Page 1

Revista

Agost

Número 187

2008

TERCERA ÈPOCA

CASAL

DANIELA FEIXAS Compartir experiències i reflexions és sempre molt enriquidor

Joan Güell 15 anys al capdavant del Casal

La pista del Casal es converteix en pavelló Joan Marquès

La Revista del Casal La revista d’una generació

ESPECIAL AVANTATGES PER ALS SOCIS a les planes 46 a 51 de la revista


Una presidència plena de reptes i millores estructurals

26

SECCIONS DE LA REVISTA

NOTÍCIES Societat La Principal 4 Seccions 12

. D'abans i ara 42

ENTREVISTES

. L'arxiu Albornà 44

Les juntes directives casalistes

Daniela Feixas. Compartir experiències i reflexions és sempre molt enriquidor 22 Joan Güell. 15 anys al capdavant del Casal 26

“Rigoletto”, El gran esdeveniment musical de l'any 30

. Treballen per vosaltres 45 Sònia Garcia

. Avantatges per als socis 46

REPORTATGES

Més de 40 comerços i empreses amb ofertes especials per als socis

La pista del Casal es converteix en pavelló Joan Marquès 30 La Revista del Casal, la revista d’una generació 36

Unes instal.lacions actuals i modernes amb nom d’històric casalista impulsor del basquetbol

Amb el suport de:

2

30

Reconeixement a la revista de la societat 75 anys després

Edita

Coordinació general Salvador Casals

Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports LA PRINCIPAL

Redacció Societat La Principal, Maria Muñoz, Pere Lobato i Anna Maria Ruiz

Rambla Nostra Senyora, 35-37 Vilafranca del Penedès Barcelona

Disseny i maquetació Sandra Güell - Serveis Gràfics Integrals

Tel. 93 890 12 48 Fax. 93 890 03 25

Fotografies Toni Galitó, Societat La Principal, Fèlix Miró, Família Albornà i Jaume Felipe

casal@casal.org www.casal.org

Coordinació publicitat Societat La Principal

36

Han col·laborat en aquest número Joan Solé Bordes, família Albornà, Josep Forns i Lluís Santos Impressió Gràfiques Voisin Mateu Distribució Societat La Principal 2.500 exemplars gratuïts per als socis Dipòsit legal B-32165/68

3


Notícies

Societat la Principal

El Casal va donar la benvinguda a la nova rambla

Voluntaris d'ALCOA ajuden a remodelar el Casal 2000

El Casal va celebrar una festa al carrer, que tenia com a marc el nou espai que ofereix als ciutadans la reforma feta a la rambla Nostra Senyora. Amb el títol “Una rambla per descobrir” la Societat La Principal va treure precisament a peu de rambla algunes de les activitats i disciplines que es desenvolupen des de les diferents seccions com és el cas del judo, el bàsquet, l’esgrima, el teatre, la dansa i també l’slot. Aquesta activitat va ser un complement a la jornada de portes obertes que l’entitat realitza sempre al mes de setembre. Aquestes activitats per a tots els públics van finalitzar amb una xocolatada. La Festa, però, va continuar a la nit, amb un ball obert a tothom i a càrrec de l’orquestra Cimarrón. L’escenari es va ubicar al bell mig de la carretera, i els balladors per un dia van poder envair l’espai dels cotxes. Aprofitant aquesta festa l’entitat va voler retre homenatge al músic Jànio Marti, un músic que encara que sitgetà ha tingut una vinculació molt estreta amb Vilafranca, i concretament amb el Casal. Per aquest motiu, després de 48 anys dalt dels escenaris, era el moment d’agrair-li públicament la seva tasca. L’alcalde de Vilafranca i el president del Casal van obsequiar Jànio Marti amb una placa i la rèplica d’un graller. Jànio Marti, actualment retirat de la música, va tornar a pujar a l’escenari per interpretar una peça al piano. Tot i que afirma que un músic mai no es retira, i menys després de 48 anys al capdavant d’una orquestra, va creure que calia deixar pas als joves. Després de l’homenatge, el ball va continuar fins la una de la matinada, moment en què els balladors van haver de tornar a deixar pas als cotxes.

Durant el mes d’octubre les empreses del grup Alcoa i Fundació Alcoa celebraven el mes del voluntariat. Una trentena de treballadors de l’empresa situada a Sant Cugat Sesgarrigues, es van sumar a aquesta iniciativa i van col·laborar de forma voluntària a algun dels tres projectes seleccionats. Un d’aquests tres projectes va ser promogut per la nostra entitat i tenia per objectiu la millora de la pintura de diferents espais del Casal 2000 i la instal·lació de nous elements de senyalització i conscienciació ambiental amb l’objectiu de millorar les instal·lacions ja existents i recordar a les persones que accedeixen diàriament al parc que han de respectar el seu entorn. La jornada de treball amb els voluntaris va ser un èxit i des d’aquí el Casal vol deixar palès l’agraïment i reconeixement tant cap als voluntaris, com cap a l’empresa Alcoa i els responsables de la Fundació. En darrers mesos s’han anat fent canvis a la normativa d’accés al parc del Casal 2000 per tal de millorar les condicions de conservació i d’ús abusiu de les instal·lacions.

Els voluntaris pintant les baranes del Casal 2000

Després de la mesura de tancament del parc entre setmana i veient el gran nombre de persones que gaudeixen del Casal 2000 al llarg del cap de setmana sense pertànyer a la Societat, el passat mes d’abril la Junta Directiva va decidir fer un pas més per millorar la qualitat del manteniment del parc definint tot un seguit de noves normes que, sobretot, afecten aquelles persones que no pertanyen al Casal.

Gràcies a la implicació de les seccions, la festa va ser tot un èxit i tot Vilafranca va poder descobrir que la nova rambla podia servir per molt més que passejar i circular amb vehicles

El Casal realitza un projecte cosubvencionat pel Servei d’Ocupació i el Fons Social Europeu El projecte subvencionat inclou una auxiliar administrativa per a la millora del servei al soci i una periodista per gestionar el programa on-line del Club Cultural. El Casal de Vilafranca és una de les dues úniques entitats associades a la Federació d’Ateneus de Catalunya a les quals s'ha atorgat una subvenció cofinançada pel Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu destinada a la contractació de persones desocupades per a la realització d’obres i serveis d’interès general i social, en una convocatòria de plans ocupacionals adreçada a entitats sense ànim de lucre. Amb aquesta subvenció, el Casal a principi d’aquest any i per un període de cinc mesos, va incorporar dues persones a la plantilla de l’entitat. Concretament, dues dones desocupades majors de 25 anys.

4

D’una banda, una auxiliar administrativa que dóna suport a les tasques que es realitzen al servei d’atenció al soci del Casal com són inscripcions, atenció telefònica o elaboració de dades de seguiment, així com de reforç a les tasques administratives de l’entitat, cosa que es traduirà en una millora en el servei directe al soci. D’altra banda, el Casal va contractar una llicenciada en periodisme per donar suport a les tasques del servei de gestió del Club Cultural de l’entitat, programació d’activitats, gestió d’un butlletí electrònic que es vol posar en funcionament i seguiment de les activitats o generació de continguts culturals d’interès per als socis de l’entitat.

5


Notícies

Societat la Principal

Societat la Principal

Emotiu homenatge als companys de Junta rellevats El passat 17 de juliol, la Junta Directiva del Casal va celebrar un acte d’homenatge als cinc membres de la Junta Directiva que van deixar els càrrecs el passat mes de maig.

Per una vida dedicada al cinema i al Casal... A les passades festes de la Mercè i en el decurs d’un concert d’havaneres amb el grup Xaloc va tenir lloc l’acte d’homenatge a la memòria del casalista Pere Albornà i Termens en reconeixement a una vida dedicada al cinema i al Casal.

Joan Güell, Carles Puig, Lluís Latorre, Feliciano Martínez i Pere Toledano, van rebre de mans dels companys que actualment ocupen els seus càrrecs una placa personalitzada on l’entitat els agraeix els anys dedicats de forma desinteressada a la gestió del Casal de Vilafranca. En el transcurs de l’acte també es va fer un homenatge especial a l’antic directiu, Carles Puig, mostrant-li el quadre de socis honoraris de l’entitat on des d’aquest mes de juliol hi figura el seu nom a proposta de l’Assemblea General del mes de maig i per decisió unànime de tots els assistents. Aquesta designació honorífica del Casal de Vilafranca només la pot aprovar l’Assemblea General i en cent anys d’història de l’entitat només s’ha donat a tretze socis de l’entitat Vilafranquina.

Notícies

En el transcurs del sopar es va fer un reconeixement específic a la trajectòria de més de 26 anys de vinculació als òrgans de govern de l’entitat del vicepresident sortint, Carles Puig

Als parlaments finals de l’acte, els membres de l’actual Junta de l’entitat que havien compartit part del mandat amb els ara sortints, van voler destacar el valor de l’amistat com allò que per damunt de tot sempre perdurarà en el record dels anys d’alegries i dificultats, compartint tasques directives.

Amb la presència dels membres de la Junta de l’entitat i dels membres més propers de la família d’Albornà, Joan Solé Bordes va dirigir unes paraules als assistents referents a la figura de l’homenatjat i tot seguit es va destapar una placa record de l’acte i es va fer públic que el vestíbul d’accés a la sala 2 del cinema passava a anomenar-se sala Pere Albornà. A la placa que presideix aquest espai del Casal s’explica que la màgia del cinema és possible gràcies als actors, directors, productors... però també gràcies a un munt de persones anònimes que amb la seva tasca diària i constant fan possible que la pel·lícula de 35 mm captivi la nostra imaginació setmana rere setmana. Una d’aquestes identitats amagades fou la de Pere Albornà. Amant del cinema i dels seus cartells, promotor del cineclub del Casal, membre de més d’una Junta i sobretot casalista de soca-rel. Durant anys, amb una feina constant i callada va ajudar a tirar endavant dues de les coses que més estimava en aquest món, el cinema i el Casal. La Societat d’Esbarjo, Cultura i Esports, LA PRINCIPAL vol dedicar aquesta sala, que conté alguns dels seus cartells, a la memòria de Pere Albornà i Termens. Albornà va morir el mes de gener de l’any passat i va ser a proposta de la Junta Directiva que l’Assemblea General dels socis va aprovar realitzar aquest homenatge el mes de juny següent.

Joan Solé Bordes va fer un emotiu repàs a la vinculació del Pere Albornà amb l’entitat i el president en representació de tots els socis, va lliurar una placa de record a la família

30 ANYS DE FOGONS I CASSOLES LA TERRA DEL VI I EL CAVA

Descobreix-lo a:

La cuina del Xató, dels arrossos, dels peixos i de l'aviram Crta. Vilafranca - Pontons, Km. 8 Tels. 93 899 13 26 - 96 899 11 53 08731 Sant Martí Sarroca - Penedès e-mail: jordi.santjordi@hotmail.com www.clakaty.com

6

7


Notícies

Societat la Principal

Miquel Àngel Garcia, nou president del Casal La candidatura encapçalada per M. Àngel Garcia i que es presentava amb el nom “Anem Casalistes!” guanya les eleccions 2008 a la Societat La Principal.

El passat 17 de maig al migdia, el Casal de Vilafranca celebrava eleccions per a la renovació de la Junta Directiva de l’entitat i malgrat comptar amb una única candidatura i fer-se enmig d’un fort aiguat, gairebé una seixantena de socis es van aplegar a la seu social del Casal de Vilafranca per recolzar a la nova Junta de l’entitat.

Homenatge 50 anys al Casal El passat 25 de desembre i dins el marc del Concert de Nadal, la Societat la Principal de Vilafranca va realitzar el tradicional homenatge als socis de l’entitat que en el decurs del 2007 assolien les cinc dècades d’afiliació al Casal. Aquest és un homenatge molt especial per a l’entitat perquè fa palès que la fidelitat i l’estima a la tasca que porta a terme el Casal és ben viu per a molts socis. Els homenatjats d’aquest any van ser: Ernest Augé Via, Manuel Balsells Molins, Manuel Barberà Parisi, Jaume Batet Ayxelà, Josep Busquet Bargalló, Josep Ferrera Romagosa, Jordi Freixedas Domènech, Josep Inglada Ventosa, Josep Masana Montfort, Jaume Mañé Furasté, Josep A. Plans Ferrer, Joan Ripoll Cañís, Ramon Roig Calveras, Joan Rubió Porcar, Miquel Sabaté Montoliu, Antoni Solé Batet, Antoni Vives Serrano i Ricard Viñals Ricarte.

La candidatura encapçalada per M. Àngel Garcia va comptar amb 63 vots favorables, un vot en contra i un vot en blanc. Per tant, va ser proclamada per la Junta Electoral com a guanyadora de les eleccions 2008 amb l’assignació de càrrecs següent. PRESIDENT M. Àngel Garcia Barrachina VICEPRESIDENT Jordi Llurba Romagosa SECRETARI Joan Sellarès Valls SOTSSECRETARI Antoni Vicente Cebrian TRESORER Josep Gol Soler COMPTADOR Joan Anton Carmona López SEC. PUBLICITAT Rafael Pozo Puértolas VOCAL PRIMER Isidro Barrado Blanco

En un breu parlament, el nou president destacava la feina feta fins ara a l’entitat, però sobretot posava l’accent en la feina a fer per seguir sent un referent ateneístic comarcal i per millorar els aspectes de finançament i de treball amb les seccions. El president sortint, Joan Güell, també destacava la feina feta per tot l’equip humà del Casal i adreçava un agraïment especial a tots els companys de les diferents juntes directives que l’han acompanyat al llarg 13 anys de president de l’entitat. Joan Güell va entrar a formar part de la Junta Directiva del Casal de Vilafranca el febrer de l’any 1993 i ha estat president del Casal des del 24 de març de l’any 1995. En el moment de l’edició de la revista, el vocal primer Isidro Barrado ha causat baixa voluntària de la Junta Directiva.

