Page 1

01


02


Llibret explicatiu

AC Falla Sant Jaume 2018 Les falles de Xàtiva són festes d’ínterés turístic autonòmic. Les falles de Xàtiva són Bé d’Interés Cultural. Les falles de Xàtiva són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. *Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres *Este llibret participa en els Premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

01


ÍNDEX Salutació del president JLF Salutació del president - Nostre Cap de cuina Membres de la nostra junta - Brigada de cuina Fallers i falleres – Comensals El ninot – Ingredient estrela (Microrrelat) Aperitius de la nostra festa: artistes fallers (poema), música (microrrelat), tradició valenciana (article), artesania (entrevista), actes fallers (assaig) Nostre artista faller – Xef convidat aquest any Monument gran – Plat Principal Premis – Postre (poema líric) Sabors agredolços Imatges de l’any Programa d’actes Racó infantil - Menú infantil Fallerets i falleretes – Comensals infantils Benvinguts – Ingredients Estrela Les seues obres – Aperitius (dibuixos, poesia, escrit, anunci, cal·ligrama, manualitat, article, notícia, còmic, reportatge, crónica, microrrelat) Entrevista als esportistes de la falla – Plat combinat Monument infantil - Plat Principal Nostre artista faller infantil - Xef convidat aquest any Entreteniment – Postre Imatges de l’any Reflexins sobre l’indument faller – Etiqueta Himne de València – Abans de començar a dinar… Receptes tradicionals de la iaia - Per si quedeu en fam… Col·laboracions

02

4 6-7 8-9 10-11 12 13-21 22 23-24 25 26-29 30-43 44-45 46 47 48 49-57 58-60 61 62-63 64-69 70-77 78-79 80 81-87 88-109


Edita Llibret editat de l’A.C. Falla Sant Jaume Coordinació i idea original Carmen Bernabeu Sanvictorino Disseny Portada José Luis Mollà Rodriguez Maquetació Ana Chàfer Munera Impressió Blauverd Impressors Fotografies La comissió Col-laboracions literàries Leticia García, María Beltrán, María Pérez, Edgar Taléns, Manolo Novella, Vicent Gil, Josué Álvarez Gestió Publicitària La comissió Tirada 300 exemplars Dipòsit Legal V-356-2018

La Falla Sant Jaume no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els textos publicats, ni les comparteix necessàriament. Queda totalment prohibit l’emprament de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de prensa si s’esmenta la procedència.

03


Jesús González Sarrión A la comissió de Sant Jaume. Primer que res, agrair que em deixeu escriure a aquest espai al vostre llibret, ja que és un autèntic privilegi poder participar en els llibrets de les comissions falleres, que tanta importància tenen per als fallers. La setmana gran de Falles, està a punt d’aplegar i cada vegada es veu més prop allò de tornar a veure els carrers de la nostra ciutat, plens per uns dies de monuments fallers, preparats amb molta cura pels artistes, de banderins amb els escuts de cadascuna de les 19 comissions i tots aquells elements que els fallers estem impacients per veure, ja que

signifiquen que la nostra setmana ha aplegat. Un any de treball i esforços, que es resumeixen en 5 frenètics dies on els actes s’acumulen i se succeeixen tan rapidament, que en un tancar i obrir d’ulls ens despertem un 20 de Març, pensant ja amb l’any vinent, és per això que vos anime que gaudiu al màxim, la setmana fallera, així com eixos actes que tenim per davant, com la crida o germanor, que són una bona mostra de les ganes de falles que tenim. Però una de les millors notícies que succeeixen posteriors a eixe 19 de Març, és que a la comissió de Sant Jaume,

04

cada vegada hi ha més fallers. El gran treball de tota la comissió, està veient-se reflectit amb eixe increment de fallers i fer que la comissió de Sant Jaume, ressorgisca de les seues cendres com una au fènix, tal com exposareu en una de les vostres cavalcades, per això animar-vos a tots a què continueu amb eixa tasca, que es fa dins d’un cassal i que tan sols els fallers saben veure, però que aporta coses tan positives per al nostre col·lectiu, com l’augment del cens faller i posterior millora dels monuments. Moltes gràcies a la comissió de Sant Jaume i Molt bones Falles 2018.


Benvinguts al viatge gastronòmic organitzat per la Falla Sant Jaume. En este llibret anem a presentar-vos als membres de la nostra brigada de cuina, encarregats que tot funcione a la perfecció, als nostres comensals que enguany han volgut sumar-se a l’experiència, i com no, els ingredients especials i plats de què disposem. Tot un “palmito” de saboroses possibilitats!!! I per descomptat, totes elles importants per a poder disfrutar del nostre menú. No vos oblideu que per a degustar els nostres plats no n´hi ha prou amb provar-los, cal delectar-nos com si d’una gran experiència irrepetible es tractara. Per això, a més cal vindre ben preparat, i seguir les nostres regles d’etiqueta i cant. Vos oferim dos tipus de menú, un per a adults i un altre per als més menuts, en este viatge tot compta! Així que a més, vos mostrarem el bé que tots junts ho passem. Psst psst: Vos avancem que al final del llibre hi haurà un regalet, ací es ve a disfrutar!!!

05


Nostre Cap de Cuina NOSTRE PRESIDENT Qui anava a dir-ho, primer faller, després president i ja van 5 anys al capdavant de la falla en aquesta nova etapa de nou cassal i nous fallers. Tot va començar com una necessitat per a la nostra comissió i ha continuat sent la peça angular que engrana l’esforç, treball i dedicació de cadascun dels fallers que fa que la nostra falla vaja creixent i millorant any rere any. De tots és sabut que tenim mil històries i pecats que confessar, però quasi sempre hi ha uns moments per dedicar-li a la nostra falla, que per a un president sempre seran pocs i en voldrà més per intentar repartir les tasques i progressar més, cosa normal. Entre totes les aportacions de cadascun dels fallers construïm un present i anem sembrant per al futur de la nostra comissió infantil. Per segon any consecutiu no tenim cap fallera major ni president infantil a la nostra comissió i si és cert que això afecta el transcurs del present exercici faller. Sense cap figura principal la falla no té un referent clar, els actes són més impersonals, cal buscar representants

per a cada acte oficial i una sèrie d’actes propis no es realitzen, com pot ser la presentació en públic en el sopar de Sant Jaume, el nomenament, l’exaltació de les falleres majors, les cercaviles per anar a casa de les falleres majors, etc. Per totes aquestes i més raons, és molt important tenir aquests màxims representants en una comissió fallera. En el nostre cas, com bé vaig assenyalar l’any passat, tenim un caldo de cultiu de futures falleres infantils i futurs presidents infantils per a una bona temporada, tal vegada futur pròxim. A més a més, també comencem a tenir falleres en una franja d’edat que feia anys (que ...) no teníem, i això també augmenta les possibilitats de tindre falleres majors en els pròxims anys. Ara sols falta decidir-se i pegar el pas endavant quan s’òbriga el termini per a presentar les candidatures. De segur que no es penediran, i sinó que pregunten a cadascuna de les falleres de la nostra comissió que ja han passat per eixa situació, totes coincideixen en el mateix: “el millor any faller de la meua vida”.

A la nostra falla sempre ens hem considerat com una gran família, que uneix veïns, famílies i amics, creant uns vincles que fins i tot han perdurat fora de la falla quan algú ha deixat de pertànyer a ella. És per això, que qualsevol pèrdua ens afecta a tots, i més quan són persones que s’han involucrat tant en l’esdeveniment de la falla i han sigut partícip del transcurs de la seua història, perdent d’aquesta manera una part d’aquesta. Des d’aquestes línies recordem a Enrique Roselló i Cristina Gozalbo com a part de la història de la nostra falla, descansen en pau. Després de tot un any d’esforç, treball i dedicació arriba la setmana fallera amb moltes ganes de gaudir de cada acte oficial, de cada acte propi de la nostra falla, de cada instant de falles, de cada moment de festa, en fi, de la millor festa del món declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. I és per això, que la nostra comissió posarà el seu gra per a contribuir a la festa i estar orgullós d’ella. Que regne la germanor fallera, la música, la pólvora i les flors en aquesta festa tan bonica i pròpia de la nostra cultura valenciana.

VISCA LES FALLES I VISCA LA FALLA SANT JAUME!!! 06


Francisco Cháfer Císcar 07


Po

Vicepresident 1er

lsa o lT

M

i

Vicepresident 2n Delegat Infraestructures

ar

ar B tí

berà

Mayr a

Vicen tG

Vila a d ve

Òsca r

le

de s u i tV

Ximo

Pa

Caps de partida - VICEPRESIDENTS

Vicepresident 3r Delegat Pólvora

Vicepresident 4t Delegada presentació i teatre 08


assistents de cuina- JUNTA Paula

ez

v aler a

rz a Mila M o

Danie la

re

Carme

rats

no Cebal lo

S á n c h ez

zP

e im

ba Martí or

Alber to

e ab rn

g u es G a rc í

u Sanvictorin o

s

artínez

Mico

plu Es

nB e

sM né

do ar

Iv á n G ir o

é

Delegada cavalcada infantil

Delegada cavalcada

Delegada infantil

P

María P

m

G

G Vice - comptadora / Delegada xiringuito

l Esparza Gi

ér

spa

M. Jo sé

Comptadora

Tesorera

Delegada de festejos

avisos i protocol

Estef an í

P

lE

F err er o àn ltr Sot - Secretaria /

Secretaria / Delegada

Mayr a

Beatr iz

Gi

a

María Be

a Delegada loteries /

Delegada llibret

Delegat Casal

Activitats diverses

Juan Sanchis Forques : Bibliotecari / Arxiver

09

Delegat decoració


Menú Adults Comensals VOCALS

RECOMPENSES

JOSE MIGUEL Barahona Bixquert NATALIA Barrios Gosalbes MARIA Bonet Giménez MANUEL RICARDO Caballero Luna LAURA Carrillo Barber TRINIDAD Cerdà Montagud JOSE DANIEL Cucarella Murcia MARIA PILAR De luna Esparza JOSEFA Descals Cerdà ADRIAN Estellés Hereu MIQUEL CASTALLA Ferrando Vila AITOR Fuentes López JOSE FRANCISCO Gallego Arias ALICIA Jorge Santandreu KIRA Juan Casanova KIKO López Descals MARIA CRISTINA López Descals PAQUI López Descals SONIA Martí Barberà NADIA Martínez Biosca ALFREDO Martínez López MARTIN Murica Pelluch MARIA TERESA Mompó Sánchez ANGEL Murcia Soler RAFAEL Perales Vila PAULA Patiño López JOAN Prieto Climent ANTONIO Puchades Mompó MAYRA Sousa Sirvent ALEJANDRO Vallin Francés SARA Gil Pérez REBECA Bonet Giménez

BUNYOL D’ARGENT

JOSÉ MIGUEL Barahona Bixquert BUNYOL DE FULLES DE LLORER

MAYRA Sousa Sirvent BUNYOL DE BRILLANTS

FALLA SANT JAUME SOCARRATS OR

MAYRA Sousa Sirvent

RECOMPENSA 2018 – DANIELA GIMENO Daniela és Fallera des de l'any 2004. Ha estat delegada infantil des del 2005 fins al 2009. Al 2013 va ser sot-tresorera, i des del 2013 tornà a ser delegada infantil fins ara, que segueix tenint aquest càrrec.

