SUMARI Salutacions Comissió Gaiata 14 “Castàlia” 2013 Articles Programa de festes
“El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promociò del ús del valencià”
1
SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE CASTALIA
ELOY SORIA I IZQUIERDO Benvolguts amics i veïns de la Gaiata 14 “Castàlia”. És un plaer poder saludar-vos com a president d’aquest meravellós sector. En aquestos dies previs a les nostres festes fundacionals m’agradaria felicitar a tot l’equip que composen aquesta Gaiata, que ha fet una meravellosa presentació, ha tret un magnífic llibret, i han acabat amb molt d’esforç , sacrifici i amor per la festa els dos monuments festers. De ben segur que tot l’esforç té la seua recompensa i que passem unes bones festes junt amb les nostres Madrines Anna i Sandra. En aquest anys difícils que estem passant, anem a intentar fer la millor setmana de la Magdalena que puguem, carregada d’actes i festes, i en nom de tota la comissió, convidem a tots els veïns del sector a que participen de totes les nostres activitats, i gaudisquen amb nosaltres d’aquesta setmana. També vull dirigir-me als socis del sector per agrair-los la vostra col·laboració i dir als veïns que necessitem la seua col·laboració per a fer les coses millor, i dir que tenim la porta oberta per a que qualsevol persona puga col·laborar amb la Gaiata, o formar part de la seua comissió. Aquesta es la primera Magdalena que tinc el càrrec de president, i espere gaudir, i fer el millor possible aquesta labor, i vull aprofitar també per a agrair tot el recolzament que tinc per part de la comissió i de la junta directiva. Tan sols em queda desitjar als socis, veïns, comissió i empreses col·laboradores, unes immillorables festes de la Magdalena, convidant-los des d’ací a que s’acosten a gaudir de les activitats que organitza la Gaiata. ¡¡¡MAGDALENA, FESTA PLENA!!!
3
SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE CASTELLÓ
ALONSO BATALLER I VICENT El camí que porta fins a l’ermita de la Magdalena es convertix, un any més, en símbol de comunió, de la manera de ser, de la tradició i de la Història de Castelló. Un recorregut que torna al Castell Vell, com a lloc d’origen dels qui es van establir més tard en la Plana, buscant prosperitat, un futur millor. Eixe sentiment de comunitat, d’unió, és el que recorre en gran manera a tot el ‘Món de la Festa’. Les nostres Gaiates, les colles, empreses col·laboradores i la resta de ens vinculats, formen part d’un conjunt que permet, any rere any, encendre la metxa d’unes celebracions que compten amb el reconeixement com a Festes d’Interés Turístic Internacional. Unes festes que cada any disfruten milers de castellonencs i visitants. De manera especial cal destacar el treball de la gent que dóna vida a les comissions gaiateres, vertaders dinamitzadors de la Magdalena i de la majoria de les festes que se celebren al llarg de l’any en la ciutat. Perquè les Gaiates són, abans que res, entitats de barri; impliquen a un bon nombre de veïns i veïnes que treballen durant tot l’any per a aconseguir els millors monuments, la millor representació de cada sector. I és que la llum de les gaiates és símbol també de la il·lusió i de l’afecte que posen cada una d’estes persones per renovar el compromís de Castelló sencer amb la seua Festa més volguda. Vull també que estes paraules servisquen de reconeixement a eixa labor en pro de la Magdalena que, en estos moments de dificultats per a tota la societat, té encara més mèrit si és possible. I a pesar de no disposar de tants recursos com altres vegades, les Gaiates han sabut, no sense molt esforç, eixir al carrer, lluir i il·luminar les nits de la nostra Setmana Gran. D’esta manera, de la mà de la Junta de Festes i el propi Ajuntament, les Gaiates seran novament les verdaderes protagonistes de la Magdalena 2013. Continuaran sent el major símbol d’estes festes. I la gent de les comissions continuaran sent hereus i hereves d’una tradició festiva que seguix fortament arrelada en la societat de Castelló. Visquem estes Festes des de l’alegria, la germandat, l’orgull de celebrar que continuem caminant units. La Història de la ciutat seguix recordant-nos que no hi ha obstacle que no es puga salvar des de la unitat, la determinació i el treball. Convertim-nos, doncs, en els millors amfitrions per a qui ens visite en estos dies, mostrant la nostra millor cara. Un Castelló que durant estos dies recorda la història de la seua fundació, els seus costums i tradicions. Un relat il·luminat per la llum de les nostres Gaiates, per la il·lusió de totes les persones que donen vida a la nostra Festa. MAGDALENA, FESTA PLENA!
5
FILS CAUFOR MEDIA
6
SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ
JAVIER MOLINER I GARGALLO Cada tercer diumenge de Quaresma, Castelló enfila el camí de la Magdalena en testimoni de respecte i homenatge pels seus avantpassats. Les festes són signe d'alegria i celebració de les nostres senyes d'identitat com a poble. La ciutat té l'honor de conèixer amb claredat la seua partida de naixement i els castellonencs tornem cada any al Castell Vell amb la seguretat de retrobar-nos amb la memòria col·lectiva del trasllat al pla. Des de la porta de l'ermita mirem avall i recordem els temps en què la llegenda de Josep Pasqual Tirado ens conta els treballs de la conlloga de Tombatossals per fer habitable la Plana. El temps és l'espill invisible en què es mira qualsevol col·lectiu humà. I quan els fills i filles de Castelló ens hi posem davant, trobem aquells coetans de Jaume I treballant en la primera muralla de la vila. I molts anys després ens trobem el creixement del barri que hui representa la Gaiata 14. A finals del segle XIX, per exemple, tenim a Godofredo Ros d'Ursinos fent els plànols de l'església de la Sagrada Família. Mig segle després, l'espill ens torna la inauguració de l'estadi Castàlia, que dóna nom al sector i és la casa del club que porta el nom de la ciutat i que acaba de complir els seus primers 90 anys. I és que els colors albinegres suposen per al barri alguna cosa més que la cita dominical amb l'esport. També simbolitzen els moments feliços que tants i tants aficionats han viscut al vell estadi, inaugurat l'any 1947 i al Nou Castalia, obert en 1987. I és que el sector ha estat l'amfitrió de moments històrics per a l'esport provincial, i estic segur que el Pam Pam Orellut tornarà a sonar amb l'energia que la història li va assignar. Amb aquesta mateixa confiança en el futur, el sector que enguany representen les madrines Sandra Doménech Esteve i Anna Feliu Usó és la plasmació d'una esperança, d'una promesa de fidelitat als orígens. El vostre treball, l'esforç quotidià d'aquesta comissió, és la millor garantia per a creure en el futur de les nostres festes pairals. Per favor, no canvieu.
