Art, cultura, economia i societat a la Masia d'en Cabanyes

Page 1

(1)

Art. Cultura. Economia i societat a la Masia d’en Cabanyes Visites temàtiques al “Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes” Textos de Xavier Solà de Andrés, M. Rosa Vives, Albert Tubau, Oriol Pi de Cabanyes, Francesc X. Puig Rovira, Mònica Rovira, Pere Marsé


(2)

Art. Cultura. Economia i societat a la Masia d’en Cabanyes Visites temàtiques al “Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes”

Textos de Xavier Solà de Andrés, M. Rosa Vives, Albert Tubau, Oriol Pi de Cabanyes, Francesc X. Puig Rovira, Mònica Rovira, Pere Marsé


Edita: Consell Comarcal del Garraf Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes Coordinació: Mila Arcarons i Oferil Consell Comarcal del Garraf Correcció lingüística: Mercè Foradada Fotografies: Diego Calderón Carles Andreu Arxiu Comarcal del Garraf Fons fotogràfic Municipal Fons fotografic Ramir Horro Joana Galindo Joan Duran © 2014 Consell Comarcal del Garraf © 2014 Dels textos, els autors © 2014 De les fotografies, els autors Maquetació i impressió: Gràfiques El Campanar Carrer de Solicrup, 6 nau C 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 11 85 Dipòsit legal: B-12004-2004 ISSN: 2014-6900

Consell Comarcal del Garraf Plaça de Beatriu de Claramunt, 5-8 08800 Vilanova i la Geltrú t. 93 810 04 00 f. 93 810 00 55 www.ccgarraf.cat ccgarraf@ccgarraf.cat Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes Masia d’en Cabanyes s/n 08800 Vilanova i la Geltrú t. 93 811 57 15 f. 93 814 74 74 www.ccgarraf.cat masiadencabanyes@ccgarraf.cat

Sumari Presentació

pàg. 50

Masia d’en Cabanyes

La projecció del poeta Manuel de Cabanyes a la Masia-Museu de Vilanova i la Geltrú

pàg. 60

Xavier Solà de Andrés

Els Goya de la Masia d’en Cabanyes

pàg. 12

M. Rosa Vives

La vinya i el vi al Garraf a través de la història

pàg. 18

Albert Tubau

La petita història de tres peces

pàg. 24

Oriol Pi de Cabanyes

Alexandre de Cabanyes a la Masia Cabanyes.

pàg. 30

La seva empremta a Vilanova i la Geltrú i en l’Art Català Francesc X. Puig Rovira. Mònica Rovira Borrell

Un Palau de Masia Pere Marsé

pàg. 38


Presentació

aportacions de Rosa Vives, Pere Marsé, Albert Tubau, Xavier Solà, Oriol Pi de Cabanyes, Francesc Puig Rovira i Mònica Rovira, que han posat negre sobre blanc allò que van expressar en la seva visita. El recull de textos deixa constància de les investigacions a l’entorn del segle XIX, dels Cabanyes i de la Masia d’en Cabanyes i ens

T

apropa a l’art, a la cultura, a l’economia, a l’arquitectura eniu a les mans el recull de textos que volen

i a la societat d’aquesta època. Finalment, els escrits ens

donar continuïtat a les “Visites temàtiques, de

permeten conèixer matisos de la “Masia d’en Cabanyes”,

la mà d’especialistes, a la Masia d’en Cabanyes”

que recorden i posen de relleu que aquesta ha estat la

que el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de

casa pairal de personatges il·lustres de la literatura i la

Cabanyes va proposar i va realitzar els anys 2012 i 2013.

pintura catalana i d’una família que ha excel·lit en la seva

Un recull que es vincula als objectius i a la missió d’aquest

trajectòria cultural i personal.

centre: custodiar, investigar, estudiar i difondre el llegat dels Cabanyes.

(7)

Volem

assenyalar,

finalment,

l’oportunitat

d’aquest

recull que surt a la llum precisament quan el govern de Es vincula també a l’aposta i al compromís que l’Ajuntament

la Generalitat de Catalunya ha declarat la Masia d’en

de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, primer, i el Consell

Cabanyes bé cultural d’interès nacional, en la categoria de

Comarcal del Garraf, després i fins a l’actualitat, han

monument històric. Un reconeixement – diu el text oficial

establert en relació al patrimoni que la família Cabanyes va

– a una de les peces més significatives del primer període del

llegar l’any 1975 a la ciutat, considerant aquest patrimoni

neoclassicisme català, que, tanmateix, sempre tenim la

com a quelcom que cal protegir i difondre en la mesura

sensació que és poc coneguda i valorada.

que identifica i permet la pertinença a una col·lectivitat. En la mesura, també, que genera prestigi i riquesa econòmica.

Aquest recull que teniu a les mans, esperem i desitgem

I en la mesura que posiciona la cultura com a pal de paller

que serveixi per donar a conèixer encara més, i amb

– o una de les potes - del nostre estat del benestar.

més protagonisme, la Masia d’en Cabanyes i el “Centre

Aquest recull surt a la llum gracies als treballs i a les

d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes”.


Xavier Solà de Andrés Conservador del llegat Cabanyes

(8)

La projecció del poeta Manuel de Cabanyes a la Masia-Museu de Vilanova i la Geltrú

N

o és un secret per als qui coneixen Manuel de Cabanyes la importància de la Masia-Museu de Vilanova per al cabanyisme al llarg de 150 anys, ja

La Masia conserva diversos retrats d’interès per al cabanyisme

que a la Masia s’hi troba la majoria d’elements patrimonials

com, en primer lloc, el de l’oncle Josep Maria de Cabanyes

que recorden el poeta i, per tant, es pot afirmar que hi ha un

(1787-1839), el qual cal investigar a fons per a ressaltar la seva

veritable lligam entre poeta i masia. De fet, cal recordar que

tasca de mestratge i admiració pel poeta i de conservació dels

la primera raó de ser de la Masia-Museu i la seva secular

seus originals, que a la seva mort van acabar a la Masia; en

conservació va ser, des d’un principi, preservar la memòria

segon lloc, el del germà gran Josep Anton de Cabanyes (1798-

del poeta. És per això que no hi va haver gaire interès familiar

1852), figura clau que el va acullir a La Granada, el va ajudar

per conservar elements dels altres Cabanyes, la qual cosa

com a traductor de l’anglès i alemany, li va inspirar les idees

explica que, ara per ara, en faltin com, per exemple, els

liberals, es va encarregar del seu enterrament, va reunir i

retrats del pare i de la mare, pendents de trobar en algun indret i recuperar-los per a la Masia. Poc comentada, en canvi, ha estat pel cabanyisme la importància de la Biblioteca-Museu Balaguer i de la figura de Víctor Balaguer, figura prou interessada en promocionar el nom del poeta Cabanyes tant a Madrid com a Vilanova i la Geltrú, mitjançant la creació de la imatge/icona del poeta a càrrec del pintor Joan Llaverias (els dos retrats del poeta a la Biblioteca Balaguer i a la Universitat de Barcelona) i de l’escultor Josep Campeny (l’estàtua de la porta de la Biblioteca Balaguer). Cal tenir en compte que la primera ruta “turística i cultural” de Vilanova, el trajecte que anava des de la Biblioteca Balaguer a la Casa dels Cabanyes de la Plaça de les Cols i la Masia de Cabanyes, va ser promoguda per Víctor Balaguer l’any 1890 al voltant de Manuel de Cabanyes, “el poeta de Vilanova”.

Retrat del poeta Manuel de Cabanyes. De Joaquim Espalter

ELS PERSONATGES

conservar el seu llegat i va promoure el projecte de l’edició de les seves obres completes; i en darrer lloc, el de l’altre germà, Joaquim de Cabanyes (1799-1876), pintor poc investigat i també figura clau en un doble sentit: en morir l’oncle Josep Maria va encarregar-se de recollir els seus llibres i papers, entre els quals hi havia originals del poeta, i els va trametre a la Masia, on es troben actualment, i va editar i finançar les obres del poeta, les Producciones escogidas, publicades finalment a Barcelona l’any 1858. A part, cal referir-se al cas anecdòtic del retrat de La noia enigmàtica (oli de Joan Vicens). Segons la llegenda familiar (!), aquesta noia es tractaria de l’estimada del poeta, Antònia Ynglada i Moragas (1811-1876), que va donar origen a diversos textos amorosos com els [1] Poema inclòs dins de Preludios de mi lira. La noia tenia originals de poemes i cartes, però encara no ha estat possible contactar amb la familia Urgell, descendent de la noia.

(9)


cèlebres Perdón celeste virgen1, Canción de amor y fe i Fatal

James Macpherson Ossian, en versió original (London, 1819)

També a la Masia es troba el prototipus en guix (versió reduï-

lauro de victoria i els inèdits Recuerdos malogrados i Perdón

i traducció italiana (Bassano, 1819), potser més presents en

da) de l’estàtua que l’escultor Josep Campeny va presentar al

amada Nice mía. En realitat, la llegenda no és versemblant i

especial en les Canciones [1832-33], com l’Oda a la Luna, únic

concurs convocat per la Biblioteca-Museu Balaguer, amb el

cal identificar la noia més aviat amb una Cabanyes, com potser

exemple que es coneix de poesia nocturna i misteriosa, tot

qual va guanyar el premi i a partir del qual va realitzar l’original

l’Elionor Marquès, mare del pintor Alexandre, o qualsevol

i que és probable que n’escrigués d’altres, com potser un

en pedra de dos metres d’alçada, que tothom ha pogut admi-

altra dona pertanyent a la família.

anònim Canto cinerario, l’autoria del qual pretenc demostrar

rar a la porta principal de la citada Biblioteca-Museu des de

aviat. La presència d’Ossian cal incloure-la dins de la nova

1890, icona fonamental per al cabanyisme, perquè les notícies

concepció lírica que el poeta Cabanyes va mostrar arran de

sobre la inauguració de l’estàtua van donar a conèixer el poeta

finals de 1832, resultat d’una conjunció entre els trobadors

a tota Espanya mitjançant la premsa generalista de Madrid i

Destaca en primer terme la impressionant biblioteca (tot i

medievals i els chansonniers moderns com ara Ossian,

d’altres capitals.

que és incompleta), que només inclou la meitat dels llibres

Chenier, Lamartine i Manzoni, en la línia de la Canción del

del poeta, del pare, de l’oncle, del germà gran i del nebot,

trovador [1833] (encara no atribuïda de manera versemblant

perquè la família encara conserva l’altra meitat2. Tot i així, cal

a cap autor), per tal d’assenyalar el nou camí del modern

pensar que s’hi troben gairebé completes les fonts bàsiques

trobadorisme català.

A la Masia es conserven tres retrats del poeta, que informen

dels poemes del poeta. El patrimoni bibliogràfic està format

El trobadorisme es relaciona amb la presència de la música

de la seva evolució física en el tres últims anys de vida.

per tres parts: el fons antic d’abans de 1833, el fons romàntic

dins l’activitat del poeta Cabanyes. A la Masia es conserva el

En primer lloc, el retrat més antic va ser pintat per l’amic Sini-

de després de 1833 i el fons modern del pintor Alexandre

pianoforte que el germà gran va adquirir a Londres, quan el

bald de Mas a Barcelona entre 1830 i 1831, però manca conèi-

de Cabanyes (aquesta darrera part es troba en una altra

1820 va anar a visitar un altre oncle, Joan Baptista de Cabanyes,

xer el grau d’amistat que van tenir, de la qual no es conserva

dependència de la Masia). El fons antic és el més nombrós i

exiliat al Regne Unit4. En veure el pianoforte, cal recrear com el

cap documentació aclaridora5. Tampoc n’hi ha cap de com el

interessant, del qual cal destacar un parell de peces bàsiques:

poeta i el seu germà a La Granada compondrien les partituras

retrat va anar a mans de l’amic Joaquim Roca Cornet, però sí

les obres originals de tot un Lord Byron en 14 volums (Paris,

de les cançons o a Barcelona, amb l’amic Mateu Ferrer,

que és sabut com una descendent d’aquest últim va vendre’l

1822), algunes de les quals (per exemple el Childe Harold)

compondrien les de Canción del esclavo i Canción de amor y

al canonge Sebastià Puig, qui el va cedir al pintor Alexandre

tenen certa influència sobre els Preludios [1830-32], altres en

fe (l’única que es conserva).

ben entrat el segle XX.

