Argot 35 by Carme Hernández Rabanal

ARGOT Revista anual de l'institut Pere Vives Vich Número 35. Igualada, juny 2022

ENLAIREM FUTURS!

ÍNDEX EDITORIAL........................................................3 REPORTATGE RIBA+MORERA = RIBERA?.....4-6 AMPA PERE VIVES ............................................8 A CURS PASSAT 1.........................................9-10 CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES.........11 A CURS PASSAT 2 ...........................................12 TRES I TRES I TRES FAN NOU ........................13 ENTREVISTA A NIEVES CARRILLO ............14-15 EN PERE SE'N VA A TEATRE.......................16-18 A CURS PASSAT 3 .......................................... 19 MÉS BALLS DE MÀSCARES!....................... 20-21 A CURS PASSAT 4 .......................................... 22 ENTREVISTA A MARIA POMÉS .................23-25 FOTOGRAFIES GRUPS-CLASSE ................ 26-29 A CURS PASSAT 5 ..................................... 30-31 EL FUTBOL NO TÉ SEXE .................................32 GALERIA D'ART ........................................ 33-35 PREMIS I DISTINCIONS ........................... 36-38 RACÓ DE POESIA ........................................... 39 A CURS PASSAT 6 .......................................... 40 TALLERS I EXTRAESCOLARS ......................... 41 SONETS CONTRA LA GUERRA .......................42 EL NOSTRE UNIVERS LECTOR .................. 43-45 LA GRAN INTEL·LIGÈNCIA DELS POPS ......... 46 SUDOKUS I PARAULÒGICS ........................... 47 QUI ERA QUI? ............................................48-49 QUÈ CANVIARIES DE L'INSTITUT?................. 50 PERE, ON ETS? ............................................... 51

4-6

14-15

23-25

Primera nota de la redacció La responsabilitat del contingut dels escrits i opinions recau exclusivament en els sotasignants.

L'edició d'aquesta revista ha estat finançada en la seva totalitat gràcies a l'aportació de l´AMPA i amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Igualada.

Coordinació: Joan Pinyol Han col·laborat: Joan Costa, Esmeralda López, Magda Bartrolí, Elisabet Farrés, Cèsar Torrell, Natàlia Colet, Carme Hernández, Esther Orts, Henar Morera, Jaume Riba, Consol Ribera, Noèlia Solé, Júlia Cobos, Alícia Galera, Iria Cantero, Carla Claros, Aina Comaposada, Judit Rubio, Carla Méndez, Nieves Carrillo, Angelina Nogués, Sandra Lladó, Josep Sanou, Eva M. Sabaté, Vicente Bitrián, Marta Vidal, Sònia Climent, Ester Torres, Alba Boix, Èlia Ribes, Laia Caziu, Josep Llop, Marcel Jorba, Hugo Figueras, Guillem Torres, Joan Mollà Roset (AMPA), Jordi Palou, Departament de Català, Departament de Tecnologia i Jaume Noguera Fotografia.

Impressió : A3 COPISENY S.L. C/Anselm Clavé, 14 08625 Sant Esteve de Sesrovires Dipòsit Legal : B-57.186-2007

L'EDITORIAL Tercer any de mandat i segon de pandèmia. Distrets amb la nova llei d’Educació, mirem una estona per la finestra i veiem estampats de verds, diàlegs de flors, aromes que passen de llampada, tot de colors i imatges que any rere any es reprodueixen incansablement. Descobrim somriures, ganyotes, rialles, expressions que han estat protegides durant 700 dies per unes mascaretes que ens han desdibuixat la fesomia i que han fet, en ocasions, de màscara. Repassant els editorials dels tres darrers anys, notem que, del juliol de 2019 ençà, els canvis han estat incessants, en tots els àmbits, en totes les esferes, en tots els nivells, i no només al nostre voltant més immediat, sinó a escala mundial. Som als anys 20 i, en verbalitzar aquest terme, sembla que ens situem un segle enrere, quan tot just s’havia acabat la Primera Guerra Mundial, quan l’imperi rus esdevenia Unió soviètica, quan les dictadures s’estenien pel sud d’Europa, o quan els avantguardismes, el jazz, el tango o el xarleston triomfaven. Si ens aturem i rellegim el que acabem d’escriure, palesem que el ritme cíclic que apuntàvem més amunt es reprodueix a nivell històric. Als anys 20 del segle XXI, el mandatari rus, amb ínfules imperialistes, ataca un país veí, els discursos extremistes guanyen adeptes i aconsegueixen vots i llocs de poder, l’expressió artística i cultural es manifesta amb estils, tècniques o matèries impactants i la música es vesteix de mashup, rap o reggaeton. Estem d’acord que estem vivint temps remoguts, de turbulències i sotracs, alguns amb moltes similituds als produïts 100 anys enrere, i amb evidències d’haver après poc de les experiències anteriors: crisi sanitària, nova llei d’Educació, tensió geopolítica, reforma laboral, dependència energètica, emergència climàtica. Sobrevenen tots alhora i sotraguegen sense mercè tot allò que troben, estructures i persones. Aprenem? Desaprenem? La percepció és que aprenem, però potser no païm ni processem com caldria. A l’estació on hem parat a fer un mos, estem atents al que s’anuncia a les pantalles informatives. Les finestres pop-up mostren optatives, competències, flexibilitat, entorn sostenible, pau, justícia i corresponsabilitat, població i prosperitat... Aquestes finestres emergents, que apareixen i desapareixen, són útils i alhora invasives, i fan la funció per a la qual han estat creades, la de cridar l’atenció de l’usuari, del navegant, del viatger. Demanen una reacció ràpida, fins i tot irreflexiva. Però tots sabem que l’educació és una activitat lenta que demana profunditat i reflexió. Així que, sense perdre de vista aquesta proposició, pugem al vagó a l’hora convinguda. La calma i el seny ens il·lustraran el camí que pensem per als propers anys. Carme Hernández Rabanal Maig de 2022

Reportatge

Això és tot, amics! Riba + Morera = Ribera?

En aquest final de curs 21-22 es jubilen l’Henar Morera Velázquez, el Jaume Riba Torralba i la Consol Ribera Villorbina després d’haver treballat durant molts anys al nostre institut. Amb les dècades d’entrega a la docència al darrera, en els últims mesos els retrobem sovint junts, amb els ulls brillants, compartint complicitats de cara a la nova etapa que els ve ara. Dels tres, dos van néixer a Carme, el Jaume i la Consol, i l’Henar, a Igualada. Tots tres van estudiar a la capital de l’Anoia i ja van coincidir a les aules de BUP del Col·legi Abat Oliba quan eren adolescents. “Durant la dictadura franquista, l’escola pública no tenia la confiança dels meus pares…”, ens confessa l’Henar. Després va venir l’etapa universitària a Barcelona i van tornar a coincidir. Elles dues fent Filologia a la UB, a la mítica!, a l’edifici antic de la plaça Universitat i ell al mateix edifici per cursar Matemàtiques. Un cop acabada la carrera van fer les oposicions i les dues van treballar també a l’Abat Oliva, a més d’altres centres. En el cas d’ell a l’institut Carles Riba de Barcelona i a l’institut Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

jubilació 1 1 f. [ECT] Acció de jubilar o de jubilar-se; l’efecte. 1 2 f. [ECT] Pensió de què gaudeix qui ha estat jubilat. 2 f. [LC] Alegria expansiva.

La Consol, després de llicenciar-se en Filologia Anglo-germànica, també a l’escola Mowgli d’Igualada i l’Henar, després de llicenciar-se en Filologia Clàssica especialitat grec i d’aprovar les oposicions de Llengua i Literatura catalanes, a l’Institut El Cairat d’Esparreguera. Fins que es van tornar a retrobar i a treballar plegats fins avui al Pere Vives. La Consol va arribar el 1989 i hi porta 33 anys. El Jaume en fa 29 que hi treballa (va venir el setembre de 1993) i l’Henar en fa 23 que hi fa classes, des de 1999. A la pregunta de si un professor neix o es fa, tots tres subratllen que és molt vocacional. “Les dues coses, depèn de les ganes que s’hi posin”, assegura el Jaume que durant molts anys ja va fer classes als estius i caps de setmana. La Consol afirma taxativa “un professor, sens dubte, es fa amb els anys!” i l’Henar afegeix : “Un professor es fa, segur, perquè tens inquietud d’ensenyar el que t’apassiona (abans en dèiem vocació), però mai no n’acabes de saber prou; cada curs tens alumnes diferents i per tant, nous reptes per fer-los aprendre”. Ella de petita feia classe a les nines i als seus germans.

Reportatge Quan els demanem quin record tenen de la seva primera classe com a docents, la Consol ens confessa que estava molt nerviosa “La directora de l’Abat Oliba em va dir que abans d’entrar a la classe agafés aire”. El Jaume ens assegura que no estava massa nerviós, que ja havia fet pràctiques en un institut fent el “Curs d’Adaptació Pedagògica” i una matèria a la universitat de pedagogia. És ben bé que dos no es discuteixen si un no vol i tampoc un no es posa nerviós si un no vol... Pel que fa a l’Henar recorda com si fos ara la tremolor de les cames i la sensació de tenir totes les mirades clavades. “Estava fent classe a COU (2n de batxillerat) amb alumnes amb qui només em portava cinc anys de diferència”. Després volem saber si hi ha algun dia de la seva experiència al Pere Vives que no oblidaran mai, per bé i per mal. Per al Jaume i per bé, la cara de satisfacció de l’alumnat el dia de la graduació. I per mal “les tres vegades que he sabut la malaltia que patia un company per la qual després va morir”. L’Henar recorda molts dies per bé. “Aquest darrer curs quan els de B1D em van fer entrar a classe i m’havien preparat de sorpresa un esmorzarvermut amb Ausiàs March… Va ser un impacte entranyable. I no oblidarà mai el Ramon Nadal “un professor que tothom estimava, alegre, jove, que va morir el febrer de 2013”; l’amiga Eugenia Minguillón, “estimada, sàvia, inigualable, enyorada, que va morir el 2016” i el Carlos Montes, “un caballero de fina estampa”, gran professor i amic, que ens va deixar el 2018”.

jubilació 1 1 f. [ECT] Acció de jubilar o de jubilar-se; l’efecte. 1 2 f. [ECT] Pensió de què gaudeix qui ha estat jubilat. 2 f. [LC] Alegria expansiva.

Per la seva banda la Consol té gravat a la memòria un nen que una vegada es va aixecar de la cadira i en comptes de dir Consol o professora em va dir “mama”. D’anècdotes com aquesta n’han anat col·leccionant. L’Henar ens explica que “un dia de 2019, estava fent classe a 3r en una de les aules de dalt que donen a la pista. Feia estona que bufava un vent de mil dimonis i com que devia haver anat entrant per les caixes de les persianes, quan algú va obrir la porta perquè havia sonat el timbre, les plaques del sostre van cedir i es va fer un núvol de pols i crits. Va ser un ensurt molt gros, i un miracle que ningú prengués mal. El Jaume també recorda una altra intromissió. No del vent sinó d’unes onades. Les de robatoris que uns lladres van infringir al centre fa uns anys.

