246 by Noupaper Editors S.L.

@_cafeambllet Gener 2012 · nº246 · Any VII · La Selva i l’Alt Maresme · 686 991 137 · noupaper@gmail.com

RAMON BAGÓ: LA INCREÏBLE HISTÒRIA DE L’HOME QUE ES CONTRACTAVA A SI MATEIX. AMB DINERS PÚBLICS El Grup Serhs, propietat de Ramon Bagó ha rebut milions d’euros en contractes provinents d’un ens públic dirigit per ell mateix. Pàgines 10, 11 i 13 · Pàgina 2 · Editorial: “Sr. President: aturi les retallades corruptes”

Un hivern de

TEATRE Els teatres de Blanes i Tordera comencen el 2012 amb propostes que no deixen indiferent! · Pàgina 25

tots els dies de l’any, inclòs diumenges i festius

La PAH arriba a Blanes La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va a veure l’alcalde i els directors de dues caixes · Pàgina 5

Victòria ciutadana a Vidreres Després de 12 anys de lluita, els tribunals donen la raó a l’Associació Naturalistes de Girona · Pàgina 4

GENER EDITORIAL

“Sr. President: aturi les retallades corruptes” Els escandalosos fets destapats per Alfons Quintà al Diari de Girona i per la CUP a Reus tenen moltes similituds amb la situació a la nostra zona · És urgent que algú prengui la inicitiva d’investigar el que s’amaga a la Corporació de Salut Maresme i La Selva L’exigència de la Plataforma Units Pel CAP és contundent: “Senyor President: aturi les retallades corruptes”. Després de mesos fent reclamacions, cercant dades econòmiques i de gestió, rebent silencis i mentides com a tota resposta la plataforma ha elevat el to. Ja no es tracta d’un “retallades si, retallades no”. Ara es tracta de “corrupció no”. Una contundència que, en vistes dels esdeveniments que s’estan coneguent durant els últims dies a la sanitat catalana, és perfectament comprensible. És comprensible perquè els fets són d’una extrema gravetat. Mentre desenes de milers de jubilats arreu del país són obligats a pagar un euro per recepta, el gerent de l’ICS, Josep Prat, combina el seu

càrrec amb la presidència d’una multinacional sanitària.

pel mateix alcalde convergent de Reus.

És comprensible la indignació quan el periodista Alfons Quintà, del Diari de Girona, denuncia que, tot i que l’ajuntament de Reus es nega a fer públiques les dades, el mateix Prat té un sou a la empresa municipal de Reus Innova de 300.000 euros pagats amb diners públics i possiblement amb una clàusula de blindatge milionària per gestionar el consorci municipal Innova.

A la nostra zona, la situació ofereix similituds molt preocupants al que està passant amb Josep Prat a l’ICS i a l’Innova de Reus. A les planes 11, 12 i 13 publiquem un reportatge titulat “Ramon Bagó, la increïble història de l’home que es contractava a si mateix. Amb diners públics” Un reportatge que deixa al descobert detalls molt preocupants sobre el funcionament de la gestió dels hospitals de Blanes i Calella, entre d’altres.

És comprensible la contundència del missatge quan ens assabentem, gràcies a la denúncia de tres regidors de la CUP de Reus davant l’Audiencia Nacional, que el mateix senyor Prat no presenta la declaració de renda, un fet admès

Una situació que ofereix moltes similituds amb el que a Reus ha motivat la denúncia a l’Audiencia Nacional. Veiem, per exemple, com una persona, Ramon Bagó,

Hem anat al Consell Comarcal Hem anat a Sant Hilari a parlar amb l’Artur Mas Hem anat a Girona a parlar amb en Josep Trias

Només hem aconseguit silenci i mentides Per això, convidem tothom el proper dia dissabte 14 a les 12hs a Lloret de Mar (Plaça Pere Torrent) a rebre el president Artur Mas per dir-li:

Sr. President: aturi les retallades corruptes Més informació: unitspelcap.wordpress.com

compagina sense cap problema la gestió de diners públics amb la gestió d’una empresa que es beneficia d’aquests mateixos diners públics. Veiem també que el sistema de control municipal del que fan els gestors de la Corporació de Salut Maresme i La Selva (CSMS) amb els prop de 90 milions d’euros que reben dels pressupostos de la Generalitat és, en el millor dels casos, poc transparent. En el pitjor, directament irresponsable. L’espectacle donat per diversos alcaldes de la zona ocultant informació i demostrant una absoluta ignorància sobre les seves obligacions resulta escandalós. Resulta escandalós que, per posar un exemple, no es conegui quant cobren els gestors de la CSMS, tot i que es paguen amb diners públics. Resulta escandalós que no se sàpiga quants diners s’adjudiquen sense concurs públic a la CSMS. Però el que resulta més escandalós és el silenci i la complicitat dels representants polítics de la zona, que es limiten a callar i mirar per a una altra banda. Davant aquesta situació seria una gran notícia que algun partit polític dels molts que estan representats als ajuntament de la zona prengués la iniciativa d’investigar, de reunir dades i de denunciar la intolerable opacitat en que es mou tot el sistema, com ho han fet a Reus els tres regidors de la CUP. Mentrestant, l’únic que poden fer els ciutadans és demanar, amb contundència, com ho fa la Plataforma Units Pel CAP, que s’aturin “les retallades corruptes”.

GENER

GENER selva

breda

Tapisseria Jaume, millor aparador Uns àngels negres sobre un fons blanc en un costat, i un parament de taula a l’altre. Tots ells composats amb diferents teles, tot productes de la botiga, i utilitzant molt de material senzill com paper d’eixugamans. “Amb la il·luminació blanca, tenia un caire tot celestial”, reconeixia el jurat. Tapisseria Jaume ha estat el guanyador del concurs d’aparadors organitzat per la Unió de Botiguers de Breda i la Federació de Comerç de la Selva. El jurat composat per Joaquim Mayugo, dissenyador de moda; Manel Martínez, dissenyador gràfic i tècnic d’aparadorisme; i Teresa Martorell, regidora de cultura; l’ha triat d’entre un total de setze participants. El premi pel guanyador ha estat un viatge d’un cap de setmana a Londres. El regidor de Dinamització econòmica, Joan Antoni Frías, ha fet entrega del cartell guanyador.

12 anys de lluita per salvar Vidreres La idea era una d’aquelles que han fet fortuna al país durant els últims 15 anys: requalificar un terreny y construir cases, camps de golf, un polígon industrial, un centre comercial... A Vidreres, però, la història no va acabar com tantes altres. Després de 10 anys de lluita als tribunals, la Plataforma Salvem el Pla de Vidreres i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) van aconseguir aturar el projecte. · Per ADF L’acció decidida i constant d’un grup de ciutadans davant la potent maquinària legal de l’estat ha tingut premi. Tot va començar

l’any 200 quan l’ajuntament de Vidreres va aprovar un Pla General que preveia una urbanització de 3.500 cases i un camp de golf al Turó de Puigventós, zona carene-

ra que fa frontera amb Lloret, així com un polígon de 200 hectàrees. Però l’ANG va presentar al·legacions i va aconseguir l’el·liminació de l’urbanització i del camp de

ANG: Ciutadans compromesos “L’Associació de Naturalistes de Girona és una organització no governamental ecologista que des de l’any 1981 actua a les comarques gironines amb una base social actual de prop de 500 socis/es del quals una seixantena de membres hi participen de forma activa. Els socis ens reconeixem com a persones lliures i iguals que s’uneixen en una lluita comuna en favor de la pau, de l’ecologia i de la solidaritat, tant per nosaltres, com per les generacions futures”

www.naturalistesgirona.org

tots els dies de l’any, inclòs diumenges i festius

golf ja que s’ubicava en sòl forestal... però la idea del polígon va seguir endavant ja que la Generalitat no va fer cas de les reclamacions de l’ associació pel que feia al polígon. Davant l’oposició ciutadana l’ajuntament va reduïr la superfície inicial del polígon fins a menys de 100 hectàrees per evitar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. Tot i així, l’ANG i els veïns es van continuar oposant. Perquè no? L’ANG s’oposava al projecte per diverses raons. D’una banda, les rieres que creuen l’àmbit són corredors biològics entre els espais protegits de l’Ardenya-Cadiretes i els Estanys de Sils. D’una altra banda, els terrenys agrícoles del Pla de Vidreres són, segons els ecologistes, d’una biodiversitat molt rica. Finalment, una de les raons més incontestables: tot l’àmbit on es preveia fer el polígon és ‘zona inundable’. L’Ajuntament, a lo seu Tot i les al·legacions, però, l’ajuntament va continuar en-

davant i va presentar estudis sobre la necessitat econòmica, ‘una col·lecció de tòpics per cobrir l’expedient’ segons l’ANG ja que el Pla Territorial de les comarques gironines calculava que no caldria més urbanització industrial abans de l’any 2027. Tot i les movilitzacions ciutadanes i les raons presentades per l’ANG, el 28 de juny de 2007 el Tribunal Superior de Justícia mala administració urbanística, poc estricta a l’hora de limitar la discrecionalitat dels governs municipals, ja que amb l’excusa de l’autonomia municipal ha acceptat planejaments contraris al model de país que deien defensar. Les entitats lamenten així mateix la manca de rigor en la planificació i prevenció urbanística respecte les zones inundables. És greu que hagin de ser pèrits independents a partir de judicis contenciosos que determinin la incompatibilitat urbanística d’àrees com el Pla de Vidreres, quan és a l’ACA a qui pertoca vetllar per aquesta qüestió” conclouen des de l’Associació Naturalista de Girona.

