__MAIN_TEXT__

Page 1

Diagnòstic Salut Comunitària Barri de Sant Antoni

Taula de Salut Comunitària Sant Antoni Juliol 2017 1


Índex PRESENTACIÓ…………………………………………………………………………………………………………..4 RESUM EXECUTIU……………………………………………..…………………………………….……………….6 EL BARRI DE SANT ANTONI……………………………………………………………………………………….7 METODOLOGIA…………………………………………………………………………………………………………8 RESULTATS……………………………………………………………………….…………………………………….10 1. ELS DETERMINANTS DE LA SALUT EIXOS DE DESIGUALTAT Edat i sexe ..……….……….……….……….……….……….……….………….…….10 Procedència ………..……….……….……….……….……….……….…………….…12 Convivència ………..……….……….……….……….……….……….……….………14 CONTEXT SOCIOECONÒMIC Condicions econòmiques ………..……….……….……….……….………….…16 Ocupació ………..……….……….……….……….……….……….…….….…………19 Educació ………..……….……….……….……….……….……….………….…….….20 Serveis Sanitaris ………..……….……….……….……….……….……….…….….22 Seguretat ………..……….……….……….……….……….………..………..……….23 CONTEXT FÍSIC Habitatge ………..……….……….……….……….……….……….……….……….24 Espais verds, infraestructura i mobilitat ………..……….……….………26 2. SALUT I CONDUCTES RELACIONADES AMB LA SALUT Estat de salut, trastorns crònics i salut mental ………………………...28 Consum de tabac, sobrepès i activitat física ………..……….…….……29 Consum problemàtic de drogues ………..……….……….……….………..31 Salut sexual i reproductiva ………..…….……….……….……….……….….32 Malalties de declaració obligatòria ………..……….……….……….……35 Mortalitat ………..……….……….……….……….……….……….……………….37

2


ELS ACTIUS DEL BARRI……………………………………………………………………………….40 1. ENTITATS I ASSOCIACIONS……………………………………………………………..40 2. RECURSOS RELACIONATS AMB LES PERSONES…………………………..…..42 3. RECURSOS FÍSICS……………………………………………………………………………44 PROPOSTES A TENIR EN COMPTE EN EL FUTUR PLA D’ACCIÓ………………….….45 LIMITACIONS……………………………………………………………………………………………..47 CONCLUSIONS …………………………………………………………………………………………..48 GLOSSARI…………………………………………………………………………………………………..50

3


Presentació El present document és un diagnòstic de l’estat de salut de la població del barri de Sant Antoni de Barcelona. Aquest diagnòstic neix de la demanda d’incorporar la visió comunitària a la salut i els serveis socials. Donat que els EAPs del barri no formen part de COMSalut i com que tampoc existeix un Pla de Desenvolupament Comunitari al barri, s’ha treballat conjuntament amb Districte Eixample i l’Agència de Salut Pública de Barcelona per elaborar el present document. El diagnòstic s’emmarca en un procés de salut comunitària més ampli que s’ha impulsat des de la Taula de Salut Comunitària de Sant Antoni, òrgan constituït per diversos actors del territori: Serveis socials, Equips d’Atenció Primària, l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Antoni, l’ONG de Veí a veí, l’Espai Social Borrell, l’Espai de Gent Gran de Sant Antoni, el projecte XEIX, l’AMPA de l’Escola Ferran Sunyer, l’Agència de Salut Pública i el Districte de l’Eixample. El programa de salut comunitària ha seguit un procediment semblant al que s’utilitza pel programa “Salut als Barris” de l’Agència de Salut Pública. Aquest procediment consta de cinc fases:

Fase 1. Cerca d’aliances i col·laboracions amb els agents del territori Aquesta fase té per objectius (1) identificar els agents que poden influir en el disseny d’estratègies i la seva implementació i (2) constituir un grup motor comunitari en salut al barri. En primer lloc, s’estableixen acords polítics entre les institucions que treballen al barri (Districte, Consorci Sanitari de Barcelona i Agència de Salut Pública de Barcelona). Seguidament, es constitueix un grup motor amb agents del barri, inclosos els professionals dels Centre d’Atenció Primària, Serveis Socials, Pla de Desenvolupament Comunitari si n’hi ha al barri, representants d’entitats i Associacions de Veïns i Veïnes, entre d’altres. Fase 2. Valoració de les necessitats en salut i dels actius per a la salut La valoració de les necessitats en salut del barri es duu a terme (1) a partir de l’anàlisi d’indicadors de salut extrets de registres poblacionals i (2) a partir de l’anàlisi de dades qualitatives en relació a la percepció de la salut, obtingudes a partir de la realització d’entrevistes a veïns, veïnes, entitats i professionals del barri. Un cop s’han identificat els principals problemes de salut del barri, es fa una jornada de priorització amb els veïns i veïnes en què es valora quins dels problemes identificats són els més rellevants i factibles d’abordar des de l’acció comunitària. Finalment, es fa un inventari dels actius o recursos per a la salut disponibles al barri i de les intervencions que ja s’estan duent a terme per els problemes que s'han prioritzat.

4


Fase 3. Planificació i implementació d’intervencions En aquesta fase es duu a terme una revisió de la literatura científica per tal d’identificar quines intervencions s’han demostrat efectives en l’abordatge dels problemes que han estat prioritzats a la segona fase del programa. Un cop identificades les intervencions efectives, i tenint en compte els recursos ja existents al barri, el grup motor prioritzarà les intervencions que formaran part del pla d’actuació del barri (tant reforçant intervencions ja existents com dissenyant-ne noves). Fase 4. Seguiment i avaluació El pla d’actuació requereix de seguiment i avaluació de les intervencions implementades al barri. D’aquesta manera es poden anar introduint millores. Fase 5. Manteniment Com que la millora de la salut requereix un seguit d’actuacions persistents, el procés de salut comunitària es desenvolupa amb l’objectiu de generar actius en salut que tinguin una llarga permanencia al barri. A continuació ens centrarem en la fase 2 del desenvolupament del programa de salut comunitària. Més concretament farem referència a la fase 2 del programa de salut comunitària del barri de Sant Antoni.

5


Resum executiu

Es presenten a continuació els resultats corresponents a la fase 2. En aquesta fase, s’analitzen els indicadors de salut i els seus determinants a partir de les dades quantitatives obtingudes de registres poblacionals i les dades qualitatives obtingudes de 15 entrevistes realitzades a informants clau del barri de Sant Antoni, a més de 3 grups nominals. Els indicadors de salut i els seus determinants La població total del barri de Sant Antoni és de 38.369 persones. El barri es caracteritza per una distribució de la població per grups d’edat similar a la del districte però lleugerament envellida en comparació amb Barcelona. Pel que fa al sexe, la proporció de dones és superior a la d’homes. El percentatge de població provinent de fora de l’Estat espanyol resident al barri (20.1%) és lleugerament superior a la del Districte i a la de Barcelona. Després de l’espanyola, les nacionalitats més freqüents al barri són la italiana, la xinesa i la filipina. La proporció de persones de 75 anys o més que viuen soles (34.9%) és semblant a la del Districte però gairebé quatre punts percentuals superior a la de Barcelona. Al llarg de les entrevistes s’expressa la preocupació envers l’aïllament de la gent gran. En general, Sant Antoni gaudeix d’una xarxa associativa potent que genera dinàmiques de convivència positiva. La gent es coneix i se sent seu el barri. Els indicadors referents a les condicions econòmiques de la població reflexen que Sant Antoni es troba en millor situació que el total de Barcelona però en pitjor situació que el conjunt de l’Eixample. La taxa d’atur (9.5%) és superior a la del districte però lleugerament inferior a la de Barcelona. Tot i que la Renda Familiar Disponible és elevada, diversos informants assenyalen l’existència de situacions de precarietat econòmica al barri que afecten diversos grups humans: en especial famílies monoparentals, gent gran i població migrada. En quant a l’educació, el nivell d’estudis de la població de Sant Antoni és generalment més elevat en comparació amb l’Eixample, tot i que en comparació amb Barcelona és inferior. Es valoren molt positivament les escoles i instituts presents al barri. Tot i així, diversos informants clau fan referència a la necessitat d’un institut públic al barri. Pel que fa a l’educació no formal, Sant Antoni gaudeix d’una àmplia xarxa d’entitats d’educació en el lleure. Pel que fa al context físic, el barri de Sant Antoni presenta una orografía plana i una bona xarxa de transport públic, fet que facilita els desplaçaments. Tot i la proximitat de Montjuic, alguns informants clau manifesten la necessitat d’augmentar el nombre d’espais verds del barri. En relació a l’habitatge, molts dels edificis de Sant Antoni van ser construits abans de l’any 1961 i alguns no tenen ascensor i/o calefacció, fet que afecta especialment la gent gran. 6


El barri de Sant Antoni

El barri de Sant Antoni està situat al districte de l’Eixample de Barcelona i limita amb els barris de la Nova Esquerra de l’Eixample, el Raval i el Poble Sec. Es tracta d’un barri cèntric i ben connectat a la xarxa de transports de la ciutat. Tot i que econòmicament Sant Antoni es troba per sobre de la mitjana de Barcelona, en comparació amb la resta de barris de l’Eixample, és el barri més desfavorit. És un barri amb un fort sentiment d’identitat on les persones residents tenen un potent sentiment de pertinença. A més, es tracta d’un barri que té una llarga trajectòria en el que respecta a les iniciatives d’ajuda mútua, sent-ne actualment l’ONG de Veí a Veí el màxim exponent. Per altra banda el barri gaudeix d’una extensa xarxa de comerç local que durant molts anys, conjuntament amb el mercat (actualment en obres), ha articulat la vida social al barri. Actualment fenòmens com la crisi econòmica i la gentrificació amenacen la vida de barri i l’estabilitat del comerç local. El nuci de convivència del barri s’articula al voltant de l’Avinguda Mistral, ubicació on es solen celebrar les Festes Majors de Sant Antoni, que són les terceres més importants de la ciutat després de les de Gràcia i Sants. Per l’organització d’aquestes festes col·laboren la comissió de festes amb l’Associació de Veïns i VeÍnes de Sant Antoni. Tot i l’existència de l’Avinguda Mistral i els interiors d’Illa, Sant Antoni és un barri amb un nombre limitat d’espais verds, tal com es pot observar a la següent imatge:

7


Metodologia

L’informe analitza els indicadors de salut i els seus determinants basant-se en registres poblacionals i en la percepció que les persones que viuen i/o treballen al barri expressen en relació al seu estat de salut i als determinants d’aquesta. Els indicadors de salut i els seus determinants A partir dels registres disponibles s’elaboren una sèrie d’indicadors que mostren els factors que determinen la salut, i el propi estat de salut de la població del barri de Sant Antoni. Els indicadors que es mostren a l’informe s'han calculat pel barri de Sant Antoni, pel districte de l’Eixample i pel conjunt de Barcelona ciutat i, sempre que les dades ho han permès, es mostren per separat per homes i dones. Els resultats es presenten en forma de taules i figures, amb una breu descripció narrativa. Donat que alguns registres no disposen de la informació necessària per donar dades a nivell de barri, alguns indicadors només es presenten a nivell de districte i Barcelona ciutat. A la Taula 1 es resumeixen les fonts d’informació utilitzades i l’any disponible pels indicadors calculats. Per determinades fonts d’informació pot existir cert decalatge de temps respecte l’any en curs. Això és degut a que la informació no es recull anualment o a que la informació no està disponible fins passat cert període de temps, el que es fa especialment evident en el cas del registre de mortalitat. La major part d’indicadors estan disponibles online a internet a l’Informe de barris (http://www.aspb.cat/infobarris).

