La Masia d’en Cabanyes. Arquitectura i col·leccions singulars

Page 1

La Masia d’en Cabanyes. Arquitectura i col·leccions singulars Visites temàtiques al “Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes” Textos de Francesc Fontbona, Estel Adell, Blanca Giribet, Carmen Lara i Carles Schnabel


La Masia d’en Cabanyes. Arquitectura i col·leccions singulars


La Masia d’en Cabanyes. Arquitectura i col·leccions singulars Visites temàtiques al “Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes”

Textos de Francesc Fontbona, Estel Adell, Blanca Giribet, Carmen Lara i Carles Schnabel


Edita: Consell Comarcal del Garraf Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes Coordinació: Mila Arcarons i Oferil Consell Comarcal del Garraf Correcció lingüística: Consorci per a la normalització lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf Fotografies: Diego Calderón Joana Galindo Blanca Giribet Estel Adell Carles Schnabel Centre d’Interpretació del Romanticisme. Manuel de Cabanyes Museu de Belles Arts de València © 2016 Consell Comarcal del Garraf © 2016 Dels textos, els autors © 2016 De les fotografies, els autors Maquetació i impressió: Gràfiques El Campanar Carrer de Solicrup, 6 nau C 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 11 85 Dipòsit legal: B 21983-2015 ISSN: 2014-6900

Consell Comarcal del Garraf Plaça de Beatriu de Claramunt, 5-8 08800 Vilanova i la Geltrú t. 93 810 04 00 f. 93 810 00 55 www.ccgarraf.cat ccgarraf@ccgarraf.cat Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes Masia d’en Cabanyes s/n 08800 Vilanova i la Geltrú t. 93 811 57 15 f. 93 814 74 74 www.ccgarraf.cat www.masiadencabanyes.cat masiadencabanyes@ccgarraf.cat MasiadenCabanyes @MasiaCabanyes

Sumari Presentació

pàg. 50

Masia d’en Cabanyes

El Romanticisme a la Masia d’en Cabanyes i altres consideracions

pàg. 60

Francesc Fontbona

El paisatgisme Romàntic de Joaquim de Cabanyes

pàg. 12

Estel Adell

Redescobrim les col·leccions de la Masia d’en Cabanyes.

pàg. 18

Noves aportacions a la documentació. Blanca Giribet

Orígens i originalitat dels mobles de la Masia d’en Cabanyes

pàg. 26

Carmen Lara

L’esfera armil·lar d’en Manuel de Cabanyes Carles Schnabel

pàg. 34


envoltat de vinyes en el moment de la seva construcció ja que els Cabanyes van ser emprenedors en el negoci del vi i l’aiguardent.

Singular és que la Masia hagi

acollit generacions de Cabanyes emprenedors, viatgers, col·leccionistes, poetes, pintors... que permeten explicar el moviment cultural que fou el romanticisme als incís

U

del segle XIX i mostrar-ho a través del que fou casa seva s proposem que feu lectura de “La Masia d’en

durant 200 anys.

Cabanyes. Arquitectura i col·leccions singulars” i que us endinseu en la singularitat de la Masia

És memòria col·lectiva, i és bo recordar-ho, d’ençà que

d’en Cabanyes. Els articles i investigacions que hi trobareu

l’any 1975 la Masia d’en Cabanyes –i tot el que s’hi

de Francesc Fontbona, Estel Adell, Carmen Lara, Blanca

contenia a dins– va cedir-se a l’ajuntament de la ciutat

Giribet i Carles Schnabel –fruit de les visites comentades

de Vilanova i la Geltrú. D’ençà aquell moment, per una

que ells mateixos van fer-nos l’any 2014– il·lustren de nou

banda, ha sigut compartit amb la ciutadania i s’hi ha

que l’art, la cultura i el col·leccionisme estan estretament

desenvolupat una proposta cultural que permet que

lligats a la família Cabanyes. Posen de relleu que la Masia

puguem conèixer i gaudir del patrimoni arquitectònic,

d’en Cabanyes pot ser mostrada com la memòria i la

cultural i natural que tenim a prop. I per l’altra, un cop

història de la vida privada d’una família que va iniciar-

restaurada, la conservació, la investigació i la difusió han

se quan Llorenç de Cabanyes va decidir construir la seva

volgut compartir-se i posar-se a la disposició de tots i

casa d’estiueig a les afores de Vilanova i la Geltrú l’any

totes.

1798. Un episodi de l’esdevenir d’aquesta família atrapat Art, mobiliari, pintura, instruments astronòmics, arqui-

en el temps.

tectura sumen en aquesta edició de la mà d’especialistes No obstant, a més de memòria privada, és evident que

que us acompanyen per a desvetllar-nos la singularitat

s’hi expressa memòria col·lectiva i que la singularitat

del llegat dels Cabanyes que és també nostra.

n’és protagonista. Singular és l’edifici neoclàssic, proper al model de vil·la pal·ladiana

que hem d’imaginar

Abril del 2016

(7)


Francesc Fontbona Historiador de l’Art i doctor en Història Moderna

(8)

Construïda a les acaballes del segle XVIII, aquesta

és que a can Cabanyes, a cada costat de la part del mig,

construcció perfecta, inspirada en les vil·les pal·ladianes,

centrada per un balcó just a sobre de la porta principal de

i que és sabut que era obra també d’un arquitecte italià

la casa, hi ha dos balcons més sense volada, mentre que

–tal vegada Domenico Bagutti, que a la mateixa època va

a can Carabassa els balcons de la planta noble, també

fer altres construccions notables a Catalunya– va acollir

sense volada, són només un per banda, a part del central.

El Romanticisme a la Masia d’en Cabanyes i altres consideracions

diverses generacions del llinatge esmentat, fermament

A més, la obertura abalconada que centra can Cabanyes

arrelat en les inquietuds culturals del Romanticisme català.

no té frontó i la de can Carabassa sí.

L’estil arquitectònic de la Masia d’en Cabanyes és ben bé el

Una i altra casa estan envoltades per una galeria que

mateix del que potser és l’edifici català més representatiu

corre pel primer pis de les tres altres façanes però no

d’aquella època, la Llotja de Mar de Barcelona, dissenyada

per la principal. La galeria de can Cabanyes és senzilla,

per l’arquitecte Joan Soler Faneca a partir de 1771 –vestint

d’un sol arc obert a la façana, i està oberta, en canvi la

un gran edifici del gòtic civil–, i té una similitud quasi

de can Carabassa és de dos arcs oberts a la façana, però

literal amb una altra construcció, menys coneguda però

actualment tancats per finestrals de fusta i abalconats.

L

L’estructura de can Cabanyes i la de can Carabassa –de

La Masia d’en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú, és un edifici singular de l’arquitectura neoclàssica del nostre país1, que va ser una de les seus principals –no pas l’ única– de la família de Cabanyes.

1 Vegeu Pere MARSÉ: Un Palau de Masia, a Art. Cultura. Economia i societat a la Masia d’en Cabanyes, Consell Comarcal del Garraf, Vilanova i la Geltrú 2014, pàgs. 38-51.

de notable presència, can Carabassa, a Horta, terme actualment engolit pel municipi de Barcelona.

datació ara per ara imprecisa però situable al mateix final del segle XVIII– és doncs molt semblant: un cos central, de planta quadrada, ofereix una façana principal, coronada per un frontó i ornamentada per columnes d’estil jònic.

El pas per aquella casa de les successives generacions de personatges de la família Cabanyes deixà a la Masia elements artístics i documentals a través dels quals es poden explicar prou bé les línies essencials del que seria aquell moviment cultural tan influent de la primera part del segle XIX, que fou el Romanticisme.

A can Cabanyes les columnes de la façana són de fet

Per començar, de Manuel de Cabanyes i Ballester (Vilanova

pilastres, en nombre de sis: quatre delimitant la part

1808-1833), poeta famós, de mort massa matinera, hi ha

central i una a cada un dels extrems del cos de la façana.

a la Masia tres retrats. Tot i que ja han estat comentats

En canvi, a can Carabassa el que hi ha de fet són mitges

per Xavier Solà de Andrés2, cal dir que un d’ells és un

columnes, i només són les quatre que emmarquen el cos central. Una altra lleu diferència entre les dues cases

2 Xavier SOLÀ de ANDRÉS: La projecció del poeta Manuel de Cabanyes a la Masia-Museu de Vilanova i la Geltrú, a Art, Cultura..., pàgs. 9-10.