[3] En el meu estudi en curs de les fonts de la poesia de Cabanyes, a part del Childe Harold, només he detectat una mica d’influència de La mort de Myrra, El corsari i Don Juan, tot i que la crítica n’ha parlat molt, perquè el poeta s’hi refereix a l’Advertencia dels Preludios com “el primer poeta del siglo” i cita una estrofa de Don Juan.

[4] Afortunadament una lletra conservada en mostra tot el procés d’adquisició, transport i pagament. Josep Anton de Cabanyes va adquirir el pianoforte a l’empresa “Frederic Huth & Cª” el mes de juny de 1820 per 73 lliures (Carta de Fuster y Cabanyes a Fedº Huth y Cª, Villanueva y Geltrú, 3-VII-1820).

EL PATRIMONI

( 10 )

ELS RETRATS DEL POETA

tenen poca i d’una se’n conserva la traducció ; i les obres de 3

[2] Ara per ara és difícil la reunificació material de la biblioteca a la Masia, però sí n’és possible la reconstrucció a partir de la documentació conservada: factures i inventaris.

Retrat del poeta Manuel de Cabanyes. De Sinibald de Mas. Entre 1830 i 1831

( 11 )


En segon lloc, cal referir-se al conegut com retrat oval.

el decés la matinada del 16 d’agost de 1833. En aquesta

Es tracta d’un dels esbossos que l’amic Pelegrí Clavé va

estança el poeta va rebre el viàtic i l’extremunció, segons

realitzar a Barcelona entre 1832 i 1833 com a prova per a un

paraules del seu cunyat Josep Anton de Querol, per tant, les

retrat familiar ; també, però, cal conèixer el tipus de relació

creences catòliques tradicionals van imposar-se sobre les

que va existir entre el poeta i la família Clavé.

idees panteistes del poeta, idees que probablement van ser

En darrer lloc, cal comentar el retrat més difós per la

el motiu pel qual el rector de Sant Antoni no va autoritzar

crítica, pintura a l’oli atribuïda al sitgetà Joaquim Espalter,

l’enterrament dins la parròquia i, per això, les exèquies de

perquè sembla d’allò més probable, però no hi ha cap

cos present van celebrar-se a la parròquia de la Geltrú i el

prova documental de qui en va ser l’autor i de la data de

poeta va ser traslladat a La Granada, on el rector de Sant

realització. Com a hipòtesi cal pensar que, davant una

Cristòfol no va posar cap impediment per a enterrar-lo en

mare enyorada per la pèrdua del fill preferit, el germà Josep

el fossar adjunt a la parròquia. S’ha dit que aquesta estança

Anton encarregaria i finançaria aquest retrat pòstum, versió

és un verdader santuari del poeta i cal deduir que així ho va

idealitzada procedent del retrat oval de Clavé, que Espalter

decidir la família, perquè és versemblant pensar que tant la

utilitzaria com a model .

mare com el germà van coincidir en no tocar-ne res i deixar-

6

( 12 )

7

( 13 )

ho tot com avui es pot veure. El nebot Llorenç de Cabanyes LA MORT DEL POETA

va seguir la mateixa línia de respectar l’habitació, així com els seus fills Llorenç i Alexandre fins a la cessió definitiva a

Finalment, vull referir-me a la mort del poeta. A la Masia

l’Ajuntament de Vilanova.

es conserva l’habitació intacta on el poeta va patir les

Per concloure, voldria expressar el meu desig i esperança

darreres setmanes de vida. Cal imaginar-lo acomiadant-se

que el Consell Comarcal del Garraf i el Centre d’Interpretació

de tota la família, amics i coneguts fins que es va produir

del Romanticisme (CIRMAC) seguiran en el camí iniciat

[5] Sinibald de Mas va ser el primer qui va promocionar els Preludios de mi lira a Madrid, on vivia els anys 1832-1834. [6] El retrat inclou la familia Clavé al voltant del poeta Cabanyes. (Vid., Salvador Moreno: El pintor Pelegrín Clavé, México 1966, cuadro núm.4). [7] Joaquim Espalter tenia amistat amb la família Querol de Sitges i, per això, va pintar sengles retrats de Josep Anton de Querol i la seva dona, Maria Anna de Cabanyes, germana del poeta.

per tal d’aconseguir reunir en la Masia-Museu Cabanyes de Vilanova i la Geltrú tots aquells elements patrimonials, necessaris per a l’aprofundiment en la trajectòria artística del poeta Cabanyes. Habitació del poeta Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes


M. Rosa Vives Llicenciada en Belles Arts i Història de l’Art Catidràtica UB Membre de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

ELS DISPARATES

Goya va ser el gran artífex del total desenvolupament de l’aiguatinta, inventada, el 1780, per Jean- Baptiste Le

La darrera sèrie de gravats que va fer Francisco de Goya

Prince. El mestre aragonès la va utilitzar tant per obtenir

(1746 -1828) va ser la dels Disparates, també anomenada

grans zones de pregona nocturnitat com per a delicats

los Proverbios. Consta de 18 gravats més quatre que

mitjos tons, i alhora per a tot un gradient de textures.

quedaren a part.És el conjunt més difícil d’interpretar iconogràficament. Només es coneixen tretze proves

( 14 )

Els Goya de la Masia d’en Cabanyes

d’estat que duen el títol manuscrit. Tots els títols comencen amb la paraula “disparate” i d’aquí ve el nom

Pel que fa a les divuit planxes de coure gravades dels

que es donà a la sèrie. No obstant, la primera edició es

Disparates, cal dir que varen tenir la mateixa sort que les

va publicar com Proverbios, perquè es va entendre que

dels Desastres de la Guerra. Quan Goya va marxar a l’exili

les imatges feien referència a diferents proverbis de la

francès, les planxes es van quedar a la Quinta del Sordo.

llengua castellana, de manera que, aquesta dualitat de

A la mort de l’artista, passaren a mans dels seus hereus

títols, també ha sumat confusió interpretativa.

i al 1862 fou Jaime Machén qui les vengué per 28.000 “reales”, a la Real Acadèmia de Bellas Artes de Sant

Cap dels gravats està datat però sabem que

A

la “Visita temàtica” dedicada als Goya de la Masia d’en Cabanyes s’explicà el resultat de la recerca sobre l’autenticitat i l’anàlisi descriptiu de les dotze estampes. Un estudi més detallat, i al que remetem, es pot veure a: M. Rosa Vives. “Aportacions al catàleg dels gravats de Francisco de Goya. Les 12 estampes dels Disparates a la Masia d’en Cabanyes”. Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, núm. 6, 2013, pp. 108 - 133.

Disparate de carnaval. Fragment

LES PLANXES

els

Fernando de Madrid, on es conserven en l’actualitat.

va començar a l’octubre del 1816, al finalitzar La Tauromaquia. Abans, Goya va fer dibuixos preparatoris

LES EDICIONS

amb aiguada i sanguina, la majoria dels quals es conserven al Museu del Prado. No són dibuixos exactes,

L‘Acadèmia ha fet 12 edicions del conjunt, des de la

sinó que presenten variants en relació als gravats.

primera, l’any 1864, fins a la darrera al 1970. Abans, però,

LA TÈCNICA

es coneixen proves d’estat i proves d’assaig,

catalogades per T. Harris1, en el catàleg raonat més complert i encara vigent de l’obra gravada de Goya. No

Tècnicament els Disparates es basen en l’aiguafort i

obstant això, es complementa amb noves aportacions

l’aiguatinta, amb esporàdics tocs de punta seca, burí i

atès que és un treball tancat el 1964. És per això

rascats o brunyits. En l’aspecte tècnic és de recordar que

que, precisament, alguna de les proves de la Masia

( 15 )


d’en Cabanyes no hi és descrita, en concret l’estat de

amb una manta ratllada, dirigeix la paraula als altres. Tot

Disparate general

reverència i ganyotes de mofa. Al seu voltant personatges

l’estampa núm 9.

l’ambient és hivernal, fred i nocturn. Per la seva original

[ Proverbio Núm 9 ]

igualment estrafolaris: un clergue, un encaputxat amb

disposició és un dels gravats més bonics del conjunt.

Un estrany grup de personatges. A la dreta una figura

xanques i un vestit de “majo” a la dreta.

LES ESTAMPES DE LA MASIA

amb quatre gats en un coixí que dos individus agenollats Disparate bobo

volen recollir. Una dona amb barret aguanta un nadó. A

Disparate triple

Les dotze estampes de Goya de la Masia d’en Cabanyes

[Proverbio Núm 4. Tras el vicio viene el fornicio]

l’esquerra, al fons un nan amb un gran bicorn sembla que

[Proverbio Núm 16. Sanan cuchilladas mas

formen part d’aquesta sèrie dels Disparates que acabem de

Un home gegantí, de nècia expressió, balla tocant unes

fa tentines.

no malas palabras]

descriure; concretament són i representen les següents:

castanyoles. Davant seu, un altre - en el dibuix preparatori

Disparate femenino

entramat de personatges en què, una dona

Disparate alegre

desesperada pel que li diu una vella a cau d’orella, agafa

dona espantada, desmaiada o, simplement, és un maniquí.

[ Proverbio Núm 12. Si Marina bailó tome lo que halló]

el braç d’un home. Un home, que sembla que té tres

Tres dones i tres homes vells, vestits de majos, toquen les

braços, amb el cap cot i és reprès per un altre que, a l’ensems, l’agafa per l’altre braç.

[ Proverbio Núm 1. Pesa más que un burro muerto]

( 16 )

Un

és un clergue- que aguanta o sembla amagar-se darrera una

Sis “majas” mantegen dos ninots en una composició

Disparate volante

castanyoles i ballen. Tot de caire caricaturesc que sembla

que recorda el cartó per al tapis El pelele que Goya va

[Proverbio Núm 5. Reniego al amigo que cubre con las alas y

al·ludir al tema de l’amor desigual o comprat. Són figures

pintar el 1791.

muerde con el pico]

que es podrien haver escapat dels Caprichos.

Escena dramàtica, plenament goyesca, que representa

Disparate fúnebre

( 17 )

[Proverbio Núm 18. Dios los cria y ellos se juntan]

Disparate de miedo

un hipogrif. Figura meitat superior àguila, meitat inferior

Modo de volar

En plena nocturnitat un vell amb un mantell evoluciona

[Proverbio Núm 2. Por temor no pierdas honor]

cavall, que vola cap a la foscor amb unes immenses ales

[Proverbio Núm 13. Donde hay ganas hay maña]

entremig de fantasmes i monstres dels quals sembla

Un colossal fantasma s’adreça a un grup de soldats que

desplegades. El cavalquen un home que serva una dona

Tècnicament es considera un dels millors d’aquesta sèrie,

voler escapar. A terra, hi ha un cos embolcallat amb un

dormen a terra i al veure’l fugen corrent. La grandesa de

d’actitud desesperada.

però també iconogràficament és dels més originals. Cinc

sudari i diferents animals de dificultosa concreció.

la composició i el fantasma tan ben expressat fan que aquest aiguafort sigui un dels més intensos de la sèrie.

homes voladors vistos des de punts diferents, amb els Disparate desordenado

que reprèn la il·lusió de volar que ja dibuixà Leonardo da

Aquestes

[Proverbio Núm 7. La que mal marida nunca le falta que diga]

Vinci i que besllumà les actuals evolucions aèries.

d’especial interès pel que fa al coneixement de les

estampes

presenten

unes

singularitats

Disparate ridículo

Al centre de la composició, dos cossos monstruosos

[Proverbio Núm 3. Andarse por las ramas]

formen una sola figura embolcallada per una peça de roba.

Disparate de carnabal

conjunt te característiques comunes materials: to de

Damunt la rama seca d’un arbre hi ha un grup d’onze

Dues cares, quatre cames i peus dobles. A l’esquerra i al

[Proverbio Núm 4. Alegrias antruejo,

tinta, estampació i paper, i formals: mides, etc., que ens

figures, la majoria dones, assegudes molt juntes, tapades

fons, figures amb caps d’aus i altres animals, contemplen

que mañana seras ceniza]

indiquen que pertanyen a una mateixa tirada. Llevat la del

amb abrics i mantes. A la dreta, un personatge, cobert

el monstre.

