__MAIN_TEXT__

Page 1

ButlletĂ­ http://santramon.ddl.net

SANT RAMON

Club de Tennis Taula Portell

2017


SALUTACIÓ Benvolgudes i benvolguts, M’adreço a vosaltres no només com a alcalde i veí, sinó que també ho vull fer com a amic, així és com em plantejo el meu treball diari, des de l’estima que us tinc a tots i cadascun de vosaltres. Per aquest motiu escolto totes les vostres propostes i intento donar-hi resposta en la mesura que és possible prioritzant, bàsicament, cinc eixos que considero fonamentals i que són la seguretat de les persones, els serveis bàsics; les vies de comunicació; neteja i conservació del municipi i el teixit associatiu. En relació amb els serveis bàsics és imprescindible fer referència a les conseqüències econòmiques que estem patint a causa de la gestió de l’abastament d’aigua que està fent el President del Consell Comarcal de la Segarra, Xavier Casoliva (ERC). Entre altres coses, la falta d’entesa del Consell amb un gran consumidor d’aigua de la comarca, ha suposat que aquest darrer ja no s’abasti amb l’aigua que gestiona el Consell i això ha suposat un nou increment que hem d’assumir els municipis de la comarca de la Segarra. A més, com ja us vaig informar he hagut de prendre la decisió, juntament amb altres ajuntaments de la comarca, d’interposar dos recursos davant l’Ordre Jurisdiccional Contenciós-Administratiu, per defensar els interessos del municipi de Sant Ramon, contra la decisió del Consell Comarcal, de modificar el sistema tarifari de l’aigua i també per apropiar-se de les competències dels ajuntaments, en matèria d’aigües. En l’àmbit econòmic cal destacar que el nostre Ajuntament està sanejat, s’han tornat els crèdits que teníem, i s’estan atenent els pagaments de les factures dins del període legal. Aquesta situació ens permet optar a subvencions específiques per ajuntaments que complim aquests requisits. Alguns exemples en són la “Millora paviments i distribució d'aigua i clavegueram Gospí-(primera i segona fase)”; “Pavimentació nucli Viver – accessos” i la “Pavimentació camí cementiri de la Manresana”. Cada any en el pressupost municipal es dediquen partides destinades als nicipi perquè tothom s’hi senti representat. Un exemple es dóna amb gut fer a les diverses associacions del municipi, que aquest any ha i que ha suposat l’actualització dels convenis d’aquelles associacions

diferents sectors del mul’aportació que s’ha poascendit a uns 16.650€ que ho han demanat.

Finalment, agreixo el suport del President de la Diputació de Lleida, I•lm. Sr. Joan Reñé Huguet perquè amb la seva col•laboració incondicional podem millorar el nostre municipi.

Aleix Bochaca Bertran Alcalde del municipi de Sant Ramon Desembre de 2017


EDITORIAL

Miquel Vallès.

DES DE SANT RAMON, AL MÓN

Petites i grans coses,

en paraules.

Enguany la diada de Sant Ramon escaigué en dia laborable i, com sempre, era ple a vessar. Amb goig veiérem passar els tractors amunt i fer els tres tombs amb la canalla a dins, veiérem l’escena de Sant Ramon dalt la carreta amb una nova generació de joves que ens recordà el pas del temps, aquest temps que vivim com a persones amb vida finita; i donant-nos compte que anem madurant com podem! i observant, també, el temps més ampli, el curs de la història del poble feta de petits moments, tant minúsculs que ens passen desapercebuts, aquests minúsculs moments que configuren la matèria primera de la que son fetes les misèries i grandeses de la vida...

També tenim una escola que es un referent al país, gràcies a l’esforç de moltes ara tenim una escola viva, dinàmica i que educa per un món millor. Tenim un entorn Segarrenc ple de vida, arbres, camps, marges i camins... veiem passar les estacions en un paisatge canviant riquíssim de colors, olors, temperatures i sensacions,... m’agradaria dir que tenim aigua i fonts, però malauradament, l’aigua es escassa i els aqüífers contaminats, conseqüència de la nostra acció inconscient que encara menysprea, malbarata i destrueix elements bàsics per la supervivència vital. Si senyors, el nostre poble encara pot millorar, i tenim mil-i-un reptes que cal enfrontar amb imaginació i atreviment: construir i encaixar en un món sostenible, embellir el paisatge urbà, demostrar la solidaritat des d’aquest 1er món que vivim als qui ho necessiten, saber fer d’aquest entorn sostenible la font de la nostra riquesa creant així alternatives per al nostre jovent, crear alternatives a les granges d’explotació animal, etc, etc i fins a mil.

Tractors grans com mai n’havíem vist, segur que als comandaments hi duen gps, bluethoot, control remot, aire condicionat... Com cada any succeeix el miracle d’omplir misses una després l’altra plenes de gom a gom en aquest gran santuari que poques ànimes habiten habitualment... com a temple sempre te les portes obertes per obrir-nos a l’alè de Déu que s’hi respira. I, ja sabeu, per qui no s’hi senti cridat, davant, al bar, també hi ha parròquia, dualitats d’aquest món completament compatibles i que salvant els extremismes aporten riquesa cultural, convivència i diversitat.

Cada un de nosaltres es responsable i hauríem de sobreeixir d’agraïment per l’oportunitat de conduir aquesta vida un curt plaç de temps i alhora poder crear quelcom perdurable que els nostres fills puguin gaudir i perquè no, admirar i compartir.

I parlant del temps i els aconteixements; quins canvis!, en aquests encara no dos-tres mesos, l’allau d’informació, de mobilització col·lectiva ha excedit amb escreix la nostra capacitat d’assimilació, i a mida que avancen els aconteixements la nostra capacitat emocional, mental mira de digerir una realitat inimaginable que ens ha deixat estupefactes.

Tant si ens en donem compte com si no, estem escrivint la història; quina història? Doncs la individual, aquest cos, ment i esperit que vestim cada dia..., la familiar d’origen i la familiar actual amb parella/es, fills. També contribuïm en la història social del poble, en els grups als quals pertanyem, i continuem fent història a nivell de país, cultura, continent i de manera global. Encara que no ho sapiguem som un petit punt hologràfic ple de vida visquent alhora infinites realitats paral·leles i això fa que el joc de la vida tingui un potencial de possibilitats i expressions increïbles, donant-nos oportunitats de superació i creació meravelloses.

Ens sentim orgullosos del nostre poble!, un poble únic i divers, potser no tant diferent d’altres, però es el nostre. Persones grans que ens va deixant amb la seva experiència de vida que ens ha deixat com a legat i possiblement saviesa que es perd en la pols del temps... per l’altra jovent organitzat i ple de vida fent viure nous projectes i il·lusions varis, d’entre ells ”La Mansa” amb propostes col·lectives i socials.

Com a mínim, aquest joc de la vida és interessant.

El nostre poble va viure un 1 d’Octubre que ens va deixar entre astorats i meravellats per la seva participació cívica i cooperativa (amb intervenció alienígena inclosa). Res més a dir d’una experiència que, pels qui ho vam viure, es difícilment transmissible

Des de Sant Ramon estem fent món, individualment i com a poble. Ens cal afinar la nota a cadascú, donar el millor to i aportar les millors iniciatives: el món ens espera i ens necessita! 1


LA CORAL DE SANT RAMON

Activitats de la Coral Sant Ramon durant el curs 2016-2017 hores del migdia, s’agraeix de sobre manera.

Aquest curs, no ha estat un any de treball destacat (musicalment parlant) per a la Coral Sant Ramon, donat l’inconvenient de no poder comptar amb una plantilla de cantaires estable i consolidada, sobretot pel que fa a les veus d’homes, que permeti preparar un repertori adequat, incorporant noves obres per poder-lo renovar i ampliar.

Com ja és costum, també, enguany la Coral Sant Ramon ha estat convidada a participar en els actes de la Festa Major a Les Oluges, per Sant Jordi i a Sant Guim

Centrant-nos amb les activitats musicals i socials en les que, com de costum, la Coral hi participa dins de cada curs (per nosaltres un curs va de setembre a agost), cal referenciar la participació i col·laboració amb els actes de les Festes Majors dels diferents nuclis disseminats del municipi, acompanyant amb els cants dels Oficis de les Misses de Festa Major i en alguns, també, amb un petit concert en acabar: a Portell, el mes de maig; a Viver, al juny; a Gospi a l’octubre; a La Manresana el juliol i a Sant Ra-

de la Plana, per la Mare de Déu d’Agost, rebent el reconeixement dels públics assistents a les respectives Misses d’Ofici i posteriors concerts.Enguany, però, també vàrem estar convidats a participar dels actes de les respectives Festes Majors de pobles veïns: al

mon, a l’agost, per la Festa gran de Sant Ramon.

mes d’agost a Biosca on vam ser rebuts amb gran entusiasme i, per la Mare de Deu d’Agost, al Castell de Malacara, al municipi d’Estaràs, on es va acompanyar la Missa a l’església del Castell (anecdòticament tant sols hi van poder entrar quatre components de la Coral, degut a les dimensions reduïdes de l’espai), sent tota la coral, després de la Missa, la que va oferir un complert concert de Festa Major, a la planada al davant de l’Església, on els organitzadors hi havien preparat un munt de cadires pel públic, malgrat el temps, al principi, va fer trontollar la festa, acabant, però, amb un bon sol i amb un berenar esplèndid que la Comissió de Festes va obsequiar a cantaires i públic.

Cal dir que a cadascun d’aquests nuclis, les Comissions Organitzadores de la respectiva Festa Major, obsequien als membres de la Coral, amb un esplèndid vermut, que en aquelles 2


Com en alguna ocasió anterior, la Coral Sant Ramon va ser convidada a participar a la trobada de Corals en motiu de la festa per la gent gran, al Paraninf de la Universitat de Cervera.

I dins l’àmbit de la FCEC, al més de maig la Coral Sant Ramon va fer d’amfitriona i organitzadora d’un dels Cicles Corals 2017, que la Demarcació Territorial de la FCEC del Penedès-Anoia-Garraf-Baixa Segarra, a la qual pertanyem, organitza anualment dins el territori. En acabar, es va preparar un esplèndid sopar amb entrepans variats, postres i beures, preparat pels mateixos cantaires de la Coral, comptant amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Ramon qui en aquella ocasió, va obsequiar amb un sopar per agrair la col·laboració a la Festa Major de Sant Ramon.

Aquest any, la Coral també va sortir del nostre àmbit territorial, participant en dues trobades de Corals: una, al mes de Novembre, a Mollet del Vallès participant en el Catalunya Coral que organitza la FCEC, Federació Catalana d’Entitats Corals i l’altra, al juny, a Barcelona a la seu del Cor La Fontana, com a torna visita de la que aquest cor va fer l’any passat a Sant Ramon

Al mati, però, es va aprofitar per visitar el jardins de les roses al Parc Cervantes de Barcelona.

3


Totes aquestes activitats, organitzades amb una gran dedicació per l’Associació de Joves de Sant

En l’àmbit de la participació als actes socials i culturals del municipi, el desembre de 2016 la Coral va participar a la Festa de la Ninotada, així com a la festa del Carnaval del març de 2017, en les quals, uns quants membres de la Coral es van disfressar de monges i capellans per parodiar una obra de la pel•lícula Sister Act i per carnaval ho vam fer de mexicans.

Ramon, als qui, des de la Coral, els agraïm i animem a seguir treballant per al nostre poble. Dins la nostra dinàmica històrica de sentir-nos propers a l’entorn de la Comunitat Mercedària de Sant Ramon, que assíduament col·labora amb la nostra Entitat, cedint desinteressadament els seus immillorables espais per a concerts i altres activitats, la Coral Sant Ramon accepta de bon grat la incorporació temporal d’alguns del joves que, ingressant al Santuari per preparar el seu Noviciat durant un any, tinguin la voluntat de formar part de l’Entitat com a cantaires, malgrat no sigui en forma estable ni continuada, però que de igual manera, la Coral ho agraeix sincerament, i és per aquest motiu, que en acabar la seva estada a Sant Ramon, se’ls fa un reconeixement en agraïment a la seva aportació voluntària.

4


La Coral Sant Ramon, com cada any, en acabar el curs i coincidint amb les festes de Sant Jaume, aprofita per fer un sopar de germanor i de fi de curs, que enguany va ser tot un èxit, recuperant l’antiga tradició de muntar un bufet lliure en el qual els cantaires i acompanyants hi aporten plats elaborats per ells mateixos, on s’hi podien trobar entrants, plats forts i postres i evidentment, begudes, cafè i uns “xupitus”. El sopar es va celebrar a l’acollidor pati de Cal Ticonet, a La Manresana.

La Coral Sant Ramon, com cada any, vol manifestar el seu agraïment a l’Ajuntament de Sant Ramon i al seu Alcalde, Sr. Alex Bochaca, que, amb el seu suport i ajudes contribueixen a que les Entitats del poble se sentin motivades a seguir treballant per al gaudi de tots plegats, cantaires, oients, i per donar un nom al poble de Sant Ramon. I com a colofó d’aquest curs, ens honora haver pogut col·laborar en l’organització del magne concert del Tuks Camerata, Cor de la Universitat de Pretòria (Sudàfrica), que l’Ajuntament de Sant Ramon va patrocinar, com en anys anteriors, dins els actes dels Cicles Culturals 2017, arran de la proposta que la FCEC va fer a les entitats corals federades, en motiu de la celebració de la Setmana Internacional del Cant Coral i enguany, del Simposi Mundial de Musica Coral, celebrats a Barcelona durant el més de juliol. En ressenya apart, se’n fa un extens i detallat reportatge.

5

Josep Mª Pinyot Membre de la Coral Sant Ramon


LA CORAL DE SANT RAMON Ressenyes de la Coral Sant Ramon I finalment, com a comiat, la coral amfitriona va oferir uns records de la vetllada a les corals participants, consistint amb una safata decorada amb

Cicles Corals 2017 FCEC - Demarcació Territorial Penedès-Anoia-Garraf-Baixa Segarra Sant Ramon, dissabte, 13 de maig de 2017

motius del poble de Sant Ramon, elaborada manualment per una artista local i cantaire de la Coral Sant Ramon, així com també un CD de la gravació del concert del 15è aniversari de la nostra coral.

L’Església del Santuari de Sant Ramon, va ser l’escenari en el que es va celebrar un dels Cicles Corals 2017, que organitza la Demarcació Territorial del Penedès-Anoia-Garraf-Baixa Segarra, de la Federació Catalana d’Entitats Corals, FCEC.

En acabar es va oferir un refrigeri a tots els cantaires i acompanyants, que, per lo avançat de l’hora, va tenir molt bona rebuda, per rematar-ho amb una copa de cava i l’Hora dels Adéus.

La Coral Sant Ramon, de Sant Ramon, entitat membre de la FCEC, va ser l’organitzadora de l’esdeveniment musical, actuant com a amfitriona de les tres corals que van visitar Sant Ramon: Coral Moixaina de Vilanova i la Geltrú (Garraf), Coral Terpsícore de Sant Quintí de Mediona (Penedès) i la Coral del Centre Excursionista Penedès, de Vilafranca del Penedès. La Presidenta de la Coral Sant Ramon, Sra. Mª Dolors Marbà, va obrir l’acte amb una salutació a totes les corals participants i fent referència a l’esperit agermanador de la música, emplaçant a tots els cantaires a continuar treballant per enfortir la cultura musical del nostre pais i reforçar els llaços d’amistat que esdevenen mitjançant la musica.

Posteriorment, a la Coral Sant Ramon han arribat evidents mostres d’agraïment per part dels directors de las corals participants, per l’acollida i atenció rebudes, així com les seves lloances al poble i admiració pel seu monument insígnia, com és el Santuari.

Josep Mª Pinyot Membre de la Coral Sant Ramon

En l’acte, també hi eren presents el Sr. Aleix Bochaca, alcalde de Sant Ramon, els Srs. Roser Baltasar i Josep Mª Mas, de la Coral Harmonia de Llorenç del Penedès, Delegats de la Demarcació Territorial en representació de la FCEC, així com la majoria de membres de la Comunitat Mercedària de Sant Ramon, que com és costum, col·labora amb la cessió desinteressada de les dependències del Santuari i de la meravellosa església on va tenir lloc la trobada. La Coral Sant Ramon, com a entitat amfitriona, va donar la benvinguda a les corals amb dues obres, donant així l’entrada a la resta de corals participants, que van oferir un variat repertori d’obres dels seus respectius repertoris, amb unes actuacions ben destacades. Finalment, els prop de 130 cantaires, es van unir en un sol cor per interpretar quatre obres de cant comú, la majoria prou conegudes, però que cantades amb aquell volum de veus, ompliren tot l’espai de l’església de Santuari, pel gaudi de tots els assistents i participants. 6


Barcelona the Mediterranean WSCM 11th World Symposium on Choral Music The colors of Peace

Coral, l’IFCM, sota el lema Els colors de la Pau. Durant una setmana, aquest cor i altres d’arreu del mon, del mateix nivell professional o semi professional, van desenvolupar una activitat musical intensa en diversos indrets de Barcelona i a les tardes-vespres, acudien als llocs on van estar sol•licitats d’arreu de Catalunya, per part d’entitats culturals i/o Ajuntaments, com va ser el cas de Sant Ramon, la qual cosa va ser possible gràcies a l’oferiment de la Federació Catalana d’Entitats Corals, al patrocini del nostre Ajuntament i a la col·laboració de la Comunitat Mercedària i també de la Coral Sant Ramon.

Concert del cor The University of Pretòria Camerata - “TUKCS Camerata” Santuari de Sant Ramon (La Segarra-Lleida), dissabte, 29 de juliol de 2017 L’església del Santuari Mercedari de Sant Ramon Nonat, a la població segarrenca de Sant Ramon, va ser escenari privilegiat d’un esdeveniment musical excepcional en el que hi van ser presents les Autoritats locals i de pobles veïns, membres representatius de la Comunitat Mercedària de Sant Ramon, cantaires de la Coral Sant Ramon i d’altres corals amigues, vilatans del municipi de Sant Ramon i moltes persones vingudes d’arreu, acudint a aquesta cita musical tant especial, que, en nombre superior a les 400 persones, van omplir la magna església.

El currículum ja conegut de la Tuks Camerata (com l’anomenen familiarment els seus membres) va fer total honor al resultat de l’espectacle i a la joia de viure una experiència cultural i musical única i del més alt nivell. El color clar i transparent de les seves 80 veus, la senzillesa i joventut dels seus cantaires, la riquesa del seu

Com ja és costum en els darrers 6 anys, per aquestes dates s’organitzen les vetllades musicals iniciades sota el lema de Música a la Fresca i que des d’en fa dos, s’emmarquen dins els Cicles Culturals de Sant Ramon, amb el patrocini de l’Ajuntament de Sant Ramon, que amb la voluntat expressa del seu alcalde, Sr. Aleix Bochaca, en donar suport a totes aquelles activitats que sota la iniciativa de les entitats culturals, musicals, esportives i socials del municipi, ajuden a fer poble, a unir la comunitat i a donar a conèixer el municipi de Sant Ramon.

repertori i el domini de les tradicions musicals, la clàssica i la de les cultures africanes, van oferir una bella i delicada mostra d’aquesta diversitat cultural sud-africana i de la gran música, que van quedar gravats als cors de tots els assistents, que en alguns moments, deixaven anar les seves emocions en el més absolut silenci i respecte. En Michael Joseph Barrett, director de tots els cors de la Universitat de Pretòria, UP, professor de direcció coral al Departament de Música de la UP i director de la Tuks Camerata, va complementar l’esdeveniment amb el seu tarannà serè, senzill i totalment enllaçat amb els seus cantaires, propiciant que en mig de l’expectació en un espai tant magnífic, s’hi respirés un aire espiritual.

Enguany aquesta vetllada no es fa al claustre, com era costum en altres edicions, donat que l’esdeveniment musical el protagonitza un cor nombrós, de primeríssim nivell i el muntatge ha esdevingut més adient preveure’l en el marc de l’església, donades les seves condicions i característiques acústiques, d’espai i amplitud, per a una millor mobilitat del cor i per l’aforament, a més de prevenir, si s’esdevingués, qualsevol inclemència meteorològica, sempre possibles en aquestes èpoques de l’any.