(9)


carbó de petites dimensions del que anys a venir seria un

de Cabanyes i Ballester4 (Vilanova 1799- Barcelona 1876)

company de curs Antoni Caba El tribut del Cèsar, la versió

gran pintor natzarenista, Pelegrí Clavé, que el dibuixaria

–de qui a la Masia hi ha diverses pintures– o Llorenç de

definitiva del qual és a l’Acadèmia, ja que va ser la prova

entre 1832 i 1833. Un altre retrat, més gran i pintat a l’oli,

Cabanyes i d’Olzinelles (Barcelona 1837-1877), format

de les oposicions que Caba hi va fer, el 1863, per a obtenir

es basa evidentment en aquest dibuix de Clavé, i ubica

com a pintor a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona.

una pensió d’estudis per a Roma6.

Llorenç de Cabanyes estigué doncs en contacte directe,

Un dels trets distintius del Romanticisme és l’exaltació

en la seva etapa formativa, amb les forces vives del

del geni de l’artista. De fet el Romanticisme és el període

Romanticisme artístic català, el Natzarenisme o Purisme,

cultural en el qual ja ha triomfat un nou ordre social en

que dominava estèticament l’ensenyament oficial de

què l’artista comença a ser vist com un creador en lloc

l’art a la Catalunya de l’època. Ell va ser, per exemple,

de ser considerat, com abans, un treballador distingit

Malgrat la qualitat d’aquest retrat, segurament el fet de ser

un dels alumnes de Pau Milà i Fontanals, pintor però

al servei de les classes dirigents. El conjunt de fets

pòstum li nega la vivacitat que té en canvi un tercer retrat,

sobretot professor de Teoria i Història de les Belles Arts

que representaren la Revolució Francesa, la revolució

obra al pastel de Sinibald de Mas, de 1830-31. Aquest

a l‘Acadèmia, i va ser també un dels que es varen ajuntar

americana o en general la revolució liberal donà un

retrat, magnífic exponent de sensibilitat romàntica, amb

per homenatjar el mateix Milà quan aquest va dimitir

protagonisme social insòlit fins aleshores a les classes

el seu palès culte a l’artista, i la intensitat de la seva

de la seva plaça de professor i d’acadèmic a causa d’un

mitjanes, i l’artista deixava de ser el treballador a sou

mirada, no pertanyia tanmateix a les col·leccions de la

discurs que pronuncià crític amb el centralisme imperant

de reis, nobles, eclesiàstics o corporacions per esdevenir

Masia sinó que hi va ingressar, ja al segle XX, procedent

en el món oficial artístic de l’Estat espanyol .

l’artífex d’obres que exposava públicament perquè

el poeta davant d’un finestral cec de pedra gòtic. Tot i no estar signat, se sap que fou obra de Joaquim Espalter3, un pintor, sitgetà de naixença que, instal·lat a Madrid, acabaria sent un dels exponents més rellevants de la pintura romàntica a l’Estat espanyol. Façana de Can Carbassa, a Horta

( 10 )

llunyanament de la de l’escriptor Joaquim Roca i Cornet, amic i col·laborador del poeta. La curta vida del poeta fa que moltes de les obres

5

La pertinença de Llorenç de Cabanyes a aquella promoció explica que a la col·lecció d’art de la Masia hi hagi, per exemple, un esbós a l’oli del conegut quadre del seu

romàntiques que formen part del patrimoni artístic de la Masia d’en Cabanyes s’hi hagin afegit a través d’altres membres de la família, de més llarga vida o de generacions mes properes, com el pintor i militar Joaquim

El Tribut a Cèsar. Oli sobre fusta (1863)

3 L’autoria apareix consignada al llibre de registre manuscrit de la col·lecció artística de la Masia d’en Cabanyes, elaborat a mitjan segle XIX, si bé aquest apuntament no està fet amb la lletra original del registre sinó com a afegit en una etapa posterior, tampoc gaire recent, però.

4 D’ell hi ha a la casa un retrat a l’oli, fet pel pintor descendent seu, Alexandre de Cabanyes, i que es basa en una de les poques fotografies que es conserven de l’artista. 5 Aquest homenatge es plasmà en un àlbum on els deixebles de Milà aportaren dibuixos que regalaren al mestre agreujat. Aquest àlbum, després de diverses circumstàncies, acabà incorporant-se a les col·leccions artístiques de l’Acadèmia de Belles Arts barcelonina, i Llorenç de Cabanyes hi havia participat amb un dibuix a la mina de plom que representava Apol·lo i les nimfes (c.1857).

la hipotètica clientela generada per la nova situació social les adquirís si eren del seu gust. Per això, a partir del Romanticisme, els pintors començaren a ser representats amb un toc august, intens i mitificador, que abans no s’estilava, i que en tot cas s’hauria reservat només al herois. Els tres retrats del poeta Cabanyes esmentats abans serien exponents característics de la 6 Vegeu Francesc FONTBONA & Victoria DURÁ: Catàleg del museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi I-Pintura, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1999, pàg. 194 i 309.

( 11 )


nova manera de representar els artistes. L’ exaltació de

regia a ella mateixa i no depenia, com des de l’unitarisme

I no només Llorenç de Cabanyes té paisatges a la col·lecció

la llibertat és una altra de les característiques d’aquell

borbònic, del país veí, més fort, poblat i inapel·lable.

de la Masia, també en trobarem d’altres pintors, com el

Romanticisme que s’encenia celebrant tota mena de causes de la llibertat dels pobles o dels oprimits. La versió potser més habitual en el Romanticisme d’aquesta exaltació de la llibertat és la nacional, i en aquells anys Catalunya estava retrobant voluntàriament

amb les arrels, però encara hi ha una altra arrel a retrobar per part de l’art romàntic, i aquesta és la natura, el paisatge. La natura que apareixia fins aleshores en una obra d’art

suís Adolphe Robert, establert a Barcelona on el seu pare era cònsol del seu país, i que va ser un factor decisiu en la implantació del paisatgisme natural –més viu en l’escola suïssa– en la pintura catalana.

era sempre una natura mediatitzada, convencional, més

Poc o molt aquests diferents trets característics essencials

filla de la contemplació de velles estampes que d’un

del Romanticisme els trobarem, doncs, a les col·leccions

coneixement real del medi natural. Val a dir que aquest

de la Masia d’en Cabanyes. Hi trobarem també altres

banal però aleshores no ho era gens: l’art medieval, en

coneixement era més difícil per als artistes, eminentment

característiques potser menys fonamentals però igualment

els ambients cultes occidentals era fins aleshores mateix

gent urbana, ja que valls i muntanyes eren lluny de l’abast

representatives, com ara la valoració del misteri, per

declaradament menystingut, era considerat per molts

d’ells, en una època en què les ciutats encara no s’havien

exemple en la tètrica barca fantasma al clar de lluna d’una

purament i simplement bàrbar, ja que en el gust de

alliberat de les muralles i per tant només s’obrien al camp

pintura de Llorenç de Cabanyes, o un gust per l’exotisme,

l’època canalitzat pels valors acadèmics no hi havia lloc

en circumstàncies molt limitades.

les seves arrels. El fet que, per exemple, a l’esmentat retrat de Manuel de Cabanyes per Espalter, conservat a la Masia, hi hagi un element gòtic ara ens pot semblar

( 12 )

El culte a la nació i a l’Edat Mitjana és doncs un retrobament

a altra perfecció artística que no fos la clàssica. Agafar la imponent catedral gòtica de Mallorca com a tema d’una pintura, com fa Joaquim de Cabanyes i Ballester en un petit oli de cap al 1850, conservat igualment a la Masia, és també una altra mostra de Romanticisme a subratllar ara i aquí.

semblava ser un aspecte de l’Alhambra de Granada però que en realitat –com ha aclarit Estel Adell– és de l’església

començaren a caure i els ciutadans urbans pogueren

del Corpus Chisti de Segòvia. Tant en un cas com en l’altre,

començar a descobrir –i a pintar– més sovint el seu propi

però, es tracta d’una prova de l’interès que l’exotisme,

país. Per això el Romanticisme és el període artístic en

en aquest cas de caire oriental, despertava en un artista

què la natura esdevingué per primer cop model directe

vinculat al Romanticisme.

Posar doncs elements gòtics en creacions artístiques

hi ha molts exemples de paisatgisme pictòric viu i

com aquestes era una declaració de principis, estètics i

directe, i molts d’aquests exemples corresponen a l’obra

fins i tot catalanistes, ja que al nostre país el gir cap al

de Joaquim de Cabanyes i Ballester, el germà del poeta,

medievalisme propi de tot el Romanticisme europeu té

que d’altra banda, per la seva condició de militar, ja podia

un valor afegit; i és que l’Edat Mitjana per als catalans és

estar més familiaritzat amb el medi rural que la majoria

el punt de referència d’una època en la qual Catalunya es

dels seus col·legues urbans.