8


Taula 1.

Fonts d’informació dels indicadors analitzats

Indicadors

Font d’Informació

Any

Context socioeconòmic

Padró municipal d’habitants de Barcelona

2014

Barcelona Economia. Gabinet Têcnic de Programació

2014-2015

Registres de l’Institut Municipal de Serveis Socials Memòria de l’Equip de Detecció dels Serveis d’Inserció Social (SIS)

2013-2014

Memòria del Consorci d’Habitatge de Barcelona Atur registrat a les Oficines del Treball de la Generalitat. Departament d’Empresa i Ocupació Registres del Consorci d’Educació de Barcelona Projecte XEIX

2014

Enquesta de Victimització de Barcelona

2014

CMBD-AH/SH. Consorci Sanitari de Barcelona

2014

Context físic

Consum de tabac, sobrepès i obesitat i salut mental Consum de Drogues

2014

2014

2011-2014 2017

Dirección General del Catastro. Ministerio de 2014 Economia i Hacienda Cens de Població i Habitatges. Institut 2011 Nacional d’Estadística de Catalunya Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona 2011-2014 Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona

2014

Salut sexual i reproductiva

Registres de Natalitat i d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs

2010-2014

Estat de salut percebut, trastorns crònics i salut mental

Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona 2011-2014

Malalties de declaració obligatòria

Registre de Malalties de Declaració Obligatòria

2010-2014

Mortalitat

Registre de Mortalitat

2009-2013

9


Resultats 1. ELS DETERMINANTS DE LA SALUT EIXOS DE DESIGUALTAT

Edat i Sexe La distribució de la població de Sant Antoni pel que fa a l’edat i el sexe és força semblant a la del Districte a la de Barcelona. Destaca l’elevat nombre d’homes i dones entre 30 i 64 anys i de dones de 75 i més. Tot i així, en relació al districte de l’Eixample, s’observa una proporció lleugerament superior de les franges d’homes, entre 30 i 44 anys i majors de 75 (Taula 2). Les dades sobre violència masclista revelen que l’any 2015, del 100% de dones ateses pel SARA1 a la ciutat de Barcelona, el 13,04% van ser ateses al districte de l’Eixample. Pel que fa a les dones ateses pel PIAD2, de la totalitat de Barcelona, un 13,03% van ser ateses al districte de l’Eixample (Taula 3). Les entrevistes realitzades a informants clau detecten un augment de les violències de gènere. Es destaca l’augment d’episodis de violencia física però també psicològica, amb les seves conseqüències en la salut de dones i infants. Es percep una preocupant normalització de micro-violències com les situacions de control i d’assetjament a través de les xarxes socials en noies joves. Una altra situació que preocupa algunes de les persones entrevistades es relaciona amb les dificultats per la conciliació familiafeina per part de mares de famílies monoparentals. Pel que fa a la gent gran, s’observa una feminització de la pobresa. Des de CIPAIS s’expressa preocupació pels casos de violència masclista no detectats: “Estem mirant de fer una recerca activa. No són dones que van a espais o que truquen al telèfon de violència de gènere. Van al metge de capçalera, no dormen, tenen dolors, tenen angoixes…”. Des del projecte XEIX s’expressa la preocupació per aquelles dones migrades que pateixen violència masclista però que no ho expressen perquè gairebé sempre surten a l’espai públic acompanyades d’algun home.

1 2

Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida Punt d’Informació i Atenció a les Dones

10


Taula 2.

Distribució de la població segons edat i sexe. Barri de Sant Antoni, Districte de l’Eixample i Barcelona, any 2014

Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

Taula 3.

Nombre de dones ateses pel SARA i el PIAD. Districte de l’Eixample i ciutat de Barcelona. Any 2015.

Eixample Dones ateses pel SARA Dones ateses pel PIAD

Barcelona

n 191

% 13,04%

n 1.465

% 100%

92

13,03%

706

100%

Font: Departament de feminismes i LGTBI. Drets de ciutadania, Participació i Transparència. Ajuntament de Barcelona.

11


Procedència La propoció de població procedent de fora de l’Estat espanyol que resideix al barri (20,1%) és lleugerament superior, tant a la proporció del districte com a la de Barcelona (18,7% i 16,6% respectivament)(Figura 1). En relació al 100% de la població estrangera que resideix a la ciutat de Barcelona, l’Eixample ha passat d’agrupar-ne el 16,9% l’any 2012 a agrupar-ne el 18,4%. El barri de Sant Antoni ha passat de reunir-ne el 2,6% l’any 2012, a reunir-ne el 2,9 l’any 2016 (Taula 4). De les persones nascudes fora de l’Estat espanyol que resideixen a Sant Antoni, les nacionalitats que encapçalen el ranking són, la italiana (13,1%), la xinesa (9,5%) i la filipina (7,8%) seguides de Pakistan, França, Alemanya i el Regne Unit (Figura 2). Malgrat el nombre de persones procedents de la Xina, Pakistàn, l’Índia o Bangla-desh que resideixen a Sant Antoni no sigui gaire elevat, són moltes les persones d’aquestes comunitats que hi fan vida, degut sobretot al desenvolupament de la seva activitat laboral en comerços del barri. En aquest sentit i d’acord amb les dades provisionals proporcionades pel projecte XEIX, al barri de Sant Antoni hi ha 278 comerços regentats per persones procedents de la Xina, Pakistàn, l’Índia o Bangla-desh. D’aquests el 47,48% són regentats per persones de la Xina i el 52,52% són regentats per persones de Pakistàn, l’Índia o Bangla-desh (Taula 5). Pel que fa a la distribució en quant al sexe, el 51,6% de la població estrangera al barri de Sant Antoni són homes i el 48,4, dones. Aquesta proporció és molt semblant a la de l’Eixample i a la de Barcelona tot i que la proporció d’homes estrangers és lleugerament superior a Sant Antoni. (Figura 3). Tot i que es valora de manera positiva el servei d’interpretació i mediació, les entrevistes a informants clau assenyalen la vulnerabilitat de les persones migrades, fruit dels processos d’exclusió social. La precarietat econòmica, la barrera idiomàtica i el fracàs de determinats processos de reagrpament familiar provoquen situacions d’activitat laboral intensa, aïllament i depressió que repeurcuteixen negativament sobre la salut de les persones migrades i el seu entorn.

12


Figura 1.

Proporció de persones estrangeres, any 2016. Barri de Sant Antoni, Districte de l’Eixample i Barcelona.

25,00%

20,00%

15,00%

10,00%

5,00%

0,00% Sant Antoni

L'Eixample

Barcelona

Font: Departament d’Estadística. Gabinet Tècnic de Programació

Taula 4.

Sant Antoni Eixample Barcelona

Distribució de persones estrangeres respecte a Barcelona. Barri de Sant Antoni i Districte de l’Eixample, anys 2012-2016. 2012 2,60% 16,90% 100,00%

2013 2,70% 17,50% 100,00%

2014 2,80% 17,90% 100,00%

2015 2,80% 18,20% 100,00%

2016 2,90% 18,40% 100,00%

Dades respecte el 100% que representa Barcelona Font: Departament d’Estadística. Gabinet Tècnic de Programació

Figura 2.

Ranking de nacionalitats. Barri de Sant Antoni, any 2016.

25,0% 20,0% 15,0% 10,0% 5,0% 0,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de Departament d’Estadística. Gabinet Tècnic de Programació

13


Taula 5.

Nombre de comerços regentats per persones procedents de la Xina, Pakistàn, Bangla-desh o l’Índia. Barri de Sant Antoni. Any 2017. Comerç xinès

Restauració Alimentació Telefonia i locutoris Basars i productes per la llar Moda i complements Altres Total

n 74 7 2 18

% 66,67% 12,28% 5,7% 66,67%

8 10 132

57,14% 58,82% 47,48%

Comerç pakistanès, indi i bengalí n % 37 33,33% 50 87,72% 33 94,3% 9 33,33% 6 7 146

42,86% 41,18% 52,52%

Total n 111 57 35 27 14 17 278

Font: Projecte XEIX.

Figura 3.

Distribució de la població estrangera per sexe, any 2016. Barri de Sant Antoni, Districte de l’Eixample i Barcelona.

Barcelona

L'Eixample

Sant Antoni

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Homes

Sant Antoni 52%

L'Eixample 49%

Barcelona 51%

Dones

48%

51%

49%

Homes

120%

Dones

Font: Departament d’Estadística. Gabinet Tècnic de Programació

Convivència La proporció de persones de 75 anys o més que viuen soles al barri de Sant Antoni (34,9%) supera tant la proporció del Districte com la de Barcelona (32,8% i 31,4% respectivament), sent molt més marcada la proporció de dones (44,3%) que la d’homes (16,4%), seguint la tendència general de Barcelona (Taula 6).

