ó
BENVINGUTS
Abans d’entrar, atureu-vos una estona al jardí. Estem de sort, avui fa bon dia i podem seure al terra i contemplar un instant aquest indret tan especial: El jardí dels cinc arbres. Aquest són els colors de la seva infància; aquí és on en Salvador, un nen belluguet i entremaliat, passava les tardes jugant amb els seus germans. És darrera la palmera o potser al fons de l’eixida on s’amagava?
Benvinguts, benvingudes al jardí de la casa de la família Espriu a Arenys de Mar. El jardí dels cinc arbres.
OBSERVEU Des d’on us sembla que s’ha pres aquesta fotografia, de dins o fora de la casa? Penseu que en Salvador Espriu quan escrivia sempre ho feia a fora el jardí? No? I doncs, quan ho feia dins de casa, què veia en mirar per la finestra, què escoltava? I els dies on el sol d’estiu enlluernava, creieu que entornava les persianes? Si mireu aquesta fotografia amb deteniment, trobareu el reflex de l’efecte que produeixen els raigs de sol en endinsar-se entre els llistons de la persiana.
Obriu els ulls i gaudiu de cada racó del jardí, aquests arbres, les seves fulles, aquestes parets, amaguen un munt de secrets que us caldrà esbrinar ben aviat.
1
PRIMERA PART
EL JARDÍ DELS CINC ARBRES
En entrar a l’exposició, cerqueu com s’ha reproduït el jardí dels cinc arbres. Anoteu aquí el nom de cada un dels cinc arbres que hi havia al jardí de la família Espriu.
Torneu si us plau a la foto del jardí de l’entrada! Podeu reconèixer a la foto algun d’aquests cinc arbres? Feu un cercle allà on trobeu algun d'aquets cinc arbres.
2
“Vaig triar les paraules més senzilles, per dir-me com passà un momentani or de sol damunt l’heura del jardí dels cinc arbres” El jardí dels cinc arbres. Mrs. Death, 1952 A què creieu que fa referència Salvador Espriu quan parla d’un momentani or de sol damunt l’heura? A quina part de la foto del jardí del cinc arbres podem trobar que la llum produeix aquest efecte sobre l’heura? Pinteu a aquesta zona l’efecte dels raigs de sol. Pàmpols. n. m. Fulla de la vinya i altres plantes que té una forma semblant a un cor i les vores dentades: al setembre, els pàmpols deixen de ser de color verd i agafen un to vermellós i groguenc.
Algú ha oblidat dos morters de marbre blanc al jardí dels cinc arbres. Els sabríeu trobar? Dibuixeu un cercle a cada un dels racons del pati on estan amagats.
Morter. n. m. Vas de pedra, metall, etc., de cavitat semiesfèrica on es trituren certes substàncies que es volen polvoritzar o reduir a pasta.
3
UN ONCLE BISBE I UN PARE NOTARI
La família Espriu-Castelló, entre Barcelona, Arenys de Mar i Viladrau
La família Espriu formava part de la burgesia progressista d’Arenys de Mar, era una família acomodada. El 1911 Francesc es va casar amb Escolàstica Castelló; van tenir cinc fills. Vivien a Barcelona i passaven l’estiu a Arenys de Mar i, més tard, a Viladrau. Què trobem a aquesta sala que ens faci veure que la família d’en Salvador Espriu era una família benestant o acomodada?
Barcelona - Arenys de Mar – Viladrau. Gran part de l’obra d’en Salvador Espriu veu del paisatge, el poble i les gents d’una d’aquestes tres localitats catalanes. Per això, juga amb el nom d’un d’aquests pobles i ens parla del mite de Sinera, de la gent de Sinera, del cementiri de Sinera... Sabeu d’on prové aquest mot que inventà Salvador Espriu?
4
UNA INFÀNCIA FELIÇ I AMENAÇADA La malaltia i la mort dels germans
Mireu com juguen feliços els germans Espriu al jardí dels cinc arbres! Escriu una llista amb totes les joguines que utilitzen:
Diuen que en Salvador Espriu era un nen “entremaliat i belluguet”. Quin dels tres germans diries que és en Salvador? A. El gran
B. El mitjà
C. El petit
A quina estació de l’any et sembla que es va enregistrar aquesta pel·lícula?