Abans de començar el concert, en la curta presentació, s’hi van incloure unes paraules de salutació, dirigides expressament al Tuks Camerata, que van ser llegides en català i anglès, per a la seva comprensió i que van agrair en gran manera fins el punt de dedicar una obra, fora de programa, Senzeninà, que la Coral Sant Ramon ha incorporat en el seu repertori recentment.

Vam gaudir d’un cor professional, que dit sigui de pas enguany celebraven el seu 48è aniversari, format per prop de 80 components, tots ells pertanyents a la Universitat de Pretòria, de Sud-Àfrica i que estaven participant en l’11è Simpòsium Mundial de Musica Coral que es celebra cada tres anys en algun lloc del planeta i que enguany es va fer a Barcelona, organitzat per la Federació Catalana d’Entitats Corals, FCEC i per la Federació Internacional de Musica

“Bona nit i benvinguts al poble de Sant Ramon, un municipi de la comarca de La Segarra, a la província de Lleida, una de les quatre de la nostra estimada Catalunya”. Good evening and welcome to the town of Sant Ramon, a municipality in the region of La Segarra, in the province of Lleida, one of the four of our beloved Catalunya. 7


“Un poble on la tradició musical s’ha convertit en més regular des de fa setze anys, en què es va fundar la Coral Sant Ramon, un grup coral senzill i humil, però amant de la música”. A town where the musical tradition has become more regular from sixteen years ago, when the Sant Ramon Choir, was found. A simple and humble choral group, but music lover. “Sempre que tenim ocasió, manifestem aquest sentiment de dir que la música agermana i uneix els pobles i a les persones, i l’acte d’avui, ho demostra”. Whenever we have the opportunity, we express the feeling that music unites the towns and their people, and today’s event, proves it. “El curt temps que estareu entre nosaltres, no us permetrà aprofundir en les relacions humanes, però esperem que us emporteu un bon record del nostre poble i de la nostra gent, i per aquest motiu, al final, us farem entrega d’un petit present, obra de una de les nostres artistes locals, perquè ho recordeu i ens recordeu”. The short time that you will be with us , will not allow you, to deepen in human relations, but we hope you will have a pleasant memory of our town and its people, and for this reason, at the end, we will give you a small gift, work of One of our local artists, so that you can remember us. “Benvinguts doncs, i..., endavant amb la vostra música!” Welcome then, and ..., go ahead with your music! En acabar el concert, la Presidenta de la Coral Sant Ramon, Sra. Dolors Marbà i l’Alcalde de Sant Ramon, Sr. Aleix Bochaca, van fer entrega d’un ram de flors al director del cor, Mr. Michael Joseph Barrett i una placa de Sant Ramon a un representant del Tuks Camerata. Abans de marxar ja directament cap a l’aeroport per retornar al seu país d’origen, se’ls va oferir un petit refrigeri durant el qual es va poder departir i compartir amb cantaires i director i poder-los-hi manifestar tot l’agraïment que es mereixien. Aquell, va ser el darrer concert que aquell grup feia, ja que pel proper curs moltes persones ja ho tenien de deixar per qüestions universitàries diferents.

Josep Mª Pinyot i Casals Membre de la Coral Sant Ramon

La Cultura a Sant Ramon es tradueix amb música 8


L’escola a Sant Ramon L’escola Mare de Déu de la Mercè

L’Escola de Sant Ramon és un pilar fonamental per a l’Ajuntament. Per la qual cosa, l’Ajuntament aposta de valent perquè cada dia l’escola obri les seves portes als nens i nenes del municipi. Per part de l’Ajuntament les aportacions econòmiques que es fan a l’escola anualment pugen 10.000€. Amb aquesta aportació econòmica es fan les actuacions de manteniment i conservació de l’edifici, que inclou el servei de neteja, llum, gas, telèfon i reparacions diverses. Des de l’Ajuntament també s’ha mantingut la col·laboració amb l’Associació de Pares i Mares de l’Escola Mare de Déu de la Mercè de 2.400 € per tal d’ajudar-los a portar a terme les seves tasques de gestió del menjador escolar, la promoció i desenvolupament d’activitats extraescolars. Activitats essencials per completar la formació dels alumnes, entre altres.

La nostra escola

que ens ha ofert un espai per convertir-lo en hort, per poder treballar de forma compartida amb els alumnes, ella ens proposa activitats enllaçades amb la biologia i a la vegada n’extreu observacions i conclusions per esdevenir millor especialista en el camp de l’ecobiologia. Gràcies a l’associació La Mansa per l’oferta dels terrenys.

Ja fa un grapat d’anys que l’escola de Sant Ramon inicia un nou camí poc explorat però tanmateix imprescindible per atendre els reptes d’un nou segle gairebé estrenat. Són gairebé sis anys del naixement del projecte. La pregunta és a la punta de la llengua.

La llar d’infants també ha passat a formar part de l’escola, l’organització, decisions, currículum, propòsit, metodologia... és un. La Núria Molina participa dels claustres de l’escola i és un membre més, amb tots el drets i deures.

Com ho valorem? L’enumeració de tot plegat pot ser molt i molt llarga, en presentem alguns, prioritzant la seva relació amb el poble, amb la vida fora l’escola. El primer i més evident és el nombre creixent d’alumnes que acull l’escola, s’ha avançat d’una ràtio de 30 i escaig alumnes a gairebé els 70 actuals.

Les festes diverses que prepara l’AMPA per a totes les persones que en volen gaudir. Les trobades més enllà de passar-ho bé tenen un gran poder inclusiu i no hi ha societat més potent que la que se sent reconeguda com a grup.

La procedència d’aquestes famílies és molt diversa i repartida per la geografia comarcal i intercomarcal. Sant Ramon i municipi bàsicament, seguint per Tarroja, Estaràs, Calaf, Torà, Guissona Cervera, Tàrrega, Florejacs, ....

El batec d’una Ampa forta, unida, democràtica, colze a colze sempre amb els mestres, construint un únic objectiu, educar els infants per ser, conéixer i sentir, per encendre la guspira de la curiositat, i empoderament de tots ells.

Algunes famílies han optat per quedar-se a viure al poble, sempre benvingudes. El teixit cultural, associatiu i social de qualsevol societat sempre s’enriqueix amb la multiplicitat de mirades.

El reconeixement de la nostra tasca en els circuits educatius, són ja un grapat de companys, que pregunten i ens demanen acompanyament per endegar també el canvi en els seus respectius centres.

L’escola participa enèrgicament amb les associacions de Sant Ramon. Aquesta col·laboració és recíproca, i de la qual n’estem molt orgullosos perquè forma part de la nostra essència, del nostre propòsit com a escola. Significa obrir les portes i finestres de bat a bat a la vida, més enllà de les fronteres físiques . Exemples clars: cooperar amb el grup altament actiu de la Mansa, amb la Ninotada, el Carnestoltes... i en propostes més concretes com la de la Beta Rubió

La felicitació des de d’inspecció d’ensenyament ( se’ns avalua sempre com a Zer) pels resultats aconseguits en les proves de competències bàsiques de sisè. La felicitació dels instituts cap els alumnes, famílies i escola, per les valoracions acadèmiques, però sobre tot per l’actitud de respecte, tolerància, acceptació, col·laboració... envers als companys i professorat. 9


Ressenyes de l’Escola

El claustre de mestres sap que augmentar el nombre d’alumnes no sempre és fàcil per a un ajuntament petit. Les demandes i necessitats també augmenten en la mateixa proporció, i des d’aquí el nostre agraïment sincer al Jaume, el Josep, la Roser, sabent del cert que sense la seva ajuda desinteressada moltes activitats foren impracticables. Al darrere de tots ells l’alcalde. Per acabar posar l’atenció sobre tot el teixit educatiu que anem esdevenint, el definiré amb tres paraules fent honor a la Mercè Travesset: agraïment, alegria i presència. Si reflexioneu sobre les tres us adonareu que no cal gairebé res més.

Trobada de Xarxa D’escola Nova 21 A Sant Ramon, el dimecres dia 27 de setembre es va celebrar la tercera trobada de fomació de la Xarxa d’Escola Nova 21 de la Plana de Lleida. Al voltant de trenta mestres i professors vinguts de: Escola Montroig de Balaguer Escola Joaquim Palacin de Bellvis Escola Mare de Déu de Montserrat de les Borges Escola les Savines de Cervera Escola Mestre IIgnasi Peraire de Mollerussa Institut la Valira de La Seu d’Urgell Institut Francesc Ribalta de Solsona Escola Setelsis de Solsona Escola Mare de Déu de la Merce de Sant Ramon

Claustre de mestres de l’escola Mare de Déu de la Mercè. Sant Ramon, 5 novembre de 2017

Es va debatre a l’entorns del marc d’escola avançada: El propòsit, les pàctiques, l’avaluació i l’organització dels centres. A l’hora de la pausa cafè es va fer un recorregut per l’escola anfitriona. L’equip de mestres.

Festa de la Zer Cada any la ZER té prevista una trobada de totes les escoles que la integren. Aquestes són Sanaüja, Pallargues, Sant Antolí i Sant Ramon. Aquest curs, juntament amb l’AMPA ens ha tocat organitzar-la a Sant Ramon. Així doncs el dia 7 d’abril (últim dia del segon trimestre), a l’escola de Sant Ramon vàrem rebre els alumnes i mestres de les altres tres escoles, i passàrem una jornada festiva. El fil conductor de les diverses activitats fou el tema: EMOCIONS. Per aquest motiu es va decorar el pati de l’escola amb ampolles de colors representant-les. Es van fer activitats pels tres grups d’alumnes segons edat. Els grup dels petits van treballar tallers sensorials durant el matí. 10


El grup dels mitjans van fer cóssos per treballar diverses emocions. El grup dels grans van fer una cursa d’orientació per l’entorn del poble. Després de compartir dinar i esbarjo vàrem dedicar la tarda a les arts escèniques tot improvitzant teatre, dansa, mim... Després del berenar la festa es va cloure una gran rotllana tot cantant l’hora dels adeus. Per dur a terme dita festa fou imprescindible la col·laboració de l’AMPA i l’Ajuntament. L’equip de mestres

- Quantes eres podem posar-hi? De quina amplada i llargada? - Què hi podem plantar, a un hort d’hivern? Aquestes preguntes, les van respondre ells mateixos, igual que ells van ser qui van fer les eres el següent dia a l’hort i qui van plantar els calçots, els enciams, els pèsols o les faves.  La gràcia, podríem dir-ho així, d’aquest projecte és que és totalment seu, són els nens, de 3 a 12 anys, qui fan i desfan i qui exploren i experimenten amb tots els elements que hi ha: el terra, les plantes, els insectes... Es tracta que es facin preguntes, i el millor és que se les contesten entre ells: observen, pensen, raonen i relacionen. 

Berta Rubió Costa

NOVA INCORPORACIÓ

Aquest curs 2017-2018 ha començat amb una nova incorporació a l’escola de Sant Ramon, i no es tracta d’un alumne ni d’un professor, sinó que es tracta d’un tros de terreny que els alumnes han sabut convertir en un HORT. Però no un hort urbà, ni un hortet a la voreta del pati, es tracta d’un senyor hort. Aquest, no està situat dins l’escola, sinó que és cedit per l’associació La Mansa a l’escola, i es troba situat a uns 10 minuts caminant del centre educatiu. Per què un hort? Darrerament s’ha potenciat l’ús de l’hort a les escoles com un mitjà per millorar l’ensenyament de diferents aspectes relacionats amb la biologia, la sostenibilitat, l’economia, etc. Sens dubte, la pràctica incrementa els nivells d’aprenentatge i fan que aquest sigui vivencial i, per tant, efectiu. La finalitat d’aquest projecte no és que sigui molt productiu i se’n puguin collir moltes hortalisses, sinó és el viatge que hi ha fins que es poden collir els fruits. El primer dia, els alumnes es van trobar davant d’un terreny que havia estat un hort fa anys, però que ara estava completament ple d’herbes. I aquí va començar l’aventura: què hem de fer? Van desbrossar-lo, van prendre’n mides i, a l’escola, van dissenyar-lo: - Què necessitem per fer un hort?  11


L’AMPA de l’escola

A SANT RAMON, LA MILLOR ESCOLA DEL MÓN

El primer dia de l’escola d’aquest any el meu fill em deia que volia anar sol, millor dit, amb un dels seus amics que el passava a recollir. Es el darrer any que té el seu primer dia d’escola i com cada any li faig la foto, aquest cop davant la parada del mercat. Després me’ls mirava com caminaven amunt i m’envaïa un sentiment especial, un sentiment ja conegut de felicitat, la seva? la meva? la dels dos?

que es tot un equip de comissions que fa feina des de fa anys per tindre un menjador de més qualitat. Tenim un pati amb més elements per tal que els nens puguin cobrir les seves necessitats de motricitat, com emocionals, de com es relacionen entre elles i ells. Hi havia una comissió de festes que hem acabat assumint tothom perquè sigui més participativa, més engrescadora.

Sabia que si jo hagués entrat a l’escola aquell dia per acompanyar el meu fill, l’emoció hagués sigut més gran. Per mi l’escola de Sant Ramon, sempre ha sigut la millor del món. És l’escola del meu fill, l’escola del meu poble, la de les mestres estimades, treballadores, que s’impliquen en un projecte en el qual creuen i comporta una superació del dia a dia, tan personal com social en l’entorn de l’escola. El somni pel que vam estar treballant tant, ara és una realitat.

Hi ha qui a vegades em pregunta, i l’escola de Sant Ramon que ja es parla fins hi tot a la Universitat de Lleida quin mètode fa servir? Aleshores contesto: fem camí, mestres i famílies. I que vol dir fer camí?

De vegades hi ha famílies que es preocupen dient que tot això es molt maco, però que passarà quan surten d’aqui? Què passa amb aquests nens que estan acostumats amb un tipus d’ensenyament i quan arriben a l’ institut es troben amb un altre sistema? Doncs jo els diria: “cert, els primers dies de l’ institut tots els nens i nenes estan desconcertats i necessiten un temps d’adaptació. Això passa als altres infants que venen d’altres escoles també. Ara bé, si els preadolescents o millor dit, nens i nenes que es el que encara son amb 12 anys, saben com gestionar les seves emocions, els serà més fàcil l’adaptació i si comptem per currículum, tenim les dades que les nenes i nens de Sant Ramon surten amb una nota més alta que la mitjana de Catalunya.”

Vol dir revisar que es pot millorar, vol dir estar obert als canvis, a les circumstàncies, a cohesionar a treballar prioritzant la part més important, la del aprenentatge de nenes i nens. Vol dir construir el futur que dibuixem amb re-coneixement.

Doncs per mi vol dir, evolucionar, fins hi tot m’atreviria a dir, re-evolucionar, es a dir tornar a evolucionar o estar en evolució permanent un i un altre cop.

La comissió de menjador, després d’anys finalment ha aconseguit que el Consell Comarcal ens poses a disposició una empresa que no ens porti el menjar en fred com es feia abans dos dies a la setmana, sinó que ara no només es porta encara calent i cuinat al dia, sinó que s’ha aconseguit que una part dels aliments siguin ecològics. Al patí es segueix treballant depenent dels diners que es disposen, amb l’ajuda de l’AMPA, la festa del ruc, el carnestoltes, l’Ajuntament a la que també volem agrair sempre la seva disposició a col·laborar , també la Diputació. En aquest cas donem gràcies a l’Ajuntament que ens fa els tràmits. Sempre es mira que els materials siguin homologats, segurs pels infants, duradors i com deia, perquè les seves funcions siguin adequades a les necessitats dels infants. A vegades els nens senten la necessitat de sentir-se acollits i per això tenim el tipi de fusta on hi tenen converses. Tal vegada aprenen també a relacionar-se amb el comprar i vendre o amb el cuinar amb les joguines i la cuineta fantàstica. El rocòdrom per qui vulgui emparrar-se i el terra de couxo per que no es facin mal si cauen. Les jardineres, on hi planten, reguen i veuen créixer la Natura. Continuem afegint element, renovant i fent un patí que ja fa força goix. La prova està que a les cinc de la tarda molts nens i nenes es volen quedar i seguir jugant allí on es senten tant bé, la nostra escola.

Aquest any a l’escola som 69 alumnes, del cuals 17 son del municipi, contant els nouvinguts que justament s’han instal•lat al poble perquè buscaven una escola com la nostra, respectuosa amb el procés de cada nen i nena, una escola que fa camí de creixement tant personal com social. Vénen canalla de Calaf, de Tarroja, de Cervera, de Guissona, de Florejacs, d’Ivorra, de Tàrrega, de Gàver i si no fos pels nens i nenes que venent de tants indrets, podria ser una escola en perill de tancament, com ja van veure que passava fa uns anys amb l’escola de Biosca. La quantitat de famílies que es desplacen cada dia a Sant Ramon i donen més vida al poble, ens fa sentir orgulloses, prova de que aquí quelcom es fa especial i també com s’hi impliquen les famílies. Dins de l’AMPA no només hi ha la comissió de la junta a la que s’agraeix un munt el seu esforç i treball, sinó 12


Cada any totes les escoles de la ZER (Sant Antolí, Sanaüja, Les Pallargues i Sant Ramon) es reuneixen un dia de caire festiu. Aquest any es va celebrar a Sant Ramon i amb l’ajuda de l ‘Ajuntament es van fer unes activitats sobretot pensant amb els nens i nenes. El tema va ser: jugant amb colors i emocions. Després ningú volia marxar, tots els infants van apreciar un espai que dona per quedar-se. Pel qui vulgui jugar a pilota i córrer força també tenim un lloc més adequat. L’escola va guanyant terreny i vida a tot el poble. De tal manera que aquest any s’habitat un nou espai a l’hort de la Mansa. L’associació de la Mansa a cedit l’hort perquè l’escola hi pugui plantar i estudiar Naturals. Es fantàstic! Tal manera que com ja sabem un aprenentatge vivencial queda de per vida, molt diferent de quan només ho veiem a la teoria. Una escola no només la formen part els infants i les mestres. En una escola hi juga un paper molt important el rest de les famílies, vull dir els pares, els germans, els avis… Tots formem part d’un sistema. L’entorn familiar es un sistema, l’escola es un altre sistema, el poble un altre. I tots aquest sistemes tenen una influencia més o menys important a nenes i nenes o millor dit, a totes les persones, però en aquest cas es tracta de la felicitat dels nostres fills. Per aquest motiu l’AMPA ja fa dos anys i aquest serà el tercer que organitza uns taller de sistèmica. Aquí hi participen només els adults. Son tallers oberts a tothom i també per algú del poble que hi estigui interessat. Per això deixem el calendari de les sessions d’enguany: - -

8 de febrer 2018 19 d’abril 2018

De 18:30 a 21:00 al menjador de l’escola. El preu del taller es de 15€ per persona o 20€ per família. A més tenim la gran sort de comptar amb un dels millor mestres de la sistema, en Carles Perellada. I així tenim a Sant Ramon, la millor escola del món. Perquè les nenes i nens puguin desenvolupar totes les seves capacitats, també les emocionals. Deixar que els nens i nenes descobreixin els seus dons per ells mateixos, la seva essència i puguin dibuixar el seu futur amb plenitud. Gràcies a tothom qui pertany a l’escola, a l’Ajuntament i al poble per fer aquest camí en que tothom siguem més feliços i més lliures. Una mare de l’AMPA

Sant Ramon treballa per a la educació dels nostres fills i filles 13


Entitats i associacions del municipi Un cop més, aquest any 2017 el teixit associatiu del municipi de Sant Ramon ha estat molt ric. Les diferents associacions, de manera altruista, durant tot l’any, s’esforcen per organitzar activitats i col·laboren desinteressadament en les festes i diferents actes que es duen a terme. L’Ajuntament valora molt positivament aquestes associacions, que sense afany de lucre, es dediquen a unir esforços per realitzar activitats culturals, socials, recreatives i esportives. L’Ajuntament continua ajudant econòmicament sense disminuir les subvencions que arriben a cadascuna de les associacions per tal que puguin tirar endavant en l’organització dels seus respectius esdeveniments.

