Issuu on Google+

Cati Mestres, la candidata a l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts en les properes eleccions municipals, encapçala un equip humà de persones de totes les edats; un equip ben preparat en què més d’una tercera part són persones joves, i en què es troba representada bona part de la societat de Sant Vicenç, amb un estil totalment diferent. El nostre únic objectiu és millorar la nostra ciutat oferint-nos a la ciutadania. Som un equip amb idees clares. Idees que volem que conegueu i valoreu per arribar a fer-les realitat. • Transparència en la gestió i comportament ètic dels que formem part de la candidatura per CiU. Volem ser els primers a donar exemple d’honestedat, integritat, responsabilitat i compromís. • Volem que l’administració, començant per la del nostre municipi, sigui propera i eficaç, i apliqui els principis de transparència, eficàcia, subsidiarietat, proximitat i competitivitat. • Una de les principals prioritats és la lluita contra la crisi econòmica. Volem garantir el dret a la feina de totes les persones i creiem en les empreses que són veritables generadores de riquesa i ocupació al nostre municipi. • Som una força política que creu en el teixit associatiu, ja que si l’ajuntament és l’administració més propera al ciutadà, les entitats culturals tenen un rol essencial en la integració i cohesió social de les persones. • Som una força política de molta tradició municipal. Som una formació política que creu en el municipi i la seva gent. Som transparents, i ens presentem davant la ciutadania sense necessitat d’amagar la identitat, perquè creiem en el nostre projecte comú. • Des de l’Ajuntament ens comprometem a defensar cada dia el projecte nacional de CiU i, per tant, el dret a decidir que Catalunya té com a nació, atès que aquest compromís comença al nostre municipi. • Volem marcar un estil diferent, on no hi càpiga la crispació ni l’enfrontament, perquè pensem que amb el diàleg es pot arribar a tot arreu.

Sota aquesta premissa, hem marcat deu punts prioritaris que sintetitzen les línies mestres del nostre programa. 1. No a l’enfrontament. No a la crispació. Som dialogants i conciliadors. Ens comuniquem amb claredat i transparència. Mai el “NO” pel “NO”. El bon governant no és aquell que fa complir les lleis enèrgicament (això ho pot fer qualsevol), sinó aquell que governa des de la magnanimitat i el diàleg, escoltant, opinant i convencent, sobretot, amb bones formes amb tothom, ja sigui favorable o no a les idees del governant. 2. Promocionar sòl per fer aparcaments. Incentivar la instal·lació i ubicació de nou comerç, petita i mitjana empresa i els emprenedors, estimulant-los amb condicions favorables. Incentivar el comerç local. 3. Cal fer un nou ROM (Reglament Orgànic Municipal) en què es determinin els horaris dels plens, així com la transmissió en directe o en diferit per la ràdio i la televisió, per tal de fer-los accessibles als ciutadans, tant a nivell d’horaris (a la tarda), com de participació. Els primers dos punts de cada ple seran l’aprovació de l’acta anterior i l’explicació a tots els regidors dels acords presos en les juntes de govern.

1


4. Fer que els informatius municipals (diari Sant Vicenç i altres) siguin realment això: informatius municipals, sense partidismes ni propaganda encoberta del partit que governa, i oberts a tots els partits en igualat de condicions. 5. Donar suport i impulsar tot allò que signifiqui afavorir la mobilitat ciutadana i eliminar barreres arquitectòniques. Reformar l’estudi del cobriment de la via del tren, amb la participació dels ciutadans, i aprovar-lo via consulta popular. Buscar acords amb les policies per millorar la seguretat i la mobilitat ciutadana. 6. Can Comamala: equipament cultural. Poliesportiu del carrer de Sant Miquel: proposem reformar-lo perquè es faci servir com a poliesportiu obert a tot el poble. Posar al dia el camp de futbol la Barruana en tots els aspectes. L’espai que ocupava l’escola Juncadella destinar-lo a la construcció d’equipaments. 7. Atenció especial al medi ambient. Donar prioritat a la recollida selectiva, estalvi d’energia pública i estimular les energies renovables. Aposta definitiva per les calderes de biomassa forestal. Totes les noves instal·lacions municipals aniran amb calderes de biomassa forestal (estelles o pèl·let), i es programarà el canvi de les calderes actuals de gasoil o gas a biomassa forestal en un termini de deu anys. 8. Atenció i control especials de la despesa pública i eradicar les males pràctiques de malbaratament de fons públics. Donar àmplia i clara difusió i explicació dels pressupostos municipals. Raonar i explicar les decisions preses. Atenció especial als treballadors municipals: buscar el millor de cadascú perquè el seu rendiment sigui òptim i se sentin orgullosos de treballar pel poble, i fer-los saber que els respectarem els drets sense oblidar els seus deures. 9. Les festes majors, celebracions diverses i fires les han d’organitzar les entitats i associacions amb l’ajuda econòmica i la coordinació de l’Ajuntament, que no ha de fer la competència a les entitats ni a les associacions. 10. No a l’àrea residencial estratègica (ARE) “La Façana”. En demanem la dissolució. Les noves construccions ha de ser fruit del pacte sostenible entre totes les forces; amb prioritat per als equipaments i habitatges socials.

