__MAIN_TEXT__

Page 1

BIENNAL 2010 6


Presentació Enric Vilert i Butchosa President de la Diputació de Girona

Us presentem els resultats de la sisena Biennal d’Art: una mostra de vint obres de divuit artistes diferents per prendre el pols a l’art contemporani a les comarques gironines en un moment especialment dinàmic pel que fa a l’exploració de nous llenguatges artístics. Certament, ni aquesta convocatòria ni cap altra no poden constituir per si soles una projecció exacta ni un mapa detallat de la realitat artística actual, però ens poden ajudar a traçar tendències i camins, sobretot amb la perspectiva que ens dóna la continuïtat. La voluntat de la Diputació de Girona i de la Casa de Cultura de Girona és, precisament, encaixar amb les altres iniciatives artístiques que es produeixen per complementar-les i contribuir a l’equilibri del conjunt. El resultat de les tres darreres edicions de la Biennal, en conjunt, avala la convocatòria com a mostra, com a instrument de suport als artistes i com a fórmula de contribució a la construcció d’un fons públic d’art contemporani. Ens sembla, precisament, que la millor manera de projectar el present artístic cap al futur és contribuir, com fa la Biennal amb la compra d’obra als artistes participants, a la configuració d’aquest fons públic d’art, que es reflecteix en l’exposició i en el conjunt de catàlegs editats per la Biennal. Aquest plantejament permet combinar la divulgació artística amb el suport actiu a la creació. Els canvis formals introduïts fa dos anys –els artistes poden presentar a concurs més d’una obra i no han de remetre els treballs físicament– s’han revelat encertats: el jurat d’aquesta edició de la Biennal ha avaluat 268 obres de 85 artistes i n’ha seleccionat vint. Aquesta tria significa un esforç de selecció notable, però que redunda en la qualitat de la mostra. Aquest catàleg, amb tota la seva modèstia, és també un element important del projecte per aconseguir que l’auscultació del panorama artístic que fem en cada nova edició de la convocatòria esdevingui una eina de consulta o anàlisi més enllà de la temporalitat de l’experiència expositiva. Avui, quan la complexa conjuntura econòmica global ens exigeix més esforç i imaginació per poder mantenir les línies d’actuació impulsades ens els darrers anys, aquesta nova Biennal és, més que en cap edició anterior, una mostra del compromís de la Diputació de Girona i la Casa de Cultura amb l’art i els artistes gironins.


La crisi i l’art (o a la inversa, com si fos un palíndrom) Eudald Camps

La Biennal d’Art de Girona arriba un any més tard que les grans biennals internacionals. Deixant de banda algunes excepcions, com tots sabem, allò que les va caracteritzar, començant per la de Venècia, que comptava amb un magnífic pavelló català comissariat per Valentín Roma (i que es va poder veure, en la seva versió més domèstica, a Girona gràcies al Bòlit), és una mena de desencant generalitzat que tendia al solipsisme o, per dir-ho d’una manera més acadèmica, a l’exercici metalingüístic generalitzat. L’art tornava a parlar d’ell mateix obviant la crisi internacional o dient-la amb la boca petita, una mica com aquell que sap que s’ha de disculpar per força (“demana-li perdó!”) sense tenir el convenciment d’haver comès una falta potser fins i tot greu. No van faltar veus crítiques a l’hora de denunciar aquesta mancança (si és que se’n pot dir així) ni explicacions més o menys rudimentàries com ara la del curador alemany Hans-Michael Herzog: “El que succeeix és que l’art, avui dia, és molt lent i no sap com reaccionar a aquestes coses”. Tenint en compte que la guerra de l’Iraq va començar el 2003 i, en canvi, va ser protagonista de les biennals de 2007, potser Herzog no anava massa desencaminat... Amb tot, el discurs més agre va tenir aquest to: “Una altra vegada ens enfrontem al periple tediós entre obres regulars i inconnexes. Novament assistim a la peregrinació de les hosts devoradores d’art enllaunat sota l’etiqueta de la gran efemèride de l’estiu. Per enèsima vegada perplexos davant de la insubstancialitat que barrina les obres visuals quan aquestes s’amunteguen per ser exposades com si es tractés d’una fira de bestiar”, escrivia Vivianne Loría a la revista Lápiz l’estiu passat... Però tornem a les biennals. Tot plegat tindria sentit (crítiques, retrets o exigències) si creguéssim sincerament que la seva funció, i per extensió la de l’art, és similar a la dels think tank que tant de moda van posar els prolífics neocons: pensar i repensar els grans temes de política i economia internacionals amb l’objectiu de definir estratègies a seguir. Res més allunyat de la realitat. A ningú que estigui mínimament familiaritzat amb les tesis hegelianes de la fi de l’art li resulta estranya la mutació que aquest ha patit al llarg del passat segle XX i que, ja en el XXI, ha donat com a resultat, en paraules de Fernando Inciarte, “la resurrecció del cos transfigurat de l’art”. Seguint a Groys, escrivia l’especialista en metafísica: “En el decurs d’aquesta transfiguració l’art va deixar de reflectir fets aliens a ell mateix per convertir-se per primera vegada en el subjecte de la seva