Reportatge I la Consol també té present una altra intromissió misteriosa “Una vegada, quan encara no hi havia mòbils, va començar a sonar una música a classe i encara ara no sé d’on venia“. Quan els preguntem què és el que més ha variat al Pere Vives durant els anys que hi han treballat el Jaume ho té clar, “la tipologia de l’alumnat, la metodologia, el currículum...”. Per a la Consol ha estat “el nivell i el comportament dels alumnes” i segons l’Henar, “la sala de professors a l’hora del pati: era un niu de gent i de fum. S’hi feia una boira impressionant i s’animava amb moltes converses. De fet, és de fa ben pocs anys que es pot treballar a la sala de professors entre hores”. Després els posem una mica de perfil i els preguntem què canviarien del centre abans de deixar-lo si en tinguessin el poder. La Consol ens respon “és molt difícil dirigir un institut tan gran i opinar sense haver format mai part de la direcció”. El Jaume afegeix “tots intentem fer-ho el millor possible amb la millor voluntat” i l’Henar deixa anar una proposta directa “faria obrir els lavabos!”. I ara anem per les perspectives de futur dels tres a partir d’ara. Quan els demanem què en faran del despertador, els tres responen alhora. El del Jaume es quedarà al lloc de sempre “perquè a casa tothom es lleva aviat”. L’Henar assegura “el programaré una hora més tard, i ho espero tant! Sempre m’ha matat lentament que soni abans de les set” i la Consol ens diu taxativa “jo no el penso posar!” . Ara volem saber els projectes que els ronden pel cap. L’Henar ho té clar: “em matricularé per estudiar a Barcelona, estaré molt de temps amb la meva mare i amb els meus nets”.

Reportatge La Consol també “Faré unes llargues vacances i començaré a pensar amb cursos per fer a partir del setembre”. Encara tornaran a coincidir en una aula! I el Jaume, home tranquil a qui ni el futur neguiteja ens diu “De moment no faré res que em suposi un compromís periòdic. Aniré al meu ritme”. Bé, això s’acaba. Uns marxen i altres, de moment es queden. I amb tanta experiència adquirida, segur que també tenen algun consell per als professors que tot just comencen ara. La Consol els aconsella que tinguin molta paciència. El Jaume els diu que hi posin molta il·lusió i ganes. I l’Henar, que sempre parla clar i català, els aconsella que, si no tenen il·lusió d’ensenyar, que ho deixin. Per últim també volen enviar un missatge als que continuarem al Pere Vives. Jaume : No perdeu la il·lusió, que l’institut és un lloc fantàstic per a treballar-hi. Henar : Sigueu francs, estimeu el centre i no us rendiu al sistema! Consol : La feina de professor s'aprèn dia a dia, s’ha de ser conseqüent, estricte i pacient.

Per últim... acabeu aquestes frases:

FER CLASSE ÉS... “un repte diari” (Henar); “engrescador” (Consol); “una feina molt gratificant” (Jaume). EL MILLOR D’ENSENYAR ÉS... aprendre (Henar); “veure com els alumnes van aprenent” (Consol); “transmetre neguit per allò que es treballa” (Jaume). EL PITJOR D’ENSENYAR ÉS... corregir i corregir i corregir (Henar); “aguantar certes actituds a classe” (Consol) ; “haver de fer de policia”(Jaume). A L’INSTITUT S’HI VE A... “voler aprendre” (Henar); “ treballar” (Consol); “ treballar i fer vida social” (Jaume).

Gràcies companys per tot el que heu fet per al centre. Hi heu deixat petjada i el millor de tot és que això no és un adeu. Només un arreveure on sempre serà casa vostra. Joan Pinyol

SI ENCARA NO HO SOU, FEU-VOS SOCIS DE L'AMPA! Us recomanem associar-vos a lÁMPA del Pere Vives Vich, que té un cost per família de 20€ a lány. LÁMPA coopera amb la direcció de l'institut en aquells PROJECTES, EQUIPAMENTS i SERVEIS que li són proposats i que l'AMPA FINANÇA, revertint en profit del propi centre i de tots els alumnes i les famílies. LÁMPA organitza ACTIVITATS EXTRAESCOLARS per als alumnes i de suport a les famílies en la seva relació amb el centre. LÁMPA també dinamitza la promoció de la VIDA SOCIAL i FAMILIAR del centre amb els temes educatius i lúdics que poden ser d’interès per als alumnes i per a les famílies. Amb aquesta col·laboració de les famílies, s´han pogut dur a terme projectes dínversió en equipaments pel centre que han estat per valor de més de 60.000 € en els darrers 4-5 anys així com aportacions/col·laboracions ordinàries puntuals que han superat els 20.000 € . De la quantitat de famílies associades en depèn la potència de les accions que es puguin dur a terme des de lÁMPA. Hi ha habilitades tres modalitats per facilitar el pagament de la QUOTA de lÁMPA: - Mitjançant TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA al compte de lÁMPA (Banc de Sabadell IBAN ES46 0081 1650 5100 0102 0113) - Mitjançant la BOTIGA VIRTUAL i el TPV de la plataforma segura de pagament en la seva pàgina web https://ampaperevives.com - En fer la comanda de compra de llibres reutilitzables a través de la plataforma de l'empresa IDDINK, amb qui lÁMPA te un subscrit un conveni de col·laboració. Feu-vos socis! AMPA PERE VIVES

A curs passat ÉS UN NO PARAR! Després de dos cursos marcats per la pandèmia de la Covid-19, en què va ser impossible dur a terme activitats fora del centre, en aquest curs 2122 s'han recuperat totes les possibilitats de completar els aprenentatges també fora de les aules. Hem recuperat caminades, excursions, visites a Museus, el recorregut de rutes històriques, les colònies, l'escapada a la Catalunya Nord, les esquiades, els ràftings, la cursa d'orientació, les jornades esportives, els viatges de final de curs... Per sort, tot ha estat possible menys un impossible. Poder posar imatges de tot el que s'ha fet a aquesta revista. Aquí en teniu una selecció i us recordem que a l'instagram del centre @institutperevives -que durant tot el curs ha coordinat l'Esme i a qui des d'aquí volem agrair que ens hagi facilitat tantes imatges- trobareu totes les fotografies i les petites cròniques de les incomptables activitats realitzades pels nostres alumnes. I encara més si penseu que en el moment de tancar la redacció de l'ARGOT hi ha diverses activitats en marxa, com el viatge de final de curs de 4t a Menorca, les colònies de 1r a Vilanova de Sau, les de 2n a Poblet o les de 3r d'ESO al Colell, entre altres.

El 10 de setembre van tenir lloc diferents jocs d'acollida al centre per a la nova promoció de 1r d'ESO.

Comissió L'HEURA (GRUP FEMINISTA I EN CONTRA DE LA LGTBIQ+ FÒBIA) El 25 de setembre, poc després de l'inici de les classes, va tenir lloc la primera reunió d'aquesta comissió d'alumnes. Durant el curs han convidat els alumnes del nostre institut a fer trobades cada divendres. Des de la Comissió de Sostenibilitat es van elaborar diverses pancartes per a la participació en una concentració a la plaça de Cal Font convocada per l'entitat Igualada pel Clima. Va ser la primera de moltes altres iniciatives dutes a terme al llarg del curs.

El del 1r de batxillerat tecnològic al Parc Eòlic El 16 d'octubre els alumnes de B1E es van desplaçar fins al Parc Eòlic de Rubió per conèixer de primera mà el funcionament dels aerogeneradors.

FITJOVE 4T ESO A començaments de novembre tot l'alumnat del darrer curs de l'ESO va fer un tast d'activitats físiques dirigides al gimnàs Infinit d'Igualada. El FITJOVE és un programa creat per potenciar l'activitat física entre les noves generacions.

La primera sortida de 1r d'ESO va servir per finalitzar el Projecte del Sistema Solar i va ser una excursió fins al castell de la Pobla de Claramunt . Van visitar les instal·lacions i van fer jocs tradicionals.

AMISTAT I BULLYING Impartides des del Programa AIRE (Activitats i Recursos Educatius d'Igualada), a finals de novembre els alumnes de 2n d'ESO van rebre diverses xerrades sobre el valor de l'amistat i en contra del Bullying. .

CASTAWEEN 2021 Marrameu torra castanyes a la voreta del foc., arriben les tradicions anglosaxones. ja tenim marrameu mort! Que perdem les nostres festes, també fa por però qui es resisteix a la sensació de terror?

SANTA CECÍLIA. DIA DE LA MÚSICA. El 22 de novembre als passadissos del centre vam tenir una altra banda sonora. La musical, gràcies a la interpretació de diverses peces per part d'alumnes i professors.

CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES Després de la brutal agressió sexual i violació que va patir una noia de 16 anys de Masquefa durant la nit de la Castanyada a la capital de l'Anoia, el 3 de novembre de 2021 tot el centre es va manifestar en un dels patis de l'institut per condemnar enèrgicament aquests lamentables fets. En el transcurs de l'acte de protesta es va llegir aquest manifest.

MANIFEST Ens trobem aquí per denunciar l’escalada de violència sexual envers dones i nenes que s’ està produint al nostre entorn com una forma més del terrorisme masclista que inclou tota mena d’ agressions i culmina en el feminicidi. Oferim tot el nostre suport a les víctimes i a les que persones que els són properes. Les dones i nenes som receptores del 98% de les violències sexuals, mentre que els homes són perpetradors en el 93% dels casos. La meitat aproximadament de les víctimes d’agressions sexuals són nenes menors de 15 anys. A l’estat espanyol, som víctimes de 10.000 delictes a l’any contra la nostra llibertat sexual, de les quals 1.683 són agressions sexuals i 1.270 agressions amb penetració. Tant en el cas de violència sexual com de violència masclista, una part important de casos ni tan sols es denuncia, i dels que es denuncien molts queden impunes gràcies a la societat i justícia patriarcals. Però després els misògins parlen de denúncies falses, que són el 0,001%, un percentatge molt menors que a la resta de delictes, com, per exemple, els robatoris. Si altres delictes fossin jutjats com aquells on les víctimes som les dones, molts quedarien impunes. Cal destacar que cada cop més els nois aprenen sexualitat de la pornografia, que cosifica i humilia les dones. La pornografia és una de les causes de l’augment de les violacions. És també és una forma de violència contra les dones a més d’una indústria multimilionària que mou 97 milions de dòlars l’any. Cada cop és més violenta, més misògina i és vista per criatures cada cop més petites. Segons Gail Dines, almenys el 90% de les escenes que ella va analitzar, contenen actes d’agressió, generalment cap a les dones. Els nois confonen el sexe amb la misogínia i la violència sexual contra les dones. A les noies se’ls ensenya que aquest és el model que s’espera d’elles. Cada cop hi ha més noies hospitalitzades per lesions en els “jocs sexuals”. El BDSM forma part de la falsa lliure elecció neoliberal que es transforma en violència contra les dones. S’ha comprovat que la pornografia ha fet augmentar les violacions en manada i en general. Exigim a les administracions públiques que prenguin les mesures per revertir socialment el processos de naturalització de la violència envers les dones i nenes, la cosificació, sexualització pornificació i banalització dels nostres cossos, les nostres experiències vitals i les nostres funcions corporals. Exigim també les mesures polítiques necessàries pel reconeixement de dones i nenes com a éssers humans integrals i subjecte de drets, començant pel dret a una vida lliure de violència i a espais segurs, tan públics com privats. Exigim l’actuació de les administracions públiques per a la prevenció, detecció i reparació de la violència, el suport sense fissures a les víctimes i la condemna de violadors, agressors i feminicides. Les dones som el 52 % de la societat, qui ens ataca, ataca tot un poble, tota una comunitat i tot un país. Al terrorisme masclista: Diem prou! A la violència sexual: Diem prou!