PROGRAMA: L’Ajuntament, pel volum del seu pressupost, és una de les primeres entitats generadores de riquesa del municipi. En aquest sentit, les iniciatives que emprengui en matèria de desenvolupament econòmic i social tindran una forta repercussió en la realitat local, i col·loquen aquesta institució com l’eix vertebrador del desenvolupament municipal. La forta interrelació entre les accions del govern municipal i la dinamització econòmica, social i local no pot basar-se en polítiques assistencials, creadores de dependències i clientelismes, sinó en el foment dels valors emprenedors i de les iniciatives innovadores. El fet de ser molt sovint la primera entitat generadora de riquesa i la principal responsable de generar l'impuls necessari del desenvolupament econòmic i social del municipi, confereix una posició central en la determinació del futur de la comunitat local. Una bona gestió del patrimoni municipal des del punt de vista dels interessos de la ciutadania, l’eficàcia i la recerca de la màxima

2


rendibilitat, permetrà que l’Ajuntament satisfaci les necessitats de la comunitat local i pugui disposar de mitjans i recursos per a l’estímul de l’economia local, com per exemple la promoció dels seus recursos materials i humans, l’atracció d’inversions i la regulació i potenciació de mercats.

Economia, Hisenda Des de CiU creiem que un ajuntament ben gestionat és la base per a una reducció o control de despeses, una optimització dels recursos i una distribució social adequada dels diners públics, la gestió dels quals s’ha de tractar amb un rigor extrem. S’ha d’instaurar un equilibri entre totes les regidories de manera que el repartiment de la despesa pressupostària arribi a totes les àrees ciutadanes. Propostes: • Optimitzar, reorganitzar i especialment agilitzar tot el que fa referència al tracte del ciutadà amb l’administració, i estudiar amb cura el funcionament actual de l’administració pública, per tal d’implantar la “finestreta única” i evitar així la duplicitat de gestions en paper, i ampliar fins al límit possible l’administració virtual, que el ciutadà podrà gestionar des de casa a través d’Internet, fins i tot el pagament dels tributs i les taxes municipals. • Suport a les entitats sense ànim de lucre del nostre municipi que ajuden l’administració a tirar endavant projectes que els correspondrien en una bona part.

• Un nou plantejament de les taxes i els impostos, de manera que afavoreixin les entitats socials del municipi, les que es dediquin a la cultura, l’oci i els serveis de manera no professional. Minimitzar els impostos i fer-los el màxim de justos (socialment), però tenint en compte que els projectes de Sant Vicenç en depenen en bona part, tenint sempre presents els col·lectius més desfavorits. • Afavorir els col·lectius amb problemes socials, les persones jubilades, les persones discapacitades, i aplicar-los unes taxes especials de manera que se sentin tractats justament per l’administració. • Política de personal a l’Ajuntament: complir i fer complir l’estatut del funcionariat en tots els aspectes, tant els retributius com els de contractació. Evitar les contractacions anòmales i de favoritisme. Regularitzar sota aquestes premisses la plantilla actual. Ajustar la plantilla a les necessitats actuals. Fer una política de personal eficient en què s’imposi l’estímul i no les coaccions. El reciclatge i la formació de part del personal s’imposa per estar a l’altura de la bona gestió. • Atenció especial al control de la despesa. S’ha d’evitar, perseguir i sancionar tot allò que representi el malbaratament de diners públics, i s’ha d’eradicar totalment la corrupció i tot el que se’n deriva.

• Reduir costos, eliminar allò que sigui innecessari i maximitzar l’eficiència en l’organització i la gestió.

Gestió eficient en tots els tràmits amb l’administració. •

Agilitzar tots els tràmits i tractar tots els ciutadans i professionals amb el mateix criteri i eficàcia.

3


• • •

Evitar tractes “especials” i diferències sense cap causa justificada. Aplicar els criteris urbanístics amb equanimitat. Ser transparents en totes les decisions i condicions.

Serveis i ciutadania • Donar bons serveis al ciutadà i que el ciutadà ho percebi de veritat. Amb agilitat, facilitats i eficiència en les gestions, tant dels ciutadans com de les empreses. • Donar comoditat i facilitats en tots els àmbits, sobretot en aquells que tinguin algun cost pel ciutadà i els que obliguin a desplaçar-se fins a les instal·lacions de l’Ajuntament. • Millorar la imatge dels serveis i tràmits que dóna l’ajuntament. Facilitar també tots els tràmits en línia que siguin possibles. • Facilitar als residents dels barris on s’aplica la zona blava, una credencial de resident que comporti una quota reduïda mensual o anual. • Conveni amb els comerciants per subvencionar part del temps d’aparcament. • Reforçar la seguretat ciutadana, sobretot, en els moments més vulnerables i a les zones més propenses. • Donar seguretat i fer arribar aquesta sensació de seguretat al ciutadà.

Control intern • La nostra política de contractació de personal es basarà en els principis que marca la norma, capacitat, mèrit, publicitat, transparència i igualtat. Farem el necessari per garantir que el personal en situació irregular pugui regularitzar la seva situació. • No permetrem que la imatge del consistori sigui malmesa, ni que es pugui donar sensació de poca atenció ciutadana ni d’un mal servei. • L’ idioma de l’administració ha de ser prioritàriament el català; el funcionari s’ha de poder dirigir en català i castellà en l’atenció al ciutadà. • Cal que la nova organització, que volem implantar d’acord amb els eixos i les línies mestres del nostre programa, ens permeti crear una estructura mes afí amb uns criteris de reducció de les despeses i economitzar esforços, i aconseguir així una millor redistribució del personal, rendibilitzar els recursos al nostre abast i fer que la gestió sigui mes eficaç.

Comerç El comerç és un dels principals aparadors de tots el pobles. En configura l’aspecte i en dóna la fisonomia i el caràcter. S’ha de potenciar que el nostre no sigui una excepció. Per això la configuració de les relacions entre l’Ajuntament i el comerciant és bàsica; hi ha d’haver un diàleg fluid i eficaç. Les decisions que es prenguin han de ser fruit del diàleg i el consens. Propostes:

4


• Zona d’aparcaments per tot el poble. Amb horaris comercials. Lliure posteriorment: dins l’horari comercial, amb la primera mitja hora amb un preu mínim, i després, de pagament progressiu per facilitar l’accés a la clientela. • Promoure els aparcaments municipals subterranis a la plaça Narcís Lunes, al poliesportiu Sant Miquel i a altres llocs encara per estudiar, com ara els antics Salesians, amb accés per sota la via. •

Pla d’usos: cal realitzar-lo i de manera el més ràpida posible.