7
SALUTACIÓ DE LA REINA DE LES FESTES 2013
CRISTINA PASTOR I SALINES
8
Reina de les Festes
CRISTINA PASTOR I SALINES 9
SALUTACIÓ DE LA REINA INFANTIL DE LES FESTES2013
LAURA TURCH I BENEDITO
10
Reina Infantil de les Festes
LAURA TURCH I BENEDITO 11
BAR AZAHAR CASTELLÓ
Hermanos Vilafaña, 14 Tel. 964 03 76 42
12004 CASTELLON
TALLERES RIPOLLÉS Guzmán Checa Prieto
REPARACIÓN DE
AUTOMÓVILES
C/ San Mateo, 50 - 12004 CASTELLÓN
964 21 10 41 12
SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES
JESUS LOPEZ I GUILLEM
Com a President de la Junta de Festes de Castelló, suposa una gran alegria i satisfacció tindre l’oportunitat de dirigir-me als veïns del sector 14 “Castàlia”, per desitjar-los que passen unes bones festes. Tota la Ciutat de Castelló espera amb il.lusió els dies que estan al voltant del Tercer Diumenge de Quaresma. Esperem tots aquestes dates per fer gala de la nostra condició de castellonencs. La Gaiata 14 “Castàlia” és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il.lusió, dedicats en cos i ànima amb la fi d’aconseguir unes festes que siguen gaudibles per la majoria del veïns del sector. Per això no tinc més remei que felicitar-vos a tots, als membres de la comissió per la tasca realitzada i per ser uns excel.lents companys de viatge en aquest tren de la festa, i als veïns perquè es converteixen, com castellonencs que són, en els vertaders protagonistes de la nostra setmana més gran. Moltes gràcies i bones festes.
13
14
SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA GESTORA DE GAIATES
ANDRES BORT I BORT
De nou la nostra ciutat es troba a les portes de la gran Setmana Magdalenera i s'ompli de goig preparant-se per a celebrar un any més, estes les nostres més entranyables festes. És una gran satisfacció per a mi, saludar a este emblemàtic sector i aprofite l'ocasió per a transmetre el que la Setmana Gran suposa per a tots els castellonencs. Un any més reviurem les nostres tradicions en el marc de la nostra història en què sempre, la gaiata ha sigut el ‘nostre millor pregò’. Conec molt bé els problemes i dificultats que com a conseqüència dels temps en què vivim patim tots a l'hora de configurar un programa festiu o un monument exemplar. Però és en estos moments quan el treball, l'esforç i la dedicació de nosaltres, els gaiaters es fa més potent i per tant més enriquidor. Que les festes del 2013 siguen molt felices per a tots. Tant de bo siguen referent i punt de partida de més i millors empreses.
15
16
Agermanament amb la Gaiata 3 “Porta del Sol”
Benvolguts amics, Junta de Gaiata, col·laboradors, veïns i "grans germans" de la Gaiata 14, "Castàlia". Fa més d'una dècada de les nostres col·laboracions, relacions i amistat entre membres de les dues gaiates; cada any anaven a més i això va fer que aquest any, ambdues gaiates decidírem agermanar-se com a premi a aquesta molt bona entesa entre les persones que el componen i ambdós sectors. Volem agrair i felicitar, durant aquesta Magdalena 2013, a tots els equips que componen les dues gaiates, per aquesta amistat, treball, bon fer i ajuda quan es necessitava en múltiples ocasions i en els seus respectius actes, pels membres de "Castàlia". Esperem que aquesta unió d'esforços i amistat, es vegen recompensats amb guardons, els quals compartim amb la gaiata 14, agermanada. Desitgem i sabem per endavant, que aquest any serà un any, inoblidable per Eloy, Sandra, i Anna, que saben portar amb orgull, alegria i port la representació més alta de la Gaiata 14 "Castàlia". Convidem a tots els veïns, comissions i amics del sector a que vingueu a la festa d'agermanament en el nostre sector que es celebrarà, a meitat setmana, durant les festes de la Magdalena. Volem desitjar als socis, comissió, veïns i empreses col·laboradores de Castàlia, com a colofó, d'aquest gran abraçada de dos sectors separats a la ciutat però molt units per la seva gent i ara enllaçats, unes meravelloses i plenes festes de la Magdalena i convidar-vos a tots els actes que realitza la Gaiata. MAGDALENA, FESTA PLENA
17
18
Festes del CENTRE ARAGONÉS de Castelló Els nostres amics i germans del Centre Aragonés de Castelló, amb el seu president Juan Antonio Lázaro al front, ens van invitar l'últim cap de setmana de setembre a la presentació de les seues noves Reines. La nostra Madrina Sandra i el nostre president Eloy van rendir homenatge a les Reines, Alba Bollado i Gracia Rodríguez. Posteriorment i ja en plena setmana d'actes en honor a la Mare de Déu del Pilar, Anna, Sandra i Eloy van acompanyar els nostres germans del Centre Aragonés a la processó i Misa Baturra que es va celebrar el passat 12 d'octubre en la parròquia de la Santíssima Trinitat. Després de l'emotiu acte, van departir amb els nostres amics en el tradicional dinar de germanor que va celebrar el Centre Aragonés. A la vesprada, van assistir al magnífic Festival de Jotes, en la que una nombrosa representació del Centre, entre els que estaven el nostre company Román Lainez, a la bandúrria, i la nostra Gaiatera d'Honor Nieus Laínez, en el grup de danses, ens va delectar amb una variada representació del folklore aragonés.
