’entorn familiar, els seus hàbits i el coneixement del risc a l’entorn domèstic. L’enquesta es va organitzar en cinc blocs: Dades personals, Estudis i oci, Hàbits d’alimentació i salut, Accidents domèstics i Coneixements (Què en saps?). Amb l’estudi de totes aquestes variables preteníem respondre a la nostra pregunta de recerca: • Pels joves d’Esparreguera, hi ha alguna relació entre la situació familiar, els hàbits de vida, els resultats acadèmics i l’accidentalitat domèstica? La nostra hipòtesi era: • En un context social baix i amb pitjors notes, hi ha una major probabilitat de patir accidents domèstics. Els objectius de la recerca han estat els següents: 1. Aprendre el procés d’una recerca: recollir dades, ordenar-les, analitzar-les i treure conclusions amb rigor. 2. Aplicar els coneixements matemàtics per estudiar les dades recollides.

Trobades de Recerca Jove 2009 (55-59)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 56

Joves i accidents domèstics

3. Establir un mètode que ens permeti obtenir una mostra representativa de l’alumnat de 2n i 3r d’ESO. 4. Fer un estudi sobre la diversitat de l’alumnat de 2n i 3r d’ESO, tot diferenciant-los per classes (grups) i les possibles diferències segons el tipus d’escola. 5. Estudiar el tipus d’accident més comú entre els joves i els seus familiars i analitzar eventuals diferències entre els membres de la família. 6. Buscar les possibles relacions que hi pot haver entre les variables estudiades. 7. Definir, a partir del treball, el perfil de jove de 13 a 15 anys d’Esparreguera més propens a patir accidents domèstics.

ALGUNS RESULTATS 1. Referents a dades personals Només una tercera part de l’alumnat de l’escola pública parla català a casa i dues terceres parts ho fa en castellà. A l’escola concertada, en canvi, gairebé un 85% de l’alumnat parla català a casa i no arriba a un 13% el percentatge de nois i noies que utilitzen el castellà. Tot i així, l’ús del català a casa de la població que cursa 2n o 3r d’ESO (49%) és una mica superior a la mitjana de Catalunya, dada publicada a l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya (2006).

PROCÉS DE RECERCA El desenvolupament d’aquesta recerca s’ha fet en diferents fases de treball. En la primera vàrem dissenyar l’enquesta, formular la pregunta de recerca i enunciar una hipòtesi. Una fase de recerca i treball de camp: es van passar les enquestes pels diferents grups de 2n i 3r d’ESO a l’IES El Castell i a l’Escola Cooperativa El Puig. I una tercera fase de confecció del treball: buidatge dels qüestionaris, anàlisi i interpretació de les dades i elaboració de les conclusions. En finalitzar l‘anàlisi i la interpretació dels gràfics, també es van buscar possibles correlacions. Vàrem començar amb la recerca d’informació relacionada amb accidents domèstics per dissenyar l’enquesta. Es van preparar diferents versions per assegurar una bona comprensió dels diferents ítems per part de l’alumnat i per fer més fàcil el buidatge. Es van estudiar els accidents més freqüents i vàrem classificar-los en grans grups. Per facilitar-ne la identificació, a l’enquesta vàrem presentar vuit tipus d’accidents que, alhora, es desplegaven, en molts casos, en quatre subtipus. Paral·lelament a la confecció del qüestionari, vàrem decidir la nostra mostra: 150 alumnes (35,7% de la població) dels cursos de 2n i 3r d’ESO que, preferentment, visquessin a Esparreguera.

Pel que fa a la formació dels pares, hem trobat diferències notables entre els dos centres. En el cas dels pares, a l’escola concertada hi ha gairebé el doble de percentatge en estudis universitaris que a l’escola pública. També es tracta d’una gran diferència comparant el nombre de pares amb només formació primària, en aquest cas hi ha majoria a la pública. Si mirem les mares, la diferència és encara superior: prop del 50% de les mares de l’escola concertada tenen estudis universitaris i només una cinquena part (20%) en tenen tan sols de primaris. En canvi, només el 20% de les mares del centre públic té estudis universitaris.

La distribució de la mostra, per grups, ha estat la que es presenta a la taula:

I per tipologia de centre, així: 2. Referents als hàbits d’estudi i d’oci Globalment, l’alumnat de 2n i 3r d’ESO dedica, de mitjana, 1,7 h d’estudi diari el cap de setmana i 1,5 h diàries durant la set-

Trobades de Recerca Jove 2009 (55-59)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 57

Joves i accidents domèstics

mana. Els nois hi dediquen poc més d’una hora (1,2 h de mitjana). Les noies tendeixen a estudiar una mica més: 1,8 h de mitjana. Els resultats obtinguts són coherents amb els de l’Estudi Sociodemogràfic i Lingüístic, 2006. Hem obtingut un resultat del mateix ordre encara que no coincident en les xifres.

Segons l’estudi HBSC (Health Behaviour in School-aged Children), l’any 2003, a un 76% de les llars hi havia ordinador. En el nostre treball hem obtingut un percentatge del 99%. Aquest resultat és molt més alt que el de l’HBSC, però s’ha de tenir en compte que nosaltres hem investigat sobre una mostra de la població molt jove, que tendeix a tenir més ordinadors. A més a més, aquests valors tendeixen a l’alça d’acord amb l’estudi Omnibus (l’estudi HBSC és de l’any 2003 i el nostre del 2008).

3. Referents als hàbits d’alimentació i salut La pràctica d’esport entre els joves de 13 a 15 anys és baixa (1,8 dies a la setmana de mitjana). Hi ha prop d’una tercera part de l’alumnat que no fa cap activitat durant el curs ni durant l’estiu (30%-39%). Als resultats de l’anàlisi d’aquest ítem hem trobat una forta coincidència, agrupant les columnes corresponents a dos i tres dies de pràctica esportiva (40%), amb els publicats a l’informe HBSC (39,8%).

A tots els grups hi ha una majoria d’alumnes que mengen cereals i làctics per esmorzar. Cal destacar que en alguns grups hi ha entre un 6-10% d’alumnes que no esmorzen mai a casa. Observem que hi ha un augment considerable de consum de pastisseria als grups de 3r curs respecte del 2n curs.

El gràfic ens mostra el nombre d’ordinadors que tenen a casa segons el curs.

A primer cop d’ull, destaca una mica l’alumnat de 3r amb dos ordinadors (40%) davant del de 2n (34%). A nivell global, però, si comparem mitjanes, no hi ha cap diferència entre els dos cursos: la mitjana als dos nivells és de 2,2 ordinadors per llar.

4. Referents als accidents domèstics En l’anàlisi per classes hem trobat que els accidents més freqüents són traumatismes, caigudes i mossegades o picades (en l’últim any, picades de mosquit tigre), mentre que les intoxicacions i l’electrocució són de freqüència baixa.

Trobades de Recerca Jove 2009 (55-59)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 58

Joves i accidents domèstics

quals els pares i la gent sempre et diu que vigilis: cremades i enrampades, potser per ser accidents freqüents considerats molt perillosos. Hi ha un coneixement considerable (76%) d’algun telèfon d’emergència. Al centre públic hi ha alguns coneixements relacionats amb els plans d’emergència als centres.

Tr: Traumatisme Ca: Caiguda Cr: Cremada In: Intoxicació per ingesta Al: Al·lèrgia As: Asfíxia El: Electrocució M, P: Mossegada o picada

Hem calculat el que hem anomenat “índex d’accidentalitat” i que definim com a nombre d’incidències (que ha suposat ambulància, ingrés, punts, guix, benes, desmai…) dividit pel nombre d’alumnes de cada grup o el nombre de germans i de pares. A la taula següent en mostrem els resultats:

Les preguntes 66 (Què creus que s’hauria de fer ràpidament després de fer-te una cremada?), 68 (Si un amic s’està electrocutant com creus que pots ajudar?) i 77 (Coneixes algun nombre telefònic d’emergència?) són les que mostren un nivell més alt d’encerts: 83 %, 88 % i 76 %, respectivament. Les preguntes 65 (Si un amic queda inconscient per una caiguda de bici o moto, cal...), 67 (Què cal fer en cas de foc, si algú està envoltat de flames?), 69 (Si algú es desmaia què creus que és més correcte fer?) i 72 (Què creus que s’ha de fer si algú es fa un tall profund amb molta pèrdua de sang?) obtenen un índex d’encerts molt baix: 27%, 13%, 19 % i 32%, respectivament.

Després d’interpretar aquests resultats, podem arribar a la conclusió que tots els joves, pares i germans de l’alumnat enquestat tenen un índex d’accidentalitat proper a 2 (1,87). Això significa que, de mitjana, almenys dues vegades han sofert accidents domèstics que han necessitat una atenció mèdica dels tipus que s’han descrit als ítems (ingrés, transport amb ambulància, guix, benes, punts...).

Hem volgut estudiar, també, el perill per guardar productes tòxics d’ús habitual a les cases com són els productes de neteja i els medicaments. Per facilitar l’estudi hem puntuat amb una escala de l’1 al 6 els diferents llocs on es poden guardar els productes d’un cert risc, donant la màxima puntuació en prevenció d’accidents als productes que es trobaven en un armari alt tancat i la mínima als que es podien trobar en un prestatge baix, és a dir, als de més fàcil accés (màxim risc).

L’índex que obtenim per als joves (alumnat més germans) és d’1,6 de mitjana, molt proper al que s’obté a partir de les dades de l’informe DADO (1,5) per a la franja 5-14 anys.

5. Referents als coneixements i a la percepció del perill Entre els nois i noies de 2n i 3r d’ESO, tant de centres públics com concertats, hi ha un desconeixement general sobre què cal fer davant d’un accident o una situació de risc. Sembla que les preguntes amb més encerts són aquelles sobre les

Trobades de Recerca Jove 2009 (55-59)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 59

Joves i accidents domèstics

Hem obtingut un índex de prevenció molt baix. Això ens indica que a totes les llars hi ha una falta de prevenció del risc d’accident associat a un mal ús d’aquests productes. En general, aquests productes estan a l’abast de tothom (nens i nenes inclosos). No hi ha consciència de perill.

CONCLUSIONS Tot i les dificultats que hem trobat en alguns moments, hem complert els objectius enunciats i es confirma, amb alguns matisos, la nostra hipòtesi: hi ha diferències entre els grups i entre el centre públic i el concertat. Podem concloure que sembla que hi ha molta relació entre algunes variables personals, com són els estudis (U) de la mare i l’ús de la llengua catalana al carrer (com més estudis U té la mare, els fills parlen més en català al carrer). Els estudis U de la mare també estan relacionats amb els ingressos familiars (altra vegada com més estudis més ingressos). Alhora les mares que tenen més formació són les menys propenses a tenir accidents (com més estudis menys accidents). Podem observar també com els nois i noies que pertanyen a famílies amb més ingressos familiars són els que parlen més en català, tant al carrer com a casa. Hem vist que els nois que miren més la TV també són els que després estudien menys hores. Els nois que fan més esport, en general, són els que tenen un índex d’accidentalitat més elevat, és a dir, que han freqüentat més els centres sanitaris. Veiem, també, com l’alumnat és força conscient de les seves notes, ja que entre la percepció que tenen i les notes reals hi ha força correlació. Hem descrit el perfil d’un jove de 2n o 3r d’ESO d’Esparreguera: És un noi o una noia de 13 o 14 anys que parla castellà si estudia en un centre públic o català si ho fa en un de concertat. Té un germà o germana de 12 anys. Viu amb la mare, i potser amb el pare, en un barri proper a l’institut, o més allunyat si va a l’escola concertada. El pare, que té uns 46 anys, té estudis primaris o secundaris i la mare, de 43 anys, també. En el cas que els pares tinguin estudis universitaris, probablement serà un estudiant de l’escola concertada. Estudia, aproximadament, una hora i mitja al dia i una mica més el cap de setmana. I més estona si és noia que si és noi. Té més d’una TV a casa i la mira de dues a tres hores diàries. A casa seva hi trobarem més d’un ordinador, dos vídeos o DVDs i alguna videoconsola. Es connecta a Internet de dues a tres hores diàries.

Esmorza gairebé diàriament. A casa, segurament cereals o làctics, i un entrepà a l’escola. No fa gaire esport. Si en fa, no més de dos dies setmanals. Si estudia a un institut públic és més propens a tenir accidents domèstics. Durant l’últim any, potser n’ha tingut dos: algun traumatisme i picades de mosquit tigre. La mare és la que n’ha tingut més en la seva vida. No sap què ha de fer davant de la majoria d’accidents domèstics. Només ho té clar en el cas d’electrocució. Coneix, com a mínim, un número d’emergència i què cal fer en cas de foc si va a un institut públic. Té accés a qualsevol producte de la seva llar, dels que denominem tòxics, perillosos o de risc. Creu que qui pateix més accidents són els joves i les mares i que la cuina és el lloc de més risc de la llar. No coneix els símbols de perill habituals en el seu entorn.

FONTS DOCUMENTALS Pàgines web MINISTERI DE SANITAT I CONSUM. UNIVERSITAT DE SEVILLA. 25 years of the study HBSC: Contributions and future challenges. [Consultat: juny-desembre del 2008]. Disponible a Internet http://www.hbsc.es/ OMNIBUS. Estudio de Hábitos y Usos de los Videojuegos (2006). [Consultat: juny -desembre del 2008]. Disponible a Internet. www.adese.es/pdf/InformeOMNIBUS_2006.pdf GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya (2006). [Consultat: juny del 2008]. Disponible a Internet. www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.0abe0881c305d9a1c6 MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO. Detección de accidentes domésticos y de ocio. (DADO). 2003. [Consultat: juny del 2008]. Disponible a Internet: www.consum.cat /ecofin_webacc/AppJava/frontend/bibliografia.jsp?pag=14&op MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO. Detección de accidentes domésticos y de ocio. Resumen (DADO). 2007. [Consultat: desembre del 2008]. Disponible a www.consum. cat/ecofin_webacc/AppJava/frontend/bibliografia.jsp?pag=14&op INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA. Indicadors de demografia i qualitat de vida. [Consultat: juliol del 2008]. Disponible a Internet: http://www.idescat.cat/ INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA. Estadística de l’audiovisual a Catalunya 2007. [Consultat: juliol del 2008]. Disponible a Internet: www.idescat.cat/Cataleg/?tc=c&idp=69.

Trobades de Recerca Jove 2009 (55-59)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Pรกgina 60

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 61

CANVIS AMB EL FOC

LAURA CAMPDERRÓS LLÍVIA PUIG PUGÈS IES FREDERIC MOMPOU (Sant Vicenç dels Horts) TUTORA: LAIA CASANOVAS

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS Catalunya és una zona on, des de sempre, hi ha hagut molts incendis forestals. Sempre hem sentit a dir que aquest fet és degut al fet que la vegetació mediterrània, que ocupa la major part del territori català, és molt propensa a cremar-se. Al nostre poble, Torrelles de Llobregat, hi ha incendis gairebé cada any. Encara que no afectin gaire hectàrees, aquests focs tan habituals tenen una gran importància, ja que la major part del terme municipal de Torrelles està ocupat per boscos. Basant-nos en la suposició que la vegetació mediterrània és força inflamable, vam trobar molt interessant poder dur a terme un estudi que ens ajudés a preveure el risc d’incendi en diferents àrees del territori. Partint de la hipòtesi que el grau d’humitat d’una planta influeix directament en la seva capacitat de cremar, vam analitzar el contingut hídric de les plantes més abundants dels principals hàbitats vegetals de Torrelles. D’aquesta ma-nera volíem comprovar quin tipus de vegetació crema amb més facilitat. Anant més enllà, també ens vam preguntar quins són els canvis que el foc provoca en els nostres boscos. Vam voler comprovar si la vegetació nova era igual que la que hi havia abans del foc, o si algunes plantes creixien amb més facilitat que altres després de l’incendi. Per fer-ho, vam dur a terme un estudi de diversitat. Vam fer recomptes d’individus en

zones que havien estat afectades per algun incendi en diferents anys i en una que no s’hagués cremat mai. Així, vam poder determinar el grau de diversitat de les parcel·les, la qual cosa ens va indicar el grau de maduresa de les comunitats. D’aquesta manera vam poder deduir quin era el temps mitjà necessari per a la recuperació completa del bosc. També vam preguntar-nos si les cendres procedents de les plantes cremades provocaven alguna variació en el pH del sòl. Sabent que les cendres podien modificar el pH, vam fer un estudi que ens va servir per comprovar quina variació provoca el pas d’un foc en el sòl. Finalment, vam voler fer un estudi estadístic d’incendis a partir de dades de Catalunya, el Baix Llobregat i Torrelles, i així, fer una comparativa entre el nombre d’incendis, les hectàrees cremades i el percentatge que representen aquestes hectàrees cremades en el territori. Podem separar doncs els nostres objectius en quatre punts diferenciats: • Quantificar el percentatge d’incendis que hi ha a Catalunya, al Baix Llobregat i a Torrelles. • Estudiar els hàbitats vegetals més abundants de Torrelles de Llobregat. • Valorar el risc que tenen les comunitats vegetals per incendiar-se. • Observar els canvis en la diversitat vegetal i en el pH del sòl després d’un incendi.

Trobades de Recerca Jove 2009 (61-65)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 62

Canvis amb el foc

DADES D’INCENDIS

HÀBITATS NATURALS DE TORRELLES La major part de les zones boscoses de Torrelles són cobertes de brolles de romaní i bruc d’hivern acompanyades de pi blanc o bé són alzinars en estadis més o menys propers a la clímax, tot i que també trobem petites taques de bosc de ribera o de vegetació de ruderal. Per a l’estudi de la vegetació ens hem basat en un mètode clàssic, el de Braun-Blanquet, que ens permet fer una quantificació i una descripció força objectiva de la vegetació de manera fàcil i ràpida. Aquest índex estableix l’ordre d’abundància de les espècies vegetals d’una comunitat emprant uns valors que van d’r a 5, sent r el de menor abundància. Per tal de poder fer els inventaris, vam haver de buscar unes parcel·les prou representatives dels alzinars i de les brolles de Torrelles. Per a l’estudi de l’alzinar vam escollir la parcel·la de Can Nicolau, i per al de la brolla de romaní, la de Can Pau Ollé, ja que tenien unes caracteristiques d’altitud i orientació semblants.