Total de subvencions 16.650€ CONVENIS Club Tennis Taula Portell Associació de dones “Vent Seré” Associació Alba de Tàrrega Futbol Sala Associació de joves AMPA Associació Esclerosi Múltiple Coral

Subvencions per desenvolupar activitats 650€ 900€ 600€ 1.400€ 7.500€ 2.400€ 100€ 1.000€

Associació veïns de Viver

2.100€

TOTAL

16.650€

Com cada any l’Ajuntament manté el seu compromís amb les associacions, per la qual cosa, s’ha incrementat l’ajuda a aquelles entitats que ho han demanat! L’Ajuntament manté les reunions amb les entitats per treballar de costat i així poder-les ajudar més. Aquest any 2017 les actuacions que han rebut finançament de la Diputació de Lleida han sigut: ACTIVITATS Tarima d’alumini per a l’assocació de Joves Sant Ramon Rock Samarretes de la SantRunmon Comunitat Padres Mercedaris (façana Santuari) Segona fase TOTAL SUBVENCIÓ

Finançades per la Diputació de Lleida 871,20€ - Subvenció de 800€ 572,12€ - Subvenció de 500€ 38.599€ - Subvenció de 20.000€ 21.300€

La Diputació de Lleida continua treballant braç a braç amb l’Ajuntament i les associacions 14


Club de Tennis Taula Portell moció d’ascens a la màxima divisió provincial, enfront el gran CTT Castellnou de Seana, que dos anys abans competíe a la 3ª Divisió Nacional Catalana. Partit d’anada a Portell i partit de tornada a Castellnou de Seana. El C.T.T. Portell va guanyar els dos partits de forma clara i contundent, anada 4 a 2 i tornada 1 a 5, per el club més petit de l’ Estat Espanyol. Un dels dies més feliços per l’entitat tennistaulística Portellenca, sense cap mena de dubte!! Amb aquesta històrica i gloriosa victòria, el CTT Portell “A” accedia de forma meritòria a la màxima divisió provincial, fen què a nivell esportiu, el nostre estimat municipi de Sant Ramon, pugui gaudir d’un tennis de taula cada vegada més competitiu i vistós, amb els millors clubs de tennis de taula de la província de Lleida. Ens trobareu al Cafè de Portell. Mòltes gràcies per el suport rebut.

El Club Tennis de taula Portell, afronta la 26ª temporada competint dins la Federació Catalana de la Representació Territorial de Lleida. L’equip CTT Portell “A” competeix dins la màxima divisió provincial, lliga preferent. L’equip CTT Portell “B” competeix dins la 1ª divisió provincial. La competició tennistaulística provincial la formen tres divisions: 2ª divisió, 1ª divisió i la divisió preferent, el qual en les dos últimes, el petit Club Portellenc i té una més que digna participació. La temporada anterior, 2016-2017, els 2 equips Portellencs militaven tots dos dins una sola divisió, la 1ª divisió, l’equip “B”, format per l’Arnau Vives, l’Iván Fernàndez, el Pau Vendrell, l’Àngel García, el Vicenç Prat i el Toni Sala, varen acabar en una meritòria 6ª posició, queda’n Per davant del CTT Tremp, el CTT Mollerussa i el CTT Agramunt, d’altra banda el CTT Portell “A”, va fer historia quedant en 2ª posició, per darrera mateix del campió i totpoderós C.T.T. Borges Blanques Gurb Vall. El Ramon Vendrell, el Carles Canós i el Roger Rubió, jugadors titulars l’Albert Vendrell i el Joan Marbà, banqueta de luxe, van accedir a la pro-

Angel Garcia Vendrell Representant al Club Tennis Taula Portell

15


Fútbol sala Sant Ramon Pujalt

El SANT RAMON PUJALT FEMENÍ va competir aquesta temporada passada 2016-2017, a la 1ª divisió territorial de Lleida. Des de ja fa 3 temporades, el club només compta amb un equip de femení. La novetat aquesta temporada ha estat poder jugar a la província de Lleida, ja que les dues anteriors temporades es va haver de competir a província de Tarragona degut a que a Lleida no hi havia suficients equips. No obstant, enguany tot un seguit d’equips femenins s’han apuntat a la lliga de Lleida i per tant s’ha pogut competir amb normalitat. El fet de poder jugar a la nostra província és un clar signe de que el

futbol sala com a esport, i en especial el futbol sala femení, està en auge i en bon estat de forma. Les noies, sota les ordres de l’entrador Victor Rauret, van acabar la temporada el maig de 2017 amb una meritòria 7ena posició en la taula classificatòria. Es van guanyar 9 partits, se’n van empatar 2, i només se’n van perdre 9. Com bé sabeu, el SANT RAMON PUJALT femení entrena els divendres i juga els seus partits com a local els dissabtes al pavelló de CALAF. Josep Maria Ribera.

Classificació de la temporada 2016/2017 16


Associació de dones “Vent Seré” Activitats realitzades 2017 de l’associació: Gimnàstica de manteniment els dilluns i dimecres de les 19 h fns a les 20 h. I Zumba els dilluns de les 21 h fins a les 22 h. Diferents tallers: variats de cuina, de quaresma (cuina amb bacallà), de tardor (cuina amb cítrics). El mes de març es va fer el sopar de celebració del 10è aniversari de l’associació de dones al Local Social del poble. Curs d’informàtica, caminades a la llum de la Lluna, Taller de flors seques i taller de Nadal.

17


SANT RAMON POTENCIA EL TALENT ARTÍSTIC TALLER D’HABILITATS PERSONALS I PROFESSIONALS A TRAVÉS DE LA PINTURA

Aquest mes d’octubre hem encetat l’inici de la nova edició del “Taller d’habilitats personals i professionals a través del coach creatiu, l’Artteràpia i la pintura” adressat a persones adultes del municipi de Sant Ramon. Aquest taller tindrà una durada de 32hs. repartida en 7 dissabtes (dos dissabte mensuals) , per tant es perllongarà fins el febrer del 2018. Ha estat finançat per la Diputació de Lleida gràcies a la intervenció i interès de l’alcalde, Aleix Bochaca, per què es pogués donar. En aquest moment tenim unes 10 persones inscrites amb alguna plaça lliure encara. Aquest taller fa un recorregut amb diferents propostes per travessar diferents etapes del creixement i el coneixement personal a través de la creativitat i la pintura. Per participar-hi, no cal tenir coneixements artístics o haver pintat. La confiança, la creativitat, l’expressió lliure, els elements bàsics d’autoestima, el coaching, i el treball específic sobre les emocions seran presents en cada etapa. A través de la creativitat tornem a “recordar” la capacitat de crear i conduir les nostres vides, connectem amb la motivació, reafirmem la nostra utilitat i personalitat, ajudant-nos a concretar i encarar-nos cap els nostres objectius, avançant cap a ells amb confiança. Els beneficis que n’esperem seran un millor benestar i obtenir unes millors eines pel desenvolupament emocional des de la pràctica, amb una repercussió positiva en la pròpia vida i l’entorn familiar i social. El taller està conduït per l’artista local Miquel Vallès, Artterapèuta, conductor de tallers de creixement personal i formador de Meditació.

18


Associació de joves: Sant Ramon Rock transformar de la nit del SANT RAMON ROCK en un punt àlgid de cultura musical al nostre municipi. Aquest any vinent 2018, el SANT RAMON ROCK celebrarà el seu desè aniversari, 10 anys seguits de concerts fantàstics. Com no podria ser d’una altra manera, s’espera una celebració especial amb un format de concert diferent i adient a la fita aconseguida, que de ben segur no deixarà a ningú indiferent. Josep Maria Ribera.

El passat dissabte 17 de juny va tenir lloc a la pista poliesportiva la novena edició del SANT RAMON ROCK. El festival de rock arribava a aquests nou anys ininterromputs de concerts amb una proposta lleugerament diferent respecte als anteriors anys. Es va reduir el format - es va passar de 4 grups a 3 grups -i es va apostar només per un sol estil musical, en aquest cas el rock dur. Els artistes aquest any van ser els CRIM, els BATIKANO ROJO i els THE PINK GOATS. Els CRIM, són una banda de punk rock sorgits el 2010 a Tarragona. Amb clares influències de Leatherface, Cock Sparrer o Social Distortion, tenen un estil que resulta cru, cabrejat i personal. Els BATIKANO ROJO són un grup que versiona els mítics LA POLLA RECORDS, grup punter de punk estatal, provinents de Saragossa. Pel que fa als THE PINK GOATS, que repeteixen per tercer any consecutiu, són un grup de Cervera que fa versions de rock i ska. Com sempre, la pista poliesportiva es fa omplir de gom a gom amb gent vinguda d’arreu del país per

La segona edició de la Ninotada aposta per la cultura

Tenim ganes de moure’ns. Moure’ns per alguna cosa i és per això que per segon any consectutiu el 25 de novembre es va celebrar La Ninotada. L’escala en hifi solidari de Sant Ramon enguany destina els diners recaptats a la compra d’un escenari per les associacions del poble amb la voluntat de donar vida als diferents racons del municipi i que sigui un incentiu per promoure més activitats culturals. La primera edició, el 17 de desembre del 2016, va omplir la Sala de l’Envelat on es van recaptar 1.000,81 euros en benefici de l’Associació Alba de Tàrrega. Concretament per un dels projectes de la Fundació Alba: La construcció d’una nova llar per a persones d’edat avançada a Sant Martí de Riucorb.

Des de la celebració d’una gala dedicada a La Marató de TV3 l’any 2011 no s’havia tornat a fer res semblant al poble i l’any passat es va voler recuperar aquesta iniciativa amb un nou format: La Ninotada. 1.000 euros en benefici de l’Associació Alba de Tàrrega.

Una quinzena de grups i parelles van pujar a l’escenari on van interpretar des d’Abba passant per Pimpinela, Mary Poppins o Michael Jackson fins a Queen. Hi van participar diferents entitats del poble com la Coral de Sant Ramon o l’equip de futbol sala Sant Ramon Pujalt Femení. L’Associació de Dones de Sant Ramon i Arts Rurals van voler fer la seva aportació a la festa donant algunes de les seves manualitats per sortejar durant la mitja part. 19


Un dels moments més emotius de la nit, va ser quan un grup de nois del centre ocupacional de l’Espígol de Cervera, també de l’Associació Alba, va pujar a l’escenari per llegir un poema. Entre versos van donar a conèixer la feinada que fan però també van voler reivindicar-se. Reivindicar-se com un més de nosaltres per si algú encara no ho tenia clar. I sobretot reivindicar un nou centre a la Segarra des d’on es pugui atendre a les més de 70 persones de la comarca que ara mateix no tenen més remei que desplaçar-se cada dia fins a Tàrrega. La gala es va acabar amb una actuació conjunta: La Flashmob de La Ninotada, moment en què molts dels assistents de totes les edats van pujar a l’escenari per ballar la coneguda cançó de Sofia, d’Alvaro Soler. Enguany, un escenari per fomentar la cultura

per la Coral, l’Associació de Dones, el Club del Tennis Taula Portell o bé les noies del futbol sala Sant Ramon-Pujalt. Esperem que aquest escenari sigui un incentiu per promoure més activitats culturals a Sant Ramon i és que es podrà muntar en qualsevol raconet del municipi. Sense tots els que hi col·laboreu d’alguna manera o d’una altra, La Ninotada no seria possible. Gràcies per tot!

Josep Maria Ribera

En aquesta segona edició es va voler destinar els diners recaptats en alguna cosa pel poble. Moltes vegades quan volem organitzar alguna activitat des de La Mansa ens trobem que ens falta un escenari com déu mana. I en aquests moments, des de l’associació, no disposem de prou diners per comprar-lo, i és que els preus piquen un mica! Volem que sigui un escenari que serveixi per apropar la música, el teatre, la dansa, la poesia o tantes d’altres formes d’expressió, a la gent del poble. A més, volem que pugui servir per totes les associacions del poble: des de l’AMPA de l’escola, passant

Associació de joves: Sant Runmon A principis d’any (2017), per allà al febrer, concretament el diumenge 12, es va celebrar la 5a edició de la santRUNmon (ja queda lluny la primera edició d’aquell 24 de febrer de 2013). S’hi van inscriure 265 persones, 240 de les quals la van acabar. Sembla que no, però amb 5 edicions hi ha coses que han anat canviant. Podem veure com el fet d’anar a córrer com a activitat d’oci i salut s’ha generalitzat. Ara és habitual que durant l’any hi hagi qui ve expressament a córrer pels voltants del poble. En cada edició la plaça sant Jaume fa més goig, i els camins es deixen més arreglats. Així mateix, el recorregut, que queda permanentment senyalitzat, ha anat creixent en quilòmetres, com també ho han fet els racons vi-

sitats. A més, cada any participen més corredors locals a la santRUNmon.

20


Tot i els canvis, però, la base segueix sent similar: oferir a la gent del poble tant uns recorreguts permanents per conèixer el seu territori, com un dia festiu diferent al que hi havia. I, pel que fa als corredors, oferir els racons que hi ha amagats enmig del conreu, al mateix temps que l’atenció dels seus veïns.

218 el tercer, 239 el quart i 240 l’últim), 9 guanyadors diferents (entre categoria masculina i femenina), 28 persones que han pujat als podis, 21 persones que han participat a totes les edicions, 71 col·laboradors diferents, un pressupost total de 32.146,07€, uns 400 voluntaris, 7 desbrossadores utilitzades, 4 dinars post cursa, 1 sopar de gala, més de 250 kg de botifarra cuita i 15 rotllanes de pedra on coure els esmorzars de preparació del recorregut.

Per aquesta cinquena edició, destacaven com a novetats l’arribada de la cursa al poble de Ferran, convertint-la així en l’edició més llarga que hi ha hagut fins ara, amb 23 km de recorregut. Just passat Ferran, es va reobrir el camí que passa per la Font del Corb, i després es pujava fins a la Serra del Pou, on es tornava a connectar amb l’anterior traçat a la masia de Cal Manel. Una altra novetat va ser enregistrar professionalment el muntatge i l’evolució de la cursa, obtenint imatges aèries d’algunes de les zones més representatives per on passa la santRUNmon.

Però la santRUNmon no s’acaba amb aquestes 5 edicions, i la 6a ja te data confirmada: el proper 4 de febrer de 2018. Quedeu tots convidats a formar-ne part de la manera que us vingui més de gust, perquè de coses a fer, n’hi ha moltes i variades: tothom hi té cabuda.

Nat Solé Majoral Membre de l’associació de joves La Mansa

Finalment, l’última gran novetat consistia en celebrar aquestes cinc edicions amb un sopar de gala (dels que tenen catifa vermella) als jardins de la Mansa, just una setmana després de la cursa. Un sopar amb concurs i amb entrega de premis, i que tenia com a objectiu poder compartir histories, anècdotes i aventures entre tots els que fan que la santRUNmon sigui possible. Gràcies a l’esforç de COL·LABORADORS i VOLUNTARIS, 5 edicions han estat possibles, i deixen enrere xifres com: 1120 inscrits, 989 persones que l’han aconseguit acabar (124 el primer any, 168 el segon,

21


Ordre Mercedària de Sant Ramon

N? O M A R T N A S ¿CONEIXES

Devot, turista, curiós que vens a Sant Ramon, atura’t a mig camí i admira el conjunt d’aquest Santuari tan singular. Fixa’t en la bellesa dels seus volums. Sembla la simbòlica corona triple, que porta sant Ramon en la seva gloriosa palma. Mira amunt com es remata amb el graciós cimbori de l’església. Observa els seus verals.

Et trobes a la Segarra que encatifa aquest Santuari. S’entendreix en la verdor de la primavera, riu amb les opulentas spigues a l’estiu, es torna polícroma a la tardor i dorm a l’hivern. T’hauries d’embolcallar en els daurats del sol estiuenc, deixar-te acariciar per la marinada, endinsar-te en la boira gelosa que embolcalla, sublimant-lo, el Santuari. Acosta’t a l’església. Poc a poc, sense presses, que trepitges terra sagrada. Fixa’t en la majestuosa façana amb el seu frontó tan suggeridor. És adusta, però mira, mira com s’entendreix en la seva rosassa, l’ull de Déu, i amb l’empolainada portada de quatre columnes que, trapelles, riuen perquè porten tres-cents anys sostenint la imatge de Sant Ramon. Ell, des de la seva fornícula, et dona la benvinguda. Si tens bon ull, llegiràs al plint, any 1723. Quantes coses, joioses o tristes, ha contemplat des d’aquí el nostre Sant!

El conjunt monumental engloba tres edificis: Temple, convent Vell, convent Nou. 22


A la teva dreta tens el Vell. Començà a desenvolupar-se l’any 1345, a partir d'un cenobi molt humil, desglossant-se en fites que canten en les pedres, 1626, 1675. Va ser un edifici notable, de tres nivells, però en 1822 fou bombardejat durant tres dies en una guerra civil i incivil, perdent tot el tercer pis. El que queda ha servit d'escola, de centre recreatiu i multiús del poble. Al seu interior es conserven peces arquetectóniques de gran valor. Tant de bo si algun dia es restauri, i puguis entrar a visitar-lo.

Però bé, vinga, entra al temple. Fixa't quina edificació mes noble, neoclàssica, però amb indicis del barroc. Amida 44 per 10’50 metres. Admira les esveltes crugies encavalcades sobre quatre arcs triomfals que et porten fins al creuer, marcant vuit capelles d'arcades igualment de mig punt, sostenint vuit balconades recollides per les seves gelosies propiciant espais per a l'oració assossegada de cada religiós. El 23 de març de 1674 s'inicià l'edificació d'aquesta gran església, feta amb alomines, va durar la construcció quaranta-nou anys. Situa't al creuer, allà, al mig. Queda bocabadat davant la supèrbia cúpula del cimbori, de 55 metres, amb el subtil capulí que ens regala glopades de llum celestial des del zènit. Magnífic el gran retaule, no et sembla? Venint d'altres terres, llunyanes, fou instal·lat el 1942, imitant al majestuós retaule anterior tallat durant vuit anys des de 1748, i cremat el 1936. Acompanyen a sant Ramon, a banda i banda, sant Pere Nolasc, sant Pere Pascual i, al capdamunt, santa Maria de Cervelló. Si tens temps, passa per la sagristia, veuràs una original cúpula de sis voltes agallonades, muntada mitjançant nervadures des d'una planta quadrada amb trompes. Anem al cambril, saludant de passada a la nostra Mare de la Mercè.

23


Però és el moment d'explicar-te qui és Sant Ramon Nonat. Va néixer al Portell, aquí venia a pregar a la Verge, la qual el cridà a l'Ordre de la Mercè cap al 1320. L'Institut era redemptor, i redemptor fou diverses vegades Ramon, en una d'elles, per defensar captius, li segellaren els llavis amb un garfi. Fou nomenat cardenal el 18 de desembre de 1338, i va morir anant a Romà el 31 d'agost de 1345. Per manca de ministre, fou el mateix Crist qui li subministrà el viàtic. Disputant-se la propietat del seu cos, convingueren posar-lo sobre una mula cega, que el va portar a l'altar de la Verge, a la capella de Sant Nicolau.

Aquesta capella exagonal es va inaugurar el 4 de novembre de 1956. Fou en aquest lloc on estava edificada l'ermita de sant Nicolau. El sepulcre tan sols és memorial, ja que el cos fou sostret el 17 d'agost de 1936, i mai més l’hem trobat. Darrere de l'altar major es troba el cambril antic on estava dipositat el reliquiari de 1795 a 1936. Avui és la capella del Santíssim, conservant el decorat de guixeries, esgrafiats, rajoles, fornícules. Que preciosa que és la creueria del sostre. Aquí prega generalment la comunitat mercedària: Litúrgia de les hores, meditació, missa, rosari... Passem al claustre. Admira'l perquè, en el seu estil, és únic. Amida 36 per 35 metres.

Monolítiques i panxudes, prenyades, 28 columnes combinen sis immensos arcs entrellaçats entre si, que projecten cap al mur en crugies de dos arestes diagonals. Al centre llueix una coqueta i formosa glorieta octogonal, cobreix la cisterna, que apagà la set a frares i veïns. La menció al pare Pere de Salazar, 1675, no fa referència al claustre sinó al temple. Sí és vàlida la data de 1802 amb l'escut del pare Pere Nolasc Mora, general de l'Ordre i bisbe del Solsona. 24


Hi ha un entresol amb idèntic sistema de cobertura que, amb el baix, ofereix dotze cel•les, en clausura, per als religiosos. Al costat de la porteria trobem l'escala que seria la principal, immensa, amb cúpula, però no es va acabar.

