ONA 1. L'aventura comença

Page 1

ONA 1 L’AVENTURA COMENÇA


<fxxxxxt> Em sentiu? <fxxxxxt-bip-bip> Hola!

L'AVENTURA COMENÇA

Hola?

<bip-bip-connexió en 2, 3, 1... biiip!> Salutacions! Em connecto des del planeta Delmak-Ø (situat a la quinta punyeta de la Galàxia d’Andròmeda). Ja sabeu que soc un cul inquiet i que la curiositat em porta d’una punta a l’altra de l’univers. Avui, a Delmak-Ø, busco un vidre especial per a les meves megaulleres millorades... 8-) I vosaltres, què feu? Tot bé? Ja heu comptat les estrelles que heu acumulat ajudant-me en les meves aventures? Si us sembla, us refrescaré la memòria: a continuació faré un resum de les peripècies que hem compartit últimament. Han estat molt profitoses i ultradivertides i us n’estic ben agraïda! Repetim aviat, oi que sí?

3

<biiip!>


Quin desastre de govern! Us en recordeu? El Partit Anti Coses Avançades (el maleït PACA) va guanyar les eleccions i, d’immediat, va prohibir-nos la tecnolo-

L'AVENTURA COMENÇA

ONA 1

LA GELATINA COPIADORA

gia i l’electricitat. El país va quedar a les fosques. Internet no funcionava. I els mòbils? I les teles? I els videojocs? Tampoc! Sort que ens vam posar les piles i vam crear el CACA (sí, el Col·lectiu d’Activistes Creadors d’Artefactes). Volíem omplir la ciutat de cartells i reclamar el nostre dret a la tecnologia. Però ni les impressores ni les fotocopiadores podien ajudar-nos, perquè sense llum de poc ens servien... Em vaig empescar una solució una mica enganxifosa, tot i que megafuncional: la gelatina copiadora. Després de dissenyar els nostres cartells, en vam poder fer còpies gràcies a la gelatina. I, vinga, cap al carrer! En senyal de protesta, vam sortir a empaperar les parets del barri. El PACA no podria contra nosaltres... I, no, no va poder aturar-nos. El govern del PACA no va tenir altre remei que baixar del burro i restablir el funcionament de totes les màquines elèctriques. Visca! 8-) ––––––––––––––––––––––––––––– 22 d’octubre de 2016

Anna Moreno

5

4

Ona i la gelatina màgica


Dimontri! M’ho hauria d’haver imaginat. Tan bon punt vaig inventar la Màquina de les Històries Infinites, el meu arxienemic, el gat Fus, va fer mans i màni-

L'AVENTURA COMENÇA

ONA 1

LA MÀQUINA DE LES HISTÒRIES INFINITES

gues per robar-la i controlar-la. Volia ser l’amo de tot allò que s’explica al món i deixar la humanitat sense històries ni contes. Quines males puces que té aquest Fus! Sort que éreu amb mi i vam fer pinya contra el Fus. Vau ajudar-me a mantenir la Màquina de les Històries Infinites en bon funcionament, ben lluny de les grapes d’aquest gat malèvol. I, per fi, vam frustrar els seus plans i el vam obligar a fugir amb la cua entre les cames. Ja podeu dir que l’aventura va tenir un final feliç. I vet aquí un conte i vet aquí un gos, que aquest gat (el Fus) ja s’ha fos... 8-)

––––––––––––––––––––––––––––– 19 de novembre de 2016

Marla Jacarilla

7

6

Ona i la màquina per crear històries infinites


Voltant per aquí i per allà, vaig anar a petar a l’Illa de les Estàtues Quietes. Hi vaig fer la turista i no vaig parar de fer selfis. El paisatge i les estàtues són al·