10


els nostres comensals LA COMISSIÓ 11


Ingredient Estrela El ninot i la fallera

La fallera i el ninot

Avui visitem el President i jo el taller de l’artista faller, allí on naix tota la il·lusió del meu regnat com a Fallera Major de la meua comissió. No crec el que veuen els meus ulls, em sent emocionada i encantada amb totes les creacions. El taller de l’artista faller és un lloc màgic, on la imaginació pren forma i color; l’artista com un expert cuiner barreja els ingredients per fer un gran monument. ¿Com pot ser que d’una simple inspiració es facen els somnis realitat? Camine pel taller, el meu pas és lent, vull mirar a tot arreu i no perdrem cap detall, els ninots, els decorats i tot allò que serà el monument. De sobte, una mirada plena de vida d’un ninot encara petitó, blanc, sense color i d’ulls ovalats travessa el meu cor, el seu rostre reflexa alegria i emoció. Es hora d’anar-se’n i sé que fins el dia de la plantà no tornaré a vorer aquests ulls ovalats. El dia ha arribat, la festa comença, aquesta nit és la plantà. La comissió treballa sense descans, la il·lusió fallera plena els seus cors, omplin la falla de vida i color. Busque a cada racó aquells ulls ovalats, aquí estan, en un ninot petitó, per fi ple de color. Em mira, el mire i dels dos naix un sentiment, ho se i ell també i amb un murmuri li dic: Ninot, tu ho saps i jo també, tu seràs el meu ninot indultat, aquell amb el qual sempre recordaré aquest meravellós any, però abans de estar junts un favor m’has de fer, amb els teus ulls ovalats arriba al cor de tots aquells que et venen a mirar. Aquesta serà la teua missió i així el meu somni es farà realitat. María Pérez

12


A més us oferim un gran nombre d’APERITIUS variats i essencials per al nostre menú... 13


ARTISTES ALLERS

PEP L’ARTISTA FALLER Ja arriba l’hora de posar fi a la meua festa, la festa del meu cor la gran festa dels valencians, la festa florida i de l´ardent foc Març ventós, març de llum i març de falles als carrers que ens portes els dies més gloriosos per tots els indrets. A ma casa viu, menja i beu un gran home vell, o no tant, he de dir i no dic que dorm perque s’alça de dia i treballa de nit per a ell comença la feina que el coronarà com a rei comença la seua tasca que durarà 365 dies i això sols ho sap ell. Pep li diuen a l’artista, Pep que es Jose per a alguns amics i Pepe per a mi fa olor a taronger, a pintura i a puret, sempre galtes rojes com el carmí mon tio Pep té una feina diferent, Pep pinta i.lusions, amb la brotxa i els pinzells dona color a molt ninots. Diuen per ahi les males llengües que no es un ofici ser artista faller i jo dic, que millor treball que donar alegria una vegada al mes mon tio pensa i es trenca el cap, no li queden cabells i els que estan ja son blancs al seu taller caòtic tot es suro, pintura i molt de treball amb les mans. Pasen els mesos i Pep no descansa, del taller a casa i de casa al taller encara que tot s’ha de dir , mai li falta el carajillo del baret sol fer paella el diumenge per dinar , ell es considera un bon valencià i com no, eixe dia el president de la falla acudeix a la convidà. Ja arriba Febrer, pasen els mesos corrent, i com a bon enamorat l’artista faller presenta el seu estimat monument a tota la societat mireu com presumeix, com el mira i com se l’estima és la seua obra mestra, que ningú la toque que se li trenca l’ànima. Ja fa olor a bunyols, a xocolate i a pólvora i Pep s’alça atabalat corrent al calendari per comptar els dies per a la plantà, diu que no arriba! diu que encara li falta per rematar senyor! porta tot l’any i diu que alomillor no estarà! Ja et veus a la fallera major, la del foc, el president i “l’escodrinayor” en la porta del taller tots nerviosos en brusó esperant l’explicació no patiu fallers i falleres de la comissió, el monument esta acabat sols volia pegar unes pinzellades a la dona del monument principal. I arriba el 15 de Març i la polèmica està servida en safata d’or brillant que si no hi ha respete a la fèmina, que la “xicona” va provocant pobre Pep, l’artista faller, li queden cinc dies de crítiques al monument però quan arriba la Cremà, el foc purificador s’emporta els mals moments. Passen falles, passa la tormenta, l’alegria i l’enuig Pep a casa a preparar la paella del diumenge i aquella idea que fuig torna al seu taller per començar la feina de l’any següent ja us dic que Pep tornarà a pintar i.lusions amb el seu pinzell.

Leticia García Martínez

14


Visc a un poble ple d’història i de lluentor, visc a un poble bonic de veres amb carrers estrets i avingudes amples. Visc a un poble amb llum, calor i amb olor a llar. Olore a vida, a gent i a festa. Visc a Xàtiva divina i màgica. Xàtiva transmet dolçor a cada pas i amor en cada indret. Sap a carabassa torrada i a pa de poble. Es pot assaborir l’almoixàvena i l’arròs al forn. Amb un dit acarone cada indret amagat d’una Xàtiva i toque amb les puntes del dit monuments i mil fonts plenes d’aigua que brolla sense parar. Xàtiva enamora amb la vista, amb l’olfacte, amb el gust i amb el tacte... Però a què sona Xàtiva? Xàtiva, valenciana de raça pura, poble de grans cantants i de grups de música ben reconeguts, el meu poble sona amb “c trencada de dolçaina”, amb “ny” de bunyol, amb “x” de xaranga... Posa ben bé l’oïda i deixat portar, Xàtiva sona com mai hagueres pensat. El so de la dolçaina és viu i penetrant, vibra al timpà i recorre tot el teu cos fins al cor. El tabal és fort i potent, deixa el borrissol en punta i quan ambdós s’ajunten conformen una grandiosa melodia.

Pasdobles pels carrers, danses que donen vida a sabates plenes de color, homes que canten, que canten a viva veu albaes i altres cants regionals, perquè ho senten, perquè la música penetra als seus oïts, perquè la música evoca moments i records i deixa lliure la ment.... Partitures plenes d’alegria que fan nàixer somriures en xiquets i no tant xiquets. Mireu, ja venen uniformats, l’exèrcit del so, trompetes i clarinets acompanyen a tubes i flautes, tambors i més tambors, marxen al pas del seu director, que orgullós mostra l’obra mestra que acabe de compondre... Xàtiva i el seu exèrcit del so... Xàtiva sona a xaranga, sona forta i potent i amb personalitat, que fan que el poble tinga vida i vesse música per tots els costats. Si teniu ocasió, apropeu-vos a Xàtiva la melòdica, la que sona per cada racó, la que s’il·lumina amb notes que ballen lliures al pentagrama.

MÚSICA

XÀTIVA SONA

Xàtiva sona, i tant que sona, i la música valenciana s’ha de viure, s’ha de sentir, s’ha de ballar, a la música de Xàtiva se li plora, se li riu...

15

Leticia García Martínez


TRADICIÓ VALENCIANA

PARLEM DE FALLES

Són les nou i mitja del matí del dia 19 de desembre. Rep un missatge d’una neboda molt, però que molt fallera, que em diu que com a antic faller i residint a València tota la vida, havia pensat amb mi per a escriure alguna cosa per al món faller.

El primer que em ve a la memòria és la xurreria de la Plaça del Mercat, ja no està oberta, va tancar fa molts anys. Recorde les falles, “verbenes”, amics, nits llargues i divertides i abans d’anar-nos a dormir, uns bons xurros amb xocolata, “che que bo”.

Li conteste, però si falten solament tres mesos per al dia gran “San José” a Xàtiva!, no sé el que podrà eixir i a més fa molt temps que no visc les falles des de dins.

Les falles com tota festa popular tenen les seues tradicions, que és el que els han fet grans i internacionals. D’altra banda tot evoluciona, per tant no cal aferrar-se a aquell passat per complet, hem d’adaptar-nos al nou perquè la festa seguisca creixent, sempre intentant mantenir les arrels de la nostra festa.

Insisteix que li agradaria tenir una perspectiva diferent, que hui en dia la gent és molt fallera o no ho és per res, i sap que jo vaig ser faller i ho vaig deixar per qüestions personals… Doncs, era fàcil que em seguiren agradant i les vera amb afecte o anhel. A més, ella em va dir “si són com a molt dotze mil caràcters, i vull presentar el *llibret a concurs! És el primer que faig i crec que poden fer-se moltes coses interessants”. Però jo havia de tenir-ho escrit per al cap de setmana vinent, i no sabia si seria capaç d’escriure el que ella esperava. “Quasi res du el diari”. Comence a donar-li voltes al tema i a escriure el que va sorgint.

Fa anys els monuments fallers eren xicotets, que com a molt intervenen sis o set metres d’alt i tenien en la base tres o quatre escenes amb uns pocs ninots. Ara els tenim de més de vint metres amb uns acabats exquisits i hem passat del paper i el cartó al poliuretà per a donar més consistència i volum a la construcció. Hem millorat la tradició i hem enriquit molt la nostra festa. En les falles ací en Xàtiva o en qualsevol poble o ciutat en què se celebren, gaudim amb els monuments, amb la música, les llums, les flors, amb les “verbenes”… Encara que sempre hi haurà algun ací o allà que diga “soroll”.

Falles a Xàtiva. No he nascut allí, tampoc he viscut allí, però sí que vaig molt a Xàtiva. La meua dona és xativina i tota la seua família també, tant per part de pare els “Sanvictorino”, com pels de la seua mare, els “Mas”, i tots ells molt molt fallers. Quasi tots pertanyen o han pertangut a alguna de les comissions d’aquesta ciutat i sé com viuen aquests dies i com es planifica durant tot l’any la festa. Per tant, seguint les vivències que he tingut amb ells m’aventure a escriure l’encàrrec.

Totes les falles, amb les seues falleres majors i presidents, juntament amb les seues comissions gaudeixen en la presentació, es llueixen en els carrers amb les cercaviles i arriben al punt màxim d’esplendor amb l’ofrena, però sempre hi haurà algú que diga que al seu carrer o plaça “ja no es pot aparcar”.

16


Les falles també són evolució, exportació i internacionalització. Ens agrada el d’ací, però també ens agrada que se’ns conega i reconega fora, que vegen el que som capaços de fer i el que estem disposats a transmetre perquè uns altres ho passen bé amb nosaltres… Encara que també hi haurà algú que diga “perquè han de venir els forasters”.

neboda dirien, “Las Fallas is a great festival and you must go to València and experience it”. Per acabar vull donar les gràcies a la Falla de Sant Jame de Xàtiva per deixar-me participar amb aquest text per al seu llibret i dir-los que sent la segona falla amb més antiguitat en la ciutat i malgrat que els seus alts i baixos d’aquests últims anys deuen seguir mirant cap avant, seguir intentant aportar totes les noves iniciatives que creen, açò sí, sense oblidar-se del tradicional i, participar amb totes les seues forces i en unió amb les altres comissions, junta local fallera i ajuntament, en aquelles activitats que organitzen… fins a l’Ofrena d’ous a Santa Clara, la dansà a les portes del camp de la Murta, els pasdobles, germanor, el ral·li o el mig any faller, per posar alguns exemples no tan coneguts com són els actes propis de la setmana fallera, però que serveixen igualment per l’engrandiment de la nostra festa. Perquè tots ells són importants, no són dies de complir, són dies de conéixer, experimentar i aprendre. Dies per estar més units i tenir el privilegi de perpetuar moments. Però sobretot, dies en què sents aquests sentiments que són les falles, sentiment de força i amor al nostre passat. Perquè les falles són una festa que diu molt, de la nostra història, del nostre passat, del nostre art i de la nostra llengua, i poder viure-les tan prop és una sort.