Seguit el claustre arribem a la zona de museus. Primer al forn, està com tot just acabat, es respira el pa acabat de coure. Sembla que plogui farina de la tremuja. Atura’t davant dels vuit cantorals. Els va esgrafiar i escriturar en pergamí fra Cristòphol Agustí cap al 1600, per salmodiar plegats al cor tots els frares. Quin treball! Seguint, entres en el gran refectori. Grandiós i harmònic. Com també la sala Deprofundis, que està al davant. Aquí els frares pregaven pels difunts abans de la pitança. Et convido a contemplar els exvots,

quants! Els ha portat la fe i la gratitud a Sant Ramon: mostren parts difícils, accidents, incendis.

25


VIDA CREIXENT A SANT RAMON fray Joaquín Millán Tabor, donde se experimenta la presencia del Señor por la pervivencia del espíritu de sant Ramón, santo de valores permanentes y actualísimos. Luego hizo una sucinta relación de los tres edificios del monasterio, santuario, convento viejo, convento nuevo con sus museos, peculiaridades, características, desentrañando el simbolismo que da vida a todo. Seguidamente entró, triunfal, la imagen de la Virgen de Fátima para iniciarse la santa misa, compartida por los once religiosos mercedarios más trece sacerdotes, y presidida por el señor Obispo, que dedicó la homilía a ensalzar la devoción de santo Rosario e invitar a rezarlo en familia. Luego de pasar todos los presentes ante la Virgen, salió a hombros de los novicios mercedarios, para ser llevadas a Barcelona.

Sant Ramón, el Municipio y el Monasterio, estamos acostumbrados a sucesos extraordinarios, a ser noticia. No por eso deja de ser una efemérides lo que vivimos el l 4 de octubre de 2017.El encuentro diocesano de Vida Creixent. Esta institución católica tiene por objetivo apoyar a los mayores de edad, física, moral y aspectualmente. Se extiende en creciente pujanza por todo el mundo. En San Ramón tenemos un grupo, que no reunimos mensualmente, creándose vínculos y proximidad que nos ayuda a todos. Los convocados éramos alguno de más doscientos, pero llegaron otras muchas personas, en parte atraídas para venerar a la imagen peregrina de la Virgen de Fátima. Presidió monseñor Xavier Novell, con los presidentes de Vida Creixent de Solsona, Catalunya, Baleares y Andorra; el alcalde de Sant Ramón, el padre Superior del Monasterio. Nuestro alcalde Aleix Buchaca manifestó la gran satisfacción de, como responsable municipal, acoger el grupo tan numeroso de un colectivo tan humanizador. El superior del Monasterio, padre Francisco Marín, se gozó de, en este emblemático Santuario, donde permanece vivo el amor y el espíritu de Sant Ramón, vivir una jornada de convivencia, para estrechar vínculos, y de fe, pues nos convoca nuestra diócesis de Solsona. En su intervención, monseñor Xavier Novell realizó detallado análisis de la Diócesis y retó a los congregados a vivir su misión de patriarcas de familia para lograr el sueño de, en diez años, partiendo del arranque se descubre en muchas parroquias, construir una diócesis nova al servicio de unas comunidades parroquiales evangelizadoras, plenas de vida, gozosas y valientes. El padre Joaquim Millán explicó que este lugar es un 26


El Country de Portell Cada dissabte tercer de mes, el Grup Country Portell ens trobem al local social La Unió del poble de Portell per aprendre noves coreografies i millorar les que ja tenim apreses amb la nostra apreciada Prof. Montse Masses. Cada any, esperem amb moltíssima il.lusió l’ inici del nou curs, el qual enguany hi hagut noves incorporacions de la comarca.

Major d’ estiu del poble de Portell (1 de setembre), fent una exhibició d’aquells coreografies apreses al llarg del curs, la qual finalitzem amb un ball conjunt amb tots els presents. Enguany, hem col.laborat en el tancament de la temporada d’ estiu de les piscines municipals de Sanaüja. L’ objectiu és passar una estona molt divertida allà on som convidats.

El country és un ball que ens aporta molts beneficis físics de coordinació, correcció de les males postures i enfortiment dels músculs; per altra banda, a nivell mental, potencia la memòria i l ‘autoestima, però al mateix temps, fem nous amics i gaudim una bona estona d’ aquesta activitat.

Volem agrair als representants del nostre poble de Portell, al Sr.Joan Marbà i Miret, i al Sr.Santi Oliva i Felip, pels detalls que han tingut cada any amb el nostre Grup, el qual coincidim en que: “A Portell, més que un Grup de Country, som una Família molt ben avinguda”.

Cada any, participem de forma voluntària a la Festa

Autors escrit Grup Country Portell

Portell

Sanaüja 27


El municipi celebra les seves festes majors Sant Ramon creix amb les activitats i festes majors

Aportacions festes majors i activitats Sant Ramon Portell Gospí Sant Jaume Carnaval Engalanar carreta joves Festa Major Reis i Nadal

Finançades per l’Ajuntament 14.686,32€ 5.712,90€ 4.718,97€ 3.032,23€ 3.771,96€ 150€ 895,25€

Cicle Cultural - Concert Coral University Of Pretoria

2.608,11€

FESTA MAJOR DE GOSPI Un any més va arribar la Festa Major de Gospí i amb ella les ganes de retrobar-nos veïns, familiars i amics.

la seva família i, a la tarda, i com ja és habitual, va tancar la festa major la sessió de ball llarg, aquest any amb el duo Alea.

Els actes programats pel 30 de setembre i l’1 d’octubre havien estat precedits el dimarts d’aquella setmana, festivitat de Sant Cosme i Sant Damià, per la missa en honor als dos sants patrons del poble a la capella que porta el seu nom.

Fins l’any que ve!

El dissabte 30 es va aixecar assolellat, ideal per als jocs tradicionals que hi havia preparats a la Plaça Major per als més petits. Quan la pluja va arribar, la sala on s’havia de celebrar el dinar de germanor estava ja engalanada, plena com un ou i amb la paella fumejant a punt per a ser menjada. I una vegada acabat el dinar, què millor per pair-lo que un toc de bon humor? El show de la Maite Carreras va amenitzar la sobretaula. Al vespre, una botifarrada entre els veïns va preparar-nos per a la sessió de disco mòbil amb el DJ Rico. Els que encara ens sentim joves vam gaudir d’allò més al ritme de la música d’aquells anys en que ho érem de veritat, de joves, mentre regàvem la nit amb uns gin-tònics. El diumenge 1 al migdia es va celebrar la missa solemne en honor als sants patrons, amb el toc musical de la Coral de Sant Ramon. A la sortida ens esperava la coca beneïda i la mistela, com mana la tradició. Després cadascú va poder dinar en la intimitat de 28

Mònica Casnoves Tico


FESTA MAJOR DE SANT RAMON aconseguir arribar a l’1 d’octubre i poder celebrar el referèndum tant esperat i desitjat per a molts ciutadans i reconeixent-li també, la tasca feta durant el seu mandat com a President de la Generalitat, responent i agraint els comentaris de totes les persones que van mostrar la seva opinió.

Un any mes, arriben els Tres Tombs a Sant Ramon. Enguany el 31 d’agost s’ha escaigut en dijous, dia laborable per a moltes persones no residents a Sant Ramon, però no per això els peregrins al Santuari Mercedari dedicat a Sant Ramon Nonat, no van deixar d’acudir-hi massivament tot i l’amenaça de pluja, com es preveia a primera hora del mati. Menys mal que en el decurs del mati, el dia va anar millorant, fins a sortir el sol i amb una bona caloreta, encara d’estiu. Al voltant de les 10 del mati, els tractors (ben nets i polits) ja s’anaven acomodant en filera a la carretera de Tarroja, a prop de la plaça de la Bassa de Sant Ramon, esperant el tret de sortida que s’iniciaria amb els primers compassos de la banda de l’orquestra Costa Brava que va acompanyar la comitiva des de l’Ajuntament fins al Santuari de Sant Ramon, pujant per tota l’avinguda de la carretera formada pels carrers Major i Avinguda del Santuari. Gairebé a les 10 del mati, a l’Ajuntament de Sant Ramon, l’alcalde Sr. Aleix Bochaca, acompanyat dels Regidors del Consistori, van anar rebent a les personalitats convidades a la festa, com el Director General d’Empresa i Ocupació de Lleida, Sr. Ramon Alturo i diversos alcaldes de pobles veïns com els de Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Biosca, Montornès, Talavera i Sanahuja, representants del Consell Comarcal de La Segarra i altres personalitats locals i religioses que es van afegir per donar la benvinguda a l’Honorable President Sr. Artur Mas.

El President Mas, va signar al llibre d’honor de l’Ajuntament, fent un escrit que va llegir per a tots els assistents, mostrant expressivament el seu agraïment per haver-lo convidat en aquesta festa tant especial dels Tres Tombs, dins dels actes de la Festa Major. Seguidament, el President Mas, des del balcó de l’Ajuntament, va lliurar la bandera dels Traginers, que com en anys anteriors, s’instal·là al tractor més antic del poble, un Lanz d’un sol pistó de l’any 1952, propietat de la família de Cal Artiller. I així, doncs, va començar la comitiva cap al Santuari, precedida per la banda de l’orquestra Costa Brava, el President Mas, les autoritats locals i veïnes, els representants de la Comunicat Mercedària de Sant Ramon i el tractor que arrossegava la plataforma engalanada i decorada amb una imatge plàstica representant un Exvot per la intercadència de Sant Ramon Nonat, interpretada, com sempre per nois i noies del poble, amb gran naturalitat.

Tant bon punt va arribar el President Mas, l’Alcalde i tot els acompanyants el van saludar i es van traslladar a la sala de plens de l’Ajuntament, on va departir amicalment amb tots els assistents, escoltant les seves inquietuds locals i opinions diverses, a més de donar-li suport a tota la tasca que es du a terme per 29


Com en altres ocasions, la comitiva de tractors superaven la trentena, podent gaudir d’aquestes màquines cada vegada més grans i potents i que per aquesta ocasió, les cabines acostumen anar repletes de familiars dels tractoristes i sobretot de la gen menuda, els quals gaudeixen per una estona, les sensacions d’estar a prop dels que condueixen aquelles màquines i veure el carrer des d’aquella alçada. Durant el recorregut, els vilatans aposentats en balcons i portalades de les cases, gaudien de la desfilada i saludaven a les autoritats de la comitiva i en forma molt especial al President Mas, qui corresponia amablement a cadascuna de les salutacions i aturant-se en més d’una ocasió per intercanviar paraules i acceptar fer-se alguna fotografia amb les persones que ho demanaven.

i el P. Superior del Santuari de Sant Ramon, anaven donant la benedicció a tots els tractors fins acabar el tercer tomb. Seguidament i ja gairebé ratllant les 12 del migdia, i de camí a l’església per assistir a l’ofici de la Missa Major, els PP. de la Orde Mercedària van acompanyar al President Mas i a les autoritats presents a fer un recorregut per algunes dependències del Santuari, on s’hi havien muntat exposicions de manualitats d’artistes locals i una de fotografia artística, a més de mostrar l’excepcional col•lecció de cantorals litúrgics molt antics, en gregorià.

Arribats al Santuari, la comitiva es va instal•lar a la plataforma muntada davant mateix de l’entrada, per esperar a que la “tractorada” comencés a fer el primer dels Tres Tombs. En aquest interí, es va afegir al grup de representats religiosos, el Sr. Bisbe de Lleida, Monsenyor Salvador Jiménez Valls, qui, juntament amb el P. Provincial de la Orde Mercedària

Ja aposentats als llocs preferents reservats per a les autoritats, va iniciar-se l’entrada dels celebrants dela 30


missa, un nombrós grup de religiosos, la majoria de l’Orde Mercedària i també dels convidats per a la ocasió, presidits, en aquesta ocasió per Mons. Salvador Jiménez, bisbe de Lleida.

A la tarda, a la sala de ball l’Envelat, la mateixa orquestra Costa Brava i els seus cantants solistes, van oferir un agradable concert de Festa Major, previ a la sessió de ball de tarda.

Al mateix temps, la Coral Sant Ramon, situada al cor de l’església, entonava el cant d’entrada i que, durant tota la Missa, va anar acompanyant les diverses parts de l’ofici tant amb obres interpretades pel cor com alguna amb solista i que tot en conjunt, va donar gran solemnitat a l’acte religiós de la Festa Major, que es va acabar amb el cant dels Goig de Sant Ramon, al qual s’hi van afegir tots els devots d’aquest venerat Sant. Com cada any, l’església es va fer petita per acollir a tots els peregrins que hi volien assistir.

El divendres 1 de setembre de 2017 a la sala de ball, dins de la Festa Major de Sant Ramon, va tenir lloc el Sopar de Germanor, que aquest any arribava ja a la seva 8ena edició. Un any més, l’organització del sopar va anar a càrrec de l’associació La Mansa. Aquesta 8na edició del sopar de germanor va ser una de les més multitudinàries que han existit fins al moment, ja que va aplegar més de 180 veïns i veïnes del municipi. El sopar, que es va intentar que fos lleuger, degut a que ja ens trobàvem en uns dies de celebracions i àpats familiars de tot tipus, va constar de: amanida de xató, llom amb verdures i flam. A la finalització del sopar, a la mateixa sala de Ball, es va poder gaudir de l’espectacle “REUBICANDO AL GENIO”, imitació del gran humorista Eugenio per part de l’artista MEUGENIO, un dels més reconeguts imitadors d’Eugenio.

Josep Mª Pinyot i Casals

Acabat l’acte religiós, les autoritats polítiques, civils, eclesiàstiques i convidats, var ser obsequiats per l’Ajuntament de Sant Ramon, amb un aperitiu festiu, acabat amb un brindis ofert pel President Artur Mas. Mentrestant, i ja amb un bon sol que escalfava la temperatura ambiental que de bon mati no s’esperava, tothom passejava entremig de les paradetes i les atraccions per als mes menuts i al pati del col·legi, la Cobla de l’orquestra Costa Brava va oferir un repertori de sardanes . 31


Actes del barri de La Manresana catalanes, llatines, italianes i africanes, que enguany van ser estrenades.

Diumenge 23 de juliol Com cada any, per aquestes dates, el Barri de La Manresana de Sant Ramon, es vesteix de festa, per celebrar la seva Festa Major en honor al seu Sant Patró, Sant Jaume.

Després del concert, la Coral va celebrar el seu sopar de germanor, on els cantaires va aportar plats de la seva creació, oferint un variat bufet obert, que va satisfer tots els gustos, incloent unes delicioses postres.

El diumenge a la tarda, la Coral Sant Ramon va fer el seu concert de cloenda de curs i enguany el van preveure a l’església de Sant Jaume de La Manresana, tota vegada que l’any anterior es va fer al claustre del convent del Santuari de Sant Ramon, compartint el concert amb la Coral Fontana de Barcelona. Enguany doncs, a les 7 de la tarda es va fer en concert, amb l’Església plena de gom a gom, fent un concert molt proper, tant pels cantaires com pel públic, que va omplir la petita església, oferint un recull del seu variat repertori, amb un programa variat, amb obres Dimarts, 25 de juliol

Ja en plena Festa Major de La Manresana, a les 12 del migdia, a l’església de Sant Jaume es va celebrar l’ofici de la Missa concelebrada per la gairebé totalitat de la Comunitat Mercedària de Sant Ramon i amenitzada, com ja es costum, per la Coral Sant Ramon, qui va oferir un variat repertori d’obres, adequades a la litúrgia de la Missa. En aquesta mateixa cerimònia, va tenir lloc la tradicional benedicció de la coca que es repartí en acabar la Missa, així com també la presentació i bateig dels nous gegants de La Manresana, en Jaume i la Madrona, confeccionats pels artistes locals d’Arts Rurals. Cal dir que en la presentació, els nous gegants van estar apadrinats pel gegant Bacus, de Guissona i dos caps grossos de Concabella. I després de la ballada a la plaça, la festa es va arrodonir amb la coca i el cava que els majorals de Sant Jaume van obsequiar als parroquians i acompanyants. I a la tarda, els jardins de la Plaça de la Bassa presentaven un escenari engalanat i preparat per la cantada d’havaneres del vespre, així com la instal•lació de dos inflables per al gaudi dels més petits, cedits pel Consell Esportiu, amb els seus corresponents monitors. I al vespre, el reconegut grup Els Pescadors de l’Escala, va oferir un llarg repertori de les seves havaneres així com també alguna altra cançó d’altres estils. Tot plegat per al gaudi dels assistents, prop d’unes 400 persones. Cal fer esment que enguany, els organitzadors de la Festa de Sant Jaume, van repartir mocadors blancs estampats amb el logo Havaneres Sant Jaume 2017 a tothom que va retirar el seu entrepà (acompanyat de beguda i gelat), podent-lo així fer voleiar mentre es cantava la coneguda Bella Lola. I com ja es costum en aquestes cantades, la vetllada es va cloure amb l’esperada havanera El Meu Avi, que tothom va acompanyar.

Josep Mª Pinyot 32


Festes a Portell REIS MAGS D’ORIENT

FESTA APÒSTOLS

Iniciem les festes i tradicions del poble de Portell amb una de cristiana: la gran nit dels Reis Mags el 5 de gener. És una de les festes més esperades de l’any per la canalla i la que més dosi d’alegria, màgia, emotivitat i nervis, es concentren en un instant. Tot el poble els esperen a la plaça de l’ Església de Sant Jaume amb gran entusiasme i expectació.

A la primavera celebrem dues Festes: la dels Apòstols i la del Roser, ambdues al mes de maig. La Festa dels Apòstols es celebra l’ 1 de maig, quan cap a les 11h del matí, els pelegrins del poble parteixen en processó des de l’ Ermita de Sant Ramon Nonat (Portell) cap al Santuari de Sant Ramon. En aquesta caminada els hi acompanyen el Padre Félix i els novicis de la congregació. En arribar al Santuari, es celebra l’ Eucaristia, la qual finalitza amb els tres tombs entorn la relíquia del Sant Ramon Nonat i cantant els goigs en honor al Sant. Seguidament, es fa un pica-pica per a tothom, el qual ha estat obsequiat pel poble de Portell i organitzat per les majorales corresponents, Rosa Maria Felip i Súria i Rosa Villarroya i Massana.

Enmig de la foscor, s’ acosta una llum provinent de la carretera del Cementiri, on els més menuts criden amb molta eufòria: “Ja estan aquí, són els Reixos!!” Han arribat en una carreta decorada amb torxes sota un gran castell de foc, i els hi donem la Benvinguda per a que rendeixin homenatge a l’ infant Jesús dins l’ Església. Acte seguit, els tres Reixos i acompanyats del poble, es dirigeixen cap al local social La Unió, on s’entreguen els regals a tots els veïns i familiars del poble. Acomiadem als Reixos amb grans petons i agraïments, mentre ells llencen caramels a l’ aire, els quals recollim amb moltíssima il.lusió i cridant: “Fins l’ any que bé: Melcior, Gaspar i Baltasar!”.

Ermita de Sant Ramon (Portell)

Local Social la Unió

Santuari de Sant Ramon 33


FESTA DEL ROSER

Campionat de botifarra a les Escoles

I al primer diumenge de maig, hi ha la Festa del Roser, coneguda com la festa major petita del poble. Tot i així, la Festa es va inagurar la nit anterior amb el sopar de germanor al local social La Unió el dissabte 6 de maig i amb l’ actuació del gran humorista Toni Cano, del qual vàrem riure durant una bona estona amb els seus monòlegs d’ actualitat informativa carregats de surrealisme. L’ endemà diumenge a les 12h, es celebra la missa cantada per la tan estimada Coral Sant Ramon. A la tarda la Coral Sant Ramon ens van fer un gran concert per primera vegada al local social La Unió. Dita Festa va finalitzar amb el ball de la fabulosa Banda Sonora amb les millors versions musicals del moment.