SOCIETAT / VIOLÈNCIA MASCLISTA 21/04/2022 Un detingut de 20 anys per la brutal violació d'una menor a Igualada Té antecedents per un delicte sexual i els Mossos n'han escorcollat el pis durant hores per trobar proves

Setmana de la Ciència 2021 Al novembre es va commemorar, un curs més, la Setmana de la Ciència a l'institut. A més del cicle de xerrades a càrrec de diferents científics, i entre altres activitats lligades estretament a algunes matèries, es van dur a terme diversos tallers científics al pati de les Moreres, dinamitzats per alumnes de 4t i el dissabte 20 de novembre d'11.00 a 13.00 h, una exposició guiada al vestíbul del centre oberta a tothom, pares, mares, alumnes, curiosos... Visca la Ciència que ens explica!

A curs passat

COL·LABORACIONS TRES I TRES I TRES FAN NOU..., per Elisabet Farrés (professora) Fa sis anys nou germans començàveu primer d'ESO amb una peculiaritat fora del que és habitual: éreu tres trios de trigèmins. Així de cert, no és cap embarbussament! Abans de vosaltres no ens consta que haguessin vingut trigèmins al Pere Vives, imagineu quin tresor quan tres famílies de trigèmins arriben juntes a l’institut! La Júlia, la Berta i el Gerard Guisado Serrano veníeu de l'escola d'Òdena, la Laia, la Lola i l'Elsa Homs Vilaseca, de l'escola Garcia Fossas i la Berta, la Carla i la Mariona Trullàs Domènech, de l'escola de Castellolí. A l'institut, per primer cop, aniríeu en classes diferents i passaríeu mil anècdotes, algunes pel fet de ser joves i moltes més pel fet d’haver nascut a l’hora. El tres és un nombre carregat de simbologia, la tradició judeocristiana el fa servir per designar la perfecció, la divinitat, tres vegades santa. No és menys diví a Grècia, Egipte i Orient. Per la literatura popular és essencial que el geni ofereixi tres desitjos, el llenyataire triï la tercera de tres destrals o que un rei es resolgui en tres fills en l'amor de les tres taronges. Busquem tres peus al gat, no en veiem tres dalt d'un burro, arribem a tres quarts de quinze i massa sovint no tresquem prou i ho deixem tot per la setmana dels tres dijous. Ens podríem estendre en triangles, tercets, trios, triades, ternes, tresets, triples i triplets, que cada disciplina ha adquirit amb aquest número però, en un tres i no res, reconduïm el tema. Aquest mes de maig heu acabat segon de batxillerat a l'institut i era d'obligada necessitat acomiadar la promoció fent esment d'aquesta casualitat que ens ha acompanyat tots aquests anys i que l'ha fet excepcional. Només a casa vostra saben què ha representat enllestir tres treballs de síntesi a l'hora, la recerca de 4t i els nervis de tres treballs de recerca de batxillerat. Ni ens ho imaginem. I el malson de les classes virtuals? Doncs tres tasses! Quin descans quan marxàveu a colònies! Segurament la nova etapa que us espera serà amb destins diferents, que sigueu feliços cada dos per tres! Molta, molta, molta sort!

Entrevista

Tothora va per l’institut, amunt i avall, amb un carro ple de colors. La Nieves Carrillo Martínez és una de les persones que té cura de la neteja del nostre institut. També ha viscut i ha patit com ningú l’alerta sanitària d’aquests darrers cursos. Per fer front a la pandèmia i assegurar que al centre es pugui treballar amb més seguretat i desinfecció constant dels espais comuns (lavabos, passadissos, sala de professorat, consergeria, escales, gimnasos...), fa la seva feina durant l’horari de classes. Sabem que tot plegat no ha estat fàcil i li volem agrair no només la seva professionalitat sinó també la seva simpatia. Si el seu drap no deixa ni un racó per passar tampoc no descuida ni un somriure ni una complicitat amb la gent que es troba cada dia. Dues alumnes de tercer la van anar a trobar i els va respondre aquest petit qüestionari sense deixar d'anar per feina. Ara la coneixerem una miqueta més.

- On vas néixer i quan fa? Va ser a Badalona fa 48 anys. - Fins quan vas viure allà? Quan tenia 25 anys vaig anar a viure a Terrassa i actualment visc a Jorba. - Tens fills? Sí, en tinc tres i són la meva alegria! - Què t’agrada fer a les hores lliures? M’agrada molt córrer i fins i tot participo en alguna cursa. També surto a caminar, m’encanta la música i també ballar. - Quan temps fa que treballes al Pere Vives? Vaig començar el febrer de l’any 2021. - I t’agrada la teva feina? Sí. És una feina que també s’ha de fer perquè tot funcioni i a més em permet estar en contacte amb tots vosaltres.

- Com és la relació amb les persones que hi ha a l’institut? La veritat és que tots sou molt agradables. Hi ha persones que em venen a trobar i comparteixen amb mi coses de les seves vides. És molt bonic, això. Estic molt contenta per la gent que m’envolteu i pel meu entorn de treball. - Però segur que hi ha alguna cosa que et desagrada... Als lavabos és on trobo més brutícia, moltes vegades innecessària perquè és un lloc d’higiene que algú no usa tal com caldria. Les tasses són per alguna cosa! S’hauria de posar un cartell que digués “Deixa el lavabo tal com t’agradaria trobar-lo”. Potser així es reduiria la brutícia que he de netejar...

Entrevista - I et paguen bé? No és una feina ben pagada tenint en compte totes les coses que he de fer i les que també faig i no em pertoquen, però per al bé del centre les faig igualment. Però em podrien pagar més! - Quins avantatges i inconvenients té la teva feina? Els avantatges són per exemple, les eines de la neteja perquè em faciliten molt la tasca i, com us he dit, el principal desavantatge és el sou i també el poc temps que tenim per netejar tot el centre. - Et va afectar molt la pandèmia de la covid? Vaig seguir treballant però fent neteges més a fons de tots els espais. També va ser nou el fet d’haver de tapar els mobles un cop desinfectats perquè no hi entrés la pols.

- En quins altres llocs has treballat? Com a personal de neteja vaig treballar també en una escola de Calaf i en una escola d’Igualada. Després ja vaig venir a aquest institut. Qui ho sap, potser després aniré a parar a la universitat! Però abans també havia treballat de caixera en una botiga. - Bé, això és tot. Moltes gràcies per la teva col·laboració i simpatia i per fer la teva feina de la millor manera possible, amb perfecció, dedicació i entusiasme.

JUDIT RUBIO CARLA MÉNDEZ (E3E)

EN PERE SE'N VA A TEATRE... Si a les classes, en diferents nivells educatius hem treballat els gèneres teatrals, no hi ha res com assistir en directe a diferents representacions i després fer-ne la crítica com a espectadors. A continuació trobareu algunes cròniques teatrals elaborades pels nostres alumnes. L'adaptació teatral de la novel·la de Mercè Rodoreda va ser el resultat del treball de recerca que va elaborar Biel Rossell Pelfort, alumne de B2C que a més protagonitza l'obra com a actor. Al setembre van assistir a la representació els companys que cursen amb ell Literatura Catalana i també els que cursen Literatura Universal a primer. I al maig l'obra es va representar a la sala d'actes Andrés Calbo del nostre institut davant del nostre batxillerat sencer.

QUANTA, QUANTA GUERRA… ATENEU IGUALADÍ 24-09-21 És la primera adaptació teatral de la novel·la de Mercè Rodoreda. Està dirigida per Pep Farrés i els actors que apareixen a escena són Biel Rossell i Biel Serena, de 17 i 19 anys, que interpreten l’Adrià Guinart, un noi de 15 anys que vol anar a la guerra a descobrir el món que l’envolta després de cansar-se d’estar a casa seva. És un fet que és molt comú en molts adolescents, no importa l’època en la qual estiguin, sempre volen marxar del lloc on creuen que no pertanyen, encara que a la fi sempre hi acaben tornant, ja que les coses importants són les que no ho semblen. En el seu viatge l’Adrià coneix el món adult i intenta escapar d’ell ja que no el pot suportar més. Descobreix el dolor dels que han sobreviscut a la guerra i no ho haurien volgut haver fet. Creix, coneix una noia amb qui forma una relació amorosa i veu les conseqüències de la guerra amb diverses persones que l’acullen a casa seva, en masies, mentre narra la seva història del passat. Mostra la tristor, el dolor i la sang de la guerra.

Els actors van explicar que van començar aquest projecte abans de la pandèmia. A l'entrar al teatre et sorprens. Les grades del públic estan sobre l’escenari. Personalment, mai no ho havia vist. Només arribar es veia una taula de fusta, un equip tècnic de so, dos cubells de fusta (un ple d’aigua i l’altre de sorra) i uns llençols al fons, feien de paret. No es veia massa complert al principi, però la meva opinió va canviar en veure l'enginyós ús que li donaven a aquests pocs objectes. L’aigua del cubell era el riu Ebre, la sorra de l’altre era utilitzada per fer l’efecte que caminava, amb el so que produeix aquesta al ser trepitjada. La il·luminació era excel·lent. Donava vida a l’obra. Els colors que tenia també van prendre un paper molt important, com per exemple, la llum vermella era la sang. Van utilitzar-la de moltes maneres i molt originals. La taula estava dissenyada per simular molts objectes, com una porta, un mirall, un transport, etc.

