EL LLIBRE DE LA SELVA

En Mowgli i els seus amics de la selva li van dir al tigre que si no es feien amics el farien fora de la selva. El Shere Khan va dir que seria bo i tots van anar al riu a banyar-se i fer una festa.

Pseudònim: EQUIP DIAMANT ( LUCA, JÚLIA, ABDOU)

ALUMNES DE 1r

L'Alèxia és la jugadora més coneguda de Catalunya.

És atlètica i prima. És guapa i forta. Les cames i braços són forts i llargs. La cara és bonica i somrient. Té el cabell llis i castany. Sempre porta una diadema blava.

És la millor jugadora del Barça.

Pseudònim: LES FUTBOLISTES ( Cloe i Lucía)

ALUMNES DE 2n

Vet aquí una vegada, en una caseta i en mig d'un bosc, hi vivien una mare llop i els seus set fills. A prop hi rondava una cabreta que tenia sempre molta gana i li agradava menjar llops petits.

Un dia la mare llop se'n va anar a comprar i abans de marxar els hi va dir:

-No obriu a ningú, a no ser que sigui jo.

Mentre la mare marxava, la cabreta tenia la intenció d'entrar a la casa per menjar-se al llop petit. Per això es va apropar a la casa i va trucar a la porta i els llops van dir:

-Qui ets? – Van preguntar els llops. I la cabreta va dir:

-Sóc la vostra mare- va respondre la cabreta i els llops van dir:

-Si ets la nostra mare mostra'ns la pota pel forat- Va ficar la pota pel forat i els llops li van dir que no eren la seva mare. Aleshores la cabreta va entrar en una mina que hi havia al costat i es va embrutar la pota. I va tornar a casa dels llops i va ficar la pota pel forat.

Tots els llops van dir que sí que era la pota de la mare, però un d'ells es va adonar que tenia les ungles molt curtes. I li van dir a la cabreta:

- Aquestes ungles no són de llop!

La cabreta va anar a comprar unes ungles postisses de color gris fosc. Quan va tornar a casa dels llops, va tornar a ficar la pota i els llops van dir que sí que era la seva mare. Sort d'un d'ells que li va demanar a la cabreta que provés la seva veu per saber si era la seva mare.

La cabreta va provar la seva veu i va sonar com la veu d'una cabreta. I els llops van dir que no sonava com la de la seva mare. Aleshores la cabreta va començar a cridar molt per tenir la veu més greu. Quan va tornar a la casa del llop va poder enganyar-los perquè la seva veu era molt semblant a la mare llop i els petits llops la van deixar passar a casa.

Quan la cabreta va entrar, tots els llops es van amagar ràpidament, excepte el llop petit. La cabreta en veure’l, es va apropar lentament per darrere i se'l va empassar sencer.

Finalment, la cabreta va marxar corrents de la casa perquè no l'enxampés la mare llop, però va ser tard. La mare va arribar i no la va deixar marxar fins que no escopís al seu fill. I així va ser... Van tornar a estar junts els set llops i la mare per sempre. La cabreta no va tornar mai més a casa dels llops.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte s'ha acabat.

Pseudònim: LES LLETRES

(Agnès, Marta, Iris, Júlia Gallego i Lucas)

ALUMNES DE 3r

Heus aquí que, una vegada, a prop de la plaça Joan Miró del poble de Montornès, hi havia una família molt normal: Treballaven, paraven la taula, cuinaven, llegien històries… fins que un dia aparentment normal va passar una cosa inesperada per aquella família.

I sabeu que es van trobar a la nevera? Segur que no us ho podeu imaginar. Us donarem una pista: Té taques negres… Sí! Una vaca.

Al veure-la, la nena més petita es va posar a plorar perquè es va menjar totes les llaminadures! Immediatament van trucar al pare, que era bomber. Amb esforç, van treure a l’animal de la nevera. La família, com van veure a la vaca amb els ulls tristos i amb llàgrimes, van decidir quedar-se-la.

Van viure moltes aventures amb la vaca, com: esmorzar amb ella, parlar amb l’avi…

La vaca era com una més. Anava a l’escola, al parc… Però un dia va passar una cosa inesperada. Com que era una mica bruta i tenia molta força, va llançar del gronxador a una nena fins a la font

La família va adonar-se que no podien tenir aquesta vaca. Van voler ser responsables i van agafar un llibre de camps per trobar un lloc ideal. Quan van trobar-lo es van posar supercontents.

L’endemà van anar tots junts al camp que van decidir. Van deixar a la vaca i li van prometre anar-la a veure cada dues setmanes.

Finalment, la família va arribar a casa i es va tirar al sofà pensant que el dia s’havia acabat, però com a cirera del pastís, la família es va trobar una visita inesperada al lavabo:

Hi havia un hipopòtam gegant banyant-se a la banyera!

I vet aquí una vaca i un hipopòtam, aquesta història torna a començar.

Pseudònim: LOS TELETUBIES (Unai, Nora Pou, Carla Navas, Juana)

ALUMNES DE 4t