A primer terme dues figures

proves abans del primer tiratge fins ara catalogades. El

es saluden amb mitja

Disparate núm 12, totes tenen el mateix paper, fabricat


per José García Oseñalde a Guadalajara, amb filigrana:

quedà una màscara blanca. Mentre que en les anteriors

les estampes ens fa pensar que és un retall voluntari,

petxina i J.G.O.

escasses proves d’estat, aquesta ratlla encara no apareix.

fet abans de sortir del taller, ja que, a més, hi ha forats

Concretament l’estadi de la prova de la Masia és catalogat

d’agulles o claus als quatre cantons de cada ítem.

per Harris (núm 249) com a Prova d’Assaig II.2.

Evidències que, una vegada retallades, foren clavades o

Per al conjunt complert manquen les estampes núms 6,

1

8,10,11,15 i 17 i tot fa pensar que, d’existir, tenen iguals

penjades en un suport. Això ens duu a llençar la hipòtesi

traces que aquestes, de manera que, d’aparèixer algun

Igualment, l’estampa núm 9, Disparate general, té

més que versemblant que són proves que podrien haver

dia, seran fàcilment identificables.

l’aiguatinta intacta, sense

brunyir, sense els retocs

estar penjades directament a la paret del taller, servint

puntuals per a ressaltar punts de claror de la primera

de referència per a un tiratge, cosa que coincideix amb el

L’anàlisi detallada de cada estampa que s’ha fet in-situ,

edició, per la qual cosa és clarament una prova d’abans

concepte de prova d’assaig.

en treure-les de l’emmarcació en que es conservaven,

de la primera edició. Estadi que, com ja hem dit, no està

és a dir, abans de cap intervenció de restauració o

catalogat per Harris1.

prevenció, ha revelat que: les estampes núms 1, 4, 5 ( 18 )

Finalment cal afegir que, al desemmarcar les estampes, aparegué dins d’un dels marcs, darrera dels gravats, un

i 18, presenten altres particularitats, com són unes

Així que amb totes aquestes dades i confrontades les

full del diari La Vanguardia amb data de 2 de setembre

discretes, però ben perceptibles en el paper, zones de

estampes amb les descripcions dels diferents catàlegs,

del 1895. Document que prova que, al menys, ja en aquest

to més blanc, opac, que realcen els clars que, a priori

en especial el citat Harris1, s’ha conclòs que són proves

dia, les estampes

i a simple vista, s’atribueixen a retocs de tremp blanc.

pòstumes, d’assaig, abans de la primera edició del 1864

a la Masia. I, no sembla desencaminat pensar que fou

Són temptejos d’efectes de clarobscur en el moment de

i que, cronològicament se situen entre 1854 i 1863.

Joaquim de Cabanyes, per la seva relació i proximitat amb

retocar les proves, cosa que, en el coure, es transformava

Les proves d’assaig es defineixen com les que un cop

el món artístic madrileny, qui les dugué a la Masia.

en rascats o brunyits i també al contrari, en retocs de

acabat el gravat de la planxa, abans del tiratge definitiu,

punta seca per a enfosquir. Actuacions que es varen anar

s’imprimeixen

fent fins a les primeres edicions.

papers, intensitat d’entintat nivell de pressió, etc. Són

Disparate general

eren emmarcades i probablement

per a provar diferents tons de tinta,

poques i rares. L’estampa

núm 2, Disparate de miedo, té una ratlla

horitzontal que s’estén cap al fons, a la part superior,

Formalment cal dir que, aquestes proves de la Masia

a l’alçada del braç dret del fantasma. Detall que fa que

tenen els marges del paper tallats per dins la pisada de

es distingeixi com una de les proves abans del primer

la planxa. Sabem que la mutilació dels marges devalua

tiratge, en què aquesta ratlla es va brunyir i al seu lloc

la peça. No obstant, aquí, la uniformitat de tall en totes

[1] Harris, Tomás. Goya. Engravings and Lithographs. San Francisco. Alan Wofsy Fine Arts, 1983.

Disparate bobo


Albert Tubau

VEREMA: PRIMERA PART

Enginyer i historiador

La vinya i el vi al Garraf a través de la història ( 20 )

Q

uan un es passeja per les estances senyorials de la Masia en Cabanyes, els elements notables son tants i tant variats que sovint se’ns escapen els detalls. Així, si ens fixem, veurem com a bona part del mobiliari noble de la casa hi apareixen – treballats a la fusta - uns gotims de raïm ben característics. No es cap casualitat, doncs els Cabanyes veien en la vinya les raons de la prosperitat. Ells, com tants altres en aquest territori, apostaren pel conreu de la vinya. Els vins i aiguardents resultants serien objecte d’un important comerç d’exportació que, en el cas dels Cabanyes, els vincularia amb l’Europa Atlàntica i la Mar Bàltica. La pròpia Masia i les vinyes que encara avui omplen el territori ens fan memòria i ens permeten un relat versemblant de passat i de present. Detall de mobles de la Sala Russa de la Masia d’en Cabanyes . Mobles d’estil isabelí de fusta de roure rus . Il·lustra la relació dels Cabanyes amb Rússia.

aixecava fàbriques cotoneres tot invertint els capitals anteriors.

Tot i parlar de història comencem amb un glop de

Al segle XX es produí la paradoxal canibalització del

present. La vinya i el vi són elements inseparables perquè

camp per part de la indústria que s’havia convertit en

al Garraf i al Penedès dels ceps en pengen ampolles

valor refugi i segur contra les inclemències i incerteses

de vi. Es així com incorporem valor a la terra. Paisatge

de la terra. La mateixa indústria que havia sorgit dels

i economia, que avui es posicionen com a factors de

capitals generats pel comerç del vi, provocava ara l’èxode

dinamització. Vinyes, cellers, comerç, cava, exportació,

i la despoblació del camp. Però el món dóna molts tombs

vins, enoturisme … Després de molts anys, el Garraf

i la darrera pàgina encara no estava escrita.

està recuperant superfície conreada de vinya. Ceps que retroben una vella geografia colonitzada de fa segles

PREMSADA: SEGONA PART

per terrasses, marges i barraques de pedra seca. Com fa anys va deixar escrit l’estudiós vilafranquí Emili Giralt,

Certament, l’aventura venia de lluny. El cubellenc Joan

l’aventura del vi al Penedès va iniciar-se amb força pel que

Avinyó presentava documents de 1610:

avui és la comarca del Garraf:

“…el terreno por la parte de Villanueva es muy

“Quan comença el segle XVIII el Penedès

bueno y fértil así el llano como la montaña, pues

tenia una extensió de vinya que passava ben

ésta se halla toda plantada de viña”

poc de la cinquena part dels conreus. Només

Mentre, Emili Giralt insistia en el paper pioner de la

Sitges amb la seva malvasia, i Vilanova,

marina penedesenca:

Cubelles i Ribes amb llurs vins negres, tenien

“La zona litoral fou la primera de llançar-

una producció vínica suficient per a fer

se a l’exportació i a finals del segle XVII el

necessària una exportació regular. La zona

comerç vínic constituí l’activitat mercantil

interior produïa just per al consum”

més important dels pobles de la costa”

Vins del Garraf que viatjaren per la Mediterrània, l’Europa

Als segles XVIII i XIX l’expansió no s’aturà gràcies als

atlàntica i les Antilles. Cicle comercial que canviava blat

règims de propietat de la terra com l’emfiteusi, els

i ordi per ceps; cicle comercial que acumulava capitals

contractes de rabassa morta o la masoveria que afavorien

amb el comerç de vins i aiguardents i cicle industrial que

la inversió i la dedicació a la terra. La vinya substituïa

( 21 )


progressivament els tradicionals conreus de cereals.

FERMENTACIÓ: TERCERA PART

Del Garraf començaren a exportar-se vins i aiguardents i

( 22 )

de producció afavorits per l’aplicació dels avenços tecnològics afavoriren la formació d’excedents agrícoles i,

s’importaven teixits, cereals i altres productes. La vinya era

De

més intensiva en mà d’obra que els cereals i no permetia

s’exportaven a ultramar vins i teixits de indianes. Teles

Però no tot eren flors i violes. Plagues i altres adversitats

activitats complementàries. Així mateix, els fluxos

de lli i cotó en cru importades del centre d’Europa que

afectaven les collites. Aiguats, pedregades, l’oídium

comercials quedaven condicionats per les inclemències

eren estampades a Catalunya i reembarcades cap a

o malura vella, el míldiu o malura nova , la fil·loxera ...

del temps, les plagues , les comunicacions o les guerres.

Amèrica on tenien molta acceptació. A tocar de la platja

Aquesta darrera afectà les vinyes del Garraf a la darrera

Els vins del Garraf sempre aprofitaren els conflictes

vilanovina funcionà a finals del segle XVIII una d’aquestes

dècada del segle XIX. L’afectació seria total malgrat els

militars que forçaren el bloqueig dels ports i els vins

fàbriques sota la tutela dels estrangers Sutllivan i Larrard.

esforços de les associacions de propietaris que lluitaren

francesos. Es així que s’incrementà el comerç de vins i

En paral·lel, proliferaven indústries de boters i fassines

amb força contra la plaga. Però res no tornaria a ser igual.

aiguardents cap a la mar Bàltica a canvi de bacallà, teixits

d’aiguardent com activitats complementàries del comerç

i altres que es recollien a l’Europa atlàntica.

vinícola. Les fassines “cremaven” els vins que per les

Igualment, la guerra de Crimea de 1855 provocà el bloqueig

seves característiques no podien resistir el comerç

dels grans de Rússia i Ucraïna i, per tant, l’increment de

transatlàntic. Els boters guanyarien protagonisme i

Ja hem esmentat que les particulars condicions climàtiques

demanda dels grans castellans. “Deu nos do pluja i sol, i

es convertirien en una activitat econòmica essencial.

i els sòls del Garraf oferien unes condicions òptimes

guerra a Sebastopol”, deia la dita popular en referència a la

S’importaven fustes de castanyer de Itàlia i ferro del nord

per a la vinya. Terrenys pedregosos, calcaris i pobres en

millora de la capacitat adquisitiva de Castella que facilitava

de la península per poder construir bòtes de tota mena.

matèria orgànica, però aptes per un conreu sofert com la

la compra de vins i teixits catalans. Tot plegat, una

Serien els precedents d’una indústria tèxtil que més tard

vinya que atreia locals i forasters. De temps immemorials,

activitat comercial que tenia diverses i curioses derivades

s’escamparia per Barcelona i rodalies, les poblacions de

els segarretes en temps de verema o els cerdans tot fent

complementàries.

la costa i les conques dels rius Ter i Llobregat. Al comerç

camins de transhumància, han estat presents a la nostra

El vilanoví A.B.Gassó – Secretari de la Junta de Comerç de

de vins i teixits aviat s’hi afegirien el carbó i el cotó

comarca. A ells s’atribueixen els ensenyaments de les

Barcelona - era cònsol de Rússia a Barcelona. Seria l’autor

necessaris per fer rutllar les fàbriques.

tècniques de construcció en pedra seca.

del tractat “España con industria fuerte y rica” (1816). Ja

A cavall dels segle XVIII i XIX hi hagué un important

A l’exposició de raïms organitzada el 1871 per l´Institut

el 1791 la Companyia Comercial Fuster i Cabanyes tenia

increment demogràfic estretament vinculat a l’expansió

Agrícola Català de Sant Isidre els productors garrafencs

despatx a Sant Petersburg i a Vilanova s’hi trobaven

de la vinya i les oportunitats comercials que se’n

hi presentaven les diverses varietats conreades:

cònsols i vicecònsols de Noruega, Suècia, Anglaterra,

derivaven. L’excés de mà d’obra pressionaria els sous

“ xarel·lo, carinyena, moscatell, malvasia,

Portugal, Mèxic o Àustria.

a la baixa. Així, la moderació salarial i els increments

macabeu, queixal de llop, trobat, colló de

les platges de Vilanova, Sitges i Barcelona

per tant, incrementaren les possibilitats comercials.

