CERDÀ I LA BARCELONA DEL FUTUR. REALITAT VERSUS PROJECTE
CERDÀ
I LA BARCELONA DEL FUTUR REALITAT VERSUS PROJECTE
11336CUBIERTA+SOLAPAS.indd 1
14/10/09 16:48
11336-0-ANY CERDA.indd 1
08/10/09 15:14
11336-0-ANY CERDA.indd 2
08/10/09 15:10
CERDÀ I LA BARCELONA DEL FUTUR. REALITAT VERSUS PROJECTE
11336-0-ANY CERDA.indd 3
08/10/09 15:10
11336-0-ANY CERDA.indd 4
08/10/09 15:10
11336-0-ANY CERDA.indd 5
08/10/09 15:10
CONSORCI DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA
EXPOSICIÓ
PRESIDENT
Jordi Hereu i Boher
és una producció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que es presenta entre el 20 d’octubre del 2009 i el 28 de febrer del 2010 en el marc de l’Any Cerdà, promogut per l’Ajuntament de Barcelona.
DIRECTOR GENERAL
COMISSARIAT
Josep Ramoneda
Joan Busquets Miquel Corominas
Antoni Fogué Moya VICEPRESIDENT
CERDÀ I LA BARCELONA DEL FUTUR. REALITAT VERSUS PROJECTE
VOCALS
Diputació de Barcelona Màrius Garcia Andrade José Manuel González Labrador Immaculada Moraleda Pérez Joan Puigdollers i Fargas Manel Royes i Vila Mario Sanz Sanz Josep Altayó Morral Emiliano Jiménez de León Esteve León i Aguilera Antoni Montseny i Domènech Marc Sanglas i Alcantarilla Avel·lí Serrano Moreno Ajuntament de Barcelona Carles Martí i Jufresa Itziar González i Virós Jaume Ciurana i Llevadot Jordi Martí i Grau Fernando Sans Rivière Interventora general de la Diputació de Barcelona Maria Teresa Raurich Montasell Interventora delegada del CCCB Lina González Pérez Secretària general de la Diputació de Barcelona Petra Mahíllo García Secretària delegada del CCCB Laura Esquerda i Fontanills
11336-0-ANY CERDA.indd 6
COL·LABORADORS CIENTÍFICS
Departament d’Urbanisme de la UPC i LUB Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Miquel Corominas, Antonio Font, Josep Parcerisa, Maria Rubert de Ventós, Manuel de Solà-Morales, José Luis Gómez Ordóñez, Joaquim Sabaté, Jordi Franquesa, Àngel Martín, Francesc Peremiquel, Isabel Castiñeira, Julián Galindo, Eulàlia Gómez Escoda Graduate School of Design, Universitat de Harvard Joan Busquets, Felipe Correa, Shelagh McCartney, Ian Klein Ajuntament de Barcelona Ramón García-Bragado Acín (quart tinent d’alcalde) Oriol Clos (arquitecte en cap), Ariadna Miquel, Jose A. Tajadura (Urbanisme), Manuel Valdés, Albert Benito (Infraestructures), Angel López, Carles Lopez, Carles Romero (Mobilitat), Jordi Rogent (Patrimoni), Carmen Marzo (ProEixample), Aurora López (22@BCN) Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona Salvador Rueda (director), Berta Cormenzana, Albert Punsola, David Andrés, Cristina Cosma, Cynthia Echave, Adrià Ortiz Centre de Política de Sòl i Valoracions (UPC) Pilar García Almirall, Montserrat Moix
08/10/09 15:10
AUDIOVISUAL “LA BARCELONA DEL FUTUR”
CATÀLEG DIRECCIÓ
L’EIXAMPLE SUBTERRANI
Propostes alternatives suggerides per: -l’equip de la Càtedra Urbanística (ETSAV-UPC), Antonio Font -Josep Parcerisa i Maria Rubert de Ventós (ETSAB). Realització: Mariona Omedes amb la col·laboració de Carles Mora Aplicació interactiu: Curry Sauce