pròpia història: una singular narrativa, però aquesta vegada de cap mena de Jo. Tot plegat implicava que l’autoreferencialitat del nou art no quedava restringida a obres d’art particulars sinó que es va estendre a tot el cos de l’art [...]. Un art que és subjecte ell mateix del patiment; un art que, en lloc de representar-lo simplement, és ell mateix el que pateix”. Les paraules de Herzog i de Loría confirmarien el vaticini d’Inciarte (compartit, en altres termes, per autors com Danto): no només no podem demanar a l’art que sigui diferent a ell mateix sinó que hem de pensar-lo, malgrat tot, una mica al marge de les circumstàncies que l’acompanyen (però mai completament). En aquest sentit, i tornant al moment de crisi planetària en el qual vivim, podem impugnar els retrets ara esmentats: la crisi i l’art (o el mercat i l’art) són realitats properes i potser indestriables però en cap cas idèntiques. El nostre Cirici Pellicer ho tenia meridianament clar: “Existeix una compensació que fa augmentar l’oferta quan el consum és baix i, per una reducció de les dificultats a assimilar-la, o sia del preu, el consum es posa a créixer. També fa que el gran interès faci créixer els preus i reduir les possibilitats de circulació de determinades obres preades. Per això la crisi del públic no és sempre la crisi de l’art, ni l’entusiasme del públic, la garantia de la qualitat de les obres”. Hi podem donar les voltes que vulguem, però la navalla d’Ockham emprada per l’esteta català segueix tallant millor que moltes altres: “L’obra realment vàlida en ella mateixa té com una de les seves característiques l’aptitud per ésser, així, signe o materialització, formalització vàlida d’uns continguts aliens, i àdhuc podem dir que l’obra més vàlida és la més capaç d’ésser continent de continguts diversos, passant a través dels homes, dels tipus psicològics, de les generacions i de les fronteres, per encarnar cada vegada, amb eficàcia, realitats distintes”. D’això es tracta: “encarnar”, ser per sobre de tot el cos de l’art (com reclamava Inciarte) i mantenir oberta sempre una actitud dialògica amb el present que de cap manera pot ser restrictiva. Atesos aquests plantejaments, no cal dir-ho, hauria sigut ingenu esperar que el gruix de treballs presentats a aquesta sisena Biennal d’Art de Girona tinguessin un marcat caràcter crític i que se centressin a destriar les causes, les paradoxes i les conseqüències d’aquesta mena de macroorganisme, abstracte i concret alhora, que anomenem CRISI. Ara bé, això tampoc no vol dir que es tractés de premiar la fugida en la direcció que fos ni, com dèiem, el mer entotsolament a la manera


defensada pels apòstols del formalisme. El sempre profilàctic equilibri entre els extrems i, és clar, el rigor en tots els aspectes que se li suposen a un treball artístic seriós, han tornat a ser els elements determinants. El projecte guanyador és un excel·lent exemple d’això que estem dient. Job Ramos (Olot, 1974) presenta una instal·lació (La Tina diu que el cel està dividit, 2008) de marcat caràcter intimista que acaba esdevenint un ric calidoscopi que té el seu epicentre reflexiu en la institució familiar. Es tracta d’un viatge que conjuga l’emoció i el desencant gràcies a un tipus de mirada pendular que sap mostrar els perfils desiguals de les coses i, més difícil encara, sap partir de l’experiència individual i, a vegades, fins i tot anecdòtica, per projectar-se amb força cap a un territori que tots plegats, en tant que comunitat sociocultural, compartim. La Tina diu que el cel està dividit és un fris inquietant, a més, que l’autor aconsegueix mantenir deliberadament obert: el seu caràcter fragmentari i el seu discurs balbucejant són una precisa imatge del lloc de l’art en un present incert sense que per això es renunciï a la possibilitat d’intentar dir una realitat que correm el risc que se’ns faci definitivament estranya. A banda de l’obra guanyadora, els treballs que han estat adquirits per la Casa de Cultura són tan diferents formalment entre ells com els temes que aborden. Isabel Banal (Castellfollit de la Roca, 1953) concreta de manera exquisida qüestions referents al nostre equipatge conceptual i a la memòria que tots portem incorporada amb una peça que converteix la taula, una altra vegada, en aquell espai ortogonal on les històries radicalment humanes s’escenifiquen, malgrat la paradoxa, amb indolent diligència; la intel·ligència de Banal interpel·la naturalment els escenaris fabricats de manera intuïtiva (la qual cosa no significa que no puguin ser construïts) per Cristina Fontsaré (Barcelona, 1970): les seves fotografies ens recorden la poca distància que l’art manté en relació al cinema o, dit d’una altra manera, ens recorden la sana impuresa dels formats contemporanis; en part a les antípodes, i en part infiltrat com un pària que encara dibuixa, Lluís Hortalà (Olot, 1959) torna al paisatge amb precisió cirurgiana i ens el regala, disseccionat, com un animaló estrany al qual hem ignorat i, segons com, potser també matat. Tres propostes que sumades a la de Ramos i a la resta de treballs seleccionats, certifiquen la dinàmica positiva de la Biennal d’Art de Girona.


1

Job Ramos Olot, 1974 www.toovisual.net

Exposicions individuals 2008. La gent s’està morint d’avorriment al Museu de Sant Cugat (Barcelona). 2008. Un altre paradís sense clavegueram a l’Espai Zer01 (Olot). 2005. The day that Jim Pomeroy conquered El Vallès a la Sala Moncada (Barcelona). 2004. People are dying of boredom a YEANS (Göteborg, Suècia).