Les falles ens uneixen, les falles se senten i es gaudeixen, aquesta és l’essència del món faller; ajuntar-se en els casals, no solament per a passar-ho bé, també per a treballar al llarg de l’any per a, per exemple, aconseguir eixos fons necessaris per a la festa, com vendre loteria, cercar fallers d’honor o muntar el “xiringuito” en la Fira d’Agost, “xirisanja” diuen els fallers de la falla de la meua neboda. A voltes per la nostra falla també hem de renunciar al llarg de l’any a estar amb la família, amb els amics. És que la nostra falla és la millor, ens sentim orgullosos de pertànyer a aquesta o aquella comissió, perquè encara que és de la categoria més baixa, per a nosaltres és única. És a la qual em va apuntar el meu avi quan vaig nàixer, és en la qual vaig conéixer a la meua dona o al meu marit, és en la qual la meua filla ha sigut fallera major o el meu nebot el president, és la que menys diners pot permetre’s destinar al monument però on millor ho passes amb els teus companys fallers. En fi, és una part important en la nostra vida, i si en algun moment no podem estar amb la nostra gent durant aqueixos dies, no deixem de pensar en ells, però sempre, sempre, ens emportem bons records. I és que com les amigues estrangeres de la meua

Manolo Novella

17


ENTREVISTA SOBRE ARTESANIA Alberto Ordiñana Gil va entrar en JLF en finalitzar les falles de 2013, sent president de la mateixa Javier García Paños. En aquell primer any va tindre el càrrec de vicepresident 3er de festejos, encarregant-se dels actes més festius, i ajudant a protocol. L’any següent canviaria de vicepresidència per la 2on de Cultura, on entre d’altres, les seues funcions varen ser la de la coordinació del llibre de JLF d’aquell any amb el 150 aniversari i la coordinació de la posada en marxa del museu faller. Després, amb l’executiva de Jesús González, va ostentar el càrrec de vicepresident 1er de protocol 2 anys, fins a acabar les falles de 2017. Durant aquests últims anys amb la JLF, la seua funció fou majorment la de preparar els protocols dels actes fallers. En l’actualitat, és president de la seua comissió de sempre, la Falla Plaça Espanyoleto. Alberto és una persona molt lligada a la festa fallera, i com es diria al món del futbol, ha estat militant en primera divisió a les Falles de Xàtiva. Durant molts anys ha vist la tradició valenciana, la forma de vestir, de viure, de sentir des de molt prop, i què millor oportunitat que saber un poc més sobre este món tan estimat pels valencians que a través dels seus ulls.

ARTESANIA

fallera major no pot deixar de tindre en el seu armari? És cert que en aquests anys he vist de tot, però per a mi (soles és la meua opinió), i òbviament depenent del que puga fer cadascú amb la seua economia, una fallera major deu tindre varietat, depenent si estem parlant de fallera major de Xàtiva (que pot tindre 300 actes, dels quals molts d’ells serà vestida d’indumentària fallera) o una fallera major de comissió. Però independentment cada acte té unes normes o un estil, no és el mateix acudir a una presentació d’una altra fallera major de comissió (en el suposat que ens convidaren a fer homenatge) o altra fallera major d’un poble o ciutat, que acudir a l’ofrena de qualsevol lloc o a participar en una dansà. Però passa el mateix amb la vestimenta “de particular”, cadascú amb el seu estil ha de saber on acudeix i quin tipus d’acte.

En els últims anys, estem veient com la indumentària fallera està canviant; primer ho va fer amb els homes, i ara ho estem veient amb les dones. Es pot dir que, com en la moda en general, s’està tornant als trages tradicionals de fa més d’una dècada? No em considere una persona especialitzada amb la indumentària, però tal com comentes, és cert que la indumentària  dels homes s’ha vist enriquida al màxim en els últims 15 anys, on recorde molt bé com el vestit per excel·lència era el negre de faller i a poc a poc s’ha anat substituint pels colorits vestits de saragüells o torrentí, al meu  parèixer  molt més bonics. Respecte als vestits de les dones, d’uns quants anys cap ací, es poden veure altres tipus de vestits als quals estàvem més acostumats; on estudiosos de la història i les tradicions han anat recuperant models de diferents èpoques. Òbviament, com també  avui en dia cadascú vist al seu estil, als segles passats al voltant de les peces de roba també hi haguera diferencies entre poblacions o modistes.

I el d’un president? Un president exactament igual. Ja fa anys que els homes podem tindre varietat de vestits i teles, inclús econòmicament parlant tenim algun avantatge, mentre una dona necessita 5 o 6m de tela per a un vestit complet, per a un home amb el jupetí amb 1m és suficient. No hi ha excuses.

Amb el teu càrrec, ara com a president de la teua comissió, i abans en la Junta Local Fallera de Xàtiva, hauràs vist molts tipus de vestits amb diferents formes de fer i confeccionar. Quin vestit és el que una

18


El monument faller és el protagonista de les Falles. La ciutat de Xàtiva conta cada any amb grans artistes, inclús alguns arribats de la capital. Quina importància té comptar amb ells?

Penses que a la ciutat de Xàtiva, ciutat centenària fallera, està poc arrelat este món pirotècnic? No crec que estiga poc arrelat, però sí que necessita un  suport perquè no desaparega. Com qualsevol altra activitat, la pirotècnia està lligada a l’economia, i sens dubte és una de les més perjudicades a l’hora de fer retalls. Tan sols cal preguntar quantes comissions fan despertades o algun altre acte pirotècnic, des de fa uns anys cap ací, aquests actes s’han reduït al dia 19.

Qualsevol empresa, ha de conèixer els seus competidors i és molt important tindre’ls per millorar. Doncs jo crec que amb les falles passa el mateix. En Xàtiva tenim grans artistes, però sempre és bo que d’altres participen també, ja que aporten altres tipus de treballs o idees. Amb la globalització, i necessitat de buscar feina, qualsevol persona de Xàtiva perfectament pot treballar  diàriament  a Gandia o  València  (per exemple), però per açò no pot treballar per a Xàtiva? Espere que ningú em malinterprete, entenc que  cal  apostar  pels  artistes locals i que en aquests tens avantatges com el transport o muntatge, que mai  cal  obviar-lo (pot suposar un gran cost), però pense que per a tots  és  important que  tinga’m  artistes de varis llocs.

A la Fira de Xàtiva el ventall és un complement indispensable. També ho és per a una fallera? Per suposat! I més amb les temperatures que tenim a falles. El ventall és un complement més del vestit valencià. Sabent tot el que saps sobre protocol faller, què importància té en este món?

La decoració és igual d’important en un monument que el propi ninot?

Si alguna cosa he aprés amb el protocol, és que cada falla o cada junta local te’l seu propi, i cap està mal. De vegades es pensa que el protocol és fer totes les comissions o juntes les coses iguals, però no és així sempre, està clar que hi ha normes de protocols a actes que deuen complir-se per tradició i respecte, com anar amb el colze tapat i mantellina a les processons o  en entrar  a l’església.

Personalment, el més important és la falla o monument, amb la seua crítica, les seues escenes i els seus ninots, la resta ajuda a “vestir” el monument, però des del meu punt de vista no és important, o almenys no és igual d’important, i prova d’açò és que no està inclòs en l’expedient de la UNESCO per a protegir-ho.

Però perquè ha d’estar mal si una comissió fica a la dreta a la fallera major i d’altres a l’esquerra? Després de fer-ho així des dels inicis, qui ha decidit que està mal? I que em digueu de la forma de baixar o saludar una fallera major?

Quan pensem en falles, ens ve a la ment molts sentiments, però hi ha un que ressona molt fort. L’olor de pólvora, el so d’un petard pels carrers de Xàtiva, ens indica que ja estem en Falles. Què importància té la pirotècnia en el món faller?

Per a mi, el més important és ser respectuós amb les tradicions, i que cada comissió o junta local tinga la seua identitat. I com també la festa, ha d’evolucionar i adaptar-se

La pirotècnia és una part fonamental de la festa, tan sols nosaltres tenim les mascletades com un acte especial en el qual tots aquells que hi participen, estaran d’acord en el fet que no es pot descriure amb paraules, cal viure-ho.

Entrevista realitzada per: María Beltràn

19


ACTES I FALLES

ACTES FALLERS

I per fi, després de dotze anys sense poder gaudir de les falles torne a casa per a gaudir de tots i de cadascun dels actes que em siguen possible a la meua benvolguda falla. Recorde a males penes com els vaig viure de menut, i em pregunte si ara seré jo un deixos homes majors que ens renegava de tot..... Pujava carrer amunt, nerviós per retrobar-me amb vells amics, dels quals amb alguns d’ells encara mantinc una gran amistat, a pesar de la distancia i dels anys... quina desil·lusió... no hi ha cap bandereta penjada dels balcons... abans t’adonaves que canviaves d’una falla a una altra, pel tipus de banderes que penjaven... Sopar baix braç, òbric la porta del casal... i allí estaven els de sempre, com si el temps no hagués passat, el “tío Enrique” controlant que a la barra no faltara de res, els plats de cacaus i tramussos havien d’estar sempre plens i la cervesa, que no li faltara a ningú.... mentrestant, se sentia renegar al quartet de la ferramenta a Juanito, perquè de segur que res estava al lloc, com quan jo era menut... Res ha canviat....... jajajaja Sopava sorprès mentre veia una xicoteta desfilada de “tipets” amb el seu polo novet, amb l’escut de la comissió i el nom brodat, tots amb cara de fer poca faena en una nit de planta..... i molestos perquè Marta no havia dut

el llapis per a la música... Quan jo era menut ens barallàvem per fer la feina, per escampar l’arena, per tirar de pala, i les mares barallant perquè ens anàrem a dormir, perquè es feia tard. Juanito, ens donava presa, calia baixar a escampar l’arena i ficar el cadafal per tal de poder anar avançant, del muntó d’arena que havia deixat el camió, crec que ja sols quedava la meitat.... si... I em va eixir eixa vena d’home major i no vaig poder evitar renegar els menuts, dient exactament les mateixes paraules que em deien a mi... però aquests xiquets no tenen pares? I ara resulta que el xiquet ja es pare i el pare té xiquets que segur que més tard o més prompte faran el mateix i ací estarà un home major per renyir-los... Cadafal i ninots al lloc, ara ja sols quedava la famosa decoració... a poc a poc anava cobrint-se tot de gespa, encara anava en rolls... i tallant-se amb un ganivet, i col·locant-se pedres i pedretes, anava agranant-se i netejant-set al mateix temps, perquè a les vuit del matí, tot estiguera ben net i endreçat perquè quan passara el jurat, donarem bona imatge. Anàvem quedant cada vegada menys gent, uns a casa, altres al casal, jo cansat del viatge vaig acatxar el cap i cap a casa, a les 8 del matí esperava ansiós poder estar despert per a la desperta....

va obert, ja que encara estaven netejant-lo, em vaig asseure per fer-me el café tocadet, a poc a poc anaven apareixent, els músics, els 4 que encara no s’havien gitat, 4 “xiquillets”, amb ganes de tirar coets i els homes majors que, ara eren més majors per a tirar la desperta, ens repartirem els coets, pocs, el pressupost cada vegada, com en tot, és més reduït... (encara que no per a tot) férem la volta al barri, i tot continuava igual, les donetes agranant el carrer just quan és hora de passar nosaltres, l’altre cridant-nos per la finestra, que no eren hores de molestar.... una vegada feta la volta, l’anhelat esmorzar, que bo!! La coca en cansalada en llonganissa, calenteta, acabadeta de fer, i el millor de tot, en acabar, la partideta de truc...