Les eleccions del passat 17 de maig van escollir a la nova Junta Directiva que encapçalada per Miquel Àngel Garcia, donava relleu a la presidència de Joan Güell

8

El fulletó setmanal del cinema es fa gran Aquest passat 2007 ha vist com el full que cada setmana informava de les estrenes de cinema de la vila es feia gran i, després de 257 números, canviava de nom i a la programació i horaris del cinema i a la informació de restaurants, afegia bona part de l’oferta cultural del cap de setmana a Vilafranca. Aquest nou full informatiu, que porta per nom QUEDA’T, és un treball conjunt del Casal i l’empresa Alta Visibilitat i té per objectiu ajudar a incrementar el consum cultural de la vila i posar a l’abast de tothom, només fent un cop d’ull, les referències culturals bàsiques d’aquella setmana, les que ningú no es pot perdre.

Socis

10% Dte.

TOTES LES NOVETATS I ÚLTIMES TENDÈNCIES EN CORTINES Plaça de la Vila, 3 Tel. i Fax: 93 892 27 28 Vilafranca del Penedès

9


Notícies

Societat la Principal

Els nous usos del Teatre i l’àmplia oferta

10

Amb de la rambla de Nostra Senyora remodelada i gràcies a un treball seriós de tot l’equip humà de l’entitat, en els darrers mesos s’ha aconseguit consolidar el Casal com a centre de la vida social i cultural de la ciutat. Entitats, institucions i empreses han triat el Teatre Casal com a espai emblemàtic de la vila per a celebrar-hi tot tipus d’esdeveniments socials i culturals per als quals era necessari un espai amb unes dimensions com les del nostre teatre i uns serveis pensats per facilitar la feina de tots aquells que trien casa nostra per fer-hi una activitat. Al vestíbul hem tingut una exposició de vehicles d’un concessionari vilafranquí, la mostra El tren i Vilafranca, pintures de diferents artistes locals... A la platea hi ha hagut sopars d’entitats i celebracions diverses com la Nit Solidària del Rotary Club, de la Vegueria Penedès, els Castellers de Vilafranca... El teatre, a més, ha acollit activitats com el concurs de truites de la Fira del Gall, la Cantata Memorial Josep Anton Casas amb més de 400 nens, els Pastorets de l’escola Sant Elies... I el cinema actes com una conferència de Josep M. Roig i Rosich o la presentació de la Llei de la dependència.

D’altra banda, el maig de l’any passat i amb motiu de l’estrena a Vilafranca de la pel·lícula 3055 Jean Leon, vàrem ampliar la col·laboració amb Cine Club Vilafranca per poder oferir fórmules de presentació d’estrenes o actes singulars que, com en aquest cas, utilitzessin espais diferents de la sala 2 per realitzar l’activitat. En aquest cas concret Cine Club Vilafranca va utilitzar el format de la platea del teatre adaptat a cafè concert per presentar la pel·lícula sobre Jean Leon. Una fórmula que va donar un resultat positiu i que va servir per veure que la combinació del vestíbul per rebre els convidats, la sala adaptada amb taules i una ambientació especial, funcionaven. D’espectacles, n’hem pogut gaudir una colla i per a tots els gustos, alguns amb la introducció d’aquest nou format amb taules a platea com els dos concerts de Susana Germade amb els seus fados, d’altres han estat l’humor de Pepe Rubianes, les acrobàcies del New Shanghai Circus, sarsuela amb la representació d’El barberillo de Lavapiés, el guardonat espectacle de l’Escola de Dansa del Casal, Galivança, a més dels balls, concerts amb grans orquestres i espectacles de teatre infantil.

Exposició al vestíbul de vehicles del concessionari PEUGEOT

Presentació de la llei de la dependència CONSELL COMARCAL

Actuació de la companyia NEW SHANGHAI CIRCUS

Concert de Fados de la cantant SUSANA GERMADE

Dinar amenitzat amb jazz en directe VIJAZZ 2007

Representació de la Sarsuela EL BARBERILLO DE LAVAPIES

11


Notícies

Seccions

Les Nits de Tast, una nova iniciativa de l’Escola de Teatre del Casal

El món del vi i la lectura noves propostes del Club Cultural

Daniela Feixas, Jaume Montaner, Alexandra Palomo, David Selvas, Roger Coma, Jordina Biosca i els membres de la companyia Flyhard amb Jordi Casanovas al capdavant, han estat els professionals de les arts escèniques que han conduït les vetllades temàtiques que anomenem Nits de Tast, que s’han fet en els darrers mesos a l’Escola de Teatre del Casal i en què s’ha buscat poder comptar principalment amb l’experiència d’actors consolidats en teatre i audiovisuals a Catalunya.

Un cop consolidades activitats com les sortides al Teatre a Barcelona o a escoltar un concert o les excursions amb to cultural, el Club Cultural del Casal en els darrers mesos ha posat en marxa dues noves línies de propostes. D’una banda, el Club de lectura, una nova iniciativa cultural que vol enriquir l’oferta del Club Cultural. La creació del Club de lectura sorgeix amb la voluntat que els participants en sigueu els protagonistes. Un cop al mes es fa una trobada oberta a tothom per parlar de llibres al vostre gust, ja que són els participants junt amb la conductora de les trobades, Maria Rodríguez, els qui van marcant la pauta triant el tipus de lectura que els ve més de gust de comentar en les següents sessions del Club.

Segons els mateixos responsables de l’Escola de Teatre, es tracta de complementar l’activitat formativa dels alumnes i obrir les portes de l’escola per a tothom que tingui inquietuds teatrals, ja que troben interessant aprofundir en els diversos aspectes de l’art dramàtic treballats a classe, arran d’un plantejament monotemàtic que permet incidir-hi amb més detall. Les Nits de Tast també són una bona ocasió per conèixer àmbits que l’escola tracta de passada, com el treball audiovisual, tan diferent del teatral, la creació coreogràfica o el procés de dramatúrgia. A més, la interacció entre l’alumnat i els assistents al tast ha de ser engrescadora per a tots i molt gratificant per les aportacions d’uns i altres.

Des del Club Cultural del Casal, dins el 2007 s’ha encetat un cicle d’activitats dedicades al vi. Una de les primeres que es van programar va ser una sessió que va permetre donar a conèixer al públic interessat en la cultura vitivinícola els productes guanyadors del Concurs de Qualitat dels Vins de la Denominació d’Origen Penedès. Es tracta d’un certamen organitzat conjuntament pel Consell Regulador i l’Acadèmia Tastavins els quals van establir un acord amb el Casal per tal que el públic pogués tastar, comparar i avaluar els vins seleccionats en aquest concurs. Dins d’aquesta línia també s’ha realitzat un curs d’iniciació al tast i s'han programat sortides per a conèixer les Denominacions d’Origen catalanes.

A les Nits de Tast el professional convidat exposa el tema central del tast a tall de xerrada didàctica. Tot seguit el públic pot participar consultant tot allò que cregui pertinent, de manera que pot sorgir un col·loqui interessant per a tothom. En el tram final el convidat sol proposar alguns exercicis que tenen per finalitat il·lustrar amb la pràctica conjunta tota la teoria exposada a l’inici de la sessió. Aquesta és una iniciativa que s’ha estrenat aquest curs 2007-2008, i que esperem que tingui prou projecció per consolidar-se en la programació dels cursos futurs. És una proposta pensada en primer lloc per als alumnes de l’escola, i després per a totes aquelles persones relacionades amb el teatre o que tenen interès per conèixer millor la gènesi del treball escènic.

Balls de Saló

Alexandra Palomo, Jordina Biosca, la companyia Flyhard amb Jordi Casanovas, Clara Cols i Roser Blach o els actors David Selvas i Roger Coma, han estat alguns dels protagonistes de les primeres “Nits de Tast” teatrals

Cursos Trimestrals Vals, Vals anglès, foxtrot,

Monogràfics Tango Salsa, merengue i batxata

tango, bolero, rock,

A càrrec de la professora

Roser Blanch 12

R O S E R B L A N C H

B A L L S

salsa i merengue...

Classes particulars Especial vals per a nuvis

D E S A L Ó

Telèfon 666 29 38 49

El món del vi i el gust per la lectura han entrat de ple al Club Cultural de l’entitat

13


Notícies

Seccions

Seccions

Materials Joan Olivella i Lizarran patrocinen equips del Bàsquet Casal que estrenen nova imatge

Notícies

August Rosell, Ruiz Oliva i José Manuel Aznar han fet classes magistrals de pintura al Casal Joan Olivella recollint un guardó d’agraïment per la col·laboració

Des d’aquest any els equips federats de la secció de bàsquet passen a dir-se Olivella Casal Vilafranca i els de l’escola de bàsquet, Lizarran Casal Vilafranca. La societat ha arribat a un acord de quatre anys amb aquestes dues empreses cosa que implica, a més del canvi de denominació, una nova imatge i nova indumentària per als gairebé dos-cents jugadors que formen el club. En l’acte de presentació, que va tenir lloc el passat mes de març amb l’assistència tant dels 120 jugadors federats, com de la vuitantena de l’escola, també es va fer un reconeixement a les empreses anunciants que han fet possible la reforma del pavelló de bàsquet del Casal amb un repartiment de trofeus.

Amb el títol Experimentant l’art de la pintura, la secció de Belles Arts del Casal ha realitzat el Primer cicle de classes magistrals de pintura. El cicle va consistir en tres tallers on es treballaven tècniques de pintura diferents, conduïts per artistes de reconeguda vàlua. Durant quatre sessions entre el mes de març i l’abril el taller va tractar de la pintura a l’oli segons l’expressionisme d’August Rosell, el segon taller, que va anar a càrrec de Josep Ruiz Oliva, va tenir com a tema l’aquarel·la i es va fer entre l’abril i el maig i, finalment, José Manuel Aznar, va portar a terme les quatre darreres sessions en què els participants van treballar un art més contemporani. L’objectiu del cicle de classes magistrals ha estat el d’ampliar i complementar l’activitat formativa dels alumnes i obrir les portes de l’escola de Belles Arts a tots aquells que practiquin l’art de la pintura o tinguin aquesta inquietud artística i estiguin disposats a experimentar.

Josep Ruiz impartint una de les classes magistrals

Les diferents sessions es van desenvolupar a les instal·lacions de l’escola de Belles Arts del Casal i van ser tallers gratuïts per als alumnes de l’escola, ja que és una activitat inclosa en la matrícula de l’any.

Final de curs de l’escola de teatre

El fotògraf Roderic Pla guanya el concurs de regularitat 07/08

Aquest passat mes de juny, finalitzava un nou curs de l’escola de teatre i ho feia amb la representació de sis espectacles de format reduït interpretats pels alumnes de l’escola. Les representacions van tenir lloc al nostre teatre els dies 7 i 20 de juny i van servir per veure l’evolució de l’alumnat des dels 7 anys fins als adults. La posada en escena i la qualitat dels dos festivals van ser excel·lents i mostraven el bon estat de forma d’una escola de teatre que malgrat tenir pocs anyets, comença a tenir un lloc destacat al món teatral local i col·labora de forma activa amb altres entitats com el festival “En Veu Alta” o la Xarxa.

Aquest concurs organitzat per la secció fotogràfica de l’entitat busca premiar la regularitat en les puntuacions dels treballs presentats al llarg de vuit mesos, a partir dels temes triats per cadascuna de les edicions mensuals. Roderic Pla s’ha fet amb la victòria davant de quinze contrincants, aconseguint acumular més des setanta punts al llarg dels vuit veredictes que començaven el mes de novembre i finalitzaven aquest passat mes de juny.

A M B T O TA S E G U R E TAT !

SISTEMES INTEGRALS DE SEGURETAT ARCAT, S.C.P. CENTRAL RECEPTORA D’ALARMES

Instal·lació, reparació i manteniment de sistemes de seguretat. Servei Tècnic Detecció i extinció d’incendis. Circuit tancat de TV amb grabació i transmissió d’imatges. Pr es s upos t s ens e c om pr om ís . Cons ul ti ’ ns !

Sant Joan, 14-16, 3r, 2a Vilafranca

Tel. 93 892 24 50 DGSC 11/1999 - 3/6/99

e-mail: sisarcat@sisarcat.com

14

15


Notícies

Seccions

El Casal, Premi Ateneus 2007 a la creativitat en arts escèniques

La platea, un circuit gegant d’slot La platea del teatre es va convertir en un circuit gegant d’slot

L’entitat ha guanyat aquest guardó amb l’espectacle Galivança, de la seva escola de dansa.

Durant un cap de setmana del mes d’abril de l’any passat la platea del teatre es va convertir en un circuit gegant d’slot per tal d’acollir les 12 hores de resistència, una prova puntuable pel Campionat de Catalunya Slot. La prova estava organitzada per l’Escuderia Penedès Slot Casal amb el suport i col·laboració de l’entitat.

La Societat d’Esbarjo, Cultura i Esports La Principal va ser una de les associacions culturals que van ser guardonades amb un Premi Ateneus 2007. La nostra entitat va rebre el premi a la creativitat en arts escèniques durant l’acte d’entrega dels Premis Ateneus 2007, els guardons que la Federació d’Ateneus de Catalunya atorga anualment per reconèixer la tasca realitzada durant l’any per les entitats culturals catalanes. L’activitat premiada va ser l’espectacle Galivança, de la nostra Escola de Dansa. En nom del Casal, va recollir el premi Neus Fransi, directora de la secció de dansa “Assumpta Trens”. A més del guardó, el premi té una dotació econòmica de 1.500 euros. L’acte de lliurament es va celebrar a l’Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona. S’hi van donar a conèixer les candidatures guanyadores per a les diferents categories obertes i es van repartir els diplomes commemoratius a les entitats sòcioculturals federades que han celebrat aniversaris importants durant l’any 2007. Hi van intervenir, entre d’altres autoritats, José Manuel Gonzàlez Labrador, president-delegat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i Ramon Fontdevila i Subirana, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura. L’acte també va comptar amb les actuacions de la Coral Primavera per la Pau, Premi Ateneu 2006 a la creativitat en música, i de la Companyia de Dansa Vola Colom, del Cercle Catòlic de Gràcia de Barcelona.

