UN REGNE DIFERENT

Sé que no semblarà veritat, però tot és possible en aquest món. Ara us explicaré l’origen dels gegants de Montornès, però no penseu que la història és tal com la coneixeu.

Tot va començar amb un regne diferent, els pagesos tenien molt de poder i els cavallers, els nobles i els reis eren els més pobres.

Uns nobles es van adonar que això estava molt descompensat i que havien de trobar una solució. Al poble es rumorejava que hi havia una bruixa que tenia el poder de concedir desitjos.

Es deia que aquesta bruixa vivia des de feia segles al castell de Sant Miquel, un lloc encantat. Així doncs, uns quants van decidir anar a buscar els cavallers més intrèpids del poble. Aquests cavallers es deien Fèlix i Milo, els quals tenien anys d’experiència de combat i com a rastrejadors.

Els van ordenar que fossin cap al castell i va començar la seva gran aventura. Van ser dies de gana i s'estaven quedant sense provisions, fins que… per fi!, havien arribat al seu destí. Era un castell gegant com el de les pel·lícules.

Van trucar a la porta esperant que algú els obrís, però aquesta es va obrir sola. Tots dos es van quedar de pedra. De sobte, va aparèixer la famosa bruixa, la qual els va convidar a passar molt amablement. Després, els cavallers li van explicar tot el que estava succeint i li van demanar que tot fos al revés. La dona els va dir que els hi concediria el desig, però que hi hauria unes conseqüències, ja que per dur a terme l’encanteri hauria de fer servir màgia negra. A més a més, els va dir que necessitaria que li portessin uns quants ingredients per poder fer l’encanteri. Aquests ingredients eren: onze ulls de gripau, tres escames de drac, una dent de lleó i tres pètals de passiflora. Quan van escoltar això van decidir anar a buscar a la seva amiga Aida, la millor espia de la comarca, ja que els podia portar en globus aerostàtic. Van ser dies calorosos i amb fortes tempestes. Durant aquesta aventura, van lluitar contra un drac, van aconseguir els ulls de gripau fins que a la fi, ja tenien tots els ingredients. Se’ls van donar a la bruixa i aquesta es va posar a fer una poció mentre parlava en una llengua estranya. Un cop va fer l’encanteri, els cavallers van marxar ràpidament del castell per veure si havien aconseguit canviar la realitat.

Quan van arribar a Montornès tot era al revés, ells vivien a un enorme castell i els pagesos a petites cases al camp. Va passar menys d’una setmana i ja es deia que els pagesos planejaven alguna cosa. La guerra entre els rics i els pobres va començar de manera immediata. Els cavallers no es podien creure el que estava passant, sobretot després de tot l’esforç que havien fet.

— Segur que aquesta és la conseqüència que ens va mencionar la bruixa! — Van dir els dos alhora.

Uns anys després la guerra la van guanyar els pagesos i això, és el que s'ha quedat a la història. Montornès del Vallès, l’únic poble en el qual els pobres van vèncer als rics. Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida és veritat, i el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.

Pseudònim: WORKER GIRLS

(Arantxa i Alba)

ALUMNES DE 5è

Personatges:

Anna Frank 1

Anna Frank 2

Schlotterbeck: Derek Suli

(Veiem l’escenari dividit en dos. Al lateral esquerra veiem el present, i al lateral dret veiem el passat)

ESCENA 1

(Llum. Veiem les dues Anna, cadascuna al seu espai)

Anna Frank 1: (Escrivint diari) Hola de nou diari. Torno a ser jo, l'Anna Frank. Avui és 6 de setembre del 1949. Estic a les golfes, el meu lloc preferit de casa. La meva mare m'ha dit que avui ens hem d'aixecar d'hora, però no ha dit el perquè.

(Pensant) Per què serà? Anit sonaven sirenes, o eren coets? O tal vegada bombes? Quina por... Espero que no sigui res dolent. La mare m'ha explicat que no puc sortir de les golfes, que a fora és un lloc perillós.

ESCENA 2

Anna Frank 2: (Agafa l'ordinador i comença a escriure) Hola, sóc Anna Frank, estic escrivint en el meu ordinador dia 27 d'octubre del 2022 perquè a l'institut em molesten 2 nois. Crec que es diuen Derek i Suli, no van a la meva classe. La meva mare m'ha despertat per anar a l'institut, però jo no vull anar-hi. Li he dit que em feia mal el cap, i ara trucarà al metge per anar a la tarda.

(Pensant) Uff el metge… veurà que no tinc res. No m'agrada mentir a la mare.

(Fosc)

Escena 3

(Llum. Veiem Anna Frank 1 a escena jugant amb una pilota al carrer; se li escapa i apareix el Nazi i li agafa)

Schlotterbeck: (Cridant) Què hi fas aquí sola? Com et dius?

Anna Frank 1: (Amb veu baixa i amb por) Anna Frank

Schlotterbeck: (Cridant) Com? Més fort, que no et sento!

Anna Frank 1: Anna Frank

Schlotterbeck: (Prepotent) Anna, Anna, Anna. Què hi fas jugant a pilota aquí, no veus que no es pot? Com et torni a veure et portaré a tu i a la teva família a un lloc on no ho passareu massa bé.

