Issuu on Google+

Peus Negres

COLLA DE CASTELLERS D’ESPLUGUES — TEMPORADA 2006 - NÚMERO 10


2

Peus Negres. Temporada 2006

Index

Índex ............................................................................................. 2 Editorial ........................................................................................ 3 President ....................................................................................... 4 Voleu fer silenciii? ....................................................................... 5 La capsa de bombons ................................................................. 6 Crònica dels Fets ......................................................................... 7 Crònica dels Fets ......................................................................... 8 Altres coses ................................................................................... 15 Xifres de la temporada ............................................................... 16 Les Teves Sensacions .................................................................. 17 Gent de la Colla ........................................................................... 21 Contra ........................................................................................... 24

PEUS NEGRES

Revista de la Colla de Castellers d’Esplugues núm. 10 - temporada 2006 - tercera època Redacció

Paco Duran i Josep Santacreu

Col·laboracions

Junta tècnica, Alícia Milán, Jaume Baix, Emili Rodríguez Agraïm especialment a tots aquells que durant la temporada heu anat fent les fotos que apareixen en aquesta revista

En conveni amb:

Portada

Àlbum de cromos dels castells de set

Edita

Colla de Castellers d’Esplugues Josep Argemí 52 08950 Esplugues de Llobregat 650-94-61-59 http://www.cargolins.org cargolins@cargolins.org


Colla dels Castellers d’Esplugues

Editorial

3

ofois i xirois presentem la desena edició de Peus Negres, la revista de la Colla. Qui tingui memòria paquidèrmica comprovarà que aquest editorial comença igual que el de l’any passat, i és que continuem tan cofois i xirois com abans, i fins i tot joiosos i gaubats i mancats de sinònims al diccionari per perllongar la tirallonga ad aeternum. Aquesta n’és ja la desena edició, el segon número de la tercera època, i el pamflet il·lustrador d’aquesta gran temporada. egons el diccionari, l’editorial és l’article no signat que expressa l’opinió de l’editor de la publicació o, el que és el mateix, és el dret a cuixa que m’atorga ser el monarca absolut d’aquests paperots. Nogensmenys, el meu parer si fa no fa ja el coneixeu, així que em dedicaré a redundar en reiterades observacions. Dos paràgrafs i encara no he dit res, em recorda un sonet d’en Lope de Vega que no transcriuré ací perquè més avall ja hi tinc un altre poema. èiem en l’editorial de la temporada passada que aquell havia estat l’Any del Quatre de Set, tot forçant un titular periodístic rotllo Beumala. Si aquell fou l’any del quatre de set, aquest hauria de ser-ho encara més, perquè n’hem clavat nou, que afegit l’isolat tres de set, fa un total de deu castells d’aquesta alçada. Aquest és el segon millor registre de la història de la nostra colla, només superat l’any 1996, quan en férem tretze. Cal dir que aquell any descarregàrem nou tres de set, que contrasta amb els nou quatres d’enguany. La diferència la marcà els quatre quatre de set coronats. Si enguany haguéssim tingut una mica més de sort amb el tres podríem haver igualat aquells guarismes. eia que aquest any també hauria de ser el del Quatre de Set, però em sembla que tots convindrem que ha estat el del Pilar de Cinc, malgrat córrer el greu risc de resultar massa reduccionistes: ja ho tenen, això, els titulars periodístics rotllo Beumala. Un enlluernador jorn de principis de novembre, a la capital de l’Alt Empordà, es dreçà soberg lo nostre mirífic espadat, talment l’orgullós arbre d’en Josep Carner: Dalt de tot de la muntanya, sol, hi ha un pi de vell brancam, dalt de tot de la muntanya, vencedor d’aquell rocam. I menysprea vent i anyades: morirà només d’un llamp. mb el pilar de cinc tan maco, amb un quatre de set tan solvent, qui no pensa ja en objectius encara més ambiciosos? Qui no albira a l’horitzó una Ítaca exuberant, esplendent, espletant? Aquest és el meu somni, conquerir les places com si fossin illes i estendre el reialme blau elèctric arreu dels Països Catalans i part de l’estranger. No em digueu somiatruites, digueu-me somiador.

S

D D

A

Salut Cargolins!


4

Peus Negres. Temporada 2006

Presidència

Paco Duran

uan es parla de castells, de fer castells, la primera imatge que et ve al cap és la d’una construcció humana, de més o menys alçada i dificultat. Aquesta construcció, que s’alça esplèndida, no sorgeix del no res, és el resultat final d’un treball llarg i continuat. Un treball dur que es veu recompensat quan s’aconsegueix descarregar aquell castell tan esperat i la felicitat inunda les cares de tothom i sents els cants de Cargolins! a estat un bon any, tant per les construccions assolides com per l’ambient dins la colla. Un ambient i un caràcter que ha deixat emprenta i un agradable record allà on hem anat. Un any en el que hem treballat en el que pensem que és un camí beneficiós per tothom, un camí de col·laboració, participant activament en diferents iniciatives conjuntes amb diferents entitats de l’àmbit cultural d’Esplugues. onem suport al projecte Casal d’Entitats, un espai per la Cultura, un projecte amb el que volem resoldre el greu problema de la manca de locals de moltes entitats i aconseguir un espai de trobada i treball conjunt, adequat a les necessitats de tothom. em tornat a organitzar, conjuntament amb moltes altres entitats d’Esplugues, les Festes, més popularment conegudes com «barraques», que ja comencen a ser un espai conegut i reconegut on anar a escoltar música, fer un entrepà i una cervesa i ballar fins a la matinada durant la Festa Major. em participat, sempre que ens han convidat i ha estat possible, en els actes organitzats amb motiu de les festes dels barris d’Esplugues i en les diferents propostes de caire cultural, social, esportiu i associatiu, tant d’Esplugues com de la resta de Catalunya. es especials característiques del món casteller fan que sigui, cada vegada més, una eina a tenir en compte a l’hora de treballar en els àmbits de la integració i cohesió social. En aquest sentit pensem que la colla pot jugar un paper important. er últim, cal donar les gràcies a tothom perquè amb el vostre treball i assitència continuem fent d’aquesta una gran colla.