Per què creus que els tres nens porten el cap pelat?
5
SABÍEU QUE... La família Espriu va tenir cinc fills. El 1920 van agafar el xarampió i se’l van encomanar l’un a l’altre, com acostuma a passar a les famílies amb molta canalla. Tot i que no era una malaltia greu, el xarampió sovint portava complicacions. Salvador Espriu va tenir un empiema, una acumulació de pus a la pleura. El van haver d’intervenir, en una operació molt traumàtica, i va estar nou o deu mesos entre la vida i la mort. En el cas de la seva germana Maria Isabel va derivar en una malaltia incurable i la nena va morir l’1 de gener del 1924. Tenia set anys. A finals de juliol del 1926 el germà gran, Francesc, de catorze anys, va caure al port d’Arenys. Es va fer una fístula que, mal curada, va derivar en una infecció a la sang. Va morir a Arenys el 8 de setembre.
Torneu si us plau a la foto del jardí de l’entrada! Si no em puc moure, si no em relaciono amb altre quitxalla, envoltat per un món d’adults, què sento cada matí quan hem duen a la galeria de casa per ventilar la meva cambra. Què busco en mirar el jardí per la finestra?
Què trobo a faltar?
Quins hàbits o habilitats creieu que desenvolupa un nen que ha de romandre al llit durant mesos degut a una malaltia?
6
UNA PETITA PATRIA ENTRE LES VINYES I EL MAR El substrat geogràfic i humà del mite de Sinera
Fins els deu anys, Salvador Espriu passava els estius a Arenys de Mar, poble natal dels seus pares i dels seus avantpassats. A la tertúlia que el pare tenia amb el mossèn, el metge i altres amics del poble va descobrir un passat, heroic i grotesc a la vegada, sobre el qual va construir el mite de Sinera. Heroic. adj. 1. Dels herois o que té relació amb els herois . 2. Que és extraordinari i admirable, i que requereix un gran esforç i valor Grotesc. adj. Que fa riure perquè és molt estrany, ridícul o absurd.
SABÍEU QUE... Arenys de Mar va ser una de les poblacions més beneficiades pel decret del rei Carles III de l’any 1778 que permetia el lliure comerç amb Amèrica. En els darrers anys del segle XVIII Arenys comptava amb cinc mestrances, que construïen vaixells per fer la ruta d’Amèrica. El 1779, deu anys abans que a Barcelona, es va crear l’Escola de Pilots d’Arenys de Mar, que formava els pilots encarregats de comandar les naus.
En Salvador Espriu, on creus que deuria fer les seves primeres cabanes?
7
Formeu una xarxa amb les següents paraules: Rial, riera, riu, torrent, rierol, riada, solc, canyar, llit, llenyós
_
U
T
_ _ _
R _ R _ _ AA
R _ _ _ _ C
_
_ _ _
_
_
_ L __ _
_
_
R
_
_
S
_
_
_
_
_
_
R
T
La gent de Sinera. Al costat dels viatgers i dels pilots, el món de Sinera inclou també figures populars de captaires i folls, que Espriu retrata de manera tendra o bé grotesca, seguint el model de les caricatures que el seu pare havia dibuixat de jove. Sovint aquests personatges populars es barregen en la imaginació de l’autor amb els records del món infantil: titelles de mags i figuretes de pessebre. Què ensuma en Saragossa?
A què creus que fa referència el nom de “La Trinquis”?
D’on creus que treia en Quelo les pells de conill?
Foll, folla | adj./n. m i f. [persona] Que ha perdut la raó o té pertorbades les facultats mentals. SINÒNIM: boig, dement, orat Captaire | n. m. i f. Persona molt pobra que viu de demanar almoina. SINÒNIM: pidolaire Drapaire | n. m. i f. Persona que es dedica a anar de casa en casa per comprar draps vells, paperassa.
8
UN JOVE ERUDIT I SATÍRIC
Estudiant d’història antiga i dret a la Universitat Autònoma de Barcelona
Espriu va formar part de la generació que va viure els anys daurats de la Universitat de Barcelona. L’estiu del 1933 es va integrar en el grup de 150 estudiants, escollits a les diferents universitats espanyoles, que van participar en un creuer de 45 dies per la Mediterrània. Un món que aviat es veuria trencat per l’esclat de la guerra civil.