Joan Fontcuberta amb la col·laboració de Carles Fargas i Arian Botey (Vídeo Estudi)
EDICIÓ DE LA RESTA D’AUDIOVISUALS
Yvonne Trigueros Blanco
AUDIOVISUAL “PATIS DE MANÇANA”
Juan Carlos Rodríguez, Departament d’Audiovisuals i Multimèdia del CCCB
TRADUCCIONS
MAQUETA DEL SUBSÒL
Judit Díaz, Nick Tomey, Dolors Udina, Mercè Vàzquez
EQUIP D’ELABORACIÓ
Joel Bages, Francesc Baqué, Cristina Domènech, Raquel Font, Eulàlia Gómez, Montserrat Moix, Albert Moreno, Joan Moreno, Álvaro Palomar, Berta Romeo, Helena Sanz, Mª. Teresa del Valle, Laia Vilaubí i Rosina Vinyes
La Chula Productions, SL- Benet Román L’EIXAMPLE, ESCENARI DE COMPLEXÍTAT URBANA
Joan Busquets Miquel Corominas COORDINACIÓ
Marina Palà, Rosa Puig, Judith Rovira DISSENY GRÀFIC
Naxo Farreras FOTOGRAFIES
CORRECCIÓ
Agència d’Ecologia Urbana - Salvador Rueda (director), Berta Cormenzana, Albert Punsola
Apartats 2 i 7: BAU S.L. i Dorota Boisot Apartat 3: CCRS Arquitectes
Pepita Galbany, Mercè Vàzquez
BUIT, BALMAT
RETOCS FOTOGRÀFICS
EDICIÓ
Ignasi López i Joan Borràs
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona
Maria Rubert de Ventós
COORDINACIÓ DE L’EXPOSICIÓ BARCELONA EN LA GALERIA DE LES CIUTATS EN XARXA
Servei d’Exposicions del CCCB
Joan Busquets, Martin Bucksbaum professor GSD, Universitat de Harvard Disseny: Ian Klein (direcció) Producció: Yonatan Cohen, Mauricio Quirós, José Vargas Recerca: Shelagh McCartney (direcció), Lorena Bello Gómez, Loreta Castro Reguera Mancera, Yonatan Cohen, Anna Font Vacas, Ian Klein, Patricia Martín del Guayo, John Pawlak, Marc Puig Mengual Col·laboradors: Shabbar Sagarwala, Jie Feng, Chih Jou Lee, Danielle Choi, Noel Moreno, María Arquero de Alarcón, Cheng-yang Lee, Dongwo Yim, Seetha Raghupathy, Darwin J. Marrero-Carrer, Jie Feng, Chih Jou Lee, Yoon Joo, Julia Kim, Chih Jou Lee, Juan Pablo Malo, Sisi Sun, Feng Yue, Hyong Kyun Rah, Yoon Joo Lee, Dae Hee Kim, Eric Mcafee
DISSENY DEL MUNTATGE DE L’EXPOSICIÓ
PREIMPRESSIÓ
Sara Bartumeus i Anna Renau
Scan 4
AUDIOVISUAL “CIUTATS EN XARXA”
Dani Navarro
Las Montañas Nevadas de Canadá, SL - Nicolás Méndez
I la col·laboració del Servei de Difusió i Recursos Externs, dels Serveis Administratius i Generals i del Centre de Documentació i Debat del CCCB.
Una producció de:
11336-0-ANY CERDA.indd 7
DISSENY GRÀFIC DE L’EXPOSICIÓ
Lamosca
IMPRESSIÓ
Gráficas Varona
MUNTATGE DE L’EXPOSICIÓ
Croquis, disseny, muntatges i realitzacions, S.A. IL·LUMINACIÓ I COORDINACIÓ DEL MUNTATGE
Unitat de Producció i Muntatges del CCCB MUNTATGE D’INSTAL·LACIONS AUDIOVISUALS
© Diputació de Barcelona, 2009 © Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2009 Montalegre, 5 08001 Barcelona www.cccb.org © dels autors dels articles i les imatges
Departament d’Audiovisuals i Multimèdia del CCCB REGISTRE I INSTAL·LACIÓ DE LES PECES ORIGINALS
Unitat de Registre i Conservació del CCCB GRAFISME DE LA DIFUSIÓ
ISBN: 978-84-9803-354-0 D.L.: S-1.332-2009 Reservats tots els drets d’aquesta edició.