• Obres als carrers: rebaixar fins al 90% els impostos locals als comerciants afectats mentre durin les tasques. Tenir una cura especial a l’hora d’anar informant els afectats sobre les variacions del trànsit, les festes i les obres perquè els veïns i comerciants n’estiguin prou informats i preparats. • Promoció real del comerç de manera semblant a altres pobles i ciutats: carrers comercials ben concorreguts, amb molt d’ambient i aparcaments propers. L’Ajuntament hi ha de posar els mitjans, les condicions i la coordinació. Els comerciants han de tenir la veu i les iniciatives. Amb consens i diàleg, els comerciants i l’Ajuntament milloraran enormement el comerç local. TENIR UN DIÀLEG REAL I EFECTIU. • Accions comercials: menys pancartes i papers, però més promoció real. Informar i ajudar a aconseguir ajudes per a la promoció, amb cursos de reciclatge o d’especialització. Som partidaris de la iniciativa privada, però amb el suport de l’administració. •

Posar tècnics competents a la regidoria, especialista en aquesta àrea.

• Cal iniciar i afavorir una relació entre els comerciants i els òrgans ocupacionals per motivar i crear cooperacions entre els alumnes del sector i els comerciants. • Fomentar la creació d’un veritable MERCAT MUNICIPAL, si els comerciants ho consideren adient. Treballar per crear el Pla d’usos. • MOSTRA AGRÍCOLA I COMERCIAL: la que hi ha actualment podria ser feta en qualsevol altre municipi. No s’identifica amb la nostra ciutat. Cal mirar el futur de la mostra: si entenem que ha de ser comercial, els comerciants i els agricultors vicentins han d’estar-hi implicats i han de tenir poder de decisió. Si no és així, potser caldria replantejar la Mostra Agrícola i Comercial de Sant Vicenç. Cal parlar-ne, meditar-ho bé, veure’n la cara bona i la dolenta, i amb diàleg arribar a un acord perquè tingui uns trets identificatius. • Agilitzar tots el tràmits municipals. Modificar la gestió municipal de manera que els tràmits siguin clars, ràpids i en una única finestreta i, sobretot, dins el compliment de les normes bàsiques, donar facilitats burocràtiques per a l’establiment del comerç i la petita i mitjana indústria. • El comerciant és una persona que inverteix els seus diners en un negoci propi, que a més de donar-hi riquesa influeix en la creació de llocs de treball directes i indirectes. Un comerciant és un emprenedor que ens mereix admiració, i com a tal li hem de facilitar des de l’Ajuntament un entorn viable, unes facilitats de gestió, un diàleg permanent a través d’organitzacions de comerciants o directament a l’interessat, sense oblidar els compliments dels deures inherents al seu negoci.

5


Agricultura És ben cert que a Sant Vicenç l’agricultura, com a mitjà de subsistència, està en retrocés. Cada cop són menys les persones que viuen exclusivament de l’agricultura, però no per això s’ha d’oblidar aquesta àrea. Cal donar-li la importància que encara té. Propostes: •

Cal ordenar el territori agrícola participant en la gestió i creació del futur parc agrari.

• És necessari que els pagesos, que són els que coneixen realment el terreny, siguin els protagonistes de la creació i la gestió del parc agrari. • Cal vigilar els horts de les voreres del riu i rieres, de manera que compleixin les mesures mínimes de seguretat no només a nivell físic, sinó també ambiental. Cal reordenar aquest sector, que evoluciona sense rumb, desordenat i descontrolat. Ordenar, vigilar, reparar els camins i els recs perquè estiguin al dia en seguretat i salubritat. •

Dotar els cultius, els horts, de més vigilància a fi d’evitar furts i robatoris.

• Vigilar els abocaments incontrolats en zones agrícoles, i investigar-ne i perseguir-ne fins al límit els responsables. • Reordenar les voreres del riu i rieres amb la plantació d’arbres i arreglant-ne camins, i convertir aquest espai en un futur espai de passeig i esport. • Crear horts municipals, condicionats, gestionats i coordinats per l’Ajuntament, perquè els aficionats, preferentment jubilats en cas de demanda excessiva, puguin llogar a preu assequible un hort municipal i crear el seu propi espai de cultiu. D’aquesta manera se’ls dóna l’oportunitat d’ocupar el temps lliure en una activitat saludable i motivadora, ordenant l’espai i unificant les tanques. • Crear un doble carril bici asfaltat per poder fer-hi esports diversos, com anar amb monopatí, patins i bicicletes de menuts. Al llarg de tot el camí del riu i el que dóna als camps i a l’autovia. El fet de col·locar ponts i bancs per descansar al costat dels horts municipals donaria molta més vida a la zona, tal com s’està fent en tot el tram de la llera del Llobregat (de Martorell fins al mar).

Medi ambient • Minimitzar la contaminació sonora, sobretot en moments de descans, mitjançant controls selectius. •

Incentivar l’estalvi d’aigua amb mesures de conscienciació.

Millorar la qualitat de l’aigua de consum.

Donar suport a les accions ecològiques i fonts d’energia renovables mitjançant ajudes.

Mantenir la ciutat tan neta com sigui possible.