 H D H

H L P isca els Cargolins!! V


Colla dels Castellers d’Esplugues

Voleu fer silenciiiiiiii!?

5

Equip de Pinyes

’equip de pinyes volem aprofitar aquest espai per, en primer lloc, felicitar a tota la colla pels castells assolits en aquest tram final de temporada (en dos mesos hem fet vuit castells de set i hem acoseguit la recuperació tan desitjada del pilar de cinc), perquè és el resultat de sumar l’esforç, el treball, la il·lusió... i moltes altres coses de cadascun de nosaltres. n segon lloc volem agrair la vostra col·laboració, perquè sense vosaltres això no hagués estat possible sigui quina sigui la tasca que realitzeu a la colla i sigui quin sigui el lloc que heu ocupat en un castell o en un altre. n tercer lloc us volem animar a començar la propera temporada treballant com hem acabat aquesta ja que, si bé és cert que per una sèrie d’imprevistos no hem pogut intentar llençar a plaça el quatre de set amb l’agulla, també és cert que li mancava més assaig a nivell de pinya per falta de gent als assaigs. No hauria de ser normal arribar a la nostra Festa Major sense poder tancar cap pinya de quatre en cap assaig. Sabem de sobres que el treball no sempre ha sigut ni fàcil ni còmode perquè heu ocupat posicions a la pinya a les quals no esteu acostumats, gent del tronc fent de crossa o inclús de baix, laterals fent de primeres... però penseu que amb encert o amb error sempre s’han pres aquestes desicions pensant en el bé del castell i per tant de la pròpia colla. er acabar, ja sabeu que la propera temporada estrenarem nou cap de colla i qui resulti escollit formarà el seu equip tècnic de col·laboradors/es, per tant ens acomiadem desitjant que aquest treball que hem fet quedi com a base per començar la propera temporada al nivell que tanquem aquesta, perquè com abans es consolidin els castells bàsics de set abans la nova tècnica podrà marcar-nos reptes superiors. No us agradaria fer l’actuació de Figueres jugant a casa, doncs si la tenim llesta per Sant Jordi imagineu quina temporada ens podem regalar. omés ens queda agrair a la Sílvia en concret i a tots vosaltres en general la confiança que ens heu donat i pel vostre treball, i oferir-nos pel que calgui a la nova tècnica. I ara silenci que es canta pinya.

 E E P

N

E

quip de Pinyes:

Rubèn Verge, Sergio Ruiz, i Jaume Calvo


6

Peus Negres. Temporada 2006

La Capsa de Bombons

Equip de Canalla

ón les 20 hores d’un divendres qualsevol i de mica en mica la canalla va arribant a l’assaig. Mentre ens enfaixem i ens preparem, uns fan petar la xerrada i s’expliquen les batalletes de la setmana a l’escola i uns altres aprofiten per gronxar-se a les paral·leles. s l’hora de començar amb un parell de jocs que ens serviran per escalfar abans no passem a la part tècnica (pal, espatllera, pom, etc...) on se’ls hi ensenya a col·locar-se, a com posar els peus un cop a dalt d’un castell, a guardar la calma en un moment complicat… i quan ens en adonem, el temps ha passat volant i ja és aquí la cap de colla, ha arribat el moment de fer un kit-kat i carregar piles tot sopant. omença l’assaig general i com és habitual la canalla es fa sentir, crits per aquí, rialles per allà, corredisses… Però què seria d’un assaig sense aquesta música de fons? I és que la nostra canalla dóna molta vida a la colla. uan a un se li presenta el repte personal d’encarregar-se de la canalla els dubtes i la por l’envaeixen, però la nostra experiència personal com a caps de canalla ens ha servit per adonar-nos de què tots aquells dubtes inicials s’esvaeixen a mesura que ens endinsem en el seu món i aprenem els uns dels altres. ada nen/a és diferent i especial alhora, es podria dir que la canalla és com una de caixa de bombons, on no n’hi ha dos d’iguals; uns són esbojarrats, d’altres mes disciplinats, uns xerren molt i altres els hi has de treure les paraules amb un punxó però en definitiva, tots, del més gran al més petit, coincidiexen en un tret comú, i és que no hi ha cap dubte de què a l’hora de les bruixes tots somien en pujar cada dia més amunt.

 É

C

Q C

E

quip de Canalla:

Vanessa Mateo, Júlia Cortada, Meli Martín


Colla dels Castellers d’Esplugues

Chrònica dels Feits

7

Un any més havem ací les chròniques dels feits que hem protagonitzat enguany per les places. Una visió tan esbiaixada com qualsevol altra que emprèn l’esbojarrada lluita contra l’obliteradora acció del pas del temps. Salut! vint-i-sis de febrer

Calçotada

E

l temps ens va fer patir una mica i vam haver de foguejar els calçots a correcuita, aprofitant els moments que menys plovisquejava. Els cuiners van enllestir la feina ràpidament i la carn ja es va fer sota cobert. Dintre el local (una mica apretadets) ens vam cruspir les viandes i tots contents. quatre i cinc de març

Vè Torneig Intercasteller

V

am arribar a Mataró i aviat vam marxar cap a la tasca a fer l’entrepà. Calia agafar forces pels partits de la tarda. La cosa no va anar malament... si més no, com els anys anteriors. Al final la classificació feia justícia: vam acabar els quarts (per sota). A la porteria, en Sergi i en Cardona van fer meravelles, llençant-se a terra, fent estirades impossibles i aturant pilotes emmetzinades. l vespre enfilàrem carrer avall per fer un entrepà i unes cerveses tot veient el partit del Barça, abans d’anar a dormir. D’altres encara van tenir esma per anar a la discoteca, on es van poder veure alguns pilars impossibles. Al matí vam jugar els dos partits que encara ens quedaven i, com que ja havíem acabat la nostra participació, vam apro-

A

fitar per esmorzar i esperar el partit dels finalistes i el dinar, on ens donaren un petit regal. nou d’abril

Actuació a Sant Cugat

U

n lluent diumenge d’abril, per fi, obrírem la temporada castellera a la bella i acabalada vila de Sant Cugat. Quant ja més de la meitat de les colles havien actuat, nosaltres vam plantejar una diada per agafar rodatge de cara a Sant Jordi. Vam descarregar sense cap mena de problema els castells més bàsics de sis, vam aprofitar per fer la birra davant del monestir i vam estrenar el GPS d’en Coín, que ens va fer perdre per l’entrellat de pèrfids carrers de San Cucufate. vint-i-tres d’abril

Diada de Sant Jordi

E

l dia que ens desvirgàvem al nostre poble va ser també el jorn on vam desvirgar-nos pel que fa a castells de set. La sensació que va donar aquesta diada va ser que, enguany, la cosa seria encara millor que el 2005. I efectivament, així ha estat. El quatre de la foto es va alçar una mica lent i va mostrar una certa tremolor, lògica considerant que era el primer de la temporada, però cal dir que va estar més parat que la majoria dels del 2005.