Els cotxes van córrer per les pistes muntades a platea durant dotze hores dissabte i dotze diumenge sense interrupció davant els espectadors que van voler presenciar aquesta activitat.

Sergi Figueras, campió d’Espanya d’slot

Neus Fransi va recollir el guardó dels premis Ateneus, que reconeixia a l’espectacle Galivança de l’escola Assumpta Trens, com a millor espectacle en creativitat artística de l’any 2007

El jurat El jurat dels guardons va estar format per persones externes a la FAC, de reconeguda trajectòria en els àmbits associatiu i cultural. En van formar part l’exdirectora de Torre Jussana i actual responsable de l’acció social d’Abacus, Victòria Civit; l’exconseller de Cultura, Ferran Mascarell; la periodista experta en temes culturals, Rut Martínez i el gerent de la Fira Mediterrània de Manresa, Francesc Melià. Per a l’edició del 2007 també es va augmentar la dotació total dels guardons fins a 9.000 euros. La Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) convoca anualment, des de l’any 1989, els Premis Ateneus amb l’objectiu de reconèixer la creativitat, l’originalitat, la qualitat i l’esforç que fan les diferents associacions culturals, les persones i els mitjans de comunicació del país per promoure la cultura i l’associacionisme cultural.

ASSESSORAMENT I MEDIACIÓ D’ASSEGURANCES

SUBMINISTRAMENT P E R A L ' H O S TA L E R I A

C/ La Creueta, 1 08737 Torrelles de Foix - Barcelona Tel. 93 897 20 45 - Fax 93 897 13 76 E-mail. partydecor@mixmail.com

16

Activitat inclosa al Llibre Visual dels ateneus catalans Una de les diferents i múltiples imatges recollides durant aquesta prova d’slot va ser escollida per formar part del Llibre Visual de l’Associacionisme Cultural editat per la Federació d’Ateneus de Catalunya. Les fotografies que recull el llibre estan classificades en diferents apartats —cultura popular i tradicional, arts escèniques, música, espais, esports, lleure, belles arts i festes populars— del recull d’imatges de les diferents activitats realitzades als ateneus catalans, trobem fotografies de judo, esgrima i bàsquet, a més de l’esmentada d’slot, realitzades al Casal.

AUTOMÒBILS EMPRESERIALS PATRIMONIALS PERSONALS TÈCNICS Rbla. Nostra Senyora, 27 - 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 890 15 77 - Fax 93 890 14 59 - E-mail: sellares@sellaresbrokers.com

El passat novembre, el vilafranquí Sergi Figueras de tan sols 12 anys, es proclamava campió d’Espanya d’slot en categoria infantil i quedava en quarta posició a la categoria absoluta sènior. Malgrat la seva joventut, Sergi Figueras, pilot de l’Escuderia Penedès Slot CASAL ja compta amb una dilatada trajectòria en aquesta disciplina i com a dada que pot il·lustrar el seu currículum competitiu, destaca que en totes les curses en què ha competit el darrer any, tant en l'àmbit estatal com a Catalunya, sempre ha quedat classificat en primer o segon lloc, de la seva categoria. La cursa que va servir per proclamar la seva victòria tenia lloc a Madrid i era precedida dels primers llocs aconseguits a les curses de Sabadell i Gijón i un segon lloc aconseguit també a Madrid, a la primera cursa que encetava el campionat d’Espanya. Des de l’Escuderia també es vol agrair al patrocinador, Fustes Montgros, la seva col·laboració i recolzament per fer possible la consecució del campionat. El jove campió recollint el guardó obtingut a Madrid

FELICITATS SERGI!!!

Socis

J. MADERN

10% Dte.

PINTURA DECORATIVA I ESTUC VENECIÀ Duc de la Victòria, 38 Tel. i fax 93 890 05 26 - Mòbil 606 29 22 13 08720 Vilafranca del Penedès (Barcelona) 17


Notícies

Seccions

Seccions

Notícies

La Dansa va ser una festa dels sentits al Coupage de la Neus Fransi

Josep Pedrol i Fran Chavalés, homenatjats per la secció de bàsquet i per la Junta Directiva del Casal

El festival de final de curs de la Secció de Dansa Assumpta Trens es va convertir, una vegada més, en un espectacle total i una festa dels sentits. Les coreografies es van complementar gairebé a la perfecció amb la música i sobretot amb un vestuari sublim.

El passat dia 3 de juliol la Junta Directiva de la Secció Esportiva Casal de bàsquet va celebrar un acte d’homenatge a Josep Pedrol, president fins aquest mes de juny de la secció i Fran Chavalés, responsable tècnic juntament amb Manel Bover. A l’acte, celebrat en un restaurant de la vila, van assistir-hi el president i el vicepresident de la Societat La Principal, Miquel Àngel Garcia i Jordi Llurba, i l’actual Junta Directiva de la secció de bàsquet, encapçalada pel recentment anomenat president, Josep Gol. També hi va assistir Edu Riu, jugador sorgit de la secció de bàsquet del Casal i que va arribar a debutar a la màxima categoria ACB amb el Ricoh Manresa on va jugar-hi durant 2 anys. Josep Pedrol va rebre una placa en reconeixement a la tasca realitzada durant els 8 anys en què ha exercit de president de la Junta de la secció de bàsquet amb gran dedicació.

Neus Fransi i el seu equip de coreografia (Maria Blanch, Mireia Cost i Toni Cruz) van excel·lir novament en la posada en escena d’aquesta cita anual amb la dansa i el bon gust que és el Festival Assumpta Trens. L’apoteosi final de color va ser una síntesi perfecta d’un Coupage que va tenir tots els ingredients per omplir d’emoció el pati de butaques d’un Casal atapeït d’un públic repetidament meravellats per l’allau de sorpreses que es van anar produint al llarg de gairebé dues hores d’espectacle. Més d’un centenar de ballarines, amb el contrapunt de tres ballarins amb personalitat, van encadenar un conjunt de coreografies al ritme de músiques ben diverses, que anaven des dels sons més actuals que triomfen entre la joventut a clàssics com Strawinsky, Manuel de Falla o Bach, per no parlar de Nat King Cole o Luis Armstrong. Ballet clàssic, flamenc, dansa contemporània i jazz es van anar succeint a un ritme d’autèntics professionals. Els relleus, ben sincronitzats, demostraven que res s’havia deixat a la improvisació i que, fins i tot la mainada, és capaç d’estar a l’alçada quan hi ha una direcció que sap el que vol.

Josep Pedrol i Fran Chavalés acompanyats per Edu Riu en un moment de l’emotiu acte de reconeixement a la seva tasca al capdavant del club

També es va fer entrega d’una placa a un sorprès Fran Chavalés qui no s’esperava el reconeixement dels 25 anys com a entrenador i formador de jugadors.

Nivell altíssim

Es disputa el Primer Trofeu d’Esgrima Casal Vilafranca

Tot va estar a un nivell altíssim, però la bellesa i la qualitat del vestuari feia que l’espectador pogués arribar a dubtar de si estava en un festival de dansa o contemplant la desfilada de moda d’un dissenyador de renom. És per això que val la pena esmentar els noms d’Amadeu Ferré, el responsable de la creació del vestuari, i de les dues persones que van materialitzar aquestes autèntiques obres d’art: Teresa Roquer i Anna Rosell.

Per primera vegada a Vilafranca i amb el pavelló obert a tothom qui hi va voler assistir, el passat 1 de març es va disputar el Trofeu Escola Hongaresa d’Esgrima Casal Vilafranca. La competició, que es va desenvolupar al pavelló Joan Marquès de l’entitat vilafranquina, és un campionat en la categoria absoluta de la modalitat “Sabre Mixta” d’esgrima i hi van participar les escoles hongareses de Girona, Badalona, Barcelona i Vilafranca amb alumnes a partir de 16 anys.

Una altra de les virtuts, ja tradicionals, del Festival Assumpta Trens, és que llueixin amb el mateix esplendor les menudes “flors de raïm”, les més petites de la colla, amb la seva espontaneïtat i els seus moviments plens de gràcia, com el grup de ballarines del “celler”, un grup de dones amb una llarga criança al darrere que van demostrar solidesa i consistència a dalt de l’escenari. Entre aquests dos extrems virtuosos, hi ha la resta de grups, d’edats ben diverses, que van aportar matisos diferents al conjunt de l’espectacle. Una vegada més va deixar petjada el grup de flamenc, una dansa universal que supera qualsevol dels tòpics que sovint es fan córrer.

Tothom qui va voler va tenir l’oportunitat de veure per primera vegada a Vilafranca i de prop un campionat d’esgrima ja que el pavelló del Casal va estar obert amb entrada lliure. La competició es va desenvolupar pel sistema de rondes d’eliminació curta, combats finals i va finalitzar amb un lliurament de trofeus.

Enologia en estat pur Un bon espectacle sempre ha de tenir un fil conductor que doni estructura i ajudi a encaixar les diferents peces de la composició. Aquesta vegada, exercint d’experimentada enòloga, Neus Fransi va utilitzar el món del vi per vertebrar la seva proposta i crear encara noves complicitats amb el públic. Les ballarines i els ballarins es van transformar en raïms de les més diverses varietats (parellada, macabeu, xarel·lo, ull de llebre, merlot o cabernet), però també es van saber transformar en elements essencials per aconseguir que la vinya estigui ufanosa, com són el sol, el vent i la pluja.

La Neus, el seu equip i l’alumnat de l’escola de dansa, ens demostren any rere any que la imaginació, el treball i la sensibilitat no tenen límits

En definitiva, un bon “coupage” i la millor collita primerenca d’aquest 2008.

18

19


Notícies

Seccions

Seccions

La secció de judo i taekwondo a tota màquina

Una temporada de bàsquet per oblidar

Al llarg d’aquests darrers quinze mesos, la secció de judo i taekwondo de l’entitat ha assolit grans fites esportives alhora que ha fet partícips d’aquestes a pares i familiars. Aquestes són algunes de les activitats més destacades des del passat mes d’abril del 2007:

El bàsquet enguany ha viscut la pitjor temporada que es pot recordar. Desprès que anteriorment s’hagués baixat a segona catalana, categoria a la que si va passar dos anys, l’equip sènior va tornar a recuperar la categoria de primera catalana desprès d’haver disputat una molt difícil promoció com a quarts classificats, de la que finalment en va sortir guanyador i com a primer d’aquests quarts, li donava ple dret a l’ascens de categoria. Enguany les coses no van sortir gens bé i en el primer partit a casa on a la vegada s’estrenava la reforma de la pirmera fase d'obres del pavelló, s’aprofitava per part de la directiva per fer la presentació oficial de tots els equips de la Secció Esportiva Casal amb presència del president de la Federació Catalana de Bàsquet Sr. Piquet. En aquest acte es va aprofitar la visita de l’equip del Sant Joan de Mata (segon partit de la temprada i primer a casa) per celebrar el XXVI Trofeu Fèlix Trullàs, finalitzant el partit amb victòria forànea davant l’equip contrincant del Casal a l’últim partit de la promoció d’ascens de la temporada anterior. Durant el campionat, l’equip va mostrar una manca d’alegria i motivació oferint uns partits en els que van ser capaços de doblegar al líder SESE a domicili i a casa i també al segon classificat el Reus “Ploms” de manera categòrica, i va perdre incomprensiblement davant d’equips de menys entitat que el propi Casal, per acabar fatalment perdent la categoria de forma insospitada baixant directament a segon acatalana com a últim classificat. En canvi, cal fer esment de la resta dels equips de base que van tenir en general una bona actuació. Destacant la de l’equip Cadet “B” que jugava a la categoria preferent, davant d'equips de solera com el Cornellà, el Joventut de Badalona, el F.C. Barcelona o el Manresa. Destacar també, que enguany s’ha federat a un nou equip de categoria Aleví que en el seu primer any ha cuallat una temporada molt positiva. Cal indicar també, la formidable i positiva actuació de l’Escola de Bàsquet del Casal on

Abril 2007 Roser Creixell, Roser Parellada i Maria Ruiz aconsegueixen un triplet de bons resultats al campionat provincial de judo

Oscar Barrado obté el cinturó negre de judo pel Budo Casal

medalles d’or al trofeu de la Federació Catalana de Judo en categoria infantil

Maria Ruiz, medalla de bronze al campionat de Catalunya de judo infantil

Gran èxit de participació al 2n torneig Sant Jordi de judo a Vilafranca, organitzat per la secció del Casal

judokes, pares i familiars dels grups de petits i mitjans Roser Parellada, tercera al cadet provincial Maig 2008 Roser Creixell cinquena al Campionat d’Espanya Universitari

Novembre 2007

Març 2008

Dues medalles de plata, una de bronze i un 4rt lloc al torneig infantil de la FCJiDA

Dues medalles de bronze i dos lesionats al Campionat de Catalunya de Kyus

Gener 2008

Roser Creixell, Campiona Universitària de Catalunya i Xavi Laguna a un pas del cinturó negre

Roser Parellada tercera al Rànquing Català

Els dotze judokes del Casal s’emporten dotze premis del 24è torneig de judo Vila de Bellpuig Juny 2008 Raimon Milà obté la “línia” complerta per al cinturó negre

Maig 2007 Roser Creixell, cinquena al campionat d’Espanya Universitari de judo Juny 2007 El Judo Casal s’imposa en benjamins i alevins a la lliga de clubs “Amics del judo”

Febrer 2008

Abril 2008

Marc Raventós i Gerard Valls, assoleixen dues

IV Trobada de judo familiar amb la participació de

Festa de final de temporada del Budo Casal al parc de la muntanya de Sant Jaume

Notícies

La nova pista i una categoria molt competida van fer patir als nostres jugadors

per enèsima vegada els alumnes de Josep Mª Mateu han aconseguit els màxims èxits del curs. Solament cal esperar que l’equip sènior, mirall de tots els equips de l’entitat, tingui una temporada millor que la passada i pugui retornar a primera catalana, categoria que per solera és la que li correspon.