Trobades de Recerca Jove 2009 (61-65)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 63

Canvis amb el foc

Per fer els inventaris, vam situar-nos al mig de la parcel·la. Un cop allà, vam determinar quines eren les plantes que anàvem trobant, o bé les recol·lectàvem per classificar-les més acuradament al laboratori. Després, vam fer els llistat de totes les plantes de cadascuna de les comunitats i els vam atribuir un nombre relatiu a l’abundància i recobriment de la planta, seguint el mètode proposat per Braun-Blanquet.

diàmetre per a les espècies arbòries i arbustives i, per a les espècies herbàcies, vam decidir agafar tota la planta. Seguidament calculàvem el seu pes fresc amb una balança i procedíem a posar les plantes al forn durant 50 min a 100ºC, ja que després de fer les corresponents corbes d’assecament vam observar que als 50 min els pesos de les plantes s’havien estabilitzat, és a dir, havien perdut tota l’aigua.

Podem diferenciar les dues comunitats més abundants de Torrelles basant-nos, sobretot, en aquests aspectes: • L’alzinar es caracteritza per ser molt dens i impenetrable. És una comunitat ombrívola no gaire alta (entre 10 i 15 metres). • La brolla de romaní és l’hàbitat natural més abundant al terme municipal de Torrelles de Llobregat. El seu ambient acostuma a ser assolellat i sec, i creix en sòls més aviat argilosos o margosos, poc o molt profunds.

Quan vam tenir tots els resultats, vam poder calcular els percentatges d’aigua de cada planta a les diferents dates de mostreig i, així, vam obtenir els valors del contingut hídric de les dues comunitats vegetals estudiades.

VALOREM EL RISC D’INCENDIS A partir de la bibliografia consultada ens hem adonat que hi ha una estreta relació entre el grau d’hidratació de la biomassa combustible i el risc d’incendis en una zona determinada. Així, en el nostre treball hem volgut comprovar la relació entre el grau d’humitat (contingut d’aigua) de les dues comunitats vegetals més abundants de Torrelles de Llobregat i la facilitat que tenen d’incendiar-se; hem volgut comprovar si les brolles de romaní amb pi blanc i els alzinars de Torrelles de Llobregat tenen la mateixa facilitat per inflamar-se davant d’un hipotètic foc. Així doncs vam fer un estudi comparatiu entre el contingut hídric de les plantes més abundants a les comunitats estudiades. Per això, vam relacionar les plantes més abundants de cadascuna de les comunitats estudiades i vam valorar el seu contingut hídric i com aquest variava al llarg dels mesos. A partir del valor individual de cada planta, vam extreure un valor de comunitat, i aquest ens va donar una estimació del grau d’inflamabilitat de la comunitat. Per dur a terme aquest estudi vam utilitzar les mateixes parcel·les que haviem fet servir per a l’estudi dels hàbitats. D’aquesta manera, ja teníem identificades les plantes i valorat el seu recobriment i abundància. Per fer l’estudi vam anar agafant mostres de les plantes més abundants segons l’index de Braun-Blanquet al llarg dels mesos. Les mostres havien de ser comparatives, així que vam decidir tallar la planta per allà on la tija tenia uns 6 mm de

Així, podem assegurar que: La brolla s’asseca més a l’estiu i s’humiteja més fàcilment que l’alzinar a la tardor, ja que hi ha més quantitat d’herbes. A l’hivern, la brolla de romaní es torna a assecar, fet atribuïble a la inactivitat hivernal de les plantes. L’alzinar també respon a la inactivitat hivernal. El seu contingut hídric, però, es manté més estable que el de la brolla.

CANVIS AMB EL FOC El foc provoca canvis importants, a curt i a llarg termini, als ecosistemes terrestres, en la diversitat vegetal, en la productivitat, en el pH del sòl de la zona afectada, en l’erosionabilitat de la zona o, fins i tot, en la fauna que hi habita. Diversitat vegetal La diversitat es pot definir com la quantitat d’individus de cada espècie que hi ha en una zona. L’estudi de la diversitat vegetal en parcel·les cremades i altres de no cremades es pot utilitzar per veure el grau de recuperació de la zona després del foc, ja que si comparem els resultats de la diversitat vegetal d’una zona que no s’hagi cremat i una zona on hi hagi hagut algun incendi podem determinar quines són aquelles espècies que es recuperen més

Trobades de Recerca Jove 2009 (61-65)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 64

Canvis amb el foc

aviat després d’un foc. D’aquesta manera, podem determinar que la vegetació que creix després de l’incendi pertany a un estadi més inicial en la successió del que hi havia abans del foc. Per estudiar la diversitat vegetal podem utilitzar diferents índexs, com ara l’índex de Simpson o l’índex de Shannon. Per realitzar el nostre estudi hem utilitzat l’índex de Simpson, que consisteix en el sumatori del nombre d’individus d’una espècie (Ni) multiplicat pel mateix menys u, i dividit pel nombre d’espècies total (N) multiplicades pel mateix nombre menys u. A continuació restem la xifra obtinguda a u. D’aquesta manera ens donarà un nombre entre el zero i l’u, on zero és la diversitat mínima i u la màxima:

coneixíem al laboratori, vam elaborar unes taules amb el nombre de plantes de cada espècie per a cada parcel·la estudiada. Seguidament, i utilitzant l’índex de Simpson, vam calcular la diversitat vegetal de les diferents parcel·les i vam comparar-les entre elles. A partir dels resultats obtinguts, podem observar que la diversitat vegetal més elevada la trobem a la parcel·la de Can Pau Ollé, que mai no ha estat cremada, i que en les altres parcel·les els resultats són més elevats com més anys han transcorregut des de l’incendi. Així, podem determinar que el bosc necessita bastant de temps per recuperar la seva diversitat vegetal després d’un foc. De fet, hem pogut comprovar que calen ben bé més de 13 anys perquè el bosc recuperi la diversitat vegetal que tenia abans de ser incendiada.

Així, podem determinar que un índex baix de diversitat indica la presència de foc en la parcel·la que hem estudiat, així com un retrocés en els estadis de la successió. En el nostre treball vam calcular la diversitat vegetal en zones cremades en diferents anys i en una que no s’havia cremat per tal de conèixer com variava la diversitat respecte del foc. Inicialment, vam buscar dades sobre incendis a Torrelles. Un cop obtingudes aquestes dades, vam escollir tres zones que haguessin estat incendiades en diferents anys i que tinguessin una orientació i un tipus de vegetació força semblant, per tal que les dades resultessin prou representatives per calcular els índexs de diversitat. D’aquesta manera podíem comparar les dades obtingudes respecte dels anys dels incendis i, així, observar com canviava la diversitat vegetal depenent del temps que havia tingut el bosc per regenerar-se després del foc. Les zones escollides van ser: • • • •

El Puig Vicenç, zona cremada el 1995. Cesalpina, que es va cremar l’any 2000. Les Camanyes, parcel·la incendiada al 2004. També vam haver d’escollir una parcel·la forestal que no hagués estat incendiada anteriorment per tal de comparar les dades obtingudes en les zones cre mades amb zones inalterades. Així doncs, vam utilitzar la parcel·la de Can Pau Ollé, utilitzada també en els estudis anteriors.

Així doncs, per dur a terme el càcul de diversitat vegetal vam fer el recompte de totes les plantes que hi havia en una parcel·la de 5x5 metres que vam delimitar a cada zona on volíem fer l’estudi. Un cop fets els recomptes i reconegudes les plantes que no

El pH del sòl El pH del sòl és una propietat química dels sòls que determina el comportament i l’evolució dels components químics d’aquests, així com l’activitat i les funcions dels éssers vius que hi ha presents. L’estudi de propietats del sòl, com ara el pH, és necessari per conèixer com i en quina mesura el foc afecta els nostres ecosistemes forestals, amb la finalitat d’establir plans de gestió per minimitzar els danys produïts. Per tal de comprovar els efectes dels incendis en el sòl, vam dur a terme un experiment per saber quins eren els valors del pH en el sòl d’algunes zones que havien estat incendiades de Torrelles. Així, vam fer aquest estudi en les mateixes parcel·les que havíem utilitzat per calcular la diversitat vegetal, ja que això també ens permetia comparar les dades en zones afectades pel foc en diferents anys. També vam valorar el pH a la parcel·la que no havia estat incendiada per així poder comparar les dades. Així doncs, vam agafar mostres de sòl de les diferents parcel·les incendiades i, un cop a casa, vam fer una dissolució amb aigua destil·lada. Seguidament, amb l’ajuda d’un pHmètre, vam obtenir els valors del pH de les diferents mostres. Després de posar els resultats en una taula, vam comparar-los. Així, vam observar que els pHs de les parcel·les estudiades eren menys bàsics com menys anys feia que l’incendi s’havia produït.

Trobades de Recerca Jove 2009 (61-65)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 65

Canvis amb el foc

Aquests resultats ens han sorprès, ja que, basant-nos en la informació que havíem recollit, esperàvem trobar una alcalinització dels valors del pH.

que són de poca magnitud. La major part dels incendis que tenen lloc al nostre poble cremen zones ocupades per brolles de romaní. • La brolla de romaní és una comunitat més seca que l’alzinar, per la qual cosa podem dir que les brolles de romaní tenen un risc més alt d’incendi que els alzinars.

Podem atribuir aquesta diferència al fet que, en altres estudis on el sòl patia una clara alcalinització per l’efecte de les cendres resultants de l’incendi, la zona estudiada havia estat cremada molt recentment. En el nostre cas, però, les parcel·les utilitzades fa bastant de temps que es van cremar (de l’última fa més de 4 anys) i, per tant, les cendres ja han desaparegut del tot, eliminant així l’alcalinització que poguessin provocar en el sòl de la zona. D’altra banda, els materials litològics de les parcel·les estudiades són diferents, calcàries a Can Pau Ollé i al Puig Vicenç, gresos a Cesalpina i pissarres a les Camanyes, i per tant, també ho han de ser els pHs. Tot i això, a Can Pau Ollé i al puig Vicenç, amb terrenys calcaris, no s’aprecien diferències en el pH per efecte del foc.

CONCLUSIONS FINALS • A Torrelles hi predominen les brolles de romaní amb pi blanc, deixant petits claps d’alzinar propers a la comunitat climàcica a les raconades i cares nord preferentment. •

Els incendis, a Torrelles són molt freqüents, encara

• Les espècies herbàcies són molt seques durant tot l’any, encara que reaccionen molt sobtadament amb les pluges. Durant les èpoques seques, sobretot a l’estiu, el seu contingut hídric és molt baix, fet que les converteix en combustible lleuger molt fàcilment inflamable. Això pot ser una de les causes que hi hagi més incendis a l’estiu que en altres estacions de l’any, que són, en general, més humides. • En general, totes les espècies vegetals entren en un estat d’inactivitat a l’hivern, fet que provoca que les plantes no absorbeixin la major part de l’aigua procedent de les pluges hivernals. Així, podem afirmar que el contingut hídric de les comunitats vegetals de Torrelles és més baix a l’hivern que a la tardor. • La diversitat vegetal disminueix considerablement després d’un incendi i les comunitats triguen bastant de temps a poder recuperar totes les espècies que hi havia a la zona abans de ser cremades. Així, podem afirmar que el bosc necessita ben bé més de tretze anys per recuperar la seva diversitat vegetal després d’un foc. • El pH del sòl de les parcel·les cremades té uns valors menys alcalins que els de la parcel·la que no s’ha cremat mai. Aquests resultats ens han sorprès, ja que esperàvem trobar una alcalinització dels valors del pH. Podem atribuir aquesta diferència al fet que les parcel·les que hem utilitzat van ser cremades fa bastant de temps. Per aquest motiu, les cendres ja han desaparegut del tot, eliminant així l’alcalinització que poguessin provocar en el sòl de la zona.

Trobades de Recerca Jove 2009 (61-65)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Pรกgina 66

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 67

L’ILLA WALDEN, EL MEU BARRI

ALEXIS GONZÁLEZ OLLER IES SANT JUST DESVERN (Sant Just Desvern) TUTORA: CARME LÓPEZ

El barri és el lloc de convivència entre els veïns, l’espai entre la vida privada i la relació amb la nostra societat propera, pel fet d’utilitzar els serveis com el comerç, les zones de lleure i els equipaments.

D’altra banda, observem que es fa més estreta entre els 14 i els 25 anys. També s’observa que hi ha un creixement amb els menors de 14 anys. A la part superior, disminueix el percentatge de la població major de 60 anys.

En aquests espais, trobem gent que és habitual en el nostre entorn i que, a poc a poc, anem coneixent tot fent vida social.

El 1973, Ricardo Bofill va trobar la fàbrica de ciment de principis de segle en desús, més de 30 sitges immensos, 4 km de galeries subterrànies i túnels i sales gegants de màquines en bon estat.

La coneixença, l’intercanvi i la relació personal que s’estableix al llarg del temps donen, a aquest espai proper, una calidesa que fa que ens sentim a gust ,“com a casa”. El principal objectiu del Treball és l’estudi de la qualitat de vida que ofereix el barri pel que fa al seu entorn, als equipaments, als espais verds, a la relació i convivència entre els veïns, a les activitats, als serveis, al transport i a la seva densitat de població. L’Illa Walden està ubicada als terrenys de l’antiga fàbrica de ciment Sanson. El traçat del barri és en forma de triangle, delimitada per tres carrers: la carretera Reial (N-340), per la part sud-est; el carrer Indústria per la banda nord i el carrer Salvador Espriu pel costat nord-est. Té un perímetre de 998 m. La superfície verda acumulada a l’Illa Walden és de 18.803 m2 i l’ espai que sumen les dues places és de 4.998 m2. L’Illa Walden té una població de 1.450 habitants, amb una densitat de 252 h./Ha. A la piràmide del barri observem que està més eixamplada a la franja d’edats de la població adulta entre 26 i 56 anys, tant en homes com en dones.

Va decidir remodelar-la i transformar-la en el seu lloc de treball, mantenint-la gairebé intacta i adaptant els espais de forma escultòrica a oficines, sales de reunions, etc. Més tard va afegirhi, per trencar amb tant ciment, molta vegetació. Finalment crea noves estructures i formes per donar bellesa a l’espai. El projecte de ciutat a l’espai, que no va tenir seguiment a Madrid, va aconseguir materialitzar-se en un solar industrial, ocupat per la fàbrica de ciment, amb un pressupost notablement inferior al dels habitatges socials de l’època. Walden 7 és un projecte experimental urbà d’una ciutat en alçada i tracta de donar sortida a la falta d’activitats col·lectives i espais públics que afecta barris d’immigració com Bellvitge, Ciutat Satèl·lit, Ciutat Meridiana, etc., que es feien durant la dècada dels seixanta. L’edifici, vist des de l’exterior, representa un gran impacte volumètric immens. L’alçada és d’uns 40 metres i té un total de setze plantes, patis, carrers, passadissos, ponts... Mil formes de poder veure l’edifici i la seva realitat. Té 446 habitatges, espais públics, sales de reunions, sales de joc, botigues a la planta baixa i dues piscines al terrat.