Amb la col·laboració de: Obra Social Caixa Sabadell
El CCCB és un consorci de:
13/10/09 10:21
Davant de figures riques i polièdriques com la d’Ildefons Cerdà, la nostra obligació és saber veure més enllà de les tradicions rebudes, ser capaços d’entendre la seva aportació en totes les seves dimensions, sense limitar-nos a les més evidents i conegudes. Sens dubte, el fet d’haver declarat el 2009 com a Any Cerdà ens ofereix l’oportunitat idònia per a fer aquest exercici de reflexió i de valoració d’un home fonamental per al desenvolupament del nostre país en el darrer segle i mig. Així ho ha entès el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), sempre atent a les palpitacions de l’actualitat urbana. Enginyer de camins de formació, la figura de Cerdà va força més enllà d’aquesta capacitació professional, que va exercir, d’altra banda, amb gran competència. Cerdà apareix sobretot com un urbanista, quan ser-ho era una rigorosa novetat, i com un servidor públic compromès des de diverses instàncies i institucions –entre les quals hi ha la Diputació, la qual va presidir– amb la modernització d’un país que maldava per sortir d’un endarreriment secular. Per això, pensar en l’obra de Cerdà ara, cent cinquanta anys després de la seva aportació més famosa –el dibuix de l’Eixample barceloní–, representa precisament subratllar i destacar el conjunt d’una excepcional aportació al progrés i al desenvolupament de la ciutat de Barcelona i del territori metropolità. Aquesta exposició ha copsat amb encert la complexitat i les dificultats de la visió de Barcelona que va tenir Cerdà. Perquè és indubtable que, en parlar de la seva figura, ens hem de referir a la clarividència d’un home que va entendre, que va preveure com evolucionaria el territori de la província de Barcelona a cavall dels avenços econòmics, industrials i socials que s’anaven succeint durant el segle XIX. Per això, resulta ben pertinent analitzar, tal com proposa el CCCB, la modernitat de les solucions que va imaginar i promoure Cerdà, i les dificultats que es van plantejar, de vegades a molt llarg termini, per a portar-les a terme. La realitat de la Barcelona projectada per Cerdà, tan present en la fisonomia actual de la ciutat, i les limitacions i impediments que va trobar la seva visió constitueixen sens dubte elements d’anàlisi i de debat molt valuosos per a totes les persones interessades en el progrés i el desenvolupament de la Gran Barcelona del segle XXI. ANTONI FOGUÉ President de la Diputació de Barcelona i del Consorci del CCCB
11336-0-ANY CERDA.indd 8
08/10/09 15:10
L’exposició “Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte” és una de les actuacions més destacades de l’Any Cerdà per un doble motiu: perquè ens permet connectar el passat i el futur de la nostra ciutat i perquè el format de l’exposició és ideal per a acostar la figura d’Ildefons Cerdà a la ciutadania. Entorn de tres grans eixos temàtics, la mostra ens ajuda a aprofundir en el coneixement del Pla Cerdà, sense el qual no podem entendre la Barcelona d’avui, i alhora ens permet treure’n elements valuosos i plenament vigents amb vista a construir aquesta gran ciutat de ciutats que és la Barcelona metropolitana. Així com al segle XIX va ser necessari enderrocar les muralles que encotillaven Barcelona per a eixamplar i modernitzar la ciutat, ara cal anar més enllà i assumir la major part dels reptes de la societat actual des d’una perspectiva metropolitana. I en aquest nou enfocament, molts dels plantejaments que emprà Cerdà en el seu projecte ens serveixen encara, perquè tenen un denominador comú que compartim: el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania. Barcelona afronta el seu futur amb tota la força, confiança i creativitat. I Cerdà ens continua servint de model perquè la ciutat segueix inspirant-se en la capacitat transformadora, l’esperit innovador, l’inconformisme i la gosadia que el van caracteritzar. JORDI HEREU Alcalde de Barcelona