Ja de vesprada, era l’hora d’anar cap a l’ajuntament a veure si ens endúiem algun banderí, tots nerviosos, jo no vaig poder estar, però havien treballat de calent la segona part de presentació, el com quedar amb el monument, pareix que els tenia igual, la cosa important era eixe palet, l’alcalde comença a llegir els actes… Se sentia igual de mal que recordava de menut, és a dir, res. Tots ballàvem, cantaven, començaren a vores plors… uns d’alegria altres de tristor per no aconseguir allò que esperaven, de sobre la xaranga para de tocar, com si anàrem a senEren les 7.30 del matí, el casal esta- tir alguna cosa, si parava… anaven a

20


SEMPRE AL COR dir el premi de presentacions, i de colp tots ploraren, no havíem tingut sort, no ens donaren el premi desitjat, pareix que ja eren uns quants anys que no s’aconseguia. La nit fou prou trista, estàvem desanimats, sols calia anar a dormir i esperar que eixira el sol de nou. Ja estàvem a 17, l’equador de les falles, dia de la visita oficial a les distintes comissions del poble… De menut no eixia a aquest acte, era sols per a majors, i preguntant com es feia ara aquest acte, depén a qui li preguntava, em donava una opinió, totalment diferent de com jo ho recordava, jo veia fallers acompanyats per la seua xaranga veient i comentant els monuments visitats, al final vaig decidir no eixir a l’acte, veure’l des de fora, i visitar-los pel meu conter, eren prop de les set de la vesprada, vaig seure a un bar de l’albereda i van començar a passar fallers, es podia veure passar de tot, uns nens ben vestits, altres disfressaets, la faixa al cap i el mocador ja no sabien on el duien… En raó no em deixaven eixir de nano. Qui de tots recordarà algun dels monuments visitats? Tal volta algú, ni el de la seua pròpia comissió… Ja ningú recordava el passat ahir, era un dia nou, el dia de l’ofrena a la Mare de Déu de la Seu, dia per a mi ple d’emocions, des de ben menut li he tin-

gut gran devoció, havíem quedat prou prompte al casal, ja que el premi obtingut al monument tampoc havia sigut massa bo, anàvem tots amb els millors vestits, les dones amb el seu ram, per oferir-li’l a la verge, entrant ja pel carrer botigues anava ficant-me nervioset, per fi, després de molts anys, tornava a l’ofrena, i amb ulls plorosos entrava a la Seu, desconeixia que ara es pot entrar, la qual cosa em va emocionar més encara…

anaven llevant llums i preparant els monuments per a la crema, de sobte, em cridaren, ara aquell xiquet disfressat, ja no era xiquet sinó l’home major que havia de fer feina… així doncs, que sense xocolate em vaig quedar…

Era l’hora de la cremà, tot anava acabant, els entesos, que sempre són tots els que saben més que ningú, col·loquen la traca, la “gasolina apunt”, i tot bota foc, tot s’acaba… Pel cap sols em passen bons records, bons moments, Dia de Sant Josep!! L’últim de les fa- el mateix record, el mateix sentiment lles, dia també emocionant, i llarg, per que quan era menut… Aquesta és la la quantitat d’actes i feina per fer, a les meua falla i aquesta la meua gent. 12.00 és la missa, em feia goig pujar, una per veure l’ermita, no l’havia vist encara després de restaurar-la, i també Vicent Gil perquè volia anar a missa, mentre era dins se sentia a les comissions pujar, per tal d’estar tots a temps per baixar en romeria, fins a l’ajuntament, quin dia més bo de sol ha eixit, així es llueix molt més els vestits. Era curiós veure com acomiada l’acte cada comissió, hi ha qui li fa passadís a la Fallera Major i al president, altres que acomiaden a la banda que els ha acompanyat durant els dies de falles, altres al seu president… Tots igual d’emocionants pel significat que comporta… Dispararen l’última mascletà, i tots cap al casal a dinar de pressa, ja que cal muntar el berenaret dels xiquets, quan jo era menut, fins i tot ens disfressàvem, i mentrestant els homes majors,

21


artista faller convidat XAVI HERRERO

22


Crítica

CRÍTICA

Remat

El treballador municipal

Un àngel ben bonic i preciós Remata la nostra gran falla Ell és l’àngel del Betlem més famós.

Açí el verdader heroi del Betlem Son els treballadors municipals Que només en un mes el munten.

A tots els mitjans de comunicació Va eixir la gran notícia Es denuncià de l’àngel la desaparició.

Sembla molt de temps i ho és Però si penses en els que li’ls manen Ja penses que mereixen una abraçada i un bes.

Excuses extranyes i contradictòries Argumenta la regidora i l’alcalde Creant confusió per les distintes històries.

Que si no posen l’àngel anunciador Que ara a corre-cuita posa’l Del cel el treballador es mereixedor.

Ací posem l’àngel fent-li l’homenatge Ell no te cap culpa d’aquest disbarat Que els ha deixat molt mala imatge. Els polítics no són de fiar Hui mereixen anar al cel I demà a l’infern els hem d’enviar.

Rei Melcior

Jutge

Pilar Calabuig

La campanada va ser la Cavalcada Reial I es que cal tindre poca sensibilitat Triar de rei Melcior a un artista informal.

A les properes eleccions Tot conta per a votar Les bones i les males accions.

Pilar Calabuig la regidora jardinera Va d’incògnit pels carrers de Xàtiva Ella va tindre una idea de primera!!!

A nostra comissió be ho sabem La il·lusió ens va furtar fa anys Ja que quasi falla no plantem.

Per una tonteria angelical Tot lo ben fet en quatre anys Se’n va en una decisió fatal.

Si no posa l’àngel açò és menys cristià Ella va pensar molt intel·ligentment I així la pota bé que la clavà.

El rei representa la il·lusió d’infants I açí a nostra falla ell no va complir I ens deixà molt fotuts fa uns anys.

El poble és el jutge final I si no afines en tot A la fi guanya qui ho fa menys mal.

23


Plat Principal BENVINGUTS AL CEL

24


POSTRE - ELS PREMIS Per gaudir del menú faller cal entendre que, en veritat, el real i autèntic plaer es troba en la diversitat. Nosaltres volem ficar el nostre granet d’arena i pluralitzar el menjar cuinant plats de tota mena; Genuina cuina-fusió n’oferim als comensals, remenant la innovació amb els sabors tradicionals.

No donem treva a la panxa, feu lloc als estómacs vostres, puix l’últim plat està en marxa: A la fi arriben les postres! El dolç final del viatge són els premis otorgats: un merescut homenatge amb el qual són guardonats els fallers i les falleres, artistes i comissions per l’esforç, les ploreres, el sacrifici i la suor.

La ruta arriba al seu final i ja hem d’acomiadar-nos; heu sigut un públic genial, gràcies per acompanyar-nos. Potser us semble insòlit, original i canalla el viatge gastronòmic que planteja aquesta falla, però des de la humilitat, el treball i la il·lusió esperem que us haja agradat el menú de la comissió. Josué Álvarez

PREMIS 2017

4t classificat momument gran - secció tercera 6é classificat monument infantil - secció tercera 3er classificat ninot faller - secció tercera 2n classificat ninot faller infantil - secció tercera 1er classificat campionat Pàdel masculí 3er classificat campionat Pàdel mixte

25


Sabors Agredolรงos

26


RECORDS I VIVÈNCIES Amparo Barberà

No fa tants anys i ho recorde com si fóra ahir, em vénen a la ment els moments que hem disfrutat pertanyent a la gran família que érem tots els fallers de Sant Jaume. I dic tots perquè tant grans, jóvens i menuts participàvem de tot allò que s’organitzava. La qüestió era fomentar principalment la unió entre tots, ajuntar-nos durant tot l’any, tant per a treballar, com per a disfrutar de la festa.

TINA GOZALBO, un altre pilar important, pel seu treball, a vegades silenciós, però no per aixó no reconegut.

Em dóna pesar quan pense que Enrique i Cristina ja no estan entre nosaltres, com altres fallers d´aquesta comissió. Però quan repase les fotografies i recorde els moments meravellosos que junts hem viscut, pense que les persones mai desapareixen mentres són recordades, i ells han I en eixos menesters sempre deixat en la nostra memòria estava disposat el nostre amic una història que mai s´obliENRIQUE ROSELLO, que darà. junt amb Mª Luisa eren uns pilars fonamentals en totes Coneixent-los estic segura de les activitats que es progra- què en el cel ja hauran munmaven. Amb ells dos sempre tat una comissió fallera per a comptàvem i mai fallaven. celebrar les festes de Sant JoCom tampoc fallava CRIS- sep!!! Menuda armaran!!! 27


UN DIA PER VIURE J. Rubén Gozalbo Hui és el dia de la meua presentació. Estic nerviosa. Tots estan nerviosos però amb un somriure tant gran que envolta una capa daurada en tots els actes que em preparen. Mon pare el president, qui millor per portar-me a la meua proclamació que ell. Com sempre discurs en ma, fet amb fulles de llibreta groga quadriculada, amb majúscules per vorer més clar i amb més faltes d’ortografia que un estranger d’ultramar, però amb la seua veu potent i profunda i la embruixadora expressivitat dels seus ulls blaus, segur que és el discurs que brinda una exaltació digna de la reina mes volguda que soc per a ell. Estic segura que no em faltaràn albaes ni poesies per a mí.

Que guapa estic de fallera, i ma mare com sempre al meu voltant. Cuidant que la seva princesa tinga el millor de la vida perquè gaudisca al màxim d’ella. Deuria de fer-te mes cas, però és que soc assaonà com mon pare i em costa tot un poc. Ajuda’m mama en la meua trajectòria que no sé anar a soles. Ara em pregunte que serà de mi en aquesta comissió… trobaré novio?... serà guapo?... el voldré molt?… i si el trobe... quants fills tindré?... a mi m’agradaria la parelleta… i els meus fills, també els faré fallers?… clar que sí, com no els tinc que fer fallers i que s’impregnen de la màgia de les falles?... clar, i tindran la sang en flames com ho porte jo... Si ja quan era xicoteta em va-

28

ren proclamar “reina del xupete”, fins i tot em varen ficar una perruca al cap amb el monyo de fallera. Quins temps eixos que el més important era eixir i divertir-se sense tant de mirament. I el meu germà on estarà?. Es guapo i quant siga major i tinga moto em diu que no em donarà ninguna volteta perquè li faig prou la punyeta. Però és únic i el vull molt a pesar que el faig enrabiar de volta en volta. Sé que sempre el tinc al meu costat. Aquesta comissió es xicoteta però molt acollidora. Amb qualsevol cosa fan festa i tenen ànima d’artistes. La tinc al cor i mai la deixaré de costat, passe el que passe. Sempre la portaré amb mi a tots els llocs que vaja, honrant ei-


xos detalls que la fan tant gran. Ja és hora d’alçar el teló… que meravella! Tinc tanta il·lusió de ser fallera major que em quede sense paraules per agrair a tanta gent l’esforç que fan. Seguiu amb aquest esperit sempre per favor, ja que és una de les coses més boniques que pots ser a la vida. Segur que tot anirà be... Jo des de’l meu tron vos voré a tots com lluiteu perquè vaja tot bé i feu de les falles la cosa mes bonica que hi ha per viure. “Cris-teta, disculpa que t’haja ficat jo les paraules que vares pensar el dia de ser fallera major, el recorde com un dia emocionant i ple d’alegria. Te n’has anat com una falla i a soles ens has deixat les grises cendres del color de la teua vida. Tinc ràbia del buit que ens has fet…, et trobe a faltar massa”

29


30


31


32


33


34


35


36


37


38


39


40


41


42


43


DIJOUS 15 DE MARÇ 14:00h. Gaspatxo per a dinar amb la presència dels nostres artistes. 17:00h. Visita de la Junta Local Fallera a la plantà dels monuments de la ciutat. 22:00h. Sopar de baix braç al cassal. 24:00h. NIT DE LA PLANTÀ OFICIAL de les falles de Xàtiva. DIVENDRES 16 DE MARÇ 08:00h. Despertà amb música i cohets. En acabar esmorçar al cassal. 12:00h. Passacarrer per tot el barri. 14:00h. I MASCLETÀ al Jardí de la Pau. 14:30h. Tindrem paella per dinar. 19:00h. LLIURAMENT DE PREMIS al saló de Plens de l’Ajuntament. 21:30h. Tradicional sopar d’entrepans de vegetal i catalana. DISSABTE 17 DE MARÇ 08:00h. Despertà pel barri amb cohets. En acabar esmorzar al cassal. 14:00h. II MASCLETÀ al Jardí de la Pau. 14:30h. Dinar al cassal. Hui ens toca fideuà! 17:30h. VISITA OFICIAL A LES FALLES. Eixida des de l’Ajuntament.