Trobades de Recerca Jove 2009 (67-72)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 68

L’illa Walden, el meu barri

Les façanes exteriors semblen una muralla per les seves formes, de color vermellós. Les petites finestres típicament urbanes són una de les seves característiques. A la façana interior hi ha una barreja de color blau marí i ocre, dos colors molt utilitzats en el modernisme català (també inspirat en l’interior de la mesquita blava d’Istambul). A l’espai interior es troben els quatre patis i els ascensors, d’on parteixen els ponts i passadissos que condueixen als habitatges. Els habitatges són la unió de mòduls quadrats (de 30 m2). Des de l’estudi d’un sol mòdul fins a l’habitatge de quatre mòduls. També es dissenya l’interior dels pisos. Al davant de l’edifici hi ha una plaça concebuda com a espai de relació. Sobre un barranc de 16 m de fondària i una superfície de 3,85 ha, l’arquitecte Miquel Roa i el seu equip projecta i dirigeix la urbanització de l’Illa Walden amb un nou edifici de sis plantes i una llargada de 185 m amb la façana convexa. Arquitectura horitzontal, flotant i fràgil, que conté un programa dens, pesant i complex (189 habitatges amb 24 tipologies de dúplex i simples amb habitatges de 30 a 140 m2). La idea d’aquest projecte era treure alçada, reduir la densitat de població i enllaçar amb el barri sud. L’edifici es localitza a l’Illa, a la banda de la carretera Reial. És un edifici de 60 habitatges de protecció oficial i un local comercial de 1.200 m2, a més de dues plantes d’aparcament subterrani. Inicialment s’havia previst un edifici d’ús terciari (d’oficines) entre l’edifici Walden 7 i les noves construccions. Més tard, l’Ajuntament inicia la variació d’aquest ús per a habitatge, a través de la modificació del Pla Especial. Aquesta modificació està fonamentada en la necessitat d’augmentar l’oferta d’habitatge de protecció oficial i també per la difícil venda d’una promoció únicament terciària. És un edifici de forma lineal. A la façana sud té unes terrasses amb un filtre permanent per graduar i tamisar la insolació directa que s’ha convertit en la imatge principal i canviant de l’edifici. La façana nord és singular per la imatge que li proporcionen els grans patis oberts. Aquestes façanes són de totxo vist, material de durabilitat que pretén una certa harmonització amb els edificis veïns. Una altra característica que diferencia els tres blocs són les entrades de les escales amb rajoles de colors blau, verd i vermell. Els arquitectes són Xavier Montsalvatge i Josep Sànchez. Construïda amb formigó armat al 1920 per a la fàbrica Sanson, la xemeneia té una alçada de 104 m. La reurbanització dels terrenys va fer que la propietat de la xemeneia passés a mans

de l’Ajuntament i l’any 1984 la Corporació Metropolitana de Barcelona es va responsabilitzar de la restauració de la xemeneia i les sitges. Hi ha setze sitges de ciment, vuit de nova construcció. El projecte de l’arquitecte Alfred Arribas va convertir la xemeneia en un espai lúdic i de serveis, una discoteca i un restaurant a 15 metres d’alçada. A l’interior de la xemeneia s’hi va construir un ascensor i una escala metàl·lica per accedir al mirador, on es gaudeix d’unes bones panoràmiques del Baix Llobregat. A l’interior de l’Illa Walden hi havia un antic edifici industrial, últim espai sense transformació de la fàbrica Sanson, que ha servit per fer un equipament infantil polivalent. La proposta va ser donar vida a la construcció existent per adequar-la a la nova activitat, emfasitzant l’entrada de llum natural, la restauració i rehabilitació segura de l’estructura existent, la utilització de materials naturals i la integració de bona part de l’espai exterior. La idea bàsica és la d’integrar l’edifici a la vegetació existent i mantenir al seu costat nord la imatge de runa romàntica. Les instal·lacions resultants han rebut el nom de “La Vagoneta”. La Vagoneta és un centre cultural i de lleure destinat als infants fins als 12 anys i a les seves famílies i té diferents espais en què es realitzen activitats. Segons el mapa de zones verdes de Sant Just, l’Illa Walden és una de les zones més verdes de l’interior del poble. A l’Illa Walden hi trobem 3 places: La Placeta Està situada just davant del Walden, és un espai per gaudir i de relació on la gent es troba, els nens juguen. Aquesta plaça està feta de rajoles, com el Walden en origen, amb combinació de zones de gespa i d’arbres. La Plaça Camoapa Popularment dita plaça del ninot o de les palmeres. Està situada entre els carrers Indústria i Salvador Espriu. Té una forma irregular, està feta de ciment i al centre hi ha una illeta de palmeres amb gespa i connecta amb el Taller d’Arquitectura amb un bosquet de pins. Unes escales i una rampa donen accés als pisos de l’Illa Walden i a la plaça de la Pau. En un projecte anterior, es va pensar a fer una passarel·la per a vianants que connectés amb el centre d’assistència primària i el Centre Cívic. Es deuria desestimar la idea per costosa i poc pràctica.

Trobades de Recerca Jove 2009 (67-72)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 69

L’illa Walden, el meu barri

En aquesta plaça hi trobem l’escultura de Quim Lluís “L’estrès”. Els nois i noies patinen amb skate, van en bicicleta, juguen a pilota...

columnes o pilars i dibuixat al terra, un laberint pel divertiment dels infants. El laberint simbolitza el difícil procés de consolidació de la zona del Walden i cada columna té un significat:

En aquest lloc, fa uns setze anys hi havia hagut una pista de skate, quan era un descampat de terra on hi aparcaven cotxes i camions; la pista es va treure, però en refer l’espai, com que s’ha cimentat el terra, han tornat els skaters i a més a més els patins i les bicicletes dels nens.

Estrès de Quim Lluís és un conte rodó. Què són els contes rodons? Es tracta de cròniques de la realitat manifestades per traços i pinzellades. Així defineix l’artista aquest tipus d’obra. En aquest cas, exposa una temàtica molt vigent: l’estrès a què està sotmesa la societat.

La Plaça de la Pau És la plaça central i interior de l’Illa Walden. Limita amb la façana posterior del Walden, la part de darrera dels pisos del sector 4 (Caprabo), la façana interior de la comunitat dels pisos de l’Illa Walden i el Taller d’Arquitectura.

Compta amb tres volums: El primer és un cilindre nounat que emergeix de la terra i està lleugerament inclinat; un segon cilindre adolescent, un conjunt de formes geomètriques que formen una figura antropomòrfica, que mira el que té al costat i intenta fugir corrent; i finalment, un cilindre adult, de 8 metres d’alçada, giratori i amb unes pintures al·legòriques, que mostren la seva angoixa per l’estrès. Utilitza els colors ocres de l’edifici Walden-7. Està obert a la participació de la societat. Una part del cilindre està sense pintar perquè sigui completat per la ciutadania.

Aquesta plaça queda totalment tancada a la circulació de vehicles, també visualment, la qual cosa fa que sigui una plaça ideal per al joc infantil i lloc de repòs per a tothom. Connecta amb la plaça Camoapa i la placeta del Walden amb el carrer Salvador Espriu i amb la carretera Reial. És una plaça semidura, és a dir, combina la terra amb el ciment, amb una zona verda amb gespa i palmeres, on també hi ha l’escultura de Carme Malaret 5X5X5. La plaça té equipaments esportius de lleure, una pista de voleibol sorra, una taula de tennis-taula i, darrere de la Vagoneta, una cistella de bàsquet. A l’Illa podem trobar tres escultures urbanes d’escultors de renom de Sant Just, juntament amb grafits artístics anònims. XARXES de Montserrat Sastre són un record de l’època en què el Walden 7 estava envoltat de xarxes de protecció, per evitar que les rajoles que queien poguessin fer mal a algú. L’escultura està formada per una pèrgola amb diferents colors com el beix i el blau que són dos colors que hi ha als patis interiors del Walden. Aquesta escultura està situada al carrer Salvador Espriu, concretament a la plaça Camoapa. 5x5x5 de Carme Malaret és una de les escultures més importants de Carme Malaret, és el 5X5X5 situat a la plaça coneguda com a plaça de la Pau. L’artista es va inspirar amb les mides del 5X5X5, que són les mides que componen l’estructura d’un mòdul del Walden-7, l’espai ideal d’habitatge, segons l’arquitecte Cerdà. Partint del 5 x 5 x 5, però fugint d’una figura tancada, Carme Malaret crea un cub format per quatre columnes que unides mentalment, donen lloc a un cub virtual. La instal·lació està pensada com un fòrum obert a la participació: hi ha l’espai per seure a les

Grafits. La zona del darrere de la pista de bàsquet, de forma espontània, s’ha convertit en un espai d’expressió artística per als joves que practiquen aquest tipus de pintura mural. A prop del barri podem trobar aquest tipus d’art a la façana del Casal de Joves. Totes les cultures i pobles de l’antiguitat han estimat un arbre determinat. Així, per exemple, pels celtes l’alzina era sagrada. Pels escandinaus, el seu arbre màgic era el freixe. Entre els pobles germànics es venerava el til·ler. A l’Índia era la figuera. Entre els hebreus i els àrabs, la palmera, i els xinesos tenien tres arbres predilectes: el bambú, la prunera i el pi, que significaven la flexibilitat, la bellesa i la joventut, tres qualitats per tenir una vida sana i llarga. Els arbres són generosos amb el medi, transformen el CO2 en O2. Són els éssers vius més grans i més vells del planeta, són els nostres pulmons i font de béns. Ens donen llocs de repòs, frescor equilibri i harmonia. A l’Illa gaudim dels seus colors (xicranda, tipuana, julibrissin, erytrina cristagalli...), de les olors (eucaliptus, magnolis, arbre de la seda), de les múltiples formes (palmeres, xipresos, pins, margalló...), dels seus moviments quan fa vent (eucaliptus, desmai...), de les seves ombres (pins, eucaliptus, moreres i tipuanes...). Així com significats i llegendes especials. Sensacions que ens donen un benestar personal. Una de les festes fermes del barri és el campionat de Vòlei Palmera (originàriament) i ara Vòlei Carrer. Se celebra a final de setembre o principi d’octubre amb la idea d’acomiadar l’estiu i donar pas a la tardor amb una competició esportiva, arrelada al barri des de fa vuit anys.

Trobades de Recerca Jove 2009 (67-72)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 70

L’illa Walden, el meu barri

L’origen se situa a final dels noranta, quan un dia es decideix col·locar una corda entre dues de les sis palmeres del centre de la plaça de la Pau. De mica en mica es va anar afegint gent al joc, grans i petits. Fins que un veí va proposar organitzar un campionat esportiu i festiu que acaba amb una tradicional costellada per a tots els participants, les seves famílies i tothom qui hi vulgui col·laborar. És el moment de relació, parlant del torneig, del joc, dels jugadors i dels equips, entre moltes altres coses. Els equips estan formats per quatre o cinc persones, segons la participació. Cada equip té un jugador alt (cap de sèrie), un de mitjana alçada, una dona i un adolescent. En base a aquesta premissa, els participants es reparteixen per sorteig. Un cop formats els equips s’organitza la competició. Actualment es juga en un camp de sorra de voleibol; proposta dels veïns a l’Ajuntament quan s’estaven projectant els espais del barri, arran de la construcció de La Vagoneta. El Vòlei Palmera té unes normes especials; els espais on es juga. La norma més curiosa ve de quan es jugava a les palmeres; quan la pilota tocava el tronc de forma casual, si aquesta retornava al camp i no tocava el terra, continuava el joc. Actualment segueix la norma però amb els eucaliptus. La revetlla de Sant Joan ja fa nou anys que se celebra a la plaça de la Pau. Aquesta festa és important per al barri, potser per ser la primera que es va celebrar col·lectivament. Es comença engalanant la plaça, es compra menjar i beure, es fa un sopar de germanor. Després, la coca i el cava, seguit del ball fins que es tanca la festa. La festa permet gaudir en família de la nit, ja que tant pares com fills s’ho passen d’allò més bé. La festa és oberta a tothom, tot i que la majoria de participants són del barri. Només cal avisar, apuntars’hi i passar-ho bé. La nit del cinc de gener s’organitza “la nit màgica”. Des de fa tres anys un grup de pares voluntaris es disfressen de Reis (tres reis i tres patges) i van a visitar els nens a casa seva. Això es comença a fer cap a les 22:00 hores per evitar coincidir amb els Reis de Sant Just. Fins ara s’ha comptat amb la col·laboració de la Vagoneta. Allà informen els pares i apunten els interessats, coincidint amb els dies que ells tenen el seu patge. Aquesta activitat es va començar a fer als voltants de la plaça de la Pau però cada vegada hi ha més gent de la resta del poble que vol ser visitada. Des que la bonança dels temps de finals d’octubre ens ho permet, ens ajuntem els veïns de la plaça de la Pau a menjar cas-

tanyes i panellets. Demanen les graelles a l’Ajuntament i els veïns baixen de casa les castanyes de casa per poder-les coure a la brasa. Els nens i les nenes es disfressen i fan el seu Halloween que, sembla ser, s’està imposant més que la Castanyada. Una de les activitats esportives que es fa regularment, aprofitant la proximitat al medi natural de Collserola, són les sortides en BTT. Veïns de l’Illa s’ajunten tots els diumenges al matí per fer recorreguts de dues a quatre hores per la muntanya. L’activitat està oberta a tots aquells que s’hi vulguin ajuntar. Quan arriba el bon temps, s’acostuma a fer l’activitat de petanca de forma espontània. El terra de sorra de la plaça de la pau es converteix en pistes de petanca. La convivència a la plaça de la Pau ha propiciat que una colla de veïns hagin organitzat una sèrie d’activitats fora del barri: La vegetació que l’envolta proporciona una temperatura molt agradable durant les caloroses nits d’estiu i la tranquil·litat de l’entorn fa que es pugui gaudir prou d’aquest espai. El dia 23 d’abril és fa l’anomenada “festa de les lletres”. L’activitat consisteix a llegir poesia i altres gèneres al hall del Walden. En aquesta festa, hi participen habitants del Walden llegint en diferents idiomes. Al Walden hi ha una gran varietat de llengües. Aquest any, les lectures van ser en romanès, xinès, àrab, català, castellà anglès, francès i alemany. Per Nadal, es guarneix amb un arbre de Nadal l’entrada, on tothom que vol hi penja postals amb missatges de pau, amor o desig, habituals en aquestes dates. També fan els Reis d’Orient. Un grup de veïns que es prepara per a l’ocasió, passen a visitar els nens de l’edifici, per les cases de les famílies que ho desitgin. Dintre de les activitats organitzades per l’Ajuntament, la principal és el Mercat dels dimecres a la plaça Camoapa. Cada dimecres al matí podem trobar-hi el mercat ambulant de Sant Just. Hi ha parades de roba de vestir, de roba interior, de catifes i cabassos, de flors, d’utensilis de la llar, sabateria, peces de roba, fruiteria, bosses, embotits, herbes medicinals, etc. L’horari de venda és de 8h a 14h si no plou. La Fira Desvern és una fira industrial, comercial, d'artesania i d'entitats; de caràcter biennal. A banda dels estands comercials i industrials de les entitats i dels artesans, s’hi fan activitats, tallers i animació a les places i carrers que envolten l’Illa. L’edició d’ enguany, l’onzena, es va dur a terme durant el cap de setmana del 21 i 22 d’abril coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi.

Trobades de Recerca Jove 2009 (67-72)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 71

L’illa Walden, el meu barri

La Festa de la Pau, organitzada per l’Esplai Ara Mateix, es fa a la plaça de la Pau a la tardor. Amb la idea de pau com a rerefons, durant tot el dia es fan un gran nombre d’actuacions, representacions teatrals, dansa, tallers, ballada de gegants, campionats, jocs, concerts… Inicialment, la reconversió d’espais de l’antiga fàbrica va donar lloc al Centre Cívic, al centre d’assistència primària i a l’escola bressol. Posteriorment, els habitatges de treballadors de la fàbrica es van aprofitar per ubicar-hi l’Esplai (ara a la Vagoneta) i els Tallers de música. La creació de l’escola Montseny (1982) afavoreix que la població escolar del barri tingui una escola propera. Un del últims equipaments ha estat el Casal de Joves. El Cementiri i el Camp de Futbol i la pista de l’escola Montseny ja hi eren. Aprofitant una estructura de l’antiga fàbrica, es va construir el Centre Cívic Salvador Espriu, un equipament adreçat a entitats, col·lectius i ciutadania en general per desenvolupar-hi activitats socials. Compta amb una programació estable i sales polivalents. L’ambulatori de Sant Just Desvern es troba situat a un carrer del límit nord-est del barri, el carrer Salvador Espriu. Fora d’horari, a les nits i els dies festius s’ha de trucar al telèfon 061. El Casal de Joves té per objectiu dinamitzar la població juvenil i per facilitar la seva socialització, el treball en grup i la interacció entre les persones joves de Sant Just Desvern. Espai, també, per a fer-hi conferències, tallers, projeccions de cinema, esport, música, festes... Punt d’informació juvenil. Ricardo Bofill i el seu equip havien previst per al projecte total “el núcleo social urbano” que constava de dues parts fonamentals: a. Un conjunt d’habitatges 1a fase:1.038 habitants. 2a i 3a fase: 1.834 habitants (no es va arribar a fer mai). Total d’habitants previstos: 2.872 (500 hab/Ha) b. Un centre cívic amb els serveis necessaris per satisfer les funcions de la col·lectivitat: informació, alimentació, higiene, indumentària i transport. Desprès dels inconvenients sorgits al voltant del Walden i amb l’adquisició de terrenys per part de l’Ajuntament, el mateix Ajuntament encarrega la redacció d’un nou projecte que ordeni el que es començaria a anomenar Illa Walden. El tipus d’habitatges que hi ha a l’Illa Walden tenen tots un origen social. La projecció del Walden eren habitatges socials. Els nous pisos de l’Illa eren la majoria de preu taxat, de protecció oficial (HPO) i només quatre de lliures. Els pisos del Caprabo

(60) eren tots de protecció oficial. Aquesta és una característica del barri. L’any 2007 es van començar a vendre pisos de l’Illa a preu lliure de mercat. Els pisos de l’edifici del Caprabo és podran vendre l’any 2009, la qual cosa podria provocar un canvi del tarannà del barri. Amb el projecte inicial, estava previst que els tres edificis Walden tinguessin uns serveis comunitaris de salut, higiene, educació, oci i informació, entre d’altres. Actualment, bona part d’aquest serveis previstos (escola bressol, escola primària, centre de salut CAP, supermercat) hi són a nivell públic o privat. El Walden, de portes endins, funciona com una gran comunitat i té serveis independents (seguretat, consergeria, gestió, recollida d’escombraries, etc.). Pel que fa als comerços, equipaments i altres usos, en el primer projecte sumaven 576 cèl·lules (16.182 m2), amb el PERI, el sector terciari suma 12.609 m2 més 4.315 m2 d’equipaments públics. És a dir, aproximadament el mateix. Al sostre de la Vagoneta encara es poden construir 2.400 m2. Pel que fa a la població, el projecte actual ha disminuït la massificació que suposava la inicial. Si comparem els dos projectes, observem que en el primer es comptabilitzaven 2.872 habitants (500 hab/Ha), mentre que en el segon, el PERI, es compten 1.450 habitants (252 hab/Ha). Amb el projecte del PERI es va reduir la densitat de població gairebé a la meitat. Tot i això, és una densitat molt alta en relació amb la resta del poble (20 hab/Ha). D’aquest factor s’ha de destacar que la importància donada a les places i espais verds de la zona ajuda a compensar la gran densitat de població. Amb el segon projecte, inicialment es contemplava a la Plaça de la Pau un estany al voltant de les dotze sitges i un pont que travessava des de la Plaça Camoapa fins a l’escola de bressol Marrecs. Això es va desestimar per complex i poc pràctic. L’objectiu principal del treball era arribar a saber si el barri reuneix les condicions necessàries per assegurar la qualitat de vida i el grau de satisfacció que tenen els seus habitants. S’ha vist que a l’Illa Walden, o en el seu entorn més immediat, s’hi reuneixen gran part dels serveis que cobreixen les necessitats bàsiques dels ciutadans, com comerços d’alimentació, sanitat (CAP, farmàcies, fisioterapeutes, dentistes) i educació (Escola Montseny de primària, Escola Bressol Marrecs). A més a més de les activitats de lleure que es poden fer en