11336-0-ANY CERDA.indd 9
08/10/09 15:10
UNA IDEA IMPONENT Ho deia Joan Busquets, comissari d’aquesta exposició, la idea d’Ildefons Cerdà –l’Eixample barceloní– és tan potent que s’ha imposat sense tenir ni la protecció d’un monarca absolut ni l’ajut d’un poder polític fort que ordenés la seva construcció. Aquest és un misteri –del qual la intel·ligència i la tenacitat de Cerdà expliquen molt– que sorprèn sempre als estudiosos estrangers. En poc més de quaranta anys, l’Eixample estava construït sobre la immensa plana buida que separava Barcelona dels pobles del seu voltant. I durant cent cinquanta anys el model de Cerdà ha determinat la morfologia de Barcelona. I la seguirà determinant. Tot això en un país que no tenia ni un poder d’Estat propi ni tan sols una gran fortalesa municipal. La idea de malla és una idea antiga, vinculada a les ciutats des dels més llunyans orígens històrics, però la interpretació que en fa Cerdà té una dimensió de racionalitat moderna –des de les estrictes amplades dels carrers fins a la riquesa dels espais interiors– la qual, al mateix temps, s’integra perfectament en la mentalitat dels habitants d’aquest territori. Hi ha una barreja d’ordre, de discreció, d’homogeneïtat que deixa fluir subtils diferències, que té la virtut de generar empatia amb la burgesia catalana emergent d’aquell moment. L’Eixample, com a manera d’ordenar el dedins i el defora, sintonitza molt bé amb el que serà l’individualisme modern. Al mateix temps, té una gran capacitat de contaminació. La Diagonal i la Gran Via són dues línies que marquen simplement la possible extensió del model més enllà de Barcelona. Sense dir-ho, només insinuant-ho, però sense cap ambigüitat. I molts dels camins d’expansió de Barcelona –des del 22@ fins a la Vila Olímpica– són relectures més o menys encertades de l’Eixample. Esbrinar els secrets d’aquesta idea imponent, veure els processos de la seva concreció i de la seva propagació és un dels objectius d’aquesta exposició. Que per sobre de tot vol explicar que la idea era tan potent que la mateixa vida dels ciutadans sobre aquell espai no ha fet sinó millorar-la. És el destí de les idees poderoses el que les distingeix de les simples ocurrències o de les intuïcions brillants: no s’espatllen per l’ús que en fa la vida sinó que llueixen, la vida els va fent emergir tota la seva capacitat generativa.
11336-0-ANY CERDA.indd 10
08/10/09 15:10
La forma de la ciutat és la matriu amb la qual, a la vegada, la ciutat s’identifica i la reconeix com a motor del seu creixement. A Barcelona aquesta matriu és l’Eixample. Un exemple de ciutat densa i ordenada, d’equilibri entre vida privada i activitat comercial, el nombre de persones que viuen i que treballen a l’Eixample és molt similar. Aquesta exposició també vol mirar cap al futur. Especialment en un sentit: interpretar les línies força de la idea de Cerdà, de manera que ens siguin instruments útils amb vista als nous canvis que haurà d’afrontar la ciutat. Cerdà, considerat fundador de l’urbanisme modern, és una de les figures cabdals que Catalunya ha donat al món. Durant molt temps ha estat un personatge de qui es parlava poc, desconegut i maltractat pel seu país. L’Eixample, la seva gran obra, treballava per ell. I ara, cent cinquanta anys després de l’aprovació del Pla Cerdà, l’Eixample continua essent el testimoni viu de la capacitat d’idear i de promoure el seu autor. Aquesta exposició és un reconeixement al llegat més gran que ningú ha deixat sobre aquesta ciutat. Tan gran, que és l’ànima mateix de Barcelona.