22:00h. Sopar de pisto i llonganises.

Programa d’actes 44


DIUMENGE 18 DE MARÇ 08:00h. Despertà pel barri amb cohets. En acabar esmorzar al cassal. 14:00h. III MASCLETÀ al Jardí de la Pau. 14:30h. A dinar tots macarrons al cassal. 18:00h. OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU. 22:00h. SOPAR DE GALA al cassal. DILLUNS 19 DE MARÇ 08:00h. Despertà pel barri amb música i cohets. En acabar esmorzar al cassal. 12:00h. MISSA EN HONOR A SANT JOSEP. Una vegada finalitzada començarà la romeria. 14:00h. IV MASCLETÀ al Jardí de la Pau. 14:30h. Últim dinar de les falles. Arròs al forn per a tots! 18:00h. Berenaret Infantil, amb mols jocs i música. 21:00h. CREMÀ FALLETA INFANTIL FALLA SANT JAUME. 22:00h. Sopar al cassal i CREMÀ FALLA SANT JAUME. 01:30h. CREMÀ MILLOR FALLA DE XÀTIVA.

Setmana fallera 45


46


Menú Infantil Comensals

VOCALS PABLO Gallego Martí LAURA Palet Gimeno NOA Esplugues Sousa MARIO Gallego Martí MATEO López Juan MARTINA Alcover Gil EMMA Monparler Gimeno LARA Poveda Pardo BORJA Gil Pérez NOA Feo Girones SOFIA Murujosa Moreno URIEL Esplugues Sousa URIEL Rodríguez Cabezas EMMA Jorge Tudela MARC Barahona Beltrán RAFAEL Perales De Luna DANIELA Carrión Gil GOYA Feo Girones AARON Fasanar Cerdà LUCIA Girones Mompó NADIN Ferrando López CLAUDIA Miralles López ANA Castelló Fuentes IRENE Sarrión Terol MARTIN López Juan ALEJANDRO Cucarella Martínez MIRANDA Prats Cañadas ANGELA Tejero Ortega CARLA Sánchez Osma CLAUDIA Pelegero Adalle SARA Gil Pérez JULIO Sánchez Cerdà

RECOMPENSES BUNYOLEST D’OR

PABLO Gallego Martí NOA Esplugues Sousa LAURA Palet Gimeno MATEO López Juan SOCARRATS ARGENT

MARIO Gallego Martí NOA Esplugues Sousa URIEL Rodríguez Cabezas SOCARRATS COURE

IRENE Sarrión Terol ANA Castelló Fuentes MARTIN López Juan

47


Ingredients Estrela

Hola! Em diuen Julio, sóc falleret d’aquesta falla des de l´any passat, quan encara estava a la pantxe’ ta de la meua mare. Enguany podré sentir   l´olor de pólvora, es’ coltar les xarangues ja que m’agrada molt la música, eixir vestit de faller amb els meus co’ sinets Aarón i Lucía, amb els meus tios i ma mare, que són d´aquesta comissi​ó.

Hola! Esta és la meua germaneta Sara. Una santjau’ mereta molt guapa, a què sí? El primer acte en que va eixir en la falla va ser la cavalcada del ninot i es va portar molt bé! Enguany seràn les seues primeres falles i es’ pere que ho passe genial amb els satnjaume’ rets, amb els seus papis, amb tots el fallers i amb mí! De segur que ho disfrutem molt tots junts! Besets a tots. Borja 48


Les seues obres

49


Hi havia una fallereta que li deien Martina. Un dia, anant al parc es va trobar amb Izan, n amic de l'escola. Li va explicar que prompte arribarien les falles, ell no sabia que era això de les falles, i Martina li va explicar que era una festa valenciana i que durant aquests dies els fallers es posen els vestits de valencians per eixir desfilant per l'Albereda i desprÊs se’n van als casals a menjar, jugar i gaudir de la festa. Martina li va dir que si volia ser faller, Izan li va dir que si, i des d'aquell moment no s'han perdut aquesta festa. Martina 5 anys

i r e Ap 50

! s t iu


51


Com fer un ninot de falla per Pablo i Mario Gallego Martí

Hola!!! Som Pablo i Mario Gallego de 9 i 6 anys i anem a ensenyar-vos com fer un ninot de falla en casa, és molt sencill i podeu decorar la vostra casa en estos dies de falles. Hem de pensar quin ninot volem fer, nosaltres hem elegit a Nemo, el peix de la peli “Buscant a Nemo”

Materials per fer un ninot de falla en casa: Globus Paper de ciuna Cola blanca per manualitats Paper de periòdic Cinta blanca de carrosser Paper higiènic Pintura per manualitats Pinzells

Com fer-ho Unflem els globus i els peguem a una base de cartó per poder treballar millor sense que es menegen. Esta serà l’estructura del nostre ninot de falla. Amb la cinta blanca adhesiva unim les parts del ninot, com per exemple, la cua, les aletes, la boca i els ulls. Es tracta de donar-li volum. Podem utilitzar boles de paper o globús més xicotets per tal d’aconseguir la forma desitjada. Després comencem a forrar-los amb paper de cuina humit. Agafem un pot i fiquem dos dits d’aigua i una bona xorraeta de cola blanca per fer manualitats. La idea es fer tires de paper allargades que anirem banyant amb la mescla i a continuació pegant-les al llarg de tot el contorn del ninot fent forma. Esta operació es pot fer tantes vegades com vuigam deixant que s’asseque bé abans de continuar. Així es com ha quedat el nostre ninot Nemo, preparat per colocar-lo en qualsevol lloc de la casa o inclús seguir fent més ninots per fer la nostra propia falla.

Ara ja tenim preparat el nostre ninot per poder pintar-lo.

52


Article d’opinió Laura Carrillo

Fallers, falleres, veïns d’altres localitats, xiquets i adults no fallers; vos convide a sentir el que és el sentiment de les falles per a mi. Alguna vegada heu caminat pels carrers de Xàtiva a tan sols una setmana de començar falles? Comences caminant per un carrer ple de coets explotant i deixant olor de pólvora a la teua roba... És una olor increïble i fins i tot sentimental. Una setmana abans, ja comences a tenir ganes de música, de pólvora a les mascletades, de trobar-te al casal amb gent que estimes i amb la qual passes diàriament una setmana sencera. I per fi arriba aquesta setmana, després de tanta espera per acudir els diferents actes: la plantà del monument el dia 15, el lliurament dels premis el dia 16, la visita a totes les falles el dia 17, l’ofrena a la verge el dia 18, i finalment el dia de Sant Josep el dia 19, acompanyat pel final de les falles amb la cremada dels monuments.

L’ofrena per a mi és el millor acte per assistir. Tracta de l’entrega d’un ramell de flors molt bonic a la Mare de Déu dels Desemparats, que aquell dia és la protagonista d’aquella preciosa escena. Ploraràs al entregar-li el ramell de flors, i en aquest precís instant penses que és el millor que t’està passant. Respecte als altres actes, són actes de diversió, de gaudir de cada instant de la música de la xaranga, de dinars i sopars al casal cada dia i com a norma tens prohibit cansar-te. La baixada de Sant Josep és un acte propi de Xàtiva i també és preciós i sentimental, però almenys al meu cas, no la disfrutes igual que els altres actes, ja que se sap que eixa mateixa nit en cremar el monument s’acaben les falles, i penses que no vols que aplegue mai aquell moment. I per últim la cremada del monument és brutal, però a la volta és molt dolorosa, perquè penses que la millor festa del món s’acaba, i que fins a l’any següent no tornaràs a

53

viure-la, però durant tot l’any puguem gaudir per igual de les falles, ja que està ple d’actes per a gaudir al màxim d’elles i no trobar-les a faltar. Actes com la cavalcada del ninot, el ral·li, el mig any faller junt amb totes les comissions de Xàtiva, el sopar de germanor, i a més a més tots els divendres de la setmana pots sopar al casal i gaudir amb els teus. I per finalitzar, dir-vos que: nosaltres som el futur de la festa, l’alegria dels casals, i per això m’agradaria convidar a tots els fallers, siguen fallers o no, siguen de Xàtiva o d’altres localitats, a viure amb nosaltres la millor festa del món. Hem de contagiar a tots l’alegria que ens envolta la nostra festa i tots els seus actes. Deixem que les persones d’altres continents puguen conéixer i enamorar-se de les falles.


UNA FALLA QUE NO TENIA TEMPS PER A SER PINTADA Una falla de València anomenada la falla de les floretes aconsegueix el primer premi de la falla infantil, pintant la falla amb l’ajuda dels fallers i falleres d’aquesta comissió. Ells mateixos han declarat que no tenien artista faller per a pintar-la, i segons ells ho farien més de pressa si ho feien ells mateixos. Un dia abans de la plantada de les falles, la falla de les floretes de València acabava de pintar la falla infantil! L’artista faller Joan Peris era l’encarregat de fer les dues falles de la comissió de les floretes. Primerament va acabar la falla major, però a causa de un constipat molt fort que va fer que haguera de quedar-se al llit, no va poder acabar la falla infantil.

Els fallers i falleres van veure que una setmana abans de les falles, la falla infantil encara no estava acabada. Faltava pintar-la, aleshores, van tindre la magnífica idea de pintar-la ells mateixos, ja que si havien de buscar un altre artista faller no l’acabarien. Van reunir tots els materials necessaris que entre tots els fallers van dur de les seues cases, a més a més, van utilitzar materials reciclats per a adornar-la.Van aprofitar molt bé l’única setmana que tenien per a acabar la falla.

Tot l’esforç i dedicació de tots els fallers, van ser recompensats, ja que van guanyar el primer premi a la falla infantil. Era la més bonica, la més original i la que més bé mostrava l’estima que tenim els valencians a la nostra festa, les falles.

Quant els fallerets tenien escola, eren els majors els que s’encarregaven de pintar-la i treballar-la, i quant els nens tornaven, ajudaven en tot el que podien.

“Notícia de Carla Sánchez, 14 anys”

54


“Comic de Miranda Prats i Àngela Tejero, 14 anys”

55


UN TRESSOR A XÀTIVA

Totes les comissions de la ciutat de Xàtiva es troben en cerca del Gran Tressor 12/02/2018

15/03/2018

Hola a tots! Avui ens traslla- més els agrada són les falles, Avui és el primer dia de fadem a una ciutat de Valèn- on tothom s’ho passa bé i on lles i per fi anem a saber quicia, a Xàtiva. na falla ha sigut guanyadora. es gaudeix moltíssim. Ens comuniquen que ha esTotes les falles d’aquesta ciu- Aquesta aventura es tracta tat molt difícil, ja que tots tat es troben a la recerca d’un de treball en equip: els xi- estaven quasi a punt de trotresor, que conté unes pintes quets i les xiquetes més ex- bar-lo, però tan sols una code fallera. El més important ploradors i exploradores de missió ho ha fet tan bé com és que: qui trobe aquest tre- la falla, hauran de buscar per la de Sant Jaume. sor junt amb aquestes pintes tot arreu el mapa que ens tindrà el poder faller per a porta al lloc on s’amaga. Els La “Sanja Team” és oficialtota la vida. més intel·ligents, hauran de ment la comissió que ha trobar la clau d’aquesta por- aconseguit el poder faller i Després d’haver parlat amb ta. I per últim, els més forts, que va a gaudir d’unes molt els fallers i les falleres de to- hauran de moure una pedra bones falles, perquè amb estes i cada una de les comis- gegant per a poder entrar-hi. forç, dedicació i “companyesions, entenguem que estan risme” tot es pot aconseguir, treballant molt intensament Dins d’uns dies tornarem com ho han fet ells. Així i amb totes les seues forces amb ells i descobrirem qui- que... tots els fallers i falleres per a tindre aquell poder del na comissió ha aconseguit d’aquesta falla són els guanqual tots parlen: ‘EL PO- tindre el poder faller per a la yadors d’aquesta gran avenDER FALLER.’ tura. Pel que ens han contat, resta de la seua vida. ha sigut una experiència inoA tots els fa molta il·lusió, blidable, fins i tot tornarien ja que, una de les coses que a repetir-la!!!! 56

“Projecte d’investigació de Claudia Miralles, 14 anys”


SENTIR LES FALLES Hola, sóc Claudia i m’encanten les falles i vosaltres direu per què? Si aquest és el teu primer any en aquesta falla, molt fàcil, jo des de que vaig nàixer he sigut fallera, he viscut les falles tota la meua vida, però per diferents motius fa un parell d’anys hem vaig “esborrar”. Tenia un sentiment de tristor, hi havia com un buit dins de mi fins que aquest any he decidit apuntar-me a aquesta falla, en la que m’han rebut amb els braços oberts, i em sent molt còmoda. Tinc moltíssimes ganes d’aquestes falles 2018 i de passar-les amb aquesta comissió, la falla Sant Jaume. Espere quedar-me molt de temps amb aquesta falla tan unida. Visca la falla Sant Jaume!! “Crónica de Claudia Pelegero, 14 anys”

Hi havia una vegada...