Institut Karlan te cura de la teva Salut Estètica perquè disposa de: • Un equip de professionals compromesos amb la salut estètica • Les últimes tecnologies • Una cosmètica d’alta gamma en exclusiva • Tractaments individualitzats • Sempre sota control Mèdic • Preus assequibles i un sistema de finançament que s’ajusta a la teva economia Vine a veure’ns al C/ Bon Pastor 39, Magrat de Mar o truca’ns al 937614320 T’esperem

GENER blanes

La PAH arriba a Blanes La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha traslladat aquest dilluns les seves reivindicacions pel dret a l’habitatge a l’ajuntament i a entitats bancàries de Blanes (Selva). Una comitiva formada per representants de la recentment creada PAH de Blanes i també per membres de l’entitat d’altres localitats ha estat rebuda al consistori per l’alcalde, Josep Marigó. El batlle s’ha compromès a estudiar les propostes que la PAH els faci arribar per defensar el dret a l’habitatge a Blanes, on segons la Plataforma unes cent persones no tenen casa, mentre que al municipi hi ha 3.000 pisos buits. Així mateix, Bankia ha assegurat que avaluarà el cas d’un afectat. Una vintena de persones s’han concentrat aquest dilluns al matí davant l’ajuntament de Blanes per reivindicar el dret a l’habitatge; per demanar que s’aturin els desnonaments; per exigir la dació en pagament retroactiva i

perquè s’obri d’un parc d’habitatges buits a lloguer social. L’acte ha servit també per presentar la PAH de Blanes i traslladar tot seguit les seves reivindicacions al consistori i a les entitats bancàries. Segons la PAH, del Pla Local d’Habitatge de Blanes s’extreu que a la localitat hi ha 3.000 habitatges buits “fruit de l’especulació immobiliària”. A la vegada, però, recorden que el POUM té previst construir 6.000 pisos. “Obrint el parc d’habitatges buits n’hi hauria prou”, asseguren. La Plataforma recorda que un 52% d’habitatges són segones residències, i lamenta que unes cent persones passen la nit en cotxes, caixers i carrers de la ciutat. Com a portaveu de la PAH de Blanes, Guillem Monés ha denunciat que els bancs han actuat de forma “enganyosa” i que ara “es resisteixen” a acceptar la dació en pagament, “apropiant-se dels habitatges i perseguint els clients i avaladors”. La

PAH creu que aquesta situació també “és responsabilitat dels governs” per “no fomentar el lloguer social” i “legislar per a uns pocs que es van enriquir amb la crisi”. Per això que la comitiva s’ha dirigit a l’ajuntament per trobar-se amb l’alcalde. Marigó els ha rebut de sorpresa i ha acceptat escoltar les seves peticions. La PAH li ha manifestat que des del consistori es poden fer moltes més accions que les actuals per protegir les persones afectades pels desnonaments i que no poden fer front a una hipoteca. Marigó s’ha compromès a estudiar les propostes de la Plataforma, que ha demanat hora per reunir-se de nou amb l’alcalde i també amb les regidories de serveis socials i habitatge per exposar més a fons les seves reivindicacions. Tot seguit la comitiva s’ha dirigit a una oficina de Bankia de Blanes per tractar el cas d’un client que no va poder afrontar la seva hipoteca. Es

tracta de Joan Peinado, de 58 anys, que després de separar-se fa 2 anys va veure com amb els seus 700 euros de sou no podia pagar els 680 que costava la hipoteca. Va decidir “no pagar perquè poguessin menjar la filla, el nét, la mare i jo”, i l’entitat bancària li va subhastar l’habitatge. A l’espera del que passarà, aquesta situació ha abocat Peinado a estar

en tractament psiquiàtric. Els representants de la PAH han demanat al director de l’oficina que deixin net de deutes a Peinado i que es proporcioni a la seva família un habitatge social. La mateixa petició ha fet la PAH després a una oficina d’Unimm, pel cas d’una altra afectada que no ha pogut fer front a la hipoteca i a qui encara no s’ha subhastat l’habitatge.

*Som la roSer i el carleS

enS encanten leS

reBaiXeS! Som com tu. Som de l’eSpai.

vOlS SEr la nova cara

de l’espai?

envia’ns la teva foto abans del 21 de gener del 2012 i podràs ser la nova cara de l’espai Gironès. envia’ns la teva foto per mail a cplana@multi-mallmanagement.com amb el teu nom, edat i dades de contacte. Busquem gent de totes les edats.

*Mr & Miss Espai Gironès 2011

SOM COM TU, SOM DE GIRONA moda

complements

www.espaigirones.com

seGUeIx-Nos al

twItteR

restauració seGUeIx-Nos al

Facebook

oci

PÀRQUING GRatUït

2.500 Places

supermercat aUtobÚs lINea 3 I 4

cINeMes 3D 11 PaNtalles

serveis 122 botIGUes

GENER

NOU ESTABLIMENT AL CENTRE COMERCIAL SANTA SUSANNA

II ona l na -Gir o i c a Na elon rc a B

N-II

Centre Comercial Santa Susanna

GENER

GENER lloret

blanes

tordera

‘Pudor de maria’ Els agents de la policia local de Blanes estaven fent un control rutinari de trànsit a davant la Ciutat Esportiva. Tot estava dintre la normalitat fins que el cap del dispositiu va veure com un cotxe intentava el·ludir el control. D’immediat els agents van donar-li ‘l’alt’. El conductor, un jove de 24 anys, no va fer cas i no es va aturar fins que tres agents es van interposar al seu camí. “Només d’obrir la finestra vam detectar una forta pudor de marihuana” explica un dels agents participants a l’acció. A l’escorcoll del cotxe van trobar “146 grams de marihuana, un porro i moneda fraccionada” segons fonts policials. lloret

Caiguda mortal Volen ser ‘mileuristes’ El passat dia 17 de desembre l’Agència Catalana de Notícies informava de la manifestació dels treballadors del Gran Casino Costa Brava de Lloret de Mar reivindicant millores salarials. La reclamació era ‘poder ser mileuristes’ ja que actualment el 50% de la plantilla cobra 735 euros bruts mensuals i la gran majoria no arriba als mil euros. Les negociacions amb l’empresa per pactar el primer conve-

ni col·lectiu estan encallades per les condicions salarials i els treballadors no estan disposats a mantenir aquest sou durant tot el 2012, tal i com els proposa la direcció. Segons denuncia la presidenta del comitè, Joana Miguel Pérez, la gran majoria té problemes per arribar a final de mes i molts demanen bestretes per viure endeutats “mes a mes”. Amenacen amb més mobilitzacions si no hi ha acord.

Un noi francés de 18 anys va perdre la vida la nit de cap d’any a Lloret de Mar. El noi, que havia protagonitzat una baralla en una discoteca poques hores abans, va caure del balcó de l’apartament on s’allotjava, al sisé pis del bloc, ubicat a l’Anvinguda de Blanes. Segons els Mossos d’Esquadra la caiguda ha estat totalment accidental. lloret

1000 al dia L’ajuntament de Lloret de Mar ha fet públiques les dades d’assistència a les noves instal·lacions de la biblioteca del municipi. Des de la seva obertura l’equipament ha rebut la visita de 1.000 usuaris diaris. A més s’han fet més de 3000 carnets i durant el mes d’octubre s’han fet més de 8.000 prèstecs.

L’escola Serra de Miralles

L’escola ja té nom oficial Els Serveis Territorials dÉnsenyament de la Generalitat han aprovat definitivament el nom de Serra de Miralles per a léscola que fins ara s´havia anomenat Escola de Tordera, situada al carrer València, a la zona del Mas Sant Jaume. A finals del curs passat, el Consell Escolar del centre va proposar que el nom oficial de léscola fós Serra de Miralles, atenent que el col•legi es troba situat a lémpara del Turó Gros de Miralles, un dels elements més característics del patrimoni natural de Tordera i des dels quals es pot visualitzar el poble en tota la seva extensió. Léscola pública Serra de Miralles de Tordera acull els alumnes des de P3 fins a 3r de Primària.

GENER

GENER sanitat

Ramon Bagó

Ramon Bagó: la increïble història de l’home que es contractava a si mateix. Amb diners públics. Durant anys, l’empresari calellenc ha gestionat enormes partides de diners del pressupost sanitari públic que beneficien les seves empreses privades · L’empresa pública presidida per Bagó va adjudicar contractes a les seves empreses per varis milions d’euros · L’escàndol va saltar a finals de desembre. Josep Prat Domènech, el màxim responsable de l’Institut Català de Salut (ICS) compagina aquest càrrec amb la presidència de la multinacional United Surgical Partners. La informació va ser publicada fa setmanes pel periodista Alfons Quintà al Diari de Girona però no va ser fins que el diari El País la va posar en un lloc destacat que no es va formar un veritable enrenou polític i social. Tots els partits –excepte CiUvan demanar la destitució immediata de Prat Domènech ja que la informació a la que ell té accés pot generar guanys de milions d’euros a l’empresa privada que ell mateix dirigeix. Davant les queixes, el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, va dir que “és compatible i legítim tot allò que sigui legal”.

Diners públics a mans privades Però el cas de Josep Prat no és únic a la sanitat catalana, on els interessos privats es barregen amb els càrrecs públics. L’enorme xarxa d’empreses públiques, semi-públiques, consorcis, fundacions, societats mercantils i altres creacions destinades a gestionar diners públics fa que es donin situacions difícilment compatibles i que xoquen frontalment amb la lògica i amb la normativa de països democràtics del nostre entorn. A la nostra zona el cas de Ramon Bagó il·lustra aquesta situació a la perfecció: per una banda Bagó gestiona durant 30 anys diners de la sanitat pública i per

un altre s’encarrega de que desenes de milions d’euros d’aquests diners vagin a parar directament a les seves empreses privades.