L'AVENTURA COMENÇA

ONA 1

COM FER-SE INVISIBLE

lucinants. Però tots aquells dies de vacances vaig tenir cura de no deixar-me veure per ningú. Per què? Perquè a l’Illa de les Estàtues Quietes si ets vist et converteixes en pedra. Per a preparar-vos per si mai visiteu l’Illa de les Estàtues Quietes, vau entrenar les vostres habilitats de camuflatge i evasió. Alguns de vosaltres vau poder fer servir Capes d’Invisibilitat i voltar tranquil·lament sense que ningú us veiés (és clar, éreu 100% invisibles!). Però a la resta us va tocar de prendre totes les precaucions possibles per passar desapercebuts. A ningú no li agrada quedar-se petrificat. És una situació molt dura! Els esforços no van ser en va i el treball en equip va donar bons resultats. Al final de l’entrenament, ens esperava una recompensa idònia per a no ser descoberts de cap de les maneres: la Poció Màgica d’Invisibilitat. Ja sé que la poció tenia massa gas, però és que encara haig de millorar la recepta... 8-) ––––––––––––––––––––––––––––– 17 de desembre de 2016

Mario Santamaría

9

8

Ona i com desaparèixer


Sempre que viatjo prenc notes dels gestos que fa la gent d’altres ciutats i altres planetes. O us pensàveu que els gestos són iguals a tot arreu? Ni de conya!

L'AVENTURA COMENÇA

ONA 1

EL MISTERI DELS GESTOS

Recordeu els petons dels esquimals, la manera en què els japonesos saluden i les tombarelles que donen els venusians quan volen dir-nos adéu. Hi ha milions de gestos. Jo he arribat a col·leccionar-ne més de 7.000, però n’hi ha molts més i, fins i tot, podem inventar-ne de nous. Això és el que vam fer una vegada. Vam crear gestos, que fins llavors no existien, per explicar com és un paisatge, els núvols, els rius, les cases... Sense dir ni piu, vam comunicar-nos amb les mans, els ulls, el cos sencer... De vegades les paraules sobren i un gest s’explica per si mateix. Això ho sap molt bé el nostre company, el Mimo Serafino. Us envia salutacions (silencioses). 8-)

––––––––––––––––––––––––––––– 21 de gener de 2017

Ana Garcia-Pineda

11

10

Ona i el triangle esfèric


Viatjar al futur té els seus inconvenients. L’últim cop que vaig visitar l’any 2099 el viatge va ser força accidentat: el meu iPhone 6 no funcionava, s’havia

L'AVENTURA COMENÇA

ONA 1

DEMANAR PIZZA PER CARTA?

quedat obsolet perquè els habitants del futur ja gaudien de l’iPhone 36. Ai!, el més complicat va ser que al futur ja no existissin botigues i que tot es comprés en línia. I jo sense mòbil! No podia comprar ni una trista pizza. Quina gana, tu! Poc m’ho pensava que la solució seria oblidar-me de contactar la pizzeria per telèfon (com és normal) i fer-ho per carta! Les postals que vau crear van arribar sense problemes al seu destí. Finalment ens vam poder cruspir la pizza desitjada. Nyam-nyam, una deliciosa Setze Formatges (sí, una Setze Formatges, que al futur la Quatre Formatges els sembla antiquada). 8-)

––––––––––––––––––––––––––––– 18 de febrer de 2017

Enric Farrés Duran

13

12

Escriu aviat, Ona


Podeu creure que a internet vaig topar amb un tal Profeta_42 que m’insultava??? Deia que les meves aventures tenien els dies comptats!!! La mare sempre

L'AVENTURA COMENÇA

ONA 1

L’ARQUEOLOGIA DEL FUTUR

m’aconsella que no presti atenció als insults, però la veritat és que em vaig quedar amoïnada. Amoïnada pel que em depararia el futur. Ai, ai, ai! Més em valia esbrinar si la predicció d’aquest Mofeta_42 era encertada (sí, el vaig començar a anomenar Mofeta_42, de tanta mania que li vaig agafar). La millor solució que se’m va acudir va ser recórrer a l’arqueologia digital. Ja sabeu que l’arqueologia digital és una ciència nova, però superefectiva. Les claus del futur estan als mons virtuals del present. Això vol dir que, explorant videojocs, podem endevinar quines seran les tendències del futur. Així ho vam fer: ens vam endinsar a diversos mons virtuals, vam prestar atenció als objectes i vam prendre notes sobre tot plegat... D’aquesta manera vam arribar a una conclusió que em va tranquil·litzar força: m’espera un futur ple de peripècies (moltes d’elles compartides amb vosaltres). No hauria de fer cas del que diuen els desconeguts. El tal Mofeta_42 no era més que un trol amb ganes de tocar-me les consoles... 8-) ––––––––––––––––––––––––––––– 18 de març de 2017