19
FILS CAUFOR MEDIA
20
Festes del Carrer Santa Bàrbara
El passat 7 d'octubre, un any més, vam tindre l'honor d'acompanyar als nostres amics del carrer Sant Bàrbara i Adjacents en la processó en honor de l'Advocada de les tempestats i dels trons. Després de la missa celebrada en la parròquia de la Sagrada Família i seguint el recorregut tradicional van acabar davant de la casa dels Clavaris que ens van convidar a un típic porrat que vam compartir amb tota la família festera que va acudir a l'acte.
21
22
Festes de Sant Roc del Raval L'últim diumenge d'octubre, com mana la tradició, els nostres màxims representants Anna, Sandra i Eloy van acompanyar als nostres amics de l'Associació Cultural de Festes de Sant Roc del Raval a la multitudinària processó en honor a Sant Roc, que es va fer després de la missa celebrada en la parròquia de la Mare de Déu del Carme. Finalment els Clavaris van complimentar els assistents amb un porrat popular que van disfrutar en companyia de nombrosos representants d'altres Gaiatas. A la vesprada, van tindre ocasió d'assistir també al tradicional llançament de rotllets des dels balcons dels Clavaris.
23
C/ Marqu茅s de la Ensenada, 39 Castell贸n Tel. 964 25 71 92 info@expofusta.com 24
Festes del CENTRE ANDALÚS de Castelló
El primer diumenge de desembre, la nostra Madrina Sandra acompanyada del nostre President Eloy van acompanyar els nostres amics del Centre Cultural Andalús en la processó de la Virgen del Rocío, que després de partir de la plaça María Agustina va finalitzar en l'esglesia de la Sagrada Família, on es va celebrar una emotiva Misa Rociera.
25
26
Comissió de la Gaiata 14 Castàlia Magdalena 2013
27
LA NOSTRA
28
COMISSIÓ
29
Madrina 2013
SANDRA DOMÉNECH I ESTEVE
31
32
33
Coneixent a la nostra Madrina ARA ÉS EL TEU MOMENT Amb 23 anys, treballadora d’una prestigiosa cadena valenciana de supermercats i gran fan del món Disney, Sandra Doménech Esteve, a la que li agrada ballar, viatjar, el cine i els animals, veu complit, per fi, el seu somni de ser Madrina i representar així a un sector que l’ha acollit amb els braços oberts. Per a ella, Castàlia ha representat un punt i apart en la seua vida, una vida plena de moments Magdaleners, com quan els seus pares, Rosa i José, la vestien de llauradora per a pujar al Castell Vell o vore la Desfilada de Gaiates i quan ella demanava insistentment formar part de la comissió d’una gaiata vestint de Castellonera. Alguns anys van passar, però Sandra mai ha deixat de costat la seua il.lusió acudint puntual a la cita cada tercer diumenge de quaresma, i poc a poc s’anava apropant al seu somni, primer sent una de les fundadores de la Colla l’Esclat fa 5 anys i, més tard, sent col.laboradora i Dama d’Honor a la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”, lloc on va conèixer a Anna, la seua Madrina Infantil, la xiqueta dels seus ulls. Sempre recolzada a part dels seus pares, pels seus germans Patricia i Emilio i també per Arturo, eixe que porta 6 anys al seu costat i amb el que algun dia espera formar una gran família. Tampoc s’oblida de la seua família “política”, la meua, a la que ha acompanyat en grans moments com quan el 2012 em vaig convertir en Reina de les Festes i ella va estar ajudant-me, pacient, sense deixar-me ni un minut. Ara li ha arribat el moment de ser la protagonista. Sandra és una enamorada dels xicotets detalls i se li il.luminen els ulls pensant en totes eixes llums que pengen als carrers tan sols un mes abans de Magdalena, també pensant en la carrossa del Pregó, en la cinta verda gravada amb el 2013, un any màgic, o en els crits de la gent al carrer en cada desfilada. De moment, ja te grans records com la Imposició de Bandes o la Presentació i espera tindre’n molts més. Destaca tots els actes de la Magdalena, qualificant-los com a insubstituïbles i magnífics i està segura de que els viurà intensament representant a la gaiata 14 i a tota la gent del seu sector com es mereixen, per això els convida a que gaudisquen com ella de cada segon. De moment només podem desitjar-li que siga molt feliç com a part principal d’aquest nou capítol de la historia, per què no podria ser d’un altra manera per a una dona que no dubta en afirmar que te “el cor ple d’orgull Castelloner”. María España Novoa
34
Records de Sandra
35
ACOMPANYANT
36
A SANDRA
37
38
39
40
Madrina d’Honor BEATRIZ CANO I MUSEROS
41
42
Gaiatera d’Honor JUDITH PRIETO I BLASCO 43
44
Gaiatera d’Honor NIEUS LAINEZ I GARCÍA 45
46
Dama d’Honor TATIANA CASTILLO I ROIG
47
DANIEL MARTÍ I ANDREU Acompanyant a Beatriz i Nieus
48
MARC CARMONA I PONTE Acompanyant a Judith i Tatiana
49
50
51
FOTOS AMB EL NOSTRE PRESIDENT ELOY
52
53
54
Madrina Infantil 2013
ANNA FELIU I USĂ“ 55
56
57