L’aristocràcia sanitària

Ramon Bagó va jugar un paper fonamental a principis dels anys vuitanta quan la Generalitat de Catalunya agafava les regnes de la sanitat pública. Empresaris i polítics propers a CiU i el PSC van preparar el terreny per fer-se càrrec de l’enorme pressupost de la sanitat pública. Un d’aquests moviments va ser la creació del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), liderat per dos alcaldes: Ramon Bagó (CiU, Calella) i Josep Abelló (PSC, Reus). L’objectiu del CHC era ajudar a la gestió dels hospitals municipals que, a partir d’aquell moment, es finançarien dels pressupostos de la Generalitat. El CHC és, segons es pot llegir a la seva web, “una entitat pública de caràcter local i base associativa, fundada el 1983, que té el seu origen en el moviment municipalista” (1). Tot i el seu caràcter públic, però, les persones que dirigeixen el CHC no són triades democràticament ni anomenades pel Parlament sinó que formen part d’un exclusiu cercle que molts anomenen ‘l’aristocràcia de la sanitat’ (2). Un cercle de persones i membres de partits –gairebé tots del PSC i CIU- que es reparteixen càrrecs des d’on es gestionen centenars de milions d’euros públics. Un sistema de gestió, però, que

dificulta el control per part, fins i tot, del Parlament de Catalunya (3). Així, es donen situacions tan surrealistes com la protagonitzada pel conseller de sanitat l’any 1996 quan va afirmar que la Generalitat no podia conèixer quins contractes tenia adjudicats el Grup Serhs, empresa de Ramon Bagó, tot i estar pagats amb diners públics (4)

Polítc i empresari

L’any 1975 Ramon Bagó funda i presideix Serhs. L’any 1979 accedeix a l’alcaldia de Calella , càrrec que ocupa fins 1991. També al 79 forma part de la Diputació de Barcelona i és responsable de l’àrea de Turisme, un sector on Serhs començava a despuntar. L’any 1980 Jordi Pujol el crida per fer-se càrrec de la Direcció General de Turisme, càrrec que va exercir fins l’any 1984. Però a Ramon Bagó li quedava temps per fer-se un lloc al món sanitari, sent la figura més poderosa, junt amb Abelló, del CHC (5)

Gestionant diners públics Si mirem d’aprop el funcionament del CHC i de la feina que fa, entendrem perfectament l’escàndol que suposa el cas de Ramon Bagó. El CHC té desenes d’hospitals associats, la major part d’ells finançats amb diners públics. La idea és “donar serveis als seus associats i representar-los davant les administracions”. Així el CHC es converteix en una mena de ‘gestoria’ on els petits hospitals poden obtenir serveis de tota

mena: consultoria, servei de licitacions, assessoraments, estudis, projectes, etc. Un dels serveis més importants que ofereix el CHC és el “contracte de gestió gerencial”. Amb aquesta fórmula, institucions com la Corporació de Salut Maresme i La Selva (CSMS) externalitzen la feina de gestió dels prop de 90 milions d’euros que reben de la Generalitat. Així el CHC es fa amb gairebé tots els poders de decisió, com es pot llegir a la web del CHC: “L’empresa de gestió té poders legals suficients per gestionar i administrar l’entitat i ha de retre compte dels resultats obtinguts”. Però en el cas de la CSMS, davant de qui ha de retre comptes del que fa el CHC amb els diners públics? L’entitat que dóna els poders –i en teoria controla- al CHC és el Consell Rector de la CSMS integrat per representants polítics dels ajuntaments de Calella, Blanes, Lloret, així com un representant del Departament de Salut. Tots ells han de supervisar la feina del CHC liderat per Ramon Bagó.

Sense control... Però si observem detingudament aquest mecanisme de control trobem algunes coses molt preocupants. El Consell Rector que ha de controlar el que fa el CHC està format per representants del món local, sobretot, dels ajuntaments de Blanes, Calella i Lloret. Però si examinem les persones que tenen el poder a aquests ajuntaments veiem que molts tenen lligams impor-

tants amb el CHC i amb Ramon Bagó. A dia d’avui, l’únic representant de la Generalitat per controlar la feina del CHC és Josep Trias i Figueres, antic empleat del CHC, company de partit de Bagó, exalcalde de Blanes i marit de Lourdes Munné, alt càrrec a la gestió de la CSMS contractada pel CHC. Abans d’ocupar aquest càrrec, Trias també controlava la feina del CHC... com a alcalde de Blanes. Abans de l’arribada d’en Trias, el delegat de la Generalitat al Consell Rector era Joaquim Casanovas Lax, qui abans havia estat també un alt càrrec de la CSMS anomenat pel CHC. Continuem analitzant els encarregats de controlar el que fa el CHC de Bagó. Com a alcalde de Lloret, Xavier Crespo ha format part del Consell Rector i, com Trias, també havia estat contractat pel CHC a la CSMS (6), també és company de partit de Bagó i, a dia d’avui, és president de la Comissió de Sanitat al Parlament de Catalunya. Pel que fa a Calella -l’ajuntament amb més poder al Consell Rector- és Montserrat Candini qui ha de controlar al CHC. Montserrat Candini (CiU) qui compagina l’alcaldia de la ciutat amb el seu escó al Senat a Madrid i qui fa pocs dies va entregar la Medalla d’Or de la Ciutat de Calella i el va anomenar ‘fill predilecte’ per ‘la seva tasca professional i política’. Per últim, els ciutadans de Blanes estan representats pel seu alcalde, Josep Marigó (PSC) qui fins fa dos anys va rebre el càrrec de president del Dipsalut, un ens de la Diputació de Girona fortament relacionat amb el CHC, qui ha estat encarregat de dissenyar l’estructura d’aquest organisme. Tenint en compte tot això, és realment efectiu el control de com gestiona els diners de la sanitat pública el CHC? En una entrevista que vam mantenir fa uns mesos a un despatx de direcció a l’Hospital de Blanes, un alt càrrec de la CSMS a sou del CHC, sorprenentment, ens va fer una confessió: “En realitat el Consell Rector no controla res. Es limita a signar papers, a dir ‘si’ a tot el que fa el CHC...” Davant aquestes declaracions ens vam posar en contacte amb diversos alcaldes per comprovar fins a quin punt eren conscients del que fa el CHC amb els diners públics.

El alcaldes no saben res... Vam preguntar dades molt rellevants (7) sobre com gastava els diners el CHC al llavors alcalde de Calella, Josep Mª Juhé (PSC), amb el major pes dintre del Consell Rector. Li vam preguntar, per

GENER sanitat exemple, quin era el seu paper al Consell Rector, si es podien consultar les actes de treball d’aquest ens, de quins documents disposa per part del CHC, qui audita els comptes del CHC? Quantes adjudicacions sense concurs (menors de 12.000 euros) es fan al Grup Serhs? Quant cobren els directius de la CSMS? Amb quins criteris s’inverteixen els diners excedents? La resposta de Juhé va confirmar el que ens havia confessat l’alt càrrec de la CSMS dies abans: “tot i que sóc membre del Consell Rector moltes de les qüestions que em planteja s’escapen al que és el meu coneixement”. En el moment de ser preguntat Juhé portava quatre anys al Consell Rector. També vam fer aquestes preguntes al llavors alcalde de Blanes i actual mà dreta de Boi Ruiz a Girona, Josep Trias. Al cap d’uns dies, tots dos alcaldes es negaven a contestar aquestes preguntes i ens remetien a un alt càrrec de la CSMS... el mateix que dies abans ens havia dit que els alcaldes no pintaven res al Consell Rector, la qual cosa confirmava les seves paraules de dies anteriors: els alcaldes no estan al cas del que fa la CHC amb els diners públics. Amb el canvi de govern a l’ajuntament de Blanes vam reiterar les preguntes al nou alcalde Josep Marigó. Tot i acabar d’assumir el càrrec, Marigó ja havia estat al Consell Rector a l’anterior mandat, durant quatre anys. Però les respostes també van ser decepcionants. Preguntat per si els acords del Consell Rector eren públics, Marigó respon per correu electrònic que no i

s’excusa en la ‘protecció de dades’ per després admetre: “desconec el motiu pel qual no es fan públics’. Preguntat sobre quins són els documents que presenta l’equip gestor al Consell Rector, Marigó afirma: “no disposo d’aquesta informació” tot i que va formar part d’aquest consell durant quatre anys. Una opacitat que queda palesa en una dada que ha estat demanada en múltiples ocasions per diverses plataformes, sindicats i periodistes: tot i que es paguen amb diners públics, els gestors de la CSMS es neguen a fer públics els seus sous, una notícia que recollia, entre d’altres, el diari El Punt al mes de desembre. Tampoc es sap si aquests càrrecs tenen clàusules de blindatge, que algunes veus que demanen no ser identificades per por a represàlies, asseguren que són milionàries, fent impossible qualsevol intent de rescissió, al més pur estil dels directius de caixes d’estalvis.

Via lliure per fer negocis Com es veu, els “poders legals suficients per gestionar i administrar l’entitat” no tenen gaire control per part del sector públic i, també veiem, que això de “retre compte dels resultats obtinguts” és molt relatiu. En aquest escenari el CHC i les seves múltiples empreses tenen via lliure a l’hora de fer tractes, disposar de diners i adjudicar partides milionàries. Per fer-ho

el CHC té empreses dedicades exclusivament a cercar la manera de donar cobertura legal a tots els contractes amb l’Administració. Aquesta és la feina del Servei Agregat de Contractacions Administratives del CHC: “facilitar als centres l’aplicació de la Llei de Contractes del Sector Públic en la contractació de subministres, serveis, equipament, inversions i obres” (8). Així el CHC fa tot el necessari per a que les contractacions que fan els hospitals amb diners públics s’ajustin a la llei, i per això reben “suport jurídic, tècnic i administratiu”. Segons fonts sindicals coneixedores d’aquest sistema “això permet redactar les clàusules dels contractes a mida de certes empreses”. Així, per un costat tenim una empresa pública que gestiona diners públics i atorga contractes a empreses privades. Tenim que un dels màxims responsables d’aquesta empresa pública és Ramon Bagó i tenim que un dels principals proveïdors d’aquesta empresa pública és el Grup Serhs, propietat de Ramon Bagó.