CRIANÇA: QUARTA PART

Boters a la platja de Vilanova

( 23 )


( 24 )

gall, fumat, pàmpol, verdiell, espanaller,

Ribes; el vi d’aquest darrer lloc és de color

nascut a Vilanova i la Geltrú el 1840 i considerat un

ens diuen que entre 1999 i 2009 la comarca del Garraf

gorró, picapoll, romà, calop, sumoll, morrut,

fosc, d’un gust net i exquisit, i d’una força

dels pioners i introductor dels vins escumosos al nostre

ha incrementat en un 10% les hectàrees conreades de

carrega-someres, botó de gall, garnatxa,

corresponent i, per tant, el més apropiat per

país. Amb caves als carrers de Santa Madrona i Sogues

vinya. L’aposta per la qualitat i l’assaig de noves varietats

rojal,

esquinça-robes,

a ésser transportat a l’Amèrica espanyola

popularitzà les marques Geltrú i Esquirol. També fou autor

de raïm han posicionat novament els vins i els cellers del

mamella de monja, ull de llebre, tintilla

septentrional, a Rússia i altres llocs, i a resistir

el 1881 d’un dels primers llibres dedicats a la matèria, i en

Garraf. Hi ha bones raons per a ser optimistes. El vi és

d´Aragó, cendrós, cruixent…”

pansa

del

país,

llargs trajectes sense la menor alteració de

català, Elaboració dels vins escumosos.

un ésser viu, l’ànima del territori i el producte que més

Però, tal vegada, un dels textos més il·lustratius de la nostra

la seva qualitat. Pel contrari els vins dels

Després de la plaga de la fil·loxera la darrera dècada del

exemplifica les singularitats d’aquesta terra. Com la vinya,

tradició vitivinícola sigui la “Guide des Négocians … “, una

voltants de Vilanova i de Cubelles són menys

segle XIX, la vinya i el vi entraren en decadència. La indústria

la cultura del vi està arrelant amb força. Cultura del vi,

mena de guia comercial signada per M. Laurent Lipp i

foscos de color, de menys força i d’un gust tal

havia arrelat amb força a la Vilanova liberal del XIX i s’oferia

Cultura del territori ... ,Cultura, en definitiva !.

publicada a Montpeller el 1793 que repassava les capacitats

vegada potser una mica menys agradable. Es

com una alternativa a la terra amb més atractius i menys

comercials de les poblacions d’aquesta comarca:

recullen igualment en els esmentats indrets,

incerteses. El propi sector agrari semblava renunciar a la

Això es el que deia de Sitges:

dues varietats de vins blancs anomenats

vinya amb el projecte del pantà de Foix que apostava per

“Vila situada a unes 7,5 llegües a l’oest de

Macabeu i Xarel·lo, el gust dels quals no

nous conreus de regadiu. En sentit invers, al Penedès

Barcelona: és a les seves rodalies on es cull

és pas dels més agradables i que triguen a

interior – sense un sector alternatiu - dinamitzaven la vinya

l´apreciada malvasia, de la qual se n’exporta

clarificar-se”

i el vi mitjançant les inversions, la tecnologia i la creació

cada any, a Europa, i també a l’Amèrica,

L’estudi d’Emili Giralt i Raventós “Evolució de l’agricultura

de l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès el 1903.

prop de 200 pipes. També s’embarquen

al Penedès. Del cadastre del 1717 a l’època actual” publicat el

A bona part del Garraf, la vinya es convertí en un sector

igualment unes 1000 pipes de vi negre per

1950 posava de manifest que en aquella època a Vilanova

econòmic residual, on les vinyes velles donaven pas a

any i 100 pipes de vins blancs de les varietats

la vinya ocupava el 79,1 % dels conreus. Una relació que a

polígons industrials i zones residencials que fracturaven

Xarel·lo i Macabeu”

Vilafranca suposava el 15,9 %. A Sitges el percentatge era

l’essència del territori. Però, com hem dit, el sector no era

del 71,7 % i a Ribes i Cubelles eren del 59,7 % i del 44,9 %

mort. Si la dita popular afirma els catalans de les pedres en

respectivament. Dades que parlen per elles mateixes.

treuen pans, al Garraf bé podríem dir que de les pedres

I de Vilanova i l Geltrú i altres viles properes: “Lloc marítim de la mateixa costa

molt

n’hem tret vi.

considerable pel seu comerç d’exportació i pel que fan els seus habitants a l’Amèrica

BRINDIS: CINQUENA PART

El model d’èxit continuaria a Vilanova amb la creació del Celler Cooperatiu de Viticultors el 1962 i la creació i

a Galícia i altres indrets. Els seus voltants son extremadament fèrtils en vins negres,

Per aquest brindis final s’escau millor una copa de cava.

consolidació de nous i vells cellers que s’escampaven per

i principalment Cubelles i els turons de

I aquí fem un breu esment de Miquel Esquirol i Soler

diverses masies de la comarca. Avui, les dades IDESCAT Carros carregats de portadores

( 25 )


( 26 )

Oriol Pi de Cabanyes

UNA PINTURA D´ARQUITECTE

Escriptor i net del pintor Alexandre de Cabanyes

L

La petita història de tres peces

de Cabanyes, arrebatado al mundo y á la gloria cuando acababa apenas de cumplir sus cinco lustros.”

a Masia en Cabanyes (així s´ha anomenat

Després de descriure´ns-en el camí d´accés, Balaguer

tradicionalment, segons la peculiar manera

anota que “és admirable el panorama” que s´hi veu des del

vilanovina de designar els noms dels masos) és,

baluard de la casa, que ell anomena en castellà “el terrero”:

en realitat, una vil.la a la manera de les “villae” romanes

“Enfrente el Mediterráneo, el mar de los latinos, el mar

de l´antigüïtat (una hisenda enmig del camp pensada com

azul del que un día se proclamaron reyes y señores los

a unitat de vida i de producció agrícola) i és feta amb l´estil

monarcas aragoneses [...]”

que van voler recuperar com a model tant el Renaixement

“Al pie, la noble villa que, como práctica muestra de

com el Neoclassicisme, sobretot a la Itàlia del Nord

floreciente vida, ve alzar sobre sus barriadas las torres de

(especialment al Vènet, i a la Toscana).

sus iglesias, las chimeneas de sus fábricas y la cúpula de

Domenico Bagutti, el qui es pot considerar “l´arquitecte

su Biblioteca-Museo, patente revelación de que en aquel

italià” (era del cantó italià de Suïssa) que segons la tradició

pueblo anidan los tres grandes gérmenes de la actividad

familiar va imaginar aquesta vil.la amb simetries pròpies del

humana: la fe, el trabajo y el estudio.”

Palladio, va demanar que li fos proporcionada una pintura amb el paisatge on hauria de ser aixecada la construcció per calcular-ne les proporcions i l´impacte visual en el territori. Sobre aquesta tela va ser-hi pintada, sense cap pretensió artística, la imatge de la Masia tal com havia de quedar. Víctor Balaguer va deixar constància escrita d´una seva visita a aquesta “Masia” en Cabanyes en un paper que va llegir, el 1885, en una de les sessions de la Real Academia Española: “A poca distancia de Villanueva y Geltrú, distancia que no excede en verdad de veinte á veinticinco minutos, aparece la quinta, ó para decirlo conforme al uso del país, la masía que fue propiedad y morada del joven Manuel

Oli sobre fusta. Finals del segle XVIII. Anònim pintat abans de la construcció de l’edifici. És a la Masia d’en Cabanyes exposat al costat de la maqueta de fusta.

( 27 )


( 28 )

“En torno, a derecha é izquierda, el valle, el valle risueño

captura de Constantionoble per part dels turcs, a mitjan

objectes sumptuaris per al guarniment de la casa. O

y encantador con todos sus esplendores y magnificencias,

segle XVI), sinó per la mar Bàltica, al Nord europeu, on

mobles com els de l´anomenada saleta russa (de fusta

con la vid que llega hasta la cima de los montes brotando

sempre han estat molt apreciats els vins i els licors. Els

de roure i ebanisteria amb decoració de raïms). O com

sobre sus mismas peñas, con bosques amenísimos y

vaixells de transport de mercaderies, les fragates a vela,

luxoses peces de la tela anomenada “de ginesta”. Aquest

verjeles seductores, por entre los cuales asoman las torres y

feien el tomb per l´estret de Gibraltar, enfilaven l´Atlàntic

transport d´objectes preciosos es veu consignat, per

las casas, y las granjas de labranza, y las quintas de recreo,

i, després d´uns dos mesos de navegació, arribaven al golf

exemple, en aquesta carta datada el 14 de març de 1791

y las grandes masías que, con su agradable aspecto, fijan la

de Riga (avui la capital de Letònia) o a Sant Petersburg, on

que Joan Creus i Gassó, el gerent de Fuster & Cabanyes,

mirada y emblesan el ánimo: lugares todos que conozco,

la raó social Fuster & Cabanyes tenia despatx permanent.

rep del seu delegat a Sant Petersburg, el també vilanoví

que me son familiares, y que desde aquí, desde mi posada

En el viatge d´anada transportaven l´aiguardent produït,

Pere Escardó:

de Madrid, distingo tan clara y perceptiblemente con los

amb el raïm del Penedès, a la fassina o destil.leria que els

“Amic i senyor: y rebut la sempre apreciada carta que

ojos cerrados, como los suyos abiertos puede ver el lector

Cabanyes tenien a la platja de Vilanova. Un testimoni de

v.m.[vossa mercè: vostè] se serví escriurer-me en 14 del

desde el terrero de la masía-Cabanyes.”

1790 apunta que “hay unos espaciosos almacenes para todo

passat, per la qual quedo previngut de l´encàrrec que

Evocant la cambra mortuòria del poeta escriu també

género de licores, con una suntuosa fábrica de Aguardientes

v.m [vossa mercè] me confia de dos peces de Ginesta de

Balaguer: “Recuerdo perfectamente, y permítaseme citarlo

en la que, entre otros alambiques, hay uno de especial venido

la regular per tovalles, tovalloles i tovallons i un joc de

de pasada, el día en que este aposento vió penetrar á un

de Londres, y coge 18 cargas, y sale perfectísimo el licor, con

taula fi com lo que vaig remetrer per lo Sr. Llorenç [de

grupo de poetas catalanes, y recuerdo también como todos

preferencia a los demás” [“Resposta de Francesc Papiol al

Cabanyes i Fuster] amb lo patró Castanyer; encara que

se descubrieron ante el retrato y como uno de ellos, con voz

Qüestionari Zamora”, edició de l´Ajuntament de Vilanova

no sé si acertaré al gust de v.m.[vossa mercè] me oferesc

entrecortada por la emoción y solemnidad del acto, leyó una

i la Geltrú, el 1990].

al desempenyo de l´encàrrec, al que miraré com a propi

de las más bellas poesías de Cabanyes.”

De tornada, aquells vaixells venien de la Bàltica i de la

tant al preu com la bona qualitat d´ell, i practicaré

Mar del Nord carregats amb blat, quitrà o sèu de balena

tots los possibles a fi de que els patrons que l´aportaran

(per a les candeles de més baixa qualitat que eren la

ho fàcien del modo que v.m.[vossa mercè] me prevé; i

L´ÓS DE RÚSSIA

il.luminació corrent de l´època; les més preuades eren

sens altre que cansar a la bondat de v.m.[vossa mercè]

Aquest bastoner-paraigüer procedeix de la Rússia dels

les de cera d´abella). Però també, i sobretot, portaven del

me oferesc a ses ordres, mentres que prego a Déu lo

tsars. Els Cabanyes de finals del XVIII comerciaven amb

nord ferro per als cèrcols de les bótes. I fusta, el material

Rússia. No pel Mediterrani, no per la via marítima de

bàsic del gremi de boters, tan nodrit en aquells temps

Els objectes esmentats en aquesta carta els va dur a

Barcelona a Crimea pel Mar Negre (les rutes comercials

d´exportació de vins i aiguardents també cap a Amèrica.

Vilanova el patró Salvador Carbonell de retorn d´una

amb l’Orient mediterrani estaven tallades d’ençà de la

Però els patrons vilanovins importaven també de Rússia

remesa de vins. També en una d´aquelles expedicions

Bastoner-paraigüer vingut de la Rússia dels tsars . Fusta de roure. Esta situat a l’entrada de les sales-nobles de la Masia d’en Cabanyes.

G.[uardi]”.