COPISTERIA DE LA RAMBLA

Torreblanca Vins i Caves

Fotocòpies b/n

Sònia Sancehz Pérez Col·legiada 4534

Tractament del dolor Massatge terapèutic Tracatament de la columna vertebral Lesions musculars i tendincioses Reeducació en Neurologia Central (mètode Bobath) Drenatge Linfàtic

Plaça de la Vila, núm. 6, 3r 2a Tel. 687917020 E-mail: sonias@fisioterapeutes.org

20

Làser color SERVEI D’HOSTALERIA LLOGUER DE MATERIAL

Còpia de plànols Enquadernacions Plastificats

Finca Masía Torreblanca, s/n Sant Miquel d’Olèrdola Tel.: + 34 938 915 066 www.vinatorreblanca.com

Tel. 902 43 14 76 Tel. 93 899 00 14 Fax 93 817 27 55 Pol. Mercaderies c/ Font St. Llorenç, 13 Vilafranca del Penedès www.serviparty.com E-mail: ventas@serviparty.com

Servei de Fax Tractament de Textos Rbla. Nostra Senyora, 33 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 26 16 Fax 93 817 26 17 E-mail: copisteria@copiadorespenedes.com web: copiadorespenedes.com

21


Entrevista

Daniela Feixas

Entrevista

Daniela Feixas Maria Muñoz Galofrè / Fotografies : Toni Galitó

Entrevista

“Les Nits de Tast són molt estimulants per als alumnes, compartir experiències i reflexions és sempre molt enriquidor”

La torrelavitenca Daniela Feixas, és una de les actrius joves que destaquen en el món del teatre català. Els més de 10 anys que porta ininterrompudament sobre els escenaris avalen la seva qualitat com a actriu. Tanmateix, Daniela Feixas destaca recentment per la seva faceta de dramaturga. La seva segona obra Només Sexe va ser guardonada amb el premi Octubre de Teatre el 2004 i la seva tercera obra Un lloc conegut ha estat dirigida per Carme Portacelli, una de les directores més reconegudes del panorama català. La seva inquietud en tot el que es refereix a l’art, l’ha portat a experimentar en camps tan diversos com la música, la dansa, el cinema o el trapezi. Des d’obres shakespearianes i del teatre clàssic fins a Plats Bruts i el teatre contemporani de LaBute figuren com a part del seu currículum. El Casal l’ha convidat a participar a les Nits de Tast que ofereix als alumnes de l’Escola de Formació i iniciatives teatrals. Daniela Feixas ha estrenat els Tasts amb la sessió “Quan l’actor i l’autor són la mateixa persona”, on ha exposat la seva experiència d’actriu i dramaturga.

22

Daniela Feixas és per sobre de tot polifacètica. Teatre, música, trapezi, dramatúrgia… després de treballar en tantes disciplines artístiques, en quina et sents més còmode? Per una qüestió d’experiència em sento molt còmode fent d’actriu i ara escrivint. Hi dedico moltes hores. Actualment he recuperat el trapezi i també és fascinant. Tot i que, a hores d’ara, ja no em faré trapezista, estic preparant un espectacle de teatre i música en el qual el trapezi hi tindrà un paper important. Aquesta disciplina la vaig descobrir quan estava a l’Institut del Teatre. Ho vaig provar i em va agradar molt. L’any passat vaig fer una obra al Teatre Nacional on pujava al trapezi, a partir d’aquí m’hi he tornat a enganxar.

Després de tants anys en el món del teatre, com defineixes la teva carrera? En aquesta professió et trobes amb moltes dificultats per treballar d’una manera continuada, però en el meu cas puc dir que ha estat una carrera prou homogènia i estable dins de la inestabilitat. Tot just sortir de l’Institut del Teatre, vaig començar a treballar d’una manera regular, amb alguns buits, com li passa a qualsevol actor. Però sí que he anat evolucionant: ara tinc una companyia i estic intentant tirar endavant projectes propis. En aquest sentit hi ha hagut una evolució. De fer d’actriu i esperar que et truquin i participar dels espectacles que et surten, a generar la meva pròpia feina. És molt més dur, més arriscat, però sóc inquieta i no em va això d’esperar una trucada. M’agrada generar idees i tirar endavant projectes.

Una de les teves facetes que actualment està destacant més, és la de dramaturga. Què et va impulsar a escriure? És una cosa que sempre havia tingut present, escriure em cridava l’atenció. De fet és una cosa que d’una manera o altra fa molta gent. Arribes a casa i escrius coses i no saps si mai aniran a parar a algun lloc. Anar coneixent el teatre i el fet de tenir experiència en tota la seva maquinària va fer que m’atrevís a donar forma d’obra de teatre als meus escrits. Vaig començar a fer-ho per la necessitat de crear i expressar. Sovint l’actor és menys creador del que espera, és un executor i està al servei del director, del text, de l’escenografia, del vestuari i el seu espai de llibertat de creació, al final, pot arribar a ser molt petit. En canvi, escriure és la creació en estat pur, en aquest sentit és més arriscat, però també molt més fascinant.

No has estat mancada de reconeixements en aquest aspecte. L’any 2004 vas obtenir el premi Octubre de Teatre, un guardó que va avalar la teva qualitat com a escriptora. Va ser sorprenent, perquè quan escrius penses: “bé i ara què faig amb això que tinc?” Una de les sortides és enviar-ho a premis. El teatre l’escrius per ser representat, fa il·lusió que te’l publiquin però vols que tingui una sortida a l’escenari. El vaig enviar a l’Octubre perquè vaig veure el jurat, hi havia la Carme Portacelli i el Mario Gas, vaig pensar que potser el meu text podia connectar amb ells. Aleshores un dia em van trucar perquè anés l’endemà a València a recollir el premi.

23


Entrevista

Daniela Feixas

reconeguda, amb diners. Poc a poc, a través d’un fet fortuït, es va descobrint què hi ha darrere de tot això, i s’hi desvetlla un personatge torturadíssim, amb un peu a la bogeria, molt inestable i feble. És tot això el que a mi m’interessa retratar.

Entre el teu currículum s’hi troben obres de tots tipus. Quins són els personatges que més t’agrada interpretar?

Foto Jaume Felipe, de l’obra Un lloc Conegut que es va representar a Cal Bolet

Vaig pensar que era una broma. No m’ho podia creure. Fa molta il·lusió, perquè escriure una obra és un procés complicat, no és fàcil i intento que el text sigui compromès. Vull ser honesta quan escric, posar-hi de la meva ànima, que no vol dir de la meva experiència personal. Quan de sobte algú connecta amb el que has escrit i et dóna un premi, fa molta il·lusió.

I la teva intuïció no va fallar: finalment la Carme Portacelli ha estat la directora d'Un lloc conegut, una obra que hem pogut veure recentment a Vilafranca i que ha tingut molt bones crítiques. Sí, a partir del premi ens vam conèixer. Em va explicar perquè va decidir triar l’obra pel premi i vaig pensar que havia entès molt bé el que havia volgut dir amb els meus personatges. Llavors, quan vaig tenir la següent obra escrita, li vaig ensenyar. A partir d’aquí tot va anar rodat.

Un lloc conegut és un thriller psicològic amb final obert i que no deixa indiferent. Quina realitat és la que hi reflecteixes? El que m’agrada és gratar, buscar en la naturalesa humana. Descobrir de què estan fets els sentiments de l’home, les seves febleses. M’obsessiona com som de cara enfora i què amaguem. Escarbant en això, el que m’acaba sortint són obres on entres a la psicologia dels personatges, buscant les diferents capes. Per exemple el personatge de la Glòria a Un lloc conegut, és el d’una persona amb èxit professional,

Qualsevol personatge és bo si està ben escrit i tens un bon director que t’hi ajuda a entrar. És igual quin és. El més important és tenir un bon material a les mans. A vegades he fet personatges petits però fascinants i de gran complexitat. Per exemple en el Titus Andrònic, interpretava la filla. De seguida li tallen la llengua i els braços. Ha estat un dels personatges que més m’ha marcat, perquè construir un personatge que no té text i no pot gesticular amb les mans és molt interessant. Això era Shakespeare. Després vaig fer un Neil LaBute que és un autor contemporani. Es tractava d’un monòleg asseguda en una cadira durant 40 minuts amb una càmera enfocant la cara. Aquestes dues han estat les millors experiències que he tingut com a personatge i els dos vénen de móns oposadíssims. Un és teatre contemporani i gairebé com si fos cinema amb una interpretació minimalista i l’altre un Shakespeare, un personatge grotesc que requeria una interpretació molt física, molt oberta. Està molt bé variar, als actors ens agrada canviar de registre, interpretar personatges que et permetin explorar coses noves.

També has fet cinema i televisió. Com ha estat l’experiència d’actuar per a les pantalles? No hi tinc tanta experiència com la que tinc amb el teatre. De cinema n’he fet poquet i intervencions curtes. M’agrada, però tot depèn del producte, del guió i del director. A Catalunya es fan coses de qualitat. Tanmateix, sí que és veritat que la tele encara té el dictat de l’audiència, hi impera la necessitat de fer productes per a tots els públics i a vegades voler arribar a tothom fa que prenguis pocs riscos. Crec que falta risc a la tele. Ara que arriben tantes sèries de fora, veus que es poden fer productes bons i amb bons guions, amb risc, compromesos. Aquí hi falta una mica aquest factor. Tot i que hi ha bons productes com per exemple Porca Misèria. En cinema també hi ha molts bons directors i guions.

dels personatges, sinó perquè haurà d’estar en mans de diferents directors i ha de saber arribar a un lloc i entrar en la dinàmica, perquè normalment l’actor no tria el projecte. Tu ets una peça més que ha de saber encaixar en un equip. És una cosa que l’he anat valorant amb els anys. Amb el temps, t’adones de la importància d’aprendre això. Fa que la feina sigui millor, que la gent se senti còmode amb tu i et torni a trucar.

trucada, i penses “com pot ser?”. Hi ha la famosa anècdota de la Bette Davis que mostra com és la inestabilitat de l’actor. Un dia, cansada que no li donessin cap paper, va posar un anunci al diari que deia “Actriu amb Oscar busca feina”. Imaginem-nos com és. Un ha de tenir recursos. Fer classes per exemple. Jo he decidit muntar una companyia i tirar endavant les meves coses, però sobretot el més necessari és mantenir la calma.

Quin consell li donaries a l’actor que està començant i es planteja anar més enllà del teatre amateur?

Vas néixer a Torrelavit. Continues vinculada al Penedès?

Sobretot tenir paciència, intentar ser conseqüent amb un mateix, no deixar-se portar. És una feina on ets constantment jutjat, forma part de la vida de l’actor. Crec que s’ha de fer un treball personal fort, perquè no se t’emporti amunt i avall. És una feina inestable, molt capritxosa. Ho estàs fent tot i de cop no fas res. S’ha de ser molt perseverant i constant i tenir una estabilitat interior molt forta perquè a l’exterior no la tens. Necessites molta seguretat en tu mateix, capacitat de treball i de resistència en els moments difícils.

Després de 10 anys a Barcelona, torno a viure a Torrelavit. Vaig tenir una filla i vam decidir tornar-hi. He estat donant classes de teatre a l’escola de Torrelavit, però la feina la tinc a Barcelona i no m’ho vaig poder combinar. Em va saber molt greu perquè m’agrada estar vinculada a la vida del poble.

Ser actor sempre és inestable. Hi ha actors i actrius que tenen grans carreres reconegudes i de sobte, et diuen que estan molt angoixats perquè durant un any no han rebut cap

LLOGUER I VENDA Contractació de: inflables · mags · vedets · dragqueens pallassos · orquestres · companyies teatrals canons d'escuma · humoristes · havaneres transformistes · parcs infantils · circuit de quads brau mecànic · burro català mecànic

És una idea molt interessant. Jo he assistit a iniciatives semblants amb professionals del teatre i crec que compartir experiències i reflexions és sempre molt enriquidor. Per als alumnes és estimulant. El Casal pot comptar amb mi per portar a terme aquest tipus de tallers, perquè són molt positius i crec que n’hi hauria d’haver més.

Un actor ha de ser dúctil, receptiu, sensible, una mica camaleònic, no només pel fet d’haver d’entrar en la pell

Estem assajant l’obra Només Sexe i l’estrenarem a l’abril al Versus Teatre a Barcelona. És el més immediat. De fet sempre estic escrivint. Tinc una obra acabada i n’estic escrivint una altra, però encara no sé si arribaran a bon port. També treballo en l’espectacle del trapezi. Sóc inquieta, sempre tinc algun projecte nou al cap.

fires · teatre · gravacions · audiovisuals · il·luminació disco mòbil · recitals · concerts · solucions acústiques competicions esportives · instal·lacions · etc...

Els alumnes de Teatre del Casal han pogut gaudir d’una Nit de Tast on has compartit amb ells les teves experiències com a actriu consolidada. Com ha funcionat aquesta iniciativa?

Quines qualitats creus que ha de tenir un bon actor?

Quins són els teus projectes més immediats?

SONORITZACIONS IL·LUMINACIÓ

c/ Beneficència, 30 Tel. 93 892 13 55 - Fax 93 818 25 29 Vilafranca del Penedès distribuïdor oficial:

joan@jbdson.com - www.jbdson.com

24

25


Joan Güell

Entrevista

Entrevista

Joan Güell Joan Güell i Larios ha estat president del Casal els darrers tretze anys i ja n’havia esta dos com a membre de la Junta. D’aquests quinze anys afirma tenir molts bons records: defineix la sala 2, la remodelació del teatre i la millora de la pista de bàsquet com a grans projectes realitzats, afirma haver-ne quedat per fer i recomana a la nova Junta escoltar els socis.

Anna Maria Ruiz Casals / Fotografies : Toni Galitó

Cronològicament trobem que un dels primers projectes assolits com a president del Casal va ser la realització de la sala 2 del cinema. Què en recorda de l’experiència i com la valora? Aquest va ser el primer projecte important que vam tirar endavant amb la Junta i de novato encara com a president, vaig disfrutar molt fent-la, vam treballar amb moltes ganes i il·lusió perquè fos realitat i valoro la feina i el resultat com a molt bons.