8

cròniques

Peus Negres. Temporada 2006

set de maig

Diada del Xè Aniversari dels Vailets

A

Ripollet vam repetir l’actuació de Sant Cugat. Encara agafant rodatge, i estrenant gent nova al tronc, i curtint la canalla, la tècnica va creure prudent no prémer massa l’accelerador. Tot va anar bé, potser els castells una mica lleigs, un xic desarranjats, un poc lents, però sense maldecaps al capdavall. Van regalar-nos un tres de set de cartró, vam fer el pica-pica i la birreta, i cap a casa a descansar, que la costellada ja era feta.

però això no ho sabrem mai. En lloc d’això, vam descarregar el 4de6a i el 2de6. Contents pel quatre, però amb el regust agre del tres, tot emulant Verano Asul vam retornar al nostre poble estimat. deu de juny

Festes de Finestrelles

A

mb pocs cargolins pels turons del Puig d’Ossa, vam haver de plantejar castells bàsics de sis que, ai las, oh dissort, no vam poder completar perquè l’Ajuntament havia citat malament les ambulàncies, que van haver de marxar abans d’enllestir la diada. Amb tres i quatre de sis i un pam de nas vam completar una diada excepcional.

tretze de maig

Vigília del XIII Aniversari de Sants

A

l barri de Sants prosseguírem l’escalfament amb una actuació senzilleta amb el dos de sis com a màxima construcció. Era un dissab-te a la tarda, no érem gaires i compartíem plaça amb els Borinots i els del Poble-Sec. Tot força ràpid i net, i camí de l’Avenç a ingerir litres i litres de cervesa. vint-i-vuit de maig

Diada de Santa Eulàlia a L’Hospitalet

P

er Santa Eulàlia vam aplegar-nos a la plaça de Francesc Macià de L’Hospitalet. Vam aparcar les bicis en un arbre i vam cercar delerosos l’ombra delitosa de qualsevol arbre, puix el sol escalfava la plaça com una gegantina paella de cargols. Allí vam plantar el primer quatre de set fora d’Esplugues, el de la foto, tot just a principis de temporada, i tot eren abraçades i joia forassenyada. segona ronda, sorpresívolament, vam plantejar el tres de set, que enguany ens ha fet força la punyeta. Malauradament, però, va quedar en dos intents desmuntats, amb dosos ja col·locats. Potser estaven per carregar, potser es podrien haver descarregat,

A

disset de juny

Torneig de Futbol d’Entitats d’Esplugues

L

’edició d’aquest any comptava amb més participants que l’anterior i va resultar més competitiva però igualment entretinguda. Aquesta vegada teníem poca presència femenina a l’equip; malgrat tot, vam poder fer un bon paper: tercers classificats (aquesta vegada per dalt). I ja n’estem esperant la propera. destacar la participació estel·lar d’en Jaume, que tot just entrar fa fotre una pilotada a un rival. Cal afegir, molt esportivament, que s’ho ben mereixia.

A

vint-i-tres de juny

Flama del Canigó

P

er Sant Joan vam donar la benvinguda a la Flama del Canigó amb alguns pilarets, alguns una mica accidentats, en especial el darrer de tots, que s’aixecà sota la pluja de foc dels diables, que sense miraments es foteren a cremar carretilles ben a la vora nostre. L’altre accident suposà la primera llenya, en un Pde4 prescindible. Sopar de carmanyola i festa fins tard.


Colla dels Castellers d’Esplugues

vuit de juliol

9

L

airebé un mes després de l’última diada, vam tornar-nos a abillar la disfressa de barrufet amb motiu de les noces d’una parella del poble, que si aterraven en helicòpter per què no podien tenir actuació castellera? No érem gaires camises i, curiosament, vam perpetrar les mateixes construccions que a Finestrelles. Sense ni una copeta de cava per celebrar-ho entre tots, vam tocar el dos d’aquells terrenys.

’única colla que hi participa però no trepitja l’església són els Diables, per raons lògiques. Enguany els seus versots van semblar a aquest cronista veritablement brillants, però han aixecat polseguera per uns comentaris barroers però irònics sobre una entitat d’Esplugues. Espero que continuïn fotent canya com sempre han fet, i que la gent deixi de tenir la pell tan prima per collonades com aquesta. n cop de tornada al Brillas vam sopar en família totes les colles i vam fer una mica de gresca.

vint-i-dos de juliol

vint-i-tres de juliol

Actuació al Mas de Sant Lleí

G

U

Santa Magdalena

Festes del Gall

a Santa dels esmorzars amb llet és la patrona d’Esplugues, i el nostre poble l’honora dedicantli la seva Festa Major Petita, o com ho vulgueu anomenar. Com sempre s’homenatja el ginjoler del Brillas i les colles hi fan el seu ball; tot seguit, en seguici colonitzem l’Església de Santa Magda, un cop el mossèn acaba de dir la missa. Totes les colles participants hi duen les flors i ofrenen un ball seu, entre les lloances xardoroses dels espluguencs congregats. El nostre pilar caminat, quan ascendeix els dos graons, és tan aplaudit que sembla que haguem escalat l’stairway to Heaven, l’escala al Cel. Semblem herois celestials.

er aquesta diada la tècnica havia plantejat descarregar el tres i el quatre de set, però no va poder ser, i el que semblava una temporada de puta mare es va tòrcer insospitadament. Obrírem plaça amb el 4de7, però malauradament un segon va sortir disparat inopinadament (la foto és del moment d’abans de l’estimbada) i tot se’n va anar en orris. Després de la llenya vam desmuntar un peu del mateix castell, i veient que no hi havia confiança vam rebaixar pretensions: 4de6, 4de6a i 3de6. Emmurriats i entristits, abandonàrem la deserta Plaça Roja del Pou d’en Fèlix i engolírem sense contemplacions l’entrepà que ens oferí l’AVV del barri.