Trobades de Recerca Jove 2009 (67-72)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 72

L’illa Walden, el meu barri

els diferents equipaments (Casal de Joves, Centre Cívic, Vagoneta, Tallers de Música, Camp de futbol, Frontó) i, per descomptat, totes les que es poden fer a l’aire lliure en les tres places públiques. També hi podem trobar altres serveis com restaurants, una discoteca i un cementiri. La vegetació té en tot el barri una gran importància, com ho proven els 18.803 m2 de zona verda. Les runes del que va ser la fàbrica de ciment, recuperada dins d’un marc d’exuberant vegetació i transformada amb el taller d’arquitectura de Ricardo Bofill. Al costat, la xemeneia de la fàbrica convertida en un esplèndid mirador de tota la comarca del Baix Llobregat i l’edifici Walden, tan peculiar i controvertit en un temps, donen a la zona una estètica i idiosincràsia pròpia on contrasten de manera natural el color maó del Walden amb el verd dels arbres. Si a tot això hi sumem el fet que a la zona hi ha quasi una trentena de gèneres diferents d’arbres, entendrem que en aquest barri s’han cobert favorablement les necessitats de zones enjardinades. En aquesta barriada, que és a tocar de la carretera que uneix Barcelona, l’Hospitalet, Esplugues, Sant Just, Sant Feliu, Cornellà i Molins de Rei, hi tenen parada diferents línies d’autobusos. També hi para el tramvia, que comunica el poble amb d’altres del Baix Llobregat i amb la ciutat de

Barcelona i, si alguna vegada arriba el metro, probablement també hi tindrà parada. Així doncs, es pot dir que és un barri ben comunicat. Les seves places resulten idònies per al joc de petits i no tan petits, per fer petar la xerrada, per llegir una estona o per prendre el sol. Afavoreixen la convivència entre veïns i faciliten, i per tant també estimulen, les activitats d’associacions i col·lectius, fent de l’Illa un barri jove i dinàmic. En analitzar els resultats de les enquestes, es posa de manifest el grau de satisfacció que senten els veïns de viure-hi. Gairebé a tothom li agrada el barri, sent els espais exteriors com una de les coses que més valoren i que, juntament amb els serveis, donen ambient de barri, és a dir, de pertànyer a una comunitat. Es veu que hi viuen força famílies amb fills. A la gent que té fills petits, els agrada baixar a la plaça, especialment a la de la Pau, perquè la troben més segura. Opinem que aquesta seguretat afavoreix la seva tranquil·litat per conviure o per relacionar-se. També creuen que el fet de tenir el camp de futbol tan proper, o el de voleibol i el frontó, han fomentat les activitats ludicoesportives o simplement els espais oberts del barri animen a sortir a passejar o a xerrar.

Trobades de Recerca Jove 2009 (67-72)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 73

CAN MÈLICH: 1704-2008

ANDREA FITÉ I GELABERT IES SANT JUST DESVERN (Sant Just Desvern) TUTORA: TERESA QUEROL

SÍNTESI DEL TREBALL Ens hem de remuntar al 1655 per trobar el naixement del primer Mèlich que visqué a Sant Just Desvern, però per parlar de Can Mèlich primer de tot s’ha de parlar de Mas Riera. El Mas Riera tenia una finca matriu d’unes cinc hectàrees i el propietari més antic del qual es té constància és Nicolau Riera (1490). Fins a principi del segle XVIII, el Mas fou propietat d’aquesta família passant d’hereu en hereu fins que el 1704 es vengué a Baldiri Mèlich. Així doncs, Baldiri Mèlich és un dels personatges més importants del treball. Ell fou arrendatari de l’Hostal Vell juntament amb la seva dona, Maria Mestres, a partir de 1688, i des de 1704, amb la compra del Mas, compartí l’Hostal amb el seu nebot Pau Cases. El matrimoni de Baldiri i Maria acabà el 1708 amb la mort d’ell, però deixà sis fills: Francesch va ser el seu hereu. Durant uns anys, mare i fill compartiren el Mas, fins al 1716, en què ella es tornà a casar i abandonà Can Mèlich.

dos, tingueren el càrrec de batlle de Sant Just Desvern, però el fill també fou regidor. El seu succesor en la masia fou Joseph Mèlich Janer, que visqué 70 anys entre 1766 i 1836. En gran part, Joseph només continuà preservant la masia sense fer vendes ni compres de terrenys i, a partir de 1812, tot el que féu ho féu conjuntament amb la seva filla i el seu gendre. Eufràsia seria la primera noia que heretaria la finca per l’absència de descendència masculina i, per tant, el cognom legítim dels propietaris de la masia de Can Mèlich, en morir ella, passaria a ser Gelabert, que es preserva en l’actualitat pels propietaris de la masia. Eufràsia morí a una edat prematura, dos anys després que el seu pare, després de donar llum a catorze fills, dels quals en sobrevisqueren vuit i el primogènit fou Joaquim.

Francesch es casà amb Magdalena Casas i estigué al capdavant de la masia durant gairebé uns 80 anys, fins que el 1786 donà poders al seu fill hereu, Joseph Mèlich i Casas, perquè se’n fes càrrec. Joseph feia setze anys havia contret matrimoni amb Cecília Janer i en els capítols matrimonials d’aquesta parella es dictà que eren els beneficiaris de la donació de la masia per part de Francesch Mèlich. Francesch i Joseph, tots

Trobades de Recerca Jove 2009 (73-74)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 74

Can Mèlich: 1704-2008

Joaquim Gelabert Mèlich durant uns anys fou ajudat del seu pare en el manteniment de la masia. El 1859 Joaquim es casà amb Magdalena Vilaplana i Pijoan. Durant aquesta època, s’incorporaren al registre de la propietat tots els béns de Can Mèlich i també es vengueren uns terrenys de Sant Joan Despí coneguts com La Castanyeda. A Joaquim el seguí el seu fill Jaume Gelabert Vilaplana. Jaume Gelabert Vilaplana és de qui més documents es tenen de tota la família. L’any 1889 Jaume es casà amb Dolors Castellví i Carbonell, natal de Santa Creu d’Olorda. Jaume vengué els terrenys del Campo Roig que posteriorment serien la fàbrica Sanson, i també féu un cens a l’ajuntament de Sant Just Desvern per a la construcció de l’escorxador municipal.

La família Gelabert Vilaplana, davant la masia

Can Mèlich, 1910

Dolors Castellví morí el 1916 i, quatre anys després, Jaume contragué segones núpcies amb Josefa Vinyals Goyta. Joaquim Gelabert Castellví contragué matrimoni amb Pilar Mallol Llunell i a partir de 1927 fou el propietari de Can Mèlich. Joaquim, com el seu pare, quan la seva dona morí, es tornà a casar, aquest cop amb Nativitat Llopard, amb qui no tingué descendència. És de destacar en aquest període la cessió de Joaquim del camí que travessava la propietat a l’Ajuntament —actual carrer Onze de Setembre. El seu descendent fou Jaume Gelabert Mallol, actual propietari de Can Mèlich. Jaume inaugurà el Club Can Mèlich i també fou el propietari de la discoteca Sunset.

Can Mèlich en l’actualitat

Can Mèlich, 1927

Trobades de Recerca Jove 2009 (73-74)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 75

SERIA VIABLE L’OBERTURA D’UN PANS & COMPANY A MOLINS DE REI? GERARD MORENO VIVÓ ESCOLES GARBÍ (Esplugues de Llobregat) TUTORS: JAVIER PÉREZ i MIGUEL PESCADOR

1. INTRODUCCIÓ Actualment, la vila de Molins de Rei, situada a la comarca del Baix Llobregat, disposa, segons dades del padró de l’any 2007, de 23.544 habitants, dels quals aproximadament 4.000 són persones de menys de 18 anys. Moltes vegades, les persones que vivim a la vila ens trobem que hi ha una manca molt important d’establiments on anar a menjar. La majoria de restaurants de la vila són restaurants de qualitat i d’un preu elevat. És en aquest moment quan sorgeix la idea per a aquest projecte. Molts dels joves que viuen a la vila es troben amb una manca d’establiments de menjar ràpid o dels anomenats fast food en els quals poder anar a dinar o a sopar els caps de setmana. La pregunta seria: Seria viable l’obertura d’un establiment (franquícia) de menjar ràpid com ara de Pans & Company perquè els habitants de la vila de Molins poguessin anar a dinar o a sopar? L’objectiu de l’estudi econòmic és comprovar o refutar la viabilitat econòmica del projecte d’empresa esmentat anteriorment a la població de Molins de Rei (Baix Llobregat), així com la rendibilitat que tindria com a negoci.

2. SERIA VIABLE L’OBERTURA D’UN PANS & COMPANY A MOLINS DE REI? 2.1. Què és una franquícia: La franquícia és un tipus de contracte pel qual una part anomenada franquiciador cedeix a una altra part anomenada franquiciat la llicència d’una marca, així com mètodes de fer negocis a canvi d’una part dels beneficis (royalty).

La franquícia consisteix a aprofitar l’experiència d’un empresari que ha aconseguit un avantatge competitiu destacable en el mercat. Aquest avantatge pot ser la marca, el prestigi, els productes o els mètodes. Mitjançant el contracte de la franquícia, el franquiciador es compromet a transmetre coneixements amb l’objectiu que el franquiciat aconsegueixi beneficis. Hi ha tres tipus de franquícies: les franquícies industrials, les comercials i les de serveis. Els contractes de franquícia són lliures i poden incloure una gran varietat de clàusules. Les clàusules més habituals són: • Per part del franquiciador: El franquiciador es compromet a cedir la llicència de la marca, fer publicitat i donar assistència al franquiciat. • Per part del franquiciat: El franquiciat ha de pagar un cànon inicial al franquiciador. Tanmateix, el franquiciat ha de pagar uns royaltys, que són una quantitat de diners que el franquiciat ha de pagar periòdicament al franquiciador. Per altra banda, el franquiciat ha de comprar obligatòriament les primeres matèries i subministraments que dóna el franquiciador. 2.2 Pans & Company 2.2.1 L’empresa 2.2.1.1 La història PANS & COMPANY va néixer l’any 1991 a la capital catalana de Barcelona amb l'obertura del seu primer restaurant a Plaça Urquinaona. El producte estrella de PANS & COMPANY ha estat

Trobades de Recerca Jove 2009 (75-79)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 76

Seria viable l’obertura d’un Pans & Company a Molins de Rei?

i continua sent l'entrepà, elaborat amb pa cruixent i ingredients sans i naturals. La idea era proporcionar als consumidors de menjar ràpid la possibilitat d'accedir a una dieta mediterrània, de gran qualitat, en un ambient acollidor i agradable. 2.2.1.2 Pans al món Actualment, Pans & Company és present a Andorra, Portugal, Itàlia i Aràbia Saudita, i treballa cada dia per prestar servei als consumidors més exigents de qualsevol part del món. 2.2.1.3 Requisits als nous franquiciadors Tota persona empresària o emprenedora que vulgui obrir un restaurant de la cadena Pans & Company ha de seguir una sèrie de requisits donats per l’empresa. La primera pauta a seguir ha de ser trobar el local ideal per implantar-hi l’establiment. Aquest local, en cas de Pans & Company, ha de ser un local de més de 125 m2, en zona de gran pas de vianants i que tingui sortida de fums. Preferiblement, el local ha de tenir la façana ampla, es valora positivament el fet de tenir terrassa, etc.

Metodologia El que aquest estudi tractava de saber són les preferències de la població de 13 a 25 anys pel que fa als restaurants de menjar ràpid. A l’hora d’enquestar la població d’aquesta franja d’edat, s’ha fet servir la tècnica de recollida de dades primàries: l’“enquesta”. S’han fet un total de 100 enquestes, meitat a homes i meitat a dones. El resultat de l’enquesta revela que el 57% de la gent estaria disposada a freqüentar un establiment de menjar ràpid a la vila en cas que s’arribés a fer. Per altra banda, el restaurant preferit pels enquestats seria el Pans & Company. Com a conseqüència, l’estudi econòmic es farà a partir de les condicions d’aquesta empresa. 3.2 Anàlisi de la competència L’única empresa que hi ha a la vila semblant és un restaurant de l’empresa “Telepizza”. Tot i això, és una empresa que es dedica a preparació i venda a domicili de pizzes. El restaurant de menjar de característiques semblants més a prop del poble és el que hi ha a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, la capital de la comarca, i està situat a 15 km del centre del poble. El restaurant en qüestió és una franquícia de “Mc Donalds”.

Pel que fa al contracte, Pans & Company concedeix un contracte per un període de deu anys que es pot ampliar per cinc anys més. 4. CREACIÓ DE L’EMPRESA 2.2.1.4 Capital inicial La inversió necessària per a l’obertura d’un local Pans & Company varia depenent de la grandària del local. La inversió total sol oscil·lar entre els 1.900 € i 2.100 € per m2. Aquest preu ja inclou la maquinària, mobiliari, instal·lacions tècniques, construccions i decoració.

Per al nostre estudi econòmic, el que més ens interessa és fundar una: Societat de Responsabilitat Limitada (SL) 4.1.2 Constitució

2.2.1.5 Cànon de publicitat L’empresa franquiciadora, a part del royalty que cobra cada mes per tenir la franquícia, cobra també, en el cas de Pans & Company, un 5% sobre les vendes netes de cada mes per poder fer la publicitat de llançament de l’establiment i publicitat en general del local en el municipi en qüestió.

Per constituir la Societat de Responsabilitat Limitada (SL), hem de demanar la denominació social al Registre Mercantil Central de Madrid, redactar els estatuts socials, obrir un compte corrent per a l’empresa on s’hi ha d’ingressar la quantitat de 3.005,06 €, etc.

3. PROJECTE D’EMPRESA. ANÀLISI DE MERCAT

El nom fictici de la societat que farem servir en aquest treball és: Pans Molins de Rei, SL

3.1 Anàlisi del consumidor Durant la setmana del 17 de març de 2008 al 9 d’abril de l’any 2008, s’ha estat realitzant als diferents instituts públics, escoles privades i concertades del municipi, a peu de carrer i telefònicament, un estudi per saber les preferències dels adolescents i adults entre 13 i 25 anys de la vila de Molins de Rei sobre els restaurants de menjar ràpid.

4.1 Fundació de la societat 4.1.1 Selecció de la forma jurídica de l’empresa

4.1.3 Adquisició de la franquícia Un cop hem fundat la societat, el que hem de fer és adquirir la franquícia. Per això, el que hauríem de fer és posar-nos en contacte amb l’empresa adjudicadora “The Eat Out Group, SL”. En el cas que sigui acceptada la petició, l’empresa es posarà en contacte amb nosaltres per firmar el contracte.

Trobades de Recerca Jove 2009 (75-79)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 77

Seria viable l’obertura d’un Pans & Company a Molins de Rei?

El contracte amb Pans & Company serà de 10 anys més la possibilitat de prorrogar-lo 5 anys més. 4.2 Establiment del local comercial El local comercial que s’adequaria més al que estem buscant és un que hi ha situat a l’adreça següent: Carrer Jacint Verdaguer, 109 PB 08750 Molins de Rei Barcelona Referència Cadastral: 7652720DF1875B0024OZ Aquest local té unes dimensions de 500 m2 però té l’avantatge que pot ser divisible. Aquest és el local que més s’adapta a les nostres necessitats, ja que es troba a un minut del centre del poble, 100 metres de l’Ajuntament, i a 200 metres de la sortida de l’autopista més propera. El preu del lloguer és de 4.800 € al mes. Les característiques més importants d’aquest local és que, en ser tan gran, ens aniria bé en cas d’una ampliació de la zona de taules i té sortida de fums, requisit indispensable per a posar-hi el restaurant.

5. DADES ECONÒMIQUES 5.1 Pla de finançament de l’empresa La inversió mínima necessària per a aquesta franquícia és de 300.000 €. A més a més s’hi ha de comptar el 16% d’IVA i una quantitat per a inventari inicial i dos mesos de fiança del local. A l’hora de començar, l’empresa franquiciadora exigirà 35.000 € + IVA pel que fa a cànon d’entrada. Les fonts de finançament d’aquesta empresa seran dues principalment: el banc i la persona física que fundi la societat. - Banc: El que es farà és demanar un préstec a l’entitat financera de “la Caixa” a tornar en 6 anys, que és el temps que aproximadament tardarem a recuperar la inversió. Aquest préstec serà de 100.000 €. Aproximadament seran uns 1.610 € al mes. - Soci director: els 250.000 € restants els posarà el soci director. En cas de no disposar d’aquesta quantitat el que es podria fer és buscar més d’un soci.

5.2 Anàlisis dels ingressos

5.3 Anàlisis de les despeses

Trobades de Recerca Jove 2009 (75-79)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 78

Seria viable l’obertura d’un Pans & Company a Molins de Rei?