Daniel Moreno Roldán

15

14

Ona i els postarqueòlegs


Tota la nit enfeinada connectant cables, microxips i andròmines/ginys. Al matí, per fi, ja ho tenia: una màquina capaç d’obrir portals interdimensionals!

L'AVENTURA COMENÇA

ONA 1

QUIN MEGATROS DE PA!

Ja deveu imaginar les ganes que tenia d’estrenar-la. Vaig prémer el botó d’ON i una llum violeta va inundar el garatge on pencava. El portal a la Dimensió-π estava obert. Havia funcionat! A més a més, una habitant de la Dimensió-π havia creuat el portal i era amb nosaltres. Com que la pobra criatura no sabia res de la nostra realitat, li vam ensenyar com ens vestim aquí, com ens raspallem les dents i com... Bé, un munt de coses que ella no sabia ni que existien. Per ò aquesta no va ser l’única visita. De l a Dimensió-π també va aparèixer un pa gegantí com mai s’havia vist al planeta Terra. Després de cruspirnos-el amb Nocilla, ens van venir unes ganes immenses de fer una escapada a la Dimensió-π i descobrir quina mida devien tenir els croissants i les ensaïmades. Algun dia... 8-)

––––––––––––––––––––––––––––– 22 d’abril de 2017

Clàudia Flores Colominas

17

16

Ona i la màgia del poieîn


Més enllà de Plutó (al fons a la dreta) hi ha l’asteroide Deixalleria-4 que és tot muntanyes d’escombraries, ferralla i mòbils antiquats. Justament allà

L'AVENTURA COMENÇA

ONA 1

EL ROBOT EN BLANC

vaig trobar el sEnYoR-RoBoT, un androide atrotinat a qui se li estava acabant la bateria. El pobrissó ja no es bellugava ni podia fer cap operació robòtica; amb prou feines podia sumar 2+2 i, ni de conya, sabia l’arrel quadrada de √4. Amb una veu rovellada em va dir: —010110010... I vaig entendre per fectament que necessitava ajuda. Entre tots el vam reparar. Oi, i tant! Les dades de la memòria se li havien esborrat i ens va tocar de programar-lo de nou, des de zero. Així el sEnYoR-RoBoT va tornar a aprendre a distingir els colors, l’abecedari, les emocions superbàsiques... Bona feina, sí senyor! Li vam gravar al megacervell positrònic un munt de coneixements hiperútils. I el vam fer tan feliç que ballava i tot. Recordeu com es balla la Ro-bo-dan-sa? 8-)

––––––––––––––––––––––––––––– 20 de maig de 2017

Paco Chanivet

19

18

Ona i el robot que no sabia


ONA 1

Editor

Textos

Ajuntament de Barcelona

Víctor García Tur

/ Sant Andreu Contemporani Correcció de textos Direcció

cpnl.cat

Jordi Pino Disseny Equip de Sant Andreu

131.gd

Contemporani Zaida Trallero

Distribució

Pablo G. Polite

Sant Andreu Contemporani

Projecte, edició

Impressió

i coordinació

Uan-Tu-Tri

Serafín Álvarez Artistes

Agraïments

Anna Moreno

Antoni Hervàs, Magda Anglès,

Marla Jacarilla

als artistes i a las famílies

Mario Santamaría

participants

Ana Garcia-Pineda Enric Farrés Duran Daniel Moreno Roldán Clàudia Flores Colominas

© dels textos:

Paco Chanivet

Víctor García Tur, 2017

20

© de l’edició: Dipòsit Legal: B 4815-2018

Ajuntament de Barcelona

ISBN: 978-84-9156-087-6

/ Sant Andreu Contemporani,

Edició: 150 exemplars

2017



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.