Bagó contracta Bagó Una senzilla mirada al BOE i als DOGC posa al descobert la gran quantitat de milions d’euros de diners públics que el CHC de Ramon Bagó adjudica a les diverses empreses del Grup Serhs de Ramon Bagó. Un exemple: el contracte amb Serhs Food Area S.L. per proveir menjar als diversos dispositius del CSMS pugen prop de 1,5 milions d’euros l’any. Per

la seva banda, l’empresa EquipTuris rep contractes per tota mena de provisions: 200.000 euros per “subministrament de carros restorals per al Servei de Restauració” o “l’ampliació interna del serveis d’urgències de l’hospital de Blanes” per valor de 1,5 milions d’euros. Això són només tres entre molts contractes entre el CHC de Bagó i el Grup Serhs, també de Bagó. El BOE i el DOGC permet veure clarament aquesta connexió de manera incontestable. Tot i que l’import d’aquests contractes es paguen íntegrament amb diners públics, l’entitat adjudicadora no és la Generalitat de Catalunya sinó el CHC. Recordem que el CHC té un ‘servei de licitacions’ per ‘assessorar’ en el procés de contractació pública. Així les bases dels concursos es redacten al CHC de Ramon Bagó i les empreses que vulguin participar han d’enviar les seves ofertes a la mateixa seu del CHC, al barri de Sant Gervasi. Allà les envia també Ramon Bagó. Tot això, però, no passa només a la CSMS. El Grup Serhs rep contractes de tota la xarxa de desenes d’hospitals i centres de salut gestionats pel CHC. Menjador, cafeteria, construcció, projectes... una pluja de milions d’euros que passa de les arques públiques a les mans de Ramon Bagó sense que ni el Parlament, ni els ajuntaments ni cap poder democràtic puguin intervenir (com demostra el total deconeixement sobre el tema dels alcaldes de la zona o el fet de que la persona que posa la Generalitat per controlar al

CHC sigui un ex-alt càrrec del CHC).

Es tot això legal? Cal suposar que ho és. Però el descontrol real d’aquests negocis i els flagrants conflictes d’interessos aixequen sospites en diversos àmbits. Diversos empresaris de Calella i del Maresme que, per descomptat tenen por d’enfrontar-se públicament al gegant Grup Serhs, fa anys que s’han rendit. Un d’ells ens explica demanant l’anonimat: “Per a una empresa mitjana és impossible plantejar-se competir amb el Grup Serhs per obtenir un contracte amb la CSMS ja que els contractes estan fets a la seva mida. És veritat que a dia d’avui cap empresa de la zona pot oferir les instal·lacions i els equips per prestar els serveis... però són unes instal·lacions en gran part pagades amb diner públic obtingut gràcies als molts contractes amb la Generalitat”. Un empresari de la comarca de La Selva explica que “una vegada vam guanyar un contracte de subministrament a un ajuntament de la zona però de seguida es va posar en marxa l’enorme equip legal del Grup Serhs i del CHC i van posar reclamacions per a que es canviessin certs punts de les bases, van guanyar i es van quedar amb el contracte... es podia recórrer, però som una empresa petita i ho vam deixar estar” El setmanari El Triangle explica, l’any 96, una sèrie de dades que poden ajudar a entendre el naixement d’aquest imperi i, en concret, el de Cuines (continua a la plana següent)

Si no llegeixes les et predràs la meitat!

1.- Aquesta informació es pot con-

sultar al web www.consorci.org. Una mirada detinguda permetrà veure l’enorme entramat d’empreses i els negocis que aquestes desenvolupen al voltant del món, amb tota mena de governs i empreses privades.

2.- Tant Bagó com Abelló van accedir a la cúpula del CHC gràcies al seu càrrec polític a poblacions amb hospitals locals d’una certa importància. Quan tots dos van perdre els seus llocs com a alcaldes, ‘un oportú canvi als estatuts els ha permès aferrar-se a la cadira’ i continuar durant anys dirigint el CHC’, segons va publicar el setmanari El Triangle. 3.- El dia 10 de desembre de 1998 el diputat Joan Ridao va posar el dit a la nafra sobre la manca de transparència del sistema. “Les reformes posades en marxa pel Govern són una aplicació a ultrança de les tècniques de gestió empresarial. La creació d’empreses públiques i ens instrumentals escapen del

necessari control polític i democràtic. Tot i que es nodreixen en bona part dels recursos públics no estan subjectes al control i la fiscalització democràtica d’aquest Parlament”.

4.- El 20 de febrer de 1996 un diputat va preguntar sobre els contractes que rebia el Grup Serhs de Ramon Bagó per part de diversos hospitals. El llavors conseller de Sanitat i Seguretat Social, Eudard Rius i Pey, va confirmar la manca de control del Parlament sobre una gran part dels diners públics destinats a sanitat: “Als centres hospitalaris de l’Institut Català de la Salut, que són finançats directament per la Generalitat de Catalunya, no tenen cap servei contractat amb cap empresa del Grup Serhs. Pel que fa a la resta de centres de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública, no disposem de la informació requerida, atès que aquests centres no són finançats directament per la Generalitat de Catalunya, sinó mitjançant la contraprestació econòmica dels serveis sani-

taris contractats pel Servei Català de la Salut”

5.-

Entre els anys 1979 i 1991 va ser president del CHC. Del 91 al 2000 va ser vicepresident i president del CHC S.A. (l’empresa de serveis del CHC) i des de la seva creació al 97 Bagó ha estat president de l’empresa CHC Consultoria i Gestió S.A. Això vol dir, entre d’altres coses que Ramon Bagó va ocupar simultàniament càrrecs a l’ajuntament de Calella, al CHC i al Grup Serhs. ·

6.- La relació entre Crespo i la CSMS

i el CHC ha estat motiu de fortes polèmiques. El diari El País, escribía que Crespo “fue objeto de polémica entre el 2007 y 2009 por las investigaciones que la intervención de la Generalitat y después de la Sindicatura de Comptes y el Tribunal de Cuental abrieron sobre la compatibilidad de sus cargos vinculados a la CSMS con el de alcalde, y por suspuestas desviaciones de pagos procedentes de una empresa de

la corporación. El Tribunal de Cuentas cerró la cuestión a su favor, recuerda Crespo. Pero un voto particular del síndic Agustí Colom cuestionó la decisión de la Sindicatura de dejar sin efecto y no elevar al Tribunal la investigación que había realizado. “La Sindicatura no puede obviar el conocimiento que tiene de diversas operaciones efectuadas por Centres Mèdics Selva Maresme (a la que Crespo estuvo vinculado) entre 2000 y 2005 por importe superior a 350.000 euros y que algunas de ellas pueden derivar responsabilidades contables, administratives y fiscales’ precisó Agustí Colom. Otro problema d’aquest tipus va ser el que va enfrontar Crespo amb l’ajuntament de Blanes, quan -mentre era alcaldable de CiU, va obrir un local mèdic sense la llicència necessària. Crespo explicava al diari El Punt a l’any 2003: “Com que dins de la corporació hi ha l’ajuntament de Blanes vaig creure que no calia pagar-la”

7.- Aquestes preguntes es poden tro-

NOTES

bar a la nostra plana web a aquesta direcció http://www.cafeambllet.com/ press/?p=16705 ·

8.-

Una novetat important sobre aquest servei va tenir lloc el passat 27 d’octubre de 2011. Un informe de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa obria les portes a la possibilitat de que el CHC “actuï com a òrgan centralitzat de contractació” la qual cosa permet que aquest actuït com a òrgan centralitzat de contractació dels ens, organismes o entitats que hi estiguin adherits”

9.- Un càrrec del que no va sortir gaire ben parat segons recull la informació de l’època. Segons El País: “El Grupo Serhs obtuvo contratas del consorcio (de Turismo) por 39 millones entre 1992 y 1995, además de lo recibido por su revista Publintur. La Asociación Catalana de Parques Acuáticos, dirigida por Josep Maria Camas, cuñado de Ramon Bagó, recibió también 36 millones.

(ve de la plana atenrior) Serhs: “Des del 1991 fins avui (1996) l’empresa Cuines Serhs, vinculada al Grup Serhs, ha cobrat més de 1.800 milions de pessetes del Govern català pel servei de càtering de diferents centres penitenciaris catalans. Cuines Serhs va ser constituïda pocs mesos abans que comencessin a rajar els contractes milionaris de la Generalitat. Des de llavors la seva facturació ha augmentat en un 700%” Aquests enormes contractes aconseguits pocs mesos després de la seva constitució van permetre, segons fonts bancàries, tenir accés il·limitat a financiació. “Amb un contracte de la Generalitat a les mans els bancs no dubten ni un moment en concedir els crèdits necessaris per posar en marxa l’activitat... és una inversió sense risc per a tothom. Només cal tenir els contactes adequats a la Generalitat” ens explica una persona que ha vist d’aprop aquest procés. Aquest flux de diners públics prové de llocs tan dispars de la Generalitat com el Departament de Justí-

GENER

cia, el Departament de Salut o la Direcció General de Turisme, dirigida per Bagó durant anys, durant el Govern de Jordi Pujol (9)

que per a un periodista o un ciutadà l’accés a aquestes dades és una utopia, tot i que cada un d’aquests euros surt de la seva butxaca.

Altres ingressos

Qui decideix?