6


• Conservar la natura, el medi i els entorns (riu, camins, muntanya) en el seu estat més natural. • Ser el poble que més recicla de la comarca. Minimitzar també la quantitat de deixalles mitjançant fórmules incentivadores. •

Dur a terme campanyes de conscienciació per als infants.

• Promoure que els centres educatius s’incorporin al programa d’escoles verdes de la Generalitat. •

Potenciar l’ús del transport sostenible.

• Aposta definitiva per les calderes de biomassa forestal. Totes les noves instal·lacions municipals aniran amb calderes de biomassa forestal (estelles o pèl·let). Programar el canvi de les calderes actuals de gasoil o gas a biomassa forestal en un termini de deu anys.

Àrea d’educació Extensió de la tasca educativa de la família: escoles bressol, escoles d’infantil i primària, escoles d’educació especial, instituts de secundària, batxillerat i formació professional. En l’educació no només hi trobem una forma de créixer com a persones. També és l’eix fonamental per assolir un bon nivell de benestar, cultura, civisme i solidaritat. El benestar és un dels eixos principals que cada persona busca, tant en el seu present com en el futur. Des de CiU, entenem que aquest benestar serà més sòlid com més i millors estudis hagin assolit les persones. • Volem impulsar una escola de qualitat en tots els cicles educatius de la persona, des de la infància fins a l’adolescència. Per això fem èmfasi en les escoles bressol, un servei en el qual Sant Vicenç coixeja: • Escoles bressol municipals als extrems i a la zona central de la ciutat: properes a tothom, amb prous places per cobrir les necessitats actuals i futures. • Crear convenis amb l’Ajuntament, instituts i el Departament d’Educació per als nens i nenes amb necessitats educatives especials. •

Millorar la seguretat al voltant de les escoles.

Fer jornades a les escoles perquè els joves coneguin els efectes de les drogues.

Crear jornades d’intercanvis escolars entre les escoles del municipi i d’altres municipis.

• Aprofitar les infraestructures escolars, com poden ser les pistes esportives i biblioteques de cada centre, després de l’horari escolar, per a l’ús dels barris. • Cultura de l’esforç: posar els mitjans necessaris perquè els joves entenguin que el seu futur depèn de l’esforç actual. Idiomes estrangers: fer possible que els joves puguin practicar els idiomes

7


que estudien amb colònies d’idiomes, casals d’estiu només amb idioma estranger, intercanvis, pel·lícules en versió original... • Coordinar les entitats culturals del poble i aprofitar-ne el potencial, perquè preparin activitats tant culturals com de lleure per a les escoles. • Promocionar acords entre les empreses i escoles de manera que els joves coneguin les realitats laborals. •

Dinamitzar i promocionar les associacions d’exalumnes en la seva creació i manteniment.

• Propiciar i donar suport a totes les iniciatives que ajudin a conèixer les diversitats culturals del nostre poble, per a una bona convivència. • Potenciar tots els esdeveniments culturals necessaris perquè ajudin a fer servir la llengua catalana a tots els ciutadans vicentins. •

Escola d’adults: cal potenciar-la i ampliar-ne els continguts i serveis.

• L’Ajuntament ha de ser el dinamitzador per aconseguir totes les ajudes i subvencions dels organismes oficials de manera que els pugui facilitar a les escoles i ciutadania de Sant Vicenç. L’Ajuntament s’ha de moure davant dels estaments públics a fi i efecte de trobar el finançament necessari per aconseguir la gratuïtat dels llibres de text per als alumnes de les escoles de Sant Vicenç. • Caldria parlar de l’acció educativa de la biblioteca municipal, del suport de l’Ajuntament als centres que introdueixen el programa “1x1”, dels tallers d’estudi assistit, del seguiment de l’abandonament escolar, dels tallers ocupacionals, del Pla Educatiu d’Entorn, de la coordinació entre els centres de primària i de secundària, de l’actuació del Centre de Recursos Pedagògics, entre d’altres. • Una atenció a les escoles d’educació especial: a la nostra població disposem d’una escola d’educació especial, l’Escola Iris, concertada pel Departament d’Educació de la Generalitat. L’escola acull nens i nenes amb necessitats educatives especials i adapta els programes curriculars que marca el Departament d’Educació a les capacitats intel·lectuals de cada alumne. L’Escola Iris presta els seus professionals a les escoles ordinàries per assessorar els mestres en matèria de nens amb disminució psíquica.

• Creiem que cal promoure la cooperació entre les escoles del municipi i d’altres municipis. La qualitat pedagògica també depèn de l’Ajuntament. Cal afrontar el fracàs escolar amb iniciatives i crear noves formes de motivació per als estudiants per tal de crear alumnes competents.

Crear convenis entre l’Ajuntament, els instituts i el Departament d’Educació.

Fer jornades a les escoles del municipi per tractar temes d’interès divers per al jovent.

Crear jornades d’intercanvis escolars entre les escoles del municipi i d’altres municipis.

L’educació dels fills és realment important. Per això cal:

8


Que els pares puguin triar l’escola que prefereixen per als seus fills.

Que la zonificació municipal per triar escola es faci de manera més estudiada.

• Poder triar, si els pares ho volen, escola concertada amb un sistema de punts especial per als centres que tenen una idiosincràsia diferent de la dels centres públics. • Assignar membres representants de l’Ajuntament al consell escolar de les escoles que siguin coneixedors de la idiosincràsia de cada centre, en especial dels concertats, ja que han estat forjats sense l’ajuda dels òrgans públics. • Sensibilitzar les famílies perquè s’impliquin a les AMPA, de manera que cada escola pugui formar una associació de pares. •

Potenciar la federació d’AMPA.

Coordinar i potenciar totes les infraestructures que directament o indirectament depenen del nostre municipi per tal de: •

Promocionar l’esport escolar a secundària després de l’horari escolar.