14


Les entrevistes als informants, en línea amb el que apunten les dades quantitatives, destaquen l’aïllament com a problemàtica principal pel que fa a la gent gran. En relació a l’aïllament, alguns dels entrevistats descriuen diversos fenòmens que s’hi relacionen: la desaparició del petit comerç, el deteriorament de les xarxes familiars i el desconeixement de les activitats lúdico-esportives que es duen a terme al barri. També s’esmenten problemàtiques relacionades amb el context físic: l’existència d’importants barreres arquitectòniques, habitatges antics i poc adaptats i pocs espais relacionals per la gent gran. Les situacions descrites, d’acord amb alguns informants clau, es veuen agravades per l’estigma que pesa sobre la gent gran: “Les maneres que tenim de pensar la gent gran com a no autònoma i incapaç de decidir sobre els aspectes rellevants per la seva vida, afecten negativament a les seves relacions socials i contribueix al seu aïllament.” Pel que fa a la convivencia en termes més generals, les entrevistes valoren molt positivament el funcionament comunitari del barri: els veïns i veïnes tenen un fort sentiment de pertinença a Sant Antoni que fa que aquest funcioni com un poble. A més, destaca la solidaritat entre el veïnatge, que s’ajuda mútuament davant les adversitats i problemes de salut. La xarxa associativa del barri es considera molt potent i positiva per la salut dels seus habitants. Es remarca la importància de l’Associació de veïns i veïnes i de l’ONG de Veí a Veí, a més de l’equipament de Calàbria 66, un espai on és possible construir i desenvolupar projectes compartits per la gent del barri.

Taula 6.

Persones grans que viuen soles. Barri de Sant Antoni. Districte de l’Eixample i Barcelona, any 2014.

15


Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

CONTEXT SOCIOECONÒMIC Condicions econòmiques El barri de Sant Antoni presenta, en general, unes condicions econòmiques pitjors en comparació amb el districte de l’Eixample i el conjunt de Barcelona. Aquesta tendència es compleix per tots els indivadors excepte per la proporció de persones ateses per Serveis Socials que reben ajuts econòmics. Tal com es pot observar a la Taula 7, la proporció de persones del barri usuàries de Serveis Socials que han rebut ajuts econòmics (5,6%) és superior a la del districte (3,5%) però inferior a la proporció que representa la totalitat de Barcelona (7,3%) (Taula 7). La resta d’indicadors, com s’ha comentat, descriuen unes condicions econòmiques pitjors al barri en comparació amb el districte i també amb la ciutat de Barcelona. Respecte el 100% que representa Barcelona i el 115,8% de l’Eixample, l’Índex de Renda Familiar Disponible al barri de Sant Antoni (98,6%) és inferior. La proporció de persones amb ingresos per sota de 1 IPREM és del 23,7%, mentre que al districte és d’un 16,2% i a la ciutat d’un 21,3%. Pel que fa a la proporció de persones del barri que tenen ingresos entre 1 i 2 IPREM (34,5%), es manté la tendència: és superior a la proporció del districte (22,6%) i a la de Barcelona (29,1%). S’observa que un 22,6% de persones de 65 anys i més té pensions de jubilació no contributives, un valor lleugerament superior tant al del districte (21,1%) com al de Barcelona (21,9%). El percentatge de persones amb plaça fixa al Servei de Menjador Social a Sant Antoni (3,9%) també és superior a Barcelona (2%) i al del distrcite (1,7%). En comparació amb el 14,2% d’alumnes de primària i secundària amb beca menjador a la ciutat de Barcelona, la proporció del districte de l’Eixample és de gairebé la meitat (8%). No es disposen de dades pel barri de Sant Antoni d’aquest darrer indicador. 16


Tot i que, d’acord amb les entrevistes, la renda per càpita del barri estigui dins els paràmetres de Barcelona i que això permeti una bona qualitat de vida en general, alguns dels informants clau remarquen la creixent desigulatat econòmica, fruit de la crisi. Aquesta desigualtat desemboca en condicions de precarietat vital i econòmica afectant sectors de la població distribuïts entre diversos grups socials i repercutint en la seva salut. Com es pot observar a la Taula 8, a nivell de Barcelona la desigualtat econòmica dibuixa un patró creixent. Mentre que l’any 2007 un 4,1% de la població presentava una RFD “molt baixa” i un 7,5% presentava una RFD “molt alta”, l’any 2015 un 15,5% presentava una RFD “molt baixa” i un 11,3%, una RFD “Molt alta”. Segons les entrevistes, dels factors relacionats amb la precarietat econòmica que afecten la infància destaca la dificultat de pares i mares per conciliar familia i feina, fet que provoca una disminució del temps que els adults poden dedicar a la criança dels infants de la seva familia. Pel que fa als joves, les entrevistes assenyalen que la precarietat laboral sumada a l’encariment generalitzat dels preus dels lloguers dificulta en molts casos que la població jove s’independitzi i fa que sovint marxi del barri, fenòmen que també es dóna en població adulta. La desigulatat econòmica afecta especialment les persones grans i les persones migrades, provocant situacions de segregació i aïllament que també repercuteixen en la seva salut. D’acord amb el personal de l’Espai de Gent Gran: “La precarietat de l’entorn familar i les dificultat per compaginar la vida laboral amb la vida familiar, converteix els avis en cuidadors del néts. Van cansats, estressats…Afecta la seva salut. Pocs gaudeixen d’aquest rol, ho fan més per obligació o necessitat”.

17


Taula 7.

Condicions econòmiques. Barri de Sant Antoni. Districte de l’Eixample i Barcelona, any 2014.

Variable Índex de Renda Familiar Disponible (2015) Persones beneficiàries de la Renda Mínima d’Inserció (total) Persones amb ingresos <1 IPPREM (total) Persones amb ingresos <1-2 IPREM (total) Persones de 65 anys i més beneficiàries de pensions de jubilació no contributives (total) Persones usuàries de Serveis Socials que han rebut ajuts econòmics (total) Alumnes de primària i secundària amb beca menjador (total) Persones amb plaça fixa al servei de menjador social

Barri Nombre % 98,6%

Districte Nombre % 115,8%

Barcelona Nombre % 100%

195

1,2%

2.610

2,8%

2.560

23,7%

11.966

16,2%

92.531

21,3%

3.727

34,5%

16.683

22,6%

126.469

29,1%

198

22,6%

1.228

21,1%

7.488

21,9%

216

5,6%

931

3,5%

11.811

7,3%

148

8,0

1.829

14,2%

452

1,7%

3.254

2,0%

151

3,9%

IPREM: Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, índex de referència per determinar el llindar d’ingressos per a rebre diferents tipus d’ajudes. Fonts: Barcelona Economia. Gabinet

18


Taula 8.

Distribució de la població per trams de Renda Familiar Disponible, ciutat de Barcelona. Període 2007-2015

Font: Barcelona Economia. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona; Institut Municipal de Serveis Socials.

Ocupació Els nivells d’atur de la població de Sant Antoni són molt semblants als del Districte i també als de la ciutat. Com es pot observar a la Figura 4, el barri té un 9,5% de la població en atur mentre que a la ciutat, el percentatge és del 10,3% i al districte d’un 8,5%. Les entrevistes dutes a terme als informants clau del barri, relaten l’existència d’un elevat nombre de persones en situació d’atur de llarga durada. Aquesta circumstància, d’acord amb els treballadores de CIPAIS té conseqüències molt negatives per la seva salut mental i sovint porta moltes persones a patir “alts nivells de depresió”. Tot i així, es valora molt positivament l’existència del grup d’insersió GLAS, degut sobretot a la facilitació de xarxes de suport mútu que procura entre les persones aturades.

19


Figura 4.

Percentatge de persones entre 16 i 64 anys aturades per barri. Districte de l’Eixample i Barcelona, any 2014.

Fonts: Barcelona Economia. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona; Institut Municipal de Serveis Socials.

Educació En relació al nivell d’estudis de la població de Sant Antoni, la proporció de persones que posseeixen estudis superiors és lleugerament superior a Barcelona però inferior a la del districte. Aquesta tendència es compleix també pel que fa al batxillerat. La proporció de persones del barri que va finalitzar els estudis secundaris és superior a la del Districte però inferior a la de Barcelona, relació que també es dóna en el que respecta a les persones amb estudis primaris. El 5,4% de les persones del Barri no va finalitzar mai els estudis primaris, una proporció inferior a la de Barcelona (7%) però superior a la del districte (4,2%) (Figura 5). Com s’observa a la Figura 6, la taxa d’absentisme al districte de l’Eixample (0,1) és 5 vegades inferior al de la resta de la ciutat (0,5). Pel que fa a l’educació en general, les persones entrevistades consideren que els recursos i equipaments del barri són insuficients per cobrir les necessitats de la població. Destaquen l’absència de ludoteca pública al barri. A més, s’assenyala la presència d’una sola escola bressol pública (Els tres tombs). La resta (parvulari Betlem, Sagrat cor i Escola Griselda) són privades o concertades. Tot i les limitacions de recursos educatius al barri, les persones entrevistades valoren molt positivament les escoles i instituts existents (Ferran Sunyer, Escola Pia de Sant Antoni, Salesians Rocafort, Escola Griselda, Escola Sant Francesc d’Asís, Escola Sagrat Cor de Sant Antoni, Col·legi Maria auxiliadora). A més, es considera que moltes famílies del barri poseeixen un nivell cultural alt que els permet implicar-se en l’educació dels 20


seus fills i filles i en l’ensenyament de bons hàbits alimentaris i d’higiene. Destaca també l’existència de la comissió d’educació de Calàbria 66, que contribueix a la vinculació de la xarxa veïnal a la comunitat educativa. Segons l’entrevista realitzada a les professionals del projecte XEIX, es detecten resistències en famílies autòctones a l’hora de portar els seus fills a l’escola Ferràn Sunyé, on hi ha una elevada proporció d’infants procedents de famílies migrades. Les persones entrevistades valoren que aquest fet contribueix a la segregació d’aquests infants i les seves famílies respecte als habitants nascuts a l’Estat espanyol. Una de les professionals del projecte XEIX expressa: “Algunes famílies migrades estàn preocupades per l’elevat nivell de fracàs escolar que es dóna entre els joves de les seves comunitats, sobretot en l’etapa entre la secundària i la post-obligatòria”. Pel que fa a les possibilitats d’accés a activitats de lleure per part d’infants i adolescents de famílies amb pocs recursos, des del Centre de Serveis Socials es posa de rellevància la manca de coordinació entre serveis i el desconeixement que hi ha en relació al sistema de beques. Figura 5.