( 13 )

patent en l’interior islàmic de Joaquim de Cabanyes, que

En canvi, a partir de mitjan segle XIX les muralles

per als pintors. A la col·lecció de la Masia d’en Cabanyes

Retrat de Manuel de Cabanyes, de Pelegrí Clavé (1833)

A la Masia d’en Cabanyes, doncs, hi trobarem excepcionalment continent i contingut ben genuïns d’un temps i un país, aquell mateix que, després de més d’un segle d’atonia forçada per fets bèl·lics i circumstàncies polítiques, començava a desvetllar-se al ritme que a Europa marca tot un moviment cultural que coneixem per Romanticisme.

Paisatge de la catedral de Mallorca. Oli sobre cartró de Joaquim de Cabanyes (1850)


( 14 )

Estel Adell

La formació inicial de Cabanyes fou científica però,

Com a oficial, la destresa de Cabanyes en les arts li permeté

Historiadora de l’Art i investigadora

no obstant això, al llarg de la seva vida, adquirí uns

exercir com a professor de dibuix en el Real Colegio, primer

coneixements artístics pels quals esdevingué un pintor

en la ubicació del centre a Alcalá de Henares (1830-1832

amb un estil propi. La condició de militar, l’obligà a

i 1838-1839) i, més tard, a Segovia (1839-1843). També

desplaçar-se en repetides ocasions, però això no suposà

fou responsable del detall3, sotsdirector en la mestrança

cap obstacle i la seva vida sempre es mantingué en

de Barcelona, així mateix, participà en la guerra carlina i

contacte amb l’art.

ascendí, per mèrits, al grau de coronel.

INFANTESA I FORMACIÓ

CABANYES, PINTOR ROMÀNTIC

Joaquim de Cabanyes i Ballester nasqué el 19 d’agost de

La pintura de Joaquim de Cabanyes es caracteritza per

1799 a Vilanova i la Geltrú. Fill de Llorenç de Cabanyes i

la construcció de paisatges agradables i composicions

Fuster i Caterina Ballester de Carro, fou el segon de quatre

serenes que conviden a la contemplació. Obra de tonalitats

germans2. La seva infantesa va transcórrer amb tots els

ocres i pinzellada imperceptible, tots els elements estan

privilegis en el si d’una família benestant. Rebé el primer

treballats en detall. La figura humana, sempre present,

aprenentatge a l’Escola Pia d’Igualada i posteriorment,

destaca pels tocs de color en la indumentària i està

com era costum en l’època per als fills fadristerns, la

representada per viatgers, pastors guiant un petit ramat

seva formació s’encaminà cap a la milícia. Així, l’any 1815

d’ovelles i d’altres personatges que, immersos en les seves

ingressà com a cadet al Real Colegio de Artilleria, ubicat

tasques quotidianes, resten indiferents a l’espectacularitat

a l’Alcázar de Segovia. El Real Colegio era considerat

de la natura que els envolta. Les aigües tranquil·les d’un

un dels centres més prestigiosos d’Europa, ja que s’hi

riu o un estany li permeten treballar els reflexos creats pels

donava una formació d’elit i científica i on el dibuix era

elements, sovint dones fent la bugada o uns bous bevent

una matèria important, tanmateix, no tant per cultivar

aigua. En un segon pla, un riu o un camí ens endinsa cap a

la sensibilitat artística sinó per a l’aplicació de la ciència

l’horitzó, on s’enlaira una construcció imponent. En altres

artillera.

ocasions, un horitzó llunyà queda tancat per serralades

El paisatgisme Romàntic de Joaquim de Cabanyes

J

oaquim de Cabanyes no es dedicà professionalment a la pintura i, possiblement, aquesta va ser la seva expressió més romàntica de l’art. Pintava perquè li agradava, tal com deien els qui el van conèixer y sin profesar el arte, era artista por sentimiento1.

on el cel, sempre ennuvolat, pren un gran protagonisme. Joan Mestre. Retrat de Joaquim de Cabanyes. (1853) Col·lecció particular

1 Antonio Elías de Molins. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX: apuntes y datos. Barcelona, 1889, p. 342. 2 Josep Anton (1797-1852), Manuel (1808-1833), Maria Dolores (1812-1885).

3 Detall. En l’ambit militar, s’anomena a les tasques administratives i de protocol.

( 15 )


Les primeres referències de l’obra de Cabanyes ens arriben

Els asiduos estudios, que comenta Josep Anton, hagueren

de la mà del seu germà gran, que aplegà una col·lecció de

tingut lloc a Madrid, on coincidiren tots dos pintors entre

pintura en la qual es conserva el catàleg, i on consten vuit

1838 i 1839, si més no, fins al novembre del darrer any, ja

paisatges de Joaquim.

que el mes de desembre el Colegio es traslladà a l’Alcázar. D’altra banda, Jenaro Pérez de Villaamil, que impartia

En la dècada de 1820 Cabanyes va estar destinat a

classes de dibuix a El Liceo Artístico y Literario de Madrid,

Menorca, Dénia i Mallorca fins que l’any 1830 es traslladà

l’any 1840 emprengué un viatge per Europa. D’aquesta

a Alcalá de Henares. Entre tants desplaçaments, també

manera, a través de Villaamil, Cabanyes rebé la influència

disposà de llicències i en el mes de desembre de 1831

del paisatgisme romàntic anglès.

viatjà a Vilanova, on passà el Nadal en l’àmbit familiar, ocasió que aprofità per obsequiar el seu germà Josep

VINCULACIÓ A LES ACADÈMIES

Anton amb dos petits paisatges, un de Mallorca i l’altre d’Alcalá de Henares, els quals li dedicà afectuosament.

Mentre residia a Segòvia, en l’àmbit personal, el 18 de setembre de 1840 Joaquim es casà amb Francisca de la

( 16 )

Vista del castell de Bellver, ca. 1828. Col·lecció particular. A partir del text inèdit Catálogo y descripción de algunos quadros que posee Dn Jose Antonio de Cabanyes tenim coneixement d’aquest paisatge, on Josep Anton ens puntualitza que fueron sus primicias. Aquí ja trobem els elements que componen els paisatges de Cabanyes. En un primer pla, emmarcat per l’arbreda que obre una clariana, situa, animant la composició, uns personatges i un petit grup d’ovelles. Més enllà del bosc, que actua com una tanca, podem veure el castell de Bellver sota un cel crepuscular.

Per un nou trasllat, des de 1832, Cabanyes restà destinat

Encina (1808-1881), d’una família noble de València. El

a Catalunya fins que, el 1838, retornà al Colegio com a

matrimoni no va tenir descendència.

professor. Uns anys més tard, Josep Anton, una altra vegada, ens aporta dades en relació amb la formació de

En la vessant artística, allunyat de l’ambient cultural de

Joaquim.

la capital, amb el mestratge de Villaamil i els progressos assolits en la pintura, Cabanyes també es vinculà a les

País

institucions i, tot i estar condicionat per la professió de

De Don Joaquin de Cabanyes Fácil es percibir a primera vista los inmensos progresos que ha hecho el pintor de este cuadro y el de los tres siguientes [...] son frutos de mas asiduos estudios dirigidos por el Señor Villamil, [...].Son datados de Segovia a mediados del año 18424. 4 Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee D José Antonio de Cabanyes. Quadre no 53. n

militar, va ser membre de quatre acadèmies de belles arts. Així, l’any 1842 sol·licità l’ingrés a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, tot i els inconvenients, ja que una part de les proves les hagué de fer a Segovia i la resta, per motius d’un nou trasllat, a Barcelona. Finalment, el 18 de febrer de 1844 fou nomenat acadèmic,

( 17 )

Vista de l’Alcázar de Segòvia, 1840-43. Masia d’en Cabanyes Aquesta és una vista de l’Alcázar des del riu Eresma en el seu pas per la Casa de la Moneda. Unes roques en les quals un pastor vigila uns bous donen pas al riu que emmiralla els elements i ens endinsa cap a l’horitzó, on l’Alcázar, envoltat per la boira, pren un aspecte misteriós.


i d’aquest procés l’Academia conserva una marina a tinta

com a acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts

L’interès i la influència per reflectir la natura d’una

del pintor vilanoví.

de Sant Sebastià i es relacionà amb els pintors locals,

manera més propera a la realitat, també es fa patent

entre ells, Bartomeu Sureda i el seu amic Joan Mestre.

en la seva col·lecció de pintura, formada per paisatges

En el temps que residí a Barcelona mantingué el vincle

La vida a l’illa, per al matrimoni Cabanyes, resultà poco

d’Armet, Robert, Torrescassana i, majoritàriament, del

amb l’Escola de la Llotja i, en particular, amb el professorat

agradable7, però, tot i així, Joaquim aprofità l’estada per

seu amic Ramon Martí Alsina. De la mateixa manera,

del centre, relació que Joaquim deixà ben palesa en la

fer excursions i no perdé l’oportunitat per prendre apunts

durant la tardor de 1855, Cabanyes viatjà a París per

dedicatòria a Lluís Rigalt quan l’obsequià amb un paisatge,

del paisatge. D’aquesta etapa en resultaren obres com

l’Exposició Universal, on tingué l’ocasió de visitar el saló

actualment exposat al Museu Víctor Balaguer.