1R PREMI obra comprada La Tina diu que el cel està dividit 2008 Instal·lació Vídeo monocanal de 12:40 min. Paula. Enregistrament sonor de 8 min. 11 textos emmarcats, 20 x 28 cm 2 fotografies sobre dibon, 40 x54 cm

Exposicions col·lectives 2008. Rodalies 2008, Transversal Catalunya-França. 2008. We used to be... a Plan 9 (Bristol). 2008. Barcelona Producció 2008 a La Capella (Barcelona). 2007. Barcelona Toolbar a Matucana 100 (Santiago de Xile). 2007. Building Societies (Estocolm i Lleida). 2006. Paisatge després del parricidi, EADC. 2005. About / into structures (Bangkok). Activitats en directe 2008. Calavera + Soplet al Festival Festus (Torelló). 2004-2005. 6 vides d’altres persones al Festival Remor de la Casa de Cultura de Girona, a Esparraguera i a l’Hangar de Barcelona.


Un artista realiza una pieza sobre la idea de familia. Su idea. La pieza consiste en visualizar la familia eterna o infinita. El artista la considera como una suerte de michelĂ­n que sustenta a toda la sociedad. Realiza una serie de entrevistas telefĂłnicas a amigos y conocidos. En las entrevistas les pide que hagan confidencias sobre hechos que han sucedido en el seno de sus familias. Les pide que eviten usar los nombres propios de sus familiares y en su lugar utilizar el gentilicio correspondiente para asĂ­ potenciar la idea de que todos los primos son el mismo primo y que todas las madres son la misma madre. Titula la pieza Una letra son todas las letras.


2

obra comprada s.t. 2007/2009 Figures d’escaiola, caixes de cartró i taula de fusta pintada de blanc 83 x 80 x 113 cm Foto: Joan Juanola

Isabel Banal Castellfollit de la Roca, 1963

Viu i treballa a Barcelona i Abella de la Conca. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1981-1986). Des de 1990 és professora de l’Escola Massana, Centre d’Art i Disseny (Barcelona). Exposicions individuals 2008. La figureta del pintor de paisatges a Can Trincheria (Olot). 2007. Ascensioni a Galleria Enrico Fornello (Prato, Itàlia). 2006. A peu al Palau Solterra (Torroella de Montgrí). 2004. Feix petit pel camí creix a la Sala Fortuny, Centre de Lectura (Reus). Allez al Centre d’Art Contemporain (Saint-Cyprien, França). Blanquejar a DUODA-Universitat de Barcelona, Pròleg (Barcelona).

Exposicions col·lectives 2010. Territori Lleida al Centre d’Art la Panera (Lleida). Canòdrom 00:00:00 al Canòdrom Meridiana (Barcelona). 2009. Querformat a Kunstverein Tiergarten | Galerie Nord (Berlín). La palabra es el hilo a la Galeria Arcimboldo (Buenos Aires). Primera rèplica a la Casa de Cultura de Girona (Girona) i La Ciutadella (Roses). 2007. Frágil a la Galeria Estrany-De la Mota (Barcelona). 2005. Moments & Monuments (projecte de 22a. Barcelona). Centre d’Art la Panera (Lleida), Fundació Espais Centre d’Art Contemporani (Girona) i CCCB (Barcelona).


3 obra comprada Recuerdo algo De la sèrie No te prometo un mundo maravilloso 2006 Fotografia digital, impressió lamda sobre paper Fuji ed 2/5

Cristina Fontsaré Barcelona, 1970

2007. Projecte d’Art Públic a Barcelona. No te prometo un mundo maravilloso a la Galería Benito Esteban (Salamanca). 2006. Visiones nocturnas al Museo de la Universidad de Alicante. 2005. Galería Espiral (Olite, Navarra). 2002-2003. Bucle 02 (escultura a l’espai públic) al Parque Río Grande (Oyon, Àlaba).

2001. Pathway (escultura a l’espai públic) al Barranco del Guineguada (Las Palmas de Gran Canaria). 2000. Colegio de Arquitectos de Castilla la Mancha. In Situ (escultura a l’espai públic), Ave (Albacete).


4

Lluís Hortalà Olot, 1959

La seva obra se centra darrerament en la reflexió sobre la percepció i la mirada dirigida generalment a la visió de paisatges muntanyosos i escarpats, quasi inabastables com la mateixa comprensió del que, a vegades, percebem. L’any 1991 realitza la seva primera exposició individual a la Galería Fúcares d’Almagro. Més endavant porta a terme altres exposicions individuals a la Galeria Antonio de Barnola de Barcelona, a la Galeria Tomás March de València, a la Galeria Alda Cortez de Lisboa, a la Fundació Caixa Sabadell i a la Galeria Porta 33 de Madeira. Actualment, Hortalà treballa amb la Galeria Alejandro Sales de Barcelona, amb la qual ha realitzat diverses exposicions individuals (Ce sont les cimes, rien que les cimes, Thin Air i Blackspace, entre d’altres), i ha exposat en diverses edicions d’ARCO. Entre els premis que ha obtingut, cal destacar la Beca de la Generalitat de Catalunya (1985), la Beca Banesto a Madrid (1992) i la Beca d’Arts Plàstiques de la Fundació Emilio Botín a Santander (1996).