• Aprofitar les infraestructures escolars, com poden ser les pistes esportives i biblioteques de cada centre, després de l’horari escolar, per a l’ús dels barris. • Promoure la cultura de l’esforç: posar els mitjans perquè els joves entenguin que el seu futur depèn de l’esforç actual. Impulsar les noves tecnologies (TIC) als centres i facilitar-ne la instal·lació. • Coordinar les entitats culturals del poble i aprofitar-ne el potencial perquè preparin activitats tan culturals com de lleure per a les escoles. El treball en paral·lel amb les entitats i les escoles és vital per al funcionament dels infants i el jovent. • Promocionar acords entre empreses i escoles de manera que els joves coneguin les realitats laborals. •

Dinamitzar i promocionar les associacions d’exalumnes en la seva creació i manteniment.

• Propiciar i donar suport a totes les iniciatives que ajudin a conèixer les diversitats culturals del nostre poble, per a una bona convivència. Afavorir i dinamitzar la cultura del nostre poble per tal que els joves vicentins la facin seva i puguin participar. • Potenciar tots els esdeveniments culturals necessaris perquè ajudin a fer ús de la llengua catalana a tots els ciutadans vicentins. •

Potenciar l’escola d’adults: cal potenciar-la i ampliar-ne els continguts i serveis.

Potenciar les activitats de la biblioteca municipal.

Donar suport als centres que participen en el programa “1x1”.

Donar suport als tallers d’estudi assistit com a eina educativa.

9


• Fer un seguiment de prop del perquè de l’abandonament escolar i intentar buscar-hi solucions. •

Potenciar els tallers ocupacionals com a recurs pedagògic als instituts.

Promoure les activitats del Pla Educatiu d’Entorn.

• Fomentar les coordinacions entre les escoles bressol i les escoles del poble, i entre primària i secundària. •

Aprofitar i potenciar les activitats del Centre de Recursos Pedagògics.

• L’Ajuntament ha de ser el dinamitzador per aconseguir totes les ajudes i subvencions dels organismes oficials, de manera que els pugui facilitar a les escoles i ciutadania de Sant Vicenç. L’Ajuntament s’ha de moure davant dels estaments públics a fi i efecte de trobar el finançament necessari per fer la gratuïtat dels llibres de text als alumnes de les escoles de Sant Vicenç. La majoria d’escoles ja socialitzen els llibres, però cal potenciar que des de la FAPA es puguin unificar criteris i anar tots a l’una.

Habitatge, urbanisme, infraestructures i comunicacions L’urbanisme, les infraestructures i les comunicacions són els eixos vertebradors del territori; juntament amb l'habitatge, determinen les relacions entre la població i el municipi. Per aquest motiu són aspectes d’una importància fonamental que cal considerar amb seny i rigor. Habitatge Per millorar la situació actual sobre l’accés a l’habitatge, considerem que cal prendre les mesures següents: • Valorar la disponibilitat total d’habitatge lliure al municipi i avaluar la necessitat de construir més habitatges socials. •

Dur a terme actuacions que facilitin el lloguer de pisos a joves i famílies en situació desafavorida.

Reconsiderar la viabilitat econòmica i ambiental del projecte de La Façana del Llobregat.

Potenciar la rehabilitació d’habitatges vells.

Reduir l’impost d’obra menor per a habitatges usats de primera residència.

• Amb un servei d’informació especialitzat per divulgar subvencions possibles, normatives i accés a consells d’experts en la matèria. Afavorir una emancipació efectiva dels joves:

10


• Promocionar una borsa de lloguer per a joves, gestionada per l’Ajuntament, per garantir un preu assequible. Aquest programa s’englobarà dins la Xarxa pública d’habitatges de lloguer de Catalunya per garantir més cobertures i garanties d’èxit. • Ajudar i assessorar en la sol·licitud de microcrèdits, a partir de la col·laboració amb l’Institut Municipal de l’Habitatge, per a la rehabilitació d’immobles vells que lloguin o comprin els joves. D’aquesta manera s’afavoreix que el jovent no marxi del nucli on ha viscut. • Facilitar l’accés a un habitatge de protecció oficial i proporcionar tot tipus d’informació, per part de l’Ajuntament, sobre els requisits i tràmits que cal seguir. • Es reclama més claredat en el moment d’assignar els pisos de protecció oficial, és a dir, que es faci el sorteig públic, tenint en compte les necessitats de cada sol·licitant, i que no sigui mitjançant un programa informàtic. Urbanisme El model urbanístic d’un municipi en determina el potencial de creixement, la capacitat econòmica i la qualitat de vida dels seus habitants. És per això que les obres urbanes s’han de dur a terme des de la sensatesa, l’enteniment i la sostenibilitat. • Dotar la ciutat de zones d’esbarjo públic: parcs, rambles i places. Dotar la ciutat de més aparcaments al voltant de les zones comercials. Definir el model de ciutat que volem d’acord amb la ciutadania a través d’associacions i entitats representatives en tots els àmbits municipals. • Millorar la connectivitat entre ambdues parts de la via del tren, i augmentar la permeabilitat entre zones. • Crear un pla urbanístic adequat, ordenat, equilibrat, que asseguri el creixement sostenible i preservi els espais naturals convenients. Defugir els excessos de construcció. • •

Millorar l’aspecte estètic de la ciutat (façanes, edificis, carrers arbrats, papereres, places...). Millorar les zones industrials, ja que són un dels eixos econòmics de la ciutat.