Anna, la nostra somrient Madrina Infantil Anna Feliu i Usó és tot un somriure. No hi ha moment que no et contagie amb la seua alegria innata. Té 11 anys i encara que va nàixer en Xina, des de els 8 mesos és una castellonera de peus cap a peus. Anna ha viscut i viu la Festa molt intensament. Des de que tenia un any ha participat en el Pregó Infantil i en l'Ofrena. D'ahí li va vindre el cuquet de vestir-se de castellonera i als sis anys va tindre la seua primera falda i es va pentinar les seues primeres ones,... jo crec que açò no pararà. Tenim xiqueta per a llarg en la Festa. A més això de tindre una cosina Reina Infantil de les Festes i Dama de la Ciutat, dic jo que algú ho hauria d'heretar en la família!. Anna és estudiosa, constant i treballadora. De fet, en la seua altra passió, la Gimnàstica Ritmica volia ser campiona d'Espanya i el seu somni es va fer realitat quan el passat mes de desembre ho aconseguira amb el conjunt Mabel de Benicarló. Ni més ni menys que Campiones d'Espanya Nivell Absolut i damunt en sa casa, animada pels seues companyes i entrenadores del Club Lledó, el qual la va cedir per al campionat. I per si no fóra prou, a l'entrega de medalles van anar les Reines de les Festes, Cristina i Laura, quan les va veure, es va emocionar perquè que no ho esperava, que jo la vaig vore, va ser un moment únic, les seues dos passions unides! Anna ha passat per tots els càrrecs que pot tindre una xiqueta de la seua edat en una Gaiata. Després d'haver sigut la Madrina Infantil de la Gaiata 1 el passat any i d'haver convençut als seus pares amb eixa complicitat que sols tenim les que ens hem vestit de castellonera, enguany representa al nostre sector Castàlia, del que estic molt orgullosa perquè vull que lluïsca en la meua gaiata com només ella ho sap fer. Bé doncs, ací la teniu i crec que no m'he enganyat, pense que després de l'empremta que amb la seua simpatia ha deixat María Lidón, no podíem baixar el nivell i de fet crec, per que la conec i la vull, que serà una bona representant dels xiquets i xiquetes de la nostra benvolguda Castàlia, per a la Magdalena 2013. DISFRUTEU-HO!!!! Andrea Felip i Martínez
58
Records d’Anna
59
60
Gaiatera d’Honor Infantil MARIA LIDÓN GARCÍA I GARGALLO 61
62
Dama d’Honor Infantil ALEJANDRA AYZA I PROCOPIE 63
64
Dama d’Honor Infantil SARA MÍNGUEZ I USÓ
Dama d’Honor Infantil HELENA MÍNGUEZ I USÓ
65
Dama d’Honor Infantil IRENE TUDELA I SORIANO
66
Dama d’Honor Infantil MARTA SOLIVA I BESER
67
68
Col路laboradora PAULA TORRES I ANDREU 69
70
71
72
Les nostres Gaiates La Gaiata 14 des de 1982 La nostra Presentació Ja fa un any, records del 2012 Comença un any plé de il·lusió Un nou any fester: 2013
73
La nostra Gaiata Infantil ”Lema: Fanalet de Castàlia”
Creació i disseny: Eloy Soria i Izquierdo 74
La nostra Gaiata ”Lema: Per lluminosos camins”
Creació i disseny: Eloy Soria i Izquierdo 75
Madrines, Presidents, Madrines Infantils i Presidents Infantils de la Gaiata 14 “Castàlia” No haurien Gaiates sinó fóra per les persones que amb abnegació, sacrifici, tenacitat, generositat, ... i, com no, amb ganes de diversió, dia a dia construïren este particular món de la Festa que fa que castellonencs i visitants puguem disfrutar d'unes magnífiques Festes de la Magdalena. És de justícia reconéixer el seu treball, que fa que les noves generacions senten com seu el respecte per les tradicions que ens identifiquen com a poble. És impossible citar a tots, però que millor testimoni que recordar a aquells que ens van representar amb generositat al llarg dels 32 anys de la nostra història.
Doménech Esteve
77
LA NOSTRA
78
PRESENTACIÓ 2013
79
LA NOSTRA PRESENTACIÓ
80
2013
81
JA FA UN ANY RECORDS DEL 2012
82
83
JA FA UN ANY
84
RECORDS DEL 2012
85
86
COMENÇA UN ANY PLÉ DE IL·LUSIÓ
87
COMENÇA UN NOU ANY
88
MAGDALENA 2013
89
ARROCES, LEGUMBRES Y FRUTOS SECOS Pl. Maestrazgo, 2 Tel.: 964 21 06 30 Castell贸n
90
Articles 25 Anys de la Fundació Municipal de Festes Antoni Àguila i Fillol
Un sant per a tot Jesús Montesinos i Cervera
Perico Chicote i el “Castelló Cocktail” Carlos Murria i Climent
Tristesa per la partida dels Caputxins de Castelló Hnos. Eduardo Sanz, Laureano López i Francisco Pastor.
La Regalíssia Luis Mulet i Pascual
L’Himne de la Gaiata 14. Conversa amb el seu autor i compositor Antonio J. Gascó Antonio Gascó, Daniel Llorens
Castàlia. Homenatge a Miquel Peris i Segarra La Font de Castàlia i l’Oracle de Delfos Mª Asunción Vicente i Valls
Les indianes en la indumentària valenciana Conxa Oliver
L’Ambaixada de Castàlia a USA i altres curiositats Carlos Feliu i Mingarro
“...Vos invoquem, Verge Pia” Entrevista amb el torero Jose Luis Ramírez Jose Luis Ramírez, Daniel Llorens
Llum i dona. Apunts per a una interpretació fantasiosa dels orígens de la festa Carlos Feliu i Mingarro
91
Article que ha participat en el concurs al millor article inèdit dins del concurs de llibrets “Magdalena 2013”
90 92
“25 ANYS DE LA FUNDACIÓ MUNICIPAL DE FESTES” Autor: Antoni Àguila Fillol
93
94
95
96
Himne de la Gaiata 14 Castàlia Música i lletra: Antonio J. Gascó
Es la catorze la Gaiata millor que hi ha en tot Castelló te la Comissió mes festera I la que te més gran il.lusió Farem sempre molt bones festes tindrem la Gaiata millor les més ruidoses carcasses perquè tot ho mereix el sector Pel voltant de nostres places i per carrers i carrerons anem omplint-los d'alegria recordant les millors tradicions Amunt sector Castàlia Amunt diguem amb emoció que les raïls del teu orige s'han format de molt bona saó Amunt sector Castàlia Amunt diguem amb emoció que les raïls del teu orige s'han format de molt bona saó Som de Castelló!!