L’obra combinava el text amb l'espai sonor en directe. El Biel Serena ambientava i donava profunditat al text amb música i sons creats en el moment. Era la combinació perfecta, dos arts units per una sola obra. Van demostrar el seu talent modificant unes veus gravades i les convertien en sons d’avions, helicòpters i més. Un fet que em va agradar va ser que abans que comencés l’obra, van gravar davant nostre les seves veus recitant alguns fragments del llibre i després van ser utilitzades en les escenes. Per simular que caminava per sobre dels cossos dels que no van sobreviure en aquella guerra, utilitzava una ampolla buida per simular el soroll, juntament amb molts més altres efectes i també tocava el piano i la guitarra en directe.

EN PERE SE'N VA A TEATRE... L'obra no és trista tota l'estona, hi ha un moment que els dos actors interpreten uns soldats a qui falta a cadascun un braç per poder tocar la guitarra, i la seva solució és tocar-la els dos junts, perquè d’aquesta manera sí que poden tenir les dues mans necessàries per fer servir l’instrument. El Biel Rossell va demostrar que és un gran actor. Va interpretar diversos personatges, com per exemple l’Eva (per distingir quan la interpretava agafava una poma, i jugaven amb ella, quan l’Adrià i l’Eva feien una escena romàntica, l’actor pelava la poma. Per simular un petó, la mossegava); una dona gran, un soldat… entre altres. No hi va haver pausa, però l'obra no es va fer llarga. El vestuari era adequat a l’època. Els dos nois portaven la mateixa roba, ja que d’alguna manera, interpretaven la mateixa persona en algunes escenes. La semblança entre els dos va facilitar reconèixer-ho. Parlaven de manera ràpida, però entenedora. A l’estar tan a prop tot es veia i se sentia molt bé. Penso que és una obra que està molt ben feta i pensada, vaig gaudir molt i tothom estava pendent de quina altra manera s’utilitzaria la decoració, de quin personatge interpretarien en aquell moment i de què més faria amb la música. Els llençols del fons i les diferents veus dels adults que perseguien al personatge eren la seva pròpia veu, tot podria haver estat la seva imaginació. Deixa un final obert, no sabem si tot ha estat un somni. Em sembla increïble que dos nois d’aproximadament la meva edat hagin fet una obra com aquesta. Tenen un futur molt prometedor com a artistes!

AINA COMAPOSADA PIÑOL (B1C)

Alumnes de Literatura Universal de primer de batxillerat i de Literatura Catalana de segon de batxillerat, professors, actors i director després del col·loqui final sobre l'obra.

L'ASSASSINAT A L'ORIENT EXPRESS. TEATRE CONDAL. BARCELONA, 27-10-21 Misteri, emoció, nervis… Agatha Christie ens porta un món ple d’intriga en l'Assassinat a l’Orient Express. L’obra, una de les peces cabdals de la biografia de la reina del suspens, ha estat posada en escena de manera brillant per la companyia Focus. El teatre Condal de Barcelona va acollir, el passat dimecres 27 d’octubre, una sessió per a escoles de la novel·la de Christie en una adaptació de Ken Ludwig versionada per Iván Morales i Alicia Serrat. Vuit passatgers, de tots els confins del món, viatgen a bord de l'Orient Express. A plena nit, una tempesta atura el tren i l'endemà un dels viatgers és trobat mort, apunyalat salvatgement. Només un d'ells pot ser el culpable: però qui? El famós detectiu Poirot (interpretat per Eduard Farelo) farà tot el possible per esbrinar qui s’amaga darrere d’aquest crim. El més destacable de l’obra, a part de les excel·lents actuacions, són els decorats i vestuaris ambientats en els anys 30. Els accessoris i els guarniments estan molt ben aconseguits però cal remarcar per sobre de tot l’habilitat en la posada en escena dels vagons de tren, una de les coses que més va fascinar al públic. En conclusió, un meravellós viatge en un tren ple de secrets i de misteri molt recomanable. És una obra per a tots tipus de públic que possibilita gaudir d’un parell d’hores de teatre distret, professional i ben fet, en un sala còmoda i agradable. Alba Boix (E3E)

EN PERE SE'N VA A TEATRE... Durant el mes de març van anar a veure la posada en escena de "La Filla del mar" d'Àngel Guimerà els de primer de batxillerat, el 9 de març i els de 4t d'ESO, el 24 de març. LA FILLA DEL MAR

LA FILLA DEL MAR Un clàssic català portat al Teatre Condal en una versió modernitzada per la companyia La Barni Teatre. El passat 9 de març vam presenciar, al Teatre Condal de Barcelona, l'obra de teatre La Filla del Mar, una adaptació creada, i representada per La Barni Teatre, a partir de l’obra original d'Àngel Guimerà. Ha fet malbé aquesta adaptació una de les obres mestres del gran escriptor català? Com potser ja sabeu La Filla del Mar tracta d’una jove, l’Àgata, la qual va ser rescatada del mar en un petit poble de la costa on és mal vista per tothom a causa de la incertesa del seu origen. Tot i ser la causa de seu estat orfe el mar és el seu refugi. Té una gran relació amb la seva “germana”, però les dues es troben en el mateix triangle amorós juntament amb en Pere Màrtir i això desencadenarà tràgiques conseqüències. L’adaptació de la companyia La Barni Teatre aporta a l'obra d’Àngel Guimerà un valor afegit gràcies a la música tocada i cantada en directe pels actors i les actrius professionals durant la representació. Tot i la gran qualitat musical i els diàlegs cantats que fan més amena l’obra la complicitat segueix present, els salts en el temps fan perdre una mica l’espectador sobre allò que està passant, tot i que amb paciència i molta atenció s’acaben resolent els dubtes. Per altra banda la complicada representació del final tràgic, fa que pugui resultar difícil d’entendre i trencar l’emoció i tensió final. Tot i així la companyia ha fet una gran feina al convertir un dels clàssics de la nostra història literària en una obra teatral moderna sense perdre l'essència d’Àngel Guimerà. La posada en escena i la qualitat dels actors són clars indicadors de la professionalitat d’aquesta companyia. Tot i la complicitat causada pel desordre temporal i l’abstracta representació del final de l’obra, la musicalització, modernització i representació del clàssic fan gaudir l’espectador, i gràcies a aquesta companyia la peça ha arribat a la vista i oïda de persones que no havien llegit mai el clàssic com, per exemple, a alumnes de batxillerat. La representació teatral està al nivell d’aquesta peça tan important per la literatura catalana. ÈLIA RIBES PONCELL (B1A)

Una de les moltes coses positives de l’obra va ser que tot era en directe: la música, el cant i la interpretació. També una cosa molt positiva, crec que és que va enganxar molt al públic. Podem destacar també la poca escenografia utilitzada, però la suficient per transportar-te completament a l’escenari. És important veure la feina feta darrere de l’obra. Una altra cosa que crec que també és molt positiva és que els actors i actrius van donar protagonisme a la resta de persones encarregades per fer que l’obra sortís tan bé com va sortir, com ara els il·luminadors, els tècnics de so… I una cosa més a destacar, és que ens van ensenyar una obra literària d’un escriptor molt important de la llengua catalana, com és l’Àngel Guimerà. Una crítica constructiva, seria que en els moments on es recreaven escenes prèviament passades, es donés algun senyal, ja fos canviant el to de llum, o alguna altra cosa, perquè van haver-hi espectadors que no van entendre què passava quan es quedaven parats. En conclusió, crec que era una obra molt interessant, molt ben construïda i la recomanaria moltíssim a les persones que els agrada anar a veure teatre. I gaudeixen de l’art i la bellesa de les disciplines utilitzades. LAIA CAZIU (B1A)

Si no hi ha neu, no hi aneu! Especial esquiades

A curs passat

Durant aquest passat hivern diversos nivells d'ESO i de batxillerat també han pogut practicar l'esquí en grup com a activitat organitzada des del Departament d'Educació Física. Els de 2n i 4td'ESO a l'estació d'esquí del Port del Comte el 21 de gener, els de primer de batxillerat a La Masella els dies 7, 8 i 9 de febrer, i els de tercer d'ESO el 4 de març a Tuixent La Vansa per practicar l'esquí de fons.

Tercer d'ESO

Segon d'ESO

Quart d'ESO

Primer de Batxillerat

Més balls de màscares! Carnestoltes 2022 ·De portar mascareta ja n'estàvem tips i acostumats, però hi ha mascaretes i mascaretes i la que ens va exigir la Reina del Carnestoltes, un curs més, ens va venir molt de gust de portar-la. Per això, un febrer més vam seguir aquests dictàmens de la monarca més esbojarrada i dijous 24 la festa va ser ben sonada. Concursos de disfresses, balls, vermut, música a tot drap i disbauxa, que això també és currículum!

VIATGE A MADRID. 2n BATXILLERAT

A curs passat

PROVES CANGUR DE MATEMÀTIQUES Per commemorar el Dia Mundial de les Matemàtiques, el 18 de març van tenir lloc al centre les Proves Cangur adreçades als alumnes d'ESO i Batxillerat. És un concurs de matemàtiques que s'organitza en més de 30 països amb l'objectiu d'acostar les ciències exactes als més joves a través de la resolució de problemes. Durant aquella setmana també es va realitzar el concurs d'enigmes matemàtics.

El 18 de febrer els alumnes de 2n de batxillerat que han cursat Història de l'Art van desplaçar-se fins a Madrid per visitar el Museu del Prado i el Museu reina Sofia, a més dels llocs més emblemàtics de la capital espanyola (Palacio Real, Plaza Mayor, Congreso de los Diputados, Puerta del Sol i Parque del Retiro. FIRA DE L'ENSENYAMENT A IGUALADA 4t ESO

DIA MUNDIAL DE LA POESIA El 21 de març el centre es va afegir a la commemoració del Dia Mundial de la Poesia. Des del Departament de Llengua Catalana i Literatura vam inscriure'ns en els actes a nivell nacional i ens vam afegir a la celebració dels 100 anys del naixement del poeta Gabriel Ferrater amb un petit recital, des del vestíbul del centre, dels seus versos en diferents llengües, a càrrec d'alumnes i professors.

El 25 de març els alumnes de 4t d'ESO van trobar en aquesta fira la informació necessària per configurar el seu futur acadèmic i professional.

RUTA PER L'AQUALATA MEDIEVAL 2n ESO El 31 de març els alumnes de 2t d'ESO van dur a terme una ruta guiada per la Igualada medieval.

Entrevista ESPECIALISTA EN DESCENS EN BICICLETA Quedo amb la Maria Pomés Garcia a una aula de tercer. És un dijous a tercera hora i aprofito que no tinc classe perquè els meus alumnes han anat a fer ràfting a la Seu d’Urgell. Vull conèixer una mica l’esport que practica des de fa dos anys i mig. Els del seu grup fan Educació Física i, amb permís de l'Hugo, em dedica una estona per respondre les preguntes. Tot va d’esport, avui. Joan Pinyol

La Maria Pomés és de Maians, al costat de Castellfollit del Boix, i aquest curs completarà tota l’ESO al nostre institut. Té setze anys i des de ben petita va començar a practicar l’atletisme al Club Atlètic Igualada, sobretot duatlons i triatlons. Després es va adonar que el que li agradava molt era la part de la bicicleta i va començar a practicar-la amb la modalitat d’enduro. Fins que el seu pare, que practica el descens en bicicleta des que era jove i que té una botiga de bicicletes al carrer Bellprat d’Igualada, la va anar introduint en aquesta modalitat anomenada també Downhill. La passió es va transmetre, doncs, per via directa. Ara està federada, ha conegut molts podis i cada dia li agrada més aquesta pràctica esportiva. Com que no és prou coneguda la descobrirem a través d’ella.