Vista de Mallorca des de Son Dureta o Les coves d’Artà .

dedicat a les belles arts i l’exposició particular de Courbet.

A D n Luis Rigal su af mo amigo Joaq n de Cabanyes año 1847

Aquest mateix any localitzem Cabanyes a València on, després de presentar unes pintures a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, en la junta ordinària del dia 30 de Paisatge, ca. 1847. Museu de Belles Arts de València. És factible relacionar aquest paisatge amb el nomenament de Cabanyes com a acadèmic. En la composició contrasten els elements propers, a l’esquerra un pi gegantí i, a la dreta, una església amb la típica cúpula valenciana, de rajola blava, potser la parròquia de Sant Miquel de Burjassot. Destaca la profunditat de la part central, que és retallada a l’horitzó per una llunyana serralada, davant de la qual podem distingir algunes edificacions d’una ciutat que podríem identificar amb València, amb les torres dels Serrans i del Miquelet.

maig fué creado académico de mérito de la clase de paisaje.5 Novament a Barcelona, Joaquim viu una etapa feliç en contacte amb la seva família i, en particular, amb el seu germà Josep Anton, lletraferit i amant de l’art, amb el qual intercanvia impressions sobre pintura6.

8

9

Finalment, en referència amb un altre important pintor L’any 1852, per la mort de Josep Anton de Cabanyes, forçà

realista, cal destacar la definició que féu Modest Urgell

el trasllat a Barcelona per fer-se càrrec dels seus nebots

respecte a Cabanyes: sense més defecte que pintar paissets

i del patrimoni familiar. Establert definitivament a la

molt endreçats, escola Haes. 11

ciutat comtat, el 13 de març de 1859, pel vincle amb els pintors i el seu criterio en materia artística10, Cabanyes fou

EL LLEGAT DE JOAQUIM DE CABANYES

elegit, juntament amb Martí Alsina, acadèmic per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. Jubilat de la milícia

En els darrers anys, la salut de Joaquim s’agreujà i el 3

el 1860 i, en el mateix any, deslliurat de la tutoria dels seus

de desembre del 1876, a mitjanit, morí d’apoplexia. Dos

nebots, es dedicà de ple a l’Acadèmia, corporació en la

dies després va ser enterrat al cementiri del Poble Nou

qual també fou tresorer i formà part, des de 1866, de la

de Barcelona.

Comisión de Monumentos de Barcelona. Sense descendència, el llegat de Cabanyes es dividí entre CABANYES, PINTOR REALISTA

A la primavera de 1850, tot i la seva oposició, fou traslladat

La interpretació romàntica del paisatge en l’obra de

a Mallorca. A Palma formà part de l’ambient artístic

Cabanyes es transformà en una visió més realista.

5 Llibre d’actes de l’Acadèmia. 6 [...] repetiremos nuestras conversaciones de pintura [...]. Carta de Joaquim al seu germà Josep Anton. Barcelona, 16 d’abril de 1850.

7 Carta de Joaquim a Josep Anton, Palma, 20 d’agost de 1850. 8 Museu de Lluc, Mallorca. 9 Masia d’en Cabanyes, Vilanova i la Geltrú.

els fills de Josep Anton, i afavorí Joaquim, el seu estimat fillol. A Llorenç li deixà deu pintures, de les quals quatre s’exposen a la Masia d’en Cabanyes.

10 Diario de Barcelona, 6 de desembre de 1876. 11 Urgell, M. Palla. Revista Joventut, Any I Núm. 015, Barcelona, 24 maig 1900, pag. 231-233.

( 19 )


( 20 )

Blanca Giribet

La lectura i transcripció del manuscrit Catálogo y

Com a resultat de les recerques fetes es pot fer una relació

Historiadora de l’Art i investigadora de la col·lecció de la Masia d’en Cabanyes

descripción de algunos quadros que posee Dn. José Antonio

de les noves aportacions:

La col·lecció de la Masia d’en Cabanyes.

família Cabanyes que l’any 1830 va realitzar Josep Anton de

Mare de Déu dels Dolors, fusta policromada, s. XIX [1]. La

Cabanyes i Ballester–, ha permès, per una banda, conèixer

revisió de les obres de la reserva ha ajudat a reconstruir,

el patrimoni pictòric que en aquesta data custodiava la

mitjançant els objectes, l’espai de la capella que Llorenç

família Cabanyes i, per altra banda, conèixer informació

de Cabanyes i Olzinelles va demanar construir por Breve

de primera mà sobre el fons, com per exemple que els

de Pío IX despachado en Roma 12 abril 1867 para Oratorio

set quadres sobre la història de Josep d’Antoni Viladomat

con todos los ornamentos sacerdotales y habilitado para

que posseïa la família foren comprats a Barcelona a un

celebrarse el Santo Sacrificio de la Misa1. Un espai que ha

preu molt baix: No será fuera del caso anotar aquí, que

desaparegut amb motiu de les reformes que l’edifici ha

Noves aportacions a la documentació

estos siete cuadros los compró su actual posesor por un

patit al llarg dels anys. De dimensions petites, contenia

precio tan vil, que seguramente no llegaba de mucho a lo

diferents imatges, entre elles una Mare de Déu dels

que costaron los antiguos marcos que los guarnece; Siendo

Dolors, dos canelobres de metall, litografies amb la

de advertir que no fue una venta clandestina, ni trato con

imatge del Sagrat Cor de Jesús i el Sagrat Cor de Maria,

gente que no conocía el género, pues fueron comprados en

joc de tres sacres, així com, diferents objectes propis de

una de las tiendas más públicas de Barcelona […]. O també

la litúrgia.

de Cabanyes 1830 –un inventari de l’obra pictòrica de la

que el militar i pintor Joaquim de Cabanyes va tenir com

L

es col·leccions de pintura, mobles i objectes decoratius de la Masia d’en Cabanyes han estat, en l’últim any, objecte d’estudi i revisió, cosa que ha aportat noves dades a la documentació del fons.

[1] Mare de Déu dels Dolors, fusta policromada, s. XIX.

a mestre a Genaro Pérez Villamil i Duguet, creador i

Paisatge amb pont, Joaquim de Cabanyes, oli sobre

màxim representant del paisatgisme romàntic espanyol:

coure, c. 1842 [2]. Gràcies al manuscrit de 1830 hem

Inmensos progresos que ha hecho el pintor de este cuadro y

pogut determinar que l’obra inventariada com a Paisatge.

de los tres siguientes comparándolos con los números 8 y 9

Anònim, s. XVIII, oli sobre coure, ubicada a la reserva de

del presente Catalogo. Mas aquellos fueron sus primicias y

la Masia d’en Cabanyes, correspon al núm. 56 d’aquest

estos son frutos de más asiduos estudios dirigidos por el Sr.

manuscrit, obra de Joaquim de Cabanyes: País del Puente

Villamil, uno de los primeros profesores de la Corte.

de un arco. De Dn. Joaquin de Cabanyes. Pintado sobre

1 Informació facilitada per Xavier Solà de Andrés.

hoja de lata.

