INTERSECCIONS • Il•lustracions i historietes de Bartolomé Seguí

Page 122

L’any 1995 Seguí i la seva família tor· nen definitivament a Mallorca. S’ins· tal·la al poble de Santa Maria del Camí. “Teníem casa a Barcelona, però jo tor· nava regularment per a treballar amb el meu pare, portant una representació d’una marca de roba per a escolars. La feina es concentrava en uns mesos a l’any, però decidírem tornar. Teníem la fantasia de viure en una casa de poble, amb una mica de jardí, supòs que pen· sant en el que ens agradava per a la nina. Uns amics s’havien instal·lat aquí, i els seguírem. Però la veritat és que mai hem fet vida de poble”. En aque· lla època tampoc no tenia gaire rela· ció amb els altres dibuixants establits a les Illes, com Max i Pere Joan, amb els quals, per cert, es va alternar en les cobertes de Pequeño País. “Els mirava amb reverència. Ells eren unes estre· lles i jo no era més que un xaval. No teníem tracte. Quan jo estava a Barce· lona i aquí s’organitzaven setmanes del còmic, jo, ni me n’assabentava. Ningú m’avisava per a res. I a Barcelona tam· poc no tractava amb ningú. No va ser

122

En el año 1995 Seguí y su familia regresan definitivamente a Mallorca. Se instala en el pueblo de Santa Maria del Camí. “Teníamos casa en Barcelona, pero yo volvía regularmente para trabajar con mi padre, llevando una representación de una marca de ropa para escolares. El trabajo se concentraba en unos meses al año, pero decidimos volver. Teníamos la fantasía de vivir en una casa de pueblo, con un poco de jardín, supongo que pensando en lo que nos gustaba para la niña. Unos amigos se habían instalado aquí, y les seguimos. Pero la verdad es que nunca hemos hecho vida de pueblo”. En aquella época tampoco tenía mucha relación con los otros dibujantes afincados en las islas, como Max y Pere Joan, con los que, por cierto, se alternó en las cubiertas de Pequeño País. “Los miraba con reverencia. Ellos eran unas estrellas y yo no era más que un chaval. No teníamos trato. Cuando yo estaba en Barcelona y aquí se organizaban semanas del cómic, yo, ni me enteraba. Nadie me avisaba para nada. Y en Barcelona tam-

In 1995, Seguí and his family returned to Majorca for good. They settled in a house in Santa Maria del Camí. “We had a house in Barcelona, but I used to return to Majorca regularly to work with my father, representing a brand of clothing for schoolchildren. The work was concentrated into a few months of the year, but we decided to return. We fantasised about living in a house in the town, with a bit of a garden, I suppose thinking about what we wanted for our daughter. Some friends had moved here, and we followed them. But the truth is we’ve never had a town life. At that time I also didn’t have much to do with oth· er artists resident on the islands, such as Max and Pere Joan, with whom, coinci· dentally, I alternated doing the covers of Pequeño País. “I looked up to them with respect. They were like stars and I was nothing more than a young kid. We had nothing to do with one another. When I was in Barcelona and they were organis· ing comic weeks here, I didn’t even know. Nobody ever told me about anything. And in Barcelona, I didn’t have much to


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.