- Quan fa que practiques el descens en bicicleta? Realment només fa un any i mig. Quan va acabar el confinament per la covid encara feia atletisme però aleshores vaig adonar-me que preferia la bicicleta i el meu pare em va animar a participar en alguna carrera i em va aconsellar que si m’agradava més la bicicleta era millor que m’hi dediqués i que em centrés en el descens. - Què té el descens que t’hagi enganxat tant? És un esport que genera molta adrenalina per les velocitats altes que agafes en els només quatre minuts que dura la baixada pel circuit i tot plegat en un molt bon ambient entre els participants. Fas moltes amistats i és un esport molt interessant també pel contacte amb la natura.

Entrevista - És un esport individual o en equips? Existeixen equips que participen a les I carreres però la competició és individual. Tu has veure sol la teva baixada, memoritzar-la, entrenar-la i el dia de la carrera, tirar avall i el més ràpid guanya. - És molt estricte el programa d’entrenaments? És diferent de l’atletisme en què ho fas tot amb el teu cos. En el descens en bicicleta és molt important saber combinar l’entrenament tant a sobre com fora de la bicicleta per poder rendir després al màxim. També depèn de si estem en pretemporada en què hem d’agafar el ritme i la força i si estem en plena competició l’entrenament és més precís per mantenir la potència. - I com es tradueix això en hores setmanals? Compta una hora i mitja de gimnàs tres dies a la setmana i en bici jo intento sortir cada dia, si puc, mínim tres dies a la setmana, dues hores. - Això entre setmana i els caps de setmana, a competir... Exacte. El problema de la zona on estem és que no hi ha llocs per entrenar i estem obligat a marxar fora normalment a 45 minuts d’aquí i és complicat combinar-ho amb els estudis. - On entrenes, doncs? A l’estiu entrenem a Andorra, a França i també a l’estació d’esquí de La Molina on hi ha bikeparks que estan molt bé. I durant l’hivern anem a trobar zones per fer descens en bikeparks que hi ha a la Garriga o a Berga. Els meus pares també em porten en cotxe pels entorns de la comarca i hi faig baixades. Quan vaig a entrenar amb els meus amics en algun bikepark hem de reservar plaça, paguem un forfait i hi entrenem tot el dia. - Sempre pedalant...

"La gràcia del descens és que ens pugen!" Sí, però una de les gràcies d’aquest esport és que nosaltres només baixem, no pugem. Ens pugen amb cotxe i les bicis al remolc. Per això cal anar a trobar instal·lacions que ho tinguin tot i estiguin en bones condicions. Però no només ens deixem caure avall, també pedalem durant la setmana per entrenar. - I hi ha competicions cada setmana? Una al mes, segur. A l’estiu n’hi ha més. Ara ja comencem a participar en campionats

Entrevista d’Espanya per exemple a Àvila, que està a vuit hores d’aquí. També n’hi ha I d’europees. Ens hem hagut de federar individualment i formem part d’un club competitiu. Aquí a l’institut hi ha més estudiants que practiquen aquest esport. Per exemple l’Eloi Calvet i el Jan Gubern, amb qui surto sovint perquè vivim al mateix poble. - Teniu espònsors? En el meu cas la marca Leatt que em facilita la roba. Un dia em van trucar i me la van oferir i des d’aleshores competeixo amb la seva roba, cascs, proteccions... A part d’això les despeses van a càrrec de la meva família. - Què passa si fa mal temps? Que hem de fer bona cara. Entrenem i competim igualment. Si plou molt fort o neva molt potser no, però si plou i el circuit patina i hi ha un pam de fang es baixa igual. I a més encara és més divertit. El temps és sempre imprevisible. Tu pots entrenar per exemple el dissabte, memoritzar el circuit sec i estudiar-lo bé (on cal saltar, on hi ha tal pedra o on hi ha tal arrel) i el dia de la competició pot ploure a bots i barrals i un error, per exemple una frenada de més, et pot fer perdre un segon i per un segon pots perdre el podi. T’ho jugues tot i un error es paga molt car. A l’última carrera que vaig fer, que era un campionat de Catalunya, em va anar de dècimes de no guanyar. - I posats a baixar per la muntanya, no t’han seduït mai les motocicletes? No et diré que no m’agradaria provar-ho i si tingués una moto ho faria, també pensant en el descens en bicicleta, per veure el circuit. Però és un esport encara més car. No descarto provar-ho algun dia però no per dedicar-m’hi perquè tinc clar que vull fer bici perquè és la meva passió.

- Quin país té les millors instal·lacions per a la pràctica del descens? Sense dubte França. Si hagués d’anar a viure a algun lloc que em permetés combinar estudis i aquest esport, me n’hi aniria. Tenen aquest esport normalitzat, els que el practiquen reben ajudes i hi ha molta afició. - A més del teu pare, segueixes algun referent en aquest esport? Per sort des dels últims tres anys han aparegut més noies que el practiquen i competeixen a un nivell molt alt. Una de les que destaquen és la francesa Myriam Nicole. - Què faries perquè aquest esport fos més visible a Catalunya? Mica a mica s’està consolidant l’afició però encara hi ha molta gent que desconeix aquest esport. No parlem pas de futbol, és clar. No hi ha extraescolars pels petits i no es potencia gens. T’hi has de posar tu i sempre posar de la teva part. Tampoc hi ha gaire instal·lacions. Els mitjans de comunicació tampoc es fan ressò dels descensos que fem a Catalunya. Falta de tot, instal·lacions, ressò, extraescolars que no siguin només enfocades cap al BTT, i sobretot temps perquè aquest esport es vagi estenent. - T’has plantejat mai aquest esport com una sortida professional? Per a mi aquest esport no és un a més a més de la meva vida. És molt important per a mi. Primer vull entrenar, encara que m’obligui a anar a dormir tard perquè no vull deixar d’estudiar. - Com et veus d’aquí 15 anys? M’encantaria continuar vinculada a l’esport de la bicicleta i la prioritat ara mateix és el descens. També per dedicar-m’hi professionalment. Faré tot el possible perquè sigui així. Si ho aconsegueixo em veig competint a nivell mundial i sinó competint a un altre nivell i treballant d’alguna cosa relacionada amb la bicicleta. - I què faràs el curs que ve? Em vull matricular al Batxillerat científic i sobretot no deixar d’entrenar i de competir. És la meva vida!

Un institut el fa la seva gent Grups-classe curs 21-22

E1A Noèlia Solé-Montse Seró

E1C Marta Vidal- Josep LLop

E1E Gerard Jorba-Julia Cobo

E2B Laura Golsa

E1B Sandra Lladó- Rosa Riba

E1D Sònia Climent- Alicia Galera

E2A Esther Orts

E2C Bernat Roca

Un institut el fa la seva gent Grups-classe curs 21-22

E2D Ivette Porta

E3A

E2E Anna Novell

E3C E2F Joan Suau

E3B Alba Castelltort- Albert Lucas

E3D Jose Serrano

E3A Anna Albareda- Amanda Royo

E3C Aida Vilumara

E3E Vicente Bitrián

Un institut el fa la seva gent Grups-classe curs 21-22

E3F Joan Costa

E4A Angelina Nogués

E4B Marc Sánchez

E4C Elvis Montejo

E4D Esmeralda López

B1A Bernat Tort

E4E José A. Pelegrina

B1B

B1B Jaume Sorribes

Un institut el fa la seva gent Grups-classe curs 21-22

B1C Elisabet Farrés

B1D Jordi Calvet

B1E Xavier Marimon

B2A Consol Ribera

B2B Maleni Marín

B2C Abel Ramos

B2E

B2D Jaume Riba

B2E Tomàs Agulló

8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LES DONES Amb motiu d'aquesta commemoració es van dur a terme diferents accions. Per exemple la de l'alumnat de 3r d'ESO, que a la matèria d'Anglès va realitzar una activitat relacionada amb la recerca de dones emblemàtiques al llarg de la història. L'exposició, que va romandre als plafons de l'institut, va rebre el nom de Women Who Changed The World i estava dividida en 4 seccions: Arts and Literature; Sports; Humanities and Politics; Maths, Science and Technology.

-COM LI VA A LA TEVA FILLA, AL PERE VIVES? - MOLT BÉ, SOBRE RODES! El medi ambient està en un dels pitjors moments de tota la història, i és hora que cadascun de nosaltres hi posem una mica de la nostra part. Des de la Comissió d’alumnes de Sostenibilitat de l'institut el curs passat es va engegar una iniciativa realment original. Crear unes rutes en bicicleta perquè, en grup i amb voluntaris vetllant pel bon funcionament i la seguretat dels ciclistes, cada divendres els alumnes i professors que s'hi volguessin sumar vinguessin al centre pedalant . L'experiència s'ha anat consolidant setmana rere setmana i el 8 d'abril, l'últim dia abans de vacances de Setmana Santa es va organitzar també una segona pedalada que va tenir una gran participació i molt recentment alumnes de 1r d'ESO del nostre centre han realitzat un taller de Bicibús a l'escola Garcia Fossas per tal d'inculcar els valors esportius, saludables i de respecte del nostre entorn d'aquesta iniciativa. ·

Cartell elaborat per a la pedalada

A curs passat VIATGE A LA CATALUNYA NORD. 2n BATX Organitzada pel Departament de Català, un curs més els alumnes d'aquest nivell educatiu van anar a conèixer la Catalunya Nord i van aprofitar l'estada per fer un estudi sociolingüístic de l'ús del català i de la pervivència del dialecte septentrional de la nostra llengua. Alhora van visitar espais de memòria històrica i de l'exili com la platja d'Argelers, la Maternitat d'Elna i el Museu del Memorial de l'Exili a la Jonquera. També van anar a trobar Cotlliure, l'abadia de Sant Miquel de Cuixà i Vilafranca de Conflent. Lunch atop a Skyscraper, en català "esmorzar sobre un gratacels", és una fotografia molt famosa en blanc i negre feta l'any 1932 mentre es construïa l'edifici RCA al Rockefeller Center de Nova York (EUA). Els de l'optativa de l'hort de 3r d'ESO, en una de les pauses de la feina, també l'han sabut fer molt bé, just 90 anys després. Fotografia Bet Farrés.