Com a festa patronal a Sant Ramon Nonat, es va reprendre el dijous 31 d’ agost amb la Solemne Eucaristia a l’Església de Sant Jaume de Portell, la qual fou presidida pel Bisbe de Lleida i acompanyat pels Padres Mercedaris. El dia va finalitzar amb el ball en directe de l’ orquestra Banda Sonora, fidels any darrera any a formar part d’aquesta Festa Major. La programació va continuar l’endemà dia 1 de setembre amb la celebració de la Missa pels difunts, i acte seguit, la tradicional Xocolatada Popular a l’equipament públic de les Escoles de Portell. Seguidament, a la plaça de l’ Església grans i menuts van passar una estona molt divertida amb els jocs de cucanya del grup d’animació La Sal dels Mars.

Concert de la Coral de Sant Ramon al local La Unió FESTA MAJOR A PORTELL La darrera festa a Portell, és la Festa Major els dies 31 d’ agost i 1 de setembre, la qual està farcida de propostes per a que petits i grans s’ ho passin d’ allò més bé. Com l’ any passat, va anticipar les seves activitats el dissabte 26 d’ agost amb el Torneig de Tennis Taula pel matí, i amb el Campionat de Botifarra per la tarda, ambdós amb l’ entrega final de magnífics trofeus. Torneig Tennis Taula al local La Unió

34


Autora de la ressenya de les festes a Portell Thaïs FerCarb.

BANDERES RECUPERADES Les tradicions d’un poble, són les manifestacions creades i transmeses per un poble generació darrera generació. En la tradició religiosa, el poble de Portell ha recuperat dues grans banderes, que antigament s’ utilitzaven com a elements típics de la processó que es celebra cada 1 de maig, en commemoració d’una promesa dels nostres avantpassats.

El dinar de germanor es va fer al local social La Unió de Portell -on hi assistiren quasi un centenar de veïns, amics i familiars- encapçalat pels parlaments de l’ Excel.lentíssim Sr. Aleix Bochaca i Bertran, el Regidor de Patrimoni Cultural i l’ Aigua Municipal, el Sr. Joan Marbà i Miret, i el Representant del nucli de Portell, el Sr. Santi Oliva i Felip.

Cada any, celebrem aquesta festivitat (1 de maig) sortint en processó des de l ‘Ermita de Sant Ramon Nonat del poble de Portell fins al Monestir de Sant Ramon -passant pel camí de Mont-ros envoltats de conreus de blat i ordi. En aquesta romeria hi participem tot el poble, però antigament hi ondejaven dues grans banderes de colors vermell (la de Sant Jaume) i blanca (la de Sant Ramon) amb l’ escut de la Mercè, patrona dels Mercedaris de Sant Ramon. Portadors i cordoners (els qui portaven les banderes) obrien pas majestuosament a tot el poble, que seguia amb devoció el camí cap al Santuari. Aquestes dues banderes, han estat recuperades per les majorales d’ enguany, Carme Bosch i Maria Mercè Verdés, les quals han exposat a l’ altar de l’ Església Sant Jaume de Portell, un cop ja restaurades, i traslladades des del Museu Parroquial del poble. Les Majorales han fet reparar, també, el pendó d’ aquestes.

Per la tarda, els més menuts, ja esperaven amb molta il.lusió poder saltar al joc inflable instal.lat a la Plaça Major pel Consell Comarcal de La Segarra. Boti-boti

Autores del escrit Les Majorales Carme Bosch i Mercè Verdés Marbà.

I la Festa Major va concloure amb l’ exhibició de ball del Grup Country i el conjunt musical de Gala.

Bandera Sant Jaume

35

Bandera Sant Ramon


Organigrama de l’Ajuntament ALCALDE Aleix Bochaca 1r tinent alcalde Esports i festes municipals Josep Maria Ribera

2n tinent alcalde Economia, parcs i jardins Josep Freixes

Urbanisme Francesc Fornells

Gestió d’aigua municipal i Patrimoni Cultural Joan Marba

Educació i respresnetant Gospi Gemma Manau

Representant Consell Esportiu Toni Sala

Representant Viver Jordi Duran

Coordinador Territori i ADF Xavier Balcells

Representant Portell Santi Oliva

Coordinador obres municipals Josep Codina

L’Ajuntament i el Consell Comarcal Gràcies al Consell Comarcal l’Ajuntament de Sant Ramon a través de convenis de col·laboració rep els següents serveis:

metres urbanístics que cal complir (altura permesa, profunditat edificable, ocupació de finca, distancia a camins, distancia a llindars...)

SERVEIS TÈCNICS del Consell Comarcal

Es fan consultes, també, sobre segregacions i divisions en propietat horitzontal i darrerament s’han atès varies consultes sobre la valoració que ha fet el cadastre sobre finques i immobles que han estat objecte de revisió.

L’Area Tècnica i Territorial del Consell Comarcal de la Segarra, amb vocació de donar servei als ajuntament petits de la comarca, els quals no poden assumir el cost de tenir un tècnic en plantilla, presta assistència tècnica a l’Ajuntament de Sant Ramon.

I des d’aquí recordar que el planejament urbanístic vigent per al municipi de Sant Ramon és el POUM -Pla d’ordenació urbanística municipal- aprovat definitivament el maig de 2011, consolidat amb la modificació puntual del POUM, publicada al DOG l’11 d’agost de 2016. Qualsevol persona que tingui accés a internet, a través de la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Ramon, pot consultar la normativa urbanística i els plànols d’ordenació de POUM.

L’arquitecta del Consell que te assignat aquest ajuntament fa una permanència setmanal a Sant Ramon a fi d’informar els expedients urbanístics del municipi, atendre les consultes del veïns, fiscalitzar obres municipals que han rebut alguna subvenció i fer inspeccions per respondre els requeriments i queixes per escrit de fets, aparentment irregulars, que poden anar en contra del planejament urbanístic vigent.

SECRETARI - INTERVENTOR

Aquest any 2017 la permanència tècnica s’ha fet i es fa, encara, el dijous i perquè es pugui donar sortida a tota la feina pendent les visites es programen, prèviament, sol.licitant-les a l’ajuntament de Sant Ramon.

Fins ara l’Ajuntament rebia el suport de secretaria i intervenció del Consell Comarcal. El servei era prestat per la interventora Silvia Rico que portava la part econòmica i el secretari, Francesc Sarri, que portava la part jurídica.

Les consultes més habituals que s’atenen son les relacionades amb la possibilitat de construir, rehabilitar, ampliar i fer una activitat en una propietat, sigui urbana o rústica. També hi ha interès en saber què permet edificar el planejament urbanístic sobre un terreny o solar, quines son les càrregues urbanístiques que pesen sobre la propietat, quins son els parà-

L’Ajuntament va rebre un a notificació de Governació conforme la dimensió del municipi, pertocava un secretari-interventor amb les oposicions estatals realitzades. Per la qual cosa, l’Ajuntament ha contractat al secretari-interventor, Sr. Antoni Esque i Rubiol. 36


SERVEI DE PROTECCIÓ CIVIL del Consell Comarcal L’objectiu del Servei de Protecció Civil del Consell Comarcal de la Segarra, és donar suport als municipis en totes les tasques que integren l’àmbit de la protecció civil i que són d’obligat compliment pels ajuntament, ja sigui en temes de prevenció i planificació, d’emergències o rehabilitació, a partir del que dictamina la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, com poden ser la planificació, el suport i l’assistència als municipis, en matèria de protecció civil i emergències.

bé garanteix als ajuntaments l’establiment d’un Centre de Recepció d’Alarmes Comarcal a través de la xarxa RESCAT d’emergències de la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Entre les actuacions de planificació, l’Ajuntament de Sant Ramon, a través del Servei de Protecció Civil del Consell Comarcal, compta amb el Pla de Protecció Civil que és la normativa referent a les actuacions que fa l’Ajuntament en casos d’emergència a causa de les pluges (Inuncat), nevades (Neucat), incendis (Infocat), entre altres riscos i també, aquest servei ha redactat el Pla d’Autoprotecció del “Sant Ramon Rock”.

En aquest àmbit s’elaboren els plans de protecció civil municipals, plans d’autoprotecció, s’incentiva als ajuntaments la informació a la població, es dóna suport per la gestió d’esdeveniments amb grans aglomeracions de persones, l’elaboració de cartografia de la identificació dels riscos i de les infraestructures bàsiques i de suport a l’actuació en cas d’emergències i fer el seguiment de l’emergència del municipi afectat. Tanmateix el Servei de Protecció Civil, a través del Pla d’Assistència i Suport als municipis en matèria de protecció civil, col·labora amb la resta d’operatius d’emergències establerts a la comarca, com les ADF Bombers, Mossos d’Esquadra, Policies Locals....tamSERVEIS SOCIALS del Consell Comarcal

El municipi de St. Ramon gaudeix de 80 serveis a l’any, tal i com s’exposa en el reglament comarcal que regula aquest servei. La professional podòloga que acut al municipi de St. Ramon és, des de 2008, la Judit Muns.

Des del Programa de dinamització Gent Gran Rural de la Segarra enguany s’ha dut a terme i s’ha col·laborat en diferents accions i programes al municipi de St. Ramon.

El servei es realitza en dependències municipals i les persones hi accedeixen mitjançant trucada a l’ajuntament que és qui organitza el llistat. El preu que paguen els usuaris és de 7€ i la resta, fins als 12€ que costa cada servei provenen del Programa gent gran rural.

SERVEI DE PODOLOGIA PEUS EN FORMA +60 És un servei assistencial de podologia integral el que ofereix en una sessió la cura dels peus, tallat d’ungles i massatge fins damunt del turmell a un preu subvencionat. En poden ser beneficiàries les persones de 60 i més anys i a les menors de 60 acreditades com a pensionistes i/o tinguin reconeguda una gran dependència física. 37


SERVEI DE JOVENTUT del Consell Comarcal

deixar-nos anar i expressar la nostra singularitat, i recuperar el nen/nena interior com a saviesa innata, espontaneïtat i tresor a cuidar.

El nostre ajuntament des de ja fa anys disposa de la figura d’una tècnica de joventut amb col·laboració del Consell Comarcal. Es dóna suport a les actuacions dels joves. La tècnica de joventut durant aquest any ha estat la Laura Colldeforns, ella fa una permanència de 3h setmanals al nostre ajuntament. Per aquest proper any la tècnica canvia el dia d’atencions, abans era els divendres i ara serà els dijous. De les 12 h fins a les 15 h a l’Ajuntament.

En el grup d’enguany hi ha hagut un canvi generacional natural, els joves que havien participat els anys anteriors tenen altres ocupacions, ja treballen o estudien fora, i els “nous” d’aquest any han participat en aquesta edició amb il·lusió i ganes.

La subvenció aquest any ha estat de 1.250 euros per part de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, que s’ha destinat al taller de pintura del Miquel Vallés i a la sortida dels participants a Portaventura. El Miquel ens explica com ha anat el taller. El taller d’estiu per als joves del poble, ha estat un any més, ric, acolorit, participatiu i útil; en el sentit de desenvolupar les habilitats creatives, treballar amb nous materials, colors i elements i amb tot plegat fer cuidar i fer més bell un espai del municipi.

El grup d’enguany ha pogut desenvolupar un treball conjunt des de l’inici amb la idea i projecte, concretant les idees i donant-les-hi cos i forma cuidant els detalls estètics i fins a penjar els treballs acabats en el lloc.

Enguany el consultori mèdic ha estat l’elegit per rebre els treballs fets pel jovent.

Realment un cop penjats els treballs ens ha agradat molt el resultat, esperem que a tothom que visiti el consultori els ajudin a pujar els ànims, els alegri la mirada, trobin el lloc més agradable i inspirador i potser els recordi aspectes bàsics vitals que de vegades oblidem o no tenim en compte.

En aquest cas, tenint en compte l’espai a intervenir, hem volgut recordar, reflexionar i expressar els valors que influeixen i ajuden a tenir una vida més plena i saludable.

Damunt de cors que simbolitzen l’energia d’amor i la direcció desitjable per establir entre els humans per un món millor, hem volgut expressar com a valors essencials per la salut: l’alimentació sana, variada i natural, tenint en compte el planeta com un ser viu de la mateixa manera que nosaltres mateixos, l’exercici físic, escoltar i donar espai a les emocions, el viatjar o sortir de l’entorn habitual per descobrir i descobrir-nos, la creativitat com a ingredient per 38


L’Ajuntament contribueix amb serveis pel municipi Salut

Igual que l’escola, les contribucions que l’Ajuntament fa al dispensari són bàsicament actuacions de manteniment i conservació de l’edifici ( llum, telèfon, servei de neteja, calefacció ... ) i que han pujat uns 6.000 €, finançades al 100% pel Departament de Salut de la Generalitat i la Diputació de Lleida.

Han de tenir reconegut algun tipus d’incapacitat o disminució sigui física o psíquica igual o superior al 65 %, o bé que tinguin la valoració de grau 3 i nivells 1 i 2 de dependència, segons s’estableix en la Llei 39/2006.

Ajudes al transport per atenció mèdica

Els tutors legals o familiars que convisquin amb ells no han de disposar de vehicle propi.

Continua vigent les ajudes al transport per atenció mèdica.

No poden ser objecte de cap altre ajut per part d’altres administracions

Recordem que és una ordenança reguladora d’ajudes al transport per atenció mèdica, dirigida a les persones amb algun tipus d’incapacitat .

Els ajuts seran del 80% de les despeses justificades i l’import màxim anual de 400,00 €, que aniran a càrrec íntegrament de l’Ajuntament.

Els beneficiaris d’aquest ajut han de complir els següents requisits: Han d’estar empadronats al municipi de Sant Ramon (mínim 5 anys).

Aigua LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL GOVERN DEL CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA

met encara disposar de la sentència, sí que podem afirmar que les previsions de costos de l’aigua, que l’equip del Consell Comarcal va presentar l’any 2015, s’han disparat; i a més caldrà sumar-hi una proposta d’augment tarifaria d’un 20%, que ja ens ha traslladat el departament d’Intervenció del mateix Consell.

En els darrers butlletins municipals dels anys 2016 i 2015 us vàrem exposar el posicionament conjunt, mitjançant el MANIFEST DE L’AIGUA A LA SEGARRA, de 11 alcaldes de la comarca. Podeu retrobar el manifest a les pàgines 43, 44 i 45 del butlletí de l’any 2016. En el mateix butlletí, a la pàgina 47, es detalla el postulat que, obligats pel rígid posicionament del govern del Consell Comarcal de la Segarra presidit pel senyor Xavier Casoliva de ERC, ens ha fet generar el deure de defensar l’interès comú de tots els habitants de la comarca i impugnar la tarifa de l’aigua del Consell i també els acords adreçats a apropiar-se de les competències dels ajuntaments en matèria d’aigües. Doncs bé, com sempre el temps ens està donat la raó: malgrat que la dinàmica de la justícia no per39


Comparativa dels costos entre la proposta del Consell i la realitat

En aquest gràfic s’observa que, el mateix 2016, els que es van beneficiar de la proposta de nou model tarifari, obligada des del Consell, han estat les dues poblacions més grans: Cervera i Guissona, en detriment dels nuclis més petits. Amb tot, cal dir que l’alcalde de Cervera, ha manifestat el seu desacord amb aquesta tarifa.

manera eficient i sense abusos un bé comú indispensable per a la vida, l’aigua.

I també s’adverteix que el client més mal parat del nou model ha estat la Corporació Alimentària de Guissona; doncs bé aquesta empresa ja ha anunciat que es redueix el volum d’aigua provinent del sistema d’abastament d’aigües del consell i es connecta al canal Segarra Garrigues. Fet que ha obligat de manera immediata (previsió de tarifes per l’any 2018) que Intervenció del consell comuniqués als ajuntaments l’augment de les tarifes a la resta de clients com a mínim un 20 %.

Confiem que la resposta judicial retorni el seny al model que nosaltres defensem!

L’Ajuntament ha de garantir l’accés universal a l’aigua, i la gestió d’aquest bé ha de guiar-se per criteris socials i ambientals i no ha d’estar sotmesa a la voluntat individual.

EL GOVERN DEL CONSELL COMARCAL DESESTIMA LES AL·LEGACIONS A LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE L’AIGUA, PRESENTADES PER L’ALCALDE DE SANT RAMON CONJUNTAMENT AMB ALTRES ALCALDES DE LA COMARCA El govern del Consell Comarcal va desestimar, en el Ple del Consell Comarcal de 16 de novembre de 2016, les al·legacions presentades per un conjunt d’ajuntaments de la comarca de la Segarra, inclòs Sant Ramon, per a defensar les competències pròpies i legítimes dels municipis en matèria de subministrament d’aigua potable.

Un cop constatat que la mala gestió obliga a un augment tarifari, com sempre, nosaltres continuarem vetllant pels interessos comuns del nostre municipi i de la població de la comarca i ens mantindrem ferms en un posicionament que permeti gestionar de 40


Recordem que l’al·legació presentada conjuntament amb altres ajuntaments de la comarca, sorgeix pel fet que l’objecte de la modificació del reglament d’abastament d’aigua en alta, és la transformació d’aquesta competència municipal, que en el seu dia els ajuntaments vàrem delegar en el Consell, en un competència que passaria a titularitat pròpia i exclusiva del Consell. D’aquesta manera , els ajuntaments no tindríem capacitat de decisió en qüestió de subministrament d’aigua potable en els nostres municipis.

rra, expressa que es paralitza el projecte al qual s’havien adherit, fins que no es treguin els recursos interposats contra el Consell, en matèria d’aigua. L’alcalde de Cervera, va intervenir en el Consell d’alcaldes, per donar suport als alcaldes que vàrem interposar els recursos judicials argumentant que si el president creia que havia fet les coses correctament, no havia de tenir cap por de com es resolguessin els recursos interposats i, en tot cas, aquesta situació no havia de condicionar una decisió com tirar endavant el projecte d’abastament d’aigua que, en principi, havia de suposar una millora per la nostra comarca.

Com a alcalde de Sant Ramon, li vaig recordar que les voluntats polítiques s’han d’emmarcar en la legislació vigent i no caure en l’arbitrarietat, amb tot, el govern del Consell Comarcal va continuar en la seva línea.

L’alcalde de Sant Ramon va intervenir per a fer saber que, jurídicament, els contenciosos interposats no paralitzen el projecte d’abastament d’aigua.

Al desestimar les al·legacions presentades vam optar per acudir a la via judicial, impugnant els acords presumptament il·legals i que considerem que deixen els nostres municipis en una situació d’indefensió.

Consell d’Alcaldes 19 de juliol de 2017 GOVERN, DIPUTACIONS I TERRITORI SIGNEN A CERVERA L’ACORD PER LA PORTADA D’AIGUA DE RIALB. El Govern, les diputacions de Lleida, Tarragona i Barcelona, i alcaldes d’una trentena de municipis de la Segarra, l’Anoia, l’Urgell, i la Conca de Barberà han ratificat aquest dijous a la tarda al Paranimf de la Universitat de Cervera l’acord del ‘Gran pacte del Segarra-Garrigues’.

Ple del Consell Comarcal 16 de novembre de 2016

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha dit que aquest mateix 2017 podrien començar els treballs de l’obra que tindrien una durada aproximada de 3 anys. El projecte, pressupostat en més de 21 milions d’euros ha de permetre la portada d’aigua de boca des de l’embassament de Rialb a través del canal i solucionar problemes d’abastament. L’acte ha servit doncs per plasmar l’adhesió de tots els implicats després d’anys de discussions sobre com s’havia de dur a terme aquesta infraestructura que comptarà amb més de 122 quilòmetres de nova xarxa per garantir aigua a uns 45.000 habitants de les 4 comarques.

EL PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA CONDICIONA L’ACORD D’ADHESIÓ AL PROJECTE D’ABASTAMENT D’AIGUA, QUE HAVIA SIGNAT, AL FET QUE ES RETIRIN ELS RECURSOS JUDICIALS INTERPOSATS EN MATERIA D’AIGUA En data 2 de març de 2017, a Cervera, els alcaldes de les comarques de la Segarra, l’Urgell, la conca de Barberà i l’Anoia, van signar l’acord d’adhesió al projecte d’abastament d’aigua a les esmentades comarques, la qual cosa suposava garantir l’abastament d’aigua potable als municipis de les comarques signants a un preu inferior a l’actual.