PEP

Així comencen tots els contes i històries fantàstiques, però este escrit no es tracta de res irreal, fantàstic, però sí meravellós. Totes les llegendes tenen el seu principi i el seu final. Este no, este continua alimentant il·lusions i somnis valencians. Perquè sí, ens hem de traslladar a la ciutat de València per conèixer el nostre protagonista. No té nom, o almenys a mi no m’ho va dir; i és que fa ja més de 10 anys que hi vaig conèixer, però no he tornat a veure’l. Espere algun dia tornar-m’ho a trobar, perquè significaria que torna la il·lusió per un monument; sí un monument faller... Però, comencem pel principi. Pep (l’anomenarem així) és un ratolí, molt xicotet, discret, amb colors apagats, marrons i negres, i que només uns pocs hem arribat a conèixer. Per descomptat, és de cartó i suro, i viu la major part de l’any en un taller fred, però al mateix temps molt viu. Viu pels colors que allí es pinten, i per la il·lusió que el seu amo deposita cada any en totes les obres. A Pep mai li retoquen, mai li donen color; però és el tresor del seu amo, en ell, deposita molta il·lusió, creu, i té esperança per arribar al nivell més alt. Pep ho sap, i per això no diu res, sap que tot l’esforç i treball realitzat cada any pel seu amo se li veurà recompensat més tard amb la seua cara de felicitat quan el dia 19 de març siga l’únic que no es convertisca en cendra. Pep té una funció especial, màgica i que només coneixen ell i el seu amo. Cada 15 de març després d’haver estat durant moltes hores treballant junts se’l porta a la plantà. És el dia més important per al seu artista, i este deposita tota la seua esperança en ell. Pep es queda darrere d’un dels ninots esperant el veredicte, i que més tard arribe el seu amo amb llàgrimes en els ulls. Ell sap que eixes llàgrimes són d’emoció, d’alegria... I és feliç. Coneixes Pep? Espere que algun dia ho faces, és el regal més bonic que et puguen fer, encara que mai el vas a poder tocar i el veuràs a la llunyania, darrere, discret davant de la meravella que seran els ninots que tinga al seu voltant.

María Beltrán

57


PLAT COMBINAT

1. PABLO GALLEGO MARTÍ Pablo Gallego té 9 anys i practica una modalitat de la gimnàstica anomenada “gimnàsia aeròbica”, tal volta una de les disciplines menys coneguda però no per això menys important. Des de fa un any entrena dur al Club Taekwondo Xàtiva “secció Gimnasia”. Ell ens ho conta. Pablo, conta’ns què és la gimnasia aeròbica? És una disciplina de la gimnasia, on s’executa una coreografia en la qual es mesclen moviments d’acrobàcia, dificultat, flexibilitat, coordinació, artístic, tot açò en un exercici d’una duració d’un minut i mig. És un esport molt complet. Perquè vas començar a practicar-la? Des de sempre m’agradat fer volantins, al cole em passava el rato fent volantins. Una companya meua de classe, Martina, ja practicava aquest esport i vaig pensar que tal volta a mi també m’agradaria, i vaig provar. Van ser uns mesos durs, pero em va agradar molt i ací estic. Què és el que més t’agrada d’aquest esport? El que més m’agrada són les dificultats i acrobàcies, m’agrada probar coses noves i intentar-les fins aconseguir-les. Quan el practiques? Ufff, entrenem molt, dilluns, dimecres, divendres, dissabte i, ara que estan prop les competicions, també els diumenges. Quant més festes, més entrenem. Aprofitem les vacances per preparar-nos més. No et dóna por realitzar acrobàcies? Quan no l’he fet mai si me dóna un poc de por, però sempre les practique amb “colxonetes” i amb l’ajuda de les meues entrenadores Loles Ballester i Vanessa Fuster fins que ho aconseguisc. Després m’encanta fer-les i les repetisc i repetisc per tots els llocs, pel carrer, al cole, a casa, m’encanta. Recomanes aquest esport a altres xiquets? No és molt difícil? Si, com ja he dit abans, és un esport molt complet i entrenant tan dur després estàs preparat per a practicar qualsevol altre esport. Requereix molta preparació física i si estàs preparat no és difícil. A més, no sols

58


practiques esport, també fas amics al treballar en equip. M’encantaria que altres xiquets el practicaren, hui en dia jo sóc l’únic xiquet al club i a Xàtiva que el practica encara que en l’àmbit nacional i internacional hi ha molts homes. Pense que és perquè ací no és un esport massa conegut i hem d’intentar donar-ho a conéixer perquè ho practiquen més. Sabem que has realitzat unes quantes competicions, pots dir-nos un poquet d’elles? Aquest any passat, que era el meu primer any, vaig participar en dues competicions en l’àmbit autonòmic i la més important, al Campionat d’Espanya que es va realitzar en Guadalajara, i que vaig obtenir dues medalles de bronze; una en parella amb la meua companya Irene i l’altra en grup amb Martina, Paula, Irene i Nerea. Esta pròxima temporada és important per a mi, participaré en les mateixes competicions però aquesta vegada tinc un exercici individual i un altre en parella. Espere que m’isca tot molt bé. Conta’ns sobre alguna acrobàcia que t’agrade molt. Una de les que més m’agraden és la “Il·lusió”. Es difícil de descriure, es tracta de fer un gir sobre el mateix cos, alçant una de les cames. És molt difícil, has de tindre molt d’equilibri. T’agradaria dedicar-te de major a aquest esport? Sí que m’agradaria i arribar a ser tan bo com Vicente Lli, gran gimnasta en esta modalitat, valencià i que ha aconseguit arribar al més alt i arreplegar els triomfs més importants, com ser campió del món.

59


2. NOA ESPLUGUES SOUSA Noa, conta’ns què és la “gimnàstica rítmica”? La gimnàstica rítmica és flexibilitat i es treballa amb música, fem acrobàcies, gastem cordes, pilotes, aros, cinta i mazes. Perquè vas començar a practicar-la? Vaig començar perquè, ma mare és mestra de gimnàstica rítmica i des de ben xicoteta ella en va ensenyar. Què és el que més t’agrada d’aquest esport? El que més m’agrada és fer el muntatge, que és fer un ball que el pot fer a soles o en companyes. Quan és soles es diu individual i amb companys es diu conjunt. Quan el practiques? Practique dimarts, dijous, i dissabte de matí. Què ha de veure ta mare en tot açò? Doncs que ma mare de xicoteta també feia aquest esport, igual que jo. Recomanes aquest esport a altres xiquets? No és molt difícil? Si el recomane, clar... No per a mi no. Sabem que has realitzat unes quantes competicions, pots dir-nos un poquet d’elles? He competit en Xàtiva, Almansa, Mislata, Paterna, Pego, Oliva, Cullera, Sueca, etc... i de les competicions puc contar-te que he guanyat en quasi totes encara que, en algunes he quedat segona o tercera. Conta’ns sobre alguna acrobàcia que t’agrade molt. Les acrobàcies m’agraden totes, però, el que més m’agrada és fer una “cogida” per darrere. T’agradaria dedicar-te de major a aquest esport? Si, m’agradaria moltíssim.

60


Plat Principal LA PATRULLA AL RESCAT

61


Artista faller convidat infantil CARLOS TUDELA JULBE

En el centre de comandaments És on ens reunim Planegem, organitzem i coordinem Tot tipus de rescats i esdeveniments.

62


Crítica al monument infantil Marshall

Rocky

Aquests dàlmata és trompellot i simpàtic En el seu canó d’aigua apaga incendis I en qualsevol feina o compromís Trau l’escala telescòpica en un minut.

El lema de Rocky és... Recollir, redueix, reciclar Qualsevol material Pot tindre una altra vida.

Test

Sky

Test es el gos espia Com bon policia organitza I en la seua tecnologia Trau de tots els compromisos a la companyia.

Solcant pel cel tenim a sky En el seu helicòpter i la seua intel·ligència Aconseguirà detectar qualsevol embolic Amb la major rapidesa i bona assistència.

Zumba

Rabel

Per riu i mar zumba es deslliça Amb la seua embarcació aquàtica Aquest labrador atrevit A persones o animals socorris.

Ravel és groc, grosset i poregós Amb la seua pala excavadora No es pensa ni un segon Ajudant tota la companyia.

63


POSTRE

! o g Bin

FALLES

FALLES

FALLES

64

FALLES


M’ajudes a trobar el meu coet?

Mots encreuats! VERTICAL 1.Foguera festiva, composta de figures o ninots fets de material combustible que tenen un motiu central i diverses escenes còmiques, caricaturesques o crítiques, que es planten en els carrers de la ciutat de Valéncia i unes atres poblacions valencianes en motiu de la festivitat de Sant Josep i que són cremades la nit del dia de Sant Josep o nit de la cremada. 2.Guardó o recompensa que s’entrega a algú per un servici o mèrit. 3.Peça de vestir d’home, de tela fina que va des del coll fins a més baix de la cintura i que du mànegues i s’abotona per davant. 4.Espècie de calçons en dos camals amples, que no passen dels genolls i que formen part de l’indumentària tradicional dels llauradors valencians i murcians. 5.Fòc d’artifici que consistix en un canut xicotet i resistent que està carregat de pólvora i està adherit a una canya o vareta llaugera 6.Local, sèu d’una falla, on es realitzen diverses activitats festives i/o culturals. 1. Falla 2. Premi 3. Camisa 4. Saragüells 5. Coet 6. Casal

HORITZONTAL

1.Peça de llana o cotó per a abrigar-se. 2.El que duen els hòmens enrollat al cap i lligat. 3.Dos peces de vestir que cobrixen el peu i les cames ajustant-se al seu contorn. 4.Calcer típic valencià de sola de cànem, espart i modernament goma, en punta de tela, denominada careta, i taló, que es lliga a la cama en vetes negres. 5.Joc o conjunt de joies que complementen el pentinat i el vestit tradicional de llauradora valenciana, compost per pinta, rascamonyos, agulles de monyo, ganxos, arracades, collar i joia o placa. 1.Manta 2. Mocador 3. Calces 4. Espardenyes 5. Adreços

65


Uneix els punts i pinta el dibuix

¡Troba les 10 paraules falleres!

1. PINTA 2. ARRACADES 3. PÒLVORA 4. DAVANTAL 5. JOIA 6. JUPETI 7. MASCLETÀ 8. FALLA 9. MONUMENT 10. BANDA

66


Pinta els “fallerets”

67


JOCS I CANÇONS POPULARS QUE RECORDEM... JOAN PETIT QUAN BALLA

LA XATA MERENGUERA

Els xiquets s’agafen de les mans fent un rogle. Comencen a rodar cantant la cançó:

Es formen dos files paral-leles formant un corredor. Els xiquets comencen a cantar aconpanyant-se de palmes i cantant la cançó. Dos dels jugadors (un de cada fila i cada un en extrems oposats) pasen cantant i ballant amb els braços arquejats i les mans a la cintura. Quan la cançó acaba cada un dels dos xiquets tria un jugador (de diferent fila) i es fiquen al seu lloc, intercanviant-se. Estos xiquets que han eixit comencen la cançó i el joc comença de nou.