SANT JORDI 2022 Per celebrar el Dia del Llibre i de la Rosa a l'hora del pati del dia 22 d'abril van tenir lloc diferents actuacions musicals, recitals de poesia i lectura dramatitzada de diferents obres. Des del club de lectura del centre es va elaborar un cartell amb tot el que aporta la lectura i es va participar en una iniciativa solidària amb l'Hospital Sant Joan de Déu a través de l'elaboració de punts de llibre.

SEGONA CURSA D'ORIENTACIÓ El 8 d'abril també va tenir lloc la segona edició de la Cursa d'Orientació. Els diferents equips, a partir d'un mapa i d'un xip, van haver de caminar camp a través l'itinerari que tenien marcat a la recerca de fites amagades pel nostre entorn natural. Un cop a l'institut es van entregar els premis de cada nivell i tot plegat va resultar una magnífica experiència esportiva i lúdica que segur que tindrà més edicions.

EL FUTBOL NO TÉ SEXE, per Íria Cantero, (E3F)

COL·LABORACIONS

El futbol, per molts i moltes de nosaltres, és més que un esport. Però per molt que ens agradi, s’ha de reconèixer que sempre ha estat una activitat masclista i en bona part homòfoba. Penso que és perquè sovint ha anat lligada a una manera d’entendre i de prioritzar socialment la masculinitat dels jugadors i del propi joc. Des de sempre s'han sentit frases com : “El futbol és cosa d’homes”, “Sortiu al camp amb pit collons!” i “No entris com una nena!”, habitualment per justificar una forma de jugar que té més a veure amb la violència i l’agressivitat que amb l’esport. I sempre, perdent valors personals bàsics. Mai he entès perquè s'ha discriminat tant les dones que l’únic que volien era gaudir de la seva passió, el futbol. Un rebuig social a la incorporació de la dona molt superior al que s’ha viscut en altres esports. Però, per sort i gràcies a moltes d’elles, hem arribat on som ara. Estic segura que el camí no ha estat fàcil, sobretot quan només et posen obstacles. Però encara ha de seguir canviant. Hem passat de no poder ni somiar ser futbolistes professionals a tenir dones convertides en referents. Ara el Barça femení és capaç d’omplir el Camp Nou amb més de 91.000 espectadors il·lusionats perquè el seu equip acabava de guanyar la Lliga sense perdre cap partit amb més de 150 gols a favor i només 11 en contra, i disputar la final de la Champions per segon any consecutiu. He sentit dir a alguns nois que el Barça triomfa perquè hi ha poc nivell, que no els interessa el futbol femení perquè no té suficient qualitat i que omplen els camps perquè regalen les entrades. Els convido a veure la Lliga femenina i els partits de la Champions per descobrir que és evident que hi ha nivell, que les entrades es paguen i que comença a tenir categoria de negoci com a fenomen audiovisual. El futbol femení ha arribat a primera línia per quedar-s’hi. És més, està carregat de futur, amb nous valors, perquè ha nascut i viu amb uns principis innats i no contaminats, com el respecte, la igualtat de gènere i racial, i fins i tot la llibertat d’orientació sexual. I és que l'homosexualitat sempre ha estat un tema tabú, més en l’esport en general i més encara en el futbol. En canvi, les jugadores homosexuals ho han fet públic amb tota naturalitat, un fet que ha estat un referent i estímul per a moltes persones que encara pateixen pressió social només per ser com son. Aquest trencament de barreres ha estat molt més valent que a altres esports i, per suposat, al futbol masculí. Per sort, les noies ara poden jugar a futbol sense haver de sentir que és un esport de marimachos, al marge que puguin ser heterosexuals, homosexuals, bisexuals … També s’afegeix un plus de superació que ha fet més fortes a les futbolistes, perquè el seu camí no ha estat gens fàcil, ja que per poder jugar han hagut d’enfrontar-se a problemes socials, esportius, econòmics i familiars. Per tot això, fa molt poc, des de la tribuna del Camp Nou, jo mateixa gaudia no només del futbol, sinó també del que suposava veure moltes famílies senceres, petits amb els seus pares, gaudint de la nova realitat i de les portes que s’obrien a les nenes per practicar el millor esport del món. Mirem enrere i tot ha canviat molt, però segueix havent una diferència abismal entre el futbol masculí i el femení, els sous, per exemple, o les condicions en les quals es juga. No dic que sigui ètica la gran suma de diners que guanyen els futbolistes, però més injust em sembla que la jugadora més ben pagada d’Espanya cobri amb prou feines per a tota la temporada el mateix que ingressa cada mes el jugador pitjor pagat del Barça masculí. Crec que hem de donar les gràcies a totes les jugadores que al llarg de la història han lluitat per la igualtat a l’esport fins arribar on som ara. Sobretot perquè ho han fet i ho segueixen fent en condicions precàries i amb la pressió i els entrebancs d’una societat encara masclista. Elles han aconseguit que nens, nenes, homes i dones de tot el món viatgin per veure els seus partits, paguin per veure-les jugar i portin samarretes amb el seu nom a l’esquena.

GALERIA D'ART ZONA VIP

Dibuix al natural al pati de les Moreres

Berta Rica E3E

Maria Carmona E2E

Unai Reche E2D Mirta Puig E3C

Dibuixem emocions a 3r d'ESo

Clàudia Morales E3F

Georgina Zúñiga E3C

Martí Pons E3C

GALERIA D'ART ZONA VIP

Làmines de color 1r d'ESo

Puntillisme 1r d'ESo

Aquarel·les 3r ESO

Eudald Ymbernon E3E

Mireia Gasco E3F

Edin Morist E3D

Nil Clotet E3D

GALERIA D'ART ZONA VIP

Làmines amb llapis 1r d'ESo

Làmines de 4t d'ESo

PREMIS I DISTINCIONS Un curs acadèmic dona per molt. També per recollir els fruits del que s'ha sembrat i s'ha treballat en diferents àmbits. A continuació trobareu una mostra del que ha donat de si aquest 21-22 tant en premis interns com externs del centre. I només per qüestions d'espai no hi poden sortir tots!

PREMI NATIVIDAD YARZA

Amb el seu treball de recerca titulat ”Estudi de la influència del gènere en la tria dels graus universitaris”, l'alumna de B2A, Laia Areny, va guanyar la primera edició del Premi Nativitat Yarza. El premi l'atorga l’Àrea d’Igualtat de gènere de la Conca d’Òdena.

CONCURSO JÓVENES TALENTOS DE RELATO CORTO El passat 11 de març, els alumnes: Etna Torres, Sira Pinyol, Olivia Rodríguez, Blanca Peñas, Martí Viñas i Sabrina Henríquez de 2n d’ ESO van participar al concurs de La Fundació Coca-cola de joves talents de relat curt.

SHORT STORY IN ENGLISH Third year ESO students (groups C, D, E, F) on the occasion of St. George's Day, carried out an activity of writing a short story in English. First, they learnt the 5 basic elements that make up the structure of a short story ( Setting, Characters, Plot and Point of View). In order to regulate their learning, they were provided with a Checklist and a Rubric to make sure they introduced all these elements. The activity was done in groups of two or three students, although some did it individually. They were given a reading book as a prize. The winners were: From 3C: -Jana Fernández Codina and Fiona Regordosa Vilaseca for the tale "Jordina's story". From 3 D: -Àlex Bravo Lozano for the story "Legend of Rome" From 3F: -Gaelle Guerrero Rico for the story "Happiness?" -Iria Cantero Colomer and David Belouadnine Mañas for the story "The Last Jump" -Thais García Palomino and Mireia Gascó Salgado for the story. "Lullaby"

PREMIS I DISTINCIONS CONCURS D'ENIGMES MATEMÀTICS Un any més, i per commemorar el #Diamundialmatematiques el Departament de Matemàtiques del centre va organitzar un concurs d'enigmes que va tenir molt bona participació. Aquests en van ser els guanyadors :

CURS BOJOS PER L'ECONOMIA

La Laia Areny i la Núria Gallego, alumnes de 2n de Batxillerat, han participat al curs Bojos per l'Economia que cada any organitza la Fundació Catalunya La Pedrera. Aquest curs sorgeix amb la idea de donar a conèixer l'entorn multidisciplinari que ofereix l'economia. Disciplines diferents com matemàtiques i estadística s'utilitzen per resoldre problemes relacionats amb alguns dels fenòmens econòmics més importants. El curs realitzat durant diferents dissabtes a les instal·lacions de la Universitat Pompeu Fabra i les sessions ha estat impartit per investigadors/es i professionals vinculats al CREI i al Departament d'Economia de la UPF.

1r ESO: Pau Bravo Lozano 2n ESO: Èric Del Río Sanz 3r ESO: Maria Torras Terraza 4t ESO: Erik Ventura Gili 1r BTX: Arnau Del Río Sanz Empat 2n BTX : Bryan Moran, Martina Muñoz, Àlex Palomas i Laia Areny Professorat: Marcel Jorba Jorba

CONCURS WAPPS

PÀGINES

WEB

MARIA LLADÓ, de 2n de Batxillerat, ha guanyat el concurs de pàgines web WAPPS, en un acte celebrat el 16 de maig al Cosmocaixa després que mesos enrere el web que va crear fos seleccionat com un dels tres millors de la categoria de batxillerat. WAPPS és un concurs promogut per la fundació .CAT on hi participen alumnes de tots els territoris de parla catalana amb l’objectiu de promoure la llengua catalana a internet. Us deixem l’enllaç del web en qüestió: https://descobrimcastellfollitdelboix.cat

El passat 24 de març va tenir lloc a la Facultat dÉconomia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Fase Local de lÓlimpíada dÉconomia. Aquesta Olimpíada és un concurs acadèmic d´àmbit estatal, que té com a objectiu estimular i fomentar léstudi de léconomia i de l émpresa entre els joves i aprofundir els lligams necessaris entre els estudis de secundària i universitat. Dirigida als estudiants dÉconomia de lÉmpresa de 2n de Batxillerat dels instituts i centres de secundària de la província de Barcelona, públics o privats. Del nostre institut es van presentar dos alumnes i un délls va resultar el guanyador del primer premi. Ara, haurà de presentar-se a la Fase Nacional els propers 20, 21 i 22 de juny a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Enhorabona, Jordi Casanovas Pasadas, guanyador del PRIMER PREMI !! Molta sort a la Fase Nacional !!

PREMIS I DISTINCIONS CONCURS DE FOTOGRAFIA 1r D'ESO Des de l'àrea de tutoria i coordinació de 1r d'ESO els alumnes d'aquest nivell es va realitzar un concurs de fotografia sobre el tema: el paraigua. Després que l'equip de tutors compartís un formulari per tal que votessin tots els professors, aquest va ser el veredicte final :

1r premi : Black day. Ana Rodriguez E1A 2n premi Brots d'esperança. Guim Solà E1A 3r Premi Plou by me. Ton Guixà E1C

CAMPIÓ DE TENNIS TAULA

L'alumne Indiana Vich (E1D), a finals de maig es va proclamar campió absolut de tennis taula als Jocs Escolars de l'Anoia i en representació del nostre institut. Felicitats!