Un segon projecte d’importància per a l’entitat va ser la remodelació de la caixa escènica del teatre... En aquest cas, tot i que es va aprofitar per a millorar alguns aspectes del que era l’estructura del Casal inicial com els conductes de l’aire condicionat i tenint en compte que el pati de butaques va quedar igual, la reforma important va ser a la caixa escènica des de tot el que és l’escenari, que vam avançar un parell o tres de metres de dins enfora per tenir més espai interior, el terra de fusta es va fer de ciment... el que al final va suposar una obra molt important gràcies a la qual ara per ara el Casal compta amb un escenari preparat.

Cal ara alguna empenta per poder portar encara més obres i espectacles al Casal? I la resposta del públic? Les obres importants o grans valen molts diners i hem d’anar sospesant la balança entre la gent que pot venir a teatre i el que val l’obra tenint present que de negoci no en farem gaire. Com a màxim farem el que hi hem invertit o fins i tot hi perdrem diners, cosa que hem de mirar d’evitar, però, és clar!

La remodelació de la pista de bàsquet ha estat un altre dels grans projectes realitzats durant el seu mandat... Sí, aquesta també ha estat una obra molt important per a mi i vaig voler-hi dedicar més temps per veure com havia de quedar, com s’havia de plantejar, vaig fer un seguiment de les obres amb els arquitectes perquè tenia molt d’interès que quedés bé.

26

27


Entrevista

Joan Güell

Joan Güell

Entrevista

només la resposta de venir i participar en el que s’organitza segons el que agrada o motiva a cada soci ja és important. El Casal compta amb moltes seccions i amb gent cada cop més preparada per donar un bon servei.

Tenint en compte la seva experiència, quin consell donaria als membres de la nova Junta del Casal? El consell que els donaria és que s’escoltin molt els associats perquè sí que n’hi ha que es queixen per queixar-se però n’hi ha que es queixen perquè veuen coses que no es veuen des de dintre. Així es té un punt de vista diferent i es pot canviar de rumb. Joan Güell, que ha deixat el càrrec després de vuit anys de mandat tal i com marquen els Estatuts del Casal, ha volgut recalcar l’agraïment a tots els companys de Junta i al personal de l’entitat ja que sense ells no s’hauria pogut arribar fins aquí havent aconseguit les fites esmentades.

Per algun motiu especial? Doncs mira perquè de petit ja hi havia jugat, havíem vingut a entrenar-nos de vegades de matinada i llavors la pista no tenia ni sostre. Per això els que hem estat al Casal que ho hem vist de petits poder fer una pista tant gran i tan maca és molt important.

De tota manera tretze anys donen per molt i més en una entitat amb moltes seccions, moltes activitats, molta gent vinculada... a part d’aquests tres grans projectes n’hi ha hagut d’altres? Ens hem anat trobant amb petites coses que s’han hagut d’anar arreglant perquè en una casa sempre hi ha coses de reparacions o manteniment com ara les obres derivades del nou arrendament del bar del Casal o els nous espais per a l’Escola de Teatre. En un altre sentit, també ha estat una fita important i a la vegada tot un honor presidir la celebració del centenari de l’entitat per la qual durant tot un any vam fer tràmits i visites als presidents de la Generalitat, Diputació i Parlament, entre d’altres.

No tenen aquest sentiment que tenim els més grans de ser socis del Casal perquè és una cosa de Vilafranca!

Llavors cal tenir-ho en compte i anar renovant? És clar i per això sort en tenim del gerent de l’entitat que ens ha anat assessorant i localitzant formes per atraure i mantenir el soci jove. Amb la incorporació del Salvador s’ha donat un impuls del cent per cent a l’entitat i sobretot tenint en compte que tots els membres de la Junta tenen els seus llocs de treball fora de l’entitat. És una feina que sense un treball d’equip no es pot fer, no és la feina del president sinó de tota la Junta per tal de poder fer coses.

Al llibre del centenari de la societat, Joan Solé Bordes ja el va anomenar “el president del Centenari, tant per la coincidència de la celebració dins el seu mandat, com per la necessitat de posar al dia aspectes diversos d’una entitat que ha d’adaptar-se a les exigències del segle XXI, des de la reforma dels Estatuts (...) fins a la reforma de la caixa escènica.”

Quin és el seu sentiment en el moment de deixar de presidir el Casal? Em sap greu perquè amb aquests anys t’acabes estimant l’entitat però a la vegada entenc que s’ha de donar pas a gent nova i més jove. Realment li sap greu ja que Joan Güell acaba la frase emocionat i s’eixuga un parell de llàgrimes.

N’ha quedat algun, de projecte per fer? Jo hauria volgut aconseguir cobrir el pati Carbonell, el que queda a l’esquerra de la sala mirant l’escenari, perquè els equips de bàsquet de les categories més petites hi poguessin entrenar. És una pista amb moltes possibilitats i espero que sigui un projecte que la nova Junta del Casal tingui present. Aquest és un dels temes que ens han quedat pendents així com la construcció dels nous vestidors de la pista de bàsquet.

El Casal de fa tretze anys amb el d’ara, en quins aspectes ha canviat? Ha canviat molt, molt perquè s’ha rejovenit molt amb l’entrada de socis més joves, el que ha suposat un impuls important per a les seccions. Els joves ens van bé perquè el soci gran sol ser més sentimentalista i conservador i al soci jove si no li dones res, es dóna de baixa i ja està, utilitza serveis dels que oferim com l’Escola d’anglès o el bàsquet, per exemple, i quan ja no li cal es dóna de baixa i ja està.

28

Com veu la nova Junta del Casal? La Junta actual de la societat està formada per gent jove, amb moltes ganes, tenen estudis fins i tot de caire econòmic per la qual cosa estan avesats en gestionar empreses. Això és molt important i pot ser molt beneficiós per l’entitat ja que del que es tracta és de gestionar les aportacions dels socis i de les que ens puguin arribar per altres vies. En aquest sentit sempre hem mantingut bones relacions tant amb l’Ajuntament de Vilafranca com amb la Generalitat o el Consell Comarcal perquè són els ens que ens poden ajudar i ens poden atorgar subvencions.

Quin lloc creu que ocupa el Casal dins l’oci i la cultura de Vilafranca i la comarca? És agraït i enriquidor veure que s’organitzen activitats o espectacles i que la gent ve, potser no hi ha aquest sentiment casalista tan profund com anys enrere, però

29


Reportatge

L’escola de teatre

La pista del Casal es converteix en pavelló Joan Marquès Anna Maria Ruiz Casals / Fotografies : Societat La Principal

La “pista” del Casal de Vilafranca és un dels espais de joc més coneguts i entranyables del món del basquetbol català. Aquesta pista ha vist córrer pel damunt del seu paviment cinc generacions de jugadors de Vilafranca i comarca que defensant la samarreta del Casal han fet del bàsquet una bona part de la seva vida i han adquirit valors que anys després encara perduren. Per poder continuar aquesta tasca iniciada l’any 1951 tocava renovar, i per aquest motiu des de la Junta Directiva de l’entitat i d’acord amb la secció esportiva i els pares dels jugadors es va impulsar el projecte de millora de les instal·lacions que acolliran i veuran jugar les properes generacions del basquetbol comarcal.

30

El passat 29 de setembre en el decurs dels actes de les Festes de la Mercè va tenir lloc l’estrena oficial de la remodelació de la pista de bàsquet que, en una primera fase ha consistit en la millora del terreny de joc, dels accessos i de la grada pels espectadors. La nova pista es va estrenar amb un partit entre els equips del Casal i el Sant Joan de Mata en el decurs del qual es va fer, a més, l’homenatge a Joan Marquès, històric impulsor del bàsquet a la vila i que ha donat nom a la instal·lació casalista. Va ser la Junta Directiva de l’entitat qui va promoure, i posteriorment va aprovar l’Assemblea General, que la pista un cop remodelada s’hagi passat a dir pavelló Joan Marquès i Carbó, qui fou una de les figures més destacades al llarg de bona part dels cinquanta-set anys de vida de la secció esportiva del Casal. Aquest modest barber vilafranquí va ser un dels impulsors del projecte de creació de la secció esportiva i va dedicar més de quaranta anys de la seva vida a formar i entrenar centenars de joves de Vilafranca que van trobar en ell tot un referent a seguir. Per aquest motiu el Casal, a través de l’Assemblea General del 19 de juny de l’any passat va acordar que aquest espai de formació de joves i infants de la nostra vila tingui el seu nom i perduri en el record la seva petjada, tal i com es reflecteix en la placa que es va destapar les personalitats i família que van assistir a l’acte i on es pot llegir: “La Societat d’Esbarjo, Cultura i Esports La Principal, a la memòria de Joan Marquès i Carbó, en reconeixement a una vida dedicada al bàsquet i al Casal”. Van assistir a l’acte uns dos-cents espectadors i diferents personalitats i autoritats locals, com l’alcalde de Vilafranca, Marcel Esteve, els membres de la secció de bàsquet, amb Josep Pedrol al capdavant, i de la Junta, encapçalada pel president Joan Güell, a més del president de la Federació Catalana de Basquetbol, Enric Piquet, qui va recordar el seu pas per Vilafranca com a jugador visitant a la pista casalista. Una neboda de Joan Marquès, en representació de la família, va rebre una placa commemorativa de l’acte.

31


1

2

3

7

4

5

6

8

9

10

1. Vista panoràmica de la pista del Casal abans d’iniciar les obres de millora. 2. L’entitat va presentar el projecte de millora a la Federació Catalana de Bàsquet. 4. L’alcalde de Vilafranca, Marcel Esteve; el regidor d’esports, Josep Colomer i el president de l’entitat segueixen les explicacions sobre l’evolució de les obres, per part estaven a tocar de la pista i la reconstrucció de tot el sistema de recollida d’aigües i clavegueram del pavelló, que era totalment insuficient. 7. Imatge de les graderies va consistir en construir els nous vestidors dels arbitres a les antigues dependències de la sala de lectura, instal·lar el nou paviment tècnic adequat per la pràctica del per donar-li una homogeneïtat general amb un nou sistema de lones tèxtils. 10. Vista panoràmica del pavelló, un cop finalitzades les obres.

De pista a pavelló en condicions per afrontar el segle XXI Amb l’objectiu de convertir l’antiga pista en un pavelló adaptat als requeriments del segle XXI aquesta primera fase de millora del pavelló Joan Marquès ha comprès la remodelació de l’espai de joc i per al públic i el vestuari dels àrbitres. Concretament les obres van consistir

32

en l’eliminació de la tanca d’obra que encerclava la pista, l’adequació de la pista a les mides reglamentàries (28x15 m), l’eliminació del vestuari dels àrbitres a peu de pista i el trasllat al primer pis, la instal·lació de cistelles suspeses del sostre, instal·lació de linòleum amb espuma a sota per amortir els salts i una zona de premsa elevada de les grades. També es va construir de nou la zona de grades amb la col·locació de seients i l’eliminació de dues de les grades que envoltaven la pista per tal de fer la zona de joc més diàfana. Queden situats a un mateix nivell la pista i els laterals, es van adquirir nous seients per a les graderies i

A la imatge podem veure al president de la Federació, Enric Piquet seguint la presentació de Joan Güell. 3. Signatura del conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca. del gerent. Salvador Casals. 5 i 6. Una part important de les obres va consistir en l’enderroc de la tanca perimetral, les antigues grades i els vestidors dels arbitres, que reconstruïdes i de les noves cistelles de competició suspeses del sostre i de les noves cistelles per l’escola de bàsquet suspeses a la paret. 8. La fase final de les obres bàsquet i les feines de pintat del pavelló. 9. El marcador electrònic va ser traslladat per millorar la seva visibilitat i tota la publicitat del pavelló va ser reestructurada

queden definits nous espais per a la publicitat. Aprofitant les obres es van eliminar goteres i es va solucionar el sistema de recollida d’aigües a través de terra. Finalment també es van adequar els accessos al pavelló amb la supressió de barreres arquitectòniques. Queda per una segona fase la remodelació dels vestidors dels jugadors que, juntament amb els àrbitres se situen al primer pis de les instal·lacions. Es tracta d’un projecte de l’arquitecte David Delgado Vendrell la realització del qual ha comptat amb el suport econòmic

inicial de l’Ajuntament de Vilafranca segons el conveni signat en el seu moment per l’alcalde i el president de la societat. En el conveni s’establia que, amb l’objectiu de potenciar la pràctica d’activitats físiques i esportives a Vilafranca, i millorar-ne l'accessibilitat, l’Ajuntament col·labora amb la quantitat de 100.000 euros en aquest projecte. En contrapartida, el Casal posa la instal·lació esportiva a disposició de les escoles que ho necessitin durant tres matins a la setmana. També l’Ajuntament podrà fer ús de les instal·lacions gratuïtament per activitats d’interès general fins a un màxim de cinc vegades cada any.

33


Reportatge

1

La junta directiva de l’entitat va promoure que la pista del Casal, un cop remodelada, passes a anomenar-se PAVELLÓ JOAN MARQUÈS I CARBÓ

2

Una de les figures més destacades al llarg de bona part dels 56 anys de vida de la secció esportiva del Casal va ser Joan Marquès. Aquest modest barber vilafranquí va ser un dels impulsors del projecte de creació de la secció esportiva del Casal i va dedicar més de 40 anys de la seva vida a formar i entrenar a centenars de joves de Vilafranca que van trobar en ell tot un referent a seguir.

3

4

Una pista que es cobria el 1974 L’abril de 1951 neix la secció esportiva del Casal i amb ella vindria l’ocupació del pati del passatge Alcover que durant molts anys va ser l’accés al teatre, per convertir-lo en pista descoberta per practicar l’hoquei patins i, sobretot, el bàsquet. El 1974, després de fer incomptables gestions davant la Diputació de Barcelona i el seu president, Joan Antoni Samaranch, la tenacitat i la insistència de l’equip de gestió encapçalat per Magí Sol, van aconseguir el seu objectiu, una subvenció que faria possible un dels grans somnis d’aquella Junta i que transformaria la pràctica de l’esport al Casal i a Vilafranca, el cobriment de la pista de bàsquet. Abans de l’actual remodelació, una de les darreres intervencions importants a la pista va ser l’any 1980 i va consistir a dotar el recinte d’un fals sostre que donés més lluminositat i aportés més confort i aïllament climàtic.