obra comprada 1r Intent a la Paret dels Diables 2010 Carbó sobre polímers amb pintura i contraplacat de fusta 75 x 122,5 x 2,6 cm Foto: Miquel Ribot

Té obres en col·leccions de centres tan importants com la Fundació “La Caixa”, la Fundació Banesto, la Fundació Marcelino Botín, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i la Trust Fundation (Seattle). És autor de l’escultura pública al vial Sant Jordi d’Olot. Exposicions individuals 2006. Aunque sea un instante a la Galería Fúcares (Madrid). 2005. Zig-Zag a la Galeria Ratton (Lisboa). 2004. Without still life a la Sala de Proyectos, Galería Fúcares (Madrid). Right Place, Wrong time a la Fundaçâo Calouste Gulbenkian (Lisboa). Instal·lació al Castell de San Jorge de Lisboa, Internacional de Luz de Lisboa (Lisboa). 2003. Tormenta, instal·lació visual al Palau de la Música Catalana (Barcelona). Exposicions col·lectives 2008. No más héroes a ARTIUM (Vitòria). 2007. ARCO’07 (Madrid). Galeria Alejandro Sales. Galería Fúcares. 2005. En las plácidas noches del estío manchego a la Galería Fúcares (Almagro, Ciudad Real). 2003. Home Run a la Galeria Alejandro Sales (Barcelona). 2002. Col·leció Fundació “La Caixa” (Granollers).


5

Lluis Bruguera Palafrugell , 1958 www.lluisbruguera.cat

Exposicions i altres activitats 2008. Cicle de conferències La poètica de l´objecte a l’Aula d´Humanitats del Centre Cultural la Mercè (Girona). 2007-2009. Premis d´Escultura Contempòrània a la Fundació Vila Casas (Palafrugell). 2006-2007. Biennal d’Art de Girona. 2002. Biennal de Vic. 2002. Galeria Horizon (Colera).

Ciutadella 2009 Rajol “Gero”+ Paper Canson 29 x 27 x 12,5 cm


Batalla naval Oli sobre lli 175 x 200 cm Segall daurat Oli sobre lli 120 x 120 cm

6

Quim Cantalozella Girona, 1972

1995-1999 . Llicenciatura de Belles Arts (especialitat de Pintura), Universitat de Barcelona (Barcelona). Des de l'any 2000 Professor Associat del Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la UB. 2006 . Doctor en Belles Arts, Departament de Pintura de la UB. Tesi doctoral: La imatge neutra: la fotografia com a model en la pintura de finals del s. XX. Premis 2007. Menció d’honor en la IX edició dels Premios Ángel de Pintura (Madrid). 2004. Accèssit en el VI Premi de Pintura Honda (La Garriga). 2003. Primer Premi en el XLV Premi a la Pintura Jove, Sala Parés – Fundació Banc de Sabadell. 2002. Seleccionat a Generación 2003 en la modalitat de pintura de Caja Madrid (Madrid). 2000. Primer Premi Nacional en el Concurs Internacional de la Banca Suïssa UBS Art Award.

Exposicions individuals 2008. Cinema a la Galeria My name’s Lolita Art (València). 2006. Petita aventura africana a la Galeria Sis (Sabadell). 2005. Dj’s a la Sala Parés (Barcelona). 2003. Couples a la Galeria T4 (Barcelona). Exposicions col·lectives 2009. Kleine formate a 100 Kubik Gallerie (Colònia). In memoriam a Swallow Gallery (Barcelona). Stand a 100 Kubik (Essen). Junge kunsttalente aus Spanien a l’Institut Cervantes (Frankfurt i Munich). 2008. Junge kunsttalente aus Spanien (Colònia, Sala Parés), comissariada per Carmen González-Borrás. 50 anys de pintura jove a la Sala Parés (Barcelona), comissariada per H. Batlle. Premi Guasch-Coranti a la Tecla Sala (L’Hospitalet de Llobregat). 9art Anglès a la Sala Font Bernat (Anglès). Imaginar amb l’aigua (Barcelona), comissariada per Àlex Mitrani. 2007. XXV Premio de pintura Focua-Abengoa a Casa Góngora (Sevilla). VIII Premi de Pintura Ricard Camí (Terrassa). Premis de pintura Fundació Vila Casas (Torroella de Montgrí). 2006. IV Biennal d’Art a la Casa de Cultura de Girona (Girona). Noves figuracions a la Galeria El Claustre (Girona).


7

Walter Benjamin i la Banda del Barroc Espanyol a la Nova Edat d`Or 2008 Impressió Giglée 81 x 135 cm Còpia 5/ 7 + A.P.