Aquests contractes dels que hem parlat són els que es coneixen. La llei de contractes, en canvi, no obliga a convocar concursos per contractes inferiors a 12.000 euros i, com hem vist, el Consell Rector que ha de controlar tot això no en té ni idea, ni accés ni capacitat d’intervenció per conèixer la quantia ni el destí d’aquests diners. I si ho tenen, se’n guarden ben prou de donar dades concretes. Els dos últims alcaldes de Blanes no sabien quin percentatge del pressupost de la CSMS gestionat pel CHC se n’anava en ‘contractes menors’. Així, mentre en un ajuntament els regidors tenen accés als contractes menors adjudicats per l’equip de govern, a la CSMS – que gestiona 90 milions d’euros anuals- aquestes dades són totalment secretes. No cal dir

Tornant a la CSMS, un exemple de com es prenen les decisions és la provisió de menjars per pacients i treballadors. L’hospital de Blanes té, a les seves instal·lacions, una cuina des d’on es preparava el menjar de pacients i treballadors. Però l’equip gestor, format pel CHC, va decidir que era millor externalitzar aquest servei i subcontractar-ho a una empresa privada. L’empresa privada pertany al Grup Serhs qui, com hem dit, factura al voltant d’1,5 milions d’euros anuals per aquest concepte. Però no només això. També s’ha encarregat de fer les obres de reforma de tot el sistema de menjador i cafeteria, per varis milions d’euros. Però aquesta decisió qui l’ha pres? Qui ha decidit si en comptes d’externalitzar-ho sortia més a compte contractar algun treba-

“La llei de contractes, en canvi, no obliga a convocar concursos per contractes inferiors a 12.000 euros i, com hem vist, el Consell Rector que ha de controlar tot això no en té ni idea, ni accés ni capacitat d’intervenció per conèixer la quantia ni el destí d’aquests diners. I si ho tenen, se’n guarden ben prou de donar dades concretes” llador més o ampliar una mica les instal·lacions? Aquesta decisió la va prendre el CHC de Ramon Bagó. És aquesta una d’aquelles decisions a les que els responsables municipals “van dir que si a tot?” Ha intervingut alguna veu triada democràticament en aquest procés de transferència de diners públics al sector privat? Tot el que hem vist fins aquí indica que no.

Una curiosa ‘empresa pública’ L’estatus d’empresa pública del

CHC és pregonat constantment pels seus impulsors. Però si mirem l’activitat del CHC i de les desenes d’empreses i seccions que l’integren, veurem que, tot i estar finançat amb diners públics, es dedica a coses que poc tenen a veure amb la salut dels catalans. A través de les seves diverses empreses que l’integren, el CHC té clients sorprenents per a una empresa pública: Sanofi Aventis, ministeris de salut de països tan diversos com Albània, Hondures, Macedònia, Marroc, Nicaragua. Trobem també entre els clients del CHC empreses com

Acciona, DICIPA, Codelco (la minera on treballaven en condicions miserables els famosos 33 miners xil·lens)… Al Marroc, on l’empresa pública CHC porta els seus coneixements, Ramon Bagó té també una presència empresarial destacada. El mateix passa a Brasil on el CHC és molt actiu i on el Grup Serhs experiementa un fort creixement empresarial. Si ja era difícil controlar el que fan amb els diners públics a llocs com el Maresme, és preocupant pensar el que poden fer a Albània, Marroc, Hondures o Mèxic els responsables del CHC.

Apunt d’última hora Tot i el que s’ha exposat fins aquí, no totes les relacions de Bagó i la CSMS tenen un incentiu purament crematístic. L’any 2003 el director general de Serhs, Josep Puig i López, va assumir com president de l’Associació de Voluntaris i Amics de l’Hospital Sant Jaume de Calella.

GENER

GENER lloret

lloret

A Lloret no agrada la ‘taxa turística’ Romà Codina veu la no aplicació de la taxa turística a altres comunitats com un greuje comparatiu. L’Alcalde de Lloret considera que aquesta aplicació tindrà repercussions en el sector turístic català donat que Catalunya serà la única comunitat autònoma que té previst aplicar-la dins de l’any 2012. En paraules de Codina “és un greuge comparatiu enfront la resta de CCAA que pot fer perdre la seva competitivitat enfront les altres destinacions espanyoles i de l’arc mediterrani”. Codina també considera que abans caldria fer un important esforç en ordenació turística donat que actualment el sector turístic compta amb una important oferta no reglada que, a banda d’oferir una competència deslleial, no es veuran afectades per aquesta taxa. En cas que finalment s’apliqui la taxa des de l’equip de govern es considera que el diners recaptats per aquesta taxa s’haurien de destinar 100% a la promoció turística i que la seva distribució sigui consensuada.

blanes

Robatori i abús

El Gran Hermano (lloretenc) et vigila L’ajuntament posarà càmeres per controlar les zones d’oci nocturn Advertiment als que acostumen a triar Lloret de Mar com lloc de ‘juerga’: nou càmeres de vídeo estaran filmant els carrers més animats les 24 hores. Així ho ha confirmat l’alcalde de la població, Romà Codina. Les càmeres es trobaran a llocs com l’Avinguda Just i Marlès, el carrer Santa Cristina, la Plaça Pere Torrent i les proximitats de les zones d’oci nocturn. La idea inicial era instal·lar fins una vintena de càmeres però qüestions de caràcter legal feien inviable aquest número. La presència de càmeres s’ha d’informar al públic (tot i que no la seva ubicació exacta) així com el dret dels ciutadans a “exercir el seu dret d’accés i cancel·lació de les gravacions”.

Qui controla els controladors? Un ajuntament no pot posar càmeres de videovigilància allà on vulgui. L’organisme que s’ocupa de regular la instal·lació d’aquestes càmeres és la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya. La finalitat d’aquest organisme és “vetllar perquè es garanteixi el dret a la privacitat, intimitat i a la pròpia imatge dels ciutadans. Aquesta comissió ha d’autoritzar o denegar la instal·lació de càmeres emetent informes de les peticions que rebi. Aquesta comissió està presidida per la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugència Alegret Burgués. Tenen representació a l’organisme la Generalitat de Catalunya, la Delegación del Gobierno, la Federació Catalana de Municipis, l’Associació Catalana de Municipis i el departament d’Interior.

Un jove de 23 anys va ser detingut per la policia local de Blanes el passat 23 de desembre per abusar sexualment d’una noia, amenaçar-la i intentar robar-li. Els fets van passar entre les 8:30 i les 9 del matí a una pizzeria ubicada al Passeis Pau Casals. Amb l’excusa de demanar feina el jove va entrar al local i li va exigir diners a la noia que en aquell moment estava sola. A la caixa només hi havia 10 euros. Llavors el jove, segons la policia local, va començar a fer-li tocaments fins que els crits de la noia van començar a alertar la gent que passava pel lloc. Un cop coneguts els fets per part de la policia els agents van fer un reconeixement fotogràfic i van muntatr un dispositiu de recerca per tal de detenir-lo. Finalment el van trobar a casa seva. El jove, però, no va entregar-se sense resistència i va intentar agredir els agents. Finalment el van reduir i el van portar a la comisseria des d’on va passar a disposició judicial. Segons la policia local de Blanes aquesta és la segona vegada que el noi es veu implicat en un succés d’aquesta mena. blanes

Un cinquè a Blanes El segon cinquè premi, 8128 ha estat venut a Castelldefels, Reus, la Seu d’Urgell, Cerdanyola i Blanes, on s’ha venut una sèrie del número que ha estat premiat amb 60.000 euros per sèrie, 300 euros per euro jugat... 6000 euros al dècim.

GENER

Si nos traes tu oro desde el 7 de enero al 9 de febrero

GENER

GENER fotonotícia

L’Institut Coll i Rodés amb la Marató

El passat dia 9 de desembre, l’Institut Ramon Coll i Rodés va realitzar una Gimcana per recollir fons per la Marató de TV3. Els alumnes van donar 2€ com a inscripció que van anar directament a la Fundació de la Marató. S’han recollit 874€ i amb les aportacions del professorat s’espera arribar als 1000€ ; per ser el primer any en què preparen una activitat com aquesta no està gens malament. Les proves, preparades per l’alumnat de batxillerat

juntament amb el professorat, les van realitzar 437 alumnes d’ESO participants, havent de superar activitats de tipus esportiu i cultural. Aquestes proves van tenir lloc per diversos indrets de Lloret, com Sa Caleta, el nou teatre, l’església, Roca d’en Maig, places Melcior Montero, Germans Maristes i Pere Torrent, Passeig Marítim i la Dona Marinera Al final de la gimcana es va penjar el lema de suport a la marató al pati de l’institut.

VACACIONES EN EL MAR AL MEJOR PRECIO

DESCUBRIENDO LOS FIORDOS BRILLANCE OF THE SEAS Salida 26 de mayo 8 días/ 7 Noches · Pensión completa Traslados desde Lloret de Mar y Blanes al aeropuerto y vuelos incluidos Itinerario: Ámsterdam (Holanda), Alesund (Noruega), Geiranger (Noruega), Flam (Noruega), Bergen (Noruega) y Ámsterdam (Holanda).

Camarote interior

1.335€

Camarote con balcón

1.690€

INFORMACIÓN Y RESERVA C/ Vicenç Bou, 3 . 17310 Lloret de Mar . Tel.: 972 37 40 42 C/ Hospital, 29 . 17300- Blanes . Tel.: 972 35 90 63

Escapate de crucero en 2012

Precios desde por persona en camarote elegido y régimen de pensión completa, válido para la fecha publicada.Nuestros precios incluyen: Seguro de viaje y cancelación, tasas y propinas. Gastos de gestion por reserva no incluidas:10€.

¡Reserva ya!