Joan Petit quan balla, balla, balla, balla; Joan Petit quan balla, balla mes que tots. Mes que tots, tots, tots, balla, balla Joan Petit. Després se solten, ensenyen un dit i canten: Joan Petit quan balla, balla, balla, balla; Joan Petit quan balla, balla amb el dit, amb el dit, dit, dit, ara balla Joan Petit. Després se solten, ensenyen la ma i canten: Joan Petit quan balla, balla, balla, balla; Joan Petit quan balla, balla amb la ma, amb la ma, ma, ma, ara balla Joan Petit.

La xata merenguera huit, nou, deu, com és tan fina trico, trico, tras, com és tan fina lairó, lairó, lairó, lairó, lairó, es pinta els colorets huit, nou, deu amb gasolina trico, trico, tras, amb gasolina lairó, lairó, lairó, lairó, lairó.

En successives estrofes fan el mateix, però canviant cada vegada la part del cos: braç, cap, peu, cul…

68


...I NO VOLEM OBLIDAR LA GALLINETA CEGA El qui paga fa un rogle prou gran en terra. Li tapen els ulls amb un mocador. Tots els xiquets es queden dins del cercle sense eixir-se’n. El que paga pega voltes sobre ell mateix per desorientar-se un poquet. Amb ell deu haver un altra persona que diuen (començant el que no paga): Gallineta cega, què has perdut? Una agulla i un canut. Busca per la ximenera. No, que em faré negra. Busca pel terrat. No, que em faré gat. Donc, busca qui t’ha pegat. Després, la resta de xiquets al cercle, li peguen palmades, i el que paga deu tocar algú i endevinar qui és. Si ho endevina, aquest pagarà.

69


70


71


72


73


74


75


76


77


Per gaudir d’esta experiència no hi ha prou amb la puntualitat, l’etiqueta al assentar-nos és molt important, sempre apropiada per al menú a degustar. Així, per a l’ocasió és necessària una reflexió, hem d’anar correctament vestits i preparats. De manera que ací vos deixem uns consells fonamentals que no haurien de ser oblidats.

REFLEXIONS SOBRE L’INDUMENT FALLLER

del segle XIX i que prendrà una forta empenta a la primera meitat del segle XX. Aquest és doncs, el naixement de la valenci nitat, on les falles buscaran el seu reflex, creant un vestit icònic i representatiu, que patirà unes transformacions fruit de la influència de la moda internacional, des dels anys de la II República Espanyola fins els nostres dies.

Edgar Taléns i Lozano La roba dels valencians ha estat objecte d’estudi i atenció pels més romàntics i apassionats, una mirada al passat necessària per saber qui som i d’on venim. Sens dubte, les falles han volgut des de fa un temps replantejar eixa mirada enrere, en el que s’ha conegut, de manera sintètica i susceptible de canvi, vestir a l’antiga. Però, cap a on caminem pel que fa la nostra indumentària en l’àmbit faller? Certament, això ho dirà el temps i el seny, de moment cal fer un repàs sobre l’origen de la valencianitat i d’alguns ítems necessaris per entendre l’estat de la qüestió, per tractar d’acostar-se a allò “més correcte”. Aquest no és més que un breu repàs, que no tracta d’eludir el lector de la consulta obligada d’algunes publicacions al voltant de la nostra indumentària, analitzant-les des d’un esperit crític i personal, a criteri de l’usuari, mentrestant seguim.

La construcció del vestit faller ha anat adaptant-se a les modes del moment, allunyant-se cada vegada més de la seua essència, i abandonant en conseqüència el rigor històric i la seua raó de ser. Certament, és impossible esumir en tant poc d’espai temps, la construcció del vestit icònic valencià, tanmateix, si podem oferir un repàs esbiaixat dels elements representatius, que si bé no canviaren la seua morfologia bàsica, si n’alteraren la seua grandària o estil: hem vist pintes llises, llaurades o calades, algunes més altes o baixes segons les exigències estètiques del moment, guarda-peus (modernament anomenades faldes) més curts o fins i tot agranant els carrers, mànigues afarolades vaporoses i d’altres molt menudes, acaronant el sentit del ridícul, sabates amb o sense pompons, i com no, els pentinats molt canviants fins els nostres dies, conservant això sí, el més repr sentatiu i visual, els rodets laterals; dels que paradoxalment i sense entendre, les falles s’entesten en soterrar, però sobre la qüestió tornarem més endavant.

La valencianitat, resumidament, no és més que una visió romàntica que cerca de representar, reviure i promoure una mirada tòpica i idealitzada sota el paradigma del sainet, la parla, la gastronomia o dels elements icònics, un fet que acabarà plasmant-se directament en el que es batejarà com vestir de tradicional, és a dir, la nostra indumentària, una visió al·legòrica que es fixarà entre finals

La recuperació de l’indument masculí, ha estat més tardana atès al costum de vestir amb pantalons i jaqueta de cerimònia als primers anys dels festejos josefins,

78


passant durant els anys seixanta al conegut com a vestit de panderola, i finalment recuperant, escèpticament, el conegut vestit de saragüell, a finals del segle passat. Els principis del dos mil, suposaren la recuperació, entesa d’aquella manera, del vestit tradicional valencià en el món faller, encara que tot aquell moviment va quedar en el que sol dir-se fum de boja, doncs en la pràctica va suposar una evolució, si més no, esperpèntica dels vestits emprats en l’àmbit de les falles; un canvi encetat per la ciutat de València, on la resta de poblacions falleres buscaren un espill on mirar-se.

ral·lels amb trajectòria pròpia, que sempre ha mirat de reüll a les agrupacions folklòriques de ball, que han estat, suposadament, les custòdies del rigor i del bon vestir. D’una manera o d’una altra, l’evolució fallera ha deixat de seguir els estàndards tradicionals, allunyant-se de la tradició i despertant la perplexitat dels més puristes. HI HA SOLUCIÓ? És clar que sí. La indumentària tradicional pot recuperar la seua virtut i essència segons la conscienciació i estima dels usuaris al fet propi, al fet valencià. La indumentària valenciana i amb açò la fallera, pot tornar a dignificar-se i recuperar la seua raó de ser, un procés de restauració i reconstrucció que obliga necessàriament a reflexionar sobre quina és l’evolució i el sentit que els mateixos usuaris li han donat en els últims anys, i quin és el camí a seguir en quant a la preservació més correcta i històrica de la roba dels valencians, que ha esdevingut en no poques ocasions un vestit pompós, postís i ostentós, manc de sentit en qualsevol àmbit i context.

I ARA QUÉ? D’uns anys ençà, les falles han cercat les seues arrels en un món idealitzat al segle XVIII, un paradigma no sols erroni i pregonat als quatre vents pels gurús de la indumentària sorgits entre els anys huitanta i noranta del passat segle, sinó que fou àmpliament acceptat per les falles, amb el conegut vestit de segle, un concepte irrisori i lluny de la realitat fallera gestada en la seua gènesi a principis del segle XX; unes aspiracions barroques potser massa alienes però arrelades encara. Les falles han de retrobar-se amb els seus orígens vertaders, que esfondren les seues arrels entre la dècada de 1920 i 1930, amb el posterior naixement de la primera Miss Espanya i futura fallera major de València, Pepita Samper, on hom pot fixar sense complexos d’anhels passats, el fet valencià i indumentarístic per al món de les falles.

Les falles han de tornar a reconciliar-se amb els teixits tradicionals i els seus dibuixos més adients, recuperar una confecció tèxtil que malauradament, ara, ens és estranya; així com revalorar la nostra orfebreria tradicional, tan durament eludida per altra poc sospitosa de ser nostra; i els nostres pentinats, tan maltractats per la creativitat individual. Els hòmens tampoc han estat exempts de buscar el seu reflex en els idíl·lics galants del segle XVIII, que ha anat construint-se degut a la recerca desesperada d’un passat ancestral per a la roba tradicional.

És el segle XX, el pare de l’actual model de la roba icònica dels valencians, o almenys el que ha aplegat d’ella fins els nostres dies. Llavors, i tornant a la qüestió inicial: quin sentit té esborrar els coneguts tres monyos, per perseguir una pretesa realitat d’indumentària del segle XVIII, que mai va existir? Això ho hauran de respondre els organismes i les administracions falleres, abocades irremeiablement a reconciliar-se amb la tradició més nostrada, que no és altra que la dels models establerts en un període concret.

Amb tot, queda molta feina per fer, aquestes són sols algunes consideracions i reflexions ampliables pels autèntics experts en indumentària. Unes inquietuds que afortunadament, avui podem satisfer amb una gran quantitat d’informació al nostre abast, present a publicacions molt actuals i amb una acurada revisió de la nostra indumentària tradicional. Finalment sols em ve a la ment una reflexió perfectament aplicable al nostre cas: “no inventem res, que ja està tot inventat”.

El camí encetat per les falles, és amb total seguretat un fet digne d’estudi, doncs suposa una evolució i camí pa-

79


Abans de menjar, alceu-vos I tots junts anem a cantar el nostre himne solemne mentre us servim el dinar:

HIMNE Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Valencians: en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a Tu la Vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntic d’alegría acordat al ritme de guitarra mora...

Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tos jardins extenen un tapís de murta i de roses fines.

Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València!

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres...

Visca! Visca!! Visca!!

80


Si després d’aquest viatge heu quedat amb gana encara, farteu com sangonereta! Però no patiu, perquè ara en especial per vosaltres una sorpresa us depara. Una sèrie de receptes que tothom ací prepara. Són sabors de la terreta, mescla de camp i de mar, un plaer i una delícia per al vostre paladar. Són els plats tradicionals que les nostres iaies, a espai, amb amor ens preparaven i no s´han d’oblidar mai. En honor a totes elles disfruteu-los, i al menjar esperem que recordeu aquest viatge singular..

81


ALLIOLI INGREDIENTS 1 rovell d´ou a temperatura ambient Unes gotetes de llima 1 setrill d’oli Sal 1 dent d’all ELABORACIÓ Peleu els alls i piqueu-los en el morter. Afegiu-hi el rovell d’ou i esclafeu-lo, remenant amb les gotetes de llima i la sal, per tal que lligue. Aboqueu-hi l’oli gota a gota sense parar de mesclar-ho fins que s’acabe el setrill. (En cas de triar-se podeu recuperar-ho afegint una molleta de pa mullada amb aigua o llet)

ARNADÍ INGREDIENT 1kg de carabassa ¼ de sucre 150gr d’ametla trossejada vous ELABORACIÓ Bulliu la carabassa amb corfa. Peleu-la i escorregueu-la durant 12 hores. Pasteu la carabassa, el sucre, les ametles i els ous procurant que no queden grums. Poseu la pasta en una cassola de test en forma de muntanya. Decoreu-la per damunt posant ametles senceres i espolsant-hi sucre. (Podeu posar-li unes quantes anous).

ARRÒS CALDÓS AMB FAVES I CARXOFES INGREDIENTS 4 carxofes 500gr faves 500gr conill o pollastre (o mesclats) 200gr arròs

4 cullerades de tomaca picada 1’5litres d’aigua Sal i safrà al gust

ELABORACIÓ Sofregiu la carn fins que es dore. Afegiu i daureu les faves pelades i les carxofes a trossets. Sofregiu la tomaca i poseu-hi aigua. Deixeu-ho coure mitja hora a poc foc. Poseu-hi l’arròs i serviu-lo quan estiga cuit (20 minuts aproximadament).