113
Castàlia. Homenatge a Miquel Peris i Segarra El passat 31 de desembre es commemoraren els 25 anys de la mort d'un dels poetes més representatius de Castelló, Miquel Peris i Segarra. La Gaiata 14 Castàlia es suma a l'homenatge al benvolgut poeta, sempre compromés amb les Festes de Castelló, amb la reproducció fidel del poema “Castàlia”, tal i com el propi autor el va escriure i va ser publicat a la revista “Festividades” a làny 1.955 Castàlia es un dels poemes de la seua primera època de caràcter costumista.
114
La font de Castàlia i l'Oracle de Delfos En l'assedegada Grècia l'aigua dolça era molt sol·licitada, a més a més de ser un element essencial per a la vida diària, era necessària en moltes cerimònies religioses, purificacions, sacrificis, bodes i ritus funeraris, així que per a les vivendes i els santuaris, la proximitat d'un brollador o d’un riu era indispensable. Per als grecs, els rius i els brolladors eren divinitats, els rius es consideraven masculins, aportaven energia seminal, inclús si les seues aigües es retiraven una part de l'any, el seu flux sempre es renovava. Els poders creadors i alimentadors dels brolladors solien considerar-se femenins. El riu més gran de Grècia era l'Aqueloo, un dels 3000 fills d'Oceà i Tetis, també molt prolífic, va engendrar nombroses nimfes -brolladors com la de Castàlia a Delfos. Castàlia era una bella nimfa de Delfos que havia fet vot de castedat i va preferir suïcidar-se abans que no respectar el seu vot, quan Apol·lo la perseguia per a prodigar-li el seu amor es va llevar la vida tirant-se a un brollador ,que es anomena des de llavors, la Font de Castàlia. Allí solien descendir les nou Muses de la Muntanya Parnàs per a banyar-se en les aigües de la font, que per a conservar la seua joventut , la seua inspiració i la seua puresa eternament. La Font de Castàlia era el brollador que emetia els vapors que permetien al oracle de Delfos els sons i visions que predeien el futur, situada en la muntanya Parnàs la Font de Castàlia estava rodejada d'un bosc de llorers consagrats a Apol·lo i prop d'ella es reunien les Muses junt amb les nimfes de l'aigua, anomenades Nàiades, fins a ací arribava Apol·lo per a tocar la lira mentres les altres divinitats cantaven. És este el lloc, on es detenien a rentar el seu pèl tots els viatgers que arribaven a Delfos per a participar en els Jocs Pítics i consultar al oracle. Era el oracle de Delfos, un recinte consagrat al déu Apol·lo, amb un gran temple en el seu centre a què acudien els grecs per a preguntar sobre temes del seu interés a la Pitia, nom que se li donava a les dones que interpretaven el oracle. Estes dones es triaven sense distinció de classes ,però amb una vida i costums irreprotxables. Els que la consultaven tenien una entrevista amb ella uns dies abans del oracle, que es celebrava el dia set del mes, considerat com el dia de naixement d'Apol·lo. Els consultants eren de
115 90
qualsevol classe social, des de reis a simples llauradors, en primer lloc oferien un sacrifici, pagaven les taxes que els corresponien i a continuació feien les seues preguntes a la Pítia, esta emetia el seu oracle mentres mastegava fulls de llorer, no sense abans haver-se purificat en les aigües de la Font de Castàlia, es guarnia i s'assentava sobre un trípode d'or, aspirant els vapors d'un clavill situat en el sòl, els sons que emetia en eixe estat de tràngol, eren interpretats pels sacerdots del santuarique els escrivien en vers i els entregaven al consultant. El gran enigma del oracle de Delfos, és el gran nombre d'encerts que va tindre , la fe en ell, era absoluta en l'antiguedad clàssica i el seu major apogeu va ser en el sigloVII a C començant el seu declivi en el segle I a.C però fins al segle III va estar en funcionament sent respectat, però perdent prestigi i visitants, el seu ultim esplendor va tindre lloc en l'imperi romà durant els Antoninos. En el siglo I a.C es va tallar una font rupestre en la paret de la gola Castàlia, on estava el brollador sagrat, ara es conserven dos fonts alimentades pel brollador, una arcaica amb una pila de marbre rodejada de bancs i una hel·lenística amb fornícules per a depositar els objectes votius. La font de Castàlia va ser un pou d'inspiració artística en l'antiguedad grega, una inspiració que queda reflectida en la nostra gaiata en homenatge a tan il·lustre nom.
Asunción Vicente i Valls Doctora en Farmàcia
116
Les indianes en la indumentària valenciana ELS TEIXITS DE COTÓ ESTAMPATS EN EL SEGLE XVIII, CREADORS DE MODA La irrupció de les indianes a Europa va representar una verdadera revolució en la indumentària. Per les seues propietats higièniques i estètiques, així com per la seua comoditat d'ús i pel seu preu, molt més assequible que el de les tradicionals teles de luxe, els teixits de cotó estampats es van convertir en un gènere de consum massiu. Gran part del seu èxit es trobava en el color i el disseny dels estampats, que els feien irresistibles als ulls d'un públic, majoritàriament femení, cansat de la monotonia i la tristor dels teixits tradicionals.
Davantal, gipó, falda i mocador confeccionats amb Teles indianes.Peces originals mitjan de S. XIX . Foto Museu de Requena.