( 29 )


devia aterrar a Vilanova aquest ós, animal exòtic a les

La seva llarga estada a Amsterdam, on ja havien viscut

el dia 13 del pasado, y dirigia el rumbo hasta Napoles,

nostres latituds. És de fusta de roure, la fusta que es

el seu pare i el seu avi, li va ser determinant per a la seva

de donde esperamos su regreso por el mes de Agosto;

feia servir per a les bótes. Dret sobre les seves potes del

formació cultural i comercial. A començament del 1820 el

quando lo verifique le diremos quanto tienen la bondad

darrere, servia per guardar bastons i paraigües a l´entrada

sabem a Londres, on compra aquest piano vertical sortit

de la porta principal de la casa.

del taller del cèlebre virtuós Muzio Clementi. Ho sabem

A principis de 1820 –deixa escrit Josep-Anton en el seu

per aquesta carta que el 3 de juliol de 1820 la casa Fuster &

llibre- ha passat d´Holanda a Anglaterra, on ha comprat

Cabanyes (per mà de l´escrivent “Juan Creus, que escribe

aquest piano [de la casa Clementi & Sons] i després

ésta”) adreça a Mr. F. Huth & Co, a Londres:

"desembarcando en Calés [sic] atravesó la Francia, visitó la

EL PIANO VERTICAL CLEMENTI

( 30 )

de manifestarle [...]”

Josep-Anton de Cabanyes i Ballester, l´hereu del constructor

“Con mucha satisfacción -diu- hemos visto la carta que

Suiza y toda la Italia hasta Nápoles, regresando á su Casa

de la casa, va viure uns anys de joventut formant-se

Vms [vuesas mercedes] nos escriben de 9 del pasado para

[a Vilanova] a fines del citado año. Pero los acontecimientos

comercialment a l´estranger. Al manuscrit que va escriure

darnos noticias en ella de haber hecho conocimiento del

políticos de aquella época le obligaron en Mayo de 1822 á

amb el títol de “NOTICIAS cronológicas, geneológicas,

Primogénito de esta Casa, el Sr. Don José Antonio de

emprender otro viaje que hizo atravesando la Francia hasta

biográficas é histórica-económicas de la casa de CABANYES

Cabanyes y haberle dispensado sus atentos ofrecimientos,

Strasburgo y siguiendo enseguida el curso del Ryn, volvió a

en Villanueva y Geltrú” consigna que el 8 de juliol de 1816,

y que esto haya sucedido por introduccion del Sr. Dn. Jn.

buscar un pacífico asilo entre sus amados Holandeses, con

quan encara no havia fet els 19 anys, “salió para Valencia,

Bta. Cabanyes [i Rovira], primo hermano del Padre de Dn.

quienes permaneció hasta la primavera siguiente [1823] que

Alicante y Madrid, donde permaneció algunos meses y visitó

Jose Antonio, cuyo carácter de letra no hemos desconocido

se fue a recorrer la deliciosa Bélgica, y al fin fixándose en la

a su hermano [ Joaquim, el pintor romàntic] en Segovia [on

al recibir esta carta; apreciamos mucho las atenciones

ciudad de Bruselas, donde halló la más grande acogida y el

s´estava de cadet a l´Acadèmia d´Artilleria]. De regreso a su

de otro Amigo y las de Vms y deseamos ocasiones de

trato más amable; a fines de 1824, en que habian calmado

Casa volvió a salir en 21 de Septiembre de 1817 para Amsterdam,

poder corresponder. Nosotros ignoravamos que Dn. Jn.

los disturbios de España regresó aquí, bien que con alguna

dirigido a Don José D´Arripe, antiguo y digno amigo de su señor

Bta se hallase en esa ciudad, y si lo hubieseamos sabido

repugnancia, y solo para obedecer a la voluntad de su Madre".

padre. Don José Antonio halló en casa del Sr. D´Arripe una

no hubieramos descuidado le recomendara a Dn. Jose

segunda familia y un segundo padre. Durante su permanencia

Antonio. Sirvanse Vms. darle finas expresiones [...]

L´hivern del 1822 al 1823, doncs, l´ha passat novament

en Amsterdam estuvo alojado en casa de una Viuda llamada

Queda en ntras manos el conocimiento de la Caxa a

a Amsterdam. I després viurà la primavera i la resta de

Madame Berkembosch, mujer de setenta y cinco años, quien

marca F.C. Nº 1 que Vms nos dicen han cargado sobre

l´any a Brussel.les. Fins que, ja al 1824, quan ell ja té

le prodigó siempre los más hermosos y asiduos cuidados. Dn.

el Navio Ingles nombrado Nimble del capn. Wrightson

vint-i-set anys, la seva mare, viuda de fa deu anys que ha

José-Antonio conservará mientras viva los más gratos recuerdos

que contiene un Fuerte Piano que compro en esa ntro.

portat el comandament del negoci, el commina a tornar

de su larga permanencia en Holanda”.

Dn. José Antonio [...] Ntro Dn. Jph Antº estaba en Berna

per fer-se càrrec de la casa i de la hisenda.

Piano Clementi. Anglaterra. Clementi & Co. Principis del s.XIX Moble neoclàssic. Un dels primers pianos verticals creat pel compositor Clementi.

( 31 )


Francesc X. Puig Rovira Historiador Mònica Rovira Borrell Historiadora i restauradora

( 32 )

Alexandre de Cabanyes a la Masia Cabanyes. La seva empremta a Vilanova i la Geltrú i en l’Art Català El pintor Alexandre de Cabanyes pintant als jardins de la Masia

LA FAMÍLIA CABANYES, EVOLUCIÓ DEL PATRIMONI

es trametia de pares a fills, amb predomini de l’hereu,

L

segons el costum dels temps. lorenç de Cabanyes i Boet (Argentona, 10 agost 1733 – Vilanova, juliol 1787), va ser el primer

Josep A. de Cabanyes Ballester (Vilanova, 14 agost 1797

Cabanyes que vingué a Vilanova el 1756, quan tenia

– 11 juliol 1852), germà del poeta, com a primogènit,

22 anys, per casar-se amb Maria Anna Fuster Guardiola,

heretà les hisendes i els negocis. Quan morí passaren al

filla de Josep Fuster Garí, del Cantó, que, segons Joan

seu fill Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles (Barcelona, 9

Rius Vila, era un dels homes amb una situació econòmica

febrer 1837 – 21 febrer 1878). Llorenç es casà amb Leonor

més bona de la Vilanova del seu temps.

Marquès Riba (Vilanova, 1843 – 16 febrer 1892), de la família dels industrials tèxtils. El matrimoni va tenir tres

El seu hereu, Llorenç de Cabanyes i Fuster (Vilanova,

fills que van sobreviure a la infància: Llorenç (nascut

15 abril 1758 – 24 juliol 1814) arrelà a Vilanova, per la

a Barcelona, 6 març 1865), Carles (Vilanova, 3 juliol

família i pel patrimoni heretat. Encarregà la construcció

1872) i Alexandre (Barcelona, 5 març 1877). A més, tres

de la casa pairal del carrer del Comerç i el 1790 comprà

nenes que van morir encara infants: Maria Montserrat

l’antiga masia Parellada als hereus de Josep de Llupià

(Barcelona, 1864 – Vilanova, 26 juliol 1865), una segona

i de Marimon, darrer marquès de Llupià, en concret

morta recent nascuda (Vilanova, 6 desembre 1867) i

a Joan Desvalls i d’Ardena, marquès d’Alfarràs. Al cap

Concepció (Vilanova, 24 febrer 1871), la mort de la qual,

d’uns anys l’enderrocà per edificar-hi una vil·la d’estil

anterior a la del pare, no he pogut precisar. Quan aquest

neoclàssic italià. Alhora, per mitjà de la raó social

morí al febrer de 1878, de tisi pulmonar, Alexandre encara

Fuster i Cabanyes fou el titular dels importants negocis

no tenia un any. La mare quedà com a usufructuària i

familiars de comerç amb el Llevant i el Bàltic i amb

administradora del patrimoni dels fills, però morí el 15

Amèrica. La masia Parellada, per la superfície de conreu,

de febrer de 1892, d’hipertròfia cardíaca. El pare havia fet

era una de les finques més extenses del terme de

testament sis mesos abans de morir, deixant hereus els

Vilanova; els Cabanyes l’ampliaren amb l’adquisició de

tres fills per parts iguals; la mare morí sense testament;

parcel·les veïnes. El seu patrimoni agrari i immobiliari

els seus béns es repartiren en la mateixa proporció. El

era considerable, ubicat a Vilanova, a la Granada i a Sant

1894, els tres germans Cabanyes Marquès procediren a

Martí Sarroca i en altres termes propers. El patrimoni

la regularització i adjudicació de l’herència dels pares. En

( 33 )


aquest moment, només el gran Llorenç era major d’edat,

El germà gran, Llorenç, es casà el 1890 amb Marta Vidal

correspongué la masia, havent compensat econòmicament

Sugranyes Florit, i el de Modest Urgell; entre 1895 i 1903

que llavors s’obtenia als 25 anys. Per tant, la representació

Nin (Vilanova, 24 març 1865), d’una família benestant de

al seu germà perquè la partició fos equitativa. Alexandre

freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

dels altres dos, corresponia al tutor, designat en el

Vilanova. Llorenç va morir sense descendència i sense

fixà la residència familiar a la masia, després d’haver

Abans de 1900 visità més d’una vegada a Madrid al seu

testament del pare, el seu germà Joaquim de Cabanyes i

testament el 27 de gener de 1900, quan tenia 34 anys. Previ

executat obres d’adaptació i de modernització; al mateix

tutor Joaquim i al seu germà Alfons, també militar. A

d’Olzinelles, coronel d’Artilleria, llavors destinat a Madrid;

l’expedient de “ab intestato”, per un auto dictat pel jutge

temps, conservà un habitatge a Vilanova. (FXPR).

més de tractar qüestions pròpies de la tutoria, aprofità

per delegació d’aquest, l’exercí el seu nebot Llorenç, el

de 1a Instància de Vilanova amb data 11 de maig de 1900,

germà gran dels hereus.

foren declarats hereus, per parts iguals, els seus germans

per conèixer altres artistes i aconseguí fer còpies directes ALEXANDRE DE CABANYES, VINCULAT A LA MASIA

Carles i Alexandre, amb reserva a favor de la vídua Marta

( 34 )

del Museu del Prado. Entre 1902 i 1904 passà dos anys a París i el 1908 viatjà a Munic.

El patrimoni estava format per la casa pairal del

Vidal dels drets establerts en els capítols matrimonials, en

Alexandre de Cabanyes i Marquès (Barcelona, 5 març

carrer del Comerç, la masia Cabanyes, diverses cases

els quals ja es preveia la situació que realment es produí.

1877 - Vilanova, 23 març 1972) pertany a la cinquena

El 1900 presentà la primera exposició al taller de mobles

a la Granada i, procedent de la mare, la masia Nova

La vídua quedà com a usufructuària mentre visqué. (Morí

generació de la família establerta a Vilanova al segle

de Cristòfol Bertran Ferrer, de Vilanova, al carrer de Sant

de Vilanova. També d’un bon nombre de parcel·les

el 20 de novembre de 1931). El 1900 Carles i Alexandre ja

XVIII i estigué vinculat tota la vida a la masia Cabanyes.