34

5

1. Abans de ser una pista esportiva, l’espai que ara ocupa el pavelló era un jardí d’estiu que a més, donava accés al teatre. 2. Un partit a la vella pista casalista encara descoberta - amb el lateral del teatre ben visible. 3. Operaris treballant en la cobertura i tancament lateral de la pista de bàsquet l’any 1974. 4. Instantània d’un partit amb la cobertura realitzada, però amb el teulat d’uralita a la vista. 5. Imatge que mostra un dels darrers treballs importants duts a terme al pavelló l’any 1980 i que va consistir en l’aïllament del sostre

Per aquest motiu, des de l’entitat es va demanar a l’assemblea general de socis del juny del 2007 que aquest espai de formació de joves i infants de la nostra vila tingues el seu nom, fent perdurar a la memòria la seva petjada. El 29 de setembre tenia lloc la inauguració oficial del pavelló i tot el públic assistent, acompanyat per la família de Joan Marquès va poder seguir amb emoció el discurs de l’historiador Ramon Arnabat i les paraules que l’alcalde de Vilafranca , el President de la Federació i els màxims responsables del Casal i la secció esportiva dedicaven a la figura més important del basquetbol Casalista, en Joan Marquès.

35


Reportatge

La revista del Casal d’aquesta entitat. El llibre, publicat per la diada de Sant Jordi de l’any passat, planteja una descripció social, cultural, política i econòmica del context històric en què s’emmarca l’aparició de la Revista del Casal, i l'avalua com un dels moments més intensos i reeixits de la Vilafranca del segle XX, especialment en el terreny cultural. En una primera part s’hi fa una anàlisi global i en una segona es recullen unes breus biografies d’algunes de les cares més visibles de la cultura vilafranquina del primer terç del segle XX i vinculades a la Revista. L’edició del llibre es va complementar amb la publicació d’un facsímil del primer número de la Revista, aparegut el setembre del 1931, només cinc mesos després de la proclamació de la Segona República. Aquest facímil, la publicació del qual ha suposat un gran esforç, és una molt bona oportunitat per tenir a les mans el treball que ara estem commemorant. Un tercer element d’aquest recordatori va ser la conferència que l’historiador Josep Maria Roig i Rosich (especialista en història política de la Catalunya del primer terç del segle XX) i els mateixos Arnabat i Solé i Bordes van oferir per Sant Jordi del 2007, amb la Revista i els seus temps com a protagonistes.

La Revista del Casal, la revista d’una generació Pere Lobato / Fotografies : Fèlix Miró

Un llibre, un facsímil i una conferència van servir per recordar, al llarg del mes d’abril del 2007, la importància del patrimoni cultural i literari que van deixar els set números de ‘Revista del Casal’, publicats durant el 1931, i la rellevància intel.lectual dels que la van fer possible.

Ara fa 77 anys van sortir de l’antiga imprempta vilafranquina Claret els set números de la Revista del Casal de la Principal. Va ser una publicació amb una vida curta, del setembre del 1931 a l’abril del 1932, però que el mateix pas del temps l’ha anat situant en un lloc d’honor entre totes les publicacions de l’època. Va ser una publicació vinculada a una entitat, amb un plantejament que fugia netament de la voluntat de ser només un butlletí que reflectís l’activitat estrictament pròpia del Casal. Va ser així com per les pàgines de la revista s’hi van publicar articles i estudis de tota una generació d’intel·lectuals i activistes culturals de la Vilafranca del primer terç del segle XX. Pere Mas i Perera, Rodolf Llorens i Jordana, Pere Grases, el pare Martí Grivé, Antoni Mestres Jané, Dolos Calvet… Són noms propis d’aquella època. Tots ells van desenvolupar una activitat artística o de pensament que es va anar diversificant en molts

36

camins. Però un camí comú a tots ells és la seva presència a la Revista del Casal de la Principal, una publicació que va sobresortir per la seva qualitat, i a la vegada per haver formulat un exercici ‘periodístic’ que anava més enllà de la relació orgànica a un partit polític. Tota una originalitat per l’època que es tracta. La Societat la Principal no ha volgut passar per alt aquest aniversari, evitant que caigui en l’oblit una les iniciatives de les quals aquesta entitat se’n sent més orgullosa. L’any passat, la celebració d’aquests tres quarts de segle és el que va portar a la publicació del llibre La generació de la Revista del Casal de la Principal, societat i cultura a la Vilafranca de la Segona República. Els seus autors són els historiadors Ramon Arnabat i Joan Solé i Bordes, qui ja va treballar intensament en la recerca historiogràfica del Casal en motiu del centenari

El primer terç del segle XX va ser una època de canvis. La vida social i cultural de la Vilafranca dels primers anys de segle no s’assembla gens a la que la mateixa població viuria només vint anys després. La proclamació de la Segona República va ser el punt màxim d’una eclosió de llibertats que va afavorir l’activitat cultural i política de la vila. Malgrat tot, aquest ambient ja s’havia anat forjant en els anys previs, i és en aquest context que s’han de situar tots els noms abans apuntats. Vilafranca va viure el tombant de segle que continuava sent una vila eminentment agrària, en què una quarta part de la població es dedicava a l’agricultura i una altra quarta part formava part de la menestralia. L’economia vilafranquina era extraordinàriament marcada per l’elaboració de vins i aiguardents, amb una notable activitat exportadora, que la situava com una de les principals poblacions catalanes (si no la més important) en aquest sector. Però en l’àmbit cultural presentava moltes mancances. No hi havia cap equipament cultural d’ús públic, i no va ser fins a la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914) que es va començar a plantejar la necessitat de resoldre aquest dèficit. Els anys vint ja van començar a dibuixar un canvi de rumb en molts aspectes, sobretot en el polític i el cultural, precedint la proclamació de la Segona República. Abans de l’aparició de la Revista del Casal de la Principal, totes les publicacions existents a la vila eren bàsicament òrgans d’expressió de partits polítics o d’entitats profundament marcades per alguna de les ideologies pròpies d’aquells anys. Així trobem diaris i setmanaris com El Labriego (el degà de la premsa vilafranquina, del Centre Agrícola del Penedès, que desapareixia el 1916), Acció (d’Acció Católica) Fructidor (del Centre Republicà Federal), Abril (d’ERC)… Les seves pàgines serveixen per fer un recorregut per la història vilafranquina d’uns anys d’intensa activitat política, malgrat les limitacions que, en el cas de la dècada dels vint, va imposar la dictadura de Primo de Rivera. Van ser també anys de conflictivitat social,

El catedràtic Josep M. Roig i Rosich i els historiadors Joan Solé Bordes i Ramon Arnabat van fer un dibuix impecable dels moviments socials i culturals a Catalunya i el Penedès que van fer sorgir moviments com els de la fundació de la nostra revista

especialment al camp i encara més concretament en el sector vitivinícola. Una conflictivitat mal resolta que arribaria fins a l’esclat de la guerra civil. La premsa del moment es va fer un ampli ressò d’aquella situació. La proclamació de la Segona República és un salt important en la història de Catalunya i de la resta de l’Estat, però el nou govern tenia una difícil herència per resoldre. Tampoc no hi ajudava el context internacional, aclaparat per una forta crisi econòmica (arrossegada pel crack del 1929 als EUA) i l’auge del feixisme i el nazisme. Entre la molta feina a fer, un dels maldecaps al qual calia fer front va ser la conflictivitat social, que al Penedès no va desaparèixer. Ben al contrari, la Llei de contractes de conreu que va intentar tirar endavant el govern autonòmic d’ERC, que beneficiava especialment l’accés dels rabassaires a la propietat de la terra, va generar més tensió al camp. L’oposició dels propietaris, defensats per l’Institut Agrícola Sant Isidre i la Lliga Regionalista, va aconseguir a Madrid que el govern de dretes sorgit de les eleccions del 1934 aturés les intencions del govern de Lluis Companys, fet que va allargar el clima d’enfrontament entre rabassaires i propietaris. Tant és així que a Vilafranca “el conflicte agrari és el centre dels conflictes socials i polítics del moment”, diu l’historiador Ramon Arnabat, coautor del llibre La generació de la Revista del Casal de la Principal.

37


Reportatge

La Revista del Casal

La Revista del Casal

La Vilafranca republicana A Vilafranca, el primer alcalde de la Segona República va ser Josep Masachs (de l’Esquerra Republicana de Catalunya), que va dimitir l’octubre del 1932 i que posteriorment accediria novament a l’alcaldia el 1935, ara ja com a alcalde de la Lliga Regionalista. Pel que fa als partits, la vila gaudia d’una àmplia oferta, especialment entre les esquerres. També els sindicats tenien una forta presència, que en el cas de la CNT va ser majoritària. El nivell de polarització entre esquerres i dretes majoritari a tot el país no va tenir Vilafranca com a excepció. A la capital de l’Alt Penedès, les comeses electorals durant el periode republicà van evidenciar que la diferència electoral entre les dretes i les esquerres no eren tant grans com ho eren al conjunt de la comarca (a favor de les formacions d’esquerra). Per exemple, a les eleccions municipals del gener del 1934, la Coalició d’Esquerres Republicanes (que sumava els federals, l’Acció Catalana Republicana i ERC) es va imposar a la Candidatura Vilafranquina (integrada pel partit radical i la Lliga Regionalista) per 2.595 vots a 2.475. Malgrat totes les dificultats que se li plantejaven sobre la taula, el govern republicà municipal no va caure en la paràlisi en alguns aspectes importants. Un de central, i que d’alguna manera té a veure amb la generació de vilafranquins vinculats a la Revista del Casal de la Principal, és el de l’educació. Tant el govern de Madrid, com el de Barcelona i com els ajuntaments van fer un salt qualitatiu molt notable quant a la formació, des dels més petits fins als adults, en benefici d’una escola laica i pública. A Vilafranca, l’edifici de l’antiga caserna militar va acabar acollint les escoles públiques i la biblioteca (inaugurada el 31 d’agost del 1934), la primera a Catalunya que disposava d’una sala dedicada als infants. El renovador mètode pedagógic de l’escola Montessori també va ser present a la vila, amb l’obertura de la primera escola que s’obria a Catalunya (fora de Barcelona) amb aquest plantejament educatiu. Es coneixia pel nom de Casa dels Nens i es va mantenir activa fins a l’esclat de la guerra civil. Vilafranca va ser durant la Segona República un referent sobre el que s’estava fent en l'àmbit educatiu. A això cal sumar la

Reportatge

encara que finalment va ser la classe obrera la que més s’hi va acabar identificant. Mas i Perera defensava aquesta idea de pluralitat social i ideològica, una concepció amb què neix la revista que ell mateix va liderar. Els set números de la publicació van voler ser una finestra oberta a la societat, i això passava perquè tothom hi tingués cabuda.

Josep Estalella i Graells

feina del catedràtic Josep Estalella, un vilafranquí que va dirigir l’Institut Escola de Barcelona, i que també trobem a la llista de personatges de gran vàlua intel·lectual que, en menor o major mesura, van publicar alguns treballs a la revista casalista. També a nivell cultural Vilafranca va anar avançant a mesura que s’anava acostant la proclamació de la Segona República, sense haver-hi aparentment cap relació causa-efecte entre aquests dos fets. Si bé anteriorment l’activitat associativa es focalitzava molt al voltant de la Societat la Principal, el Casino de la Unió, el Centre Catalanista, l’Ateneu Obrer, el Centre Agrícola del Penedès, el centre excursionista i les corals hereves de la feina d’Anselm Claver, durant la república ja es comptabilitzen més d’un centenar d’entitats relacionades amb molts àmbits diferents. En l’àmbit de les publicacions, cal esmentar inicialment el naixement de la revista mensual Penedès (1919-1921), de caràcter cultural, garant del concepte de Penedès Històric i estretament lligat a l’obra de mossen Manuel Trens, germà del que seria precisament el president de la Societat La Principal sota el qual va néixer la revista, Joan Trens. Penedès, però, va ser una aventura que es va volatitzar per qüestions econòmiques, com tantes d’altres. Niu d’Art és un altre dels noms propis del moviment cultural del primer terç del segle XX a Vilafranca. Tenia el seu local al

Josep Mestres Hero

carrer de la Font i s’hi feien conferències i classes de pintura i dibuix. Va mantenir una activitat irregular, però que va superar les limitacions de la dictadura de Primo de Rivera fins al 1935. La feina de mecenatge del doctor Ricard Fortuny va permetre l’impuls de Niu d’Art. A partir de plantejaments netament religiosos, en aquesta època s’obren les escoles nocturnes Milà i Fontanals a l’Acció Catòlica i el 1919 es crea l’Agrupació Femenina de Cultura de Vilafranca, a l’escola de Sant Elies.