Percentatge de persones majors de 15 anys segons nivell d’estudis i sexe. Barri de Sant Antoni. Districte de l’Eixample i Barcelona, any 2014.

Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Sense estudis: analfabet, sense estudis; Estudis primaris: certificat escolaritat, bàsica, primaris, EGB; Estudis secundaris: graduat escolar, graduat estudis musicals, graduat en arts i oficis, batxillerat elemental; Batxillerat: batxillerat superior/BUP/ COU/ FP II; Estudis universitaris: titulació universitària.

21


Figura 6.

Índex d’absentisme. Districte de l’Eixample i Barcelona, curs 20132014.

Fonts: Barcelona Economia. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona; Institut Municipal de Serveis Socials.

Serveis Sanitaris A l’Eixample, la proporció de persones que l’any 2011 disposava de doble cobertura sanitària (52,1%) era força superior a la proporció de Barcelona (37,5%). Seguint aquesta tendència, la proporció de persones del districte (37,9%) que va visitar el dentista durant l’any 2011 és també superior a la de Barcelona (28,1%)(Taula 9). En general, les persones entrevistades fan una bona valoració dels serveis sanitaris públics i expressen la percepció que es fa molt més ús de la sanitat pública que de la privada. Diversos informants posen en valor la presència del CAP i del CUAP al barri. Tot i així des del CAP s’assenyala que algunes persones grans, usuàries dels serveis de salut, viuen malament la re-ubicació d’algunes especialitats a l’hospital. Això s’atribueix a les dificultats de moltes persones grans per fer desplaçaments llargs per la ciutat. Pel que fa a la població adolescent, s’expressa preocupació per la manca d’autonomia en el que respecta a la pròpia salut: “Hi ha una manca d’educació sanitària”. Des dels serveis sanitaris també es posa de rellevància la dificultat per atendre el gran volum de pacients. Atribueixen aquesta saturació a dos grans motius: per una banda, l’atenció a persones que desenvolupen la seva activitat comercial al barri malgrat estar 22


assignades a altres CAPs i per l’altra, l’atenció a persones que resideixen a barris propers com ara el Raval o Poble Sec i que també fan ús dels serveis sanitaris del barri. Davant aquesta situació la directora del EAP Sant Antoni expressa: “S’atén població no assignada al CAP donat que és una zona de comerç important. Atenem unes 2100 persones no assignades que han generat 5.000 visites durant el darrer any. Això suposa una sobrecàrrega pels professionals del CAP i caldria valorar l’adequacio de ratios professionals/pacients” Les treballadores del projecte XEIX assenyalen que en general, les persones migrades del barri fan ús del sistema sanitari quan entenen que és important. La comunitat xinesa valora molt positivament el fet que el sistema sanitari sigui públic. Tot i així, les treballadores també posen de rellevància que el contrast d’imaginaris culturals fa que la comunitat xinesa rebi amb estranyesa el fet d’haver de desplaçar-se fora del barri en cas de ser derivats Segons les treblladores del projecte XEIX, la comunitat pakistanesa tendeix a acudir al metge només en casos d’urgència, fet que dificulta el seguiment i empitjora la seva salut. Traslladen també algunes valoracions negatives del CAP Manso perquè només hi ha intèrpret a demanda, fet que en molts casos dificulta l’atenció mèdica.

Taula 9.

Cobertura Sanitària i accés al dentista en persones de 15 anys i més. Districte de l’Eixample i Barcelona, any 2011.

Cobertura sanitària Cobertura pública Cobertura mixta Cobertura privada Accés al dentista Visites al dentista el darrer any

Districte de l’Eixample Home Dones Total s % % %

Barcelona Homes Dones

Total

%

%

%

49,6 48,9 1,5

44,2 55,3 0,5

46,9 52,1 1,0

64,0 35,4 0,5

60,0 39,3 0,7

61,9 37,5 0,6

35,8%

40,0

37,9

25,4

30,4

28,1

Font: Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona

Seguretat L’any 2015, la percepció de violència al districte de l’Eixample era lleugerament inferior a la del conjunt de Barcelona (16,5% i 17,6% respectivament).

23


El 25,3% de les persones enquestades al districte de l’Eixample havien sigut víctimes d’un o més fets delictius, una proporció lleugerament superior a la de la ciutat de Barcelona (23,7%). Pel que fa al mapa delictiu, l’Eixample agrupa el 23,1% de les persones que han declarat haver estat víctimes d’un delicte a Barcelona durant el 2015 (Taula 10). Taula 10.

Índex de victimització i mapa delictiu. Districte de l’Eixample i Barcelona, any 2011 i 2014

D’acord o molt d’acord en què la violència és un problema al barri Índex de victimització(a) Mapa delictiu (b)

Districte de l’Eixample % 16,5

Barcelona % 17,6

25,3

23,7

23,1

100,0

(a) Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades del districte que han estat victimes d’un o més fets que han considerat delictius el darrer any; (b) 6 Mapa delictiu: Percentatges de fets de victimització el darrer any que han ocorregut al districte. Fonts: Enquesta de Salut de Barcelona 2011; Enquesta de Victimització 2014

CONTEXT FÍSIC Habitatge Els habitatges del barri de Sant Antoni són en general, de construcció lleugerament més antiga que els de l’Eixample, que alhora són de construcció marcadament més antiga que els de la globalitat de Barcelona. Mentre a la ciutat un 37,9% dels habitatges van ser construïts abans de 1961 i un 46,3% entre 1961 i 1980, al barri de Sant Antoni el 56,6% dels habitatges daten d’abans de 1961 i un 36% varen ser construïts entre 1961 i 1980. La proporció d’habitatges construïts després de 1981 és més baixa que la de l’Eixample, que alhora és inferior a la totalitat de Barcelona. (Figura 7) L’estat de conservació del edificis dedicats principalment a l’habitatge que hi ha al barri és molt semblant al de Barcelona i lleugerament pitjor que el de l’Eixample. Mentre que a l’Eixample la proporció d’edificis en estat de conservació “dolent” és d’un 1,52% i la d’edificis en estat “deficient” és d’un 10%, al barri de Sant Antoni hi ha un 2,52% d’edificis en estat “dolent” i un 12,07% d’edificis en estat “deficient” (Taula 11). Des dels professionals del EAP Sant Antoni es remarca que l’edifici on s’ubica el CAP és molt antic i que es troba en mal estat, fet que repercuteix negativament tant en les condicions de treball del personal del CAP com en les condicions d’atenció als pacients.

24


Pel que fa a l’accés a l’habitatge, al districte l’Eixample hi ha 121 persones sense llar que viuen al carrer i 32 que viuen en un assentament. Respecte el 100% que representa Barcelona, el districte de l’Eixample agrupa el 16,9% de persones que viuen al carrer i el 7,6% de persones que viuen en un assentament situat al barri de la Sagrada Família. Del 100% de casos d’habitatges adjudicats per situacions d’emergència social que representa Barcelona, el districte de l’Eixample en reuneix el 7,6%. En relació a les persones o famílies inscrites al registre de sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO), al districte de l’Eixample n’hi ha un 2,2%, una xifra lleugerament inferior a la de Barcelona (3,4%) tot i no haver-hi cap HPO al barri (Taula 12). Les persones entrevistades expressen una preocupació intensa per la gran quantitat de persones sense llar al barri. Manifesten que aquestes persones normalment queden fora dels circuits dels serveis socials i sanitaris, fet que repercuteix de manera molt negativa sobre la seva salut i sobre la de la comunitat en general. En relació a aquest fenòmen, des dels serveis sanitaris i des dels serveis socials s’assenyala el fet que existeixen dificultats per establir vincle amb les persones sense llar, ja que moltes d’aquestes tenen problemes de salut mental i/o consumeixen substàncies. Per altra banda es posa de rellevància la dificultat per coordinar-se amb els serveis que les atenen de manera específica.

Figura 7.

Any de construcció dels habitatges del barri de Sant Antoni, Districte de l’Eixample i Barcelona, any 2014.

Font: Dirección General del Catastro. Ministerio de Economía y Hacienda.

25


Taula 11.

Estat de conservació dels edificis destinats principalment a l’habitatge. Barri de Sant Antoni, Districte de l’Eixample i Barcelona, any 2011. Ruinós N % … …

Sant Antoni Eixample … Barcelona 254

… 0,36

Dolent N % 28 2,52 118 1405

1,52 2,01

Deficient N % 134 12,07 778 8076

10 11,57

Bo

Total

N 945

% 85,13

N 1110

% 100

6859 60095

88,16 86,06

7780 69830

100 100

El Cens 2011 inclou dades provinents d'enquesta. Els resultats han estat convenientment arrodonits i es mostren sense decimals. Per aquesta raó, algún total pot no coincidir amb la suma de la seva desagregació. ota: No es proporciona cap dada que correspongui a una freqüència mostral inferior a 10 casos. Les caselles calculades amb menys de 10 unitats mostrals apareixeran amb el símbol ".." Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. Font: Cens de Població i Habitatges 2011. Instituto Nacional de Estadística. Institut d'Estadística de Catalunya.

Taula 12.

Accés a l’habitatge. Districte de l’Eixample i Barcelona. Any 2014

HPO: Habitatge de Protecció Oficial. Fonts: Equip de Detecció dels Serveis d’Inserció Social (SIS); Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.

Espais verds, infraestructures i mobilitat Segons les persones entrevistades, el barri de Sant Antoni és un barri molt cèntric i ben connectat i comunicat pel transport públic. Pel que fa la orografía, el barri és molt pla i gaudeix de carrers més amples i menys transitats que altres barris de l’Eixample, fet que facilita els desplaçaments. Tot i així, es detecta un elevat nivell de contaminació tant ambiental com acústica. Pel que fa a la distribució dels usos dels locals del Barri, destaca per sobre de tot l’habitatge, (67,14%) seguit dels aparcaments (8,85%) i del Comerç (9,34%) (Taula 13). 26


Taula 13.