Gregori, 11 i 13. Llavors tenia un taller a Barcelona. També

agrícoles: 8 amb una superfície total d’unes 36 hectàrees

eren majors d’edat, el primer per haver complert 25 anys i

Com a copropietari i després com a propietari únic, en

pintava des de la masia, que freqüentava en tot temps,

a l’entorn de la masia Cabanyes; 40, amb un total

Alexandre per haver-ho estat declarat pel consell familiar.

gaudí des de la joventut, i s’ocupà de l’administració

i aprofitava per reunir-se i divertir-se amb els amics. La

de les terres agrícoles, les rendes de les quals eren els

dedicació a la pintura predominava sobre la condició de

d’unes 49 hectàrees al terme de la Granada i d’alguns municipis veïns i 13, amb un total de 26 hectàrees a

El juliol de 1900, Carles, de 28 anys, es casà amb Maria

seus recursos per viure. La finca seguia essent una de

propietari rural, a la qual atorgà una categoria secundària.

la masia Nova. Tot això, a més de diners en efectiu,

del Roser Santacana Ricart, de 22. Fixaren la residència al

les millors del terme. Durant anys fou membre actiu

El fet de disposar d’unes rendes li permeté fer d’artista

valors, censals, mobles, joies, obres d’art, llibres, roba,

carrer Comerç; Alexandre ocupà un altre espai de la casa.

i sovint dirigent de les associacions de propietaris

sense necessitat de dependre de les vendes de l’obra.

etc. De recopilar l’inventari dels béns i de proposar el

Tots dos feien ús de la masia. La vídua de Llorenç deixà la

agraris de Vilanova i la comarca. Les feines de conreu

repartiment, se n’encarregà l’advocat vilanoví Josep

casa pairal i anà a viure al carrer de la Lluna, 8.

eren executades per jornalers, sota el comandament

El matrimoni Cabanyes Ricart tingué quatre fills, nascuts

Pollés Oliver i l’hereu major d’edat. Els terrenys agraris,

El 1918 Alexandre, que tenia 41 anys, es casà amb Pilar

d’un capatàs. Per completar els ingressos per a la vida

a Vilanova: Núria (1919), Marta (1921), Joaquim (1923)

les cases de la Granada i els béns mobles quedaren

Ricart Nin, de 27, cosina de la seva cunyada Roser

familiar, Alexandre vengué algunes parcel·les.

i Maria Neus (1925). La primera, predestinada a seguir

distribuïts equitativament entre els germans. Els tres

Santacana i alhora de l’altra cunyada Marta Vidal. Abans

Des de molt jove, i probablement influït per la forma de

la carrera artística del pare, morí el 1942, al sanatori

immobles principals, atesa la singularitat, la manca

del casament, el dos germans decidiren distribuir-se els

ser del pare i també de l’oncle i tutor Joaquim, mostrà

del Brull, al Montseny, després d’uns anys d’estar-hi

de rendibilitat i el valor intangible que tenien per a la

immobles que tenien en propietat indivisa i culminar la

predisposició pel dibuix i la pintura, a la que es dedicà

internada. Deixà alguns dibuixos com a record. Els altres

família, quedaren com a propietat indivisa. La casa del

partició total de l’herència dels pares. Carles es convertí en

amb intensitat quan acabà l’etapa pròpiament formativa.

tres fills sobrevisqueren als pares. Alexandre enviudà el 23

carrer Comerç continuà sent l’habitatge familiar.

propietari únic de la casa pairal de Vilanova i a Alexandre li

Rebé el primer mestratge del pintor vilanoví Josep

de gener de 1953 en morir la seva esposa Pilar Ricart. Ell

( 35 )


tingué una vida longeva, de 95 anys; morí a Vilanova el 23

sobrepassa l’àmbit d’aquest treball. D’un aspecte concret

de nou; d’aquesta manera es van incloure al catàleg algunes

de març de 1972.

se’n parla a l’apartat següent. (FXPR).

pintures atribuïdes a Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles i al mateix Alexandre. A banda d’alguns quadres, dibuixos,

Al cap d’uns anys de la mort, els tres fills cediren l’edifici

RECORDS D’ALEXANDRE DE CABANYES A LA MASIA

de la masia Cabanyes a l’Ajuntament de Vilanova, amb una

( 36 )

mobles de l’antiga capella i objectes diversos, el material més quantiós i destacable que es recuperà de l’habitació

part important de les pertinences que contenia, per a record

L’any 2001 el Consell Comarcal del Garraf decidí ubicar a la

fou la documentació (llibres, factures, fotografies i

permanent del paper històric dels Cabanyes, per a gaudi

Masia Cabanyes l’espai Terra XIX, el Centre d’Interpretació

revistes, Jugend, Studio, D’ací i d’allà, Vell i Nou i altres).

dels ciutadans i perquè fos dedicat a una funció cultural.

del Romanticisme. Calia, doncs, adaptar i condicionar

La documentació es va ordenar sistemàticament, es va

La formalització notarial de la cessió se signà el 14 de maig

l’arquitectura de l’edifici a les noves necessitats expositives

catalogar i emmagatzemar en caixes.

de 1975, quan era alcalde de Vilanova Miquel Benavent

i d’accessibilitat. Les reformes van implicar la modificació

Seguí. A partir d’aquesta data, la masia estigué sense un

d’alguns espais, el canvi d’ubicació del mobiliari i de

Un cop buit el dormitori, ens vam adonar de les mides

ús definit, emprada només esporàdicament. Els anys de

nombrosos objectes i documents. La manca d’un

reals de l’habitació i del bon estat de conservació dels

la transició a la democràcia no foren propicis per establir

magatzem adequat va fer que molts d’aquests objectes i

diversos elements que contenia: calaixeres, miralls, llit,

un pla d’actuació concret; la situació causà certa inquietud

mobles es reunissin amb més o menys ordre a l’habitació

armari i banyera. Tan sols va caldre una neteja superficial

entre els autors de la cessió i també entre alguns sectors

que havia estat el dormitori d’Alexandre de Cabanyes,

dels materials i la reubicació d’alguns objectes. Fins i tot

ciutadans. Fins després de la formació del primer consistori

ubicada a la planta noble a la part posterior de la Biblioteca.

es van poder recuperar alguns elements tèxtils com el

democràtic, el 1979, no es plantejà i s’aprovà un pla d’obres

L’amuntegament d’objectes feia difícil saber quin era el

cobrellit o la tela que servia de capçal.

de condicionament, molt necessàries atès l’estat de

contingut de la sala i el seu estat de conservació.

conservació de l’edifici, al qual, durant molts anys, s’havien

L’existència d’una fotografia antiga permetia conèixer amb

fet menys actuacions de les estrictament necessàries.

L’any 2004 s’inicià la recuperació del dormitori per tal

exactitud l’aspecte original del dormitori. A partir d’aquest

El 15 de novembre de 1984 foren inaugurades les obres

d’ampliar l’espai expositiu de la planta noble i finalitzà la

material gràfic es va iniciar la darrera intervenció, que

de rehabilitació de l’edifici, impulsades i finançades per

catalogació dels objectes del llegat Cabanyes. La primera

va consistir en la col·locació de les teles que servien per

l’Ajuntament, amb ajuts econòmics externs. Més tard, els

intervenció consistí a treure els mobles i els objectes aliens

dividir l’espai de l’alcova, amb el llit ocupant la part central,

últims anys del segle XX, l’Ajuntament cedí l’ús i la gestió

a l’espai.

flanquejat a banda i banda per la banyera, l’armariet i la pica.

convertí en seu social. Amb aquest motiu s’emprengué un

A mesura que s’anava traient el material se’n comprovava

Finalment, en aquest espai s’exposà el quadre d’Alexandre

segon pla d’obres i de remodelació interna. La descripció

la catalogació; en cas de no existir cap registre se’n feia un

de Cabanyes dedicat a la seva filla gran Núria de Cabanyes

de la masia Cabanyes al Consell Comarcal del Garraf, que la

El pintor Alexandre de Cabanyes al seu estudi

( 37 )


i Ricart, morta prematurament a l’edat de 22 anys. En

En aquest sentit, com en tants d’altres, Alexandre de

algunes de les fotografies antigues de l’estudi del pintor

Cabanyes va ser un privilegiat i també un precursor. Va

es pot veure aquesta tela inacabada, que mai va voler

saber reformar l’interior de la masia sense modificar-

finalitzar i que durant molt temps va estar enganxada en

ne l’essència i sense renunciar a les millores de la vida

un bastidor precari de dimensions superiors. El quadre

domèstica. (MRB).

de la seva filla, un dels pocs d’Alexandre que conserva la masia, és una peça important, pel contingut emotiu i simbòlic, que ens ajuda a apropar-nos una mica més a la figura del pintor en la faceta més humana i personal. Crec interessant insistir en la singularitat d’aquest dormitori per una concepció moderna i sorprenent de l’espai. La manca d’un envà d’obra, substituït per un de ( 38 )

fusta que no arriba al sostre, que separi el dormitori de

( 39 )

la biblioteca, ja és un fet destacable i característic per si mateix, més encara quan descobrim en un dels costats una porta petita que connecta les dues estances. D’altra banda, resulta anacrònica –respecte al mobiliari de la resta de la casa– l’existència de la pica i la banyera dins del dormitori que malgrat tot conserva l’estructura d’alcova, l’atmosfera i l’ambientació del segle XIX; sens dubte cal atribuir-ho a la necessitat d’adaptar l’espai a les necessitats i a les comoditats de l’època en que l’habitació va ser condicionada per a dormitori conjugal d’Alexandre i la seva esposa Pilar. L’habitació d’Alexandre de Cabanyes. Sales nobles de la Masia d’en Cabanyes.


Pere Marsé Arquitecte

PRELIMINAR

P

aradoxalment, l’opinió de l’arquitecte que condueix

la

visita

temàtica

a

una

obra

d’arquitectura rellevant en molts aspectes com és

la masia d’en Cabanyes, és contrària al que consideraven

( 40 )

Un Palau de Masia

XIII

els artistes romàntics, que exalçaven les ruïnes per

Vius en un temple de marbre.

la imatge nostàlgica i misteriosa que desprenien, per

Però has recordat la teva casa antiga,

damunt de la seva qualitat arquitectònica i de la seva

el porxo, l’ampit de la finestra,

conservació. Per l’arquitecte, les restes arquitectòniques

la cambra on escrivies...

no són més que ruïnes, construccions malmeses, edificis

Has recordat aquelles parets viscudes

enrunats que cal reconstruir perquè perdurin en el temps

pel temps

i, per aquest motiu, la seva conservació es considera

que ha plorat la teva absència.

fonamental i implícita al fet constructiu.

Avui, en aquell mateix lloc,

Una de les peculiaritats que ofereix l’arquitectura, a més

per una escletxa oberta

de donar aixopluc a l’esser humà, és la de ser un testimoni

s’hi filtra el sol.

viu i tangible tant dels temps passats com dels temps més recents. Per això, és un deure bàsic la conservació i

Del llibre de poemes

el manteniment d’aquells edificis que han estat símbols

EL CANTOR SENSE LLENGUA

d’una comunitat en una època determinada, per donar-

de Teresa Costa-Gramunt.

los la continuïtat temporal que mereixen. Els edificis històrics ens donen pistes clares sobre les civilitzacions dels nostres avantpassats. Són exemples clars d’aquest fet les restes arqueològiques de Darró, trobades prop de la platja vilanovina, per donar a conèixer els primers assentaments urbans de les civilitzacions

Façana de la Masia d’en Cabanyes

( 41 )


( 42 )

ibera i romana i, ho són també, per descomptat, les

entre el torrent de la masia d’en Cabanyes, conegut pel

pressuposava la seva inclusió en el catàleg de Forest

arquitectures històriques com el Partenó d’Atenes,

torrent de les Oliveres, al límit est, i el torrent de la Pastera,

d’Utilitat Pública. Actualment, la totalitat de la finca

el Panteó de Roma o la Muralla Xina, per entendre les

continuació del fondo del mas de l’Artís, al límit oest. El

està protegida per l’ordre aprovada per la Generalitat de

civilitzacions grega, romana i xinesa, respectivament.

torrent de la masia d’en Cabanyes és la continuació del

Catalunya el 15 de gener de 1987, per la qual es declarava

Aquestes arquitectures són testimonis vius dels temps

fondo de Guardiola, mentre que el torrent de la Pastera és

d’utilitat pública la Forest “Can Cabanyes” en una extensió

passats i constitueixen l’escenografia de la història.

la continuació del fondo del mas de l’Artís.

de 6 hectàrees.

Per projectar la rehabilitació d’un edifici cal plantejar-ne

Darrera la masia hi passa el camí ral, o camí reial, que

El catàleg de boscos d’utilitat pública de l’Estat es va crear

sovint la reutilització per fer-hi encabir noves funcions

és el nom que es donava als camins principals que

el 1862 i, durant aquests anys, ha esdevingut un instrument

que no havien estat plantejades a l’origen de la seva

connectaven unes ciutats amb les altres. El camí ral era

fonamental per a la defensa del patrimoni forestal i natural

construcció. Aquest és el cas de moltes masies que han

propietat de la corona, i per tant aquesta n’assumia les

de titularitat pública. Malgrat això, la superfície que ocupa

estat reutilitzades com a habitatges de segona residència,

despeses de l’execució i del manteniment. Dels tres

el bosc i l’oliverar, a la masia d’en Cabanyes, és poc més

cases rurals, residències col·lectives o, en el cas de la

camins rals de què disposava el municipi, el més antic

d’una hectàrea. L’ús intensiu de pícnic que se li dóna,

masia d’en Cabanyes, com a centre cultural i seu del

era el camí Ral o Molinant, també conegut per camí Reial

actualment, a bona part de la superfície d’aquesta forest no

Consell Comarcal del Garraf.

antic o camí Vell de Barcelona a Tarragona, o de Cubelles

facilita la conservació que requereix aquesta àrea protegida.