Carles Congost Olot, 1970 www.myspace.com/carlescongost

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona el 1994. Exposicions individuals 2010. You’ve Got Everything Here And Out There It’s So Dark (conjuntament amb Alejandro Vidal) a Civic Room (Londres), comissariada per Ximena Garrido-Lecca. 2009. Adult Contemporary a la Galeria Joan Prats (Barcelona), text de Willy Kautz. 2008. La Mala Pintura a Artericambi (Verona), text de Luigi Meneguelli (catàleg). 2007. I Don’t Like Music a l’Espai Zer01 (Olot), comissariada per David Santaeulària (amb catàleg). 2007. Say I’m Your Number One al Proyecto Vitrinas, MUSAC (León), comissariada per Agustín Pérez Rubio i Rafael Doctor. 2006. We Are Tomorrow a Project Room Present Future, Artissima 13 (Torino), comissariada per Katerina Grecos i Agustín Pérez Rubio. 2006. Memorias de Arkaran (versión Monocanal) a Espacio 5, Centro de Arte Contemporáneo de Málaga, comissariada per Julieta Manzano. 2005. Memorias de Arkaran al Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona), comissariada per Frederic Montornés.

Exposicions col·lectives 2009. Yo Uso Perfume Para Ocupar Más Espacio al Museo Carrillo Gil (Mèxic DF), comissariada per Willy Kautz. 2009. La Historia No Es Más Que Cosas Pequeñas En Cierto Desorden (Historien Är Inget Annat Än Sma Saker I Viss Oording) a l’Institut Cervantes (Estocolm), comissariada per Martí Manen i David Santaeulària (amb catàleg). 2009. 6 Room On Views a HBC (Berlín), comissariada per José Castanal. 2009. Mi vida (From Heaven To Hell) a Müczarnok Kunsthalle (Budapest), comissariada per Zsolt Petrányi i Agustín Pérez Rubio (amb catàleg). 2006. All Hawaii Entrées/ Lunar Reggae a Irish Museum of Modern Art (Dublín), comissariada per Philippe Parreno i Rachael Thomas (amb catàleg). 2006. Mirador (Media Art From Spain) a OK Center for Contemporary Art (Linz, Àustria), comissariada per Martin Sturm i Genoveva Rueckert. 2006. Biennal de Lleida al Centre d’Art la Panera (Lleida), comissariada per Glòria Picazo (amb catàleg). 2005. Hasta pulverizarse los ojos a la Sala de Exposiciones BBVA (Madrid), comissariada per Enrique Juncosa (amb catàleg).


8

Rafel G. Bianchi Olot, 1967 www.rgbianchi.net

1992. Llicenciat en pintura, Universitat de Barcelona. 1998. ‘L’obra gràfica avui. De la petjada gravada a la petjada digital’, postgrau, Universitat de Barcelona. 2002. ‘La pintura a l’era digital’, doctorat, Universitat de Barcelona. Exposicions individuals 2004. Max Estrella (Madrid). Galeria 292 (Barcelona). 2003. Museu Comarcal d’Olot. 2002. New Art, Galeria Senda (Barcelona). La Cosa (Barcelona). Club Diario Levante (València). 2001. Galeria Senda (Barcelona). 2000. Cicle Infinit a “La Caixa” (Lleida). 2000. Galeria Canem (Castelló).

American Fly 2008 Un dibuix + 7 contactes fotogràfics en B/N 19,5 x 29 cm c/u Foto: Miquel Ribot

Exposicions col·lectives 2005. Altadis al Palais de Tokio (París). 2004. Dibujos Hoy al Centro de Arte Contemporáneo de Málaga. 2003. BIDA, CASA (Salamanca). Indisciplinados, Marco (Vigo). 2001. Arte Emergente. España Nuevo Milenio a Estación Marítima (A Coruña). 2000. Sense Matriu a La Capella (Barcelona). Identity a Deutsche Bank (Berlín). Beques i premis 2002. Beca Fundació Guash Coranty (Barcelona). 2000. Primer Premi ABC de Fotografia (Madrid). 1995. Beca ODA (Exeter, Regne Unit). 1994. Beca Erasmus, Taller Rebeca Horn (Berlín). 1992. Primer Premi Sala Parés (Barcelona). Col·leccions públiques Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid). Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Barcelona). Museo de Bellas Artes (Pamplona). Artium (Vitòria). Col·lecció Fundació "La Caixa" (Barcelona). Colección ABC de Pintura i Fotografía (Madrid).


9

Jordi Martoranno Girona, 1965

La vocació artística de Jordi Martoranno comença l’any 1980 al taller de pintura de l’Isidre Vicens, espai on durant tres anys es configuren les bases conceptuals i pedagògiques de la seva obra. Tot seguit cursa estudis a la facultat de Belles Arts de Barcelona, on continua amb la pintura i s’inicia en les tècniques calcogràfiques, l’escultura i altres disciplines artístiques. Des de 1981 participa en exposicions col·lectives i des de 1984 en individuals. Algunes de les ciutats on ha mostrat l’obra són Niça, París, Ustka, Boston, Portland, Palma de Mallorca, Barcelona, A Coruña, Terrassa i Girona. L’any 1990 fa una estada a París, a la Cité Universitaire, on pot treballar en un estudi de pintura.