L

P


10

vint-i-nou i trenta de juliol

Festes de Villanueva de la Jara

A

bans del descans estiuenc vam passejar-nos per Castella, allà a la meseta ibèrica. Villanueva de la Jara és un poble de cosa de 2600 habitants de la província de Conca. Després d’hores d’autocar, amb passi de pel·lícules d’allò més reaccionàries i cíniques, van rebre’ns tres bessons barbuts i 310 graus Kelvin a l’ombra. Vam dinar de traje i aleshores la colla va patir una greu escissió: mentre un nodrit grup es feia l’intel·lectual i assistia a un tour històrico-cultural per la vella vila mesetària, la colla jove d’Esplugues anàvem a remullar-nos a la piscina municipal. Mentre alguns dormien la ressaca, altres feien malabars o s’enfilaven els uns als altres dins l’aigua davant els impertèrrits rostres dels castellans, que devien demanar-se quina mena de companyia de circ havia arribat al poble. an escolar-se les hores fins el vespre. Sopàrem un lleuger repàs, okupàrem el poliesportiu i finalment actuàrem a mitjanit tocada. El primer pilar i el primer castell foren aixecats davant els esbalaïts amfitrions, que ens abraçaven i ens felicitaven com si haguéssim guanyat el Concurs de Tarragona. Sempre són els profans, nets de prejudicis, els qui més celebren les nostres gestes. En alegre cercavila ens plantàrem davant

V

cròniques

Peus Negres. Temporada 2006

la plaça de l’Ajuntament, on ens presentà el batlle del poble, amb un discurs espanyolista folklorista trepanador. En Paco, quan aquell home finí sa xerrameca, il·luminà la ignorància castellana amb castelleres lliçons sobre estructures, pisos i colles, i tothom se n’altà pregonament. Ens obsequiaren amb un bell present, correspost amb un de nostre de record per la vila, i enllestírem l’actuació d’una vegada, cap allò de la una. Llavors se sortejà l’esteticién que seria la reina de les festes i començà la farra per aquells rodals. Molts feren la ruta de les discoteques, i llurs anècdotes es compten per milers; jo, més reposat, vaig anar a dormir cap allò de les tres, després de badar sotjant la celístia constel·lada entre núvols de THC i una platxeriosa conversa. ’endemà matinàrem mercès a l’inapreciable tasca filantròpica d’en Cardona i en Miqui, que feren de despertador analògic amb tabal i escombra. Havent esmorzat, i sota el bat d’un sol escanyant i eixarreït, ja a misses dites, repetírem l’actuació de la nit anterior, ço és, 4de6a, 4de6, 3de6 i Pde4. Dissortadament, el gruix de vilatans no s’atreví a sortir al carrer, i l’actuació no fou tan calorosa com l’anterior. arreres cerveses a compte dels inestimables barbuts esteparis, fins que fou l’hora dels adéus i pujàrem a l’autocar amb un record inoblidable de l’hospitalitat de la gent d’aquella contrada.

L

D


Colla dels Castellers d’Esplugues

Onze de Setembre

Diada Nacional de Catalunya a Roquetes

L

’aturada d’estiu per alguns es va fer llarga i va ser lleugerament suportada gràcies a la ruta castellera per la zona tradicional. Cal destacar, tot i no ser zona tradicional, la tragèdia de les Santes, que ha marcat i molt la temporada i la decisió de què la nostra colla ara porti casch. Durant l’actuació de l’Onze de Setembre la decisió era ja presa, i va ser la darrera sense aquesta mesura de protecció, com es pot comprovar a les fotos de la dreta. Va ser una actuació per agafar embranzida per la nostra Festa Major, ja a tocar. Hi plantàrem un altre 4de7, el tercer, i al pilar de comiat desplegàrem la Senyera al vent, i visca Catalunya i salut i castells. vint i vint-i-tres de setembre

Festes d’Esplugues

U

n any més, foren arribades les festes del nostre poble, data en què ens apropiem dels carrers per fer tabola tots plegats i arribar a casa embriacs i a sol ixent… ah, però si això passa tot l’any. Bé, diguem-ne que per Festes això encara és més exagerat. imecres vint fou el dia del pregó. Vaig escriure aquest bell poema per relatar-ho:

D

Són les vuit i la colla ja s’hi aplega per a participar en la cercavila; entretant l’aigua de València rega a raig les goles dels presents al Brillas.

i menys sens calces i el cul amb mantega com féu Josep Maria Casanovas. Surt la Pilar i la plaça s’esbaldrega amb l’escridassada que li dedica la gernació, que per favor li prega que sens demora emigri a Costa Rica.

Cap a les nou la cosa ja s’engega, sense pressa ens embotim a la faixa, tanquem la pinya i prest es descarrega: Marxa la Pilar i la cobla ens entrega el primer pilar amb casch és a la caixa. les corrandes de la Festa Major, la plaça com un únic cor batega, Ja en seguici algú es desassedega serens i ebris ballant en germanor. bevent litres i litres de cervesa; així caminant el pilar empassega El gruix a les barraques es congrega i cau enrera sobre la pinya distesa. menats per la flamígera fal·lera, El pregoner sembla que vulgui brega; el periodista, arribat en calessa, deu imaginar que el poble combrega amb el discurs escrit per l’alcaldessa. No volem que cap espluguí de pega llegeixi el pregó de la festa nostra;

P

pel trajecte una pancarta es desplega per un local on fer més borratxeres. Es va fent tard i la gent es disgrega perquè l’endemà és dia feiner arreu, la son a poc a poc ens arrossega, prô visca les festes de Sant Matheu!

erdoneu pels qui ja l’haguessin llegit des de fonts cibernètiques, i per si fereix susceptibilitats. Els dies s’anaren succeint i el cap de setmana s’engegà la maquinària castellera per afrontar la nostra eminent tasca cultural. Dissabte a la tarda, amb un temps amenaçador, i amb els companys del Poble-Sec, repetírem l’actuació de l’Onze de Setembre, consumant el 4de7 de la foto de baix a la dreta de la pàgina següent. La gresca ens esperava l’endemà.