L’acte d’adhesió s’ha fet de forma solemne al Paranimf de la Universitat de Cervera i ha comptat amb les múltiples intervencions de totes les autoritats que han participat en la configuració de l’acord.

En el Ple del Consell d’alcaldes del 19 de juliol de 2017 el president del Consell Comarcal de la Sega41


Un gran projecte de país

Després dels parlaments ha tingut lloc la signatura dels acords d’adhesió i els 32 alcaldes, presidents de consells comarcals i diputacions han anat desfilant per l’escenari per tal de estampar la seva firma als documents.

Cal recordar que el projecte acordat preveu aprofitar part de la xarxa de canalitzacions existents, titularitat del Consell Comarcal de la Segarra, i construir fins a 122 quilòmetres de nova xarxa d’abastament, 7 estacions de bombament i 3 dipòsits, així com aprofitar completament la capacitat de la potabilitzadora de ratera. Amb tota aquesta infraestructura es podrà subministrar a aquestes localitats aigua procedent de l’embassament de Rialb a través del canal Segarra-Garrigues.

Tothom ha coincidit en què el projecte de la portada de l’aigua serà molt benvingut perquè garantirà el subministrament en zones on s’havien d’abastir amb cisternes, com és el cas d’alguns municipis de la Conca de Barberà, o on l’aigua que fan servir actualment té uns índex de qualitat força baixos, com és el cas de Montmaneu i Pujalt, a l’Anoia.

Es preveu que la nova xarxa estarà enllestida en tres anys, amb una inversió total de més de 21 milions d’euros. D’aquests, 10 milions els aportarà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); 5 milions les diputacions, la de Lleida 2, la de Tarragona 2 i la de Barcelona 1. La resta es repercutirà en la tarifa durant un període d’entre 15 i 25 anys. El 75% del projecte doncs, està finançat, i només quedaran 6,3 milions d’euros per sufragar que es costejaran amb el preu de l’aigua.

El conseller Rull ha volgut posar en valor la «responsabilitat i la generositat» que ha permès arribar a l’acord ‘«històric» i ha remarcat que per continuar endavant cal «confiança» per desplegar el projecte i fer funcionar correctament el consorci que s’encarregarà de la gestió. Rull també ha assenyalat que en base als acords de l’ACA amb cadascun dels ajuntaments ara s’iniciarà la licitació de l’obra que tindrà un període d’execució de 3 anys. Segons els seus càlculs, abans de finalitzar aquest any ja es podrien començar a veure els primers treballs sobre el terreny per la qual cosa entre el 2019 i el 2020 l’obra entraria en funcionament de forma progressiva.

La nova xarxa es gestionarà mitjançant un consorci que garanteix a tots els ajuntaments un paper en la presa de decisions, a través d’un sistema de doble votació en funció de la rellevància dels temes. Així, qüestions ordinàries seran resoltes per l’Assemblea del Consorci amb una majoria del 60% dels membres. En el cas dels extraordinaris, caldrà unanimitat de l’Assemblea i la ratificació posterior de Tàrrega, Cervera, Guissona i dels consells comarcals de la Segarra i la Conca de Barberà.

D’altra banda, Rull ha negat rotundament que aquesta obra sigui un transvasament encobert d’aigua de la conca del Segre i per tant de l’Ebre cap a Barcelona i que només es tracta de garantir el subministrament a un àmbit poblacional que tenia problemes i on les alternatives que hi havia no eren viables.

Acte signat al paranimf de cervera el 2 de març 2017

42


AL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU DE LLEIDA

43


AL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU DE LLEIDA

44


Amb les actuacions i obres municipals fem gran el municipi de Sant Ramon Obres i actuacions acabades 2017

COST

Arranjament camins Portell - Viver Televisió bar del poble Compra terreny Viver Tendal bar del poble Reparació de fuites d’aigua a Gospí Desfibrilador Treballs d’adaptació normativa diveres instal·lacions elèctriques municipals Taller de pintura joves amb sortida Port Aventura

SUBVENCIÓ

6.690€ 2.600,29€ 3.000€ 1.193€ 4.786,70€ 5.372,40€ 13.602,91€

4.190€ 2.600€

1.100€

1.035€

Servei socorrisme piscines

8.665,17€

8.500€

Manteniment mobiliari urbà

1.667,16€

Pavimentació camí cementiri de la Manresana

48.251,48€

45.838,91€

Taller de pintura per a dones

1.897,28€

1.500€

Mur Gospí

7.308,36€

5.000€

106.134,75€

68.663,91€

COST 48.251,48€

SUBVENCIÓ 45.838,91€

TOTAL Obra subvencionada pendent d’executar Pavimentació camins comunicació entre nuclis municipi Sant Ramon

L’Ajuntament i la Diputació treballen plegats amb les associacions i les institucions ACTIVITATS Tarima d’alumini per a l’assocació de Joves Sant Ramon Rock Samarretes de la SantRunmon Comunitat Padres Mercedaris (façana Santuari) Segona fase TOTAL

COST SUBVENCIÓ Diputació de Lleida 871,20€ 800€ 572,12€ 38.599€

500€ 20.000€

40.042,32€

21.300€

SUBVENCIONS ACONSEGUIDES PER AL MUNICIPI 135.802,82€

45


Noticiari breu En aquesta festa de carnaval hi col·laboren com cada any de manera molt activa la majoria d’associacions del municipi. Per exemple, La Coral, l’AMPA i l’associació de Dones ho fan realitzant un magnífic postre, mentre que L’Associació de joves, el Futbol Sala Sant Ramon-Pujalt femení i el Tennis Taula de Portell ho fan col•laborant atenent a la barra.

SANT RAMON CELEBRA EL SEU CARNESTOLTES El passat dissabte 11 de març Sant Ramon va celebrar el seu Carnestoltes. Aquesta celebració compta cada any amb una major participació dels veïns i veïnes del poble, el qual demostra que el Carnaval a Sant Ramon és ja un esdeveniment totalment consolidat i esperat per tothom. La festa va iniciar amb una rua des de davant de l’ajuntament amenitzada pel fantàstic grup de percussió segarrenc Band Tokades. La rua va desfilar per tot el poble amb un gran seguiment de comparses i disfresses. Un cop a la Sala de Ball l’Envelat, la festa va seguir amb l’actuació del grup de versions All Covers, on les diferents comparses van poder realitzar els seus lluïments. A la mitja part del concert es van fer entrega dels premis simbòlics. Els destinats a grups van ser “per les caixes de regal”, per “les abelles” i pels “mexicans”.

ball com a escriptora i com a científica, per la seva lluita com a dona, pel seu compromís pel catalanisme i per ser “una ambaixadora que duu la Segarra a la sang.

L’ESCRIPTORA CERVERINA ROSA FABREGAT RECULL EL SISÈ PREMI SIKARRA L’acte va tenir lloc a Sant Ramon. La Segarra ret homenatge a Rosa Fabregat per la seva obra literària i pel seu compromís amb Cervera, la Segarra i la seva gent.

Rosa Fabregat, en el seu vital i sentit parlament, va recordar de forma emotiva dos poetes cerverins, Josep Solsona i Jaume Ferran, i també va voler deixar palès el seu compromís amb Catalunya recitant poemes d’Aribau, Verdaguer, Carner i Maragall, dedicades a la Catalunya del 1714. Pel que fa al territori, Rosa Fabregat va dir emocionada mirant al públic “aquí hi ha tanta gent que estimo, tanta gent que representeu el nostre país.

El Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot van lliurar el passat dissabte, dia 18 de març, al Local social de Sant Ramon, el Premi Sikarra a l’escriptora cerverina Rosa Fabregat. L’acte va ser inaugurat per l’alcalde de Sant Ramon, Aleix Bochaca, que va donar la benvinguda a tots els assistents, i especialment, a la Rosa Fabregat. La consellera comarcal Núria Magrans també va efectuar una salutació, en representació del Consell Comarcal de la Segarra.

En aquest acte de lliurament del Premi Sikarra 2017 i davant d’un centenar de persones que omplien de gom a gom el local social de Sant Ramon, hi van actuar la Coral de Sant Ramon, amb un repertori de música moderna, i també el cantautor local Ramon Mitjaneta que va dedicar una peça, “On és aquell poble, a la seva vila i a la seva comarca”.

El guardó és un reconeixement a la trajectòria personal i literària d’aquesta escriptora que sempre ha fet present el seu compromís amb el territori que la va veure néixer. En aquest sentit, un dels promotors de la candidatura de Rosa Fabregat al Premi Sikarra i membre de l’Espitllera, Albert Turull, va glossar els molts motius del reconeixement, com ara el seu tre-

Finalment, el president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, Xavier Rivera, va evocar els anys d’infantesa de Rosa Fabregat al carrer Major de Cervera, on hi tenia la seva casa, i va rememorar alguns fets històrics que han tingut aquest eix urbà per escenari. 46


En les edicions anteriors, el Premi Sikarra s’ha lliurat a la cooperativa La Garbiana Pagesa de Tarroja de Segarra (2016), la Cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges (2015), Càritas Diocesana de Cervera (2014), l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular (2013), i l’activista cultural Armand Forcat (2012). El guardó pren la forma i el nom de la moneda adquirida per la Fundació Cases i Llebot i el Fòrum l’Espitllera el 17 de març de 2011 que documenta l’origen del nom de la Segarra ja al segle III aC i que té la vocació d’esdevenir una icona que identifiqui els territoris de la Segarra històrica. El guardó és una escultura de l’artista Ana Marín-Gálvez que reprodueix la imatge de la moneda sobre una grisalla integrada en un perfil de fusta en forma d’espitllera.

Crònica de Ramon Saball.

La Subdelegada del Govern rep a l’alcalde de Sant Ramon i de Sant Guim de Freixenet programada.

A qui ha comunicat que la Direcció General de Desenvolupament Rural del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha aprovat els projectes de millora de camins rurals dels seus municipis

Al novembre de 2015, tècnics de la Direcció General de Desenvolupament Rural del Ministeri dAgricultura, Alimentació i Medi Ambient van visitar tots dos municipis per ultimar els respectius projectes.

Lleida, 20 dabril de 2017.- La Subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, ha rebut a l alcalde de Sant Ramon, Aleix Bochaca, i a l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch, a qui ha comunicat que la Direcció General de Desenvolupament Rural del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha aprovat els projectes de millora de camins rurals dels seus municipis i que la licitació de les obres resta pendent d’assignació pressupostària.

La Subdelegada del Govern va visitar la xarxa de camins rurals de Sant Ramon i de Sant Guim de Freixenet al maig de 2013

La Subdelegada ha explicat que després de resoldre tota la tramitació referida als projectes, limportant és que estan aprovats i confiem que la seva execució es pugui dur a terme tan bon punt hi hagi disponibilitat pressupostària. El projecte de millora i asfaltat dels camins rurals del municipi de Sant Ramon afecta a 6,75 quilòmetres de camins i té un pressupost d’execució d’uns 200.000 euros, mentre que el projecte de Sant Guim de Freixenet afecta a 1,6 quilòmetres de camins rurals i està pressupostat en uns 223.000 euros. El Ministeri ja va declarar al maig de 2015 els dos projectes d’Interès General, requisit imprescindible per accedir a aquestes línies d’ajut i que permet que l’Estat assumeixi de manera temporal la competència sobre la via per tal de projectar i executar la millora 47


L’Alcalde de Sant Ramon, Aleix Bochaca, participa a l’acte de Commemoració Centenari Sr. Ramon Bonjoch Codina El Sr. Ramon socupava més de les terres i la Sra. Concepció dels animals. La seva esposa va ingressar a la residència Mare Janer lany 2009 per problemes greus de salut i aquell mateix any va morir, la nit de Nadal.

El Sr. Ramon Bonjoch Codina és de Sant Ramon, nascut al nucli de La Manresana l’any 1917. LAjuntament de Sant Ramon com a municipi natal del commemorat també va ser present a lhomenatge. Va participar lalcalde de Sant Ramon, Aleix Bochaca, on va fer obsequi duna placa commemorativa.

La seva filla Paquita es va casar amb el Sr. Josep Teixé i varen tenir un fill. Lúnic nét, en Ramon Teixé Bonjoch. La seva filla Paquita junt amb el seu marit i el seu fill viuen a Barcelona i visiten amb molta freqüència el Sr. Ramon Bonjoch.

L’acte va tenir lloc a la Residencia Mare Janer a Cervera. El Sr. Ramon Bonjoch Codina neix al nucli de La Manresana (St. Ramon) el 17/05/1917. La casa familiar és al Carrer Major, 23. Ell és el tercer de quatre germans. Tenia dues germanes més grans i un germà més petit. Actualment tots són morts. Dofici pagès, i treballava la terra des de ben petit. Va anar poc a estudi, i ell mateix comenta que no li agradava gaire. A més era molt conscient que tenia dajudar a la casa. Es va casar amb la Sra. Concepció Roma Sorribes i van tenir una filla, la Paquita. Ell i la Concepció van continuar dins la pagesia.

L’Ajuntament de Sant Ramon fa tasques de millora al municipi amb el suport de l’Associació Alba. L’Ajuntament de Sant Ramon té un conveni firmat amb l’Associació Alba de 575 euros. A part del conveni l’Ajuntament contracta el personal l’Associació Alba per fer tasques de jardineria. L’Ajuntament explica que valora molt positivament el treball i les tasques amb l’entitat Alba perquè enlloc de contractar aquestes feines a empreses externes ho fa amb l’Associació Alba perquè d’aquesta manera dóna suport a la inserció laboral de les persones amb discapacitats i es potencia així la seva autonomia personal.

48


L’Església del Santuari de Sant Ramon va acollir una de les activitats organitzades per 7lletres, el premi literari i més coses, sota el lema: JAZZ I LITERATURA En algun passatge entre les melodies, la narradora també va donar mostres de la seva qualitat de veu, entonant algun delicat fragment de balades relacionades amb els contes.

Sant Ramon, divendres 2 de juny de 2017 El passat divendres, 2 de juny, a les 10 del vespre, l’església del Santuari de Sant Ramon va acollir una de les activitats organitzades per 7lletres, el premi literari i més coses, sota el lema: JAZZ I LITERATURA

Malgrat la primera intenció dels organitzadors va ser la de dur a terme la vetllada al claustre del Santuari, un marc esplèndid per a l’activitat prevista, les previsions meteorològiques i també que per aquestes dates i en aquelles hores, les nits son més que fresques, musics i narradora es van emplaçar a dins de l’església a sota mateix de l’enorme cúpula, al peu de les escales del presbiteri, per evitar que el so s’escampés per l’espai buit, i per tal de fer més acollidora la vetllada, el discret públic assistent (unes 70 persones), es va situar al voltant dels artistes, fent més intima la reunió.

Les delícies musicals van anar a càrrec de Javier Juanco Jazz Trio, trio liderat pel guitarrista basc establert actualment a Solsona, Javier Juanco, al costat del bateria lleidatà Ricard Grau i el contrabaixista Manel Vega i que, en aquesta ocasió, també els acompanyava el pianista Xavier Monge. La part literària la va interpretar la narradora Patricia McGill, nascuda a l’Uruguai i que actualment viu a cavall entre Barcelona i La Segarra, concretament a Florejacs. Persona molt culta que parla diversos idiomes, entre els que destaca el català, amb una dicció clara i harmoniosa. De mica en mica, el so de les paraules i el seu silenci la van portar a les històries.

Tothom va gaudir tant de la música, com de la narrativa

Josep Mª Pinyot

Mentre el quartet musical ens delectava amb obres d’una elevada qualitat musical i interpretativa, en les que sanaven succeïnt els protagonismes dels seus components a la guitarra, bateria, contrabaix i teclat, la narradora ens anava oferint diversos contes d’aire melancòlic i amb històries tràgiques, d’autors com Javier Tomeo (escriptor aragonès que va viure part de la seva vida a Barcelona), dels catalans Sergi Pàmies i Quim Monzó, de Juan José Millás (escriptor valencià), Franz Hohler (escriptor, actor, cantautor i comediant suís) i fins i tot, un de la seva pròpia autoria, el Princep Blau.

49


L’Ajuntament de Sant Ramon arranja els camins de Portell i Viver. L’obra la portat a terme lempresa Marsol i el cost total de l’obra és de 6.690 euros, del quals 4.190 euros s’han finançat amb un ajut de la Diputació de Lleida.

Concretament, són camins d’accés a les granges on el transport dels camions amb pinso pels animals era de molt difícil accés. Dilluns, 12 de juny

Amb total s’han arranjat 5,5 quilometres.

L’Ajuntament de Sant Ramon arranja els camins de Portell i Viver.

L’Ajuntament manifesta que segons es tingui consignació pressupostària saniran arranjant els camins de la resta del municipi.

L’Ajuntament de Sant Ramon arranja els camins d’accés a Portell i Viver (nuclis del municipi a Sant Ramon). Concretament, són camins d’accés a les granges on el transport dels camions amb pinso pels animals era de molt difícil accés. Davant el fet que el Govern de l’Estat va augmentar el valor cadastral de les construccions agrícoles i ramaderes va donar com a conseqüència l’augment de lIB, sent els ramaders i pagesos els perjudicats l’Ajuntament ha retornat aquest tributs facilitant els accessos a les granges.

L’Ajuntament de Sant Ramon compra uns terrenys a Viver conjuntament amb l’Associació de Veïns. La compra ha estat fàcil arran de la bona entesa amb el propietari del terreny. L’Associació de veïns hi aporta 2.000 euros i l’Ajuntament 3.000 euros.

L’inici de les obres es preveuen al 2018. El representant de Viver, Jordi Duran, agraeix la compra i l’esforç pressupostari que fa l’Ajuntament.

Dilluns, 12 de juny.

Per la seva part, l’Ajuntament veu molt positiva la compra d’aquest terreny perquè és una mostra d’augment del patrimoni al municipi de Sant Ramon.

L’Ajuntament de Sant Ramon compra uns terrenys a Viver conjuntament amb l’Associació de Veïns.

Les dimensions totals del terreny són de 1.648 m2.

L’Ajuntament de Sant Ramon ha adquirit un terreny privat per un cost de 5.000 euros. La compra ha estat fàcil arran de la bona entesa amb el propietari del terreny. L’Associació de veïns hi aporta 2.000 euros i l’Ajuntament 3.000 euros. El motiu de la compra del terreny és per poder habilitar un nou camí d’accés més pràctic, ja que actualment aquest camí és dificultós a l’accés de maquinaria agrícola que accedeix a les granges i terrenys dels pagesos. Ara amb la compra del terreny l’accés es millorarà i podran passar tràilers i maquinaria agrícola. 50


L’Ajuntament es reuneix amb les mestres de l’escola per fer balanç del curs escolar. A la reunió van assistir l’alcalde del municipi, Aleix Bochaca, la regidora d’educació a l’Ajuntament, Gemma Manau, els mestres de l’escola i representants de l’AMPA. En un primer moment., l’Ajuntament va manifestar un cop més el suport incondicional del consistori i la seva ensenyança i es va fer un repàs de les partides que l’Ajuntament destina a lescola. En primer lloc una partida de 5.000 euros per al manteniment (que no inclou les despeses de llum i aigua, sinó que és pel manteniment de la mateixa dinàmica de lescola, com per exemple, la compra darmaris en el cas que facin falta). En segon lloc, la destinació d’una partida a l’AMPA per un cost de 2.400 euros. I aquest any es va sumar uns 1.200 euros per la festa de les escoles ZER realitzada a Sant Ramon. A la reunió també es va parlar de la necessitat duna neteja més a fons a part de les hores setmanals que ja shi destinen amb una dona de fer feines. L’Ajuntament davant el darrer increment dels alumnes, de 30 a 70 alumnes a dia davui, ha optat per la contractació duna empresa externa per fer una neteja exhaustiva i a fons cada 15 dies ( a part de la neteja

que ja es fa de forma setmanal). La contractació s’ha fet a la empresa de serveis i neteges de Massoteres per un cost anual de 1.533 euros. Amb total, l’Ajuntament destina a l’escola un pressupost aproximat d’uns 10 mil euros. Finalment, l’Alcalde un cop més va oferir a lescola i a l’AMPA que si cal anar a buscar més finançament l’ajuntament es posa al seu costat per fer gestions amb la Diputació de Lleida i adquirir així pressupost per seguir tirar endavant l’escola de Sant Ramon.