117
VESTIR LA GENT I DECORAR LA LLAR Les indianes van irrompre en el segle XVIII per a redecorar la vida quotidiana. No sols servien per a confeccionar peces de roba, tant de dona com d'home i inclús infantils, sinó també per al parament de la llar i l'embelliment dels espais públics. Podien trobar-se en les cases, en la roba de llit, les cortines i la tapisseria dels mobles, així com a l'ornamentació de les façanes i el folrat de les parets de teatres i palaus Les indianes van contribuir així a associar utilitat i bellesa en els objectes quotidians i en els centres de la vida social. Dona amb davantal d'indiana, servint xocolate. Plafó de taulellets de ceràmica. València, segona mitat del s. XVIII. MCB
Baül forrat de tela indiana, finals del s. XVIII-inicis s. XIX. MP
Conxa Oliver
118 90
L’Ambaixada de Castàlia a USA i altres curiositats Tot el món reconeix l'origen de la paraula Castàlia com el nom de la nimfa de l'aigua que habitava en la font de Delfos. En este mateix Llibret publiquem un article sobre la dita font. De fet si ens movem pel món no és estrany trobar el nom de Castàlia, Kastalia o Kastalya associat a llocs amb presència d'aigua, bé fonts, llacs o la mar. Així és fàcil trobar dos poblacions dels Estats Units, un Castàlia a Ohio i un Castàlia Springs a Tennessee, tots dos conten amb sorgiments d'aigues termals, d'ahí els ve el nom. També són nombrosos el resorts turístics anomenats Castàlia, molt especialment a Grècia i Turquia, clar està, però també a Sicília, Canadà, Polònia o en inclús al nostre Tenerife. Ja més estrany és trobar botigues d'interiorisme, rent líquid, productes de neteja o un model de ràdio de l'any 1932 amb tan emblemàtic nom. La pobra nimfa no crec que se senta molt còmoda amb algun dels articles als qui denomina. Pot ser se senta mes còmoda en donar nom a una gasosa a Colòmbia, per allò de l'aigua.
119
Més normal és trobar-ho en el cel, ja que la mitologia grega ha sigut sempre utilitzada per a denominar estreles, planetes i la resta d'astres. El que passa és que la nostra nimfa no sols té un sinó que dona nom a dos asteroides, el primer l'asteroide núm. 646 Kastalia, de a penes 1,8 km de longitud, descobert en 1907 i l'altre, l'asteroide núm. 4768 Castàlia, descobert en 1989, i que és famós per ser el primer asteroide descobert format per dos cossos units, per la qual cosa té la forma d'un cacauet, o siga que es l'astre més vinculat a la Festa dels trobats fins a la data.
Baixant a terra, també trobem una família de mol·luscos de riu a Sud-amèrica que tenen noms del tipus "Castàlia ambigua inflata", no sabem si lo de ambigua es per que no es carn ni peix i lo de inflata mes val no saber-ho. També trobem unes palometes de la selva amazònica, que desgraciadament a pesar de dir-se "Caria Castàlia" no són de color blanc i negre encara que, això sí, són de color verd magdalener.
120 90
Casualment on és més comú trobar el nom de Castàlia és en els llibres, ja que gràcies a l'editorial del mateix nom fundada a Madrid en 1946, el nom de Castàlia ha recorregut el món sencer de parla espanyola. No sabem el perquè es va triar Castàlia, però sí que la seua fundadora era valenciana, alguna cosa tindria quan no li va posar Edicions Mestalla. Possiblement el nom es va deure a la famosa novel·la del Premi Nobel Herman Hesse, escrita en 1943, “El joc de les granisses” en la que Hesse situa l'acció l'any 2400 i la ubica en l'imaginari país de Castàlia, on viu una comunitat contemplativa aïllada dels problemes del món real. Ho sent, no és el nostre cas, qualsevol paregut de la Castàlia de Hesse amb la Gaiata 14 és pura ficció. Però on major sorpresa causa el nom és en la capital dels Estats Units d'Amèrica, ja que en el 1837 de la R Street NW de Washington DC s'ubica fins ara l'única ambaixada que la nostra Gaiata ha pogut implantar en l'estranger. No diem que són Festes Internacionals, doncs amb gran esforç per la nostra part, la Gaiata Castàlia ja té Ambaixada a la disposició del món de la Festa. No dubteu a visitar-nos quan estigueu de viatge.
Carlos Feliu i Mingarro
121
“...Vos invoquem, Verge Pia...” Entrevista amb el torero José Luis Ramírez Daniel Llorens, Periodista José Luis Ramírez posava en peu a l'afició cada vegada que es vestia de llums. Era, per dret propi, “el torero de Castelló” i en la seua carrera de matador, malgrat no ser excessivament llarga, va recollir èxits a nivell nacional. Va ser el primer torero nascut a Castelló en rebre l'alternativa. Va ser el 5 d'octubre de 1958 en la plaça de bous de València i amb el mític Luis Miguel Dominguín com a padrí. Per a eixa ocasió tan especial, un grup de dones de la penya que duia el seu nom es va encarregar de realitzar una col·lecta per a regalar-li un capot de passeig amb la imatge de la Patrona de Castelló brodat a mà, i amb fils d'or, per les monges caputxines. Un tresor que el seu fill, Alberto Ramírez, va mostrar als aficionats de la plaça més gran del món, la de la ciutat de Mèxic.
D.L.: Quina és la història del famós capot de passeig amb la imatge de la Mare de Deu de Lledó que li van regalar els aficionats? J.L.R.: Un grup de dones de la meua penya va organitzar una col·lecta entre els aficionats per a regalar-me un capot de passeig molt especial, ja que du la imatge de la nostra Patrona brodada en fil d'or per les monges caputxines. Era l'any 1957 i van participar quasi 200 persones, aportant la quantitat que bonament podia cadascun… Hi haurà, sense cap dubte, capots de més valor econòmic, però dubte que haja altre que haja estat elaborat en tant d’afecte. Per a mi és un tresor.