JOSEP RAMONEDA Director del CCCB
11336-0-ANY CERDA.indd 11
08/10/09 15:10
014
UN PROJECTE INNOVADOR CONVERTIT EN UNA GRAN REALITAT URBANA JOAN BUSQUETS
1 2 3
015 018
1. UN PROJECTE VALUÓS I INNOVADOR
032
L’EIXAMPLE: UN MOSAIC
2. DISCUSSIONS RELLEVANTS DE L’EVOLUCIÓ DEL PROJECTE CERDÀ
MIQUEL COROMINAS I JOAN MORENO
040
EL TRAÇAT DE L’ESPAI PÚBLIC JOAN BUSQUETS I EULÀLIA GÓMEZ amb la col·laboració d’Albert Moreno, Raquel Font i Álvaro Palomar
040 046 052 060 069 072
1. LA FORMA DEL TRAÇAT
074
LES CASES A L’EIXAMPLE
074 078
2. DIVERSITAT TIPOLÒGICA. FRANCESC PEREMIQUEL, ISABEL CASTIÑEIRA,
087
3. L’ORDENANÇA COM A INSTRUMENT DE REGULACIÓ. MIQUEL COROMINAS,
098
4. LA MANÇANA. MIQUEL COROMINAS, BERTA ROMEO I HELENA SANZ
100
PLANS I PROJECTES PER AL DESPLEGAMENT DE L’EIXAMPLE
2. ELS ORDRES DEL TRAÇAT 3. L’ÚS SUPERFICIAL DELS CARRERS 4. EL SUBSÒL COM A ESPAI DE LA RACIONALITAT 5. L’ESTRUCTURA FUNCIONAL DELS ESPAIS PÚBLICS 6. LES JERARQUIES DELS CARRERS: MODELS D’ESTRUCTURA
1. LA BASE MORFOLÒGICA DE LES MANÇANES. MIQUEL COROMINAS I JOEL BAGES Mª TERESA DEL VALLE I LAIA VILAUBI JOAQUIM SABATÉ I JOEL BAGES
4 5
ANGEL MARTÍN I ROSINA VINYES
108
ELS NOUS EIXAMPLES
108 110
1. LA REHABILITACIÓ DE L’EIXAMPLE. MIQUEL COROMINAS I JORDI ROGENT
120
3. LA TRANSFORMACIÓ DE BUITS EXPECTANTS I LA CONSTRUCCIÓ
2. LA RECUPERACIÓ DELS PATIS DE MANÇANA. ESPAIS LLIURES RETROBATS. JORDI FRANQUESA DEL FRONT MARÍTIM: REINTERPRETANT EL PROJECTE CERDÀ. JULIÁN GALINDO I HELENA SANZ