MATRÍCULES D'HONOR A BATXILLERAT Un cop feta l'avaluació final de Batxillerat i tenint en compte el seu treball i esforç continus i els seus excel·lents resultats acadèmics han rebut la distinció de la Matrícula d'Honor els següents alumnes de segon de batxillerat, situats d'esquerra a dreta de la imatge, Mireia Gutiérrez, Laia Areny, Martina Muñoz, Bartomeu Enrich, Mar Zenón, Júlia Guisado, Roc Gumà i Guillem Torres. Moltes felicitats en nom de tot l'institut i, com diu la portada d'aquesta edició de la revista, segur que els vostres futurs us portaran molt amunt.

RACÓ DE POESIA SI ESTIC AL TEU COSTAT

Tothom vol aprendre però pocs es volen esforçar per de veritat aconseguir-ho, un cop entens més el mon que t’envolta un encara es fa més preguntes fent així, un cicle que mai acaba. Fins que al final un diu prou. I els coneixement encara per ser descoberts es perden, al final qüestionar-s'ho tot només fa que sorgeixin més preguntes, I això no et farà més feliç ja que no sempre el que descobreixes és bo. Però tot i que al final es viu més feliç en la ignorància. Per què no qüestionar-s'ho tot? Jofre Puig (E3E)

EN UN MAR

---CARPE DIEM--SER FELIÇ NO VOL DIR TENIR UNA VIDA PERFECTA SER FELIÇ ÉS RECONÈIXER QUE LA VIDA VAL LA PENA VIURE-LA, PER MOLT QUE TROBIS MOLTES DIFICULTATS AL LLARG DE TOT EL TEU CAMÍ. LA VIDA POT FER-TE MAL PERÒ HAS DE CONTINUAR AVANÇANT TAMBÉ ET POT ABRAÇAR PERÒ TAMPOC T'HAS DE CONFIAR LA VIDA TAMBÉ ÉS APRENDRE QUE HI HA PERSONES QUE T'OFEREIXEN LES ESTRELLES I ALTRES QUE ET PORTEN A ELLES. PERQUÈ LA VIDA ÉS UNA AVENTURA QUE TENIM EL PRIVILEGI DE GAUDIR.

Quan entres al mar, tens la sensació de volar; aquelles emocions, com quan dorms.

LA VIDA ÉS UNA SUCCESSIÓ DE LLIÇONS QUE HAS DE VIURE PER ENTENDRE. EL MILLOR QUE POTS FER AMB LA MORT ÉS APROFITAR LA VIDA. LA VIDA NO ÉS PERFECTA PERÒ TÉ MOMENTS MERAVELLOSOS. AL MOMENT EN QUÈ DEIXES DE PENSAR EN QUÈ POT PASSAR, COMENCES A GAUDIR DEL QUE ESTÀ PASSANT. AL FINAL EL QUE IMPORTA NO SÓN ELS ANYS DE VIDA, SINÓ LA VIDA D'AQUESTS ANYS.

Jana Pocoví (E3D)

Ser valent, fort i honrat també compta per viure la vida de veritat però tot això ho sóc, i ho seré si estic al teu costat Ja no sé què més escriure el cervell se m’ ha esgotat però mai s’acaben les idees si estic al teu costat Guiu Soler (E3C)

No hi ha inseguretats, per això hi ha llibertat. Una llibertat, com quan notes l’aire al terrat, una brillantor, mirant pel mirador. No estan pendent de res, però estan pendent de tot. Laia Alonso (E3E)

PER MOLT LLARGA QUE SIGUI LA TEMPESTA EL SOL SEMPRE TORNA A BRILLAR ENTRE ELS NÚVOLS. LES MILLORS COSES DE LA VIDA SÓN AQUELLES QUE ES REGALEN AMB L'ÀNIMA, ES REBEN AMB EL COR I S'AGRAEIXEN AMB UN SOMRIURE.

Tres coses diuen que són importants a la vida diners, amor i felicitat i a mi només em faltaria ser milionari si estic al teu costat

No és ni la poma ni la síndria és el pinyol que m'alegra el dia. Amb aquell riure i acudits em deixa el cap estamordit. He escrit un rodamot espero que la nota pugi molt i ara que al curs diem adeu Joan, si us plau, posa’m un 10. Visca la Reial Societat! tot i que soc del Barça i ara que amb tu he empatitzat empatitza amb la meva nota.

Que curt és “un per sempre”! I que llarg és “un mentre duri”! Perquè he conegut persones que el seu per sempre va durar molt poc… I el seu mentre duri, va durar tota la vida. Així que et recomano ser addicte a qui et fa feliç, a qui et besi primer els ulls abans que els llavis. Ariadna Garcia (E3D)

Ara que ve l'estiu el Joan es posa la gorra que queda millor que la barba a Messi com que t'he dedicat un poema que no es fa fàcilment professor de català, posa’m un excel·lent! Iván Carrasco (E3D)

SORTIDA AL CANAL OLÍMPIC DE CASTELLDEFELS 2n ESO

A curs passat SORTIDA A TV3

El 3 de maig els alumnes de 2n d'ESO van anar a trobar el Canal Olímpic de Castelldefels per tal d'exercitar-se en les modalitats esportives del Caiac i el Big SUP, La sortida es va organitzar des del Departament d'Educació Física. RÀFTING A LA SEU D'URGELL 3r ESO

El 13 de maig els alumnes de 3r d'ESO van anar a practicar el ràfting al Parc Olímpic del Segre de La Seu d'Urgell. Després d'una petita sessió teòrica van baixar pel riu a tota velocitat. No ho digueu a ningú, però una professora va caure a l'aigua... Però tranquils, se'n va sortir.

SORTIDA AL CLUB NÀUTIC DE SITGES 4t ESO

El 13 de maig els alumnes de 4t d'ESO van desplaçar-se fins a Sitges per practicar vela, caiac, paddle surf i volei platja. Era una activitat obligatòria i curricular de la matèria d'Educació Física emmarcada dins la dimensió activitat física i temps de lleure.

El dijous 19 de maig, els alumnes de les optatives de Fem de reporters i d’Emprenedoria vam anar a fer una visita als estudis de TV3, la televisió pública catalana. El dia va començar agafant el bus i anant cap a Sant Joan Despí. Quan vam arribar ens van donar la benvinguda i va començar la visita guiada. Ens van ensenyar els tres edificis que formen part de les instal·lacions; en un hi havia els platós dels Telenotícies, sales de control i d’edició i les redaccions, en un altre hi havia el vestuari que es necessita per als presentadors i muntatges en general, decorats de programes i taller de fusteria i pintura; també hi havia els platós de programes com Eufòria, Està passant, Faq’s, Cuines. Ens va cridar l’atenció que són molt petits comparat amb el que veiem des de casa. Per últim vam veure un garatge on hi havia el pàrquing de les unitats mòbil, que són aquelles furgonetes o camions que van als llocs quan hi ha notícies importants o partits de futbol, per exemple, i retransmeten en directe o graven el que està passant. Després ens vam acomiadar de TV3 i, abans de marxar, ens vam trobar amb el periodista Antoni Bassas amb el qual vam poder xerrar una miqueta. Després, vam agafar l’autocar i vam anar cap a plaça Espanya, justament al centre comercial Arenas, antigament era una plaça de toros i s’ha transformat en un gran centre comercial amb gimnàs, cinemes, espais gastronòmics, diverses franquícies... Qui va voler va poder pujar amb l’ascensor fins a dalt de tot per tal de poder veure les vistes de Barcelona i la zona de Montjuïc. Ens va agradar molt l'experiència i vam passar un dia ben agradable i de relax. Jana Fernández Codina (E3C)

TALLERS I EXTRAESCOLARS Un curs escolar ofereix moltes possibilitats. Aprendre a l'aula, aprendre fora i participar també en tallers interns i en activitats extraescolars. En aquest curs 21-22, i després d'una pandèmia que ho va limitar molt tot, hem recuperat moltes possibilitats en aquest sentit. Aquí en teniu una mostra!

TALLER DE RUGBY A l'estadi atlètic que tenim a tocar i a través de l'Anoia Rugby Club que hi va posar els monitors, els nostres alumnes van aprendre a practicar un esport amb gran tradició al nostre país.

TALLER DE CASTELLS A través de diversos membres de la colla castellera igualadina dels Moixiganguers el 18 de maig els nostres alumnes van poder viure l'experiència de fer castells des del gimnàs.

TALLER DE PRIMERS AUXILIS ADREÇAT AL PROFESSORAT Dins el Pla de Formació de Zona, al novembre es va dur a terme un taller de primers auxilis adreçat al professorat en què es va formar sobre primers auxilis per tal de poder atendre qualsevol ensurt al centre amb les millors garanties.

TALLER D'ARTS MARCIALS El Pere Soler, director del Club Budokan de Vilanova del Camí també va impartir un taller d'arts marcials als nostres alumnes.

EXTRAESCOLAR DE TEATRE Després de treballar durant tot el curs, el grup d'alumnes que han participat en aquesta extraescolar el 26 de maig va estrenar a l'Ateneu Igualadí l'obra "A les clavegueres de Nova York hi ha cocodrils", de Júlia Lora Martín, sota la direcció de Fina López, que els ha acompanyat tot el curs.

TALLER DE HIP HOP En la segona edició dels Tallers Multiesportius, la Iris Bertrán va dirigir una classe magistral de Hip Hop en una de les nostres postes esportives.

SONETS CONTRA LA GUERRA "La guerra no ens agrada ni la sentim, i ara, amb la retina desfeta per la imatge de tantes llars destruïdes, podem explicar a les nacions com n'és d'estúpida, de cruel i de bestial la guerra que ens donen com a bona els militars imperialistes“. Pere Calders

Si la guerra… Taller de creació poètica 1r de batxillerat

Si la guerra fos tan sols amb trets de foc, si disparar fos tan sols com en un joc, els soldats forts com a les pel·lícules i els avions no deixessin caure terror

Heu de crear un sonet (dos quartets i dos tercets), amb el referent dels que hem vist escrits per F.V. Garcia, i amb la repetició 26 vegades de la paraula "guerra". Si no us surt, també podeu ferlo igualment sobre el tema de la guerra sense que es repeteixi tant la paraula Quanta quanta guerra, la guerra és guerra i no deixa de ser guerra per culpa de la pròpia guerra, la guerra no canvia. Guerra és mort. Guerra és tortura. Guerra és tristesa. Guerra és guerra i mai deixa de ser guerra per culpa de la pròpia guerra. Quanta quanta guerra! És guerra la pròpia guerra i no deixa de ser guerra. La guerra és mort i tristesa.