La Revista i els seus noms Amb la Segona República es respira un esperit emprenedor en l’àmbit cultural. L’aparició de la Revista del Casal de la Principal és en el fons un pont que relliga l’ambient intel·lectual que s’havia anat gestant a la Vilafranca dels anys vint (durant la dictadura de Primo de Rivera) amb les noves oportunitats d’expressió i les llibertats que concedia el nou règim republicà. Segons Ramon Arnabat, “política i cultura van anar en paral·lel durant molts anys, i finalment es van trobar”. Pere Mas i Perera va ser el promotor de la creació del Patronat de Cultura de la Societat la Principal, una entitat que als anys trenta ja gaudia d’una presència i una vitalitat més que notable dins el teixit associatiu de la població, amb la voluntat de ser un espai en què totes les classes socials s’hi poguessin sentir còmodes,

En tot cas, l’esperit de pluralitat d'on beu la revista facilita que a la ‘plantilla’ de col·laboradors de la publicació hi apareguin personatges amb motivacions i ideologies diferents. En aquesta llista hi ha, per exemple, Pere Mas i Perera i Rodolf Llorens i Jordana, potser els més significats en l’àmbit polític vilafranquí, per la seva vinculació a ERC (tots dos van dirigir Abril, l’òrgan de premsa escrita del partit de Macià). Altres col·laboradors destacats van ser Pere Grases (un humanista que es va desviure per la recerca i l’estudi documental) i Josep Estalella (físic i químic de formació, però conegut per la seva faceta de pedagog). També hi tenia cabuda un membre de l’Església, com ho era el pare Martí Grivé, que anys més tard seria un dels fundadors del Museu de Vilafranca. Tots ells tenen punts que els separen, però molts que els uneixen. La trajectòria personal de tots coincideix en molts aspectes. Per exemple, en la seva dedicació per la cultura. En molts dels projectes culturals que es van crear als anys vint ja hi apareixen tots aquests noms. El seu reconeixement públic a la vila ja era en aquells anys notori, la qual cosa, de retruc, dóna a la revista del Casal una merescuda aureola de prestigi. Mas i Perera va participar de les activitats de Niu d’Art, mentre que a Rodolf Llorens se’l pot trobar també a la revista Helix, una de les publicacions culturals avantguardistes gestada al Penedès i que assolí una situació privilegiada en l’àmbit de les publicacions culturals de la Catalunya del moment. Analitzant els col·laboradors que va tenir la Revista del Casal de la Principal en els seus mesos d’existència, hi podem detectar tres grups diferenciats. El primer és el que integren Pere Mas i Perera i dos dels seus deixebles, Rodolf Llorens i Pere Grases. És segurament el pal de paller del moviment intel·lectual que es gesta a Vilafranca en el primer terç del segle XX, sense

L’osteopatia actua sobre les estructures del cos amb tècniques manuals, per alleujar els dolors, millorar la mobilitat i restablir amb efectivitat la salut general. És extremament suau i beneficiós per a tothom: des de nounats fins a gent gran.

38

39


Reportatge

La revista del Casal

oblidar altres figures, com la de mossèn Trens. Un altre grup de col·laboradors és el que prové del món associatiu, exemplificat en la figura de Josep Mestres Hero, president del Centre Excursionista Vilafranquí. El tercer grup és el format per dones, com les germanes Lara o Pepita Llorens (germana de Rodolf Llorens). Bona part de tots aquests noms, i d’altres vinculats a la revista, provenien de la petita burgesia vilafranquina, molt identificada aleshores amb el sector del comerç.

Catalanisme i clau penedesenca El catalanisme i el compromís amb la República és una característica de molts dels col·laboradors de la publicació. Podien venir de bases culturals diferents, però tots venien de l’empenta republicana, comenta Joan Solé Bordes, l’altre coautor del llibre ‘La generació de la Revista del Casal de la Principal’. Prova d’això és que molts d’ells van conèixer l’exili a les acaballes de la guerra civil. Mas i Perera va viure a Xile i a l’Argentina, Rodolf Llorens a França, Mèxic i Venezuela i Pere Grases també a Veneçuela. Josep Mestres Hero no es va exiliar, però va ser empresonat per haver estat un dels impulsors i president del Centre Excursionista Vilafranquí, entitat a la qual el règim franquista va acusar de desenvolupar una tasca catalanista. Val a dir que el pare Martí Grivé també va haver de marxar a França en començar la guerra, però en aquest cas per motius ben diferents (per evitar els perills de l’anticlericalisme). Qui fou el primer president del Museu de Vilafranca va marxar a França i després a Roma i a l’Argentina, com a professor de l’orde de la Sagrada Familia. Havia arribat a Vilafranca el 1929 destinat al col·legi Sant Ramon de Penyafort. L’interès i la defensa pel Penedès és un altre denominador comú que trobem en tots ells. Durant la Segona República es crea la nova divisió territorial de Catalunya, amb la nova definició de les comarques. El debat territorial va posar sobre la taula la reivindicació de la identitat penedesenca. En aquell context, la feina d’aquesta generació d’intel·lectuals està pensada moltes vegades en clau penedesenca. Així, Josep Estalella va exposar una conferència el 1926, en el marc de la Primera Exposició d’Art del Penedès, en què va plantejar un ‘Avantprojecte per a uns estudis penedesencs’, el qual va ser una de les bases fundacionals de l’Institut d’Estudis Penedesencs, 51 anys després. La recerca i les troballes arqueològiques de Martí Grivé en molts pobles de l’Alt Penedès (sovint amb la participació dels seus alumnes) responen igualment a aquest interès pel territori penedesenc. La mateixa ceació del Patronat de Cultura, sota la el qual es va impulsar la revista, exemplificava la voluntat de l’entitat de dotar-se d’un contingut i una activitat que estigués en plena sintonia amb les inquietuds, els canvis i les novetats de cada moment. D’alguna manera, les inquietuds personals dels components de la generació de la revista tenen relació amb les inquietuds d’una societat que anava evolucionant i que començava a consumir noves formes d’oci. Com a exemples, podem anotar l’interès de Rodolf Llorens per la cinematografia (fins i tot va arribar a treballar com a productor durant els seus

40

anys d’exili a Amèrica del Sud), i la feina de Josep Mestres Hero com a aficionat a la fotografia. L’afició pel cinema i la fotografia s’anava estenent de mica en mica. De fet, el primer número de la Revista del Casal de la Principal ja anunciava amb “satisfacció” les produccions cinematogràfiques que projectava l’entitat, com Las luces de la ciudad i Àngeles del infierno.

C/ General Vallès, 1 VILAFRANCA DEL PENEDÈS guell@guell.cat · www.guell.cat

La fi Per què el Casal va poder tirar endavant una publicació com aquella? Solé Bordes recorda que fins a la Segona República, “Vilafranca no disposava de cap equipament cultural, i només el Casal disposava d’un edifici capacitat per exercir aquesta funció. I així ho va fer, de manera que el Casal va passar a ser ràpidament un punt de referència de l’àmbit cultural del moment, el que a la vegada li va donar una gran vitalitat i notorietat dins la societat vilafranquina”. Els set números de la revista van ser una experiència breu, de només vuit mesos, però de molta qualitat, tant en la forma com en el contingut. En l’aspecte formal, cal anotar els dibuixos d’un aleshores jovenissim Pau Boada. Pel que fa al contingut, es van publicar treballs d’arqueologia, de cultura, el treball sobre el mercat de Vilafranca de Pere Grases i el que es considera el primer gran estudi sobre el cinema a Vilafranca. Més enllà dels treballs, es recollia també tota l’activitat pròpia de les diferents seccions de la Societat. Però si la revista no va tenir més continuïtat, precisament va ser per la vàlua dels que la van liderar. Mas i Perera va ser nomenat director general de Finances de la Generalitat, mentre que Pere Grases va ocupar el càrrec de secretari de l’alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer. Per la seva part, Rodolf Llorens va abandonar Vilafranca per exercir de professor a l’Institut d’Olot. Tots tres van haver d’anar allunyant-se de Vilafranca i aquesta situació va escapçar la possibilitat de donar a la Revista del Casal de la Principal una vida més llarga de la que va acabar tenint. Una altra incògnita és saber si hagués estat capaç de superar la polarització que va viure la societat vilafranquina (i la catalana en general) a mesura que avançava la República, i que va cristal·litzar per primera vegada de forma violenta en els fets d’Octubre del 1934. En qualsevol cas, el llegat de la revista, 75 anys després de la seva publicació, no ha quedat en l’oblit.

INSTAL . LACIONS DOMÈSTIQUES

C/ General Vallès, 1 VILAFRANCA DEL PENEDÈS guell@guell.cat · www.guell.cat

El llibre escrit per Ramon Arnabat i Joan Solé Bordes es pot adquirir a les oficines de l’entitat. Inclou el facsímil del primer número de la “Revista del Casal de la Principal” del setembre de 1931

INSTAL . LACIONS I ENGINYERIA INDUSTRIAL 41


D’abans i ara

Les juntes directives casalistes

Com que aquestes coses de vegades s’allarguen, resulta que el tema va tenir repicó i molts anys després, cap a la dècada del 1990, quan Carme Estalella, filla de l’il·lustre pedagog, va veure que ja li era proper el dia de la partença va decidir posar ordre a un vell tema pictòric i va encarregar al seu fill que retornés el paisatge als familiars descendents de Josep Giralt, el nostre Pau Montaspre.

Ramon Senabre, fill del president Josep Senabre, amb el quadre que va pintar el seu pare

El canvi en la directiva principalista ens ofereix, a més de la voluntat de desitjar al nou equip el millor dels èxits en la seva gestió, l’oportunitat per comentar alguns aspectes poc coneguts d’algunes de les persones que han estat al capdavant de la nostra entitat o d’alguna de les seves seccions. Certament, gestionar una societat de l’embalum de La Principal no ha de ser pas cosa fàcil; no ho devia ser en els temps gloriosos de les primeres dècades de vida principalista, i tampoc ho ha de ser ara que les coses s’han complicat pertot arreu i que les normes, disposicions i exigències de tota mena semblen ploure a cada moment, disposades a enredar la troca tot i la bona labor dels professionals que porten el dia a dia de la societat. Ja ho deia l’auca casalista de la revista republicana en el seu cinquè rodolí “Per poder ser de la Junta/ cal saber ballar de punta”, amb un dibuix de Pau Boada que presentava un membre de la directiva ballant sardanes entre una pluja de factures.

Per Joan Solé i Bordes

Tot i això, la figura del president del Casal sovint ha estat emblemàtica, potser d’una manera especial de la postguerra cap aquí. Ara com ara, quan hom evoca la presidència de l’entitat sovint pensa en els prop de vint anys dels bigotis de Jaume Massanell, als quals ha seguit més d’una dècada de bigoti més breu de Joan Güell i que continua ara l’equip que encapçala Miquel Àngel Garcia (de moment sense bigoti). Potser va ser per aquest caire emblemàtic que al llibre del centenari vam voler dedicar un capítol específic als presidents de la societat tot completant el que havíem dit en altres punts de la crònica d’un segle de casalisme: que si en Ramon Cuyàs era un xicotet quan es va posar al capdavant de l’entitat sense ni tan sols somiar que podria arribar a esdevenir en molts aspectes la més important del Penedès, que si en Josep Senabre va ser el que va tirar endavant la caparrada de construir un local propi o que si en Josep Muñoz va aguantar el pal casalista en els anys més difícils, els de la guerra civil.

Pau Montaspre El que desconeixíem llavors era que la nostra Societat La Principal havia tingut també com a president a un tal Pau Montaspre. Quan el 2007 vam publicar amb en Ramon Arnabat el treball Societat i cultura a la Vilafranca de la II República. La generació de la Revista del Casal de La Principal va ser quan vam descobrir en Pau Montaspre a la conferència del vilafranquí doctor Josep Estalella que es va publicar al número 2 de la revista l’octubre del 1931 i que acollia les notes de la conferència sobre el paisatgista que Estalella havia pronunciat al Casal el 23 de setembre d’aquell any republicà (i que podreu trobar a la pàgina 57 de la nostra edició de l’any passat). El tema tenia a veure amb una exposició de pintura, especialment paisatges, d’en Pau Montaspre al Casal. Si ara expliquem que aquest no era altre que Josep Senabre i Giralt deixem ja al descobert l’enigma del nom de qui havia estat president del Casal entre 1919 i 1924, ho va tornar ser el 1935 i encara va repetir en els difícils moments de postguerra, entre 1941 i 1943.

Diners trinco-trinco Josep Senabre, a més de pintor, va ser l’agosarat president que, pels volts del 1920, va decidir tirar endavant la construcció del saló teatre principalista. La història que fins ara no sabíem és que hi va haver un moment que les obres van estar a punt d’aturar-se perquè el Gremi de Paletes de Vilafranca —que va ser l’encarregat de tirar endavant la construcció amb la col·laboració esporàdica dels mateixos casalistes— tot i els avals presentats per la societat, es va trobar que havia de ferse càrrec del cost del material de construcció aportat per diversos proveïdors i encara no havia rebut cap pagament per part de la directiva principalista que no feia altra cosa que prometre. Va ser llavors que van cridar Josep Senabre i li van reclamar algun pagament a compte. Giralt —en Pau Montaspre— va tornar a insistir en els arguments habituals: que no hi havia problema, que es comptava amb l’aval de persones solvents i que ben aviat farien un primer pagament. Els membres del Gremi de Paletes —la majoria també reconguts casalistes— van començar a témer que allí no hi havia ni un duro i li van donar un ultimàtum: si en el que quedava de setmana no veien diners trinco-trinco les obres s’aturarien. No cal dir que la directiva de La Principal no disposava d’efectiu per realitzar el pagament, però la família de Josep Giralt recorda encara l’anècdota de com se li va acudir una idea tan arriscada com enginyosa. Com que era l’encarregat de l’administració de la Cooperativa de Boters, va agafar una bossa, se’n va anar al despatx i va carregar amb tots els bitllets que allí tenia a punt per pagar la setmanada dels boters aquell dissabte. Amb la bossa ben agafada se’n va anar corrents fins a l’edifici del Casal en construcció i va anar a trobar el responsable de l’obra. —Aquí pot veure tots els diners que tenim! —Va exclamar obrint-li la bossa davant del nas.— La setmana vinent pagarem... si les obres no s’aturen! Davant l’evidència, la labor dels paletes va continuar un dia i un altre convençuts que la societat disposava dels diners en efectiu. No cal dir que a en Josep Senabre li va faltar temps per tornar corrents al despatx dels boters i deixar altra volta tots els bitllets a la caixa. ....I és que ja se sap: per ser de la Junta Directiva casalista cal saber fer molts equilibris.

Un bon amic casalista ens n'ha explicat la història. Pel que sembla el doctor Estalella, gran amant de fer caminades a peu, va trobar un bon dia en Giralt pintant paisatge a Montaspre, al peu de la muntanya de Sant Miquel d’Olèrdola. Van aprofitar l’encontre per parlar de pintura i de paisatge i, com escrivia el Dr. Estalella: “Pau Montaspre i les seves objeccions [...] sempre tan discret, en Pau va donar-la aquell dia per fer el «tonto»...” La tonteria no va ser altra que obsequiar Estalella amb el quadre que estava realitzant tan bon punt el va tenir acabat, i el doctor Estalella, en contrapartida, va parlar del paisatge i de la seva exposició però rebatejant a l’artista com a Pau Montaspre.