82


ARRÒS AL FORN

INGREDIENTS 1 creïlla 1 Tomaca sencera 400gr d’arròs 1 grapat de cigrons (100gr) 800cl de caldo de “putxero” 1 cap d’alls Oli, sal i safrà 4 botifarres de ceba xicotetes 4 “pilotes” de “putxero” 1 grapat de costelletes (300gr) cansalada: Dos tallades a trocets, de manera que cada un tinga part de cansalada i part de carn ELABORACIÓ Sofregir amb un poquet d’oli d’oliva, sense sal, la botifarra, la creïlla a rodanxes i la tomaca natural a rodanxes. Retirar. Tingueu atenció de no colpejar fort la botifarra o de no deixar que s’òbriga i trenque. A continuació, sofregir les costelles de porc i la cansalada amb un poc de sal i afegir, quan ja la carn tinga color, la tomaca ratllada per a sofregir i l’all. Afegir l’arròs i remoure junt amb el sofregit de carn i tomaca, sense deixar cremar aquest últim. Posar un poquet de caldo i continuar removent l’arròs amb la carn i tomaca sense parar. Afegir a la cassola de fang tots els ingredients i repartir-los de manera uniforme mentre afegim el caldo fins a quasi cobrir la totalitat sense que s’isquen els ingredients de la cassola. Afegir el safrà, repartit, i el cap d’all en meitat de la cassola. A 180ºC, prèviament calfat el forn, introduirem la cassola uns 30/45/60 minuts, depenent de la força del forn, (estarem pendents del color i de quan no quede caldo). Una manera de saber quan està l’arròs, és veure quan estiga sec en la part superior i introduir un ganivet i veure que a penes mulla aquest, tastant un gra d’arròs de la part inferior.

FOGASSA INGREDIENTS 1kg farina 3 ous ¼ sucre 4 neules

100gr rent Oli (1 gotet de vi) Aigua (1 gotet de vi)

ELABORACIÓ Escalfeu aigua i desfeu-hi el rent.Afegiu-hi els ous, el sucre i la farina, mesclant-ho i pastant-ho. Deixeu-ho fer bo tapat amb un drap. Repasteu la massa i dividiu-la en boles iguals però no les aplaneu fins que no estiguen totes. Aplaneu-les damunt les neules i poseu-hi les nous i les ametles. Banyeu amb un pinzell la superfície de la fogassa i per damunt poseu el sucre. Poseu-les a forn fort i calent durant mitja hora. (Es poden posar panses dins la fogassa, cal afegir-les quan repasteu la pasta)

83


MONJÀVENA INGREDIENTS 4 ous 1 tassa d’oli 2 tasses d’aigua

1 cullerada de sucre i 1 de canyella La farina que admeta

ELABORACIÓ Mescleu l’oli i l’aigua tèbia i aneu afegint-hi la farina a cullerades. Pasteu-ho fins que estiga relativament dur i deixeu-ho gelar almenys durant 2 hores. Repasteu la pasta afegint-li els ous. Escampeu la pasta en una llanda untada de sagí i tireu uns trossets de sagí per damunt. Mescleu sucre i canyella en un plat i rebliu la coca d’aquesta mescla. Poseu-ho a forn fort durant uns 15 minuts.

PEPITOS INGREDIENTS 1Kg tomaca trossejada 2 pimentons verds a trossets 1/2kg de magre picat (o atún) Un pessic de pinyons

Nou moscada, sal i oli 2 alls secs 2 ous 1 got de llet

8 panets per a pepitos 16 furgadents

ELABORACIÓ Sofregim els alls a trossets, el magre i el pimentó. Aboqueu-hi la tomaca i que vaja sofregint-se. Afegiu-hi nou moscada ratllada i els pinyons. Talleu una punta dels panets i buideu-los la molla. Farciu-los amb el fregit, i tapeu-los amb la punta del pa. Fixeu-los amb els furgadents. Passeu els panets per llet i per ou, i fregiu-los. Escorregueu-los l’oli deixant-los sobre paper absorbent.

CASSOLA EN FESOLS I NAPS INGREDIENTS 2 o 3 naps ¼ fesols secs 1 cap d’alls

400gr d’arròs 800cl d’aigua Sal i safrà

ELABORACIÓ Bulliu els fesols i els naps a trossets almenys una hora. Sofregiu en una paella els alls i l’arròs. Aboqueu el sofregit a la cassola, i els fesols i naps cuits. Rectifiqueu-ho de sal i safrà.

84


ARRÒS AMB BANDERETES INGREDIENTS ¼ fesols secs 1 manoll de pendues 1 manoll de bledes 1 manoll d’espinacs

1 nap de la terra 1 culleradeta de prebre roig 50gr d’arròs per persona

ELABORACIÓ Poseu els fesols secs amb aigua en un perol almenys 1 hora. Poseu les penques, els espinacs, les bledes i el nap tot a trossets en el perol. Trenqueu el bull afegint-hi un poc d’aigua. Sofregiu en una paella un poc de pebre roig evitant que es creme. Afegim el sofregit en el perol i deixeu-ho coure al mínim, mitja hora més. Aboqueu-hi l’arròs fins que estiga cuit. Si ho feu a poc a poc no es quedareu sense caldo, ja que ha de quedar “caldoset”.

MONA DE PASQUA (TRENA) INGREDIENTS 1kg farina ¼ sucre de piló 3 ous 125gr rent

3 closquetes d’ou plenes d’oli 50gr sucre Aigua

ELABORACIÓ Trenqueu els ous i reserveu-ne dues clares. En un llibrell posareu la farina a una banda i desfareu el rent amb ella. A l’altra banda del llibrell batreu els ous i el sucre. Calfeu l’aigua, sols un poquet, i aneu tirant-la per damunt de la farina alhora que aneu mesclant-ho tot. Pastar-ho almenys un quart d’hora. Posareu el llibrell amb la pasta amb una ditada al mig, en un lloc càlid tapat amb un drap de cuina, durant dues hores, fins que alce i ja no és distingisca la ditada. Dividiu la pasta al mateix temps que feu boles i aneu posant-les en la post damunt les neules. Després de 30 minuts aproximadament estaran bones. Alceu les clares reservades i quan estiguen acabades, afegiu-hi sucre. Amb això, unteu les mones abans de ficar-les al forn.

85


FIDEUÀ INGREDIENTS 12 Gambes vermelles 4 Escamarlans 1 sèpia amb la melsa 100gr musclos de roca 100gr cloïses grosses

100gr daus de peix blanc (rap, emperador) 1 ceba trinxada 3 dents d’all 1 tros de pimentó vermell 3 tomàques madures

1 cullerada de pebre vermell (de “La Vera”) 1/2 copa de vi blanc brou de peix sal

ELABORACIÓ Rentem i preparem tot el peix. Escalfem una paella gran amb un bon raig d’oli, i daurem la meitat de les gambes vermelles. Després les reservem i quan estiguen fredes les pelem i aprofitem el suc dels caps per al brou de peix. En el mateix oli de gambes, saltem la sèpia durant 3 o 4 minuts. En el mateix oli, saltem la resta del marisc i el reservem, i en el mateix oli (si cal, afegiu-ne més) fem el sofregit de la ceba i la daurem lentament. A la tomaca ratllada li posem la cullerada de pebre vermell. I afegim la melsa de la sèpia. Barregeu-ho tot i ho reserveu. Quan la ceba agafe bon color, afegirem una tercera part del pimentó vermell picadet.Després afegirem l’all picat i quan agafe color aboquem el tomàquet ratllat. Ara tireu 1/2 copa de vi i deixeu-ho reduir durant uns minutets. Amb el sofregit al punt, ja podrem incorporar la sèpia reservada i remenar-ho tot. Fiquem una tassa de fideus del núm. dos per persona, més una de regal al final. Poseu els fideus en una paella amb un raig d’oli. Remeneu-los constantment fins que comencen a canviar de color i afegim el nostre brou de peix (ja calent prèviament), i ho deixem bullir una mica i incorporem la resta de peix i marisc, tot junt. Donant-li un parell de voltes. Afegim els fideus torrats i hi aboquem el brou de peix amb el concentrat de caps de gamba vermella. Ho salem i afegim els musclos i cloïsses. Deixeu que es facen els fideus durant uns 10-15 minuts aproximadament i rectifiqueu de sal. Després, deixeu reposar la paella 5 minuts i ja teniu la fideuà acabada.

COCA DE PIMENTÓ I TOMACA INGREDIENTS 1 ou dur ratllat Una mica de pasta bona 2 pimentons verds 1kg de tomaques madures Oli, sal i sucre 1 llandeta de tonyina ELABORACIÓ Fregiu el pimentó a trossos amb abundant oli, fins que comencen a reblanir-se. Afegim la tomaca tallada a trossets menudets i remeneu-ho de tant en tant. Espereu que comence a separar-se l’oli de la tomaca o a agarrar-se a la paella, i el fregit ja estarà bo. Poseu-hi un pessic de sal i un de sucre (per l’acidesa). Escampeu amb els dits la pasta bona en una llanda untada d’oli. Repartiu el fregit amb la tonyina per damunt i després afegim l’ou dur per damunt. Poseu-la a forn mig durant mitja hora.

86


PAELLA INGREDIENTS 200gr “garrofó” (si no es fresc, serán 500gr d’arròs (125gr. per persona) 800gr de pollastre trossejat (pits i fetge també) 100gr en remull unes 12hores abans) 100gr tomaca triturada (1 tomaca rallada 600gr conill trossejat de grandària mitjana) 250gr “bajoqueta” o “ferraura”

1 culleradeta de pebre vermell dolç en pols Sal Aigua 150cc d’oli d’oliva Brins de safrà

ELABORACIÓ Abocar l’oli centrat a la paella, quan estiga ben calent afegim la carn prèviament salada. Daurem la carn lentament donant-li la volta. Afegim la “bajoqueta” i el garrofó, i quan estiga ben fregida és el moment de la tomaca. Afegim el pebre vermell dolç i remenem ràpidament, mirant que no es creme i ja és el moment de l’aigua (el doble d’aigua que d’arròs). Si la mida de la paella és correcte per les racions que volem cuinar, normalment el nivell d’aigua quedarà per sobre de les rebladures internes de les rosteixes de la paella. Tirem ara els brins de safrà i comprovem el punt de sal. Quan l’aigua bulla durant uns 5 minuts afegirem l’arròs repartint-lo per tota la paella. Després de 5 minuts a foc fort, 5 minuts a foc mig i 8-10 minuts a foc mínim, la paella estarà feta. (Mai afegir aigua després de ficar l’arròs, si es queda curt de brou, baixar el foc un poc).

BUNYOLS DE CARABASSA INGREDIENTS 1 got de llet o aigua (amb llet els bunyols embeuran menys oli en fregir-los) 1 ou 1 llimonada La farina que admeta (1/2 kg aproximadament)

250gr carabassa 1 ou 1 llimonada

ELABORACIÓ Mescleu la llet amb l’ou. Poseu la part de llimonada blanca i aneu abocant-hi la farina a poc a poc. Finalment poseu-hi la llimonada blava. Deixeu-ho reposar en el vaixell fins que alce. En l’oli ben calent banyeu la bunyolera amb aquest l’oli, ompliu-la de pasta i després submergiu-la. Quan vegeu que està daurant-se, doneu la volta a la bunyolera i deixeu caure el bunyol en l’oli fins que prenga un color daurat. Feu-los sense parar, un darrere de l’altre. I aneu escorrent-los en paper de cuina. Banyeu-los en sucre.

87


88


89


90


91


92


93


94


95


96


97


98


99


100


101


102


103


104


105


106


107


108


109


110


111


112

"ENS MENGEM LES FALLES" Llibret Falla Sant Jaume 2018  
"ENS MENGEM LES FALLES" Llibret Falla Sant Jaume 2018  
Advertisement