Sense títol 2009 Oli sobre tela 140 x 171 cm Foto: Miquel Ribot

Exposicions individuals 2010. Galeria Michael Dunev (Torroella de Montgrí, en preparació). 2009. Ponts verticals al Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí). Obra recent a la Fundació Àngel Planells (Blanes). 2008. Pintures a la Fundació Valvi (Girona). 2007. Pintures a 1701 Galeria d’art contemporani (Monells). 2006. Ceràmiques a la capella de Sant Nicolau (Girona). 2003. Pintures de gran format a la Fundació Niebla (Casavells). 2000. Quadern d’escultura al Museu d’Art de Girona. 1997. Mirar l’aire, tocar l’aire a Espais Centre d’Art Contemporani (Girona). Beques, premis i altres activitats El 2009 fa la conferència Utopia i memòria al Centre Cultural la Mercè de Girona, i participa com a artista convidat als cursets ‘9 mesos, 9 artistes’ al Centre Cultural la Mercè de Girona. / El 2004 és finalista del premi d’arts plàstiques Francesc Gelabert (Ciutat de Palma). / És finalista de la 3a Biennal de Vic. / El 2002 guanya el premi de pintura Honda de la Garriga(Barcelona) amb una pintura de gran format. / Obté la beca de desenvolupament de projectes creatius i d’investigació artística de la ciutat de Girona. / Fa un intercanvi cultural entre la ciutat de Girona i Tolosa. / Als anys noranta obté la beca d’arts plàstiques de la Generalitat de Catalunya.


L’origine du monde 2009 Impressió fotogràfica sobre paper Hahnemühle i pedra amb incrustacions 36 x 54 x 5 cm

10

Jordi Mitjà Figueres, 1970 www.jordimitja.com

Exposicions individuals 2010. F for Flâneur al Museu de l’Empordà (Figueres). 2010. Dispersió de la primera pedra, Canòdrom 00:00:00, al Canòdrom Meridiana (Barcelona). 2009. Suite per un epicentre desplaçat, L’Aparador, al Museu Abelló (Mollet del Vallès). 2009. Floating lines (Provenances) a la Galeria Umberto di Marino (Nàpols). 2008. Espai Diògenes al Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona). 2006. Dame tu basura a la Fundació Espais d’Art Contemporani (Girona). 2003. Pirateria en general a Galeria ProjecteSD (Barcelona).

Exposicions col·lectives 2010. Antes que todo a CA2M (Móstoles). 2009. El geni de les coses a Can Palauet (Mataró). 2009. 4^Parete? a Pallazo della Frumentaria (Sassari, Itàlia). 2009. Ingràvid, Festival de la Cultura Contemporània de l’Empordà (Figueres). 2009. Hacia/Desde México D.F. a l’Institut Cervantes (París i Estocolm). 2007. Información contra información al Centro Gallego de Arte Contemporáneo (Santiago de Compostela). 2007. Paperback (Ediciones baratas) a Fundación Seona (A Coruña).


11

Jordi Morell Salt, 1975

Jordi Morell (Salt, 1975) és artista plàstic i professor del Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Belles Arts (2005), va obtenir el Diploma d’Estudis Avançats (2007) després de cursar el programa de doctorat ‘Art en l’Era Digital: Produccions Intermèdia’ (bienni 2005-2007) a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Superfície negra en quatre parts 2009 Laca sintètica sobre fusta 160 x 240 x 16 cm Foto: Jep Plana Amb el suport de la Fundació Felícia Fuster

Ha realitzat Ocupació temporal de l’espai amb negre com a contenidor dins el marc Rodalies 2, Xarxa transversal de centres d’art, a la Galeria Espai Cavallers de Lleida (octubre 2008). Addicionalment, ha rebut l’ajut a la creació de la Fundació Felícia Fuster (2009). Ha estat finalista del Premi Internacional de Pintura Guasch Coranty (2008) i ha exposat al Salon de Jeunes Créateurs Européennes (2006-2007). Dins el marc de Transart 5 (Girona, 2006) ha exposat a la Vrije Academie (La Haia, 2007). Amb el suport de la beca de creació artística de la Fundació Guasch Coranty (2006) va iniciar el Projecte (PER)FORAT; moments d’aquest projecte s’han pogut veure a l’exposició Becats Guasch Coranty al Centre d’Art Santa Mònica (2008), a la Sala 15 de l’Àrea de Creació Contemporània d’Olot (2007), a Camps d’Acció a la Sala d’Art Jove (Barcelona, 2006) i a l’exposició Plantes, Animals i Altres Companyies a la galeria Espai 2nou2 - Galeria Senda (Barcelona, 2006).


12 Natura Morta I 2008 3 fotografies a color 70 x 70 cm c/u

Marta Negre Santa Coloma de Farners, 1973

Llicenciada en Belles Arts (2001) i doctora en Belles Arts (2008) per la Universitat de Barcelona. Del 2002 al 2005 ha gaudit d’una beca d’investigació i docència al Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts, en el qual actualment és professora lectora, compaginant aquesta tasca amb la coordinació d’activitats artístiques de la Fundació Guasch Coranty. Ha fet estades de recerca a l’École Supérieur de Beaux Arts de París (2002) i al Departament d’Arts Plàstiques de la Universitat de Rennes 2 Haute Bretagne (2004).

