Programació de Catalunya Música
musica de braseria, de cafè. Calia guanyar-se la vida. No era el que el meu pare volia fer. Però tal com ell feia les coses, s'entregava. Allò era música i ell donava molt de valor a la paraula música. I després...? Ell comença fent uns concerts esporàdics com a violinista. Aviat, l’ajuntament crea l’orquestra de la ciutat i li proposen a ell que en sigui el director. Naixia en moments molt precaris i necessitava tota la seva atenció. No tenia ni un arxiu de música. Hi havia una instrumental heretat de la banda municipal, vell, que no sonava. No hi havia diners però sí una gran quantitat de problemes burocràtics que calia resoldre. Ell no hauria deixat l’orquestra de la ciutat per res. I així va ser. Era un home apassionat davant de l’orquestra? És veritat. Era autodidacte, naturalment, ell i tots el músics de la seva generació. És ara, que en els conservatoris hi ha una assignatura pels directors d’orquestra. Ell tenia un gest espontani que era un gest molt clar, molt directe i “vehement” com ell mateix. El va veure mai decebut? Ell ja sabia que no podria arribar mai a assolir el que somiava, però això mai no li va treure l’entusiasme. Joan Vives Catalunya Música
50