Síguenos en:

902 108 108 / viajesiberia.com

Lloret al centre de la polèmica (un altre cop)

lloret

La imatge corre per Internet i en només cinc dies el vídeo penjat pel partit MILLOR ha estat reproduit més de 10.000 vegades. Durant quatre llargs minuts es pot veure com dos cotxes derrapen a l’avinguda Jut i Marlès de la població. Segons expliquen des del MILLOR aquestes imatges van ser gravades la nit de cap d’any i en base a elles el seu número u, Marc Fuer-

tes ha demanat la dimisió del cap de la policia local ja que, al seu parer, aquests 4 minuts d’anarquia viària, demostren que el dispositiu de seguretat de cap d’any era “insuficient”. Al vídeo es pot apreciar com els dos cotxes posen en perill vianants i altres vehicles durant més de 4 minuts sense que aparegui cap agent ni de policia local ni Mossos d’Esquadra.

T’atures un minut al carril bus i tens l’agente de mobilitat, el municipal i l’Smart de la EMT amb la càmera sableandote la butxaca...Et dediques a fer trompos al mig del carrer, a punt d’emportar-te gent per davant i xocar contra altres conductors i no apareix “ni el tato” Comentari al vídeo de Youtube El vídeo es pot veure cercant MILLOR Lloret a Youtube

Idees i Opinions

“Així com el ferro s’oxida per manca d’ús la inactivitat destrueix l’intel·lecte” Leonardo Da Vinci ECONOMIA

El error que Rajoy reproduce y profundiza Vocenç Navarro · Catedrático de Políticas Públicas. Universidad Pompeu Fabra · Professor de Public Policy · The John Hopkins University Una de las posturas más generalizadas en los círculos donde se reproduce la sabiduría convencional en el pensamiento económico es la que subraya que el Estado (central, autonómico y local) debe equilibrar sus cuentas –es decir, que los gastos sean igual a los ingresos- tal “como hacen las familias y las empresas en el sector privado”. Esta postura ha alcanzado la dimensión de dogma en el nuevo gobierno presidido por el Sr. Mariano Rajoy. Una revisión rápida de las veces que el Presidente del Partido Popular ha repetido tal postura durante la campaña electoral, muestra que es de las más repetidas en sus discursos políticos y/o entrevistas en los medios. Es un indicador de la escasa actitud crítica de los medios de mayor difusión del país, que

casi ninguno de los periodistas que le han entrevistado o han informado sobre su pensamiento económico haya hecho una observación correctora, señalándole que el gran supuesto que reproduce su postura –el de que las familias y las empresas equilibran sus cuentas- es erróneo, siendo fácil de demostrar que los datos no lo sostienen. En realidad, ni las familias ni las empresas podrían progresar sin que los gastos fueran mayores que sus ingresos. Veamos los datos. Cuando una familia normal y corriente compra una casa, tiene que pedir prestado dinero porque la mayoría de familias no tiene el dinero para pagar el coste de la propiedad que están comprando, en el momento de la compra. Lo mismo cuando compran coches u otros bienes de elevado coste. La gran mayoría

“Rajoy dice que el Estado debe equilibrar las cuantas “como lo hacen las famílias y las empresas del sector privado. En realidad ni las famílias no las empresas podrian progresar sin que los gastos fueran mayores que sus ingresos” de las familias se endeudan y por lo tanto gastan más de lo que tienen Y esto les permite progresar y aumentar su nivel de vida. En realidad, este endeudamiento es necesario para asegurarse un futuro mejor. Cuando la familia pide prestado dinero para invertirlo en

ÉS HORA DE TORNAR A POSAR-SE EN FORMA!

MATRÍCULA GRATUÏTA 30 MINUTS D’EXERCICI SÓN SUFICIENTS. Aquest mes de novembre, si vens amb una amiga i us apunteu les dues, la matrícula us sortirà de franc.

www.formes30.cat - formes30@formes30.cat

Carrer Jaume I, 30 (carrer de Correus)

17300 Blanes

De dilluns a divendres de 9.00h a 21.00h

972 352 191

ORI_Premsa_gener_2012.indd 1

05/01/12 12:19

la educación de sus hijos, está invirtiendo en su futuro. No hay nada atípico o malo en el endeudamiento. Antes al contrario, es bueno para la familia, siempre y cuando ésta pueda pagar lo que debe (lo cual depende del tamaño de la deuda en relación a sus ingresos, y también del gasto hecho que causa la deuda). Si la deuda es elevada pero la rentabilidad de la inversión conseguida a través de préstamos es mayor y crece más rápido que el tamaño de la deuda, entonces el endeudado no tiene ningún problema. En España, sin embargo, la mayor causa del gran crecimiento de la deuda familiar se debe al descenso de la capacidad adquisitiva de las familias, lo cual ha alcanzado un nivel oneroso que está repercutiendo en un descenso de la demanda de bienes y consumos. La gente compra menos

Disminuir el gasto público incrementará el desempleo y contribuirá a la recesión y a la disminución del crecimiento económico, aumentando el déficit y a deuda pública que se están intentando reducir. Es un suicidio. Y sino, esperen y verán porque está muy endeudada y tiene miedo a no poder pagar su deuda. La solución a este problema no es –como los neoliberales y el gobierno PP dicen- reducir el crédito (es decir la posibilidad de endeudarse), sino aumentar la capacidad adquisitiva de la población, in-

crementando, por ejemplo, los salarios (en lugar de reducirlos, tal como la congelación del salario mínimo del gobierno Rajoy intenta conseguir). Mientras, la única alternativa disponible de las familias españolas es continuar endeudadas. Y así es como están. La deuda familiar en España es aproximadamente el 87% del PIB (según los datos del Banco de España. Diciembre, 2011). El Sr. Rajoy y sus asesores económicos parecen también desconocer que las empresas no funcionarían, ni progresarían si estuvieran obligadas a equilibrar sus cuentas. El propietario de la tienda de la esquina ha tenido que pedir prestado dinero para comprar los productos que venden en la tienda, esperando poder pagar su deuda (y conseguir beneficios) en la medida que

Idees i Opinions ECONOMIA vaya vendiéndolos. Si debiera vender basándose sólo en lo que tiene, tendría dificultades serias en poder mantenerse y expandir el negocio. Pues bien, las empresas en España están endeudadas alcanzando un 127% del PIB. De estas cifras se desprende que cuando el Sr. Rajoy subrayaba en la entrevista que el Estado tiene que comportarse como las familias y las empresas, el periodista le tendría que haber preguntado: ¿Está usted, pues, sugiriendo que la deuda del Estado español debería ser de un 87% del PIB como las familias o de un 127% del PIB como las empresas? Por desgracia, ningún periodista le hizo tal pregunta. La realidad es que ni las familias ni las empresas equilibran sus cuentas. Antes al contrario. Están profundamente endeudadas, mucho más que el Estado, cuya deuda pública es un 66%. Intentar que el Estado elimine su déficit es lo mismo que negarle la posibilidad de que las familias y las empresas mejoren. El caso actual es un caso claro. La economía no está creciendo debido a una gran escasez de la demanda, consecuencia de la disminución de la capacidad adquisitiva de la población (disminución que las medidas del PP están agravando) y consiguiente crecimiento del endeudamiento. El único que puede estimular la demanda es el crecimiento del gasto público (y muy en especial con la creación empleo). El sector privado no puede hacerlo. Por lo tanto, al disminuir el gasto público, además de incrementar el

Si los estados quisieran, el BCE podría imprimir dinero y transferirlo a los Estados. El que no lo haga es una decisión política, y como tal, puede revertirse. Para que ello pase se requiere que los Estados lo deseen. El que no lo desee se debe al enorme poder de la banca sobre tales Estados, poder que se ha acentuado todavía más con el gobierno del PP, en el cual el nuevo ministro de Economía era nada menos el que fue Presidente de Lehman Brothers en España. Así nos va y nos irá. desempleo se contribuirá a la recesión y a la disminución del crecimiento económico, aumentando el déficit y la deuda pública que se están intentando reducir. Es un suicidio. Y sino, esperen y verán. Pero hay una gran diferencia entre el Estado y las familias y las empresas. Y es que el Estado puede imprimir moneda, y por lo tanto puede crear dinero con el cual pagar sus gastos. El lector admitirá que esta es una gran diferencia. Los Estados estadounidense, británico, sueco, noruego, japonés y

muchos otros, imprimen dinero (millones de sus monedas) y con ello estimulan la economía a base de incrementar el gasto público. Los economistas neoliberales se echarán las manos a la cabeza diciendo que esto es un disparate, pues aumentará la inflación. Pero tales exclamaciones ignoran que el mayor problema que existe en la Unión Europea no es la inflación sino lo opuesto, la deflación, tal como ha reconocido el propio Presidente del Banco Central Europeo, el Sr. Mario Draghi. Soy consciente de que más de un lector me dirá: pero profesor Navarro, el Estado español hoy no puede imprimir dinero. Lo cual es correcto hasta cierto punto. El Estado español, junto con los otros Estados de la Eurozona, nombra a los gobernadores del BCE el cual, en teoría, es el Banco Central de todos estos países, incluido España. Si los Estados quisieran, el BCE podría imprimir dinero y transferirlo a los Estados. El que no lo haga (transfiriéndolo en cambio a los bancos privados) es una decisión política, y como tal puede revertirse (como lo muestra la medida excepcional de compra de la deuda pública). Para que ello pase se requiere que los Estados lo deseen. El que no lo deseen se debe al enorme poder de la banca sobre tales Estados, poder que se ha acentuado todavía más con el gobierno PP, en el cual el nuevo Ministro de Economía era nada menos que el que fue Presidente de Lehman Brothers en España y Portugal. Y así nos va y nos irá.