D.L.: I aquell capot ho va lluir en les places de bous? J.L.R.: I amb molt orgull. Aquell capot ho vaig dur el dia de la meua alternativa, que va tenir lloc el 5 d'octubre de 1958, en la plaça de bous de València, i en la que vaig tenir de padrí a Luis Miguel Dominguín i com testimoni a Miguel Mateos ‘Miguelín’. A més, el meu fill també el va lluir en la seua alternativa, que es va
122
produir durant la Magdalena de 1999, i en la que va exercir com a padrí José Mari Manzanares.
D.L.: Un capot que va recórrer moltes places de bous… J.L.R.: És cert. Tant el meu fill com jo hem dut aquell capot en les corregudes més importants de les nostres carreres. De fet, Alberto va fer el paseíllo amb aquest capot en la que és la plaça de bous més gran del món, la Monumental de la ciutat de Mèxic i en la correguda de la Beneficència a Madrid… És un capot que m'atreviria a dir que quasi ha utilitzat més el meu fill que jo.
D.L.: Un capot amb gran valor sentimental… J.L.R.: És un capot que es va confeccionar totalment a mà, fil per fil i, sobretot, amb una bona dosi d’afecte… En la seua època va ser molt nomenat, perquè es va fer per subscripció popular, perquè duia la imatge de la Mare de Déu de Lledó i perquè estava brodat en or… I és que, a més, en aquells anys, els toreros notàvem l'afició i l'afecte de la gent no solament en les places de bous, sinó en detalls com aquest. Per a mi és un capot únic.
123
D.L.: Vosté també va regalar un capot a la Patrona… J.L.R.: Sí. Vaig ser el guanyador d'una correguda de jònecs i em van regalar un capot, amb un color blau molt taurí, i ho vaig regalar a la Patrona. Anys després, amb aquell capot, es va confeccionar un mantell per a la Verge.
D.L.: En aquells anys, l'afició castellonenca estava dividida: o estaves amb Ramírez o estaves amb Caro… Aquella rivalitat va ser real? J.L.R.: Hi havia competència de debò. En l’arena, per descomptat, rivalitat havia amb Caro i amb qualsevol. Això ens passava als toreros d’aquella època i els segueix passant als d'ara. Però rivalitat amb respecte. Sempre, insistisc, amb molt respecte. Després, he de reconèixer que fora de les places de bous no teníem massa relació, ens véiem moltes poques vegades i no érem amics.
D.L.: Com veu ara el món del toreig? J.L.R.: Ara estem un poc baixos de nivell, però hi ha hagut, en els últims anys, 5 ó 6 matadors de Castelló… En això, l'Escola Taurina està ajudant un poc, però fa falta tenir unes qualitats molt grans per a triomfar.
D.L.: Segons vostè, el torero no es pot fabricar… J.L.R.: El torero naix. Després es pot polir, es poden corregir errors i potenciar encerts, però ha de nàixer. Crear un torero és quasi impossible.
124 90
LLUM I DONA Apunts per a una interpretació fantasiosa dels orígens de la Festa L'any passat vaig tindre l'immens honor de ser el Galantejador de la nostra Reina Maria España i va ser arran d'ordenar les idees per a escriure el discurs quan van aparéixer certes casualitats que donen peu a esta curiosa historia. “Que és sinó la nostra Festa”- le deia a María- “sinó l'exaltació de la Dona, com transmissora del Coneixement en comunió amb la Llum com a símbol d'eixe Coneixement.” “Llum i Dona, Gaiata i Regina María.” “Per que no oblides que la Llum es l'element consubstancial de la nostra Festa, la Llum significa Coneixement i Saviesa interior.” “Molta gent confon llum i foc, és clar, durant milers d'anys l'única forma que la humanitat ha tingut per fer llum era fer foc, però conceptualment lo que diferencia a la nostra Festa d'altres és el concepte de la Llum; la Llum, materialitzada a la Gaiata, simbolitza eixa recerca del Coneixement des de temps immemorials; els nostres avantpassats que baixaren del Castell Vell gastaren la Llum per trobar el Bon Camí.” En efecte, està molt documentat el símil de la Llum amb el Coneixement Interior, amb les preguntes eternes que l'home es fa des de temps immemorials, qui som, d'on venim, per què estem ací. Per exemple, Buda significa “L'Il·luminat”, Crist diu “Jo sóc la Llum del Món”, tots són expressions que tenen el seu orige des dels temps en què va començar la humanització de la nostra espècie, el procés evolutiu per mitjà del qual els primitius sers humans desenrotllaren el pensament abstracte i la cultura, solapant-se amb el lent procés d'hominització, el procés evolutiu que va conduir a l'aparició dels primers sers humans que va comportar canvis corporals i cerebrals significatius que van donar lloc a la parla i a la resta de capacitats intel·lectuals que ens diferencia de la resta d'animals. També està confirmat que dita hominizació va dissenyar a la dona per a preservar el genoma, que és el codi d'informació i de coneixement aprés per mitjà de l'adaptació a l'entorn i que es va acumulant i transmetent de
125
generació en generació, a través dels canvis biològics derivats de l'evolució. Eixa aliança entre Dona i Coneixement ha sigut fortament modificada i menyspreada en el procés de masculinització de la nostra societat ocorreguda des de temps ancestrals. No obstant, hi ha vestigis d'ella en totes les cultures, bé en el seu format inicial o bé tergiversant el seu orige, però que es neguen a desaparéixer.