Sant Ramon també s’adhereix a la campanya “Tracta’m bé” del Consell Comarcal. La xerrada va a càrrec de l’educadora social del Consell Comarcal, Pilar Vilajoana. A la presentació va participar l’alcalde de Sant Ramon, Aleix Bochaca.

La xerrada va a càrrec de l’educadora social del Consell Comarcal, Pilar Vilajoana. A la presentació va participar l’alcalde de Sant Ramon, Aleix Bochaca. L’alcalde va donar la benvinguda i va explicar el treball que es fa des del Consell Comarcal sobre el bon tracte a les persones grans de la comarca a través de la campanya que ja s’està portant a terme a més de la meitat dels municipis de la comarca.

Dimarts, 20 de juny Sant Ramon també s’adhereix a la campanya “Tracta’m bé” del Consell Comarcal. Sant Ramon és un dels municipis de la Segarra que també s’ha adherit a la campanya “Tractam bé” del Consell Comarcal que promou el bon tracte a les persones grans. Paral·lelament a la campanya el Consell Comarcal ofereix als municipis de la comarca xerrades per debatre i opinar sobre el tracte a la gent gran.

La xerrada va tenir lloc al local social de Sant Ramon.

Concretament, és una xerrada on es projecta un vídeo fòrum “La Marinada” que tracta sobre la relació pares i fills. Marinada és un curtmetratge protagonitzat per Pep Cruz ambientat a la Segarra, en què, a través de la relació entre un pare, un fill i l’Alzheimer, es parla sobre el tracte, la cura i el respecte a les persones grans. 51


L’Ajuntament de Sant Ramon adquireix un televisor per al bar del municipi. Ara amb el nou televisor l’Ajuntament vol donar resposta a les necessitats quotidianes del seus veïns i veïnes.

Des de la posada en marxa del bar està funcionant molt bé. L’antic projector no funcionava massa bé i la imatge no era nítida.

Dilluns, 26 de juny.

Ara amb el nou televisor l’Ajuntament vol donar resposta a les necessitats quotidianes del seus veïns i veïnes.

L’Ajuntament de Sant Ramon adquireix un televisor per al bar del municipi.

Al bar de Sant Ramon hi tenen cabuda persones de totes les edats del municipi i shi realitzen diferents activitats.

Davant les demandes dels usuaris del bar del municipi l’Ajuntament ha adquirit un televisor de 75 polsades comprat a l’Electricitat Josep Maria Roig a Sant Ramon. El cost total del televisor és de 2.600 euros i s’ha rebut una subvenció per poder-lo comprar de la Diputació també de 2.600 euros. L’Ajuntament ha valorat positivament la compra d’aquest televisor perquè han estat força els veïns que ho han demanat com també l’arrendatària del bar.

L’Ajuntament de Sant Ramon adquireix un aparell desfibril·lador. L’Ajuntament va organitzar una xerrada de cardioprotecció al Local Social on duna manera lúdica es va ensenyar a utilitzar el DEA. Es va fer un taller molt senzill i de forma pràctica on van participar una vintena de veïns.

L’Ajuntament de Sant Ramon ha adquirit un aparell desfibril•lador extern automàtic (DEA) amb l’objectiu de tenir un servei de cardioprotecció en cas d’emergència. Un desfibril·lador extern automàtic (DEA) és un aparell electrònic portàtil (producte sanitari) que diagnostica i tracta l’aturada cardiorespiratòria (que es detecta quan una persona està inconscient i no respira normalment) causada per una fibril·lació ventricular (llavors el cor té una activitat elèctrica alterada que provoca que no hi hagi efectivitat mecànica) o una taquicàrdia ventricular sense pols (en què hi ha activitat elèctrica i en aquest cas el bombament sanguini és ineficaç). Aquest aparell genera una descàrrega elèctrica que aplicada abans dels deu minuts de l’aturada cardiorespiratòria pot reactivar la funció cardíaca. Tal com explica lalcalde de Sant Ramon, Aleix Bochaca, és quan menys tho esperes pots trobar-te amb la necessitat dusar un desfibril·lador. És per aquest motiu que lAjuntament ha instal·lat aquest aparell per a ús públic a la població i facilitar una ràpida intervenció en casos daturada cardíaca. 52


L’Ajuntament al costat de les entitats del municipi. En els darrers mesos l’Ajuntament de Sant Ramon ha portat a terme l’ampliació econòmica de diferents convenis amb associacions del municipi.

La Mansa la formen un total de 60 socis i està oberta a tothom que vulgui crear xarxa de bon veïnatge per fer del municipi un lloc agradable i fàcil de conviure.

L’Ajuntament al costat de les entitats del municipi.

En segon lloc, l’Associació de veïns de Viver a càrrec del seu representant Jordi Duran. Sha passat dun ingrés de 1.600 a 2.100 euros.

En els darrers mesos l’Ajuntament de Sant Ramon ha portat a terme l’ampliació econòmica de diferents convenis amb associacions del municipi. El motiu d’aquests increments ha estat per associacions que venien a l’Ajuntament a demanar més finançament que des de l’Ajuntament s’hi destina. En primer lloc, l’Ajuntament ha signat un conveni amb la presidenta de l’Associació Joves La Mansa, Berta Rubió per un cost de 7.500 euros.

Finalment, l’Associació de dones a càrrec de la presidenta Pepita Corretge que han passat de tenir una partida de 400 euros a 900. Diners que es destinaran a les activitats de l’associació com anteriors anys que realitzen tallers, cursos dinformàtica i altres activitats.

Amb aquesta entitat l’Ajuntament el que ha fet ha sigut modificar el conveni. Al conveni ja existent de 750 euros s’hi ha afegit les despeses de les actuacions del SantRunMon i el Sant Ramon Rock, despeses a la quals l’Ajuntament ja participava pagant les factures per un cost de 5.250 euros. Amb total una despesa conjunta de 6.000 euros. Es va realitzar una reunió amb l’alcalde, Aleix Bochaca, representants dels joves de lentitat i el tinent alcalde, Josep Maria Ribera, on es va acordar un increment de 1.500 euros més destinats a les activitats dels joves, per la qual cosa, tindran un finançament total de 7.500 euros.

tament quedarà alliberat d’aquests diners i de cara l’any vinent es podrà comptar amb més diners per a fons propis de lens. L’Ajuntament es troba amb un endeutament amb cost 0 fruit de les indicacions de la bona gestió per part de tresoreria i intervenció. Tal com explica lalcalde de Sant Ramon, Aleix Bochaca, el fet que el consistori no tingui deutes pendents és sinònim de la bona gestió dels recursos econòmics.

L’Ajuntament de Sant Ramon respon a una bona gestió econòmica i no té deutes pendents. En el passat Ple de l’Ajuntament, data 10 de juliol, es va aprovar per majoria absoluta l’informe favorable pel qual es procedia a pagar els crèdits pendents. Segons el compliment dels requisits d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera als quals respon la gestió de l’Ajuntament permet que s’amortitzi el deute derivat dels crèdits. D’aquesta manera, l’Ajun53


Sant Ramon ja té al cent per cent en marxa les activitats a les piscines municipals. Un any més, la gestió del bar de les piscines anirà a càrrec d’Aleix Cisteró. Es projectaran activitats per a tots els gustos. Com per exemple, classes de ball dirigides, sopars i cinema a la fresca, tornejos de futbolí, futbol sala i petits concerts amb grups de música de la comarca. Des del Consell Esportiu es compta un any més amb tot el tema del monitoratge de la piscina (finançat per la Diputació de Lleida) i també diferents cursets de natació o classes dAquagym. La temporada es va iniciar el passat 23 de juny i finalitzarà el 3 de setembre.

Sant Ramon clou els cursets de natació. La piscina de Sant Ramon restarà oberta fins al 3 de setembre amb un seguit d’activitats. Els cursets de natació a Sant Ramon ‘sorganitzen durant el mes de juliol i compten amb la participació duns 25 nens i nenes. A l’acte final va assistir l’alcalde de Sant Ramon, Aleix Bochaca, i els tècnics del Consell Esportiu. Als nens i nenes se’ls va obsequiar amb unes medalles i un diploma com a certificat d’assistència al curset. Des del Consell Esportiu es va comptar un any més amb tot el tema del monitoratge de la piscina (finançat per la Diputació de Lleida) i també diferents cursets de natació o classes d’Aquagym. La piscina de Sant Ramon restarà oberta fins al 3 de setembre amb un seguit dactivitats. Un any més, la gestió del bar de les piscines va a càrrec dAleix Cisteró, que projecta activitats per a tots els gustos. Com per exemple, classes de ball dirigides, sopars i cinema a la fresca, tornejos de futbolí i petits concerts amb grups de música de la comarca. 54


Sant Ramon signa el contracte amb CEMSA (Calaf) per la prestació del servei en matèria de subministrament domiciliari d’aigua al municipi de Sant Ramon. La signatura del contracte es va realitzar a l’Ajuntament a càrrec del gerent de CEMSA, Manel Rossell, i l’alcalde Aleix Bochaca, per un termini de 4 anys.

Una lectura que ara es farà mensual en lloc de trimestral per poder fer un control del consum més detallat. També, actualitzaran els planells de la xarxa i renovaran comptadors, 25 comptadors nous.

L’empresa ofereix diferents millores, com per exemple, traslladar alguns dels comptadors que encara estan a l’interior de les cases a fora per poder millorar així la lectura de comptadors. Amb total 10 comptadors.

A través d’aquest contracte l’Ajuntament compta amb aquesta empresa on realitza la facturació, liquidacions anuals, tramitació de la documentació a l’ACA, control i atenció als abonats, estadístiques del servei, telèfon de guàrdia, i ara, a més, es comptarà amb una lectura de comptadors mensual com a novetat. CEMSA ofereix a Sant Ramon un servei personalitzat, a la mida que resol qüestions concretes i personals dels abonats, i la lluita contra la morositat.

El torneig Futsal Sant Ramon arriba a la seva tercera edició un èxit, amb un gran nombre de jugadors inscrits, molts espectadors, molt bon futbol i fair play.

El passat dissabte 29 de juliol es va celebrar la tercera edició del torneig 12 hores de futbol sala de Sant Ramon.

Crònica de Josep Maria Ribera.

El campionat, que s’allargà des de les 9 del matí fins a les 11 de la nit, va comptar amb 8 equips masculins i 3 femenins. Amb més de 100 esportistes inscrits, un gran nombre de persones van assistir a la pista poliesportiva del poble a fi de gaudir del torneig. En la categoria masculina va guanyar l’equip Real Suciedad, format per jugadors de Calaf i rodalies, després d’imposar-se a la final als Xapistes per un ajustat 4-2. El segon classificat estava compost pel jovent de Sant Ramon i organitzadors del campionat. Per altra banda, les Llenegues, de Sant Martí de Sesgueioles, van emportar-se el torneig femení. En conclusió, el torneig, que va comptar amb un àrbitre federat durant els 25 partits disputats,va ser tot 55


Obres de rehabilitació al convent de Sant Ramon Aquest mes d´agost de 2017, l’Ajuntament de Sant Ramon ha tramitat la documentació necessària, perquè la Comunitat Mercedària pugui obtenir la col·laboració del Ministerio de Fomento, per continuar les obres de rehabilitació del Conjunt Monumental del Convent de Sant Ramon, dins els programes de l’1,5% Cultural.

Les obres fetes han consistit en: 2005.- Rehabilitació de les cel·les de la Planta Baixa, per acollir nous membres de la Comunitat 83.284 euros 2006.- Instal·lació de calefacció a lesglésia, eliminació dhumitats, i renovació de Paviments 192.770 euros

Les obres per a les que es sol·licita la col·laboració del Ministerio, consisteixen en la restauració de les teulades del Convent, completant les obres efectuades el 2012 a les teulades dels Claustres, i la restauració de les tres façanes del Convent.

2007.- Restauració del Presbiteri, amb renovació de la teulada, restauració del retaule i de la llanterna de la cúpula del creuer 292.892 euros 2009.- Restauració de les teulades de l’església 809.457 euros

El pressupost de les obres és de 1.109.367 euros, i es sol·licita el cofinançament del Ministerio en el 75% del pressupost.

2011.- Restauració de la Capella del Santíssim 25.868 euros

La restauració de les façanes del Convent s’afegeix als treballs subvencionats per la Diputació de Lleida, de la primera fase de restauració de la portada monumental de l’església, executades l’any 2016, treballs que tindran continuïtat properament.

2012.- Restauració dels Claustres , Fase I, teulades i primer pis 770.335 euros 2016.- Restauració de la Portada de lesglésia, Fase I 15.000 euros

L’any 2005 es varen iniciar els treballs de rehabilitació, i recuperació del Conjunt Monumental del Convent de Sant Ramon. Des d’aquell moment, fins l’any 2013, s’hi han executat obres amb un pressupost invertit, de 2.186.606 euros, promogudes per la Comunitat Mercedària, amb el suport i empenta de l’Ajuntament de Sant Ramon. D’aquest pressupost, la Comunitat Mercedària n’hi ha aportat 986.764 euros, el Ministerio de Fomento n’hi ha aportat 1.184.844 euros,i la Diputació de Lleida 15.000 euros.

Les obres demanades aquest 2017, permetran completar la total restauració de les teulades del Conjunt, resoldre els problemes d’humitat que afecten les façanes, i aturar la progressiva degradació dels seus materials petris. La restauració de les façanes representa la millora definitiva de la imatge externa del Convent, i la resolució dels problemes d’habitabilitat que provoca l’estat actual de les façanes.

56


Sant Ramon pavimenta l’accés al cementiri de la Manresana.

Així doncs, amb la voluntat de que el camí del cementiri estès ja reparat pel dia de Tots Sants, d’enguany, s’ha acabat, a temps, l’obra de millora de l’accés que ha consistit en la reposició de 1.229 m2 de paviment, ara de formigó per ésser aquest un material adequat i de més fàcil aplicació en cas de reparacions puntuals.

L’Ajuntament de Sant Ramon ha dut a terme la pavimentació del camí del cementiri, principal vial per a l’accés al cementiri de la Manresana, municipi de Sant Ramon. El motiu de l’actuació ha estat perquè el ferm del camí es trobava en molt mal estat de conservació, amb la disgregació del tractament asfàltic de la calçada i irregularitats en la superfície de la via convertint el camí en un pas deficient per accedir al cementiri. També l’amplada de pas es veia reduïda, en trams, per l’envaïment de la vegetació.

El cost total de l’obra ha estat de 46.464€, on s’ha rebut un finançament de la Diputació de Lleida per un cost de 36.500 €. L’obra l’ha realitzat, mitjançant la corresponent adjudicació, l’Empresa Ribalta i Fills.

Tenint en compte que el camí és el pas obligat per a actes amb forta càrrega emocional com són els enterraments i en actes tradicionals, per tots coneguts, com son les visites al cementiri per Tots Sants, l’Ajuntament ha considerat necessari actuar, sense demora, en aquest vial per garantir la seguretat del trànsit i mantenir-lo en condicions dignes d’ús, tant si l’accés es recorre amb vehicle o a peu.

Treballs d’adaptació a la normativa de diverses instal·lacions elèctriques municipals de baixa tensió L’Ajuntament ha corregit els defectes de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió de Sant Ramon. Les obres de condicionament han estat en l’edifici de l’Ajuntament, el local de joves i l’enllumenta públic municipal. Alhora s’ha condicionat la zona de les piscines i l’enllumenat exterior. També als diferents edificis dels serveis municipals com l’escola bressol, el consultori i la Sala Polivalent. El cost total de les actuacions ha estat de 13.602,71€ adjudicada a l’empresa de l’electricitat Josep Maria Roig Farré. Arranjament de la zona d’esbarjo de la Plaça de la Bassa. S’ha condicionat la zona fent obres de manteniment i s’ha pintat el mobiliari urbà.

57


L’AJUNTAMENT DE SANT RAMON CELEBRA EL SOPAR DE FI D’ANY 2017 Divendres, 1 de desembre de 2017

Després de gaudir d’un esplèndid sopar, en el que els comensals van departir amb animades converses mentre arribaven els postres i els cafès, va arribar el moment en que el Sr. Bochaca va dirigir unes paraules als assistents, agraint-los-hi a tots plegats, la seva dedicació i aportació a treballar per al municipi.

Com ja es va fer l’any passat, aquest divendres 1 de desembre, l’Ajuntament de Sant Ramon ha organitzat el sopar de fi d’any 2017, agrupant, com en l’edició anterior, a membres del Consistori, representants de Portell, empleats, col•laboradors i també al titular del Jutjat de Pau. Com l’any passat, també hi van estar convidats els representants de les Entitats culturals, esportives i socials del municipi, provinents dels diferents nuclis de Sant Ramon, amb vilatans de Gospi i Portell.

No hi van faltar unes paraules de reconeixement per als representants de les Entitats del poble, per la seva reconeguda tasca social, cultural i comunitària. Arribats en aquest punt, es va fer un brindis amb una copa de cava, tot i desitjant un Bon Nadal a tots els assistents. La sala del Bar del Café del Centre Cultural feia patxoca amb la taula llarga ben parada, a punt d’acollir a la gairebé trentena de persones convidades, complint una vegada més amb l’esperit aglutinador que sovint manifesta l’alcalde, Sr. Aleix Bochaca.

I després d’una bona estona departint històries i temes diversos, els assistents van anar retirant-se paulatinament, però encara hi van restar un grapat de gent més jove, que van continuar la vetllada una bona estona més, tot departint temes d’actualitat i d’opinió que propiciaven el debat, sempre des del diàleg educat i respectuós. Tal com ha de ser.

Josep Mª Pinyot, Gospi - Sant Ramon

58


L’EQUIP DE GOVERN DÓNA SUPORT AL REFERÈNDUM 1 D’OCTUBRE DEL 2017

59


Reculls de premsa

60


61


62


63


Activitats previstes per al 2018

64


Reflexions del Tai Chi Chuan Al contrari del que es creu de manera bastant generalitzada a occident en general, el Tai chi Chuan és en primer lloc un art marcial intern. La idea més estesa sobre aquest art és que es tracta d’un gimnàs suau que ajuda a relaxar-se i a trobar-se millor, tant mentalment com físicament. Si ens remuntem als seus orígens trobem el significat del terme “Tai Chi Chuan”: “Tai” es pot traduir com a suprem, o darrer, per tant indica un nivell alt; “Chi” es pot traduir com energia; i per últim “Chuan” es pot traduir com a puny o boxa. Una traducció global de tot el terme Tai Chi Chuan podria ser “suprem últim puny”. Per tant es fa evident que es tracta d’un art marcial dels dels seus orígens i aquesta és la part més important, encara que és la més desconeguda. Es diu intern ja que l’entrenament és lent i suau, si ho comparem amb les escoles externes de kungfu (com ara el Choylifut, el Wing Tsun,…), i la manera d’executar la tècnica tracta d’originar el moviment des de l’interior del cos, és per això que s’anomena intern. No ens equivoquem, quan s’utilitza el Tai Chi Chuan en defensa personal l’execució no té res a veure amb aquesta lentitut i suavitat amb que se sol entrenar. Una idea molt important en els lluitadors de Tai Chi Chuan és utilitzar la força de l’adversari en la seva contra, per tant amb poca força realitzada s’obté molta més força donat que s’aprofita la del contrincant. Quan s’ha d’utilitzar aquest art en defensa personal tota la suavitat i lentitut es converteix en accions brutals per aconseguir un únic objectiu, defensar-se i neutralitzar a l’adversari. No és d’estranyar que practicants d’alt nivell i sempre que tinguin una ètica i una moral prou elevades tinguin accès al coneixement del Dim Mak o punts de pressió. Un coneixement no apte per tothom, és un estudi per conèixer més bé l’art i el cos, només a utilitzar en casos extrems i sempre per bones causes, és per això que aquesta part és molt restringida i només transmesa del mestre a alguns alumnes amb una alta moral i ètica. No es pot perdre de vista tampoc la influència que pot tenir la pràctica del Tai Chi Chuan sobre la salut. Insisteixo que tot i que això és cert, el seu primer objectiu és la lluita per defensar-se. El Tai Chi Chuan com treballa molt l’energia interna, aleshores pot arribar a tenir molta influència sobre la ment i sobre el cos. Pot ajudar a millorar diferents malalties de molts tipus diferents, com ara de sistema digestiu, nerviós, respiratori i també d’aparell locomotor com ara ossos, tendons,… Segons la organització mun-

dial de la salud el Tai Chi Chuan és considerat com un mètode de salud amb finalitats terapèutiques i a Xina, al seu país d’orígen, és considerat tresor nacional. Hi ha diferents branques de Tai Chi Chuan, però és l’escola Yang la més extesa i la que té més practicants arreu del món. Aquesta branca vé de Yang Chen Fu, que és el que va sintetitzar tot l’estil tal i com es coneix avui en dia. De totes maneres el fundador és el seu avi Yang Lu Chan, que tenia una gran fama com a lluitador, que havia guanyat tots els enfrentaments i per això tenia el sobrenom de “l’invencible Yang”. Considerant l’època hostil en la es vivia es pot entendre que sobretot estem davant d’un art marcial eficient i molt utilitzat per a l’autodefensa.