5.4 Anàlisis dels resultats

6. CONCLUSIONS A continuació, les conclusions de la part teòrica de l’estudi i l’estudi econòmic: 6.1. Que el contracte de les franquícies és un model de negoci cada vegada més estès al món, ja que és un bon sistema, tant per a l’empresa franquiciadora com per al franquiciat, per totes les condicions mútues que són bones per a ambdues parts. 6.2. Que l’empresa Pans & Company és una empresa en ple creixement ja que dia rere dia està obrint nous locals comercials, ja siguin franquiciats o no, i que fins i tot ho està fent en països com els de l’Orient Mitjà. 6.3. Que a diferència d’altres empreses, Pans & Company opta per un menjar de qualitat seguint la dieta mediterrània i defuig dels coneguts establiments de menjar ràpids amb hamburgueses i poc saludables. 6.4. Que tota persona emprenedora que vulgui tenir un contracte de franquícia amb l’empresa Pans & Company

ha de firmar un contracte amb aquesta empresa i ha de seguir les directrius que aquesta marca dictamina. 6.5. Que segons els resultats de l’estudi de mercat fet a Molins de Rei, i tal i com està exposat al punt 3 de l’anàlisi del mercat, el 57% de la població enquestada a Molins de Rei estaria disposada a freqüentar un establiment de Pans & Company i, per tant, són uns resultats positius. 6.6. Que segons les ordenances municipals, aquesta activitat es pot exercir al poble sense cap problema, malgrat que potser un petit sector de la vila, agrupat en l’associació denominada Botmol, que és on hi ha l’agrupació dels comerços de la vila, s’hi oposaria, com ha fet amb altres projectes com un centre comercial o un cinema. 6.7. Que no hi ha problemes pel que fa a la competència per a l’establiment del negoci al poble pels motius que explico al punt 3.3. Anàlisi de la competència. 6.8. Que la disponibilitat de locals cèntrics a Molins de Rei no és gaire bona i per tant la ubicació del negoci s’ha fet en el millor lloc possible dins del que s’ha pogut.

Trobades de Recerca Jove 2009 (75-79)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 79

Seria viable l’obertura d’un Pans & Company a Molins de Rei?

Malgrat aquest fet, el que s’ha trobat és molt cèntric però molt gran. 6.9. Que per poder adquirir la franquícia, hauríem de demanar un préstec per no haver de fer front a tota la inversió sencera. Els interessos que té aquest préstec els he intentat ajustar a la realitat al màxim. 6.10. Que durant el primer any no hi hauria beneficis a conseqüència de les despeses extraordinàries que hem tingut de constitució de l’empresa, el cànon d’entrada que hem hagut de pagar a Pans & Company... Malgrat això, no hem tingut en compte que els ingressos millorarien any rere any gràcies a la fama que aniria guanyant l’establiment.

6.11. Tanmateix, gràcies a la situació econòmica mundial en què ens trobem, els restaurants de menjar ràpid estan ingressant més diners que en altres èpoques. 6.12. Que després d’analitzar les despeses i els ingressos que tindria l’empresa, podria ésser viable l’obertura d’un restaurant de Pans & Company a Molins de Rei, malgrat que al primer exercici econòmic no hi hauria beneficis. 6.13. Després d’haver retornat la totalitat del préstec a l’entitat financera, els beneficis augmentarien encara més. Per això podem dir que la inversió inicial la recuperaríem en poc temps, com a conseqüència de les bones dades dels beneficis.

Trobades de Recerca Jove 2009 (75-79)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Pรกgina 80

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 81

LES DONES I ELS INICIS DE LA VIDA DE ESPLUGAS (1950-1953) MARIONA BLANCO VILARDELL ESCOLA GARBÍ (Esplugues de Llobregat) TUTORS: JAVIER PÉREZ i MARIBEL FERNÁNDEZ

MOTIVACIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL

OBJECTIUS DEL TREBALL

El fet de poder constatar, a través de la publicació local Vida de Esplugas, una manera de transmetre un determinat tipus de model femení, especialment a través de la secció Entre Nosotras, ha estat una opció de recerca que recull temes que eren del meu interès: les dones, el franquisme, mitjans de comunicació escrits i Esplugues.

Fonamentalment, el meu treball tracta d’aconseguir conèixer, a través de la publicació, quin tipus de model femení volia transmetre la revista durant el període 1950-1953, que coincideix amb el moment de la seva creació. A més del model de dona, ens interessarà veure quina era la seva presència i com es percebia en els possibles lectors i lectores. És un objectiu ampli que vol incorporar fins i tot aspectes de llenguatge. Un altre objectiu és estudiar i analitzar la revista, en general, a través de les seves informacions, articles, pensaments... Per tal d’esbrinar com es reflectia una part de la societat espluguina de mitjan segle XX: com era, o millor, com es mostrava?

Han estat diferents motius els que m’han portat a escollir aquesta recerca. En primer lloc, l’interès personal per estudiar aspectes relacionats amb les dones, la història de les quals, sovint, resta marginada o, simplement, ignorada. Conèixer un passat generacional —quasi en segona persona familiar— m’havia de permetre apropar-me al punt de partida del marc social i cronològic de les meves àvies quan eren joves. El treball està contextualitzat en un període concret del franquisme —només quatre anys—, un règim polític dictatorial vigent a Espanya entre el 1939 i 1975 i que, precisament, durant el període concret del treball, coincideix amb la fi del seu aïllament polític internacional. Per últim, hi ha un darrer aspecte que justifica l’interès —i la dificultat— del treball: la delimitació territorial a Esplugues. Com lligar aspectes generals a l’àmbit local? Aquesta part ha estat possible gràcies a la facilitat de poder consultar l’Arxiu Municipal i la seva hemeroteca, que conté els corresponents exemplars estudiats, així com bibliografia local i una important i àmplia secció fotogràfica local. En l’actualitat, la revista continua publicant-se sota la direcció, precisament, d’una dona...

D’altra banda, a través d’una revista local intentarem traslladar la contextualització als diferents àmbits: local, català, espanyol i internacional. Quins esdeveniments locals es posen de relleu però, alhora, com encaixen en el seu context més ampli i general? I, per últim, intentarem posar veu a la paraula escrita, és a dir, recuperar testimonis de dones que interpretin —o no— a través de la seva experiència, el model femení que la Vida de Esplugas volia promoure: s’hi trobaven identificades? És un model encara per seguir?

HIPÒTESIS PLANTEJADES El treball vol analitzar els missatges que la revista local Vida de Esplugas (VE) exercia a través de les seves pàgines i, especialment, en l’apartat Entre Nosotras. Cal aclarir que aquesta concepció de model de dona no està només deli-

Trobades de Recerca Jove 2009 (81-86)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 82

Les dones i els inicis de la Vida de Esplugas

mitada a aquest apartat sinó que es pot percebre en altres escrits i missatges de la publicació. La revista neix l’any 1950 tot coincidint amb la fi del primer franquisme, tal com alguns historiadors ho anomenen. La primera pregunta seria: el model de dona recollit en la revista correspon al mateix tipus que el franquisme volia imposar des de la fi de la Guerra Civil? Es parteix del fet que l’arribada de la Dictadura va suposar un retrocés en la història de l’emancipació a Catalunya i a Espanya; en aquest sentit, com queda reflectit en la Vida de Esplugas? Quin paper i presència tenia l’Església en tots aquests valors franquistes? Com afectava la moral, l’educació, els costums i la vida quotidiana de les dones? D’altra banda, la fi de l’aïllament internacional d’Espanya significaria petites obertures a l’exterior, en especial, a la influència nord-americana —sens dubte, tal com ens ho mostra la revista— a alguns valors transmesos per gran quantitat de pel·lícules que omplien les sales de cinema d’Esplugues —Cine Savoy i el Centro Cultural Avance— i de la gran ciutat, Barcelona. Quina validesa seguirà tenint el model femení promogut pel règim franquista i enquadrat en els valors més tradicionals davant l’arribada i amenaça d’una nova modernitat?

En paral·lel, intentarem conèixer el tipus de revista: Qui la dirigia? Qui l’escrivia? Quines relacions tenia amb el poder? Quin tipus de notícies i articles s’hi publicaven? Quins temes locals tractaven? Quina visió del món tenia la revista? Com escrivien? A partir d’aquests paràmetres, intentarem esbrinar quina era la presència de les dones a la revista: Què escrivien? A qui s’adreçaven? Quina influència i transcendència projectaven en altres dones? Un altra hipòtesi del treball està centrada en el fet d’intentar establir punts de comparança i reflexió entre alguns valors formulats en la revista de fa més de cinquanta anys i els d’ara: fins a quin punt s’han transmès aquests valors i si encara perduren. Vist des de l’òptica actual, ens resulta força inadmissible que moltes dones estiguessin sotmeses a uns postulats tan asfixiants i repressors —i encara més que algunes ho defensessin— però són situacions que ja estan superades? La seva possible resposta ha de formar part d’algunes de les reflexions crítiques i conclusions d’aquest treball. Finalment, també, es parteix de la idea que el llenguatge reflecteix la realitat i, en aquest cas, intentarem analitzar l’ús del llenguatge en relació amb el femení i masculí per tal d’establir-ne possibles analogies i comparances.

FRANQUISME: LES DONES I EL FRANQUISME Acabada la guerra, el franquisme va ser el règim polític dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1977. Es va iniciar a partir de l’alçament militar contra el govern de la Segona República, que va tenir lloc al juliol de 1936. El franquisme es basava en l’autoritat absoluta de Franco, amb l’ajut i suport de l’exèrcit, l’Església i els sectors més tradicionalistes i dretans de la societat, els terratinents i la gran burgesia industrial, que estaven en contra de qualsevol reforma que signifiqués una participació popular efectiva en els àmbits polític i social, alhora que establia una ideologia patriòtica que va intentar trencar els fets nacionals basc i català. Políticament es va estructurar al voltant del Movimiento Nacional, partit únic, format bàsicament per Falange Española. El franquisme va representar el retorn brutal a la submissió de les dones i a la seva marginació en l’àmbit de la llar tot retornant-les al silenci, a la seva condició de perpètua infantesa i a la submissió més dura. Així que van tractar de vendre com a model un tipus de dona tradicional antiga amb una actitud passiva i d’esperit de sacrifici. S’implantava un model femení tradicional, totalment retrògrad i denigrant per a la dona, que es basava en la creença religiosa que la dona havia nascut per servir l’home, per ferlo feliç mentre ell lluitava per a la grandesa de la pàtria.

Trobades de Recerca Jove 2009 (81-86)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 83

Les dones i els inicis de la Vida de Esplugas

EL MARC LOCAL: ESPLUGUES EN L’INICI DELS CINQUANTA DEL SEGLE XX En el marc local d’Esplugues, com a la resta d’altres ciutats d’Espanya, va ser una època de transició cap a una societat catalana plenament industrial i urbana. És un període en què es produirà un cert creixement econòmic, on començaran a arribar immigrants provinents del sud d’Espanya. No obstant això, l’inici de la dècada dels cinquanta serà la fi dels racionaments i l’inici de l’aïllament internacional i l’abandonament de l’autarquia, gràcies a l’inici de la guerra freda, que havia convertit el règim franquista en un tàcit aliat al bloc occidental, i això permetrà trencar l’aïllament diplomàtic i econòmic a què estava sotmès des de feia quatre anys. A Esplugues, també, a partir de la dècada dels cinquanta, es reprendrà l’activitat econòmica estroncada per la Guerra Civil... A través de la lectura de la revista, es poden resseguir algunes de les activitats locals com les del Consejo Local del Movimiento, les composicions dels diferents ajuntaments escollits en la base de la representació dels terços corporatius o bé les activitats de les dones d’Acción Católica abocades —en competència amb les noies d’Auxilio Social— a cursos de formació domèstica i associacions de beneficència i d’àmplia activitat i formació religiosa. En definitiva, a través de la revista podem copsar la imatge —en blanc i negre— de l’Esplugues dels anys cinquanta.

VIDA DE ESPLUGAS: ENTRE NOSOTRAS Amb l’editorial, titulat Explicación previa, es presenta públicament la revista a Esplugues el mes de gener de 1950 amb la clara vocació d’esdevenir un punt de referència de la vida local. La publicació està emmarcada dintre de la premsa del Movimiento, tot i l’afiliació ideològica dels seus fundadors al règim, aspirava a esdevenir un mitjà representatiu de diferents sectors d’Esplugues, per ser més exactes, de l’Esplugues oficial. Malgrat l’absència femenina del primer Consell de Redacció, al número següent ja s’anuncia la incorporació de noves col·laboradores: Paulita Figueras, Elisenda Cortada, Rosita Puigmartí, Natalia Hernández i Rosita Sala. Aquesta presència femenina coincidirà amb l’aparició d’una nova secció: Entre Nosotras, adreçada a copsar l’interès femení de les lectores, així com a cercar l’adoctrinament d’alguns dels seus valors. La nova secció consta de diferents apartats que aniran modificant-se en el decurs dels diferents números. En general, hi ha un apartat ideològic, sovint desenvolupat per Paulita Hernández, que normalment li confereix un caire moralista i de pes religiós. En els primers números sol aparèixer l’apartat El cuchicheo

de cada mes, que es desenvolupa a través del diàleg de dues amigues que generalment parlen del comportament determinat d’una altra tercera, per tal de treure’n les consegüents valoracions d’un determinat comportament o ideal. Bona part de la secció sol venir acompanyada de certes frases i pensaments relacionats amb les dones que, generalment, solen englobar-se en l’apartat de Curiosidades. A més, hi ha un apartat de temes relacionats amb el món femení: la llar —amb la seva concepció més àmplia: cuina, jardineria...—, bellesa i moda, educació i puericultura. En general aquesta secció mostra una ideologia que correspon a una barreja de diferents pensaments, en bona part, però, emmarcats dintre de la tradició catòlica espanyola. No obstant això, es percep la consciència de viure moments de canvi amb el risc de pèrdua de valors tradicionals que reflecteixen la conjuntura política d’aleshores. A partir de la lectura i l’anàlisi de la secció, podem aproparnos al tipus i model de dona ideal que la revista —i amb ella, una època— volia transmetre.

LA FEMINITAT I L’INTEL·LECTE “No tengo el más pequeño interés en demostrar que las mujeres son tan inteligentes como los hombres, porque la verdad es que no siempre es así. Pero sí me importa decir que no basta con ser hombre para ser inteligente”. Es mostra una certa incomoditat i temor al fet que les dones puguin ser titllades d’intel·lectuals. En el rerefons hi rau el convenciment ideològic que les dones no estaven capacitades per al pensament profund, en elles no hi cap la raó i el pensament crític. L’amor havia de ser l’únic i veritable llenguatge que les dones entenien. Per altra banda, hi ha també la creença de pensar que les dones són éssers vulnerables i dèbils que no tenen unes conviccions assenyades i arrelades, justificades davant qualsevol acte reivindicatiu de llibertat.

LA DONA I L’EDUCACIÓ “[...] Y la personalidad no es otra cosa, en suma, que este dominio de la voluntad sobre las inclinaciones y tendencias para seguir un ideal y una norma superior”. Durant el franquisme, l’educació fou plantejada com un mitjà de legitimació i de transmissió dels valors ètics, polítics i morals del règim. La revista —com es feia en les aules— discernia orientacions educatives diferents entre els seus lectors i lectores. Aquesta diferenciació es veu

Trobades de Recerca Jove 2009 (81-86)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 84

Les dones i els inicis de la Vida de Esplugas

clarament en el tipus de temàtiques tractades en la secció Entre Nosotras: receptes de cuina, consells de puericultura, jardineria... És a dir, es presumia que a la dona li havien d’interessar, especialment, totes aquelles matèries que l’orientessin a ser una bona mestressa de casa, l’objectiu principal que havia d’assolir. Tot i els coneixements necessaris per desenvolupar la seva labor, hi hauria els valors educatius i morals que la dona havia d’adquirir. En un article titulat La educación de la mujer trabajadora, de José Pérez Leñero, es fa una clara distinció entre la cultura i l’educació donant clara preferència a aquest darrer concepte, afirmant que la dona té necessitat de rebre una bona educació i no pas una gran cultura que no ha d’aconseguir la seva felicitat. Poc després, descobreix quina és aquesta educació: “[...] la buena educación las enseña a ser humildes y a “creer”. Una gran cultura puede engendrar hastío y tristeza; la buena educación, por el contrario, las enseña a resignarse y a “esperar”. Una gran instrucción puede precipitarlas en el egoísmo y en la desconfianza; la buena educación las enseña a ser tolerantes y a “amar”. Creer, esperar, amar... las tres dimensiones sin las cuales es inconcebible la educación y es falsa toda instrucción [...]. La buena educación, esto es, la educación verdaderamente cristiana e integral, dulcifica las horas de la mujer, no en una hora determinada, sino en todas las edades de la vida [...]”. És una descripció perfecta dels valors educatius que la dona havia d’adoptar. A continuació va desgranant els trets de l’educació emmarcada, també en valors cristians i religiosos: la humilitat, la modèstia i el pudor, la fidelitat i l’obediència, la moderació, la conformitat, la generositat i la resignació.

LA DONA EN EL MATRIMONI I LA FAMÍLIA Segons el model transmès per la VE, el matrimoni era l’aspiració de les dones. Les opcions legítimes eren escasses: o la religió o el matrimoni. Quedar-se soltera era més aviat com una mena de càstig que les havia d’estigmatitzar per designar-les, despectivament, com a solteronas. La feminitat anava lligada, doncs, al rebuig de la solteria. Així, doncs, quedava clar que un dels objectius era casar-se, trobar marit que les mantingués i, dins del sagrat matrimoni, tenir fills. De fet, la creació d’una família adquiria uns certs paràmetres quasi sagrats. El model de família era de tall jeràrquic, on la dona deu absoluta submissió al marit, que s’erigeix honoríficament en cap de família i exerceix el seu mandat. En el fons, la família era un reflex a petita escala de l’ordre social, també, jerarquitzat sota la figura de Franco.

Les dones havien de crear una família on elles tenien la funció de convertir la casa familiar i l’entorn en acollidor, apte per al repòs del marit, al qual havien de comprendre, consolar i obeir.