Percentatge dels usos dels locals cadastrals, 2014 Sant Antoni

Habitatge Aparcaments Comerç Indústria Oficines Ensenyament Sanitat Hosteleria Esportiu Religiós Espectacles Altres Usos

67,14% 8,85% 9,34% 5,63% 4,14% 1,02% 0,97% 1,27% 0,66% 0,34% 0,48% 0,17%

L’Eixample 57,40% 9,94% 8,65% 6,50% 9,31% 2,04% 1,60% 2,65% 0,38% 0,42% 0,48% 0,63%

Barcelona 56,36 11,64% 7,26% 8,87% 5,54% 3,16% 1,70% 2,25% 1,36% 0,53% 0,44% 0,88%

Font: Opendata de l’Ajuntament de Barcelona. Dirección General del Catastro. Ministerio de Economia y Hacienda

Malgrat que en les entrevistes es destaca la necessitat de més espais verds (sobretot de cara als infants), es valoren molt positivament els ja existents com el Parc dels Tres Tombs (espai d’interacció per infants i famílies), a més de la proximitat amb la muntanya de Montjuïc. L’Avinguda Mistral i els interiors d’illa també són molt ben valorats com a espais d’interacció veïnal, a més de ser apreciats per oferir circuits esportius aptes per al desenvolupament d’activitat física per part de la gent gran. Un altre fet que es valora molt positivament és la presència d’una gran diversitat d’equipaments al barri com ara el CAP, el CUAP, l’Espai Social, l’ Espai de Gent Gran o la Biblioteca. Tot i així, es remarca la necessitat de casals per adolescents i joves davant la creixent privatització de l’educació en el lleure. Es valora molt positivament l’existència de l’Espai de Gent Gran i de la Biblioteca com a espais d’interacció entre les persones grans del barri. El comerç de proximitat arrelat al barri com ara les farmàcies o el mercat, constitueixen recursos molt valuosos per la interacció veïnal i en conseqüència, per la seva salut. Hi ha expectatives molt positives envers els potencials recursos comunitaris que podrà oferir el nou mercat. Alguns informants clau expressen preocupació pel procés de gentrificació que està patint el barri de Sant Antoni. Tal com ho expressa el representant de la xarxa de farmàcies: “No són problema els bars sinó els pisos turístics. Hi ha blocs sencers de pisos turístics, excepte alguns llogaters. Per les persones que hi viuen és complicat. Es perd el caliu i la proximitat”. Les professionals del projecte XEIX traslladen que algunes persones Pakistaneses del barri hi troben a faltar un centre de culte.

27


Per últim, les persones entrevistades esmenten certs conflictes en relació als usos dels espais públics. Els informants destaquen per una banda la presència d’excrements de gos a la vía pública i per l’altra, la circulació de bicicletes i monopatins per zones peatonals, en especial a la plaça Universitat. 2. SALUT I CONDUCTES RELACIONADES AMB LA SALUT Estat de salut percebut, trastorns crònics i salut mental Tal com assenyala la taula 14, la proporció de persones que refereixen tenir un estat de salut regular o dolent a l’Eixample (19,6%) és lleugerament inferior a la propoció de la ciutat de Barcelona (20,2%). S’observa una tendència inversa a la de la resta de la ciutat pel que fa a la distribució entre sexes: els homes de l’Eixample perceben estats de salut pitjors que les dones, al contrari que a la globalitat de la ciutat. La proporció de persones que declara patir o haver patit 4 o més trastorns crònics al districte (15,4%) és inferior a la de Barcelona (17,8%). En ambdós casos, la proporció de dones amb aquesta característica és superior a la proporció d’homes. Pel que fa a la proporció de persones en risc de mala salut mental s’observa un percentatge superior del districte (18,3%) respecte a Barcelona (14,1%). La proporció de persones que han patit ansietat o depressió durant el darrer any al districte en canvi, segueix una tendència semblant a la de la resta de la ciutat (al voltant del 9%). El consum d’antidepressius i ansiolítics a l’Eixample és lleugerament superior al de Barcelona. La proporció de dones que en consumeixen és molt superior a l’Eixample que a la resta de la ciutat (21,7% i 16,8% respectivament) (Taula 14). La directora del EAP Sant Antoni expressa: “S’estan medicalitzant problemes de la vida qüotidiana degut a la falta de suport psicoemocional a persones que es troben en situacions vitals difícils: persones grans soles, cuidadores, aturades… “ En relació a la salut mental, alguns informants clau expressen preocupacions envers diversos grups d’edat. Pel que fa a la infància, des del Centre de Serveis Socials es detecten casos d’infants que, fruit de la desigualtat econòmica i de la mala relació entre els membres de les famílies, tenen nivells baixos de rendiment escolar a més d’expressar simptomatologia física. Aquests informants detecten també la necessitat creixent d’ajudes externes a l’escola (com ara psicopedagogs, treballadors socials o terapeutes) i remarquen la manca de recursos d’atenció psicològica per infants i adolescents de 0 a 18 anys. Des de CIPAIS, en aquesta línea, es detecta un increment en la incidència de trastorns psico-afectius en infants, com ara depressions infantils. Aquests trastorns sovint sorgeixen en contextos de violència de gènere, separacions traumàtiques, o condicions de precarietat econòmica de les famílies de els i les menors. Pel que fa als adolescents, des de l’equip de Pediatria del CAP, es percep un ús abusiu de les noves tecnologies i les xarxes socials com a recursos d’oci i com a eines de relació social. L’equip d’educadors de carrer, per altra banda, detecta en aquesta mateixa població nivells molt baixos d’autoestima lligats a complexes i problemes amb 28


la imatge del propi cos, sobretot en noies. Es percep, també en noies adolescents, la presència de problemes d’ansietat lligats a nivells molt alts d’auto-exigència en els estudis. L’Espai de Gent Gran troba a faltar recursos per tractar les patologies mentals, a més de recursos específics d’atenció psicológica per tractar problemàtiques com la soledat, la pèrdua d’éssers estimats o els “dols enquistats” en població major de 65 anys. En relació a les persones migrades, es subratllen els problemes de salut mental que presenten moltes persones nouvingudes que es troben en situacions de precarietat laboral greu i/o que no poden completar el procés de reagrupament familiar. Aquesta població presenta freqüentment trastorns mentals greus com ara la depressió. Les treballadores del projecte XEIX assenyalen també les situacions d’aïllament que viuen moltes dones Pakistaneses del barri: “L’ aïllament es deu a la dificultat idiomàtica i a la poca autonomia. El sedentarisme i la falta de xarxa social, fruit de processos de reagrupament familiar, provoquen una reducció de la seva mobilitat”. Taula 14.

Estat de salut, trastorns crònics i salut mental segons sexe en persones de 15 anys i més (estandarditzat per edat). Districte de l’Eixample i Barcelona, any 2011-2014.

% persones amb mala salut 4 o més trastorns crònics % persones en risc de mala salut mental % persones amb depressió o ansietat darrer any % de persones amb consum d’ansiolítics o antidepressius

Homes % 20,0 10,7 15,8

Eixample Dones % 19,3 20,3 20,6

Total % 19,6 15,5 18,3

Barcelona Homes Dones % % 16,8 23,2 11,5 23,4 8,5 19,1

Total % 20,0 17,8 14,1

5,8

12,4

9,1

5,7

12,7

9,4

9,3

21,7

15,6

11,1

16,8

14,1

Font: Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona. Risc de mala salut mental: segons l’escala d’ansietat i depressió GHQ-12

Consum de tabac, sobrepès, obesitat i activitat física Pel que fa als estils de vida que es relacionen amb la salut, a l’Eixample el consum de tabac és lleugerament superior al del total de Barcelona (22,5% i 18,8% respectivament), amb una proporció superior de fumadors entre la població d’homes que entre la de dones, seguint la tendència general de la ciutat. El percentatge de persones amb sobrepès o obesitat al districte és lleugerament inferior en comparació amb Barcelona (32,6% I 33,8% respectivament) (Taula 15). Pel que fa a l’activitat física, incloent caminar, la proporció de persones amb inactivitat és lleugerament superior a l’Eixample en relació a la ciutat (7,7% i 5,0% 29


respectivament). En relació al percentatge de persones amb activitat física intensa en canvi, la proporció de l’Eixample (48,6%) és més del doble que la de Barcelona (22,70%). Si s’exclou caminar com a activitat física però, el nombre de persones amb inactivitat supera el 50% tant en homes (61,7%) com en dones (68%), xifres superiors a les de Barcelona, sobretot en homes. Les persones que duen a terme activitat física lleu, moderada o intensa (si s’exclou caminar) no supera en cap cas el 20%.

Taula 15.

Consum de tabac, prevalença de sobrepès i obesitat i nivell d’activitat física segons sexe en persones de 15 anys i més (estandarditzat per edat). Districte de l’Eixample i Barcelona, any 2011-2014.

30


Font: Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona.

Consum problemàtic de drogues L’Índex de consum problemàtic de drogues a Sant Antoni està en el mateix rang mitjà que el del districte. Tanmateix, les taxes d’inici de tractament al barri (3,1) són lleugerament superiors a les del districte (1,9) i molt semblants a les de Barcelona (2,9) (Taula 16). Els tractaments per consum de drogues, com a la resta de Barcelona, són superiors en alcohol i cocaïna i, en general, més habituals en homes que en dones. Des de CIPAIS es detecta una manca d’alternatives d’oci per adolescents i joves que acaben acudint a l’ús i abús de tòxics amb finalitats recreatives.

31


Taula 16.

Inicis de tractament per consum de drogues. Barri de Sant Antoni. Districte de l’Eixample i Barcelona, any 2014.

Sant Antoni N ÍNDEX DE CONSUM PROBLEMÀTIC(a)

% 2

Districte de l’Eixample N % 2

Barcelona N

% --

INICIS DE TRACTAMENT PER CONSUM DE DROGUES Homes Alcohol 25 2,0 143 Cocaïna 15 1,2 48 Opiacis 10 0,8 24 Cannabis 6 0,5 22 Total 58 4,5 250

1,7 0,6 0,3 0,3 2,9

1136 403 416 270 2294

2,2 0,8 0,8 0,5 4,4

Dones Alcohol Cocaïna Opiacis Cannabis Total

0,6 0,1 0,1 0,1 1,0

418 98 108 80 745

0,8 0,2 0,2 0,1 1,4

14 3 2 4 21

1,1 0,2 0,2 0,2 1,6

59 13 6 8 89

Font: Sistema d' informació de drogues de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. (a) index de consum problemàtic de drogues es un indicador que pren valors entre 0 i 5, essent 5 la major problemàtica.