• Impulsar i donar suport a tot allò que afavoreixi la mobilitat ciutadana; eliminar les barreres arquitectòniques que hi ha al municipi. • Complir acuradament el que imposa la Llei de promoció a l’accessibilitat sobre els passos de vianants i els guals adaptats (amplada mínima d’1,20 metres, entre altres mesures), i les Normes d’accessibilitat urbanística sobre els guals de vianants, que imposa que totes les voreres han de tenir un mínim de 90 centímetres d’amplada. • Fer un seguiment acurat de l’urbanisme. Vetllar perquè totes les obres que es fan formin part de la legalitat i l’ordenament. • Promoure l’asfaltatge i l’enllumenat adequat a tots els carrers de Sant Vicenç que encara no en disposen (als barris de la Font del Llargarut o Sant Antoni). • Crear zones de vianants i adequar-les a zones comercials, sempre d’acord amb les parts interessades.

11


• La Façana del Llobregat: cal vigilar el corredor verd perquè sigui una zona efectiva, i evitar que es converteixi en zona morta per a les deixalles. Infraestructures i comunicacions Els elements que permeten la mobilitat i comunicació entre tot Sant Vicenç són bàsics tant per a l’economia vicentina (col·lectiva i individual) com per al benestar de les persones que hi vivim. I volem: • Donar un servei de transport públic urbà que ajudi de debò en la mobilitat dels habitants de Sant Vicenç, sense haver de fer servir vehicle privat. • Millorar el servei de bus municipal, tot creant uns horaris més coordinats i racionals, amb rutes més curtes i busos més petits. • Prioritzar la millora del servei públic interurbà, sobretot en horaris, freqüència de pas i agilitat de desplaçament. Tenir en compte els horaris dels Ferrocarrils de la Generalitat, i tenir present les entrades i sortides dels instituts. •

Fer les gestions possibles perquè el Trambaix arribi fins a Quatre Camins.

Fer les gestions possibles perquè Sant Vicenç pagui una zona, i no dues com fins ara.

• Millorar la fluïdesa de trànsit en les entrades i sortides de la ciutat en la mesura que sigui possible. Estudiar l’ampliació de les entrades i sortides per carretera del poble per millorar la fluïdesa de trànsit en hores punta. No es pot permetre que es col·lapsi cada dia si volem que vinguin empreses noves a la ciutat. Caldria negociar amb tots els pobles que desemboquen a l’autovia A2 per mirar d’eixamplar un carril per banda l’entrada i sortida de la rotonda a l’autovia. • Millorar la fluïdesa de trànsit dins la ciutat: crear zones d’aparcament d’influència al voltant del comerç local amb modalitat gratuïta els primers 30 minuts en horari comercial. Posteriorment, aplicar uns preus progressius semblants a una zona blava. • Impulsar la supressió de barreres arquitectòniques, amb rampes a les voreres, que haurien de tenir més de 90 centímetres d’amplada. Evitar els impediments, com poden ser els fanals o pals de senyalització. • Promoure i impulsar la creació d’aparcaments subterranis: plaça Narcís Lunes, plaça Vila Vella, plaça Francisco Tomás i Valiente i poliesportiu vell. • Agilitzar l’estudi i la planificació de zones de d’aparcament lliure i/o amb horari limitat dins del municipi, sense haver de ser, necessàriament, de pagament. Es podria fer servir una targeta granrellotge que fixi l’horari autoritzat per a les zones comercials

• Poliesportiu del carrer Sant Miquel. El nostre compromís és fer d’aquest espai un indret d’utilitat: cal reformar-lo perquè es faci servir com a poliesportiu obert a tot el poble i, quan les condicions ho permetin, fer-hi un aparcament subterrani amb una zona d’esbarjo a sobre. • Potenciar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport per la ciutat. Per aconseguir-ho, cal dotar-la de la infraestructura necessària (aparcament per a bicicletes, carril bici i senyalització adequada).

12


Acció social Política familiar municipal: • Crear equips de mediació familiar per a la resolució de conflictes entre pares i fills i entre parelles. • Dur a terme accions formatives per a pares i mares en l’àmbit de les escoles de la vila: proporcionar ajuda per a l’educació en valors i en competència social. • Ampliar i condicionar les escoles bressol municipals, perquè alhora siguin una xarxa de suport a les famílies en qüestions d’educació infantil i mediació de conflictes familiars. • fills.

Fomentar activitats familiars des de la infància per afavorir l’enriquiment de l’educació dels

Crear la regidoria de Família i immigració amb la finalitat de: Coordinar i potenciar les accions de suport a la família. • Coordinar les ajudes existents per a les famílies sense recursos per tal de garantir el dret a l’habitatge: ajudes per al lloguer o per al pagament de l’habitatge. • Detectar les necessitats socials o familiars sobre el territori i proposar fórmules d’intervenció per resoldre-les. Atenció a la gent gran: • Cal fer efectiva la Residència per la gent gran i Centre de dia, i dedicar els esforços necessaris amb l’objectiu d’aconseguir que es construeixi i que la gestió sigui pública. • El Consell de la gent gran ha de reflectir totes les persones i se l’ha d’escoltar abans de prendre decisions que els afectin, així com promoure les seves propostes. • Promoure la formació cultural, esportiva i social de la gent gran. Promoure el voluntariat perquè puguin fer diverses col·laboracions tant socials com culturals. Salut • Promoure l’educació en higiene personal. • Vetllar pel manteniment del municipi i per conservar les instal·lacions públiques en condicions òptimes. •

Assegurar les condicions immillorables de l’aigua potable.

Reduir el soroll a la ciutat (motocicletes, vehicles, obres...).

Reduir els nivells de pol·lució a la ciutat (sobretot a prop de les indústries contaminants).

Fomentar la recollida de medicines caducades.