SABÍEU QUE... Espriu tenia vocació d’arqueòleg. Sense la guerra civil i la mort prematura del pare, hauria ampliat estudis a l’estranger i hauria estat el primer egiptòleg d’Espanya. Per això a la seva obra trobem moltes referències a la història antiga.
En aquesta sala hi trobareu la portada d’un diari de 1934. Com es deia aquell diari?
Amb quin titular obria aquesta edició?
A què et sembla que pot fer referència aquest titular?
9
SEGONA PART
EL MEU POBLE I JO
El desenllaç de la guerra civil va comportar el trencament del món de Salvador Espriu. La mort de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el 1938, el va privar del seu millor amic i còmplice literari. La mort del pare, el 1940, el va obligar a posar-se a treballar com a advocat per sostenir la família. En la postguerra es produeix l’eclosió d’Espriu com a poeta i autor teatral. Juntament amb la cançó, el teatre va contribuir de manera decisiva a popularitzar el món de Salvador Espriu. Espriu esdevé un símbol de la cultura catalana i de la resistència al franquisme.
10
ESPRIU, A ESCENA
Els espectacles de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual
Primera història d’Esther s’estrenà al Palau de la Música, l’any 1957.
SABÍEU QUE... Maria Castelló, tieta i padrina d’en Salvador Espriu, tenia a la seva cambra una col·lecció de gravats francesos que narrava sencera la història bíblica de la reina Esther. Cada tarda, la tieta Maria es retirava a llegir a la seva cambra. Res no podia interrompre la seva lectura però, de tant en tant, deixava entrar el seu nebot Salvador. Aleshores, tot seguint les imatges dels gravats, li explicava amb entusiasme la història de la reina Esther.
La producció literària d’en Salvador Espriu veu de les imatges de la seva infància. A la seva obra teatral retrobarem el jardí dels cinc arbres, els ninots, els titelles, el paisatge i la gent de Sinera...
Al començament de Primera història d’Esther quin personatge convoca nens i grans a la funció?
A on els convida a anar per veure la funció de putxinel·lis?
11
TERCERA PART
EL CONTROL DE LA POSTERITAT
SABÍEU QUE... Espriu es va fer molt famós, es convertí en una figura pública i això suposà que hagué de deixar-se fotografiar –la qual cosa no li agradava gens- , donar moltes entrevistes, assistir a tota mena d’actes públics... Cansat de tanta pressió mediàtica, poc abans de complir setanta anys va escriure un text format per vint-i-un punts en què reclamava que el deixessin en pau. Els seus amics en deien el decàleg. Es va arribar a imprimir, però finalment no es va donar a conèixer fins després de la seva mort.
12
En el seu decàleg contra l’assetjament Salvador Espriu fa una llista de totes aquelles coses que, arribada la seva edat, no pensa tornar a fer. Només hi ha una cosa que no vol negar-se a fer mai. De què es tracta?
A quin dels punts del decàleg se’n parla?
Gaudiu de la resta de la exposició, però seguiu atents! Encara hi trobareu algun que altre personatge conegut, gent del poble de Sinera! En acabar la vostra visita a l’exposició, us convidem a aturarvos a la sala d’activitats educatives per gaudir amb els companys de classe o en família d’una activitat creativa sobre el món mític d’en Salvador Espriu.
13
Montalegre 5, 08001 Barcelona Tel. 933 064 100 www.cccb.org
Imatges utilitzades: Coberta - Jordi Soler / p.1, 2 i 3 - © Ronald Stallard, agost 2013 / p.4 - Arxiu família Bonet-Espriu. Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu d’Arenys de Mar / p.5 - Arxiu Família Bonet-Espriu / p.7 - Salvador Torrent i Freginals. 3 de novembre del 1985. Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar / p.10 - Jordi Fornas. Biblioteca Nacional de Catalunya / p.12 - Jordi Soler. Fons Jordi Soler. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona / p.13 - Il·lustracions Pere Ginard