LA MODA I EL COS Una de les coses que crida l’atenció dels diferents temes tractats a Entre Nosotras és la manca de referències a fer pràctiques esportives i a tenir cura del cos per tal —si es vol ser coherent— d’esdevenir dones i mares fortes i sanes. En aquest aspecte, segueix la línia contrària a la idea feixista d’exaltació i culte del cos i és on la influència catòlica es fa més evident, comportant aquesta diferenciació específica del model espanyol. L’exhibició del cos anava associada a la immoralitat. Un altre aspecte recorrent de la secció és el de la moda. S’entén que es vol reivindicar la moda del ”bon gust” amenaçada per possible influències i modes estrangeres, especialment, dels Estats Units i d’algunes nacions europees.

LA DONA I LA RELIGIÓ Bona part dels escrits publicats a la secció Entre Nosotras volen mostrar un ideal de dona identificable amb el de la dona de moral catòlica que tenia cura del marit i dels fills. Hi ha una identificació clara amb la moral catòlica imperant de l’època. Les dones havien d’inspirar-se en la figura de la Verge Maria: casta, pura, bona i religiosa. Així havien de ser elles, creant una família i obeint el marit i imitant el sacrifici de la Verge: a la maternitat s’hi arriba patint.

LA DONA I EL TREBALL La progressiva i imparable incorporació femenina en el món laboral és un fet destacable d’aleshores, perceptible en el creixent nombre d’empreses que es van implantant a Esplugues, bona part de les quals es nodreixen d’una mà d’obra barata existent: les dones. Així que mentre s’exalta l’ideal femení d’esdevenir mestressa de casa, la realitat era que bona part d’aquesta mà d’obra provenia de les files femenines. Cal assenyalar que bona part d’aquestes dones treballadores eren solteres i que abandonaven el seu lloc de feina en el moment de casarse. En aquest sentit, s’ha de dir que el Fuero del Trabajo de 1938 prohibia el treball a les dones casades i el treball noc-

Trobades de Recerca Jove 2009 (81-86)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 85

Les dones i els inicis de la Vida de Esplugas

turn a totes les dones treballadores. Així i tot, i encara que el treball femení tingués moltes traves, va créixer a tot llarg de la dècada dels cinquanta del segle XX.

tents, probablement com a reflex de la realitat d’aleshores. Aquesta concepció discriminatòria de l’esport queda recollida en alguns redactats i comentaris.

Amb tot, també hi havia una part que, per penúries econòmiques, havia de continuar treballant fora de casa, així que mantenien una doble jornada amb uns moments on no hi havia escoles bressol ni llars d’avis.

En general, hem d’afirmar que la majoria de la informació i escrits de la revista es fa des d’una perspectiva essencialment masculina, seguint les pautes de la ideologia masclista imperant. Les referències de comportaments i valors femenins segueixen semblants pautes a les descrites en la secció Entre Nosotras.

Tot llegint la revista, s’intueix una certa acceptació d’algunes professions “femenines” com la de mestra o infermera, ja que es consideraven com una perllongació de les qualitats de la dona: la cura dels altres.

LA VEU REIVINDICATIVA D’ENTRE NOSOTRAS Tot i que al llarg de les diferents lectures de la secció s’ha anat desenvolupant la idea del paper de subordinació de la dona, en paral·lel rau també un caire reivindicatiu d’aquesta funció que no és prou coneguda i valorada socialment. És el cas d’un article escrit en català, titulat “L’heroïna anònima”, de Paulita, que amb un cert grau d’ironia refereix alguns dels seus companys de redacció que obtenen el seu reconeixement social, gràcies a les seves dones a l’ombra. Hi hauria altres exemples reivindicatius en altres articles: “Siempre hay una mujer”, “Ecos del mundo femenino en las letras”, “Maternidad Excelsa” o la reivindicació que es fa d’algunes missioneres espanyoles de l’època.

LA PRESÈNCIA DE LES DONES EN LES ALTRES SECCIONS La presència de les dones en altres seccions és molt escassa i desigual, ja que bona part d’aquestes altres seccions són realitzades per homes. Hi ha seccions com els escacs o l’esportiva, que inclouen les tan celebrades cròniques futbolístiques (i altres esports com el bàsquet i l’hoquei), on l’absència de les dones és absoluta. En aquest sentit, doncs, es constata aquesta diferent valoració de l’esport depenent del gènere. Les pràctiques esportives femenines són inexis-

En els escrits literaris amb caire de relat novel·lesc, quasi sempre apareixen personatges femenins amb una finalitat moral. A través de la Vida de Esplugas se’ns permet, també, resseguir algunes de les activitats d’associacions femenines existents a Esplugues: bàsicament la Sección Femenina de la Falange, l’Auxilio Social, i les dones d’Acción Catòlica. Finalment, cal destacar de les altres seccions de la revista — la de los “otros”— pensaments, frases, comentaris, citacions... que, sovint, adquireixen connotacions misògines. Tot i que volen conferir un toc d’entreteniment i un cert grau d’humor dibuixen una imatge de la dona tòpica i negativa: dominant, capritxosa, ambiciosa, superficial i ansiosa per “pescar marit”...

ENTRE LA LLENGUA I LA REALITAT A la Vida de Esplugas, en general, l’androcentrisme en els textos és present en la major part dels escrits. Serà habitual detectar en els textos que, malgrat pretendre referir-se a qüestions que afecten homes i dones, només parlen des de l’experiència masculina. L’altre concepte per entendre la importància de la representació simbòlica de les dones a la llengua és el sexisme lingüístic que, bàsicament, esdevé una actitud caracteritzada pel menyspreu i la desvaloració, per excés o per defecte, del que són o fan les dones. El sexisme lingüístic tindria un caràcter discriminatori en el llenguatge. Per exemple, sovint, la Vida de Esplugas es fa ressò de l’anunci de propers casaments i, en alguns casos,

Trobades de Recerca Jove 2009 (81-86)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 86

Les dones i els inicis de la Vida de Esplugas

es parla de “señor” o “don” i , sempre, “señorita”. En tots els casos —homes i dones— són persones solteres o lliures que són considerades de diferent manera.

Els valors que s’havien d’inculcar eren els de la modèstia, la humilitat, el pudor, la fidelitat, la resignació, obediència i generositat. Són valors lligats a una concepció tradicional i catòlica de la dona.

CONCLUSIONS

La feminitat estava lligada al rebuig de la solteria. L’essència femenina es basava a esdevenir el complement de l’home, perdent, així, el control del seu destí i acció. Les aspiracions de la dona estaven circumscrites a la de ser una perfecta mestressa de casa.

La revista, emmarcada dins de la premsa del Movimiento, apareix l’any 1950, amb la pretensió d’arribar a amplis sectors de la població. És evident que acomplia una missió de transmissió ideològica i d’adoctrinament del poder establert, però, alhora, tenia vocació d’agrupar i representar bona part de les institucions i estaments establerts a la població: Biblioteca, Falange, Acción Católica... La presència de les dones en la redacció és minsa si la comparem amb la resta de components i desigual entre les redactores incorporades. Cal destacar la presència de Paulita Figueras i la bibliotecària Natàlia Hernández. Malgrat la presència física femenina en la revista, ja hem vist que bona part de les seccions estan fetes per homes i mantenen el seu enfocament masculí, sovint ignorant de les dones i, en altres casos, confirmant el seu paper de subordinació. No obstant això, el fet d’incorporar i acceptar veus femenines, cal interpretar-ho com una obertura i un inicial trencament d’aquesta concepció femenina, enclaustrada a la seva llar i aïllada del món que l’envolta i sense opcions a trobar nous camins i inquietuds. Una de les raons d’Entre Nosotras es justifica per la transmissió de valors morals i objectius de vida a les seves possibles lectores que es resumien en la idea que la dona estava predestinada a la família i al matrimoni. En el treball hem anat desenvolupant el model de dona de caire tradicional i catòlica que comprenia diferents aspectes. Es parteix de la idea que les dones no estaven capacitades per al pensament profund. L’amor era l’únic i veritable llenguatge que les dones entenien. En aquest sentit, el sentimentalisme és present en bona part dels escrits que parlen de les dones.

El model de família propiciat per la revista era un model jeràrquic, on la dona devia absoluta submissió al marit —el cap de família— que n’exerceix el control. La família es convertia, a petita escala, en un reflex de l’ordre social. Les dones havien de crear una llar acollidora, apte per al descans del marit, a qui havien de consolar, comprendre i obeir. És interessant resseguir el paper de mare i transmissora influent de valors que les dones —molt més que els homes— havien d’exercir vers la seva descendència. A diferència d’altres models femenins de tipus feixista, l’exaltació del cos de les dones és pràcticament inexistent, atesa la influència de l’Església catòlica en la ideologia dominant d’aleshores. El llenguatge reflecteix la realitat que l’envolta i la cohesiona. A través de les anàlisis que hem fet del llenguatge escrit utilitzat en la revista —especialment, per part dels redactors— hem pogut examinar el caràcter androcentrista i sexista que la revista conté. Els seus resultats són concloents: el llenguatge manté coherència amb la ideologia i model imperant dels que l’utilitzaven. Finalment, cal destacar que el treball s’acompanya amb entrevistes de dones —aleshores joves— que donen testimoni directe i biogràfic de la seva experiència vital en una societat que les limitava i discriminava però en la qual van sobreviure amb l’esperança d’un futur millor i més just.

VALORACIÓ PERSONAL L’elaboració d’aquest treball m’ha resultat molt interessant i apassionant. M’ha reportat un millor coneixement del meu present: d’on venim per saber cap a on anem. Crec que amb aquest treball hem aconseguit alguns dels nostres objectius inicials: el model de dona que proposava la revista així com la seva presència. A més, hem pogut contextualitzar aquestes formulacions en un espai i temps concret: l’Esplugues de principis dels anys cinquanta del segle XX.

Trobades de Recerca Jove 2009 (81-86)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 87

IMMIGRACIÓ FEMENINA A CORNELLÀ DE LLOBREGAT ANDREA DUTREN NUIN IES FRANCESC MACIÀ (Cornellà de Llobregat) TUTORA: MONTSERRAT VALLÈS

Per començar, m’agradaria esclarir alguns aspectes sobre el meu Treball de Recerca. Més tard, resumiré breument i significativament la meva tasca. A l’iniciar un Treball de Recerca l’autor/a ha de mostrar interès i motivació en el tema escollit. Aquesta motivació i interès poden ser deguts a diversos motius, penso que és convenient explicar que la finalitat per la qual vaig escollir aquesta temàtica va ser personal, per a conèixer i entendre situacions tan llunyanes a mi, però alhora tan properes. Per emprendre correctament el redactat del treball, l’autor/a ha de cercar fonts d’informació diferents i contrastar-les, per tal de utilitzar els canals d’informació més fiables i menys manipulats, ja que manipulació dels mitjans de comunicació és fàcilment visible, sobretot si es tracta de notícies relacionades amb temes polítics, econòmics o socials, com és el cas del meu Treball de Recerca. A continuació, es troba la síntesi de la meva tasca d’investigació: El fil conductor de la meva introducció és la influència i el pes de la paraula “immigrant” en la meva vida des que tenia onze o dotze anys. Durant aquest temps, la meva visió sobre aquest fenomen ha variat, a causa de diversos motius: el diferent tracte d’aquest esdeveniment als mitjans de comunicació, les diferents vivències a l’aula, entre d’altres. Per finalitzar l’explicació de la introducció, faig menció de l’estructura del treball, el qual està dividit en dos grans blocs. El primer bloc és el teòric, en què es tracten tres mots clau

per poder entendre el treball, les causes de les migracions i l’evolució de les immigracions des del segle XIX fins a l’actualitat. Seguidament, es troba l’apartat en què es tracten les Lleis d’Estrangeria i la posició política dels diferents partits actuals. I, l’últim punt del bloc teòric són les notícies relacionades amb immigració més destacades dels últims temps. El segon bloc és el pràctic, el qual comença amb l’anàlisi de les entrevistes a catorze dones immigrades, principalment, a la ciutat de Cornellà de Llobregat en dues onades migratòries: els anys seixanta i actualment i finalitza amb les enquestes realitzades a 30 joves del municipi abans citat. A l’inici del bloc teòric es tenen en compte tres paraules essencials que sovint són motiu de confusió: “migrar”, “emigrar” i “immigrar”. Cal entendre, doncs, la seva diferència semàntica per poder seguir el fil d’aquest Treball de Recerca. Seguidament, es plantegen les dues principals causes que impulsen a emigrar: polítiques i/o econòmiques. Per finalitzar aquest primer apartat dintre del bloc teòric, es troba l’evolució de les migracions a Catalunya, i més concretament a la ciutat de Cornellà de Llobregat. Grosso modo es pot comprovar que va ser al començament del segle XIX quan Catalunya va començar a patir migracions (és a dir, immigracions i emigracions). A mitjan d’aquest mateix segle aquesta comunitat autònoma va veure augmentar la seva població gràcies a la industrialització que arribava a l’àrea de Barcelona, principalment. Els nouvinguts procedien d’altres regions més pobres de Catalunya, per exemple, dels Pirineus. Però aquesta realitat van canviar a final del segle XIX, quan es va produir un gir en l’origen dels immigrants, aquesta vegada procedien d’altres regions de la península.

Trobades de Recerca Jove 2009 (87-89)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 88

Immigració femenina a Cornellà de Llobregat

Des dels anys trenta fins als anys setanta (cal tenir en compte que són xifres aproximades) les migracions van seguir augmentant, causades, principalment, per motius econòmics però també polítics (època de la postguerra espanyola i dictadura franquista). Cornellà de Llobregat és la principal ciutat estudiada i qüestionada en aquest comesa, per aquest motiu hi ha diferents il·lustracions que exemplifiquen la realitat social d’aquesta durant l’època postguerra i dictadura. Una d’aquestes il·lustracions explica una alternativa d’alguns nouvinguts en veure que no podien comprar un pis: l’autoconstrucció de cases en un dels barris de Cornellà durant els anys cinquanta i seixanta. Un segon exemple significatiu és la construcció del barri de Sant Ildefons (conegut com “La Satélite”) a Cornellà. L’any 1996 a l’Estat espanyol es van comptabilitzar 9.000 nouvinguts i es van trobar amb immigrants procedents d’altres països. En el contingut del treball es fa un recorregut des de l’any 1996 fins al 2007 mostrant les dades sobre immigració, les més rellevants són els 9.000 nouvinguts l’any 1996 a l’Estat espanyol i, finalment, el milió d’immigrants només a Catalunya. Cal recordar que l’origen dels nouvinguts va ser majoritàriament marroquí fins a l’inici del 2000, quan els habitants dels països sud-americans van començar a arribar. Tot i així, l’any 2006 aquesta tendència va variar, ja que en segona posició es trobaven els romanesos. Un fet que no s’ha de mal interpretar és el quart lloc en aquest gràfic (pàg 16 del treball complet) ja que es tracta de població anglosaxona. Aquesta població no ha immigrat per motius econòmics negatius, sinó que és població de classes altes que han volgut canviar el seu lloc de residència per motius climàtics mediterranis. Seguidament es troben els fets socials i polítics relacionats amb la immigració actual. Les Lleis d’Estrangeria en són un exemple; cal dir, però, que aquest tema es tracta des d’una perspectiva objectiva i amb rigor científic. Es repassa la situació legislativa relacionada amb la immigració des dels anys seixanta (recordem, immigració espanyola i dictadura franquista), fins a l’actualitat, recorrent la història política des de la primera llei al 1985 (Espanya va entrar a formar part de la Unió Europea) fins a la llei de l’any 2004 redactada pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), mencionant, però, la Llei d’Estrangeria formulada pel Partit Popular (PP) l’any 2000. En aquest mateix apartat es tracta la manipulació del fenomen de la immigració, ja que aquest és un fet visible per part dels mitjans de comunicació i dels partits polítics.

Per finalitzar aquesta secció, es troba l’opinió dels diferents partits polítics sobre la immigració. En aquest apartat es parla de partits polítics poc coneguts (Plataforma per Catalunya (coneguda també com PxC) o Unitat Nacional Catalana), però també partits coneguts dins l’àmbit nacional, com Convergència i Unió (CiU) o l’abans esmentat Partit Popular (PP). Es tracta el rebuig del líder de Plataforma per Catalunya envers la societat migrada mitjançant deu principis anomenats “reptes municipals”, alguns dels quals es troben analitzats al treball. I també es fa referència a una part de la Declaració de Principis del grup polític Unitat Nacional Catalana. Els partits més coneguts, com CiU i el PP, aposten per mesures que incideixen directament amb campanyes electorals. El primer d’aquests va proposar un carnet per punts, en què els immigrants incrementaven els punts segons el seu apropament a la cultura catalana (tot i així, no expliquen com s’aconseguirien) i el PP de la localitat de Badalona reparteix un vídeo en què culpen els immigrants directament de la inseguretat ciutadana. L’últim apartat del bloc teòric es titula “Notícies més destacades dels últims temps sobre la immigració il·legal”. S’expliquen, doncs, la decisió del PSOE de deportar immigrants il·legals al desert, els incidents succeïts a la tanca de Melilla quan immigrants subsaharians van intentar creuar-la o l’arribada de “cayucos” a les costes canàries durant l’agost del 2006. Es fa referència a notícies que parlen directament de testimonis concrets, com l’home romanès que va cremar-se davant dels polítics per tal d’aconseguir diners per tornar al seu país o d’un atac racista a un home d’origen africà que li ha causat tetraplègia. “Testimonis de catorze dones immigrants” és el títol amb què s’inicia el bloc pràctic. Aquest apartat s’ha realitzat gràcies a les catorze dones que van accedir a ser entrevistades i a reviure un passat, de vegades dur de recordar i d’explicar. Es tracta de set dones espanyoles migrades a la ciutat de Cornellà durant els anys seixanta i set dones migrades de diferents orígens (Marroc, Moldàvia, Ucraïna i Hondures) a la mateixa ciutat.