13


Atenció als immigrants. Projecte per a la integració de persones estrangeres immigrades: • Escola d’adults: tot aquell que rebi qualsevol ajuda pública o privada haurà d’acreditar l’assistència a cursos d’aprenentatge de les llengües oficials de Catalunya. Per dur a terme aquesta acció es firmaran convenis amb els operadors del quart sector (les ONG). • Accions des de les activitats de lleure: crear un equip d’acció social perquè des de les activitats de lleure s’aglutinin els joves immigrants. • Incentivar els operadors del quart sector (les ONG) perquè facin accions dirigides a la integració dels nouvinguts a casa nostra. • Vetllar per la igualtat ciutadana. Incidir en la seva integració a la cultura i llengua autòctones. •

Fomentar la convivència entre la gent autòctona i els nouvinguts.

• Crear plans d’acollida que han de cercar l’objectiu d’integrar la població immigrada, perquè aquesta població sàpiga quin són els costums, les tradicions, la història i la llengua del nostre país, així com les tradicions, els costums i la història del nostre municipi. No s’ha de permetre que aquesta nova població formi guetos, ja que així es fa molt difícil que s’integrin al municipi. Atenció als nens i joves: •

Formació en valors mitjançant l’esport i el lleure que els és propi, l’escola.

• Educació ambiental i respecte a la natura des de l’escola i les organitzacions que treballen amb l’oci (quart sector, escoles, esplais, associacions de lleure...). • Potenciar la cultura popular entre els joves. Fomentar l’esperit de voluntariat i participació social del jove. Pla pel dret a un habitatge: • Establir convenis amb els promotors locals per fomentar la construcció d’habitatges de protecció oficial de preu concertat, protecció de règim general tipus A, i un habitatge d’usos socials cada 20 de construïts amb les condicions econòmiques del tipus B. L’habitatge d’usos socials l’haurà de comprar l’administració local o algun operador del quart sector amb la finalitat de destinar-lo a la protecció social de persones sense sostre o amb dificultats puntuals. • Crear una oficina d’habitatge (OH) que pugui coordinar, tramitar i informar de les ajudes existents per al lloguer, la compra i la rehabilitació del parc existent. Si fos el cas, potenciar la creació d’un promotor públic per fomentar la construcció d’habitatges de protecció oficial. Assessorar i intervenir en les adjudicacions dels habitatges. • Planificar la construcció combinada en sòl per a equipaments de salut, les llars per a gent gran i els apartaments tutelats. Per tant, modificar el planejament perquè s’entenguin com a equipaments els habitatges per a gent gran tutelats i els habitatges de lloguer per a joves. Atenció als disminuïts psíquics.

14


• Atenció especial a la Fundació Iris, amb un interès preferent en la col·laboració de l’Ajuntament amb aquesta fundació. • Cal buscar els mitjans i les solucions perquè el taller Iris, en treballs que faci a la comunitat, pugui beneficiar-se de la contractació pública. • Donar suport a la Fundació Iris en la construcció de la Residència, ajudar-la en la consecució d’ajudes oficials i d’assessorament, per oferir un servei més a la comunitat. • Fomentar la integració laboral de les persones amb disminució tant física com psíquica, fent servir la contractació pública amb entitats del nostre poble en comptes de donar-los a empreses externes.

Cultura Donar un impuls a la cultura vicentina: • Reforçar la cultura vicentina i catalana integrant-les en les diferents celebracions locals i nacionals i divulgar-la arreu de l’àmbit català. •

Potenciar el Consell de Cultura Municipal.

Promoure les diverses activitats artístiques entre la població.

• Promoure les associacions locals. Fer-les més participatives en les festes populars (Festa Major i de barris). •

Incentivar l’associacionisme perquè ajudi a la cohesió social.

Can Comamala-Espai cultural. Aquest ha de ser l’espai cultural de referència a Sant Vicenç, amb sala d’exposicions, sales de reunions, lloc de trobada, espai amb una àrea d’informàtica a l’abast de la ciutadania i un auditori amb equipaments audiovisuals i els mitjans necessaris per poder fer audicions musicals amb tota comoditat i sonoritat. • Acords amb les entitats culturals històriques de Sant Vicenç, amb convenis de col·laboració i intercanvi, com són El Centre, La Vicentina i l’Ateneu Familiar. •

Conservar i potenciar el Centre de Formació d’Adults Garrosa.

• Acordar amb les entitats culturals l’organització de les festes majors. L’Ajuntament no ha de fer la competència a les entitats culturals, sinó tot al contrari; el que ha de fer és coordinar, subvencionar perquè les entitats culturals del poble organitzin i portin a terme les festes majors. • Suport a l’Expolleure, com a mitjà actiu per informar la població sobre l’oferta de lleure per a infants, joves i adults. Educació i Cultura

15


• Ajudar les associacions juvenils perquè puguin modernitzar les seves instal·lacions i proporcionar-ne una d’estable a les que no en tinguin. • La regidoria de Joventut ha de vetllar per l’aplicació correcta de les polítiques per a joves a nivell econòmic, social, cultural… així com la cooperació entre les diverses associacions. D’aquesta manera, els joves aconseguirem tenir veu pròpia dins la política municipal i una participació més directa i fidel a les voluntats dels joves. Educació basada en la pluralitat cultural: • Promoure la figura de la parella lingüística (voluntaris catalanoparlants) amb col·laboració amb el CNL (Consorci de Normalització Lingüística) per ajudar a integrar, a la cultura catalana, les persones que provenen d’altres cultures que creguin en el respecte a la població autòctona, i perquè la gent autòctona conegui directament les cultures dels nouvinguts, la qual cosa millora la cohesió social. • Potenciar i facilitar el programes lingüístics no només des dels centres educatius, sinó també des del mateix Ajuntament. • Incentivar el voluntariat entre els joves. La regidoria de joventut proporcionarà la informació dels diferents voluntariats. • Biblioteques municipals: adequar-les primer a les necessitats de tots els estudiants, en especial els universitaris (evitant que hagin d’anar a la seva escola), especialment en els horaris de les biblioteques

Un programa fet per als joves Ocupació i treball Lluita contra l’atur juvenil i la precarietat laboral: volem una borsa de treball eficaç • Elaborar un estudi de mercat per preveure les necessitats de personal de les empreses del municipi. Establir una comunicació bilateral entre aquestes empreses i els centres educatius del municipi, perquè els joves vicentins s’integrin al món laboral. • Potenciar la creació, per part de joves emprenedors, d’empreses perquè puguin iniciar i fer realitat un projecte empresarial.