Aprofita e descomptes ls amb la teva

TARGETA CLIENT

Solucions

GENER

Sudokus

Mots encreuats Per Pau Vidal · ACPG HORITZONTALS: 1. En Xavi la fa amb la pilota i la Moritz amb camions / 2. Color de pel·lícula victoriana. Balcànic de l’any de la picor, del temps del col·liri / 3. Dòlar excarcerat. Es fa notar perquè va camí de l’excel·lència. Prefix al cine / 4. Cotxe anglès usat a l’arquebisbat. Rebaix en un desnivell de can Bellmunt / 5. Mossèn encarregat de les relacions amb els confidents. Un porgador a la paperera / 6. Mort del sociòleg. Allà on la cuixa s’uneix per darrere amb l’abdomen. Imant al cel / 7. No cal que titil·li, qualifiqui i ja està. Aproximació a la mala santa / 8. Converses entre Plató i un besuc. Sopa faltada de fòsfor / 9. Menys de mitja fortuna, per anglès. Va molt bé per enganxar per l’esquena / 10. De contraportada a portada. D’actes intel·lectius així, la Noèlia en va fer sis / 11. Col isolada. Primera part d’una oració que parlarà de la pròtesi. Q / 12. Ni va per davant ni endavant. Xic, per ser un cap àrab sembles molt tortosí /13. El pispa de menstruacions. Babaua, ruca, ximpleta.

VERTICALS: 1. Efímer rei de l’emmagatzemament informàtic. Quin tall més bo, i quasi tan gros com un nen menorquí! / 2. Quatre en privat. Mossèn que entra a treballar just després del d’abans. Sempre al mig del carrer / 3. Els versos molt bé però les notes, fatal. Corretja de sabater per subjectar el calçat / 4. Fa de mal batollar, quan és descoberta. Amunt,

tatanet, amunt! / 5. No prou ritme. Reencarnació en pagès de la mort / 6. Interior de pis. Festes en honor d’Adonis. Recuperació sobtada de la vista / 7. Té la capacitat d’un quinto i la fidelitat de la quinta. La part delicada d’una perdigonada / 8. Com més grossos menys hi veuen. Despeses en gas del que fa tossir. Per tot l’escaire / 9. Més pietós que la intempèrie. Sorgeixo com un estrany noi xe

GENER

selva

Mites i llegendes de La Selva medieval Arbúcies descobreix nous mites, llegendes i històries vinculades al Castell de Montsoriu i a l’època medieval (22/12). El Museu Etnològic del Montseny i l’ajuntament presenten aquest divendres el segon exemplar de la col·lecció Contes del Montseny. Les autores Jordina Boix i Delphine Labedan assistiran a l’estrena juntament amb l’alcalde, Pere Garriga, i el regidor de Cultura, Albert Mañé. El Museu Etnològic del Montseny i l’Ajuntament d’Arbúcies presenten demà divendres el segon exemplar de la col·lecció Contes del Montseny: El Setge de Montsoriu i altres llegendes medievals. El camí iniciat per La bruixa Guilleuma continua en aquesta ocasió amb un recull de cinc mites, llegendes i històries de tradició medieval que després de passar per les mans de Jordina Boix i les il·lustracions de Delphine Labedan prenen nova força. L’alcalde, Pere Garriga, i el regidor de Cultura, Albert Mañé, i les mateixes autores assistiran a la presentació pública que es farà al Museu Etnològic a partir de les 7 de la tarda. El setge de Montsoriu i altres llegendes medievals és, per tant, un recull que ofereix al lector cinc narracions breus que ens permeten endinsar-nos en els temps reculats on

el Montseny era terra de senyors, pagesos, nobles, reis, i, sobretot, una terra de misteri i llegenda. Aquests contes han nascut a un tombant o altre de muntanya, en terres del Montseny. Parlen de reis, bisbes, dames i trobadors, i també de gent senzilla. Parlen de retalls de vida on de sobte apareixen animals fantàstics i engrunes de màgia. El pinyol d’aquestes històries es remunta a centenars d’anys enrere, a l’edat mitjana. En aquest vol ras per un temps i per un lloc, el lector descobrirà que la vida senzilla de la gent que viu de la terra es barreja amb les peripècies dels grans senyors. Coneixerà que una vegada, la mirada sàvia d’un pastor va delatar un crim, que l’astúcia d’un cavall va meravellar el món, que la dolçor de la ratafia amaga un secret i que, fins i tot, una vegada, un peix va fer fugir un rei.

diarios

LES 5 LLEGENDES EL SETGE DE MONTSORIU: Montsoriu va ser al llarg de tota la seva història un castell inexpugnable. Només l’abandó, que s’inicià al s.XV i s’allargà 500 anys, va posar fi a la solidesa dels seus murs. Algunes de les llegendes a l’entorn d’aquest Castell que el cronista Bernat Desclot definia l’any 1285 com “un dels bells e dels nobles del món”, reforcen aquesta idea de grandesa i demostren que la memoria col.lectiva, fantasiosa o fidel a la història, va fer perviure un passat esplendorós. LA MORT DEL CAP D’ESTOPES: El 5 de desembre de l’any 1082 el comte Ramon Berenguer II, conegut com el Cap d’Estopes, va morir assassinat a prop de la Tordera, en terres de Sant Feliu de Buixalleu entre el Montseny i el Montnegre. Corregué sempre més la sospita que l’assassinat fou obra del seu germà bessó, Berenguer Ramon II, qui pogué governar així en solitari tots els comtats que els havia deixat el seu pare. Per aquesta ombra de sospita, a ell se l’anomenà sempre més ‘el Fratricida’ i el Cap d’Estopes esdevingué llegenda. GUERAU DE CABRERA i EL SEU CAVALL BONAMIC: Gervase de Tilbury era un escriptor anglès de finals del s.XII, que escriví Otia imperialia, una obra en vers i en llatí, on narra meravelles del món, mites i llegendes. Entre aquestes narracions fantàstiques hi ha les aventures d’un noble vescomte català, Guerau

de Cabrera i el seu cavall Bonamic. Guerau va ser un personatge històric, membre de la família dels Cabrera, senyors de Montsoriu. Tot allò que n’explica Gervase és llegenda i avui podem considerar que és la més antiga documentada en terres del Montseny. Aquesta història reescrita sintetitza el que Gervase va explicar a Otia imperialia. LA TAULA DELS TRES BISBES: El coll de Sant Marçal és un punt de pas cap a les parts més altes del Montseny com Matagalls i les Agudes i és també una cruïlla de territoris. Conta la tradició que l’ermita que encara presideix aquest punt des de fa més de mil anys, fou testimoni de les disputes entre les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona. I que els tres bisbes enfrontats van posar pau a una d’aquestes disputes sobre els límits dels seus territoris, segellant-lo amb un glop d’un licor desconegut, posant així nom a la beguda, ratafia, que en llatí significa ‘pacte tancat’ (rata - fiat) LA CLAU DE SANT PERE: Sant Pere Desplà és una petita ermita d’Arbúcies que té els seus orígens a l’alta edat mitjana (s. VIII-X). Conserva algunes de les pintures originàries i encara avui és perfectament visitable. L’antiga clau de la porta de l’ermita és la protagonista d’aquesta història màgica on un objecte tan mític com la clau de Sant Pere és capaç de curar homes i animals.

GENER blanes

Un 2012 ple de teatre El Teatre Clavé comença el 2012 amb el clàssic d’Edward Albee

Puig i Fontanals, carters professionals. El que Ma Queda de Teatre

En un món de mòbils, sms, mails, facebooks, twitters i altres paraules encara més difícils de pronunciar... qui se’n recorda dels carters??? Ara ja ningú escriu cartes, i si ens visita el carter és per portar factures o multes de la zona blava. Puig i Fontanals són dos carters que tenen un repte: aconseguir que la gent torni a escriure cartes. Per aconseguir-ho, diu la llegenda que hauran de trobar la bústia daurada i dipositar les cartes oblidades, aquelles que mai varen arribar al seu destinatari...

Canigó De Jacint Verdaguer · Amb Lluís Soler

L’aliança de la veu prodigiosa de Lluís Soler, la sensibilitat musical d’Eduard Iniesta i la saviesa escènica d’Antonio Calvo sembla el millor punt de partida per convertir un espectacle com Canigó, íntim, de petit format, basat en el poema èpic homònim de Jacint Verdaguer, en una joia teatral. Soler, actor esplèndid en la prosòdia, que ja va comparèixer a Temporada Alta l’any passat acompanyat d’Iniesta i dirigits per Antonio Calvo en una memorable Odissea d’Homer, destil·la els versos de Verdaguer que expliquen la història del cavaller Gentil, fill de Tallaferro, que és seduït amb engany per Flordeneu, reina de les fades que viuen al Pirineu. Segons Soler, que amb Iniesta ja va crear un espectacle esplèndid com Ens hi ha portat la paraula, basat en la poesia de Vinyoli, Canigó és “una immensa partitura de passió per una llengua i per una terra”. Canigó és, de fet, un dels pilars de la Renaixença catalana.

Operetta De Jordi Purtí · Interpretada per COR DE TEATRE

Imagineu-vos un rodatge impossible del Brindis de La Traviatta; o un Tour de França en què els corredors pedalen al ritme d’una famosíssima ària d’El barber de Sevilla; o una història d’amor entre dos treballadors de la neteja d’una estació, amb la banda sonora del cor d’esclaus del Nabucco de Verdi. Ho teniu? Imagineu-vos també que no hi ha orquestra, només un bon grapat de veus excel·lents que, a més de fer de solistes, hi posen el coixí harmònic, aconseguint que el públic s’oblidi que no hi ha músics. Si hi afegiu tones de talent, humor, ritme i força visual, el resultat és Operetta, interpretada per Cor de Teatre, un grup que trenca esquemes i que porta la música a cappella més enllà dels seus límits. Operetta és un espectacle per a tots els públics que ofereix una impagable aproximació al món de l’òpera a través de l’humor, sota la direcció de Jordi Purtí (escènica) i David Costa (musical). Operetta ha fet estada al Teatre Nacional de Catalunya, amb un èxit aclaparador.