Grosso modo s’ha establert una diferència entre les espanyoles immigrades i les set dones arribades a Cornellà fa poc. Com a primer punt de diferència es tracta l’escolaritat. Les espanyoles no tenen estudis superiors i de les altres set nouvingudes, tres han pogut accedir a la universitat. També cal explicar que s’analitzen els factors pels quals aquestes dones van poder accedir a estudis superiors.

Trobades de Recerca Jove 2009 (87-89)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 89

Immigració femenina a Cornellà de Llobregat

El sentiment en deixar el poble natal és un altre aspecte tractat en aquest ampli apartat. Totes coincideixen en els motius, clarament econòmics (a excepció d’un dels casos, que va ser produït per un motiu familiar). En aquest aspecte, les diferències es troben en l’acompanyament. Les dones moldava i hondurenya van venir a Catalunya soles, però les dones marroquines van venir acompanyant el seu marit. Les espanyoles, en canvi, tant van venir acompanyant els pares com el marit. Els motius per escollir Cornellà com a ciutat on començar una nova vida són semblants: és on van trobar els pisos que s’adeqüessin a les seves necessitats i on van trobar una feina adequada. Un dels aspectes que més ha canviat ha estat el mitjà de transport a l’hora d’arribar a Catalunya. Les dones peninsulars van arribar amb tren (el conegut “Sevillano”), cotxe o taxi. En canvi, les entrevistades no peninsulars van arribar amb avió, vaixell i, en un únic cas, en cotxe. L’adaptació a una nova ciutat sempre és difícil, i més si es té en compte que, en alguns casos, es tractava d’un país diferent. En parlar d’aquesta adaptació s’ha de mostrar interès en l’idioma, ja que algunes de les dones han hagut d’aprendre’n dos (de les set dones no peninsulars, tan sols dues estudien català). En apartats anteriors s’ha fet referència al barri Sant Ildefons de Cornellà i per aquest motiu he volgut investigar quines van ser les zones de primera residència d’aquestes catorze dones. Majoritàriament, les dones peninsulars van viure al barri de la Gavarra d’aquest municipi, establint així una diferència entre elles i les no peninsulars, cinc de les quals van arribar a Sant Ildefons. El tema laboral també s’ha tractat des de diferents punts de vista. Les dones àrabs, en general, no treballen fora de casa; en canvi, les espanyoles van començar a treballar des de la seva arribada a la ciutat. Aquest fet s’analitza, ja que és tracta d’un aspecte sociocultural. Els canvis patits a la ciutat objecte d’aquest treball ha estat un dels altres punts tractats en aquest apartat. Però ha tingut un inconvenient, ja que no totes les dones podien donar el mateix punt de vista, perquè moltes han arribat fa pocs anys i no han viscut tots els canvis, com per exemple, la construcció del TramBaix o la construcció del barri de Sant Ildefons. Per últim, es troben les principals diferències entre el poble d’origen i la ciutat receptora, com per exemple la lluminositat dels carrers, la mida del poble o els transports. I cal

recordar la paraula “nostàlgia”, ja que aquesta és una paraula molt concorreguda entre les entrevistades. Per finalitzar aquest bloc pràctic, cal recordar l’apartat “Opinió dels joves de Cornellà”, en què trenta joves d’aquesta ciutat responen nou preguntes del tipus “Et consideres racista?”, “Has causat humiliacions de caràcter racista?” o “Si al teu país no hi hagués feina, consideraries l’emigració com a solució?”, de manera senzilla (sí o no) i, finalment, una desena pregunta que els ha fet expressar per quin motiu es consideren racistes o no. Les conclusions són un apartat important a l’hora de fer una síntesi d’un treball. Es pot extreure, doncs, que Catalunya ha estat sempre un país migrant, tant immigrant com emigrant. Per tant, les migracions són un fenomen antic però molt present actualment, sobretot en l’àmbit polític i social. Cal fer referència a l’apartat dels mitjans de comunicació per comprovar que és un tema social que preocupa i que, alhora, és utilitzat pels partits polítics en les seves campanyes electorals. De l’apartat principal, els testimonis, també se’n poden extreure conclusions. En general, la causa o el motiu per emigrar del poble natal és la manca de recursos, és a dir, motiu econòmic. La integració és un tema que preocupa a la societat en general i també a les persones migrades, les quals fan un esforç, sobretot pels seus fills, per integrar-se en una societat i cultura diferents. L’apartat dels joves està construït amb un objectiu, conèixer quin és el pensament de la població que haurà de conviure amb nouvinguts en un futur. Finalment, m’agradaria acabar de la mateixa manera que en les conclusions presentades al meu treball, amb una poesia recitada per una de les dones testimoni: Un pueblo de Andalucía que es Arcos de la Frontera, pueblo donde yo nací, aunque bien poco me queda. Perdí a mi padre y a mi madre, a los que mucho quería. Un buen día yo salí de Andalucía, y de vez en cuando iba era mi son y alegría. Allí tenía un rincón de mi alegre Andalucía. Mi rincón ya lo he perdido y siento melancolía. Isabel, de Arcos de la Frontera.

Trobades de Recerca Jove 2009 (87-89)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Pรกgina 90

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 91

EL DIÀMETRE D’ENTRADA DE LES CAIXES NIU I ELS PARDALS XARRECS CARLES GALLEL SOLER DAVID GÓMEZ MAUREL MARC SORIANO AMORES ESCOLA POVILL (Olesa de Montserrat) TUTOR: JORDI CERDEIRA

INTRODUCCIÓ A l'Escola Povill, durant el crèdit de Tecnologia de 1r d'ESO, hi construïm caixes niu com a projecte. Les construïm amb fusta de pi fent una caixa quadrada amb la tapa inclinada i amb un forat d’entrada circular. Estan fetes per ser penjades amb ganxos a les branques dels arbres. Les caixes s’obren per la part de dalt per poder ser netejades i inspeccionades. Un cop construïdes, les pengem perquè les ocupin ocells insectívors, principalment les mallerengues carboneres (Parus major), blaves (Parus caeruleus) i emplomallada (Parus cristatus). Però en revisar les caixes, ens trobàvem que les ocupaven principalment els pardals xarrecs (Passer montanus). Durant les classes de tecnologia ens havien explicat que, segons la mida del forat d’entrada, ocupen les caixes niu uns ocells o uns altres. Per això, ens vam interessar per investigar sobre aquest tema i vam dissenyar el nostre experiment.

MATERIALS I MÈTODES Primerament vam agafar 21 caixes niu ja construïdes que tenien un forat d’entrada de la mateixa mida i vam buscar la manera de modificar el seu diàmetre d’entrada. Després d’unes quantes proves, vam fer servir un cartró plastificat que vam obtenir d’un cartell de propaganda electoral d’un partit polític. Retallàvem un quadrat d’aquest

cartró plastificat i amb un soldador elèctric tallàvem un forat d’entrada circular a la mida que volíem. Després clavàvem el quadrat de manera que encaixés al forat d’entrada de la caixa niu i limités el diàmetre de l’obertura. Un cop retallats i enganxats els quadrats, vam obtenir les diferents mides. Al final ens van quedar les caixes i diàmetres d’entrada següents: quatre de 2,6 cm; cinc de 2,8 cm; quatre de 3 cm; quatre de 3,2 cm i quatre més de 3,4 cm. El següent pas era triar una bona zona per penjar les caixes niu. L’espai escollit va ser en una àrea de ribera del riu Llobregat a l’alçada d’Olesa de Montserrat. El motiu per triarlo va ser que aquesta zona era propera a l’escola i, sobretot, que tenia una elevada població reproductora de pardals xarrecs. Durant els dos anys anteriors al nostre experiment, ja s’hi havien penjat caixes niu i els resultats havien estat que el 100% de les caixes niu eren ocupades per pardals xarrecs. Saber això era molt important perquè ens assegurava que hi havia prou pardals per ocupar totes les caixes niu i si alguna caixa niu no era ocupada seria perquè el diàmetre d’entrada era massa petit i no perquè hi faltessin pardals. A l’hora de penjar les caixes, a principis de febrer, les vam distribuir al llarg d’uns 300 metres. Per penjar-les utilitzàvem una perxa i quedaven instal·lades a una alçada aproximadament de quatre a set metres. Anàvem alternant caixes de diferents diàmetres d’entrada perquè quedessin repartides per tota la zona. Els arbres escollits eren àlbers (Popus alba) o pins (Pinus pinea). A partir de mitjan abril, anàvem fent-hi visites per compro-

Trobades de Recerca Jove 2009 (91-93)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 92

El diàmetre d’entrada de les caixes niu i els pardals xarrecs

var-ne l’ocupació: primer per mirar si havien fet el niu, després per si hi havia ous i pel nombre de polls que en sortien. Quan els polls ja eren prou grans aprofitàvem per anellar-los, ja que teníem el permís per fer-ho.

RESULTATS I DISCUSSIÓ A la taula 1, s’ha representat l’ocupació dels ocells segons la mida del diàmetre de l’entrada de la caixa niu. El que es pot observar és que totes les caixes niu amb forats d’entrada de 2, 8 a 3,4 cm han estat ocupades per pardals xarrecs i que de les 4 caixes de 2,6 cm, només una ha estat ocupada. Això ens porta a la conclusió que la mida limitant per l’entrada dels pardals xarrecs és de 2,6 cm. L’única caixa de 2,6 que ha estat ocupada probablement tenia un diàmetre d’entrada una mica irregular a causa d’un error a l’hora de tallar el cartró plastificat per reduir l’entrada. Aquesta petita diferència que va permetre l’ocupació ens indicaria que ens trobem ben bé al límit de la mida dels forats per on poden passar els pardals xarrecs. A la taula 2 hi ha marcada amb una creu la setmana del mes en que es va fer la posta. Veiem que el més habitual és que la primera posta es faci durant la primera setmana de maig i la segona a la primera setmana de juny. És possible que hi hagués alguna tercera posta, però no es van controlar les caixes durant el mes de juliol. A la taula 3 s’hi han mostrat el nombre d’ous i de polls que hi ha en cadascuna de les postes i per a cada caixa. Comparant el nombre d’ous i, després, mirant el nombre de polls que han sortit endavant en una mateixa posta, aconseguim saber la productivitat que hi ha hagut en cada cas, però només ho hem pogut fer amb la primera posta, perquè en la segona no es van anar a revisar les caixes niu de forma tan seguida i falten dades per poder fer els càlculs. Segons la bibliografia, el pardal xarrec fa fins a tres postes amb una mitjana de 4 ous per posta. Nosaltres ens hem trobat amb una mitjana bastant alta de 4,94 ous a les primeres postes, és a dir, que el normal han estat postes de 5 ous. Hem observat en molts casos que, de cinc ous que han post, un no s’ha obert i entre els quatre polls que quedaven, hi

ha hagut sovint un "caganiu" (l’últim pollet que neix i que rep menys aliment i queda d’una mida molt més petita que la resta dels polls) que també ha mort en alguns casos. Fent els càlculs amb els resultats de les primeres postes, comparant els ous i els polls que han arribat a fer-se grans, la productivitat ha estat d’un 77%, que demostra que una part de polls sempre moren i només en sobreviuen uns quants, tot i que ha variat molt d’una caixa niu a una altra (entre el 0% i el 100% de productivitat). Si només tenim en compte els polls que han sobreviscut comparant-ho a partir dels que van sortir de l’ou, sense comptar els ous no desclosos, la supervivència dels polls puja fins a un 91,2 %.

CONCLUSIONS Els resultats del treball han estat satisfactoris perquè hem pogut respondre el nostre problema inicial. Després de realitzar el treball de camp que incloïa penjar les caixes niu, adaptar la mida dels forats d’entrada per veure la mida en què passaven els pardals, revisar temporalment les caixes niu per tenir constància de l’espècie que hi niava i de recollir dades de les postes, hem arribat a la conclusió que els pardals xarrec no entren a les caixes niu amb un diàmetre inferior a 2,6 cm. D’altra banda, cap mallerenga ha niat a les nostres caixes niu. Aquesta falta d’ocupació creiem que és causada perquè les mallerengues carboneres (Parus major) tampoc passen pels forats d’entrada de menys de 2,6 cm i les altres espècies de mallerenga no hi entren perquè troben altres forats més adients, o també per la gran influència de pardals xarrec sobre les caixes niu, encara que no arribin a ocupar-les. També estem satisfets perquè, en gairebé totes les caixes niu, els pardals xarrecs han fet dues postes. Per tant, a part d’aconseguir l’objectiu del treball, hem facilitat la reproducció d’aquests ocells i hem ajudat a augmentar-ne la població. En comparació amb altres treballs, aquest ha estat, sens dubte, aquell en què hem pogut fruir més, sobretot fent el treball de camp. El fet d’haver tingut contacte directe amb els ocells ens ha donat una motivació extra i moltes ganes de seguir investigant i ja tenim alguna idea per fer algun altre estudi de cara al futur.

Trobades de Recerca Jove 2009 (91-93)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 93

El diàmetre d’entrada de les caixes niu i els pardals xarrecs

Trobades de Recerca Jove 2009 (91-93)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Pรกgina 94

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 95

LA PASSIÓ QUE APASSIONA UN POBLE

JOAN TEJEDOR I BALTASAR ESCOLA COOPERATIVA EL PUIG D’ESPARREGUERA (Esparreguera) TUTORA: CARME TIÓ

La Passió d’Esparreguera des de la seva creació ha involucrat la gent del poble, des dels seus inicis a la plaça de l’Església fins avui dia. La Passió afecta d’una manera molt directa els seus col·laboradors, des d’un àmbit personal fins a la manera d’expressar-se i professionalment.

Però el que realment caracteritza el teatre és el centre cultural que hi ha al darrere (escacs, tennis taula, sardanes i escola de teatre); és l’esforç de moltes generacions de vilatans d’Esparreguera que han ajudat a la creació del que és ara la Passió.

Un exemple molt clar del fet que un espectacle d’aquestes característiques afecta físicament les persones és que un actor que fa de senyor gran segurament es deixa barba durant uns mesos per fer-ho més real, però el que crida l’atenció és que la majoria d’actors no s’hi dediquen com a professió, la majoria són treballadors. Però això afecta també en altres persones, no només els actors; els tramoies també es poden cansar de portar pes o fins i tot de fer-se mal, ja que hi pot haver un accident.

“Al món cristià els episodis de la passió i de la mort de Nostre Senyor Jesucrist han colpit la imaginació popular més vivament. En els darrers temps medievals i a l’època del Renaixement aquesta representació tingué lloc anualment en nombroses localitats de l’Europa occidental. En l’actualitat hi ha pocs indrets, entre els quals destaquen Boerammergau, a Baviera, i diverses poblacions catalanes.

També el que sembla impossible és que la Passió esta formada per més de 400 actors d’edats molt variades, de molt petits fins a gent molt gran i experimentada, sense comptar els tramoies, que fan que l’espectacle sigui possible, els maquilladors, utillatge, vestuari, tècnics de llum i so, acomodadors, neteja, directors escènics...; i tots ho fan tot sense ànim de lucre, és a dir gratuïtament. Els inicis de la Passió no són ben clars, però a Esparreguera les primeres representacions es van fer a la plaça de l’Església i no van canviar de local fins arribar a l’actual teatre situat al passeig Francesc Marimon. L’actual teatre compta amb unes prestacions que pocs teatres més tenen, ja que va ser construït exclusivament per representar la Passió. Això implica que té un teler gran, un sistema d’elevadors per aconseguir les creacions més realistes de diferents espais i un sistema de llums i so molt bons.

Dins el nostre país la contrada més afavorida en aquest aspecte és la baixa conca del Llobregat, que comptà altres temps amb les representacions de Manresa, de Martorell, de la Palma de Cervelló, de Sant Vicenç dels Horts, etc., i que encara compta amb les d’Esparreguera i d’Olesa, que cada any, en temps quaresmal, atreuen grans multituds. Per aquest motiu la dita contrada ha estat escaientment anomenada “la vall de la Passió”.1

Posteriorment, el gènere evolucionà. L’escenografia es complicà, les representacions sortiren de l’interior de les esglésies cap a les places, la música abandonà cada cop més el seu paper preponderant, els clergues deixaren de ser els únics actors de la representació, es formen confraries amb representants vinguts de diversos estaments socials i on la mímica comença a intervenir. Aquesta evolució continuada féu que, en el segle XIV, les representacions haguessin evolucionat fins a esdevenir autèntiques representacions teatrals.

1 Sabanés de Balagué (1957). La Passió d’Esparreguera. Barcelona: Barcino.

Trobades de Recerca Jove 2009 (95-98)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 96

La Passió que apassiona un poble

La Passió d’Esparreguera té una llarga història. El primer que se sap és que es representaven a Montserrat, per l’ època de Pasqua, uns petits quadres de la vida de Jesús. D’aquí se sap el començament de la intervenció de la gent d’Esparreguera amb fets relacionats amb la Passió: el primer va ésser quan es feien aquestes representacions, sobretot el Dijous Sant, dia que es representava el Lavatori de peus a Montserrat, en què el que feia de Judes era esparreguerí i d’aquí ve la dita coneguda per la gent d’Esparreguera: “D’Esparreguera Judes n’era”, però també es pot dir perquè el Judes de Manresa també era d’Esparreguera.

tual carrer dels Arbres) als números 34, 36 i 38. Fou el primer teatre edificat a la vila pels vols de 1870. El teatre tenia una cabuda per a 800 persones i una façana característica formada per tres arcades, de les quals una era la taquilla, l’altra l’entrada del públic i la tercera, la porta dels actors.