11


12

cròniques

Peus Negres. Temporada 2006

vint-i-quatre de setembre

Diada de Festa Major

E

n un diumenge rutilant i amb un cel net i blau immaculat tota la colla dels cargolins i cargolines de castellers i castelleres d’Esplugues de Llobregat tenia al magí l’esmunyedís tres de set. També surava a l’ambient la deserció de les dues colles convidades, cadascuna per un motiu diferent. Per això cal agrair molt la gentilesa dels Castellers d’Altafulla de voler acompanyar-nos. brírem la diada amb un quatre de set maco, parat i quadrat (foto de sota a l’esquerra). Aleshores tocà l’hora del tres de set. Al primer intent, amb dosos col·locats, el cel s’entenebrí i d’una pírica escletxa una apocalíptica llengua de foc i trons amenaçà tan greument l’estructura que la cap de colla decidí fer-lo baixar. Tanmateix, semblava més la remor que les nous. e seguida repetírem l’intent, però potser per art d’encanteri, o per una facècia del follet de Collserola, o senzillament perquè no s’havia lligat com cal els pantalons, el cas és que el bo d’en Jaume es quedà en calçotets entre les riallades del públic i la pudicícia d’alguna senyora gran. mb la mosca sota el nas, i un xic neguitosos, tornàrem a repetir el tres de set. En aquesta ocasió la bèstia negra es tornà a revoltar, i amb furibunda ira ens obligà a desmuntar-lo. ixí, amb la cua entre cames, completàrem la diada amb el tres i el dos de sis més tres pilars de quatre. Dinàrem de costellada i botifar-ra amb seques, visionàrem el vídeo de l’agredolça (més agra que dolça pel meu delicat paladar) diada, i es donà per enllestida la cosa.

O

D

A

A

trenta de novembre

Castanyada

A

profitant que el Barça jugava la Xampions vam fer un trio (partit – sopar – castanyes). El partit ens va deixar, a la majoria, un pèl freds, i entre plat i plat van arribar les castanyes i el moscatell. Una castanyada atípica, si tenim en compte que la majoria anàvem en màniga curta. El temps no va acompanyar gaire. No s’escau això de fer castanyes a 25 graus de temperatura a la nit: encara sort que el futbol, com hem dit, s’encarregà de deixar-nos un pèl freds.


Colla dels Castellers d’Esplugues

set d’octubre

solaçar tot fent-nos fer una visita turística per la ciutat. Quan baixàrem, estossegant, cardava una rasqueta tranquil·la i una tarda propícia per edificar castells. Davant l’església de Sant Esteve repetírem l’actuació de la Prediada, i au, un altre quatre de set al sac (foto d’enmig).

Correllengua

C

om és costum, enguany també hem participat al Correllengua, que ha estat diferent d’altres anys. Per aquesta ocasió en Marcel Casellas havia preparat un chillout literari aborigen, consistent en la interpretació de cada colla participant d’un ball seu característic, entre cançons i recitals de poemes d’en Marcel i la seva gent. També hi participà el corrandista Carolino, molt bo, i en acabat, i havent sopat, cantà en Josep Maria Cantimplora, terrorista musical. vuit d’octubre

XII Trobada del Llobregat Jussà

U

na setmana després del Concurs de Tarragona, on guanyaren els de sempre i els de sempre se’ls foteren per barret, nosaltres assistírem a la nostra petita trobada de colles baixllobregatines. Enguany el nivell comarcal ha davallat una micona, un bri de cosa, tot i que nosaltres anem millorant els registres. El cas és que tocava a Cornellà, a una plaça molt ampla, i que només s’hi van fer dos castells per colla perquè si no diuen que s’allarga massa, però jo advoco per esbor-rar la ronda de pilar i fotre tres rondes com cal. En tot cas, no és pas tan lent. A la ciutat veïna aixecàrem el 4de7 (la primera foto) i el 4de6a, i tots contents i fins una altra avinentesa. catorze d’octubre

V Diada dels Xerrics d’Olot

D

ues hores a l’autocar per arribar a Olot. El conductor, que sabia que de l’aire condicionat n’eixien gasos tòxics, es va

13

cinc de novembre

X Diada dels Castellers de Figueres

U

na diada per emmarcar, la millor en quatre anys, i sobretot la recuperació del pilar de cinc. Un dia molt especial i emotiu. brírem plaça amb el 4de7, molt obert i pensat per encabir-hi el pilar al mig. Tanmateix, fou el pitjor de la temporada, tot i que no hi hagué mai cap perill de llenya imminent. Si hagués anat bé, quina diada podríem haver signat! segona ronda, per fi, el maleït, llanegós, tres de set, fou descarregat amb molta solvència. Amb el que ens havia costat, el vam completar amb gran facilitat. Cal remarcar, però, que el primer intent es va desmuntar per alguns estranys problemes a dosos. Era el sisè intent desmuntat consecutiu, després dels tres de la nostra diada i dels dos de Santa Eulàlia. tercera ronda tramitàrem un dos de sis molt ben parat, però la cirereta vingué amb el pilar de cinc, el primer en quatre anys, i molt emotiu en tots els aspectes. Així ho visqué un membre de la colla: a tancar-se la pinya, i jo m’empassava les llagrimetes. Ja veus quines coses. Va enfi-

O

A

A

«V


14

Peus Negres. Temporada 2006

lar-s’hi el segon, el van agafar de totes bandes, va trobarse còmode i que tiri amunt. L’Adal, el terç, va col·locarse damunt d’en Meli, el qual estava força nerviós i va desequilibrar-se una mica. En tot cas, va adonar-se de la badada i en endavant va parar el pilar com una bèstia. Tot seguit, sense demora, va escalar l’espadat la Gemma, i quan encara estava col·locant-se ja hi pujava l’enxaneta. La Sara va coronar un pilar molt parat i tranquil, va davallar ràpid i es va descarregar sense cap problema, enmig dels crits d’alegria de tothom.» ixò és tot. Vam dinar poca cosa al local dels figuerencs i vam proseguir la festa al nostre local dues hores més tard amb profussió de cava, cervesa i altres substàncies. Una diada per emmarcar.