• Oficina d’emancipació: englobarà tant la política d’habitatge com la d’ocupació per transmetre assessorament, orientació, tramitació i gestió en els àmbits corresponents. Transport i mobilitat

16


Enllaçar el transport urbà-interurbà per reduir els temps d’espera en els transbordaments.

• Reinstaurar llançadores de transport públic directes fins a Barcelona, tant de ferrocarrils com d’autobusos. • Ampliar l’horari nocturn dels diferents transports per fomentar l’ús del transport públic durant la nit. • Relacionar els canvis urbanístics (noves rambles, carrers, soterrament del tren) per aconseguir d’una vegada crear un carril bici real que millori la mobilitat saludable i sense contaminació. Salut i benestar social Salut preventiva i educativa: • Setmanes temàtiques a nivell municipal, amb la col·laboració de totes les escoles, entitats de lleure i centres sanitaris de la vila, per a la prevenció dels diferents riscos de salut. •

Fomentar polítiques específiques per detectar i prevenir casos de violència de gènere.

• Fomentar el voluntariat (compensant el servei amb hores de pràctiques, en el cas que siguin estudiants) per atendre la gent gran i persones amb necessitats específiques. Esports Una activitat saludable que dóna vida • Ampliar l’horari de les zones esportives que pertanyen als centres educatius perquè els joves puguin fer servir les instal·lacions necessàries per a la pràctica de l’esport. • Unificar les zones esportives per crear complexos d’equipaments esportius on es pugui trobar tota l’oferta esportiva en una mateixa zona, sense oblidar els aparcaments.

• Donar suport a les entitats esportives locals. Donar a conèixer les seves activitats i propostes. •

Potenciar la cooperació i pràctica esportiva amb entitats d’altres municipis.

• Promoure la integració de l’esport amb l’educació lingüística, com ara estades esportives a l’estranger. • Adequar i crear espais per a la pràctica de l’esport a les zones verdes, respectant sempre el medi ambient. Creiem que la zona del riu podria ser una zona de referència per a la pràctica de l’esport i el passeig, adequant-la com cal. • Davant la necessitat d’espais per dur a terme els entrenaments dels diferents clubs i equips del nostre poble, caldria adequar espais per al bon funcionament de l’entrenament. Hi ha escoles que tenen el gimnàs molt ben adequat; per tant, es podrien fer servir aquestes instal·lacions per poder dur a terme els entrenaments, d’aquesta manera hi hauria més espai i franges horàries.

17


Mitjans de comunicació i noves tecnologies Perquè el futur dels joves va amb les noves tecnologies: • Adequar les biblioteques perquè els estudiants tinguin accés lliure a Internet per cable o sense fil, facilitant-los l’ús del seu portàtil o mitjançant els PC de la biblioteca. • Negociar l’arribada de la fibra òptica i televisió per cable amb les companyies de comunicacions perquè estigui a l’abast de tota la població de Sant Vicenç. • Crear cursos sobre Internet i les noves tecnologies per a pares, perquè sàpiguen com proporcionar-les als fills. • Millorar els serveis oferts per l’Ajuntament al seu web, perquè creiem que hi ha molts tràmits, gestions i serveis que es poden fer sense haver de desplaçar-se a les instal·lacions de l’ajuntament. •

Ampliar els horaris de biblioteca, incloent-hi els caps de setmana.

Oci (festes més participatives, ciutat més viva)

Fer les festes locals i del nostre país més participatives. •

Incentivar una oferta adequada per atendre la demanda d’oci nocturn per als joves.

Impulsar l’oci diürn (entitats).

Augmentar l’oferta d’espais per a pícnics.

• Ampliar el nombre de concerts durant tot l’any i fer que siguin fidels a la pluralitat d’interessos musicals que presenta la totalitat del jovent vicentí a la “Capella”. • Crear una programació d’activitats de diferent caire i de tipus mensual aprofitant els espais disponibles. És a dir, en una jornada, agrupar diferents activitats al mateix temps per agrupar jovent amb interessos diversos en un mateix espai per fomentar la cohesió. • Millorar la difusió de la informació dels diferents actes perquè arribi a més joves, i així augmentar la participació (revista jove, Facebook, Internet...).

• Augmentar el nombre d’instal·lacions esportives o reformar la pista del carrer Sant Miquel. Es comenta aquest aspecte al·legant que hi ha una gran demanda d’espais per practicar esport per part dels joves. Si només es pot fer servir el poliesportiu de Sant Josep és impossible satisfer la totalitat de la demanda. • Donar més vida a les festes locals cedint les iniciatives a les associacions culturals i juvenils per poder gestionar les activitats. Sempre amb la coordinació i ajuda de l’Ajuntament.

18


• Dinamitzar l’oferta d’oci nocturn per als joves amb els establiments corresponents, tot respectant el descans del veïnat. • Es proposa una processó d’entitats com un dels actes de la Festa Major perquè es donin a conèixer.

Sant Vicenç dels Horts, abril 2011

19


programa CiU SVH 2011