Aquest canvi de funció, per tal de donar cabuda a les

a Ribes, i que passava per l’indret dels Sis Camins i per la

La masia es troba aixecada respecte del nivell natural

noves activitats que s’han de desenvolupar, requereixen

masia d’en Cabanyes.

del terreny, per acumulació de terres compactades i

importants intervencions a l’edifici original que el poden desfigurar o malmetre. Qualsevol intervenció

recolzades per un mur de contenció de pedra situat al ENTORN PROTEGIT

constructiva en un edifici de qualitat arquitectònica com

davant de la façana principal que forma una explanada al seu entorn, creant una gran era.

pot ser la masia d’en Cabanyes ha de tenir en compte

La masia d’en Cabanyes té una extensió de 62.929 metres

Dins del recinte de la finca qualificada com a Forest, a més

els valors arquitectònics de l’edifici i el respecte a la seva

quadrats -una mica més de 6 hectàrees-, segons dada

de les àrees ocupades per l’arbrat, trobem unes altres

singularitat.

recollida del cadastre de béns immobles de naturalesa

plantacions que han estat projectades com a jardins.

rústica.

Davant la masia, situat al nivell inferior i més enllà del mur

El 21 de juny de 1984, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

de contenció de pedra, hi ha un espai enjardinat dissenyat

va acordar en ple municipal sol·licitar al Departament

seguint les directrius dels jardins clàssics on unes fileres

La masia d’en Cabanyes està situada al nord de la ciutat

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca la declaració de la finca

de xiprers retallats creen un passeig perpendicular a la

de Vilanova i la Geltrú i al centre del seu terme municipal,

de la masia d’en Cabanyes com a Parc Natural, fet que

masia, emfatitzant visualment l’edifici.

EMPLAÇAMENT DE LA MASIA

( 43 )


Amb l’objecte de superar els tres metres de desnivell

finques, hi destaquen unes oliveres centenàries de

una mínima inversió amb la finalitat de fer-hi arribar aigua

conservació, fins ara d’estricta obligació municipal, és

que hi ha entre el jardí i l’esplanada, estava projectada

soca retorçada que han estat incloses en el catàleg de

per al reg i desempedrar la grava que es va estendre per

compartida amb la Generalitat de Catalunya, i que les

-si fem cas de les representacions de la masia realitzades

patrimoni natural.

acollir la carpa i les rulots dels artistes del circ.

subvencions a través de l’u per cent cultural, que poden

REGULACIÓ URBANÍSTICA

PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA

són més fàcils d’aconseguir.

que no ha estat mai executada. Actualment, l’absència

La regulació urbanística del vigent Pla General

L’edifici de la masia d’en Cabanyes està inclòs en el vigent

DESCRIPCIÓ DE LA MASIA. COMPOSICIÓ

de l’esmentada escala obliga a trencar el recorregut

d’Ordenació

aprovat

Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic de

ARQUITECTÒNICA

lineal que donaria accés directe a l’entrada a la masia,

definitivament el 29 de juny de 2001, qualifica l’edifici de

Vilanova i la Geltrú, aprovat definitivament el 25 de març de

obligant el vianant a fer un recorregut sinuós per arribar

la masia de Sistema d’Equipaments Col·lectius, mentre

1987, i per tant, segons la Llei 9/1993, de 30 de setembre,

L’edifici de la masia d’en Cabanyes reuneix, sens dubte,

a una escala lateral situada a la part de llevant.

que la resta de la finca està qualificada de Sistema

del patrimoni cultural català, li correspon la categoria de

els tres principis clàssics de l’arquitectura: VENUSTAS,

Darrera la masia, a la seva cara orientada a nord i a un

d’Espais Lliures. A la masia, s’admeten, entre d’altres,

protecció de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Malgrat

FIRMITAS I UTILITAS. La bellesa, la solidesa i la funcionalitat

nivell una mica més enlairat de l’esplanada, hi ha un

els usos següents: els sanitarioassistencials, els

aquesta protecció, l’any 1980, l’administració municipal

són els principis bàsics en què es fonamenten les grans

jardí de caràcter més romàntic i domèstic que l’anterior,

socioculturals, els religiosos i els públicoadministratius.

va demanar la incorporació de la masia a la categoria

obres arquitectòniques.

on no hi manca la bassa per al reg.

La normativa urbanística que regula el Sistema d’Espais

de protecció de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La planta de l’edifici, aparentment quadrada, és en realitat

A l’esplanada de la masia, hi ha plantades palmeres i

Lliures atorga la consideració de Parc a la finca de

L’expedient va estar incoat i durant quasi 34 anys aturat,

de planta rectangular: de 29,50 metres, la longitud de

falsos pebrers i construïdes edificacions annexes amb

la masia al posseir aquesta més d’una hectàrea de

descansant en una prestatgeria de l’administració.

les façanes orientades a nord i a sud, i de 26 metres, la

un interessant porxo situat proper a l’escala d’accés.

superfície.

Finalment, l’11 de març d’enguany, la Generalitat, des

longitud de les façanes orientades a est i oest. La superfície

De l’entorn de la finca, a banda dels assentaments urbans

No fa massa dies, en aquesta finca hi havia instal·lada

de la Direcció General del Patrimoni Cultural, ha resolt

construïda de la planta baixa és de 767 metres quadrats.

amb parcel·lacions i edificacions d’origen il·legal, cal

una carpa de circ dins del recinte de la Forest i de la

favorablement la incorporació de la masia a la categoria

L’edifici està compost de planta baixa, planta primera i

destacar la presència de la finca de mas Sardet, situada

qualificació urbanística de Sistema d’Espais Lliures.

de BCIN. Es desconeixen les causes i les raons per les

planta sota coberta central. A la planta primera és on es

a la part de llevant de la masia en Cabanyes, d’alts valors

Actualment, l’absència de la carpa posa en evidència

quals ha estat tant de temps aturat l’expedient i el perquè

situa l’espai porxat, amb planta en U seguint el perímetre

paisatgístics, perquè conserva el conreu de la vinya a la

que a la finca existeixen camps erms que desmereixen

cap dels governs municipals que es succeïren en el càrrec

de tres façanes, formant una galeria d’arcades de mig

major part de la seva extensió, i d’interès arquitectònic,

l’entorn de la masia, que milloraria si aquests camps

no van exigir una resposta al mutisme institucional. El

punt que singularitzen l’edifici. Damunt de l’espai tancat

perquè es manté dempeus un dels pocs baluards amb

estiguessin conreats. La possible ubicació d’horts

reconeixement com a BCIN a un element arquitectònic,

de la planta primera, es situa la planta sota coberta. Cada

torre de vigilància i de defensa que existeixen a la

comunitaris, tant reivindicats per la ciutadania, seria una

a part d’ascendir-lo a un rang superior de qualitat

una d’aquestes plantes té una superfície de 484 metres

comarca del Garraf. En el límit compartit de les dues

alternativa a aquesta situació, tot i que s’hauria de preveure

artística, té l’avantatge que la responsabilitat de la seva

quadrats.

en èpoques immediatament posteriors a la seva construcció- una escala de doble traçat simètric, seguint

fer augmentar els recursos destinats al seu manteniment,

el disseny de les escales anomenades d’estil imperial,

( 44 )

de

Vilanova

i

la

Geltrú,

( 45 )


( 46 )

El cos central de l’edifici principal està format per quatre

bigues de fusta i de revoltons ceràmics que constitueix

llosa volada que està situat just damunt de la llinda del

els murs de contenció. Aquests ampits, projectats com

crugies disposades paral·lelament a la façana principal.

l’estructura horitzontal de la resta d’estances de la masia,

portal central i disposa de dues finestres balconeres

a baranes de seguretat, per evitar la caiguda de les

L’existència de la galeria porxada fa augmentar una crugia

sinó que està coberta per una cúpula semiesfèrica de

a cada costat. A la planta sota coberta, s’obren cinc

persones, afavoreixen la creació d’un espai completament

més a la part nord. En canvi, en l’altra direcció, les crugies

planta circular. Malgrat que la cúpula no es visualitza

finestres, una de les quals, la que ocupa l’espai central, és

obert a l’entorn de la masia, que s’integra en el paisatge

són tres crugies centrals que passen a ser cinc amb la

des de l’exterior, restant oculta sota la coberta, la seva

simulada. Totes les obertures de les finestres i balconeres

circumdant i en facilita l’observació.

incorporació de les galeries laterals. A la planta baixa, les

presència ajuda a crear un espai singular, propi dels

estan allindades i emmarcades amb totxo vist.

crugies es resolen amb un sistema de voltes rebaixades

interiors neoclàssics. L’escala que connecta la planta

de quatre punts de rajola, arcs torals de totxo i pilars.

baixa amb la planta noble està coberta també amb una

La resta de forjats són de bigues de fusta i de revoltons

cúpula de les mateixes característiques que l’anterior,

ceràmics. Els murs de càrrega són de paredat comú i de

però de dimensions més reduïdes, coronada per un

Les masies, al trobar-se lluny de la protecció que oferien les

Cabanyes, al no haver-se trobat cap document que ho

ceràmica. Estructura metàl·lica, a les galeries, i embigats

cupulí d’il·luminació que dóna al pati de llums central.

muralles que encerclaven les ciutats, estaven exposades

acrediti, però la història oral transmesa entre les diverses

i llates de fusta i de rajola, a la coberta.

Els elements de pedra vista com a material d’acabat

a robatoris sovintejats i a saqueigs en temps de guerres.

generacions i branques del llinatge Cabanyes, atribuïen

La coberta de l’edifici principal és de tres vessants mentre

són escassos, limitant la seva utilització a la llinda i als

Per pal·liar aquesta mancança, es construïen, prop de les

el disseny de l’edifici a un arquitecte italià de qui, amb el

que la coberta de les galeries d’arcades està resolta amb

brancals del portal principal, al paviment del vestíbul

masies, torres altes de vigilància i de defensa, i tanques

temps, se’n perdé la referència. L’escriptor i historiador

una única vessant.

d’entrada i a la graonada de l’escala. Com a conseqüència

amb parets altes que envoltaven l’edifici principal a mode

Oriol Pi de Cabanyes, descendent directe de la família, ha

Els espais interiors més singulars es troben a la planta

de la rehabilitació de 1982 es va afegir, a l’exterior, com a

de baluard. El recinte fortificat era accessible a través d’un

elaborat una hipòtesi molt plausible, en la qual s’atribueix

baixa i a la planta primera. El celler, situat a l’espai de

revestiment de les façanes laterals, un sòcol amb aplacat

gran portal, les portes del qual restaven tancades en cas

el disseny de la maqueta i del projecte de la masia a

la planta baixa, ocupa bona part de la seva superfície.

de lloses de pedra.

de perill.

l’arquitecte Domenico Bagutti, basant-se en la tradició de

L’estructura de les voltes i l’existència de pilars afavoreixen

El totxo vist és utilitzat a les pilastres, a la galeria

L’especial disposició de la masia d’en Cabanyes respecte

l’origen italià del projectista i en els vincles comuns amb

la visualització d’un recinte unitari, adquirint l’espai

d’arcades i com a element ornamental. Els panys de paret

del terreny natural fa especialment singular el seu baluard.

Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià i d’Alfarràs.

un caràcter místic. S’ha de destacar, en aquest celler, el

de la façana principal estan estucats planxats.

Els murs de contenció de les terres compactades per fer

Se’n sap ben poca cosa de l’arquitecte Domenico Bagutti.

sistema enginyós i original de ventilació i il·luminació a

La façana principal està composta simètricament amb

l’esplanada constitueixen el tancat perimetral de defensa.

Va néixer a Rovio l’any 1760, una ciutat del cantó suís del

través de lluernes laterals que comuniquen amb l’espai

els paraments llisos emmarcats per sis pilastres de totxo

Per altra banda, l’alçada de l’edifici de la masia fa que no

Ticino de parla italiana. Domenico, fill de Bartolomeo

obert de les galeries perimetrals, aconseguides foradant

vist, de tres alçades, amb capitells jònics que delimiten

sigui necessària la construcció de la torre de vigilància.