Ha realitzat les següents exposicions individuals: Natural, Exposicions Sis, Sabadell (2008); Projeccions IV a la Cambra de la Propietat de Barcelona (Primavera Fotogràfica 2004) i Quell’ombra esser vorrei a la Sala d’exposicions de la Rambla de Girona (2005/06). Així mateix, ha exhibit la seva obra en diverses galeries i espais entre els quals destaquen les galeries Benito Esteban (Imagen versus imagen, 2004), Senda-Espai 292 (Un estat de coses, 2001), T4 (Representacions gràfiques, 2002) i ADN (En sus trece, 2003). També ha participat en diverses mostres d’art contemporani, com ara Sinergies Art-Disseny, Transart IV i Los géneros: historias diferidas, comissariada per Teresa Blanch i organitzada per Obra Social Caja Madrid a la Sala Alcalà 31 de Madrid i a l’Espai Cultural d’Obra Social Caja Madrid de Barcelona. Ha coordinat diferents exposicions dins la Fundació Guasch Coranty: Becats Guasch Coranty 2003-05 (Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona), Becats Guasch Coranty 200507 (Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona) i Premi Internacional de Pintura Guasch Coranty (Centre Metropolità Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat).


13

Marc Palau Girona, 1971

Llicenciat en Belles Arts. Fundador i membre de l’equip de creació artística Cicorp. Ha realitzat diverses accions, entre d’altres Homenatge a Artur Cravan, en col·laboració amb Ignasi Esteve i D. Mart, al Palau de la Virreina de Barcelona (1992), i la Flor de Margot per a la revista De Viva Voz, n. 4, a l’estudi de Jordi Benito (1993). Ha realitzat nombroses instal·lacions com: INFINIT2, a la Capella de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona; INFINIT3, a la Capella de Sant Nicolau de Girona, en el festival Arte Viva de Senigallia (Itàlia, 1994) i en el Centre Arteleku de Sant Sebastià.

Sense Títol Fotografia 80 x 80 cm

Ha creat diversos dissenys per a la discoteca la Sala del Cel de Girona, així com videocreacions per a la cloenda d’Art Futura, a Madrid (1996), al festival Sónar de Barcelona (1996 i 1997) i al Marlboro Dance Tour (19992000). Ha col·laborat en un programa especial sobre Cicorp per al canal Satélite Digital i també en les imatges per al videoclip The Bells Purpose de Jeffs Mills. L’any 2001 fou un dels artistes de la tercera edició de Transart al Centre Cultural la Mercè de Girona, que també es va veure a la Sala Gosé de Lleida. L’any 2003 va presentar la seva exposició Ella, telas y carne, a les Sales Municipals de la Rambla de Girona. L’any 2006 i 2008 va ser seleccionat a la IV i V Biennal d’Art de Girona (Casa de Cultura de Girona), i en aquesta darrera se li va comprar una peça. L’any 2008 va ser seleccionat per a la Biennal d’Albacete. L’any 2009 va exposar a la mostra Primera Rèplica a la Casa de Cultura de Girona.


Into the World Tècnica mixta i collage sobre tela 146 x 146 cm

14

Dolors Rusiñol Masramon Vic, 1959

Exposicions individuals 2010. Galerie de l’Ancien Courrier (Montpeller, França). 2009. MM Art Gallery (Olot). 2006. Centre Cultural Escoles Velles (Begur). 2003. Galeria Artnau (Girona). 2001. Sala El Teatret (Peratallada). Galeria Susany (Vic). 2000. Galeria Tuset (Barcelona). Parador Nacional d’Aiguablava (Begur). Exposicions col·lectives 2009. III Biennal Torres García (Mataró). Caixa de Terrassa (Terrassa). Galerie de l’Ancien Courrier (Montpeller, França). 2008. Casa de Cultura de Girona (Girona). Illa Diagonal (Barcelona). Galerie Incarnat (Grignan, França). Muface (Madrid). MM Art Gallery (Olot). 2007. Galerie de l’Ancien Courrier (Montpeller, França). Fusta d’Art (Calella de Palafrugell). MM Art Gallery (Olot). 2006. El Taller del Negrito (Tarragona). Hipermerc’Art, Sala Vinçon (Barcelona). 2005. Hipermerc’Art, Sala Vinçon (Barcelona). 2004. Galeria Art i Traça (Olot).

Premis 2009. Quart guardó de la 3a Biennal Torres García (Mataró). Obra seleccionada Premi Ricard Camí de Pintura (Terrassa). 2008. Obra seleccionada II Biennal d’Art (Girona). 2007. Obra seleccionada III Premio de Pintura de Muface (Madrid). 2006. Segon premi del IV Concurs de Pintura Crèdit Andorrà (Andorra). 2002. Segon premi del XVII Concurs d’Arts Plàstiques (Begur). 1998. Primer premi del XIII Concurs d’Arts Plàstiques (Begur). 1997. Tercer premi del XIV Concurs El Mallol (Girona). 1996. Primer premi del VII Concurs Eduard de Fontdevilla (Sant Julià de Ramis). 1995. Segon premi del VII Concurs de Pintura del Pla de l’Estany (Porqueres). 1994. Segon premi Ciutat de Vic, Mercat del Ram (Vic).