11336-0-ANY CERDA.indd 12
08/10/09 15:10
6 7 8
126
L’EIXAMPLE I LA SEVA COMPLEXITAT FUNCIONAL
126 130
2. DIVERSITAT D’USOS. SALVADOR RUEDA I BERTA CORMENZANA
134
BARCELONA EN LA GALERIA DE CIUTATS EN XARXA
1. LES DADES DE L’EIXAMPLE. MIQUEL COROMINAS I PILAR GARCÍA ALMIRALL
JOAN BUSQUETS, IAN KLEIN, YONATAN COHEN, MAURICIO QUIRÓS I JOSÉ VARGAS
168
L’EIXAMPLE DE BARCELONA I EL FUTUR
168 170 174
2. LA IDEA METROPOLITANA DES DE CERDÀ. ÁNGEL MARTÍN
179
4. BARCELONA CENT. PUNTS, LÍNIES I PLANS DE FUTUR.
1. L’EIXAMPLE I L’ÀREA METROPOLITANA. JOAN BUSQUETS 3. CAP A UNA REORDENACIÓ URBANÍSTICA DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. ANTONIO FONT JOSEP PARCERISA I MARIA RUBERT DE VENTÓS
9
182
L’EIXAMPLE AVUI CRISTINA DOMÈNECH I JOEL BAGES
184
CRONOLOGIA DE L’EIXAMPLE PER DÈCADES MIQUEL COROMINAS
190
BIBLIOGRAFIA
193
INTERPRETACIONS DE L’EIXAMPLE
194
L’EIXAMPLE SUBTERRANI. JOAN FONTCUBERTA amb la col·laboració de Carles Fargas i Arian Botey (Vídeo Estudi)
11336-0-ANY CERDA.indd 13
198
BUIT, BALMAT. MARIA RUBERT DE VENTÓS
200
CERDÀ Y LA BARCELONA DEL FUTURO. REALIDAD VERSUS PROYECTO
228
CERDÀ AND THE BARCELONA OF THE FUTURE. REALITY VERSUS DESIGN
08/10/09 15:10
UN PROJECTE INNOVADOR CONVERTIT EN UNA GRAN REALITAT URBANA
Cent cinquanta anys després. La celebració de l’Any Cerdà farà justícia al reconeixement d’un dels projectes seminals de la urbanística moderna i haurà de permetre de ser més ben entès per part dels seus residents i visitants. Cal recordar que Ildefons Cerdà desenvolupa la seva feina a mitjan segle XIX i que dedica més de vint anys a preparar les idees del projecte i a fer possible la seva posada en pràctica. La seva aportació té moltes dimensions i són objecte d’estudi en les darreres dècades, però estem convençuts que es tracta d’una figura fonamental de la urbanística europea. La seva tasca havia esta infravalorada per les dificultats que hi hagué en la gestació del projecte, també potser per la polèmica entre desplegament i adaptació del projecte, però són qüestions pròpies d’operacions d’aquesta envergadura. Hi ha alguns projectes coetanis a Europa com el de Haussmann a París, els quals també tenen una gran importància, però els objectius –la reforma del centre– i el marc d’aplicació –poder centralitzat– són completament diferents. Així mateix, els llibres d’història urbana, fins fa poc, ignoraven o tenien escasses referències del Projecte Cerdà i convé aconseguir la correcta valoració d’aquesta experiència en el context europeu. L’exposició proposa una immersió en la realitat actual per tal de descobrir i interpretar unes determinades formes d’organització urbana que han produït una ciutat sòlida i adaptable i que també han creat una forma d’urbanitat molt valorada. Té com a objectiu interpretar el Projecte Cerdà i les seves idees inicials per a descobrir-ne els valors urbanístics i socials, i explicar-ne el sentit més general, com un sector de la ciutat en constant evolució. Hom creu sobretot que la realitat de l’Eixample arriba a ser millor que el projecte inicial i, encara que sembli un contrasentit, aquesta és la prova de foc dels projectes urbanístics contemporanis. En definitiva, podríem dir que el procés de desenvolupament de l’Eixample explica avui la constitució de les bases de la Barcelona moderna.