Salut sexual i reproductiva La fecunditat de les dones entre 15 i 49 anys del barri de Sant Antoni en el periode de 2010 al 2014 és molt semblant a la del districte de l’Eixample però inferior a la de Barcelona. Segons país d’origen, la fecunditat de les dones nascudes a l'Estat espanyol al barri de Sant Antoni és lleugerament inferior a la del districte i a la de la ciutat, mentre que la fecunditat de les dones nascudes a països de rendes baixes és força superior a la del districte i lleugerament inferior a la de la ciutat (Taula 17). La taxa per mil d’avortamen al districte en dones de 15 a 49 anys (10,4), és inferior a la de la ciutat de Barcelona (14,8), complint-se aquesta tendència tant en dones nascudes a l’Estat Espanyol com en dones nascudes fora d’aquest (Taula 18). Pel que fa als avortaments en dones de 15 a 19 anys, la taxa per mil del Districte (9,2) és força inferior a la de Barcelona (15,4), sent molt més elevada la proporció d’avortaments en dones

32


procedents de països de renda baixa (24,0) que en dones procedents de l’Estat espanyol (5,8) o de països de renda alta (10,0). A Sant Antoni, la taxa d’embarassos per mil en dones de 15 a 19 anys és gairebé el doble que a l’Eixample però inferior a la de Barcelona. Desglossant les dades s’observa que la taxa de fecunditat en dones de 15 a 19 anys nascudes en països de renda baixa és aproximadament 9 vegades superior a la de les dones nascudes a l’Estat Espanyol. En canvi, el grup de dones d’aquesta edat nascudes en països de renda alta presenta una taxa per mil de 0,0 (Taula 18). El percentatge de nadons nascuts amb baix pes per edat gestacional al barri és lleugerament inferior al del districte i al de la ciutat (Taula 21).

Taula 17

Fecunditat en dones de 15 a 49 anys segons país de naixement de la mare. Barri de Sant Antoni, Districte de l’Eixample i Barcelona, període 2010-2014.

Font: Registre de Natalitat. Agència de Salut Publica de Barcelona. Països de renda baixa: Àsia sense Japó, Centre i Sudamèrica i Àfrica; Països de renda alta: resta de països (exclòs Espanya).

33


Taula 18.

Fecunditat en dones de 15 a 19 anys segons país de naixement de la mare. Barri de Sant Antoni. Districte de l’Eixample i Barcelona, període 2010-2014.

Font: Registre de Natalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Països de renda baixa: Àsia sense Japó, Centre i Sudamèrica i Àfrica; Països de renda alta: resta de països (exclòs Espanya). Nota: Com que per aquests indicadors només es té la informació per codi postal, es mostren les dades pel codi postal que més s’aproxima geogràficament al barri d’interès.

Taula 19.

Interrupcions de l’embaràs en dones de 15 a 49 anys segons país de naixement de la mare. Districte de l’Eixample i Barcelona.

Font: Registre de Natalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Països de renda baixa: Àsia sense Japó, Centre i Sudamèrica i Àfrica; Països de renda alta: resta de països (exclòs Espanya). Nota: Com que per aquests indicadors només es té la informació per codi postal, es mostren les dades pel codi postal que més s’aproxima geogràficament al barri d’interès.

34


Taula 20

Interrupcions de l’embaràs en dones de 15 a 19 anys segons país de naixement de la mare. Districte de l’Eixample i Barcelona.

Font: Registre de Natalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Països de renda baixa: Àsia sense Japó, Centre i Sudamèrica i Àfrica; Països de renda alta: resta de països (exclòs Espanya). Nota: Com que per aquests indicadors només es té la informació per codi postal, es mostren les dades pel codi postal que més s’aproxima geogràficament al barri d’interès.

Taula 21

Naixements prematurs i de baix pes. Barri de Sant Antoni. Districte de l’Eixample i Barcelona, període 2010-2014.

Font: Registre de Natalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona.

Malalties de declaració obligatòria El barri de Sant Antoni presenta una taxa per mil d’incidència de malalties de declaració obligatòria (228,1) molt superior a la de Barcelona (129,9) i a la del districte (171,7). Entre els anys 2010 i 2014 es van declarar 38 casos nous de tuberculosi a Sant Antoni (19,8), sent la taxa d’incidència per mil lleugerament inferior a la de Barcelona (22,3) 35


però superior a la de l’Eixample (14,2). Pel que fa al VIH, s’han declarat entre 2010 i 2014, 96 nous casos a Sant Antoni, amb una taxa d’incidència lleugerament superior a la del districte. El barri presenta una taxa semblant a la del districte que dobla i supera la de Barcelona (Taula 22). En aquest sentit, des del Centre d’Atenció Primària s’expressa preocupació per l’elevat nombre d’homes joves amb VIH i es relata un augment d’altres ITS, sobretot sífilis i hepatitis. Les treballadores del projecte XEIX detecten en la població pakistanesa una elevada incidència de VIH i diabetis, malalties que es deuen respectivament a causes genètiques i una dieta molt rica en hidrats de carboni i al desenvolupament encobert de pràctiques sexuals de risc. Des de l’ASSIR es manifesta la poca assistència d’homes al seu servei. Veuen com un repte arribar a homes amb problemes de salut sexual. Per altra banda detecten un nombre molt elevat de mals usos dels preservatius. Taula 22.

Incidència de malalties de declaració obligatòria. Barri de Sant Antoni. Districte de l’Eixample i Barcelona, període 2010- 2014.

36


Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxes per 100.000 habitants.

Mortalitat Al barri de Sant Antoni, l’esperança de vida en néixer (83.8 anys) és semblant, tant per homes com per dones, a la del Districte (83.9 anys) i a la de Barcelona (83.4 anys) sent la longevitat de les dones superior a la dels homes en tots els casos (Taula 22). El barri presenta un nivell de mortalitat global estandaritzada per edat lleugerament inferior a la del districte i al de la ciutat. El nivell de mortalitat prematura és semblant a la de Barcelona però força superior al del districte. Les taxes estandaritzades pels 6 grups de causes de mortalitat més freqüents no mostren una mortalitat sistemàticament major a la del districte ni a la de Barcelona. Les causes de mortalitat que poseeixen una taxa lleugerament superior a la de Barcelona són les malalties infeccioses i parasitàries, les del sistema circulatori i les causes externes de mortalitat. La taxa de mortalitat per malalties del sistema digestiu, del sistema respiratori i per tumors és lleugerament inferior a la de la ciutat.

37


Taula 22.

Esperança de vida i taxes de mortalitat global i mortalitat prematura (Anys Potencials de Vida Perduts) en homes i dones. Barri de Sant Antoni. Districte de l’Eixample i Barcelona, període 2009-2013.

Font: Registre de Mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxes per 100.000 habitants. Raó de mortalitat comparativa: (Taxa de mortalitat estandarditzada/ Taxa de mortalitat estandarditzada de Barcelona)*100, amb població de referència el total de 2013.

38


Taula 23.

Mortalitat global i prematura dels 6 grups de causes de mort més freqüents. Barri de Sant Antoni. Districte de l’Eixample i Barcelona, període 2009-2013. Taxa Estandaritzada de Mortalitat Barri Districte Barcelona

Homes Malalties infeccioses i parasitàries

Taxa Anys Potencials Vida Perduts Barri Districte Barcelona

3,3

2,8

2,4

22,6

12,8

17,6

Tumors

42,3

40,5

41,6

151,1

129,2

145,0

Malalties del sistema circulatori

41,5

37,6

35,6

90,7

61,1

65,3

Malalties del sistema respiratori

13,1

14,5

16,2

6,0

10,3

16,8

Malalties del sistema digestiu

5,4

5,4

6,1

14,9

15,3

23,4

Causes externes

7,5

6,8

6,3

95,8

66,2

73,0

Dones Malalties infeccioses i parasitàries

1,4

1,5

1,6

0,0

2,1

5,9

Tumors

18,0

19,6

19,5

74,6

94,8

100,5

Malalties del sistema circulatori

24,5

24,5

24,4

24,1

19,8

22,3

Malalties del sistema respiratori

6,3

6,4

6,8

14,1

8,4

8,8

Malalties del sistema digestiu

4,0

3,6

3,8

6,3

5,7

8,5

Causes externes

3,6

3,6

3,5

21,8

24,6

24,1

Font: Registre de Mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxes per 100.000 habitants. Raó Taxa de mortalitat estandarditzada amb població de referència el total de 2013.

39


Els actius del barri

La identificació dels actius del barri és una etapa més de la segona fase del desenvolupament d’un programa de salut comunitària. Les entrevistes realitzades i les dinàmiques conduïdes a la pròpia Taula de Salut Comunitària han permès identificar els actius en salut del barri de Sant Antoni, siguin aquests serveis o recursos presents al context físic. El conjunt d’actius té la potencialitat de facilitar un entorn i uns estils de vida generadors de salut. A continuació es fa un breu resum dels actius extrets de les entrevistes i dinàmiques de grup que s’han dut a terme en el context de la Taula de Salut Comunitària de Sant Antoni. Aquests continguts serviràn de fonament per desenvolupar accions comunitàries que generin més oportunitats per la salut, especialment de cara a aquells problemes o necessitats que es considerin prioritaris.

ENTITATS I ASSOCIACIONS Gran part de les persones entrevistades posen de rellevància la xarxa d’ajuda mútua que existeix entre el veinatge del barri de Sant Antoni. “Veïns de porta a porta que s’ajuden mútuament”. A més, altres informants descriuen l’existència d’un poderós sentiment de barri: “[…] a la gent li dona identitat, se’l sent seu.” Sant Antoni gaudeix d’una tradició d’iniciatives d’auto-ajuda molt potents. Actualment destaca sobretot l’existència de l’ONG “de Veí a Veí”, que lidera molts processos de suport social des de la comunitat i per la comunitat. D’acord amb Serveis Socials, es tracta d’una ONG molt activa i implicada que té molt coneixement sobre les problemàtiques que es donen al barri i la seva evolució al llarg del temps. Per altra banda, destaca també l’existència de l’Associació de Veïns i Veïnes que té una presència transversal a les múltiples iniciatives comunitàries que tenen lloc al barri, contextos entre els que l’AVV juga un important paper de coordinació. Es valora també de manera molt positiva l’existència de GLAS, que procura xarxes d’ajuda mútua a les persones en situació d’atur de llarga durada. D’acord amb els professionals de CIPAIS però: “Al barri hi falten molts espais de diàleg veïnal: la gent es pot ajuntar per fer una petició política, una festa concreta, però manquen espais on compartir la dificultat de criar els fills, per conciliar la vida, els problemes amb adolescents, etc.” Diversos informants valoren positivament la presència de diverses entitats d’educació en el lleure al barri. En especial, es posa en valor la plataforma coordinadora d’educació en el lleure El Cordill, que col·labora amb altres entitats del barri per oferir oportunitats de lleure assequibles per infants i adolescents.