15

Muntanya (Simultaneïtat – Dues vistes) 2007-2010 Tinta sobre paret blanca 400 x 300 cm (variables)

Lluís Sabadell Artiga Girona, 1974 www.sabadellartiga.com/artwork

Comissariats 2009. Post-Oil Cities, Futuresonic Festival Manchester, UK, Megapolis 2024 (Helsinki, Finlàndia). Equilibri Natural: Art & Ecologia al Campus del Barri Vell de la Universitat de Girona (Girona). 2007. Paisatges Invisibles/Paratges Impossibles a la Fundació Espais d’Art Contemporani (Girona). LAV01: Laboratori d’Arquitectures vives (Las Palmas de Gran Canaria). 2006. LAV01: Laboratori d’Arquitectures Vives a la Demarcació de Girona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. 2005. El paisatge transgredit a la Fundació Espais d’Art Contemporani i la Sala d’Exposicions de la Demarcació de Girona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (Girona). 2004. Pístils i Pètals. Sexualitat, eròtica, seducció i engany a la Fundació Espais d’Art Contemporani (Girona, La Plataforma).

Exposicions, performances i instal·lacions 2010. noubarrisnou, en residència 2010 amb alumnes de l’Institut Collserola de Barcelona. 2009. Sinthesis o el descobriment de la mel al Festival EBENT (Barcelona). FADE, Festival d’Art Digital i Electrònica (La Cellera, Girona). El Paisaje Expandido, II Bienal de Arquitectura, Arte y Paisaje de Canarias. 2008. Eco Art in Nature (Anversa, Itàlia). 100 Revistes, 100 Portades a la Fontana d’Or – Fundació Caixa de Girona (Girona). 2007. Illuminatio Fire and Ice 2007 (Savitaipale, Finlàndia). Contemplatio a la Galeria Pihatto (Lappenrantta, Finlàndia). 2006. IV Biennal d’Art de Girona. Geografies Expectants a la Fundació Espais d’Art Contemporani (Girona). 2005. La nit dels museus al Museu d’Art de Girona. Transart IV a Mataró (La Plataforma). 2004. Transart IV, Museu d’Arte d’Imatra (Finlàndia) i Museu de l’Empordà (Figueres). IV Land Art Exhibition (Lappenranta, Finlàndia). Land Art Meeting (Pordenone, Itàlia).


16

Mosca 2010 Dibuix i so 70 x 100 cm

Mar Serinyà Torroella de Montgrí, 1986

És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Té el Grau Professional de Música, en l'especialitat de cant, pel Conservatori Municipal de Barcelona. Tot el seu treball gira a l’entorn del cos. Entén el cos com a caixa de ressonància, vincle entre el més intern i el més extern de nosaltres. A partir d'aquí, utilitza el cos com a eina d'experimentació, i intenta plasmar tot allò que ell és capaç de projectar utilitzant com a recursos les arts plàstiques, la música i la dansa.

Ha assistit a diverses masterclasses i cursos de tècnica i d'interpretació musical amb Kurt Widmer, Oriol Rosers, Maria Bayo, Robert Expert, Jean-Pierre Blivet, Jordi Doménech, entre altres. També ha participat en cursos d'educació corporal i dansa Butoh i Contact. Actualment està cursant el Màster de Creació Artística per la Universitat de Barcelona.


17

Gornal I L’obra forma part del projecte Espai Genèric 2009 Impressió amb tintes pigmentades Ultrachrome sobre paper Hahnemüle 100% cotó 60 x 75 cm la taca d’imatge, 70 x 100 cm amb paspartú i marc Edició de 3 + 2 P.A. Gornal II L’obra forma part del projecte Espai Genèric 2009 Captació analògica amb càmera descentrable i pel·lícula Kodak Portra N de 120 Impressió amb tintes pigmentades Ultrachrome sobre paper Hahnemüle 100% cotó 75 x 60 cm la taca d’imatge, 100 x 70 cm amb paspartú i marc Edició de 3 + 2 P.A.

Roger Serrat-Calvó Olot, 1982 www.ovisual.net


18

Xavier Solà Girona, 1969

Llicenciat amb honors en la modalitat de Pintura per la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, fa 9 anys que estic relacionat professionalment amb el món de la psiquiatria (detall a tenir en compte per la temàtica de la meva obra).

Psyco III 2010 Oli sobre tela 114 x 162 cm

He estat guardonat amb diferents premis com a dibuixant de còmics: Primer premi del concurs internacional de còmic de la Ciutat de Cornellà de Llobregat, segon premi del concurs nacional de còmic de l'editorial Toutain Editor, primer premi del concurs de còmic de Calonge, a part d'altres premis en pintura i com a dibuixant de cartells. He participat en exposicions individuals i col·lectives, a Barcelona (Centre d'Art Santa Mònica), Girona, Museu d'Art d'Olot, Còrsega i Madrid. Tinc obra present a la col·lecció de patrimoni adquirit per la Universitat de Barcelona i també a les galeries Masart i Víctor Saavedra de Barcelona.


Els membres del jurat de l'edició d'enguany han estat Rosa Pera Directora del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona Pilar Parcerises Crítica d’art i presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) David Santaeulària Director de l’espai zero1 d’Olot Eudald Camps Crític d’art Quico Estivill Artista

CRÈDITS Idea i direcció Fundació Casa de Cultura de Girona Coordinació Sebastià Goday Correcció dels textos Susanna Cros Lluís Freixas Disseny Anna Pigem Impressió Lith gràfiques Dipòsit legal GI.791-2010


Profile for Casa de Cultura de Girona

Catàleg de la Biennal 2010  

Catàleg de la Biennal 2010

Catàleg de la Biennal 2010  

Catàleg de la Biennal 2010

Advertisement