Ildefons Cerdà, Projecte de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona, 1859 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona-Institut Municipal d’Història 14
11336-0-ANY CERDA.indd 14
08/10/09 15:10
1. UN PROJECTE VALUÓS I INNOVADOR Hi ha una àmplia bibliografia sobre els treballs de Cerdà, la qual queda recollida en part al final de l’article. En aquest capítol se’n vol fer una interpretació sintètica que ens permeti avançar en la relació entre “projecte i realitat”. Hem d’entendre que Cerdà va proposar una re-fundació de Barcelona, ja sigui per la naturalesa de la proposta com per l’escala que té. Ara bé, sens dubte ens sembla important destacar que és un del primers projectes de ciutat que utilitza instruments urbanístics moderns, en el sentit de tenir en compte una profunda interpretació de la realitat existent i de l’estudi d’altres ciutats, en paral·lel a les tasques de definició del nou projecte per a Barcelona. Per a explicar les idees bàsiques d’aquest projecte innovador podríem destacar quatre punts:
Ildefons Cerdà, portada de llibre Teoría de la construcción de las ciudades, 1859 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona-Fons Cerdà
1. Formalització d’una “teoria de la urbanització” com a aportació original de Cerdà. Parteix de la idea que, per a fer treballs en la ciutat, cal una formulació teòrica prèvia a fi de garantir que el projecte es trobarà emmarcat adequadament i podrà donar resposta a les qüestions imprescindibles de la realitat on s’aplica, evitant així –com escriu ell mateix– la resolució casual i oportunista que s’acostumava a fer dels projectes per a la ciutat. En aquest bloc hauríem d’incloure tant els estudis estadístics i les memòries com els seus treballs més teòrics: Teoría de la construcción de las ciudades, de 1859, i Teoría general de la urbanización, de 1867. Amb aquestes orientacions metodològiques Cerdà desenvolupa tres components principals: La voluntat higienista, basada en la crítica de la situació urbana del moment. Prepara l’obra Monografía estadística de la clase obrera, que acompanya la memòria de l’avantprojecte, en la qual reflecteix a partir dels estudis de Laureà Figuerola les condicions de vida dels habitants de la ciutat emmurallada. Les dramàtiques conclusions de la monografia expliquen amb claredat com es troben concentrades les indústries i la població obrera en condicions sanitàries molt precàries i es podrà entendre la seva proposta per a una ciutat “nova i gran” on la industrialització es pugui desenvolupar sense patir aquestes dificultats. També en la memòria s’estén en l’anàlisi geogràfica de la ciutat, el seu clima, etc. En definitiva, som davant un rigorós estudi d’anàlisi urbanística que ajudarà a donar força i sentit a les propostes del projecte. Alhora prepara un atles en la Teoría de la construcción de las ciudades, un estudi comparatiu d’altres ciutats del món que li permetrà comprendre quins són els mecanismes ja emprats per a resoldre aquestes qüestions: Boston, Torí, Sant Petersburg, Buenos Aires, entre altres, formen part dels seus estudis i dels quadres comparatius. Aquesta preocupació per l’estudi empíric d’altres realitats el porta a acumular un sens
15
11336-0-ANY CERDA.indd 15
08/10/09 15:10
fi de dades que aniran trobant lloc en les diferents parts del treball. Aquesta preocupació per l’acumulació de dades i experiències diverses és una dimensió metodològica que el mateix Cerdà explica perquè “és necessari estimular contínuament la capacitat racional amb dades empíriques per a obligar l’urbanista a mantenir una estreta relació amb la realitat”. Un segon component rellevant en el projecte va ser la circulació, és a dir, el moviment de mercaderies i de persones dins el projecte. Sens dubte el seu coneixement del ferrocarril com a gran invent tecnològic del període li fa buscar la seva bona inserció en la ciutat. També la seva admiració vers aquestes noves formes de mobilitat el porten fins i tot a pensar que un dia “aquestes màquines de foc” podran tenir una utilització massiva, com un avenç del que dècades després serà l’automòbil. La generositat de les dimensions dels carrers i avingudes s’explica per a donar resposta als fluxos potents i variats. La importància de les cruïlles i el els xamfrans –com uns octògons virtuals de 20 m– que faran possible el canvi de direcció dels
diferents fluxos. La dimensió reservada a la mobilitat pesada i a la dels vianants es reparteix en dues meitats equivalents. La tercera idea és la de la ciutat nova, és a dir, una ciutat higiènica i funcional proposada tant per l’extensió sobre el territori com per la reforma de la ciutat existent. El coneixement detallat de territori li venia de la tasca d’haver realitzat el plànol topogràfic per a poder fer el projecte d’extensió de Barcelona, l’execució del qual era molt precisa: amb el detall de l’escala 1 a 1.250, incloent-hi corbes topogràfiques, camins, rieres, etc. I el va executar amb el seu equip l’any 1855. L’amplitud de l’extensió del projecte és una dada important per a entendre la seva voluntat de poder encabir totes les formes d’activitat i assentaments dins una trama homogènia i igualitària.