A

dotze de novembre

Diada dels Castellers de Caldes

U

na setmana més tard tancàvem la temporada amb el novè quatre de set (el de sota) i un quatre de sis amb agulla més el tres de sis, el repertori que més cops hem dut a plaça. Vam segellar el fenomenal any amb un pilaró de quatre, i a esperar-ne la propera.

cròniques


Colla dels Castellers d’Esplugues

Altres coses II Concurs infantil de dibuix

E

nguany hem repetit el concurs infantil de dibuix adreçat als infants d’Esplugues. A banda d’un petit regal, el veritable premi pel guanyador, atorgat el dia de la Fira d’Entitats, és veure la seva obra il·lustrant el nostre cartell de Festa Major. La participació d’aquest any ha estat més nombrosa que l’anterior, gràcies en bona mesura a què les escoles han aprofitat tallers de dibuix i altres activitats per promoure’n la participació. El dibuix guanyador d’aquest any, fet per l’Elena Fernandez Lúquez, del col·legi Prat de la Riba, representava un pilar de 5 a la plaça Pare Miquel d’Esplugues. Premonitori?

Festival infantil

L

’equip de canalla va organitzar, als jardins del Casal de Cultura Robert Brillas, una gimcana amb diferents proves que van resultar molt divertides, tant pels petits com per alguns grans. En Jaume estava especialment entretingut amb els puzzles i la Vane (gran) pujava i baixava dels dosos com si ho hagués estat fent tota la vida. Per acabar va haver-hi xocolata amb Melindros.

Pàgina Web

J

a tenim nova pàgina web (http://www.cargolins.org). Hi trobareu un apartat de notícies, els resums d’actuacions, enllaços a les fotografies disponibles, vídeos enregistrats, la nostra història, la composició de la Junta Directiva i Junta Tècnica, adreces i telèfon de contacte i l’agenda. De mica en mica li anirem donant més contingut. Esperem les vostres aportacions. Sobre el Casal d’Entitats a Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular d’Esplugues, de la qual la nostra colla forma part, ha sol·licitat a l’Ajuntament l’acondicionament de les naus industrials del carrer Nou per tal de posar en marxa el projecte Casal d’Entitats, amb el que volem crear un espai de trobada, relació i treball conjunt i resoldre la manca d’espais adients per a l’activitat de moltes d’aquestes entitats. l projecte contempla zones de magatzems, despatxos, sales taller, de reunions, sala polivalent, serveis i zona d’activitats a l’aire lliure.

L

E

Natalici! quest any la família de cargolins ha tornat a créixer. La Júlia nasqué aquest hivern passat, filla de la Míriam i en Pedro. Moltes felicitats pels pares i avis.

A

15


16

Peus Negres. Temporada 2006

Xifres de la Temporada

eus ací els números d’aquesta temporada, presentats en tres taules. A la primera, tenim les dades agregades de cada castell, llevat dels pilars de quatre, que són un maldecap. De 56 castells intentats, només un acabà en llenya, la qual cosa representa només un pírric 1,8%. Cal assenyalar que enguany també hem fet llenya en dos pilars de quatre, un per Sant Joan i un altre pel pregó de Festa Major, però que poc varia l’estadística perquè, com ja hem comentat, de pilars de quatre n’hem completat un devessall. Sobta el 10% d’intents desmuntats de ELS CASTELLS DEL 2006 3de7, i tot i que encolomar-ho tot a la mala sort fóra massa fàcil, Descarregat Intent I.desm. sí que és cert que se’ns ha entravessat incomprensiblement. 8 0 0 4de6 a segona taula mostra l’evolució dels castells de set des de 13 0 0 3de6 12 0 0 l’any 95. Com dèiem a l’editorial, estem a nivells històrics, 4de6a 5 0 0 2de6 i llàstima del tres. Mai dels mais havíem descarregat tants quatres 1 0 0 Pde5 de set, i si ho poguéssim acompanyar amb el tres i, en un futur 9 1 0 4de7 proper, amb el quatre amb l’agulla, ja seria l’hòstia. 1 0 6 3de7 n fi, la darrera taula és el resum de les actuacions del 2006. Total: 56 castells 49 1 6 Analitzant-la, veiem com a la majoria de diades «normals» Percentatges 87,5% 1,8% 10,7% hem dut castells de set pisos. A destacar la de Figueres, on vam CASTELLS DE SET 1995-2006 recuperar l’esperat pilar de cinc, completant la millor actuació 4de7 4de7c 3de7 3de7c 4de7a Total 95 1 2 2 1 6 des del 2002. Hem actuat amb quinze colles diferents, hem dut 96 3 1 9 13 el nom d’Esplugues a onze pobles i ciutats diferents, hem aixecat 97 2 6 8 castells a Castella i ens ho hem passat de puta mare. 98 2 7 9 99 1 1 om sempre, les fredes estadístiques són incapaces de re00 4 1 2 7 flectir tot el nostre treball i la nostra il·lusió. Un quatre 01 1 1 de set és molt més que un simple número, i l’autèntica evolució 02 1 2 2 1 6 no es troba tant en l’alçada dels castells sinó en l’ambient de la 03 3 2 1 6 04 4 1 5 pròpia colla. Si aquest ambient continua com fins ara, de ben 05 5 1 1 7 segur que les coses, per l’any vinent, aniran encara millor.