Bagutti, va aprendre l’ofici de guixaire i va treballar com

la part superior de les parets que tanquen el recinte.

tres panys de paret i que suporten un entaulament i un

La mancança de murs de defensa perimetrals, aixecats

a escultor i arquitecte a la seva ciutat natal i a Barcelona,

A la planta primera, l’estança coneguda com a sala de

frontó triangular. El portal central està flanquejat per

des del mateix nivell de les terres que formen l’esplanada,

entre els anys 1791 i 1808, per a Joan Antoni Desvalls,

música, no està coberta amb el forjat convencional de

dues finestres. A la planta primera, hi ha un balcó amb

comporta l’aparició d’ampits de poca altura que coronen

marquès de Llupià i d’Alfarràs. Retornat a Rovio l’any

AUTOR DEL PROJECTE SISTEMES DEFENSIUS. BALUARD Es desconeix l’autor del projecte de la masia d’en

( 47 )


( 48 )

1808, projectà els estucats de la capella de la Madonna di

Garí explica que l’any 1790, es reuní el Consell de la

El càrrec de president de la Junta d’Obres autoritzava

Savona l’any 1827 i el retaule major de l’església de Santo

Parròquia per encarregar la continuació de les obres

Llorenç de Cabanyes Fuster a escollir el mestre d’obres

Stefano d’Arogno l’any 1834.

d’ampliació del temple de Sant Antoni Abat als arquitectes

que considerés més idoni per escometre les obres

Domenico Bagutti també va projectar, l’any 1786, la

de Barcelona Josep Mas Dordal i Pere Serra Bosch, els quals

de nova planta de l’església de Sant Antoni Abat i per

casa de camp d’estil neoclàssic Casanova de l’Obac, en

foren hostatjats a la rectoria mentre projectaven i dirigien

aquesta raó va triar a Josep Mas Dordal.

el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, situat

l’enderroc de l’antiga església. Més tard, els arquitectes

Josep Mas Dordal (Vic, 1724-Barcelona, 1805) està

entre les comarques del Vallès Occidental i el Bages,

tornaren a Vilanova per traçar els plànols dels fonaments.

considerat un dels mestres d’obres més prestigiosos de la

construïda com a centre d’una explotació vitivinícola.

L’any següent, es van col·locar solemnement les primeres

Barcelona del segle XVIII. La seva obra, la trobem sobretot

Més tard, també va executar el retaule de la capella del

pedres dels fonaments: la primera pedra va ser col·locada

a la ciutat de Barcelona en els projectes de la façana de la

Palau Episcopal de Vic, l’any 1800, segons un projecte de

pel rector de la parròquia Pelegrí Guasch, el qual va rebre

Basílica de la Mercè, el Palau Moja, la reforma del Palau

l’arquitecte Eusebio Maria de Ibarreche.

la paleta de la mà de l’arquitecte Josep Mas; després,

Episcopal i, fora de Barcelona, l’església de Sant Vicenç

De Bagutti, fins i tot són incerts el seu cognom, al

tots els regidors, juntament amb l’alcalde Carles Fuster,

de Sarrià i la reforma de l’església d’Arenys de Mar. Va

mencionar-lo en alguns documents com Baguttis, i

col·locaren la segona pedra i, per últim, el president de la

ser el precursor del neoclassicisme i de la transició del

la titulació que li va permetre treballar en projectes

Junta d’Obres, Llorenç de Cabanyes Fuster va col·locar una

barroc més ortodox a un barroc més historicista.

arquitectònics, atès que Alexandre Cirici, en el llibre

tercera pedra, amb el mateix cerimonial que les anteriors.

Era precisament en aquells anys que Llorenç de

Barcelona, pam a pam, el menciona com l’enginyer italià

Josep Antoni Garí continua relatant la prolongació de les

Cabanyes Fuster escometia les obres de la masia i hi cap

que col·laborà, des de l’any 1792, en el disseny del jardí

obres durant els anys següents a 1792 fins l’any 1800,

la possibilitat que l’arquitecte Mas Dordal intervingués

neoclàssic del Laberint d’Horta, conjuntament amb

afegint que en aquesta etapa es van acabar les obres

en el seu disseny o en tutelés la construcció.

el mateix propietari de la finca Joan Antoni Desvalls,

de la façana principal amb la col·locació dels carreus

marquès de Llupià i d’Alfarràs. En la construcció del jardí,

de pedra, i que es va fer, un cop més, una despesa de

també intervingueren els mestres d’obres Jaume i Andreu

16.000 lliures que va ser costejada totalment pels

Valls, i el jardiner francès Joseph Delvalet.

vilanovins, i com aportació extraordinària esmenta les

La

Sorprenentment, en el llibre Descripción e história de la

75 lliures anuals que donava el Marquès de Llupià i

europea de mitjan del segle XVIII va ser decisiva per

villa de Villanueva y Geltrú desde su fundación a nuestros

d’Alfarràs. Tornen a ser protagonistes tres personatges

al desenvolupament del neoclassicisme. La burgesia i

días, de Josep Antoni Garí, es relacionen una sèrie de

involucrats en la construcció d’una obra rellevat: el

l’aristocràcia van ser els primers en renunciar al llenguatge

personatges involucrats en el mateix projecte: aixecar la

propietari Llorenç de Cabanyes, el marquès de Llupià i

barroc en el disseny de les seves residències, buscant

nova església de Sant Antoni Abat.

d’Alfarràs i un arquitecte.

un altre llenguatge més sobri i discret sense perdre

CORRENT ESTILÍSTIC influència

d’Andrea

Palladio

en

l’arquitectura

La Vil.la Pisani de Palladio

( 49 )


solemnitat. Aquest nou estil que es reclamava, el van

el 1570 el seu tractat Els quatre llibres de l’arquitectura a

habitatges de l’època romana i, si és cert que s’hi reconeix

trobar en l’arquitectura de Palladio, en els seus volums

Venècia, profusament il·lustrat amb alçats, seccions

la imatge de les nostres masies més tradicionals, encara

cúbics i purs, en les seves proporcions estudiades, en la

d’edificis i detalls d’elements arquitectònics, fet que va

s’identifica més amb la masia d’en Cabanyes, que va ser

simetria estricta i l’austeritat dels elements arquitectònics

afavorir molt la seva difusió. La rúbrica de l’arquitecte era

projectada expressament seguint els models clàssics.

i decoratius.

la utilització del frontó clàssic recolzat per columnes a

La masia s’ha caracteritzat sempre per la seva austeritat en

En el camp anglès, durant el segle XVIII, es construïren

partir d’una planta de l’edifici absolutament simètrica.

l’ornamentació, però a mesura que s’anava consolidant,

moltes residències seguint el model de les vil·les pal·ladianes amb els seus frontons i pòrtics, i més tard,

s’introduïen elements arquitectònics que l’enriquien. El PERVIVÈNCIES DE LA MASIA TRADICIONAL

s’edificaren sota aquesta influència arquitectònica a les

( 50 )

tractament de la pedra en els portals i finestres es fa més complex; la incorporació de les galeries, creant una doble

colònies de l’Amèrica del Nord. A Catalunya, en canvi, la

L’estudi històric dels orígens de la masia porta a cercar

façana i un espai cobert híbrid entre l’interior i l’exterior;

influència de Palladio va ser molt escassa, però la masia

models molt allunyats en el temps, com pot ser a l’Imperi

l’afegit de cossos volats que permeten la construcció dels

d’en Cabanyes va recollir aquest influx en el disseny

romà. Aprofitant els períodes de pau, les famílies que

balcons; els rellotges de sol esgrafiats a la façana orientada

simètric de la planta, les proporcions clàssiques, el

disposaven de recursos i que, fins llavors, residien a les

a migdia, etc., són els pocs elements ornamentals que es

volum cúbic i l’austeritat dels elements arquitectònics i

grans ciutats, decidiren desplaçar-se al camp. Aquelles

van incorporant al llarg del temps sense que afectin la

de l’ornamentació.

finques agrícoles s’anomenaven VILLAE, incloent en

tipologia essencial.

Al llibre Vidas construidas, biografías de arquitectos

aquest concepte el terreny i les edificacions que contenia.

Malgrat el llenguatge classicista i l’elegant decoració

d’Anatxu Zabalbeascoa i Javier Rodríguez Marcos, es

En els segles XIV i XV, la tipologia de masia més comuna

interior de la masia d’en Cabanyes, no deixa de tenir, com

parla de Palladio en aquests termes: “Quan es pensa en

tenia una estructura de dues crugies paral·leles a la façana

les masies tradicionals i, com les vil·les pal·ladianes,

Palladio no es pensa en un arquitecte, sinó en l’arquitecte.

principal i coberta a dues aigües, però a final del segle XVI

totes les dependències pròpies d’un habitatge rural

No es pensa en el millor ni en el més original, sinó en algú

i durant el segle XVII, la masia, amb la voluntat de guanyar

destinat a l’explotació agrícola. L’estable, el celler, el

que va elaborar una teoria i la deixà escrita en un tractat....

espaiositat, es construeix amb tres crugies perpendiculars

cancell i l’espai d’entrada, la cuina, el rebost, el menjador,

ni escultor com Brunelleschi o Miquel Àngel, ni pintor com

a la façana principal, sovint amb el cos central més ample

la sala, els dormitoris i les golfes són les peces comunes

Rafael o Vasari, Palladio no entretenia la menor de les seves

que els laterals. Aquesta disposició estructural crea una

a la majoria de les edificacions construïdes al camp que

energies de l’obstinació de pensar, projectar i erigir una obra

tipologia edificatòria que es mantindrà inalterable durant

també trobem a la masia d’en Cabanyes. L’extensa galeria

que no és la d’un humanista ni la d’un artista en general,

els segles successius.

d’arcades perimetral, la sala de música, la biblioteca, i

sinó, en particular, la d’un arquitecte, res més”.

A la Vil·la romana de Centcelles, en el municipi de

el baluard, però, singularitzen de forma molt especial la

Andrea Palladio (Pàdua, 1508 - Maser, 1580) va publicar

Constantí, s’han trobat mosaics on es representen

masia d’en Cabanyes.

Gràfic de Centcelles

( 51 )


RESTAURACIÓ DE LA MASIA

supeditant l’efectivitat del seu pagament a la justificació, mitjançant certificació d’obra realitzada, per un import

( 52 )

L’any 1975, Joaquim de Cabanyes Ricart, en representació

del doble, com a mínim, de la totalitat de la subvenció

dels seus germans, donà l’edifici de la masia, i tots

atorgada. La segona fase del projecte de rehabilitació de

els objectes artístics que contenia, a l’Ajuntament de

la masia pujà un muntant de 26.523.006 Pta.

Vilanova i la Geltrú, mentre que aquest, es comprometia

L’any 1984, es donen per acabades les obres de

a conservar-lo, adequar-lo com a equipament cultural i a

rehabilitació, les quals, segons informe de l’arquitecte

adquirir la finca que l’envoltava.

municipal, ascendeixen a un cost total de 55.744.568 PTA

En un informe signat per l’arquitecte municipal Josep

(335.031,60 euros) en les quals s’inclouen el mobiliari

Pericas Soler, a final de 1979, expressava la seva

per adaptar-lo a equipament per a usos culturals,

preocupació pel deteriorament de la coberta a causa de

l’arranjament de l’entorn i la senyalització exterior, la

l’existència de goteres que, de no intervenir amb una

reconstrucció de l’escala d’accés i el portal exterior

certa urgència, podien provocar una situació de ruïna.

d’entrada, el tractament del paviment de sauló, la

Les obres de rehabilitació de la masia per transformar-

jardineria i els subministraments dels serveis.

( 53 )

la en Equipament Cultural es començaren l’any 1982 i s’acabaren l’any 1984. L’Ajuntament, ja com a propietari, va decidir, com a mesura cautelar, arranjar la coberta per tal d’evitar l’esfondrament. Més tard, a començament de 1982, la Comissió municipal acordà encarregar el projecte de restauració de l’edifici de la masia als arquitectes Francesc Fernández Eduardo i Moisés Gallego Olmos. Per altra banda, la Diputació de Barcelona va decidir atorgar una subvenció de 7.500.000 PTA, a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, per atendre la realització de les obres de la 1a Fase del Projecte de Reforma i Consolidació de la masia d’en Cabanyes, per un pressupost de 15.000.000 PTA, La Masia d’en Cabanyes en procés de restauració