2. El plànol del projecte preveu la totalitat del sòl del pla de Barcelona incorporant-hi els municipis limítrofs sobre els quals Barcelona no tenia cap jurisdicció, però que a parer de Cerdà calia ordenar com a parts del conjunt. Hom pensa ja en la idea metropolitana continguda en el seu projecte per a entendre que certs fets urbanístics van més enllà dels límits administratius i, per tant, han de ser tractats en el seu conjunt. L’espai fora de les muralles era buit, donada la restricció militar en el sector. Cal recordar que Barcelona era una ciutat sota control militar: no es podia edificar res en un espai concèntric d’1,25 km, que era la distància de tir dels canons. Aquest fet havia establert unes discontinuïtats en l’expansió de Barcelona des del segle XVIII. En qualsevol cas, aquesta forta limitació al creixement continu li va donar al final una gran oportunitat de plantejar una “ciutat nova” al costat de la ciutat històrica. Les propostes de Cerdà consistiran en uns sistemes de traçats que se superposen i donen diferents nivells de servei: El traçat base format per carrers de 20 m d’amplada situats en eixos cada 113 m. Les seves directrius són les dominants en el pla i repeteixen l’orientació romana.
Ildefons Cerdà, estudi dels sistemes de traçat, Teoría de la viabilidad urbana, 1861
El traçat regional o metropolità format per avingudes amples de 50 m, que configuren les directrius fonamentals del projecte: la Gran Via, situada tangent per damunt de Montjuïc; la Diagonal, obrint la connexió entre la vall del Llobregat i la desembocadura del Besòs, la Meridiana i el Paral·lel trobant-se en el port i reconeixent la posició geogràfica de la ciutat en el món. Segurament ens expliquen la voluntat de Cerdà d’inscriure el seu projecte a diferents escales i concebre la ciutat a escala global, però integrant les diferents lectures funcionals.
16
11336-0-ANY CERDA.indd 16
08/10/09 15:10
Com a contraposició a les “vies” –carrers i avingudes– d’implantació més isòtropa, el projecte també incorpora les propostes ferroviàries que tenen unes formes de traçat específic donada les seves característiques tecnològiques.
3. En l’aprovació de 1860 Cerdà introdueix unes ordenances constructives per a donar forma a l’edificació com a matèria independent de les ordenances de policia urbana que eren les que tradicionalment havien constituït un corpus jurídic únic. La seva proposta passava per edificar només la meitat de cada parcel·la per a donar compliment a les seves preocupacions de millorar les condicions higièniques de la ciutat. Aquestes propostes no acaben de ser acceptades i s’aplicaran les ordenances vigents l’any 1857, que després s’aniran modificant.
4. El pensament econòmic per a definir el desplegament del seu projecte seguint la preocupació de Cerdà per la viabilitat del seu projecte. Destaca la imposició de la contribució dels propietaris en la tasca urbanitzadora. És una proposta que avui ens sembla evident, però era altament socialitzadora en la realitat del segle XIX tant a Barcelona com a París. La segona qüestió fa referència a la voluntat d’escometre la reforma de Ciutat Vella vinculant-la a la dinàmica de beneficis de l’Eixample de la ciutat. Aquesta part del projecte serà retirada de l’aprovació del projecte i Barcelona haurà d’esperar molt de temps per a portar a terme aquesta profunda i necessitada reforma. El desplegament de l’Eixample demana un estudi propi per a valorar la implicació personal de Cerdà, però també el seu compromís en gairebé dues dècades per fer que les seves propostes poguessin ser ajustades i portades a la realitat. Probablement aquest esforç tan singular va ajudar a donar suport al projecte davant les incomprensions i els malentesos tantes vegades malintencionats. Queda pendent aquesta recerca que ens ajudarà a comprendre noves dimensions de la seva tasca teòrica, professional i gestora.
Eixample: projecte i realitat
17
11336-0-ANY CERDA.indd 17
08/10/09 15:11