L

E

C

06

Dia

9

1

Indret

09/04 Sant Cugat 23/04 Robert Brillas 07/05 Ripollet 13/05 Sants 28/05 L’Hospitalet 10/06 Finestrelles 24/06 Esplugues 08/07 V. del Vallès 22/07 Esplugues 23/07 Pou d’en Fèlix 29/07 V. de la Jara 30/07 V. de la Jara 11/09 Sant Pere de Ribes 20/09 Esplugues 23/09 Robert Brillas 24/09 Esplugues 07/10 Esplugues 08/10 Cornellà 14/10 Olot 05/11 Figueres 12/11 Caldes de Montbui 02/12 Can Vidalet

10

Motiu

Colles

Actuació Sant Cugat Sant Jordi Sant Cugat i Caldes Diada dels Vailets Vailets i Reus Vigília Sants Borinots i Poble Sec Sta Eulàlia Jove L’H i Cerdanyola Festa de Finestrelles Xerrics Sant Joan — Casament — Sta Magda — Festes del Gall Figueres i Vailets Festa Major — Festa Major — Onze de Setembre Jove de Sitges Pregó — Prediada Poble Sec Diada Altafulla Correllengua — Trobada del Baix Colles del Baix Diada dels Xerrics Xerrics i Figueres Diada de Figueres Figueres i Sant Cugat Diada de Caldes Caldes i Jove L’H Fira Solidaritat —

Actuació

Pde4, 3de6, 4de6, 4de6a Pde4 Pde4, 4de7, 2de6, 4de6a i 3Pde4 4de6, 3de6, 4de6a i Pde4 2de6, 4de6, 3de6, 3Pde4 Pde4, 4de7, id3de7, id3de7, 4de6a, 2de6, Pde4 Pde4, 3de6, 4de6 Pilarets de quatre i una llenya Pde4, 3de6, 4de6, Pde4 Pde4cam i 3Pde4 Pde4, i4de7, 4de6, id4de6a, 4de6a, 3de6, Pde4 Pde4s, 3de6, 4de6, 4de6a, Pde4 Pde4cam, 3de6, 4de6, 4de6a, Pde4 3de6, 4de7, 4de6a, Pde4 2Pde4, Pde4cam(c) Pde4, 3de6, 4de7, 4de6a, Pde4 Pde4, 4de7, id3de7, id3de7, id3de7, 3de6, 2de6, 3Pde4 Pde4 Pde4, 4de6, 4de7, 2Pde4 Pde4, 4de7, 3de6, 4de6a, Pde4 Pde4, 4de7, id3de7, 3de7, 2de6, Pde5, 3Pde4 Pde4, 4de7, 4de6a, 3de6, Pde4 Pde4

Font: elaboració pròpia i Colla Jove Xiquets de Tarragona (www.collajove.com)


les teves sensacions

Colla dels Castellers d’Esplugues

17

Autoentrevista

er la revista d’enguany volia escriure una carta de presentació per tal que em coneguéussiu una mica i sapiguéssiu el que significa per mi haver entrat a formar part de la Colla. Després de barrinar-hi una mica vaig decidir ferme una autroentrevista a l’estil Juan Palomo. Com et dius? Emili Rodríguez Moya Edat? 34. Estic entre jove i adult “tinc dubtes” Horòscop? Verge. Ets verge del tot? Del darrera sí. Treballes, estudies? Treballo com a xofer de camió de repartiment a l’àrea metropolitana, m’estic treient el carnet de grua mòbil, l’examen és al gener. Ets casat, tens xicota? Encara no m’he casat. Vaig tenir una relació amb una parella, però va acabar i en l’actualitat no en tinc, tot i que el meu cor té amo, la petita Carol de tres anys, la meva filla. Votes a qui. Voto a ERC i penso en una Catalunya com a Estat independent. Com vas entrar a la Colla? Per iniciativa pròpia, des de petit sempre m’havia preguntat com era possible això dels castellers, i a poc a poc amb l’ajut de tots vosaltres ho estic descobrint. Àpat preferit? Els cargols a foc lent i les llenties de la mama. Què és el que més t’agrada de la colla? Que sigueu com una gran família amb els seus iaios i els seus bebès, els seus nens i nenes i mames i papes.

Emili Rodríguez

Quins són els teus objectius a la colla? M’agradaria molt estar a dalt a una diada gran, és un somni. Però de mica en mica i amb pas ferm s’aconsegueixen els objectius. Què li diries a la Junta? He trobat a faltar una carta de benvinguda, de qui sou, normes i del que puc fer i el que no. De vegades em sento una mica perdut. Un cop dins, com ens veus? Són sensacions noves de pertànyer a quelcom molt maco, és com una droga que m’enganxa però no mata, al contrari, dóna vida. Hi ha res que no t’agradi de la colla? Sí, el nom. Per mi la paraula cargol és un insult, però ara em sento orgullós de serho.* Què canviaries? El local m’agradaria que fos obert totes les tardes, però no per passar-hi l’estona sinó per fer coses com ludoteca, sala de descans per la canalla, accés a internet, cursets per tothom on cadascú de nosaltres ensenyéssim i aprenguéssim alguna cosa.

Gràcies a tots i totes! PD. M’agrada molt que em rectifiqueu quan faig alguna cosa malament, he vingut per aprendre a pujar i vull pujar, però si no valc per fer-ho seguiré de crossa o del que digui la tècnica. * El nom de Cargolins era originàriament el malnom despectiu amb què els «riffenyus» de Sant Just ens anomenaven (Nota de l’editor).


18

Peus Negres. Temporada 2006

les teves sensacions

Castellers

Alícia Milán

uè són els castells? No només són una construcció humana. Els castells són una tradició que amb els anys s’ha convertit en un estil de vida. Però la veritat és que no vull explicar-vos tècnicament què és un castell, més aviat la meva idea era explicar-vos què són els castells per mi, què ha suposat a la meva vida formar part d’una colla castellera com la meva. ls castellers són la millor manera de veure l’esforç de tot un equip de gent de diferents edats, condicions, personalitats, treballant junts per un únic propòsit. ls castellers compartim feina i esforç, però també compartim alegries i premis, com ara el d’aconseguir un castell desitjat, treballat durant molt de temps. La recompensa són les abraçades (i mira que a tocar-nos hi estem acostumats), les llàgrimes i sobretot les cares, hi ha expressions a la vida que mai s’obliden i us asseguro que aquestes expressions es troben a la cara d’un casteller al veure que tota la tasca realitzada ha donat el seu fruit i ha valgut la pena. omés puc dir-vos que formar part d’una colla castellera com la meva és tot un premi, no consisteix només en conèixer gent que amb el temps es converteixen en amics, sinó perquè som una gran família. o és fàcil resumir sentiments en unes paraules, això és el que som, una barreja de sentiments i emocions lluitant tots per un mateix propòsit.