( 21 )


Còpia del retrat de l’escultor Juan Martínez Montañés,

fou exposada al I Saló Mirador. Cent anys de retrat femení

d’Alexandre de Cabanyes, oli sobre fusta, c. 1900. Signada

en la pintura catalana, entre el 15 i el 29 d’abril de 1933 a

[3]. En l’inventari de 1974 es fa referència a un retrat

les Galeries Laietanes de Barcelona2.

d’home, còpia de Velázquez d’Alexandre de Cabanyes, que

( 22 )

de moment no s’havia localitzat. Aquesta obra inventariada

Retrat d’home, de Vicente Escobar y Flores, oli sobre

com a Retrat d’home. Anònim, s. XIX, oli sobre tela i ubicada

tela, 25 d’octubre 1825. Signada [6]. És obra del pintor

al dormitori de Manuel de Cabanyes, presenta a l’angle

cubà Vicente Escobar y Flores (L’Havana 1762-1834),

inferior dret, la inscripció Copia de Velázquez / Cabanyes /

que va conrear sobretot el gènere retratístic. Fou pintor

19?, cosa que confirma, juntament amb les dimensions,

de l’aristocràcia cubana i nomenat pintor de cambra

que es tracta de la mateixa obra.

de Ferran VII l’any 1927. Molts dels retrats pintats per ell, principalment els dels governadors, foren portats a

[2] Paisatge amb pont, Joaquim de Cabanyes, oli sobre coure, c. 1842

Natura morta, de Josep Serra i Porson, oli sobre tela,

Espanya després de la pèrdua de les colònies l’any 1898.

[5] Retrat de dona, de Joan Vicens Cots, oli sobre tela, s. XIX.

1863. Signada [4]. En els diferents inventaris on apareix

[6] Retrat d’home, de Vicente Escobar y Flores, oli sobre tela, 25 d’octubre 1825

( 23 )

citada aquesta obra es dóna l’autoria a J. Serra, però no

Retrat de Mariana d’Àustria, A. de Cabanyes, oli sobre

es fa cap més referència al nom de l’autor. Aquesta obra

tela, finals s. XIX [7]. Ubicada a la reserva, l’inventari de

ubicada a la Sala Russa correspondria a Josep Serra i

l’any 1974 ens informa de que aquesta obra és una còpia

Porson (Roma 1828 - Barcelona 1910), professor de

que Alexandre de Cabanyes va fer a Madrid del retrat de

l’Escola Provincial de Belles Arts de Barcelona.

la reina consort d’Espanya Mariana d’Àustria, obra de Diego Velázquez de l’any 1652.

Retrat de dona, de Joan Vicens Cots, oli sobre tela, s. XIX. Signada [5]. Aquest retrat de dona, del qual s’ha dit

Retrat de Joaquim de Cabanyes, d’Alexandre de Cabanyes,

que podria representar Antònia Ynglada o potser algun

oli sobre fusta, 1a/2 s. XX [8]. El retrat de Joaquim de

membre de la família Cabanyes, i que es troba ubicada

Cabanyes, pintat per A. de Cabanyes i exposat a la planta

al dormitori de Manuel de Cabanyes, apareix en tots els [3] Còpia del retrat de l’escultor Juan Martínez Montañés, Alexandre de Cabanyes, c. 1900

[4] Natura morta, de Josep Serra i Porson, oli sobre tela, 1863.

inventaris com a obra de Vicens. Es tractaria d’una obra del pintor Joan Vicens Cots (Barcelona 1830-1886) que

2 Butlletí dels Museus de Barcelona (1933) on s’especifica que aquest oli és un retrat d’una desconeguda, obra de Joan Vicens i que és propietat d’Alexandre de Cabanyes.

[7] Retrat de Mariana d’Àustria, A. de Cabanyes, oli sobre tela, finals s. XIX

[8] Retrat de Joaquim de Cabanyes, d’Alexandre de Cabanyes, oli sobre fusta, 1a/2 s. XX


baixa de la Masia, podria tractar-se d’un esbós preparatori

d’una batalla, com sempre s’ha pensat, doncs no hi ha

per a una obra de dimensions molt més grans, on el

indicis de lluita, sinó més aviat de la retirada ràpida de les

pintor apareix de cos sencer assegut en una cadira i que

tropes turques del seu campament6. És probable que l’es-

es troba en una col·lecció particular.

cena representi un dels moments més importants en la

3

història de l’imperi otomà, el setge de Viena, que tingué

( 24 )

Retrat d’Alexandre de Cabanyes pintant al seu estudi de

lloc l’any 1683 i que finalitzà amb la retirada de l’exèrcit

París, de Francesc Sardà i Làdico, oli sobre tela, c. 1900

turc de la ciutat austríaca el 12 de setembre de 1683. La in-

[9]. En l’inventari de 1974 i a la documentació de la Masia

tercessió d’un àngel, que amb un llamp a la mà il·lumina,

apareix com a obra de Joan Sardà. Però no és obra seva

espanta i sembla atacar l’exèrcit, podria representar la vic-

sinó del seu fill Francesc Sardà i Làdico (Barcelona 1877

tòria del cristianisme. El personatge central, destacat per

– 1912)4. Caldria situar aquesta obra cap al 1900, ja que

les dimensions i pel fet que centra la composició, podria

A. de Cabanyes no s’instal·la al seu estudi de París fins a

ser Kara Mustafa Pacha, gran visir otomà que inicià el set-

aquesta data5.

ge de Viena el 26 de juliol.

Revetlla i Escenes festives, de Núria de Cabanyes,

Paisatge amb l’Alcàzar de Segòvia, de Joaquim de

aquarel·la, c. 1939 [10]. De la reserva també destaquem

Cabanyes, oli sobre fusta, c. 1842. L’estudiosa de l’obra

dues aquarel·les de Núria de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú

del pintor Joaquim de Cabanyes, Estel Adell, confirma el

1920 – El Brull 1942) que representen escenes festives.

fet que aquest paisatge correspon a Segòvia. Quelcom

[10] Revetlla i Escenes festives, de Núria de Cabanyes, aquarel·la, c. 1939

( 25 )

que serveix per datar amb més exactitud l’obra, tenint en

[9] Retrat d’Alexandre de Cabanyes pintant al seu estudi de París, de Francesc Sardà i Làdico, oli sobre tela, c. 1900

Retirada de les tropes otomanes del seu campament, au-

compte que Joaquim de Cabanyes passà una temporada

tor desconegut, oli sobre coure, s. XVII [11]. No es tracta

a Segòvia l’any 1842.

3 “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”, al Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona de l’any 1933 (pàg. 344)

Nen i dona, de Damià Torrents, guix, 1911. Signada [12].

4 Aquesta afirmació afirmació queda confi confirmada rmada per Oriol Pi de Cabanyes que recorda el seu avi que comentava aquest fet.

L’escultura en guix d’un nen abraçat per una dona, que

5 Oriol Pi de Cabanyes a Retrat num. 14 Alexandre de Cabanyes, comenta que Alexandre de Cabanyes s’instal·la al seu estudi del Boulevard Saint Germain a París l’any 1900.

6 La Doctora en història otomana per la Universitat de Chicago, Sinem Fatma Eryilmaz, consulta l’obra i arriba a aquesta conclusió.

[11] Retirada de les tropes otomanes del seu campament, autor desconegut, oli sobre coure, s. XVII


[12] Nen i dona, de Damià Torrents, guix, 1911.

havia estat ubicada a la biblioteca de la Masia d’en Cabanyes i actualment és en un replà de les escales d’accés a les oficines, és obra de Damià Torrents, de l’any 1911. Està signada, datada i dedicada. En l’inventari de l’any 2004 no té referència de cap autor i en l’inventari antic tampoc. Paisatge del Vallès, de Joaquim de Cabanyes, oli sobre fusta, 1a/2 s. XIX [13]. Aquest paisatge de Joaquim de Cabanyes, ubicat a la Sala de música, correspon a un paisatge del Vallès, segons un article del Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona de l’any 1933.

( 26 )

( 27 )

Aquestes són algunes de les conclusions a les quals s’ha arribat fins al moment, però cal continuar consultant la correspondència familiar i altres documents inèdits conservats a la Masia d’en Cabanyes que permetran continuar la recerca sobre el fons d’una de les famílies més il·lustrades del segle XIX a casa nostra.