40


Espais com la Festa Major o la Festa dels Tres Tombs afavoreixen un clima positiu en què es donen dinàmiques de contacte i interacció entre les entitats del barri. Des del moviment associatiu del barri es manifesten algunes dificultats per arribar a determinats col·lectius com ara els joves, les dones soles, les persones grans i les persones migrades. Associacions i entitats del barri: -

-

Associació de Veïns i Veïnes de Sant Antoni Federació d’entitats Calàbria 66 o De Veí a Veí o AVV Sant Antoni o Xarxantoni o El Cordill o AMPA Ferran Sunyer o AMPA Joan Miró o AMPA Diputació o Penya Barcelonista de l’Eixample o O. Atlètic Club Esport i Natura o Unió Excursionista de Catalunya o Coral Xaragall o Poemes al Nas de la Lluna o Associació Pro-Teatre Talia Olympia o Associació teatral La Matraka o APSS Fem Sant Antoni Sant Antoni Comerç Colles de cultura del barri (diables, tabalers, geganters, trabucaires…) Assemblea de Joves de Sant Antoni Associació de dones de Bangla-Desh de Catalunya Nepalese People's Progressive Forum Associació Punt de Referència

Associacions i entitats fora del barri però que hi intervenen: -

Després del Suicidi - Associació de Supervivents Càritas (projecte PAIDOS) Amics de la gent gran Barcelona Checkpoint STOP SIDA

41


RECURSOS RELACIONATS AMB LES PERSONES En comparació amb altres barris de Barcelona, les persones entrevistades consideren que Sant Antoni gaudeix d’un ampli ventall de serveis i recursos destinats a les persones que són generadors de salut. Dins els límits del barri s’hi pot comptar un Centre d’Atenció Primària, un Centre de Serveis socials, un centres cívic, un espai social, una biblioteca, un espai de gent gran, un Centre Esportiu Municipal i una extensa xarxa de farmàcies entre d’altres recursos. Pel que fa a la sanitat, des de la xarxa de farmàcies de Sant Antoni es valora que els professionals de l’ambulatori tenen una gran capacitat per liderar accions dirigides a la població degut al seu extens coneixement d’aquesta. Per altra banda, s’expressa també que la presència de metges i metgesses de llarg recorregut afavoreix que la gent gran tingui en alta consideració el seu criteri i fa que hi confïi. Es valora de manera molt positiva l’Espai de Gent Gran del Districte, que desenvolupa moltes activitats, tot i que d’acord amb alguns dels informants “sempre estàn plenes”. Pel que fa als joves, diversos informants descriuen una manca d’espais d’oci saludable al marge del consum de tòxics. En aquest sentit, s’està treballant per tenir un espai juvenil al mercat. Un altre dels actius en salut dels que gaudeix la població de Sant Antoni és la xarxa de petit comerç “de tota la vida”. La població que més es beneficia d’aquest actiu és la gent gran, que es serveix de la xarxa de comerç per establir relacions socials positives: “la relació amb la gent va més enllà de la compra, s’expliquen les coses.” En aquest sentit, diversos informants expressen una forta preocupació per la desaparició del petit comerç a causa de la gentrificació i les conseqüències que se’n deriven. Els professionals de l’Espai de Gent Gran manifesten la manca de serveis especialitzats en el que respecta al suport emocional i a l’atenció de problemàtiques de salut mental en gent gran: “La gent gran volen parlar, desfogar-se, que els escoltin, acompanyament...” Els centres educatius de la zona són molt apreciats i són descrits com un punt social molt valuós, sobretot pel paper actiu que tenen tant els centres com les Associacions de Pares i Mares d’aquests, especialment la de l’Escola Ferràn Sunyer. Diversos informants assenyalen la necessitat de tenir institut públic al barri, ja que tots els alumnes han de desplaçar-se fora del barri per poder cursar l’Educació Secundària Obligatòria de manera pública. Per altra banda, es manifesta la necessitat d’augmentar el nombre de places públiques d’Escola Bressol, fet que tindrà lloc al setembre de 2017. Per altra banda, d’acord amb les professionals del projecte XEIX, les persones migrades també organitzen gran part de la seva vida social en torn als establiments de comerç i locutoris regentats per persones procedents de la Xina, l’Índia, Bangla-desh i Pakistàn.

42


L’espai veïnal Calàbria 66 (properament Casal de Barri) és molt ben valorat per la seva capacitat d’aglutinar les diverses inciatives comunitàries. D’acord amb el tècnic de barri: “Hi ha moltes expectatives, funciona molt bé, agrupa totes les entitats.” El mercat és un altre espai que es considera molt positiu a l’hora d’afavorir les relacions humanes, a més de ser un agent promotor d’hàbits d’alimentació saludable. Diversos informants posen sobre la taula les grans expectatives que hi ha al voltant de la re-obertura del Mercat, que servirá d’infraestructura per iniciatives comunitàries dirigides a diversos grups humans del barri. Concretament es preveu la promoció d’un espai jove, una cuina comunitària, un espai polivalent i una superilla.

Recursos relacionats amb les persones al barri: -

CAP Manso CUAP Centre de Serveis Socials ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) Escola Ferràn Sunyer Centres educatius privats o concertats Escola d’adults Pere Calders Espai Veïnal Calàbria 66 Espai de Gent Gran Centre Cívic Cotxeres Borrell Espai Social Borrell Espai infantil (cotxeres Borrell) Mercat de Sant Antoni Xarxa de farmàcies de Sant Antoni Xarxa de comerç de proximitat Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver CEM Aiguajoc

Recursos relacionats amb les persones fora del barri però que s’utilitzen: -

Centre Cívic Casa Golferichs CEM Joan Miró CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) CSMA (Centre de Salut Mental per Adults) ASPACE (Associació de Paràlisi Cerebral) ASPB Consorci per la normalització lingüística

43


RECURSOS FÍSICS El barri de Sant Antoni és considerat un barri molt cèntric i ben connectat pel que fa a la xarxa de serveis de transport públic. En relació a la orografía, el barri és molt pla, fet que facilita els desplaçaments.Tot i tractar-se d’un barri amb carrers més estrets que altres barris de l’Eixample, diversos informants fan referència a la problemàtica del trànsit i la contaminació. Per altra banda alguns veïns posen de manifest la necessitat d’espais per la interacció (cadires i bancs a l’espai públic) sobretot de cara a la gent gran. Es valora molt positivament el Parc Joan Miró, la proximitat amb la muntanya de Montjuïc, els interiors d’Illa i l’Avinguda Mistral: l’Avinguda Mistral es valora positivament perquè proporciona un punt de trobada entre els veïns i veïnes del barri. A més és peatonal i zona verda, fets que converteixen l’Avinguda en un bon espai per acollir activitats lúdiques i culturals. Pel que fa als interiors d’illa, diverses persones entrevistades els califiquen d’”insuficients” i reclamen la necessitat de més espais verds al barri. Des de les professionals del projecte XEIX s’assenyala que moltes persones migrades que regentaven negocis al Raval o al Poble Sec han decidit traslladar-se a Sant Antoni, on els habitatges i locals es troben en millors condicions i hi ha, en general, més qualitat de vida. Tot i així altres professionals detecten l’existència d’alguns habitatges propers a Ciutat Vella que són antics i estan en mal estat. A alguns habitatges els falta ascensor i/o calefacció. D’acord amb el tècnic de barri, el mercat provisional de la Ronda Sant Antoni actúa com una barrera arquitectònica que separa Sant Antoni del barri del Raval. Recursos físics del barri: -

Montjuïc Orografia plana Bona xarxa de transports Interiors d’illa Parc Joan Miró Parc dels Tres Tombs Camí amic Carril bici

44


Propostes a tenir en compte en el futur pla d’acció

A continuació s’apunten de manera indicativa algunes línies d’acció que han sortit proposades en el decurs de les entrevistes d'aquesta fase de diagnòstic i que es poden contemplar en la següent fase del procés, en què es decidirà el pla d’actuació. 1) Crear espais d’interacció i intercanvi de recursos entre el veinatge, de cara a conjugar necessitats, especialment de cara a famílies, aturats, persones migrades i gent gran. Hi ha pocs espais per la interacció entre famílies. Iniciatives com els grups d’habilitats parentals, els grups de suport a l’alletament o el banc del temps són elements transversals a algunes de les entrevistes a informants. Per altra banda s’esmenta la necessitat de crear espais d’interacció entre iguals: “Cuidant els problemes des de la xarxa, descobreixes que no estàs sol, que son coses que a tothom li costen. Dones idees i agafes idees d’altres”. 2) Combatre l’aïllament de la gent gran. Diversos actors fan esment a la necessitat de paliar la soledat i l’aïllament de molta gent gran. Concretament s’apunta a la necessitat de tenir més persones cuidadores i de construir espais de participació efectius de cara a la gent gran.

3) Generar canals de comunicació efectius entre diversos actors. El Centre d’Atenció Primària, Serveis Socials, la xarxa de farmàcies i l’Espai de Gent Gran entre d’altres, manifesten la necessitat d’establir bons canals de comunicació que els permetin establir protocols conjunts d’actuació i derivació.

4) Millorar els hàbits alimentaris i la convivència utilitzant el mercat del fresc com a base. D’acord amb l’entrevista realitzada a diversos informants, és necessari treballar els hàbits alimentaris saludables. Per altra banda, els treballadors i treballadores del mercat del fresc mostren predisposició a l’hora de treballar en aquest sentit.

