Bones pràctiques europees en mobilitat i contractació en origen

L’allotjament és un altre tema important que s’ha de tenir solucionat. La majoria dels hospitals tant públics com privats ja tenen annexades zones de pisos on es poden quedar a viure a un preu raonable; però també depèn dels recursos i de l’edat de la persona que vulgui compartir un pis. De tota manera, per a nosaltres és un requisit indispensable tenir ben lligat el tema de l’allotjament des d’origen.

Sobre el seguiment gràcies a les noves tecnologies, mitjançant el correu electrònic o els mòbils personals podem resoldre les petites incidències que vagin sorgint. En la majoria dels casos, simplement després d’unes setmanes ja perdem el contacte amb els candidats i això significa per a nosaltres que aquesta selecció i el contracte final ha estat un èxit.

Sobre el tema de la formació a l’origen, podem dir que al govern francès s’ha discutit molt i finalment, després de varis intents s’ha decidit que el que funciona millor és que els candidats arribin als seus hospitals ja formats als seus països d’origen.

Durant un temps, a França es posava en marxa el “dispositiu oficial”, gràcies al qual durant un mes es donava de forma gratuïta uns cursos accelerats de francès. Però es va veure que aquest dispositiu per a aquests professionals d’alta qualificació sortia molt car i es va abandonar. Ara bé, hi ha alguns hospitals que fan una mena de “training” quan arriben els nous candidats. Anualment, preparem entre 150 i 200 candidats per anar a França, i una xifra una mica inferior per al Regne Unit.

El més important és que quan els professionals arribin coneguin ràpidament els protocols dels centres sanitaris i s’adaptin a una nova societat, que pot semblar com les de destí però que té una idiosincràsia molt particular.

Pel que fa a la permanència al país, aquesta varia en funció del projecte professional i personal de la persona treballadora.

En general, les infermeres reben més pressions per part de les seves famílies per tal que tornin a Espanya o al país d’origen.

Acostumen a estar entre un any i mig i dos anys. El cas dels fisioterapeutes és diferent. D’entrada perquè el seu lloc de treball | 61 |