42

43


Sònia Garcia

Treballen per vosaltres

L'arxiu Albornà

"Rigoletto"

L’arxiu Albornà és ple de peces gràfiques que com en el cas d’aquest cartell de l’any 1930, ens mostren les habilitats dels ara anomenats “dissenyadors” de les impremtes de la vila, per donar la força que es mereixia a un esdeveniment com la representació de l’òpera RIGOLETTO. Com molt bé ens explica el cartell, després del gran èxit d’una representació anterior de l’òpera “Marina”, l’entitat i l’empresari teatral Tomás Ros van preparar aquesta segona representació d’una de les grans òperes de Verdi que de ben segur que amb un cartell com aquest, deuria ser tot un èxit. El llenguatge, els titulars i les explicacions del cartells deixen molt clar que no era una representació qualsevol i que l’entitat feia tot i més per dur a vilafranca aquest “MAGNO ACONTECIMIENTO LÍRICO” al “Gran Teatro Casal de “La Principal”. Malauradament no tenim cap crònica de la representació, però confiem en que tot l’esforç de la Junta - que en aquell moment encapçalava Jaume Carbonell - per dur a Vilafranca una actuació com aquesta, del maquetista de les gràfiques Cuscó per fer-ne aquesta excel·lent difusió i del Sr. Ros, per arriscar empresarialment, donessin un bon resultat.

44

Quina és la teva tasca al Casal? En general la meva tasca és la organització i coordinació de les diferents propostes del Club Cultural, la gestió d’activitats relacionades amb el lleure infantil i juvenil i el suport organitzatiu de la secció d’Anglès. Però també dedico part del meu temps en aspectes relacionats amb l’activitat de Cinema i donar suport a tasques d’administració i gerència.

Què és el millor de la teva feina? La possibilitat d’assumir reptes i iniciar nous projectes pensant en els socis de l’Entitat i les seves necessitats.

I el pitjor? A vegades, quan s’inicia un projecte, l’acceptació i valoració dels socis no és l’esperada. Això em produeix una sensació inicial de desànim però immediatament tot plegat es transforma en ganes de continuar treballant per millorar el projecte i buscar la manera de que el soci estigui satisfet.

Què representa per a tu el Casal? Per a mi el Casal és una Entitat viva, un espai de trobada i intercanvi d’experiències esportives, culturals i formatives en la que s’estableix una estreta relació entre personal, socis, col·laboradors i responsables de les diferents seccions.

45


CASAL Avantatges Exclusius per als Socis Obsequi d'un porta-retrats infantil als socis que tenen un nou fill o filla El Casal es vol sumar a l'alegria i la joia que senten els socis quant són pares i per això els obsequiem amb un detall de benvinguda per al soci més petit de la casa. Truqueu-nos durant el primer mes de vida del nadó o durant els primers 30 dies de l'arribada del vostre fill adoptat al 93 890 12 48 i estarem encantats de fer-vos arribar el regal.

Obsequi d'un rellotge de sobretaula als socis que ens porten un nou associat Si sou socis del CASAL i un amic vostre es dona d'alta com a soci de l'entitat indicant el vostre nom, aquest rellotge de sobretaula serà per vosaltres. Per més informació podeu trucar al 93 890 12 48 o passar per les oficines del CASAL.

Durant tot l’any, preus especials per adquirir els llibres editats per l’entitat Els socis del CASAL teniu la possibilitat d'adquirir el llibre del Centenari i el llibre commemoratiu del 75è aniversari de la Revista del Casal amb preus especials durant tot l'any. Informeuvos a les nostres oficines de les ofertes de promoció i no dubteu a adquirir aquestes dues grans obres de recerca històrica.

46

Gaudiu de l’Aquarium de Barcelona, AquaLeon o Port Aventura, amb descomptes especials Com segurament molts de vosaltres ja saveu, des de fa uns mesos, ja són tres els centres d’oci catalans que ofereixen descomptes als socis de la nostra entitat. A l’oferta que ja fa temps que ofereix UNIVERSAL PORT AVENTURA i AQUALEON d’Albinyana, s’hi va afegir recentment L’AQUÀRIUM de Barcelona. Recordeu que aquestes bonificacions només són possibles si al comprar les entrades als respectius parcs o centres d’oci, lliureu els vals de descompte que us hem fet arribar a casa vostra. Si no els teniu o ja els heu utilitzat, contacteu amb les nostres oficines i segur que trobem una solució.

Especial TARDOR 2008

El millor cafè a casa vostra Només per ser socis del CASAL us podeu endur aquesta màquina de cafè d’última generació Us recordem que els socis del Casal ja no tenim excusa per no prendre el millor cafè a casa nostra. Gràcies a l’acord assolit amb l’empresa Saborbianchi, des d’ara, aixecar-se al matí i gaudir d’un bon cafè o fer una sobretaula amb els amics prenent un cafè de qualitat no només és possible, sinó que a més és molt econòmic. Per poder gaudir de la màquina valorada en més de 200€ només heu de demanar un lot de productes PREMIER format per 40 dosis (30 de cafè expresso, i 10 entre cafè descafeïnat i de te amb llimona) per només 79 euros. Aquest preu inclou lot de productes, la màquina de cafè i les despeses d’enviament incloses, (a tota la província de Barcelona). Per a més informació un podeu adreçar a les oficines del Casal, trucar-nos al 93 890 12 48 o connectar-vos a la plana wwww.saborbianchi.com/casal

Encara no teniu el ROOMBA? Un robot que escombrarà tot sol casal vostra, a un preu especial per als socis del Casal Escombra i aspira casa seva només prement un botó. Passa per sota de llits, cadires i taules, es recarrega, és petit, i consum molt poc i fa menys soroll que un aspirador. Un bonic i pràctic regal a un preu molt especial per als socis del CASAL. Us recordem que l’empresa CAMINO ROGÉ i el CASAL de Vilafranca hem assolit un acord per oferir als socis de l’entitat aquest robot aspirador a un preu força avantatjós de 285€ ( Iva inclòs ). El responsable de la comercialització és l’empresa Camino Rogé, SCP, però per més comoditat el podreu recollir directament a l’entitat o podeu demanar que us en deixem un de prova durant un dia.

Per a més informació un podeu adreçar a les oficines del Casal o bé trucar-nos al 93 890 12 48.

47


GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL

GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL

GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL Voleu anar de compres ? Abans de sortir de casa assegureu-vos de portar el CARNET de socis del Casal. Els comerços i empreses d'aquesta guia us faran uns tractes molt especials.

ANALÍTIQUES

BELLES ARTS FARMACIA AMADÓ Sant Pere, 2 Tel. 93 890 12 39 Anàlisis privats i mútues Horari d'extraccions: De dl. a dv.: 9 a 13 i de 17 a 20 dis. de 9 a 13 h.

MARIMON General Cortijo 8-10 Tel. 93 890 21 92

FLORS I PLANTES SANTACANA PERRUQUERS C/Parellada 17 Tel. 93 818 23 59

LA BOTIGA DEL PARQUET C/Sant Joan, 8 Tel. 93 892 33 04 www.labotigadelparquet.com montse@labotigadelparquet.com

Descompte 5% excepte divendres, dissabtes i vigilies

FOTOGRAFIA

Descompte 5%

JOIES JOSEP M. ROLDAN FOTÒGRAF Indústria, 10 T. 93 892 67 66 www.jmroldan.com Descompte 10% en reportatges de noces fent la reserva 6 mesos abans del casament.

M. TARRIDA Nord, 16 Tel. 93 892 20 27 Descompte 12% excepte pagaments amb tarja.

LLAR

48

LA CASA DE LES CORTINES Plaça de la Vila,3 Tel. 93 892 27 28

NAVARRETE Avda. Catalunya, 99, Els Monjos Tel. 93 818 66 03 www.navarreteonline.com

NOU SUMAPE Pol.Ind. Clot de Moja c/ Parellada, 26-30 Olèrdola Tel. 93 890 35 00

Descompte 5% excepte en preus especials o ofertes.

Descomptes especials.

Descompte 10% material de dibuix i belles arts.

Descompte 10% anàlisis clíniques.

ESTÈTICA

FRED EN GENERAL MAQUINÀRIA D’HOSTALERIA I ALIMENTACIÓ SERVEI TÈCNIC

FRED VILAFRANCA Progrés,42.(ctra.St.Marti S.) Tel. 93 890 48 52 www.fredvilafranca.com Descomptes del 5 al 10% pagament efectiu, sobre accessoris de petit electrodomèstic marques oficials i menatge de casa. Excepte ofertes

MATALASSERS NOVETAT JAC - CAL ESTEVET Cort, 19 Tel. 93 892 35 04

TOT LLIT La Granada, 48 Tel. 93 818 09 43

Descompte 10% excepte rebaixes i ofertes.

Descomptes especials.

MATERIAL OFICINA PICKING PACK-TOT OFICE Eugeni d'Ors, 8, baixos Tel. 93 890 24 24 Fax. 93 890 45 46 e-mail: ppsptot-ofice@pickingpack.net www.pickingpack.es

ELECTRODOMÈSTICS GUARDIET Sant Joan,11 Tel. 93 892 05 65

Descompte 5% excepte en preus especials o ofertes.

Descompte 5% en tots els productes, excepte ofertes i rebaixes.

SIMERSA PENEDÈS EQUIPS D'OFICINA

SIMERSA equips d'oficina Parlament, 6 Tel. 93 817 29 45 5% en consumible i 10% maqunària oficina.

Descompte 10% efectiu.

MODA I COMPLEMENTS ARREGLOS DE ROBA Rambla Sant Francesc, 1 entl.1ª Tel. 93 818 14 37 Descompte 10% en tots els arreglos.

CAL SEDASSER Ferrers, 3-8 Tel. 93 892 00 41

Descompte: 10%

CONFECCIONS BIOSCA Avgda.Tarragona, 12 Tel. 93 890 28 27 Descompte 5% en generes de punt, llenceria i confecció.

LESMI Ferrers, 19 Tel. 93 818 17 33

MODES SERRANO Cort, 27 Tel. 93 818 18 45

Descompte 10% roba interior i mitges.

Descompte 5% a 10% excepte pagament amb tarja.

49


Avantatges

GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL

GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL

per al soci MODELISME

PRODUCTES NATURALS

MOTOR JUGUETECAS Sant Pau, 24 Tel. 93 817 14 93

AUTO TRACTOR C/ Comerç, 3 Tel. 93 890 24 11

Descompte 5% en producte habitual. Descompte 10% en recanvis.

Regal d’un exclusiu rellotge de la gamma d’accessoris original Peugeot als socis del Casal o als seus familiars que comprin un vehicle nou.

C. INTERNACIONAL DE DIETÈTICA I NUTRICIÓ Ferrers, 18 Tel. 93 892 07 26

L'ARREL-Centre de salut Avgda.Tarragona, 3 Tel. 93 817 26 67 Descompte 5% a 10% en els productes, 10% en teràpies i visites i Dte.Especial a jubilats.

Descompte 10%

OCI

REGAL

GALSAN MOTORS La Granada, 40 Tel. 93 892 13 53

CINEMA CASAL Rambla Ntra.Senyora 35-37 Tel. 93 890 01 23

Atenció especial al soci

Descompte 50% els laborables no festius i vigílies.

L’ESPIGOL Cort, 47 Tel. 93 892 35 53

BARRACHINA Plaça Constitució 21-23 Tel. 93 892 08 42

Descompte 5% al 10%

Descompte 10% excepte articles d'oferta.

ASSEP-recursos Psicològics i empresarials. Industria, 14 Tel. 93 892 41 61

JOAN MANEL BÚRDALO Av. de Tarragona, 113, 1r, 1a Tel. 637 797 404

ÒPTIQUES CINEMA KUBRICK General Prim, 7 Tel. 93 890 24 13

LACORTSET La Cort, 7 Tel. 93 892 65 69 Fax 93 892 65 69 info@lacorset.com www.lacortset.com

Preu especial de 4'50 euros els laborables no festius.

Descompte 10% efectiu.

ÒPTICA AMADÓ Sant Pere, 2 Tel. 93 890 12 39 Principals marques en ulleres de sol i muntures.

ÒPTICA BADIA Ferrers, 15 Tel. 93 818 15 97 Descompte 20%.

Descompte 10% en óptica.

SALUT

Descompte 10%

Descompte 20% efectiu.

MOURIEL COUAPEL Soledat, 5, baixos Tel. 677 64 12 70

SÒNIA SANCHEZ Pl. de la Vila, 6, 3r 2a Tel. 687 917 020 sonias@fisioterapeutes.org

Descompte 10%

Atenció especial al soci

PASTISSERIA ÒPTICA BRÚ Rambla Ntra.Senyora 29 Tel. 93 890 01 92

CASANELLA XOCOLATERS c/ Migdia, 17 Tel. 93 890 03 11

Descompte 10% efectiu Descompte 5% tarja.

Descompte 10% sobre el preu d'obrador.

PASTISSERIA GALÍ Cort, 15 Tel. 93 892 01 74 Descompte 5% en pastissos.

VIATGES SMP-Serveis Mèdics Penedès Plaça de la Creu de Sta.Digna 1 Tel. 93 817 22 99

PROMOVIATGES c/ Indústria, 8 Tel. 93 892 62 70

Descompte 20% Ressonància magnètica, Tac, tractaments clínica dental, rehabilitació.

Descomptes especials en productes propis.

PASTISSERIA MARTÍ Eugeni d'Ors, 9 Tel. 93 817 16 72 www.pastisseriamarti.com info@ pastisseriamarti.com Descompte 5%, compra mínima de 15 euros.

50

51


Revista CASAL número 187 Agost 2008  

Revista de la Societat LA PRINCIPAL amb el recull de l'activitat cultural de l'entitat

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you