[13] Paisatge del Vallès, de Joaquim de Cabanyes, oli sobre fusta, 1a/2 s. XIX


Carmen Lara Cabrejas

Us proposem que entrem i observem els espais domèstics

del siglo, (...) las cuales aportan unas condiciones de

Restauradora especialitzada en mobles i doctora en Belles Arts

de la Masia posant-nos a la pell dels objectes i observant

confortabilidad a los interiores impensables hasta la

com estan fets, quins materials s’han emprat per construir-

fecha.

los (fusta, vidre, pedra, metall, cuir, ceràmica), quina

( 28 )

Orígens i originalitat dels mobles de la Masia d’en Cabanyes

superfície o acabat veiem a primera vista (ceres, vernissos, daurats, teixits que cobreixen l’estructura principal) i amb quina tecnologia s’ha construït: s’han fet servir molles als seients?, veiem talla afegida? com són els agafadors, boca claus i les peces metàl·liques de l’objecte? Aquests i en d’altres trets ens situaran en èpoques i estils històrics. Però per observar correctament “les maneres de viure” hem de fer un trànsit pels fets històrics, entre els segles XVIII i XIX. Recordem que la Masia d’en Cabanyes va ser adquirida el 1790 per Llorenç de Cabanyes i Fuster. El germà del poeta, Josep Anton de Cabanyes dóna continuïtat al negoci familiar dels vins i l’aiguardent. Per tant ens trobem amb homes de negocis a Europa i relacions comercials

E

ls mobles ens permeten viatjar en el temps i ens expliquen la seva procedència i context geogràfic. Els objectes i estils decoratius ens demostren com vivíem, i les maneres de gaudir-ne i relacionar-nos, socialment, als nostres espais interiors.

amb Amèrica, grans viatgers i possiblement amants de l’art, ja que a la Masia ens trobem decoracions importades d’altres països i amb estils diferents dels propis de Catalunya. Ens trobem a la primera meitat del segle XIX.

adoptan con lentitud, pues cuando la burguesía, se hace con el poder opta por...que todo cambie para que todo siga igual...Pensamiento también válido para las formas de habitación (...)1 Les desamortitzacions permeten a la burgesia viure als espais que havien estat propietat de l’aristocràcia. Un altre fet històric que defineix l’estil i la manufactura de les produccions d’objectes i mobiliari domèstics, és la revolució industrial de finals de segle i la consegüent investigació científica generadora de nova maquinària i sistemes de producció. Alguns exemples, que ens ajuden a classificar mobles de la primera meitat del segle XIX, són l’aparició de la serra mecànica cap al 1820 o les molles d’acer per als seients el 1822. A la vegada, la mecanització va acompanyada de més producció i més demanda de

…Durante la primera mitad del XIX se producen una serie

mobles, qüestió que desencadena el gran consum per

de ensayos constructivos en las ciudades, favorecidos por

part de la burgesia i permet reduir els temps de fabricació

las desamortizaciones, que van a ser el caldo de cultivo

i democratitzar la producció.

en el que se configuren las nuevas formas de habitación. Éstas eclosionan de forma efectiva en la segunda mitad Cadira de fumador, també anomenada cadira de jugador o d’observador, ubicada a la biblioteca.

No obstante, en la primera mitad del siglo los cambios se

1 Hacia la casa burguesa: los nuevos espacios y su decoración. Julio Acosta Martín. Edición 2010, de l’Associació per a l’estudi del moble.

( 29 )


A Vilanova i la Geltrú, ...les indústries que s’instal·len a

Els interiors es decoren al gust dels burgesos que, sense

Val a dir que actualment (al s. XXI) la decoració de la casa

la ciutat estan relacionades amb l’agricultura i lligades a

gran canvis estilístics respecte a la classe aristocràtica,

Cabanyes i les estances segur que son diferents de la

l’exportació del vi i l’aiguardent. Les de boteria ens van

donen continuïtat als llocs públics i de representació

distribució original del segle XIX, però en part encara es

instal·lar a la platja (...) Els beneficis que anaven arribant

del seu habitatge, és a dir –sala, gabinet i alcova–.

conserven als espais de representació: la sala, el gabinet

d’Amèrica, del negoci del vi, es van invertir en les primeres

Aquests eren l’escenificació de l’estatus dels habitants

o sala russa i l’alcova. Però a la Masia trobem ja un nou

indústries tèxtils de cotó, de lli i de cànem. Fent menció a

de la casa. Els espais privats comencen a distribuir-se

espai semipúblic, la biblioteca, i aquesta és molt especial.

les matèries primeres, es van anomenar “d’indianes” i

segons el seu ús, i amb aquesta nova distribució es

fabricaven teles estampades...2

deriven noves demandes d’objectes i mobiliari –sales de

A la sala o gran espai públic, on s’organitzen els

biblioteca, sales de fumadors i jocs, sales on es reunien

esdeveniments socials i es gaudeix de la música i del ball,

les dones per llegir i cosir...–

la decoració la presideixen mobles i objectes per establir

…La expansión de esta industria en Cataluña era, por otra parte, excepcional. Entre 1736 y 1786 alrededor de 166 empresas

( 30 )

relacions socials. És l’habitació de representació per

de indianas se establecieron en Barcelona. (...) La ciudad

Els mobles passen a ser denominats segons els

albergaba alrededor de 113 fábricas de indianas hacia 1786, de

decoradors o fabricants

lejos la concentración más densa de esta industria en Europa.3

Sheraton...–, encara que va ser de manera evolutiva, ja que

El piano d’estil regency i influència imperi, amb fustes

les denominacions dels regnants segueixen anomenant

de marcades vetes i amb contrast dels daurats. El seu

En aquest escenari de la primera meitat del segle XIX,

estils –regency,

victorià...– La demanda de

tamboret d’estil neogòtic que fa referència al retorn dels

la moda s’inspira en els models grecs i romans: “l’estil

mobiliari es farà segons el seu ús i la seva funció (cadira

estils clàssics per compensar les decoracions que encara

a la grega”, que rep la influència de l’imperi anterior i

de biblioteca, cadira per cosir, taules de jocs, etc.), i és en

veiem reflectides a la part interior de la cúpula de la sala de

de les troballes arqueològiques de Pompeia. Per tant

aquests moments que ens trobem la definició moderna de

música. L’arpa és l’instrument romàntic per excel·lència

les decoracions interiors utilitzen colors i tècniques

“disseny”. La funció defineix la forma de l’objecte.

i d’estil clarament imperi –fustes de palissandre amb

que recorden els interiors de les sales de les viles

Aquest nou segle no obstant això, comença encara amb

daurats– acompanyada d’un tamboret que fa conjunt amb

descobertes a Itàlia. Amb aquest gust neoclàssic va ser reconstruïda la Masia d’en Cabanyes. 2 Memòria. Aixecament arquitectònic, estudi fisicoconstructiu i estudi històric del conjunt catalogat. Context històric, econòmic i social. El Garraf. Vilanova i la Geltrú. 3 Transferencia tecnológica en la industria algodonera catalana: de la indianas a la selfactina1. J. K. J. THOMSON University of Sussex

ferrandí,

excel·lència.

–Chippendale, Hepplewhite,

el llum d’oli als carrers, amb les espelmes a les cases,

la taula que es troba al menjador actual i d’un estil que ens

sense aigua corrent...

recorda les fustes de diferents tonalitats del Biedermeier.

Quan entrem a les sales hem de tenir en compte la

són els decoradors del moment, i ho veiem als cortinatges,

il·luminació del moment i la manera d’anar vestits per trobar-nos còmodes en una casa del segle XIX.

( 31 )

Els sofàs Louis Philippe ens expliquen que els tapissers sofàs, cadires, etc., tan presents en les decoracions europees. El balancí isabelí amb reixeta, de fusta clara,

Objecte de bronze i ceràmica, característic de la decoració romàntica


( 32 )

(faig normalment) i amb acabats de formes originals

entapissada com la resta dels seients, i de la pantalla

indica que pertany a una persona de classe alta; el

(mascarons, animals...) de procedència catalana.

guardafocs, que apareix cap al segon terç del segle XIX.

contrari seria dormir a terra sobre palla amuntegada.

Completa l’ escena el conjunts d’eines per avivar el foc de

És un llit d’influència Lluís XVI i dit a la polonaise, per la

La taula central, d’estil victorià, que s’obre pel centre i

la llar. A sobre veiem un gran mirall (trèmols de l’època)

seva estructura de dosser i la col·locació o direcció cap

es desplaça cap als costats i amb un mecanisme que ara

de la mateixa manufactura que la resta del mobiliari, de

a la paret, i que marca una clara influència al nostre

ens sembla tan habitual, amb robustes potes tallades en

roure rus amb talles de raïms. El disseny va ser encarregat,

estil ferrandí. El somier és posterior, i hi ha distribuïdes

fusta de roure del nord d’Europa i amb rodetes per poder

ja que tenien despatx comercial a Rússia. Els seients estan

diferents capes de matalassos, que encara conserven

moure-la. Les cadires del seu voltant, entapissades amb

entapissats amb sedes brodades, els Bergeres o cadires

la distribució dels llits del segle XVIII. El dosser i tot

sedes i brodats, ens podrien situar a l’estil Chippendale

de braços envolupants estan decorats al gust francès de

el teixit de la resta de la cambra –cortines, cadires,

per la forma de les potes tallades en roure, però

mitjan segle XIX, així com els reposapeus. La petita, però

cobrellit– estan decorats amb teles a “L’indiana”, amb

l’entapissat amb molls ens diu que es posterior al 1820. A

perfectament tallada taula de jocs, acompanyada de les

la mateixa manufactura d’estampació, i amb el mateix

sobre de la taula trobem un objecte de bronze i ceràmica,

quatre cadires, segons la decoració del moment, també

motiu d’estampat. El canapè i les nou cadires situades

característic de la decoració romàntica, un trípode amb

ens recorda les potes cabriolé de l’estil rococó, però el

al voltant del llit, d’estil Hepplewhite. Davant del llit

sanefes clàssiques i del qual feien ús com a perfumador.

respatller ens porta al neoclàssic. Tota la sala decorada

hi ha dues cadires “fraileros” amb cuir repussat o

amb les branques i raïm de les vinyes, fins i tot a les

guadamassil (tècnica de procedència àrab).