65


L’entrenament: L’entrenament en Tai Chi Chuan engloba diferentes àrees, com ara: meditació i Quigong, pràctica de tècniques marcials de mà buida, treball d’empenta de mans en parelles i també entrenament amb armes. La part de meditació i Quigong sempre està molt revestida de misteri i aquesta visió no respon massa a la realitat. Simplement es tracta d’exercicis respiratoris estàtics i dinàmics, que ajuden a estar més relaxat i tranquil, per tal de no quedar-se bloquejat en una situació determinada. No té res de màgic, tot i que de vegades se li intenta associar aquest component. La pràctica de tècniques d’arts marcials de mà buida i armes són per treballar la manera de moure el cos per obtenir la força de manera eficient, és a dir aconseguir el màxim gastant el mínim. En aquesta part es diu que el que es busca és conèixer-se a si mateix. La part d’empenta de mans també anomenat TuiShou (en anglès push-hands) és per practicar tota la tècnica adquirida sobre un adversari. En aquesta part es diu que el que es busca és conèixer al contricant. Finalment, l’últim estadi de l’entrenament seria el Dim Mak o punts de pressió, ja comentat anteriorment, però aquesta part és molt poc coneguda pel perill que pot representar en mans mal intencionades, i així ha de seguir sent, només transmessa a persones amb molta integritat, alta moral i ètica. Beneficis del Tai chi Chuan: EI principi essencial responsable de Ia majoria de Ies demandes de millorar Ia salut i reduir l’stress vé de I’actitud mental que prevaleix en tota pràctica del Tai Chi Chuan. El practicant aprèn a desenvolupar un cor serè i una ment concentrada. A mida que el practicant aprèn a relaxar-se durant l’execució de les formes comença a desenvolupar un coneixement del control de la ment i del cos. Això dóna com a resultat una sensació d’increment de la pròpia vàlua i confiança. El practicant de Tai Chi Chuan descobreix com crea les seves pròpies emocions i fins a quin punt és responsable dels seus actes. Aquests coneixements permeten canviar aspectes indesitjables del seu carácter. També es produeix un descens de la tensió física i emocional, i s’estimula certes àrees del cervell responsables de controlar el sistema immunològic del cos. El resultat és un augment de resistència a les malaties i infeccions. David Mateu Metons Escola de Choylifut & Tai Chi Chuan Portell 66


Mocions

PLE 19/12/2016

67


68


PLE 19-12-2016 El Sr. Ramon Ribera explica el contingut de la moció que ha presentat titulada PER INICIAR ELS TRÀMITS PER DISPOSAR D’UNA NORMATIVA VIAL AL MUNICIPI DE SANT RAMON (consta a l’expedient del Ple), considera molt necessari una ordenança reguladora , hi ha molts indrets del nucli que requereixen de senyalització. El Sr. Josep Maria Ribera considera que hi ha aspectes de la moció que s’hi pot estar d’acord, amb tot no es valora necessari de moment disposar d’una ordenança atès que s’ha mirat altres municipis similars a Sant Ramon i no disposen de cap ordenança, de moment amb l’informe favorable de l’arquitecte municipal serà suficient. El Sr. Ramon Ribera senyala que es imprescindible que hi hagi una normativa (ordenança) que tothom conegui i participi. Votació: Vots a favor: PP Vots en contra: CIU La Moció resta refusada per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. PLE 19-12-2016 ADHESIÓ A L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS I COMARQUES Vist que l’ajuntament de Sant Ramon va donar-se de baixa de l’Associació Catalana de Municipis i comarques (ACM) per acord del Ple de 9 d’octubre del 2012. Vist que l’ajuntament valora positivament els serveis que ofereix l’ACM L’alcalde proposa al Ple l’adopció del següent acord: Primer.- Adherir-se a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Segon.- Notificar el present acord a l’ACM. L’Alcalde explica que al seu dia ens vam donar de baixa d’aquesta entitat ja que no oferia la compra agregada de l’energia elèctrica. És per aquest motiu que ara ens adherim per l’estalvi econòmic a la facturació elèctrica. El Sr. Ramon Ribera manifesta que ja va votar a favor d’abandonar l’ACM i per coherència ara votarà també en contra. Votació: Vots a favor: CIU Vots en contra: PP La proposta s’aprova per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació

69


PLE 23-02-2017 PROPOSTA DE MOCIÓ D’UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA DAVANT LA NECESSITAT DE RENOVAR EL CONTRACTE DE LA SOCIETAT AMB LA PAGESIA En el Congrés d’Unió de Pagesos celebrat a principis del 2016, el lema escollit va ser La Pagesia, sector clau per al futur del país. Per caminar cap a aquest doble a objectiu, és necessari renovar el contracte de la societat amb la pagesia a tots els nivells, és per això que el darrer Consell Nacional d’Unió de Pagesos va aprovar organitzar una marxa pagesa que conflueixi en una concentració a Barcelona i també va aprovar el següent manifest que es transcriu literalment: MANIFEST: LLUITA AMB UNIÓ DE PAGESOS PER LA DIGNITAT DE LA PAGESIA Unió de Pagesos de Catalunya des del seu inici fins als nostres dies ha estat compromesa amb la lluita per l’obtenció de les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya. Avui, en l’actual conjuntura de canvi polític i social, el sindicat veu la necessitat de renovar el contracte de la societat amb el camp, de tal manera que la Catalunya pagesa sigui incardinada en el model de país del futur. Per aquest motiu, el sindicat agrari majoritari al camp català organitza la primera marxa pagesa a Barcelona per la dignitat el 28 de gener. Resumim en sis eixos els reptes als qual cal fer front perquè el camp català contribueixi adequadament al benestar de la societat catalana. • Primer: Dignificació i reconeixement del paper de la pagesia en la societat El Parlament de Catalunya ha reconegut en diverses ocasions que el sector agropecuari i forestal és estratègic. No obstant això, en la nova configuració política, la ciutadania ho hauria de reconèixer com a un dels seus fonaments, i per això, considerem que s’han d’incorporar al seu text fonamental les funcions del sector: a) L’abastament segur d’aliments a la població. b)La conservació dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari i rural. c)L’ocupació equilibrada del territori. En la mateixa línia, la ciutadania ha de conèixer específicament l’esforç i el compromís del sector agropecuari i forestal català sense obtenir més contraprestació, cas que n’hi hagi, que la prevista a la Política Agrària Comuna, cosa que comporta per al sector l’aportació a la societat d’un conjunt de béns públics que el mercat no remunera o només ho fa parcialment. Aquest esforç es fa per complir les majors exigències a la producció de la Unió Europea i que la resta de competidors mundials no han de respectar, ja que només han de complir la normativa concordant amb les regles de l’Organització Mundial del Comerç. D’altra banda, el coneixement del rol social de la pagesia ha de servir també perquè la ciutadania respecti la convivència amb les activitats agrícoles, ramaderes i forestals quan accedeixi i gaudeixi del medi. • Segon: Respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional catalana de ser representada institucionalment en més de dos terços per Unió de Pagesos Des de les primeres eleccions democràtiques al camp (desembre 1994), Unió de Pagesos de Catalunya ha obtingut el suport àmpliament majoritari de la pagesia professional catalana, en les darreres eleccions (febrer 2016) ha obtingut una representació lleugerament superior als dos terços, no obstant això, l’actual Govern i els que l’han precedit han desenvolupat polítiques i normes que han sostret i menystingut, en major o menor grau, la veu d’Unió de Pagesos, com a representant àmpliament majoritària de la pagesia professional a les institucions catalanes. Aquesta manca de respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional catalana es manté a les Taules sectorials i òrgans tècnics del Departament d’Agricultura, Parcs Naturals i altres espais d’interès natural, Agència Catalana de l’Aigua, Agència de Residus de Catalunya, formació professional contínua i ocupacional, autònoms i, també, en òrgans de participació socioeconòmica de determinades administracions locals. 70


• Tercer: Preus remuneradors per a la pagesia La pagesia catalana suporta una davallada acumulada, en termes constants, del 39 % de l’anomenada Renda Agrària entre 2001 i 2015, bàsicament per l’evolució de la Política Agrària Comuna, que ha deixat de sostenir eficaçment els preus, tenallada per la liberalització deslleial en l’accés al mercat interior a la Unió Europea, i els oligopolis agroindustrials i comercials que ens porta a suportar en molts sectors preus ruïnosos per les nostres produccions. A aquests dos aspectes, cal afegir l’encariment desmesurat de determinats costos de producció. El Parlament ha instat el Govern reiteradament a treballar per assegurar la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris, garantint els recursos humans i materials suficients per dur a terme, de manera coordinada i sinèrgica, una tasca, sostinguda en el temps i d’ampli abast, d’inspecció, control i, si escau, sanció (competència, comerç, consum, sanitat i fraus alimentaris) per a assegurar el compliment de les normes que regulen el mercat, la competència i el comerç agroalimentaris. Així com, fins i tot per llei, a presentar al Parlament un paquet legislatiu que permeti la regulació, en l’àmbit de Catalunya, de les interprofessionals, els contractes tipus, les agrupacions i organitzacions de productors, així com l’actualització de la regulació de les llotges i altres mecanismes que assegurin la transparència dels mercats. Mitjançant decrets llei, per la seva imperiosa necessitat i urgència, cal posar totes les mesures que calen per assegurar l’aplicació immediata de tots els mecanismes a l’abast per assegurar la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris. • Quart: Respecte a les prioritats en desenvolupament rural. La pagesia catalana ha vist com l’Administració General de l’Estat ha disminuït en un 74 % l’aportació que feia al Programa de Desenvolupament Rural [PDR] de Catalunya, no obstant això, la Taula Agrària i, després, el Ple del Parlament al debat monogràfic, van acordar unes prioritats en programació i execució, que l’actual Govern no ha respectat i ha comportat retallades en les inversions en les explotacions, mesures d’agroambient i clima i d’agricultura i ramaderia ecològiques i compensacions a les Zones amb Limitacions Naturals (muntanya i desfavorides). Aprofitant la pèrdua de la majoria absoluta al Congrés dels Diputats, cal revertir la desatenció de l’Estat a la modernització i sostenibilitat del sector agropecuari i forestal i, mitjançant una llei, cal deixar fixades les prioritats consensuades en programació i execució del PDR de Catalunya, així com, la revocació de les retallades i les reprogramacions imprescindibles per assegurar-ho. • Cinquè: Gestió diligent i eficaç de la fauna salvatge. La pagesia catalana pateix els danys de la fauna cinegètica que s’incrementen any rere any i provoca importants pèrdues econòmiques a les explotacions agràries. No podem esperar més a capgirar aquesta situació, el Govern i el Departament d’Agricultura han de destinar els recursos humans i econòmics necessaris per garantir una gestió eficaç de la fauna en tots els espais cinegètics, públics i privats, i revertir la situació actual. S’han de facilitar, simplificar i habilitar les comunicacions electròniques per a les sol•licituds d’actuacions excepcionals. També exigim al Departament d’Agricultura que declari l’emergència cinegètica tot l’any a les zones que superen els llindars per a la declaració i garanteixi que l’execució de les mesures excepcionals s’apliquen de forma eficaç fins a reduir les poblacions de fauna per sota dels llindars d’emergència. A més, la Generalitat de Catalunya ha d’actuar diligentment, quan queda demostrada la manca d’eficàcia de les actuacions dels titulars dels terrenys cinegètics, per minimitzar els danys i gestionar la sobreabundància de l’espècie que els causa. Respecte als danys de fauna protegida, especialment l’ós i el voltors, cal que s’analitzi la capacitat del medi de mantenir-los de forma sostenible sense perjudicar al bestiar domèstic i, si s’escau, es prenguin les mesures necessàries per evitar que segueixi augmentant la població o es redueixi, es reforcin les mesures preventives i en cas de danys aquests s’indemnitzin. Cal que es prevegin les accions a emprendre davant la possible arribada d’espècies com el llop, les poblacions del qual estan creixent a altres zones de la península Ibèrica i a l’altra banda dels Pirineus i provoquen importants conflictes amb la ramaderia extensiva. 71


És del tot imprescindible un replantejament urgent de la gestió de la fauna salvatge a tot el territori, replantejament que s’haurà de dotar de legislació específica de caça i de gestió de la fauna, però, mentre no es disposa del nou marc legislatiu cal actuar aprofitant al màxim el marc actual. Sisè: Aturem les arbitrarietats, per uns espais agraris protegits i productius La pagesia catalana demana aturar les arbitrarietats en matèria d’urbanisme que està aplicant la Generalitat de Catalunya amb exigències, en base a criteris i procediments fora de les normes, o no autoritzant, amb aquest criteris espuris, construccions i/o instal·lacions imprescindibles per a l’activitat agropecuària i forestal. La Generalitat també està establint un règim sancionador en matèria de gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants que pretén sancionar actuacions no intencionades, que no són incompliments d’obligacions o d’accions comprovables. La pagesia necessita una legislació que garanteixi uns espais agraris protegits i productius, estudis d’impacte agrari que minimitzin els impactes de les infraestructures i els corregeixin, l’homogeneïtzació de les normatives que regulen el sòl no urbanitzable i l’establiment del Pla Sectorial Agrari. També necessita una definició de les noves zones amb limitacions naturals, desenvolupar polítiques específiques per a les zones periurbanes i la revisió de l’abusiva i arbitraria designació com a Zona d’Especial Protecció Aus (ZEPA) d’espais agraris i dels seus plans de gestió. Per tot això, l’Alcalde proposa al Ple l’aprovació de la present moció: 1.- Donar suport al manifest Lluita amb Unió de Pagesos per la dignitat de la pagesia. 2.- Notificar l’aprovació d’aquesta moció a: -

Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont i Casamajó President de la Generalitat de Catalunya Plaça de Sant Jaume, 4 08002 BARCELONA

-

Sr. Joan Caball Subirana Coordinador Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya C/ Ulldecona, 21-31 2a planta 08038 BARCELONA

El Sr. Ribera manifesta que s’abstindrà atès que l’ajuntament no té competències en matèria d’agricultura. Votació: Vots a favor: CiU Abstencions: PP La moció s’aprova per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació

72


PLE 10-07-2017

73


74


L’Alcalde procedeix a llegir un informe del tècnic redactor del POUM de Sant Ramon on conclou que no resta justificada la proposta per modificar puntualment el POUM en referència al sòl industrial, a més no consta acreditada la demanda real de sòl industrial. El Sr. Ramon Ribera considera que l’actual polígon industrial és inviable per això presenta la moció. L’alcalde reitera que no hi ha demanda de sòl industrial, en aquest mateix sentit s’expressa el Sr. Fornells. Els assistents per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació rebutgen la moció presentada pel Sr. Ramon Ribera, amb l’únic vot a favor del Sr. Ribera. 75


PLE 25-10-2017 MOCIÓ PER ATURAR LA SUSPENSIÓ DE L’AUTONOMIA DE CATALUNYA EXPOSICIÓ DE MOTIUS L’acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos per a la suspensió de l’autonomia de Catalunya, evidencia que davant d’un problema polític la resposta de l’Estat espanyol es basa en la repressió i en la retallada de drets. Trenta-vuit anys després de recuperar l’autonomia catalana amb l’aprovació de l’Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d’anullació política. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola liquida, de facto, l’autonomia catalana a través d’un fort atac als drets dels catalans i les catalanes per la incapacitat de diàleg de l’Estat espanyol i que s’ha concretat en la seva resposta repressiva a través de la vulneració de drets fonamentals, la censura d’internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, querelles i processos judicials contra el govern, la mesa del parlament i més de 700 alcaldes i alcaldesses, la brutal violència policial exercida contra població pacífica l’1 d’octubre, l’empresonament dels líders de la societat civil, el gran desplegament de forces policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de la Generalitat de Catalunya. El Govern espanyol i els partits polítics que li donen suport continuen optant per la via de la repressió i la vulneració de drets enlloc d’escoltar el clam del poble i les institucions de Catalunya que en les eleccions del passat 27 de setembre de 2015 van concedir la majoria absoluta del Parlament a les forces independentistes i que el passat 1 d’octubre, en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, van ser novament refermat el mandat democràtic per a la independència de Catalunya. Per tots aquests motius, el grup municipal del PDeCAT proposa l’adopció de la següent Moció. Primer. Manifestar el suport al Govern de Catalunya i al Parlament per fer efectiu el mandat popular del passat 1 d’Octubre en els termes que estableix la Llei del Referèndum d’Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República aprovades pel Parlament de Catalunya. Segon. Condemnar la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l’Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes.z Tercer. Instar el Govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya que ja estan portant a terme i que volen reblar amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Quart. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a l’Associació de Municipis per la Independència, al Govern espanyol i als grups polítics del Parlament de Catalunya. El Sr. Ramon Ribera manifesta que està en contra de l’aplicació de l’article 155 amb tot considera que el Referèndum de l’1 d’octubre no era legal i estava fora de la constitució, explica que si es modifica la moció excloent l’apartat on es defensa la Declaració Unilateral d’Independència i podria votar a favor. El Sr. Josep Maria Ribera senyala que la moció s’ha de votar tal com s’ha presentat. Votació: Vots a favor: PDeCAT Vots en contra: PP La moció s’aprova per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. 76


Recull fotogrĂ fic

77


78


79


80


TELEFONS D’INTERÈS

Ajuntament telèfon ................................................................................... 973 52 40 18/ 973 52 40 35 Ajuntament Fax ................................................................................................................ 973 52 42 84 Llar d’infants ................................................................................................................... 973 52 44 30 Consultori Mèdic ................................................................................. .......................... 973 52 41 45 Metge mòbil .................................................................................................................. 607 41 87 31 Metge particular ........................................................................................................... 973 52 43 86 Farmàcia ........................................................................................................................ 973 52 40 92 Servei d'aigües ............................................................................................................... 607 37 92 78 Escoles ............................................................................................................................ 973 52 42 81 Santuari ......................................................................................................................... 973 52 40 05 Consell Comarcal .......................................................................................................... 973 53 13 00 Càritas Cervera ............................................................................................................. 973 53 07 32 CAP Cervera ........................................................................................ ......................... 973 53 10 48 CAP Tàrrega ................................................................................................................ 973 31 08 52 Mossos d'Esquadra ................................................................................................................... 088 Bombers .................................................................................................................................... 085 Bombers de Cervera..................................................................................................... 973 53 00 81 Avaries FECSA .............................................................................................................. 800 76 07 06 Tanatori .......................................................................................................................... 973 33 72 81

AGRAÏMENTS Miquel Vallès Josep Maria Pinyot Mestres de l’Escola Berta Rubió Assumpta Ribera Àngel Garcia Toni Sala Josep Maria Ribera Josefa Corretge Nat Solé Fray Joaquim Millan

Joan Marba Mònica Casanoves Thais FerCarb Carme Bosch Mercè Verdés Santiago Tolosa David Mateu Pilar Vilajoana Albert Pujol Laura Colldeforns Carlota Bartra


Profile for Comunicacio Segarra

Revista stramon2017  

Butlletí municipal de l'Ajuntament de Sant Ramon - 2017

Revista stramon2017  

Butlletí municipal de l'Ajuntament de Sant Ramon - 2017

Profile for cbartra
Advertisement