Els avis de Gernika hi serien i molts dels nostres encara riurien jo no hauria de ser aquí escrivint i plorant a un germà que ara viuria La guerra es lluita als camps de batalla la guerra es lluita a les fàbriques d’armament. La guerra es lluita de casa en casa. Si algú posés seny a aquesta boja ment no hi hauria guerres ni morts en combat i tothom viuria més plàcidament. Armand Enrich Güell

Quanta quanta guerra. Guerra, guerra ,guerra i guerra aquella que no deixa de ser guerra. La guerra és guerra. Mounaim Chakroun Chakroun

El que sento dins meu Guerra, guerra és la que sento dins meu quan enmig d’altra guerra tu ets arreu, quan l’amarga guerra d’aquest voltant passa a ser guerra dolça en un instant.

(2) (1) (1) (1)

Guerra, guerra és la que sento dins meu, quan veig que t’apropes en guerra lleu, quan la guerra ja no és guerra violenta sinó que és guerra feliç i contenta.

(2) (1) (2) (1)

Guerra, guerra i més guerra, tot n’és ple, (3) sigui guerra d’amor, d’aquella que omple (1) o bé guerra de tristor, guerra amarga. (2) Guerra, guerra i més guerra, mai s’amaga. (3) D’un minut de guerra a un segle de guerra, (2) guerra, guerra i més guerra, guerra vull. (4)

Berta Claramunt

Avui demanem pels infants innocents, que a la guerra paguen els errors dels grans, guerra que profana vides de germans, anteposant als seus cors certs pensaments. Nens que temptant la sort i inconscients, van sortir de casa per portar-ne pans, els ha tocat morir sense res a les mans, han viscut una vida de patiments. Fugint de la guerra han de seguir lluitant, en una nana barca s’han d’aferrar, a un mar que un cementiri s'està tornant. Ara, que ja no es poden aturar, han de resistir mirant cap endavant, ja els queda menys per poder descansar. Aina Castuera Sanou

COL·LABORACIONS

El nostre univers lector Guia de recomanacions de la Biblioteca Central d'Igualada

Segons els manuals i guies de literatura juvenil, es considera literatura juvenil a aquella especialment adreçada a lectors que viuen la seva joventut, si bé no exclusivament. Però les definicions de manual no sempre reflecteixen el que realment és. La literatura juvenil o adreçada als joves té uns trets que la defineixen:

involucra un personatge adolescent és un "boom" en una època leterària o històrica per al jove s'escriu des del punt de vist d'un adolescent és un refugi de llibertats on es confronten realitats suposa un repte per a joves Per construir un univers lector cal veure quin són els temes que orbiten al nostre voltant i quina oferta tenim, així com on la podem trobar. Les biblioteques públiques són espais on podem construir el nostre propi univers i trobar-hi lectures que ens facin gaudir. A l'Espai Jove de la Biblioteca Central d'Igualada teniu al vostre abast una gran varietat d'històries de tots els gèneres literaris. Només us cal el carnet de la Biblioteca per gaudir de tots els serveis, i també del préstec digital de llibres, pel·lícules, música i revistes a http://www.biblioteca.ebiblio.cat. Eva M. Sabaté. Biblioteca Central d'Igualada

WIFI ESPAI PROPI JN, CÒMIC, DVD, cd

Realisme

romàntic

ACCIÓ

FANTASIA

SCI-FI

LA GRAN INTEL·LIGÈNCIA DELS POPS, per Clara Claros (E3E)

COL·LABORACIONS

Els cefalòpodes són una classe d’espècie marina que inclou els pops. Aquests animals tenen tres cors i la seva sang és blava. Els seus vuit braços estan coberts per grans ventoses i el seu cos és tot múscul. Per molt que soni diferent i impossible, els pops tenen un gran camp de coneixements que a tots ens poden sorprendre. El seu cervell funciona gairebé com el nostre. Per exemple, per desplaçar-se utilitzen una propulsió feta per aigua i expulsada per ell mateix. També contenen una cambra de tinta que usen per despistar els seus depredadors. Una altra de les seves múltiples virtuts és la capacitat d'amagar-se a la vista: usant una xarxa de cèl·lules pigmentàries i músculs especialitzats a la pell, el pop comú pot gairebé instantàniament coincidir amb els colors, patrons i fins i tot textures del seu entorn. Però si tot això falla, un pop, a més, pot perdre algun dels seus braços per escapar de l'agafada del depredador. Hi ha diversos exemples que demostren la intel·ligència i la capacitat d’entendre que tenen. Un d’ells va ser la gran amistat entre una femella de pop i un submarinista, a causa d’un estudi sobre els pops. Aquesta petita història mostra perfectament la memòria que tenen ja que cada dia, cada vegada que el submarinista la visitava, ella el rebia amb una abraçada. Nedaven i jugaven junts.

HO SABIES? Els pops desenvolupen el seu propi comportament per ells mateixos Són capaços d’aprendre i utilitzar el coneixement de l’ésser humà Reconeixen i diferencien els seus propis tentacles amputats dels altres membres de la seva mateixa espècie Poden imitar espècies del seu entorn que són verinoses com una manera més de supervivència. Això és possible per la seva capacitat de memòria a llarg termini, l’aprenentatge i la memòria, present en qualsevol animal.

o p r a t v a

c e i a l n x

Respostes possibles : 151

Respostes possibles : 256

Paraulògics dissenyats per Jordi Palou (coordinador dels Rodamots i del Paraulògic oficial) que ha creat aquests paraulògics expressament per a l'institut

QUI ERA QUI? Aquestes 40 criatures s'han convertit en professors. Identifica-les a partir d'aquests noms : Abel Ramos, Elvis Montejo, Laura Golsa, Peter Coates, Ester Llobet, Josep Llop, José A. Pelegrina, Noèlia Solé, Gemma Paredes, Marcel Jorba, Alícia Galera, Gerard Jorba, Marisa Soler, Remei Calero, Bernat Tort, Aida Vilumara, Ester Marín, Júlia Cobos, Rosa Riba, Sònia Climent, Alba Castelltort, Vicente Bitrián, Angelina Nogués, Ivette Porta, Joan Pinyol, Rosa Canudas, Anna Vilaseca, Marta Corberó, Bernat Roca, Jaume Riba, Joan Carles González, Joan Gabriel Llorach, Marta Vidal, Elisabet Farrés, Montse Seró, Carme Hernández, Natàlia Colet, Cèsar Torrell, Jose Serrano i Neus Ibáñez.

TOTS TENIM UN PASSAT...

TOTS TENIM UN PASSAT... 49

Carta als Reis en ple juny

Què canviaries de l'institut? Entrevistes fetes l’11 i 12 de novembre ·La distracció dels portàtils (Martí Pons) ·L’organització del que són les faltes greus (Paula Castaño) ·No tants exàmens i més projectes (Arnau Alegre) ·Alguns professors (Roger Castelltort) ·Més patis i menys matemàtiques (Anas) ·Els horaris (Fiona) ·Posaria professors més joves (Manel Caparrós) ·L’aspecte de l’interior del centre (Mirta Puig) ·Posaria més bancs al pati (Paula Cuadras) ·Reduiria hores de classe (Jaume Solà) ·El sistema educatiu, perquè és igual que fa 50 anys (Jana Fernández) ·Potenciaria més les llengües (Pau Sayavera) ·L’horari (Cesc Casellas) ·No tants deures (Alex Vallès, Guiu Soler) ·Millorar les aules que estan igual que fa 50 anys (Pau Millan) ·Obrir els lavabos sempre (Abril Domènech) ·Les classes més didàctiques (Dora Marimon) ·La poca empatia d’alguns professors (Georgina Zuñiga) ·Canviaria algunes matèries perquè no entenen que no tothom serveix per fer el mateix ( Gabriela Labari)

·Una millor llibertat per triar les assignatures en funció del que volem fer després (Gaelle) ·Començar més enllà de les 9 del matí (Aleth) ·No hauria de ser obligatori assistir presencialment ( Thais Garcia) ·Un límit de deures (Laia Montero) ·Més classes de filosofia i parlar més de l’actualitat del món ( Marta Elvira) ·Treballs més pràctics (Severa) ·La distribució de les classes. Les de tercer estan molt separades (Carla Ferran) ·Que es puguin usar els mòbils (Clàudia Morales) ·Començar a les 10 del matí (Adrian Bueno) ·Accés lliure als lavabos ( Roc Cervera) ·No posar tants deures perquè es pren temps als alumnes per estar amb la família i per socialitzar-se (Pablo Ruiz) ·Una hora de pati (Eloi Calvet) ·Començar més tard perquè no m’agrada tallar els meus somnis (Moad) ·Que l’aprenentatge sigui molt més pràctic (David Belaudine) ·Posaria cadires gamer amb PC i taula amb llums led (Jofre)

·Comptar diferent la nota final (Laia Fernández) ·Que els professors t’ensenyin d’una manera més divertida (Laia Alonso) ·Trauria els exàmens (Berta Rica) ·El sistema educatiu actual no és la millor forma d’aprendre (Alba Boix) ·Deixaria escollir les assignatures durant només 4 dies de classes. I faria més excursions ( Eudald Ymbernon) ·Més xerrades i no tants exàmens (Cristina Ribera) ·Afegiria l’assignatura de primers auxilis a canvi d’altres (Carla Claros) ·La façana de l’edifici (Alexandra) ·Les cantonades de les classes al sostre estan negres (Carla Méndez) ·Afegiria la matèria de defensa personal, economia, valors (David Sánchez) ·Que sigui il·legal posar deures (Daniel Fernández) ·Que hi hagi més assignatures encarades cap a la vida en si (Edin Morist)

PERE, ON ETS? Endevineu on es troben aquests racons del centre?

Si voleu la solució, aneu-los a trobar!

Solucionaris :

Última nota de la redacció Gràcies per arribar fins aquí. Ha estat un plaer haver recorregut plegats el camí del número 35 de l'ARGOT. Gràcies a tots els que l'heu feta possible. Ens retrobem al 36?

TUTIS DEL PARAULÒGIC 1: APROVAT, 2 : EXCEL·LÈNCIA

Argot 35

Articles inside

QUÈ CANVIARIES DE L'INSTITUT?

LA GRAN INTEL·LIGÈNCIA DELS POPS

EL NOSTRE UNIVERS LECTOR

PREMIS I DISTINCIONS

TALLERS I EXTRAESCOLARS

SONETS CONTRA LA GUERRA

A CURS PASSAT 6

EL FUTBOL NO TÉ SEXE

A CURS PASSAT 5

ENTREVISTA A MARIA POMÉS

A CURS PASSAT 4

EN PERE SE'N VA A TEATRE

TRES I TRES I TRES FAN NOU

MÉS BALLS DE MÀSCARES

CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

ENTREVISTA A NIEVES CARRILLO

REPORTATGE RIBA+MORERA = RIBERA?

A CURS PASSAT 1

A CURS PASSAT 2