 E E

N N

G

ràcies amics. Pit i amunt!


Colla dels Castellers d’Esplugues

19

Vols que seguim endavant?

Jaume Calvo i Simón

é, com ja va sent habitual, aprofito aquest espai que ens ofereix la nostra revista per donar la meva opinió de la temporada o d’un fet concret, per agrair alguna cosa, per explicar alguna anècdota, expressar sentiments o, simplement, com en aquesta ocasió, per analitzar i ADVERTIR. Per advertir? De què? Amb la magnífica temporada que hem tingut? Doncs sí, i no ho dic com a integrant de l’equip de pinyes del qual he format part enguany, sinó com a integrant de la colla.

B

é, d’acord que primer ens hem de felicitar pels castells assolits aquesta temporada, ja que si analitzem les actuacions fetes veurem que, a banda dels tres quatres de set descarregats a la nostra vila, hem aconseguit fer el mateix a sis places més del país, algunes tan allunyades com Olot i Figueres. Segons el meu parer, això es deu a tres factors: El primer és el fet que el primer 4de7 arribés en la primera ronda de la primera actuació, és a dir, “per Sant Jordi... rosa, llibre i primer set”. Després vénen dues actuacions de “sis” per manca de gent, però com diu la dita, a

la tercera va la vençuda, i a part de completar el segon 4de7 provem infructuosament dos cops el 3de7... Un parell més d’actuacions de sis, un bolo per casament, el pilar de Santa Magdalena, i arriba la Festa Major del barri del Gall amb la que hauria de ser la tercera actuació de set. Malauradament no va poder ser ja que va quedar en un intent i un intent desmuntat.

I

és així com, amb dos castells de set fets, arribem a les vacances, però abans de tancar la paradeta arriba el segon factor. Es tracta d’una sortida a Villanueva de la Jara, Conca, on la colla, a banda de fer un bon repertori de construccions de sis pisos actuant en solitari i en uns horaris poc habituals, té un cap de setmana de convivències i això va molt bé a l’hora de treballar en equip. Recordeu que el quatre de set amb el pilar es va aconseguir després de la sortida a Peñarroya de Tastavins, a Terol, i sobretot Legazpi, al País Basc, on la colla va conviure moltes hores plegats.

E

l tercer factor evidentment és que aquest any la incorporació de nous castellers/es ha superat les baixes i això ha fet possible que


20

Peus Negres. Temporada 2006

tornant de vacances poguéssim completar el quatre de set en les set actuacions que hem fet perquè, encara que faltés gent, teníem la suficient per afrontar-lo amb garanties. Comentari a part mereix el tres de set, que per motius diversos no va ser fins arribar a final de temporada, i després d’haver de desmuntar l’estructura durant el curs fins a sis cops, que aconseguim recuperar-lo després de catorze mesos sense fer-lo. Les dues construccions de set, acompanyades de la torre de sis, juntament amb la recuperació del pilar de cinc, fan que aquesta actuació sigui la millor de la colla, aconseguida ja anteriorment, però només recordada pel integrants més antics.

A

ra arriben les vacances de Nadal i amb elles uns quants mesos sense actuacions, i és ací on arriba «l’advertiment». Encara que falta molt per la propera actuació hem de seguir treballant en els assaigs per preparar la nova temporada, pensem que estrenarem Cap de Colla i ens haurem d’adaptar a un nou equip tècnic, i evidentment hauran de notar que treballem confiant en ells. Si ho fem així segur que aviat estarem fent el quatre i el tres de set, gaudint a cada plaça on anem i cada vegada estarem més engrescats i això obrirà noves portes per preparar castells més importants, superant així aquesta temporada en nombre de castells de set i en importància.

A

ra bé, penseu que no tot són flors i violes ni bufar i fer ampolles. Si ens adormim i no arribem a Sant Jordi capa-

les teves sensacions citats per dur el primer set a plaça o per mala sort queda en intent i tardem massa temps a fer-ho o el tornem a intentar i no s’aconsegueix i la gent es desanima i va perdent la il·lusió i va deixant de venir, l’experiència diu que en lloc de gaudir fent castells de set estarem patint per fer castells de sis (i els “sets” per Festa Major si no plou i gràcies). Ens hem acostumat a fer castells de set gairebé per inèrcia però hem de ser conscients que això no sempre és possible, que hi ha gent que per diversos motius deixa de ser membre actiu de la colla, o que fins i tot la deixa, que no sempre surt tot com un vol, que el pom de dalt s’ha de renovar perquè la canalla creix, que els castells encara que no ens agradi també poden caure o s’han de desmuntar amb aixecador “col·locat”, que també són sacrifici... però si no afluixem i tirem endavant aconseguirem el que ens proposem. Els més antics ho sabeu de sobres i els més nous heu de ser conscients de l’esforç que ens ha costat arribar on som.

S

igueu tots/es benvinguts/es i que passeu molt bones estones amb nosaltres, tant a plaça com fora d’elles. Així que a seguir treballant com fins ara:

T

u tries quina colla vols!


gent de la Colla

Colla dels Castellers d’Esplugues

21


22

Peus Negres. Temporada 2006

gent de la Colla


  Posat cas que sigueu

dels qui comencen la revista pel darrera:

Benvinguts sigueu. En cas contrari,

esperem que us hagi agradat, passi-ho bé f ins l’any que ve.

Podeu aprof itar aquest espai per escriure-hi «Algu» o per recolzar-hi gots.

Visca Cargolins!


Castellers d’Esplugues Pilar de Cinc descarregat a Figueres el 5/11/2006

Foto: Ferran www.projectesenglar.tk


PeusNegres10