45


5) Millorar el context físic del barri. Sobretot pel que fa a les males condicions d’alguns habitatges que no tenen ascensor o calefacció. Es destaca per altra banda la necessitat d’augmentar el nombre d’espais verds i espais d’interacció veïnal a l’espai públic. 6) Potenciar les oportunitats d’interacció entre les persones migrades i altres actors i grups humans del territori. Diversos informants posen de rellevància la necessitat de tenir mediadors per millorar l’accés real a la salut de persones migrades que no parlen català ni castellà. Per altra banda es proposa organitzar activitats que potencïin el coneixement mútu i la confiança. 7) Fer una bona difusió dels recursos existents entre els actors del territori i el veinatge en general. Al barri hi ha molts recursos que no són aprofitats a causa del desconeixement que hi ha al voltant de la seva existència. 8) Desenvolupar iniciatives comunitàries de prevenció de riscos i promoció de la salut. Des dels serveis sanitaris del barri s’assenyala la importancia de dur a terme accions centrades en la prevenció de riscos i la promoció de la salut. Entre aquestes campanyes, des de l’ASSIR s’apunta a la necessitat de desenvolupar programes que tractin la salut afectivo-sexual i reproductiva, en especial de cara als joves. Des del projecte XEIX, s’assenyala la necessitat de dur a terme campanyes de reducció de prevenció d’ITS entre la població Pakistanesa del barri.

9) Repensar la perspectiva que es té al voltant de les persones amb diversitat funcional. D’acord amb CIPAIS, és necessari destinar més recursos a les persones amb diversitat funcional. Remarquen que és necessari fer un canvi d’òptica i començar a centrar-se en les possibilitats d’aquest col·lectiu en comptes de centrar-se en les seves malalties.

10) Fer possible que les persones de famílies monoparentals, en especial dones, puguin asistir a activitats del barri. S’assenyala la necessitat d’oferir espais on es tingui cura d’infants mentre les mares i els pares assisteixen a tallers i activitats que necessiten. 11) Fer formacions bàsiques per part de mediadors a professionals de la salut. D’acord amb les professionals del projecte XEIX, és necessari generar discussió sobre diferents situacions i experiències per tal de millorar l’atenció mèdica que reben les persones migrades.

46


12) Desenvolupar programes que tractin els problemes de conducta en infants i adolescents. Des de la LĂ­nia PediĂ trica del CAP Manso, sâ&#x20AC;&#x2122;assenyala la necessitat de dur a terme intervencions al voltant dels problemes de conducta en infants i adolescents. Es proposa implicar AMPAs, escoles i instituts.

47


Limitacions

A continuació es detallen les principals limitacions d’aquest informe: Els registres poblacionals consultats, a vegades no disposen de dades territorials especifiques a nivell de barri. Aquest fet pot haver compromès l’especificitat de les dades. Pel que fa a les dades qualitatives utilitzades per l’elaboració d’aquest document, cal tenir en compte que provenen d’un nombre limitat d’informants clau. Per aquesta raó, el document pot resultar parcial a l’hora de donar compte d’algunes de les realitats del barri. Per altra banda, pot sobrerepresentar alguns punts de vista.

48


Conclusions

Al llarg del desenvolupament d’aquest informe, des de la Taula de Salut Comunitària s’han dut a terme un seguit de reflexions que han portat a les següents conclusions: La població de Sant Antoni està força envellida. El perfil de les persones grans ha canviat respecte al passat i hi ha una preocupació generalitzada per l’aïllament social. Es remarca per una banda la necessitat d’augmentar el nombre de cuidadors/es i acompanyants i per l’altra, la generació d’espais comuns d’interacció veïnal. Sant Antoni té una elevada proporció d’habitants provinents de fora de l’Estat Espanyol, tot i que gran part d’aquests provenen d’altres països d’Europa. Es destaca la necessitat de promoure dinàmiques de coneixement mútu entre la comunitat local i les comunitats de persones migrades. A més, s’apunta la necessitat de crear espais de formació des de les mediadores del barri envers els professionals de la salut, a més de contractar un servei de mediació al CAP per garantir l’accés a la salut. El nivell econòmic de Sant Antoni està dins la mitjana de Barcelona però per sota del de l’Eixample. Tot i que en general al barri hi ha un capital social, cultural i econòmic elevat, s’assenyala la presència de desigualtat econòmica al barri. La situació d’atur té efectes negatius per la salut mental de les persones que la pateixen. Tot i l’existència de GLAS, en aquest sentit, s’apunta a la necessitat de crear espais comuns d’apoderament per les persones aturades, a més d’augmentar l’oferta de suport psicològic. Els centres educatius del barri són molt ben valorats. S’assenyala la manca d’institut públic al barri. Pel que fa al lleure, manquen espais d’oci per adolescents i joves, ja que aquests tenen poques alternatives al consum de tòxics. Els i les professionals sanitaris són molt ben valorats al barri i se’ls confereix una gran capacitat de lideratge. Des dels propis serveis sanitaris s’assenyala la necessitat d’augmentar el nombre de personal sanitari, ja que la demanda és elevada i creixent. Pel que fa a l’habitatge, s’assenyala la necessitat de garantir que tots els edificis tinguin ascensor i calefacció. La gentrificació i la crisi econòmica han fet que el preu dels lloguers es dispari i deixi de ser assequible per la població del barri. La manca d’accés a l’habitatge té conseqüències en la salut mental i física de les persones que afecta. S’expressa la preocupació envers l’elevat nombre de persones sense llar al barri. Es demanen més serveis de suport psicològic i s’insta a la coordinació entre serveis. El barri gaudeix de pocs espais verds i els interiors d’Illa s’assenyalen com a insuficients. El nombre de persones amb inactivitat o poca activitat física és força elevat.

49


La proporció de persones amb VIH és força elevada, tant al Districte com al barri. Des de l’ASSIR s’assenyala la necessitat d’implementar tallers de prevenció de riscos i promoció de la salut sexual i reproductiva. La Taula de Salut Comunitària és un òrgan fonamental a l’hora de desenvolupar tasques de coordinació. Els seus membres posen de manifest la importancia de què continüi existint. A més, s’assenyala la necessitat de fer que tant la població com les institucions públiques coneguin la seva existència. De cara a les properes fases del procés comunitari esdevé fonamental implicar altres actors que no han pogut participar de la fase de diagnòstic. Entre les entitats que convé contactar destaquen les AMPAs de les diverses escoles del barri i els entitats que participaven de la taula d’entitats socials.

50


Glossari

Renda Familiar Disponible per càpita (RFDpc) Mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. És calculat periòdicament per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) per als municipis catalans de més de 5000 habitants i la resta de capitals comarcals. Com que no està disponible per àrees més petites, s’estima combinant altres indicadors – relacionats amb la capacitat econòmica (ingressos i despeses) i a la riquesa - pels quals sí que hi ha informació més desglossada: la taxa de titulats (TT) (diplomats, titulats superiors i doctorats de 25 anys i més), la taxa d’atur (TA), el nombre de turismes per 1000 habitants (TH), el percentatge de turismes nous (16 cavalls) sobre el total de turismes nous (TNAP) i el preu dels habitatges de segona mà (PH)1 . Índex de victimització Percentatge de persones entrevistades que han estat víctimes d’un o més fets delictius al llarg de l’any anterior a la realització de l’entrevista. Taxa de mortalitat prematura (Anys Potencials de Vida Perduts, APVP) Aquest indicador considera l’edat a la qual ha mort la persona per quantificar el nombre d’anys per sota d’una edat determinada (en aquest cas 70 anys, excloent els menors d’1 any), que la població ha perdut. S’utilitza com una mesura de l’impacte de la mortalitat en les pèrdues que pateix una societat com a conseqüència de les morts prematures. Salut autopercebuda Es pregunta a les persones entrevistades en les enquestes de salut: com diria vostè que és la seva salut en general? amb resposta categòrica en cinc valors de “molt malament” a “molt bé”. Les respostes “regular”, “dolenta”, i “molt dolenta” es categoritzen com mala salut.

Risc de patir trastorns mentals Es mesura amb l’escala d’ansietat i depressió de Goldberg, el General Health Questionnaire (GHQ). Aquest instrument detecta, per una banda, la incapacitat per a seguir desenvolupant amb normalitat les activitats d’un individu sa i, per una altra banda, els fenòmens de nova aparició de naturalesa ansiògena (distress). Tot i que només serveix per mesurar la salut mental al moment de l’entrevista – i, per tant, no serveix per detectar simptomatologia crònica – permet identificar a aquelles persones a risc de patir una mala salut mental. 51


Sobrepès i obesitat Proporció de persones de 15 anys i més amb sobrepès o obesitat segons l’alçada i pes declarats. Es considera sobrepès un Índex de Massa Corporal (IMC) >=25kg/m2 i obesitat un IMC >=30kg/m2. Baix pes en néixer Prevalença de naixements amb un pes inferior per l'edat gestacional. Es consideren nadons amb baix pes en néixer aquells amb un pes inferior a 2.500g. Cobertura sanitària Distribució del tipus de cobertura sanitària (pública, mixta, privada) en persones de 15 anys i més. Taxa de Fecunditat Relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys). Índex problemàtic de consum de drogues És un indicador compost que construeix a partir de la suma dels rangs dels inicis de tractament, les urgències hospitalàries per sobreconsum de drogues, la mortalitat per reacció adversa a drogues i el nombre de xeringues recollides a l’espai públic. Inicis de tractament per alcohol i altres drogues Nombre i taxa per mil dels inicis o reinicis de tractament per qualsevol substància psicoactiva (alcohol, cànnabis, cocaïna, heroïna, etcètera), als centres públics de la ciutat de Barcelona. Taxa d’incidència de les malalties de declaració obligatòria (MDO) És el nombre de nous casos de MDO dividit per la població per 100.000 i es calcula per separat en homes i dones.

52

Profile for Camí Amic

Diagnòstic Salut Comunitària Sant Antoni  

Perquè la salut no és només l’absència de malatia sinó un estat complet de benestar físic, mental i social, l’any 2016 es va decidir incorpo...

Diagnòstic Salut Comunitària Sant Antoni  

Perquè la salut no és només l’absència de malatia sinó un estat complet de benestar físic, mental i social, l’any 2016 es va decidir incorpo...

Profile for camiamic
Advertisement