(Mentre el Nazi està cridant, l'Anna Frank aparta la mirada i després baixa al cap. I marxa corrents i plorant)

Schlotterbeck:(Veu imponent) És que en aquest país no respecten les normes. Maleïts jueus… (Marxa)

(Fosc)

Escena 4

(Llum. Veiem Anna Frank del present. En un racó hi ha en Derek i la Suli)

Anna Frank 2: (Dient adéu amb la mà) Adéu amigues. La meva mare no em deixa estar en aquest parc sense avisar-la. Diu que és important saber on sóc. Ens veiem demà a classe!

Derek: Mira, l’Anna acaba de marxar del parc.

Suli: Què li fem avui? Anem rere d’ella i li fem un bon ensurt i li posem la por a dintre?

(L’Anna 2 els veu i intenta evitar-los, sense èxit)

Derek: On vas tota sola? Saps que hi ha persones dolentes que et poden fer alguna cosa? Com nosaltres, jajajaja (empenyent-la)

Anna Frank 2: No em feu res, si us plau. Sóc una bona noia i mai em fico amb ningú (començant a plorar)

Suli: Jajajaja Mira, mira, quina nena més petita, està plorant.

Derek: Va, la deixem anar. Però recorda nena, demà ens toca menjar-nos el teu entrepà. Digues-li a la “mami” (diu aquesta paraula amb to infantil) que te’l fiqui de xocolata, que fa dies que no en menjo.

(Derek i Suli marxen)

Anna Frank 2: Un altre dia que em volen treure l’entrepà. No entenc perquè es fiquen amb mi. Per això no vull anar a l’institut…

(Fosc)

Escena 5

(Llum. L’Anna del passat torna a jugar i apareix el nazi)

Schlotterbeck: Vaja, vaja…mira a qui tenim aquí un altre cop amb la piloteta.

Anna Frank 1: (Mirant-lo) Perdona, només he sortit una estona.

Schlotterbeck: Calla! I no em miris!

(Anna Frank 1 abaixa la mirada i intenta marxar corrents)

Schlotterbeck: (Amb veu contundent) Ei! quieta aquí. No et vaig avisar que si tornava a veure a una nena tota sola com tu passaria alguna cosa? (agafant la pilota amb la mà)

Anna Frank 1: Si us plau, ho sento molt. Ja torno a casa i no ho tornaré a fer.

Schlotterbeck: La primera cosa que faré serà,...(fer que pensa) quedar-me amb aquesta pilota per mi, i la segona….(torna a fer que pensa) vindràs amb mi (l’agafa del braç i se l’emporta)

Anna Frank 1: (plorant i cridant) No, no! No he fet res, només estava aquí tranquil·la jugant…Deixa’m! Vull anar a casa!

Schlotterbeck: Calla!

(Els dos marxen de l’escenari. Fosc)

Escena 6

(Llum. El Derek i el Suli veuen a l'Anna Frank 2 al pati amb l’entrepà)

Derek: Hola, holaaa. Te'n recordes que et vam dir que aquest entrepà era per nosaltres?

(Anna Frank 2, espantada)

Suli: (Li treu l’entrepà i li fa una mossegada) Mmm…de pernil salat. (Amb burla)

Veig que li vas dir a la ‘mami’. I te’l volies menjar tu… No ens el volies donar.

(Amb burla) Ets molt dolenta.

(Anna Frank 2 plorant)

Derek: Ei, tio! Comparteix el bocata (li agafa de les mans).

Suli: Després ens veiem, nena.

(Derek i Suli tiren l’embolcall de l’entrepà a l’Anna 2 i marxen)

(Fosc)

ESCENA 7

(Llum. Entren corrents les dues Anna, una per cada lateral. Primer entra Anna 1)

Anna Frank 1: Estic cansada, les cames ja no m’aguanten. Espero que no m’hagi seguit. No entenc perquè ens volen fer mal a la meva família i a mi.

Anna Frank 2: Sembla que ja no em segueixen. Ja no puc més! No entenc perquè em fan això.

Anna Frank 1: He de seguir.

Anna Frank 2: He de seguir.

(Les dues segueixen corrent i topen enmig de l’escenari. I hi ha un silenci absolut)

Anna Frank 2: Perdona, no t’he vist.

Anna Frank 1: Jo tampoc t’he vist, ho sento

Anna Frank 2: He de marxar, no vull que em trobin.

Anna Frank 1: Com? Et persegueixen? A mi també.

Anna Frank 2: També et fan la vida impossible uns nois de l’institut?

Anna Frank 1: No, un senyor amb uniforme. Ens vol fer mal a la meva família i a mi. I els pares no saben que estic aquí.

Anna Frank 2: Doncs has d’explicar-ho als pares. Has de parlar amb ells. Ells t’ajudaran.

Anna Frank 1: Estic molt espantada. Potser sí que hauré de parlar amb ells.

Gràcies per les teves paraules. Segur que els teus pares t’han ajudat a tu.

Anna Frank 2: De fet... no en saben res del que em passa... em fa por explicarlos-hi.

Anna Frank 1: Doncs com tu m’has dit, segur que els teus pares t’ajudaran.

Anna Frank 2: Tens raó. Quan tenim un problema hem d’explicar-lo a les persones que estimem. Segur que podran ajudar-nos. Gràcies.

(Es presenten)

Anna Frank 1: Em dic Anna

Anna Frank 2: Jo també em dic Anna, encantada.

(Es fan una abraçada)

(Fosc)

Pseudònim: DOBLE A

(Aroa, Meritxell, Julen, Aleix de la Fuente, Siaka)

ALUMNES DE 6è