Els cortinatges, els entapissats del sofà i els seus coixins

galeries del cortinatge. La còmoda o calaixera ferrandina, amb palma de caoba

estan confeccionats amb teles estampades a “l’indiana”. A la sala russa o gabinet es viu el temps de l’oci compartit i els fumadors tenen aquí el seu espai. Aquesta sala la presideix una xemeneia esculpida en pedra negra (del

( 33 )

Segurament en aquest espai haurien d’anar col·locats els

i daurats a les talles, conserva al sobre de marbre el

fumadors que trobem a la biblioteca, dos “seients” molt

llegat dels elements que anaven col·locats a l’altar de la

singulars amb l’entapissat capitoné tant característic de

capella. Estan acompanyats de la escaparata isabelina,

l’estil romàntic.

que conté una imatge religiosa, tan comuna en aquesta època. Trobem un objecte decoratiu molt romàntic, la

centre Europa), font de calor més aristocràtica que el

campana que guarda un ram de flors de ceràmica.

braser i la qual marca la distribució de la decoració de

L’alcova o dormitori. Encara es conserva en el

l’ estança, Les xemeneies, encara que formen part dels

romanticisme el costum de rebre visites a la sala

béns immobiliars, tenen la particularitat de ser incloses

del dormitori. Per tant el llit és un dels mobles més

L’objecte central de l’habitació, el braser, és l’altre gran

als inventaris dels béns mobles. Sempre acompanyades

importants, a causa del seu paper representatiu. El

objecte, que no és un moble pròpiament dit però forma

de la carbonera, que a la sala de la Masia la trobem

llit, amb un somier molt elevat del nivell del terra, ens

part dels inventaris. El “sahumador” àrab entra en declivi Còmoda de l’habitació de Manuel de Cabanyes amb objectes de la capella


a mitjan segle, a favor de la xemeneia. Aquesta habitació

Si fem una observació a l’espai constructiu de la biblioteca

defineix els trets característics de la decoració neoclàssica.

i de l’habitació contigua, la del pintor, museïtzada amb els seus estris, el llit (format per dos llits imperi) i una

La biblioteca està formada amb un conjunt d’objectes

parella de còmodes d’estil Maria Cristina, podem dir que

importats d’altres països. Estança molt neoclàssica

són un mateix espai arquitectònic, ja que no hi ha envans

pels seus símbols, com són les talles representades

divisoris.

a les vitrines dels llibres, i que són una al·legoria de la ciència i les arts, les escultures de personatges filosòfics,

Si fos certa aquesta hipòtesi, confirmaria la unió de

col·leccions de fòssils... Però potser el més atractiu

l’espai personal, tan representatiu del neoclàssic, de

són les cadires i la taula, gens comuns en decoracions

sala i alcova. Per tant, la biblioteca ha estat afegida

neoclàssiques catalanes. Les cadires són d’estil Shaker,

posteriorment (qüestió gens inversemblant si tenim en

marca d’una empresa familiar d’origen anglès, dirigida

compte el segle i mig de vida a la casa dels Cabanyes).

per una dona, que marxen a Amèrica i fan producció ( 34 )

( 35 )

amb una qualitat i un disseny molt acurat. Les fustes són de cirerer o auró policromades amb vernissos tenyits en vermell, blau i groc. L’acabat tornejat a la part superior del respatller és característica de l’estil. La taula no podem dir que sigui d’estil Shaker, però recorda tanmateix l’estil dels mobles americans que eren fets per ebenistes anglesos. És una taula totalment desmuntable i feta per peces independents i acoblades, de manera que es poden col·locar els tres cossos junts, o per separat i anar arrambats a les parets, que fan la funció de taules auxiliars. Aquest disseny de mobles obeeix a les doctrines higienistes i funcionals, per tant els mobles s’han de poder arrambar, penjar, netejar... S’han de poder traslladar a espais polivalents o ser moguts a ambients diferents.

La Biblioteca té un mobiliari poc comú de les decoracions neoclàssiques catalanes


Carles Schnabel

Entre els objectes presents a la biblioteca de la Masia

Després de fer totes aquestes consideracions, podrem

Responsable de l’Observatori Astronòmic del Parc del Garraf

d’en Cabanyes figura una esfera armil·lar de sobretaula.

estudiar la utilitat pràctica d’aquest aparell.

La descripció que segueix d’aquest aparell astronòmic pretén ajudar al visitant a valorar la seva importància i utilitat. No és senzillament un element decoratiu; és també tot un símbol del coneixement científic en l’època del romanticisme.

( 36 )

L’esfera armil·lar de la Masia d’en Cabanyes

U

na esfera armil·lar és un instrument astronòmic amb el qual es representen els trets més importants de l’esfera celeste: els seus pols, l’horitzó, el meridià, l’equador i l’eclíptica, fonamentalment. El seu nom prové de la paraula llatina armilla que vol dir cèrcol o braçalet.

Terra, col·loquem-nos al seu damunt, de manera que la nostra posició es trobi exactament en el punt més alt. Aquesta és la sensació que tenim en qualsevol moment del dia: situats al damunt d’una gran esfera. El pla tangent

L’aparell assumeix que la Terra, representada en aquest

a la nostra posició defineix l’horitzó. L’horitzó separa en

cas com una petita esfera sobre la qual es dibuixen

dues meitats l’esfera celeste: la meitat superior, visible, i

els continents i oceans, ocupa el centre de l’esfera

la meitat inferior, invisible, ocultada sota la Terra. Sobre

celeste, exterior a aquella. De fet, se segueix un model

l’horitzó definim els punts cardinals: el nord sota el pol nord

geocèntric, amb l’esfera celeste girant al voltant de la

de l’esfera celeste, i continuant en sentit horari l’est a 90o

Terra. Avui en dia, sabem que el model geocèntric és

del nord, el sud a 180o i l’oest a 270o. El meridià és el cercle

erroni: l’univers no gira al voltant de la Terra, si no que

que uneix el sud i el nord passant pel zenit, exactament

és aquesta la que gira al voltant del Sol, el qual gira al

damunt de la nostra situació a l’esfera terrestre, i que

voltant del nucli de la galàxia, que, al seu torn, és molt

també és el punt culminant de l’esfera armil·lar. El meridià

lluny de ser el centre de l’univers. Però això no vol dir

també passa pel pol nord de l’esfera armil·lar.

que l’esfera armil·lar sigui un instrument inadequat o massa primitiu. Els cossos celestes es poden considerar en qualsevol moment fixats a la paret interior d’una gran esfera celeste exterior concèntrica amb la Terra. Per representar el moviment de rotació, en lloc de fer rodar l’esfera terrestre al voltant del seu eix, es fa rodar l’esfera celeste (l’esfera armil·lar) en sentit contrari. Això si: és indispensable que l’eix de rotació de la Terra coincideixi exactament amb l’eix de rotació que passa pels pols de l’esfera armil·lar.

Esfera armil·lar educativa del planetari de Praga. El cercle assenyalat amb la fletxa conté una alidada per facilitar el posicionament dels astres a la volta celeste real.

Definim ara l’horitzó i el meridià. Situats sobre la petita

Qualsevol punt de l’esfera armil·lar situat sobre l’horitzó, i que no coincideixi amb el pol nord celeste, travessarà el meridià en algun moment en fer girar l’esfera en sentit horari (mirat des del damunt del pol nord). Entre el pol nord i l’horitzó sud es parla de la culminació d’un astre. És el cas del Sol al migdia. En el cas d’un punt situat entre el pol nord celeste i l’horitzó nord hi ha una culminació inferior, que al cap de mig gir celeste (dotze hores) serà seguida d’una culminació superior.