Mirant al cel, el Bouer i Verge Un exemple d'eixos vestigis que apareixen i desapareixen a través dels temps són les constel·lacions estel·lars, un exemple és la de Bootes o el Bouer. És una de les 48 constel·lacions arreplegades fa 2200 anys per Ptolemeu en l'Almagest i és una de les més antigues ja que sobre el seu simbolisme hi ha diverses versions. Una d'elles situa al Bouer com el primer agricultor i l'inventor de l'aladre i que els seus bous són els que mouen el carro de què forma part l'Estrela Polar, posant en marxa tot l'univers al girar el cel entorn a ella. A més el Bouer porta una falç i un gaiato, encara que els errors de traducció del grec a l'àrab ho van convertir en dos llebrers. Junt amb el Bouer es troba la constel·lació de Verge, inicialment filla del Bouer, però que finalment va representar la Dona o a la Terra fecundada per l'agricultor. Ambdós constel·lacions són conegudes com les constel·lacions de la Primavera, ja que apareixen en el nostre firmament quan comença la dita estació, que simbolitza el renàixer de la naturalesa i està unida als ritus de fecunditat. Conta J.M. Francés en el seu magnífic llibre sobre Història de la Basílica de Lledó com està documentat l'existència d'una església l'any 1375 i d'un culte a la Mare de Déu, possiblement una cristianització d'un culte pagà. Un altre document testifica la possessió de l'església de Lledó pel Consell Municipal “del temps de la conquesta ença”. No obstant, la primera descripció de la Santa Troballa per part de Perot de Granyana, que data en 1366, correspon a la Crònica de Rafael Martí de Viciana, publicada en 1563.
126
Si comparem les dades aportades anteriorment sobre la relació existent entre la constel·lació del Bouer i la de Verge, apareixen similituds certament curioses. A més la repetició del llaurador i els bous en altres llegendes Marianes pot confirmar l'existència d'uns ritus molt antics que passen de generació en generació, encara que s'adapten a cada època.
Moisés, el gaiato i la Flama que no es consumix Altres similituds amb referències claus als símbols de la Festa les trobem casualment en la primera lectura religiosa que es proclama el Tercer Diumenge de Quaresma, que corresponen al Llibre de l'Èxode. Si l'analitzem hi ha paral·lelisme notable, Déu representat en forma de “flama que no es consumix” és el més pròxim a la definició de la Llum, llum i coneixement; també si veiem l'etimologia del nom de Moisés com “nascut de les aigües”, que admet no sols la interpretació que va ser salvat del riu sinó inclús de la ruptura d'aigües prèvia al naixement dels sers humans, aigua i coneixement. I la rellevància del gaiato de Moisés donat per Déu per a “fer prodigis” i liderar a Israel durant l’Èxode i que es el Trasllat del Castell Vell sino un Éxode en busca de la Terra Promessa baix la Llum.
Castàlia i Fadrell La commemoració del Trasllat des del Castell Vell es documenta entorn a l'any 1375, considerem a les nostres Festes com fundacionals però no podem oblidar que la data del trasllat està relacionada amb els ritus de la Quaresma i que la Romeria és també una rogativa religiosa, amb fites emblemàtiques, tant en la pujada com a la Tornà, com són la parada en Sant Roc de Canet o en la Mare de Deu de Lledó. Una altra de les coincidències que apareixen en la història de Castelló són les denominacions que ha rebut nostre Castell Vell i la ubicació de l'Ermita de la Magdalena sobre un dels seus restes. No obstant, la ubicació de l'església del Castell Vell es va perdre després del seu abandó i va ser el Frare Barbut en 1451 el que la va refondre en l'antic aljub del Castell Vell. Be a posta o be per error, al Castell Vell se li associa amb les denominacions de llocs antics, que apareixen en textos àrabs o llatins, com Castàlia o com Fadrell. Ambdós noms tenen un simbolisme apreciable associat al Coneixement i a la Llum. Castàlia és el nom d'una font de l'antiga Grècia que sempre ha estat unida a la busca del coneixement, associat amb l'Oracle de Delfos o les pitonisses. Una nova unió de Dona i Coneixement. És possible que associar Castàlia amb tal orige no siga casualitat?. 127
Fadrell, també identifica a una de les alqueries fortificades de La Plana, ubicada sobre el Caminàs, camí preromà ancestral i plé d'ermites al llarg del seu recorregut i molt més sagrat que la gran via Augusta. No obstant, el nom de Fadrell també pot estar relacionat amb la paraula àrab Al –Khadrà que significa el color verd. És el verd el color de Castelló, el de la nostra Festa, però també és el color de la poma, la fruita que simbolitza el Coneixement i la Ciència, des d'Eva fins a Newton. No és sinó l'episodi del Gènesi un altre vestigi de la unió de Dona i Coneixement? no és casualitat que la serp també s'associe a les Pitonisses, per la serp que habitava en la font de Castàlia? no és casualitat que la germana de Moisés es diga Maria i siga profetessa, que el gaiato es convertisca en serp o que faça brollar una font com la de Castàlia per a saciar la set de coneixement? Trossos d'històries que es repetixen en diferents èpoques i cultures però que posseïxen un substrat comú. Llum i Dona.
Les Línies de la Festa Pot ser un raonament fantasiós, però hi ha fets que són irrefutables. Si unim sobre el mapa els llocs que tenen el nom de Castàlia i de Fadrell apareixen dos línies que unixen edificis construïts en molt diferents èpoques però que tots presenten una associació clau amb la nostra Festa. Pareix que ja en 1921 un anglés anomenat Alfred Watkins va descobrir el que després es van anomenar les Línies “Lei”, a les que molts lleven una explicació científica però que són realitats físiques i verificables. Existixen per tot el món, línies, algunes de centenars de quilòmetres, que unixen edificis religiosos, edificis laics, llocs sagrats, etc... que no tenen contacte visual entre si ni estan connectades per un mateix camí però sí que es troben alineades sobre un mapa. Per exemple, no molt lluny d'ací en la comarca del Matarraña, tres ermites dedicades a Santa Bábara i sense contacte visual estan alineades en una recta. Possiblement que 3 punts s'alineen en una recta puga ser una casualitat però que tots tinguen la mateixa advocació ja no és tan “lògic”.
128