A mitjan segle XIX abunden els testimonis que la Passió era representada a la plaça de l’església del poble per temporada de Pasqua, cap al 1870. Se sap gràcies a testimonis que es representava més o menys els mateixos episodis que fra Antoni de Sant Geroni havia recopilat. Hem de dir que en aquella època cada dia de Pasqua es representava un quadre, sempre sobre d’un cadafal cobert i amb cortines amb la funció d’amagar els actors. Mentrestant, aquests es preparaven per actuar i potser també per fer bonic. Els quadres que es representaven a la plaça eren: la conversió de la Samaritana, la conversió de la Magdalena, l’entrada de Jesús a Jerusalem, el comiat de Jesús i la Verge, el Sant Sopar, la Captura de Jesús a l’Hort de Getsemaní, el Consell del Sanedrí i els quadres de la Passió pròpiament dita i la mort de Jesús

En el teatre Siempreviva, els recursos escènics, tot i ser rudimentaris, devien semblar meravellosos a la gent de la vila, ja que era força més elaborat que quan es feia a la plaça.

Les primeres representacions de la Passió d’Esparreguera es feren en un lloc fix, a la Plaça de l’Església fins als anys 1865 i 1866, època seguida d’una llarga interrupció motivada segurament pel fet de convertir-se en una plaça oberta; l’antiga Plaça de l’Església tenia tàpia i un fossar desaparegut. La representació que inicialment fou representada en processons passà del carrer a la plaça amb un fossar i un cadafal cobert amb unes cortines. De l’hospital d’Esparreguera, fundat el segle XVI, sabem que va ser força important perquè comptava amb església i cementiri adjunt, a l’actual carrer del seu nom. Com que l’arxiu de l’hospital i el parroquial han estat destruïts, res no podem assegurar sobre possibles representacions de la Passió. Això va durar fins a l’inici de les representacions de “La Siempreviva”, l’any 1875. Aquests nous muntatges van obrir l’etapa històrica de la Passió d’Esparreguera. La Passió es va passar a representar en aquests locals tancats perquè la sonoritat era molt millor, els espectadors podrien centrar la seva atenció sense cap mena de soroll addicional propi d’un carrer o plaça. “La Siempreviva” estava situada al carrer de Sant Ignasi (ac-

La Passió va durar fins al 1899, probablement amb alguna petita interrupció. Els darrers moments van ser principalment de decadència. Els actors de la vila més veterans es van desentendre de l’obra i aleshores va passar a les mans d’una companyia forastera.

A la darreria del segle passat s’incrementaren notablement les activitats escèniques a Esparreguera. L’any 1882 es fundà la nova societat La estrella, que tingué l’estatge de La Siempreviva per a les representacions teatrals. El 1901 les representacions de la Passió foren represes a Esparreguera, però no pas per un grup artístic, sinó per dos: el de “L’Alzina” i el de “La Siempreviva”. La represa d’aquesta darrera societat no prosperà, ja que els seus principals actors s’havien passat a l’altra i calgué reforçar un cop més l’elenc amb elements forasters, de Barcelona, Monistrol, Masquefa, etc. L’experiència anterior es repetí i la reposició només s’aguantà unes tres o quatre temporades. La Passió a “L’Alzina”. El grup muntà l’espectacle en aquesta societat, formada totalment per esparreguerins, on no hi faltaren esforços ni entusiasme. L’any 1920 es va formar una altra societat que es va anomenar l’Ateneu Nacionalista i, més tard, Ateneu Esparreguera. Aquesta societat va viure els primers anys al carrer de Sant Ignasi i, per tant, va usar el mateix local que l’Alzina per poder muntar les funcions. Anys més tard, es van posar a la venda unes accions per emprendre la construcció del nou teatre que acollirà l’Ateneu, situat a la carretera que travessava la vila les primeres dècades del segle XX. Aquest teatre presentava unes característiques més bones: - Cabuda 1.100 espectadors - Dimensions de la planta 26 per 17,50 metres - Dimensions de l’escenari 11 per 17,50 metres A l’Ateneu, els elements que intervenien en les representacions s’amplien amb un gran entusiasme per donar a l’espectacle una nova presentació, més rica i acurada. Quan l’any 1928, la societat de l’Ateneu va abandonar l’antic local, el va ocupar la societat l’Estrella, que donà nom al

Trobades de Recerca Jove 2009 (95-98)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 97

La Passió que apassiona un poble

teatre i el va acompanyar durant molts anys. Aquesta societat va reprendre les funcions de la Passió, alhora que l’Ateneu iniciava la seva posada en escena en el nou local, d’immillorables condicions per l’època. Aquell any i els següents es van fer les dues Passions a la vila amb dues o tres representacions per temporada. Tot i que els esforços de les organitzacions, de la direcció i dels actors, foren enormes, no van poder evitar un mal resultat econòmic, fet que va causar la suspensió del les representacions durant 6 anys. L’arquitecte municipal Climent Manyés va esbossar uns plànols que donaven una idea de com es construiria el teatre. Estaria, segons tots, en mig d’un marc grandiós i bell, en mig de la natura. La primera qüestió era aconseguir una flexibilitat, una àmplia llibertat per fer el que cal, per parts dels organismes directius. Entre les primeres opcions, s’havia dit de construir el teatre exclusiu per la Passió en dues etapes. L’actual teatre de la Passió es va projectar l’any 1958, any que cap bon esparreguerí oblidarà mai. L’any següent es va poder posar la primera pedra. Després de superar les traves econòmiques i administratives que no van ser pas poques, l’any 1964 van començar les obres. Actualment el teatre està equipat amb unes instal·lacions al nivell dels millors teatres europeus. Fou construït l’any 1969. L’escenari del teatre, de 375 metres quadrats, està dotat de ciclorama, 10 elevadors automàtics i rampes per a realitzar els trucatges. Per tant, es tracta d’un teatre on es pot representar qualsevol tipus d’espectacle. L’aforament del teatre és de 1.800 localitats i disposa, a més, d’aparcament de gran capacitat i fàcil accessibilitat, servei de bar, aire condicionat i calefacció. Podem classificar en diferents àmbits com pot afectar una obra de teatre com la Passió en una població: en la forma d’expressar-se, en la música, en la forma d’actuar, en la personalitat... En l’àmbit lingüístic podem trobar moltes expressions del text de La Passió usades per la gent de poble. Molts actors que surten, nens i tot, se saben moltes frases que surten en el text, això vol dir que com a mínim alguna frase se’t pot escapar en parlar. Diuen que fa molt de temps un senyor que havia sortit a l’espectacle sempre que et parlava ho feia en vers. Això demostra una pràctica molt important i la majoria eren frases de la representació del drama sacre. També ho demostra que aquest any s’ha fet el concurs del peu de la creu, que era basat en la Passió i una de les proves era continuar un fragment, identificar frases...

Un espectacle com el de la Passió afecta molt els records de la gent, la memòria d’uns moments viscuts molt bonics. També un teatre com la Passió que en l’espectacle conté música en directe. La música en directe és un dels trets diferencials més importants de la nostra Passió, i ajuden l'espectador a endinsar-se més fàcilment en l'espectacle en una perfecta coordinació amb la paraula i l'acció. Una orquestra de trenta músics, una coral de cinquanta veus i un orgue de set-cents tubs són els instruments que donen vida a la banda sonora de La Passió d'Esparreguera. Després d'alguns anys en què s'interpretaren peces de música clàssica, l'any 1976 s'estrenà el llibre musical compost especialment per a La Passió d'Esparreguera del mestre Josep Borràs, fill de la vila, fet que permet que cada any, si és necessari, es reescriguin noves peces, se'n modifiquin d'altres o s'adapti el pentagrama per a nous instruments. Ja que la Passió té aquesta banda sonora, moltes peces que es toquen cada any poden ser repetides en algun fragment pels actors o col·laboradors durant moments, ja que són molt repetitives i melòdiques. Justament aquest any s’ha posat a la venda un CD que conté les cançons de la Passió amb fotografies. La Passió cada any crea un cartell relacionat amb l’espectacle. Es demana als dissenyadors del poble que facin un cartell i, un cop presentats, la junta en tria un i és el cartell de l’any; això comporta que la Passió ajuda els dissenyadors i alhora ells ajuden la Passió. Aquest any el cartell que s’ha triat és el de la dissenyadora Núria Oltra. Aquest cartell vol representar que Pilat (un pretor romà que governava sota les ordres de l’emperador Tiberi), un cop ha condemnat Jesús a mort, es renta els mans per lliurar-se del pecat, però com es pot veure, la sang innocent de Jesús no se’n va de les mans ensangonades. I a la palangana de sota es veu tota l’aigua neta. Durant l’any la junta directiva de la Passió es reuneix i prepara la temporada, junt amb els projectes del Teatre; aquest any es vol rodar una pel·lícula com El Judes, que es va rodar a Esparreguera cap al 1950 i molta gent gran de la vila ho recorda. Tampoc cal oblidar que Esparreguera, fa uns anys, crec que el 2005, va ser capital de la cultura catalana gràcies a la Passió i a altres institucions del poble, i el 2006 va ser Ciutat Pubilla de la sardana pel grup sardanista de la Passió. Amb aquests exemples podem veure que la Passió, apart de ser un espectacle o un teatre, és tota una institució. La Passió té entitats complementàries:

Trobades de Recerca Jove 2009 (95-98)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 98

La Passió que apassiona un poble

Escola de Teatre. La Coral de la Passió. Secció i Escola Sardanista de la Passió. Club i Escola de Tennis Taula de la Passió. Club i Escola d’Escacs.

Finalment m’agradaria parlar també de com influeix La Passió a la nostra vila. La Passió, des de fa uns anys, té un arxiu històric que el porten: Albert Galceran, Josep Castellví... A més a més, aquest arxiu està recopilant informació com ara documents, fotos i textos per poder tenir-ho tot documentat. També es demana que de cada treball d’alumnes de la vila que es faci relacionat amb la Passió se’n doni una còpia per l’arxiu. Un últim tema important seria la gent que treballa durant l’any a la Passió; aquest és el cas d’Eugeni Llopart i Toni Planas (entre altres), que es cuiden del manteniment. Disc de la banda sonora de La Passió

Eugeni Llopart és un escenògraf que ha fet amb les seves pròpies mans la majoria dels decorats de la Passió junt amb el senyor Joan Jorba (un altre escenògraf). Ells comencen a treballar ja al mes de setembre per mirar o millorar algun decorat. Els decorats grans els fan primer en un taller situat a la Colònia Sedó, llavors el transporten fins a La Passió i el pengen amb unes betes. La resta de decorats o complements els fan al taller que hi ha dins de la mateixa Passió. Aquest any s’està creant una nova pedra per a l’hort de Getsemaní junt amb una pedra per al calvari. L’any 2007, si no recordo malament, a La Passió hi va haver una trobada de Passions europees. Esparreguera les va rebre amb molta il·lusió. Aquesta trobada portava Passions d’Alemanya, Itàlia, Catalunya, Holanda, França, Àustria i algun altre país; es va fer una representació comuna i gratuïta, cada passió va fer una escena i també se’n van fer de conjuntes. Va ser un dia molt especial per a tothom, ja que vam rebre moltes idees d’altres llocs. També el 2005 es va fer una trobada de Passions catalanes, on van participar les Passions de: Cervera, Banyoles, Huesca, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Ulldecona, Llinars... Aquestes trobades van ser molt emotives. L’últim aspecte que m’agradaria comentar sobre la influència de La Passió seria que un teatre i espectacle com La Passió sense un poble al darrere que hi col·labori no seria el que és ara. I també passa al revés, un poble com Esparreguera sense La Passió no seria el mateix. Això passa perquè La Passió fa que la gent faci noves amistats, grups... també fa reunions on has d’anar, activitats... Cada any La Passió fa una sortida a la població que sigui la capital de la cultura catalana i fa una exhibició d’alguns quadres al carrer... La Passió ha creat un caliu que costarà molt d’esborrar de la memòria de la gent.

Façana de l’Ateneu

Fotografia antiga de l’interior del teatre de l’Ateneu Esparreguerí

Trobades de Recerca Jove 2009 (95-98)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 99

DE SANT ANDREU D’AIGÜESTOSES A SANT ANDREU DE LA BARCA MARC CAZORLA CAMPMANY ESCOLA COOPERATIVA EL PUIG (Esparreguera) TUTORA: CARME TIÓ

El treball està orientat des de l’àrea de Ciències Socials, per això m’he centrat molt en els temes més històrics de Sant Andreu de la Barca, com per exemple el creixement, el canvi de nom, la història, etc. Sobretot els últims 100 anys, en què tot el poble ha canviat molt, i en molts aspectes diferents (gràfic 1).

Barca, o el nom del poble durant els tres anys de la República.

Però també he escollit el poble de Sant Andreu de la Barca, perquè és el poble de la meva infància i també el dels meus avis, i ells m’han pogut ajudar molt a fer-lo. També m’ha ajudat a fer el treball Xosé Lois Garcia (arxiver de Sant Andreu de la Barca), que em va facilitar molta informació donant-me llibres i altres materials molt útils en el treball. Centrant-me en el treball puc dir que està compost per vuit apartats: Introducció, Opinió del poble, Història del poble, El ràpid creixement de Sant Andreu, Ahir i avui a Sant Andreu de la Barca, El canvi de nom, Travessant el riu i Curiositats, però que sobretot m’he centrat en dos aspectes: la història i el ràpid creixement. En tot el meu treball surten moltes fotografies per donar exemple del que explico, perquè crec que és la millor manera d’explicar les coses, com ara el gran creixement en els últims anys, entre d’altres Aquest treball m’ha servit per saber moltes més coses de Sant Andreu de la Barca, com per exemple: el canvi de nom, de Sant Andreu d’Aigüestoses a Sant Andreu de la

Sant Andreu d'Aigüestoses és el nom que apareixia en els documents del segle XII fins al segle XVI, però en el segle XIV en alguns documents eclesiàstics hi apareix el nom de Sant Andreu de Matoses, (Matoses és un terreny, a prop del riu Llobregat, on va estar situat l’escorxador municipal). El nom de Sant Andreu de la Barca apareix per primer cop a final de segle XIII, però en molts pocs documents. Fins al segle XVI es van alternant els dos noms i a partir d’aleshores només hi apareix el de Sant Andreu de la Barca. Per tant, veiem que en aquests segles el nom va variant, podríem dir que s’està formant. Podem dir, doncs, com en tantes altres coses, que una de nova en substitueix una de vella, i això és una mica el que va passar amb el nom de Sant Andreu, que el nom que la gent va anar dient va tenir més força que el nom autèntic del poble i al final es va acabar modificant i sent el nou, l’autèntic.

Trobades de Recerca Jove 2009 (99-100)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 100

De Sant Andreu d’Aigüestoses a Sant Andreu de la Barca

També m’ha interessat el tema de la barca, tot i que sabia que feia anys hi havia una barca, i per això el nom, no en sabia res més, i crec que molta gent no coneix tot això i és important. Aquesta imatge pertany al plànol de la primera barca que es va encarregar al fuster de Sant Andreu perquè la construís, això era el 1599.

També m’ha sorprès molt el ràpid creixement del poble; això es veu molt en les fotos, que en pocs menys de 100 anys va passar de ser un poble molt petit a ser una petita ciutat. Va passar dels 800 habitants aproximadament als 25.000 actuals. Un exemple molt clar d’això és el que mostren les fotos, on es veu que allà on ara és ple de pisos, una escola, un institut, l’estació del Palau i molts altres bars i botigues, a principi de segle XX eren tot camps de pagesos i estaven una mica lluny del poble. Ara no és així, ja que el Palau i Sant Andreu s’han ajuntat molt per aquest gran creixement. Tot això també es veu en totes les altres fotografies del treball, on es perceben que hi ha molt de canvi entre les antigues i les actuals, ja que es veu que era un petit poble que vivia únicament de l’agricultura. Per tant, també veiem que de viure de l’agricultura a principi de segle XX, es va passar cap als anys seixanta a viure de la indústria, la qual ràpidament va guanyar territori i va acabar amb les activitats agrícoles. Només en 30 anys (1945-1975) va canviar tot completament, passant de quasi el 80% de la gent que es dedicava a l’agricultura el 1945, a només un 2% el 1975. També m’ha sorprès que Sant Andreu de la Barca sigui un poble tan antic, on fins i tot s’han trobat restes romanes i ibèriques. Les restes romanes són aproximadament del segle IV i són cossos. Una de les troballes es creu que podia ser el cementiri del poble, ja que hi ha unes 50 tombes aproximadament. Per l’actual Sant Andreu, en l’època romana hi passava una carretera molt important, per això també és possible que hi hagués un poble.

100

Trobades de Recerca Jove 2009 (99-100)

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 101

RECULL D’IMATGES

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Pรกgina 102

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 103

Recull d’imatges

Vivendes modulars de lloguer per a joves, és possible! de Roger Tur, Oriol Felip, Marc del Campo i Joaquim Bertran Va lliurar el premi Carles Orti, regidor de Cultura de Pallejà

Castellers d’Esparreguera, d’Aïda Puig Va lliurar el premi Jaume Boronat, regidor d’Educació de Pallejà

Estudi i seguiment de la llúdriga, de Cristina Roca Va lliurar el premi Carles Riba, president del CECBLL

L’aula didàctica d’arqueologia, de Carla Mas Va lliurar el premi Josep Comas, Coordinador de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona

La Guerra Civil a Pallejà, de Noelia Villa Va lliurar el premi Jaume Graells, director general de l’educació bàsica i el batxillerat. El va recollir la mare de l’alumna.

La immigració a Esparreguera: realitats i vivències, d’Anna Giné i Laia Soler Va lliurar el premi Joana Llordella, responsable de les TRJ

Trobades de Recerca Jove 2009

103

trobades 2009.qxd:trobades any 2005. bona copia

5/3/10

20:20

Página 104

Recull d’imatges

104

Un moment de l’esmorzar

La mesa que va presidir l’acte

Una imatge general de la sala amb els assistents a l’acte

Robert Gobern va actuar com a presentador de l’acte de lliurament

Una de les alumnes guanyadores presentant el seu treball

Imatge de la placa de ceràmica que es va lliurar als professors que van tutoritzar els treballs

Trobades de Recerca Jove 2009