( 37 )


Ja hem dit que a l’esfera armil·lar l’eix de rotació de la Terra

durant un any, veurem que a l’equinocci de primavera

coincideix amb el de l’esfera celeste. Això comporta que,

(al voltant del 21 de març) la posició del Sol a l’eclíptica

exactament al damunt dels pols terrestres, es trobin els

coincideix amb l’equador. Si busquem la data del solstici

pols de l’esfera celeste. Una escala graduada en el cercle

d’estiu (cap al 21 de juny), la posició del Sol a l’eclíptica

del meridià permet situar el pol de l’esfera en l’elevació

coincideix amb el tròpic de Càncer. Cap al 23 de setembre

corresponent a la nostra latitud d’uns 41,5 . Equidistants

torna a coincidir amb l’equador, però en el cantó oposat

entre els dos pols de l’esfera armil·lar trobem l’equador,

al de l’equinocci de primavera. I, finalment, el 21 de

un altre cercle màxim. Aquest divideix l’esfera celeste en

desembre el Sol arriba al tròpic de Capricorn.

o

l’hemisferi nord i l’hemisferi sud. Paral·lels a l’equador trobem altres armil·les menors: prop de l’eix nord, el cercle polar àrtic i prop de l’equador pel cantó nord, el tròpic de Càncer. Per dessota de l’equador, es localitza el tròpic de Capricorn, i prop de l’eix sud, el cercle polar antàrtic. ( 38 )

Una faixa inclinada respecte a l’equador ens indica la situació de la banda zodiacal, dins la qual, i centrada, es troba la línia de l’eclíptica. La eclíptica és el camí aparent anual del Sol a l’esfera celeste. Per això trobem marcats els mesos amb subdivisions corresponents als dies, la qual cosa fa possible marcar la posició del Sol en qualsevol dia de l’any. També podem veure marcats el signes zodiacals, dotze àrees repartides de manera uniforme al llarg de

queden marcats també per la intersecció d’unes armil·les perpendiculars a l’equador: els colurs. A l’interior de l’esfera armil·lar es pot localitzar una peça a un punt proper al pol nord, però que no coincideix amb ell. Aquest punt és el pol nord de l’eclíptica i la peça circular representa el Sol. En l’estat original de l’instrument aquesta peça resseguia la part interior de l’eclíptica per poder indicar la posició del Sol al llarg de l’any. Actualment, el braç queda excessivament despenjat del punt de subjecció en el pol nord ecliptical. Precisament, el posicionament del Sol a l’eclíptica

zodiacal en el transcurs d’un mes.

confereix una de les funcions més importants de l’esfera

als coneguts 23,5o graus de la inclinació de l’eix de la Terra. Estudiant amb detall el recorregut aparent del Sol

( 39 )

circular subjectada mitjançant un estret braç metàl·lic

la banda zodiacal. El Sol recorre cadascun dels signes

L’angle entre l’equador i l’eclíptica correspon exactament

Solstici d’hivern en el meridià.

Els emplaçaments esmentats –equinoccis i solsticis–

armil·lar: la determinació aproximada dels moments de les sortides i postes del Sol, així com la posició d’aquests moments sobre l’horitzó. A més, també permet determinar l’altura màxima del Sol en el moment

Solstici d’estiu en el meridià.


del migdia (pas pel meridià). Així es veu en les diferents

l’època de l’astrònom Claudi Ptolemeu es van construir

equador, eclíptica... i els pols. L’esfera celeste, però,

aquesta transformació. La portabilitat guanya, però no

configuracions il·lustrades a les figures.

models més sofisticats, molt més precisos i capaços de

presenta una superfície sòlida que representa tot el cel, tal

així la facilitat i la precisió en la utilització.

ser utilitzats, fins i tot per predir observacions. Les esferes

com si el veiéssim “des de fora”. Per aquest motiu, una

armil·lars van esdevenir instruments populars al final de

esfera celeste mai pot servir per realitzar observacions

l’edat mitjana. El darrer gran astrònom pretelescòpic,

de posició dels astres, ja que no podem mirar el cel a

el danès Tycho Brahe (1546-1601), va construir un bon

través de la seva superfície. Però ens és molt pràctic per

nombre d’aparells de mesura: quadrants, sextants,

determinar de manera força aproximada els moments i

Si es coneixen les posicions d’altres cossos (Lluna i

semicercles, esferes armil·lars zodiacals i equatorials, etc.

els llocs de postes, sortides i passos pel meridià, de la

planetes) sobre l’eclíptica, es poden determinar també

Com que les esferes armil·lars foren alguns dels primers

mateixa manera que l’esfera armil·lar.

els seus moments de sortida i posta, que constitueixen

equips mecànics complexos, el seu desenvolupament va

simplement el moment en què travessen l’horitzó. A falta

possibilitar nombrosos avenços tecnològics.

Per facilitar la determinació d’aquests temps, les esferes armil·lars incorporen habitualment un petit disc horari en el pol nord. Segurament s’ha perdut en l’aparell descrit, però encara s’endevina el lloc on devia anar inserit.

han

quedat

totalment

obsolets

en

l’astronomia

professional. En canvi, conserven una bona funció educativa. Gràcies a ells podem obtenir una concepció intuïtiva de la mecànica celeste bàsica sense haver de recórrer a complexes formulacions matemàtiques i trigonomètriques. Podem dir que es tracta d’autèntics

De l’esfera armil·lar i el globus celeste se’n deriva un altre

computadors analògics, de manera similar a les regles

estri molt més conegut i utilitzat en l’actualitat: la carta

de càlcul que utilitzaven els enginyers de les missions

L’esfera armil·lar d’en Manuel de Cabanyes no estava

celeste giratòria. Es tracta d’un mapa del cel inclòs darrere

Apol·lo quan els astronautes anaven camí de la Lluna.

concebuda per realitzar mesures de precisió. Tanmateix

d’una màscara que deixa veure el cel que es veu en un

incorpora tots els elements principals. Des del

moment determinat. A tot el voltant de la circumferència

Renaixement fins al Romanticisme la possessió d’aquest

exterior de la carta celeste hi ha dues escales de temps,

aparell simbolitzava la saviesa i el coneixement. A la

una d’horària, i una altra de mensual que, fent-les

biblioteca d’una persona benestant no hi podia faltar.

coincidir, faran que en l’espai buit de la màscara quedi

Actualment, encara podem trobar símbols on l’esfera

representat l’aspecte del cel en un moment determinat.

L’esfera armil·lar és un instrument universal, la qual cosa

armil·lar té aquest significat, com és per exemple la

I, tancant el cercle, hem de dir que la carta celeste giratòria

equival a dir que es pot utilitzar en qualsevol lloc del món.

bandera de Portugal, on s’utilitza com a símbol nacional

és en el fons l’hereva directa d’un altre instrument molt

Per això només cal adequar la inclinació de l’eix de rotació

des del regnat de Manuel I.

popular entre els astrònoms de l’antiguitat i l’edat

de l’anell horari, sempre es pot obtenir una estimació a partir de la posició relativa al Sol. A les grans esferes ( 40 )

Per descomptat que en l’actualitat aquests instruments

armil·lars de l’antiguitat, s’incorporava també una alidada subjectada a un cercle mòbil que tenia el gir lliure al voltant de l’eix polar i d’un altre de perpendicular. D’aquesta manera, un observador podia determinar la posició d’un astre en el cel.

de l’aparell a la latitud del lloc. A partir d’aquí, es podran determinar els moments i les posicions de l’ortus i l’ocàs

Avui en dia només podrem obtenir una bona esfera

mitjana: l’astrolabi.

armil·lar mitjançant el treball d’un artesà. De tota manera,

Tant l’astrolabi com la carta celeste giratòria no són més

en l’actualitat podem trobar en el mercat un aparell molt

que representacions planes del cel. En el fons, equivalen

Ja en l’antiguitat, i sobretot a partir del segle III aC, les esferes

semblant: l’esfera celeste. Tal com l’instrument descrit,

a una esfera armil·lar reduïda de tres a dues dimensions.

armil·lars serviren com a instruments d’ensenyament. A

conté les línies més importants del cel: horitzó, meridià,

Amb tots els avantatges i els inconvenients que comporta

i pas pel meridià de qualsevol astre.

( 41 )

L’esfera en configuració de latitud aproximada de 41,5oN, tal com s’hauria d’utilitzar en la latitud geogràfica de Vilanova i La Geltrú.