GENER Tordera

Hedda Galber

Els amics de les arts, Qui té por de Virgínia Woolf i Sagarra, plats forts a Tordera

Dirigida per David Selvas Amb Laia Marull i Francesc Orella

Dos anys després de la sortida del seu primer disc Je t’aime, Anna Roig i L’ombre de ton chien presenten al Teatre de Blanes el seu nou àlbum Bigoti vermell. Aquesta formació se l’ha relacionada sovint amb la cançó francesa, tant per les seves influències com per la utilització del francès en algunes de les seves cançons, però té un estil i personalitat úniques. A Bigoti vermell, Anna Roig i L’ombre de ton chien ens plantegen noves històries i situacions des d’un punt de vista menys conformista. Hi ha hagut un petit canvi d’actitud, l’Anna Roig ha après a queixarse i pretén donar simbòlicament la volta als aspectes que la molesten, com qui pinta un bigoti en una fotografia.

Dinou De Ferran Joanmiquel Premi Recull

Qui és aquesta dona que s’obstina a no cedir gens en contra del seu desig? I de quina violència s’ha nodrit el seu somni de ‘tenir el poder sobre el destí humà’? Rere les aparences d’aquest drama modern, David Selvas desxifra l’agudesa d’una tragèdia en el retorn al teatre de Laia Marull, després d’anys de molt de cinema i tres premis Goya.

Qui té por de Virgínia Woolf? D’Edward Albee Amb Emma Vilarassau i Pere Arquillué

El George i la Martha s’odien. Coneixen perfectament les seves debilitats i com increparse. El George és un professor d’història amb un greu problema d’alcoholisme i la Martha és una dona frustrada i irritable. Quan una nit de dissabte es reuneixen amb un company de la feina i la seva dona per passar un estona agradable, la vetllada esdevé un autèntic malson. Tots quatre s’endinsen dins d’una espiral d’odi que acaba per destapar les emocions més profundes de cadascun d’ells. Qui té por de Virgínia Woolf? És el retrat de la societat americana del moment i l’anàlisi d’un mal nacional: l’engany.

El tret de sortida de la nova programació serà el 20 gener amb la pel·lícula Un método peligroso, dirigida per David Cronenberg i protagonitzada per Vigo Mortensen. Però els plats estrella de la programació del Teatre Clavé per al primer semestre de 2012 tenen regust de teatre i música. El Cicle de teatre porta a Tordera els actors Pere Arquillué i Emma Vilarasau en l’obra Qui té por de Virginia Woolf? (19 febrer), dirigida per Daniel Veronese i traduïda per Josep Maria Pou. Dins el mateix cicle, Rosa Maria Sardà protagonitza un recorregut per l’obra de Josep Maria de Sagarra en l’espectacleSagarra dit per Rosa Maria Sardà (11 març). El cicle de música popular i tradicional inclou un altre dels plats forts de la programació: el concert de presentació del nou disc d’Els Amics de les Arts, Espècies per catalogar (29 abril). Per als amants del cinema, el Cicle cineclub inclou propostes tan variades com la comèdia del director Álex de la Iglesia La chispa de la vida (24 febrer); J. Edgar(16 març), dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Leonardo di Caprio; i la tercera entrega de la saga de terror REC: [REC]3 Génesis (27 abril). Totes les pel·lícules es projecten en versió original subtitulada. Més propostes per al públic jove i familiar Al 2012 augmenten les propostes del Cicle familiar, entre les quals destaquen l’espectacle del Centre de Titelles de Lleida Gúlliver, al país de

Lil·liput (28 gener); la proposta de dansa-teatre Lola (11 febrer); i Pinnocchio (17 març), un espectacle que uneix la dansa, la imatge i les noves tecnologies. A aquestes s’hi sumen les pel·lícules d’animació Alvin i els esquirols 3 (21 gener), El rey león(25 febrer), Un gat a París (10 març) i El gat amb botes (28 abril). Per als joves, el Cicle Ainda incorpora tres propostes més atrevides: Rinkonete en tu retrete (3 febrer), Zirocco (2 març), i l’estrena d’IN[quiets]! (13 abril), una producció de la Fundació Teatre Clavé centrada en els nous llenguatges de la dansa. El Cicle Ainda manté el preu de l’entrada a 2€ per als joves d’entre 13 i 21 anys que disposin del Carnet Ainda i consolida la posterior Zona Postdata, un espai organitzat per l’Associació d’Espectadors del Teatre Clavé on es desenvolupen diverses propostes artístiques de durada breu i de diversos gèneres, a mode de tast artístic. Els balls de primavera a càrrec de La Sonsoni fa ballar (1 juny), Radiokuartet(8 juny) i Se’n fa una (15 juny), tanquen la programació del primer semestre de 2012 al Teatre Clavé. Reserva i venda d’entrades Les entrades per a les diverses propostes de la programació estable es poden reservar al Teatre Clavé de dilluns a divendres de 10h a 13h i de 16h a 20h o bé al telèfon 93 765 05 72. Els preus i descomptes es poden consultar awww.teatreclave.cat/entrades

Por cada 5 menus, 1 camiseta de regalo, o por cada 10, una fantastica sudadera “CLASSIC 190”

Bigotí Vermell

El Teatre Clavé comença el 2012 amb el clàssic d’Edward Albee

OFERTA ENERO - FEBRERO

Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien

GENER

Idignats vs. Polítics

girona

El joc de taula confronta amb humor els tòpics sorgits del moviment dels indignats i els que envolten la política · En el taulell, que representa la Plaça Catalunya de Barcelona, els jugadors hauran de superar tot tipus d’aventures, i aconseguir guanyar-se l’opinió pública a través dels mitjans de comunicació

“La idea és rebaixar tensions i fer reflexionar i debatre sobre la situació que s’està vivint a Catalunya arrel del moviment 15M. Que eviti que s’apagui la flama però, també, intenti impedir que el foc es descontroli amb odis i divisions” “El nostre joc vol ser una pregunta, una invitació a pensar. A partir d’aquí és la dinàmica del grup la que portarà els jugadors, sense adonar-se’n, a embarcarse en discussions mentre es diverteix, creant un joc dialèctic paral·lel al joc

Amb la participació de:

El joc, en el què hi poden participar 2 o 4 jugadors a partir de 8 anys, consisteix en que els dos bàndols (polítics i indignats) s’enfrontin als tòpics que se’ls solen adjudicar. Per una banda els Indignats hauran de combatre invasions de polls, embolics assemblearis o problemes per manca d’higiene a la plaça, d’altra banda els Polítics hauran d’evitar que es destapin els seus casos d’incompetència, corrupció o d’abús de poder. Segons els seus creadors, el joc pretén ser una crítica de la visió simplista que sovint es té de la situació actual. Utilitza les generalitzacions més esteses sobre els dos grups per portar-

les a l’absurd i ridiculitzar-les però també per riure amb elles. Es presenta amb l’objectiu de fer passar una bona estona al voltant d’una taula a persones de totes les generacions mentre es reflexiona i es debat sobre el moment històric que estem vivint. Aquesta iniciativa també vol ser una reivindicació de la cultura del joc de taula, que perd terreny enfront de les noves tecnologies. Els seus creadors asseguren que és una bona manera de passar temps de qualitat amb família i amics i una alternativa de lleure en temps de crisis.

de taula” “El jo no pretén ser un reflex de la realitat del moviment. Tot el contrari. És una recopilació dels tòpics més sagnants i demagogs en què podem caure sovint. D’aquesta manera, pretenem ridiculitzar aquestes visions tant esbiaixades i maniquees portant-les a l’absurd. És una crítica amb humor del fer de la generalització d’un dogma, del pensar que els indignats són un quissoflautes amb ganes de fer-se notar i els polítics són tots malvats àvids de diners i poder.

Preguntes i respostes Per l’Indignat: Contaminació acúsitca: tants quissoflautes cantant i tocant els bongos pot ser una mica pesat. Amb mal de cap, 10 manifestants marxen. Perds un torn Pel Polític: Escàndol: Un constructor no ha estat curós i es destapa que cobraves comissions per requalificar terreny. Recorda avisra els altres 20 constructors que estiguin calladets. Perds un torn.

GENER

GENER blanes

pineda

Es perllonga la línia de bus nocturn a Pineda de Mar Finalment s’assoleix el desig de molts usuaris: el bus nocturn arriba fins al centre del municipi (davant l’Esglèsia de Santa Maria)

El fotoperiodista Joaquim Robert guanya el viatge a Nova York per a dues persones que sorteja l’Associació de Botiguers de Blanes Centenars de persones van assistir al sorteig del viatge a Nova York que organitza l’Associació de Botiguers de Blanes Centre (ABBC). El guanyador ha estat el fotoperiodista Joaquim Robert, que ha participat amb prop d’una vintena de butlletes. “Estic molt content que m’hagi tocat, segurament li regalaré el viatge a la meva filla i al meu gendre, que els farà molta

il·lusió”, ha comentat Robert en saber que era el guanyador del premi, que inclou el viatge a Nova York per a dues persones, amb vol i hotel inclosos, durant una setmana. La plaça dels Dies Feiners es va omplir de gom a gom, amb centenars de persones que somiaven, per uns instants, en ser els guanyadors mentre escoltaven de fons la música ambient de New York, New York.

El número premiat ha estat el 4.890, que l’ha entregat la carnisseria Can Queldra de Blanes. Una setantena de comerços han participat en aquesta campanya del Sorteig del Viatge a Nova York de l’ABBC, que vol premiar la fidelitat dels seus clients. Aquesta és una de les moltes accions que organitzen els comerciants del centre de Blanes al llarg de l’any.

Després de moltes negociacions l’Ajuntament de Pineda de Mar ha aconseguit l’ampliació de la línia de bus nocturn N-82 ( Pineda de Mar - Barcelona-Pineda de Mar) fins a la parada de la N-II davant de l’Església de Santa Maria. Aquest servei que es va posar en funcionament fa deu anys finalitzava el seu recorregut a la parada de la N-II davant de Petrocat al barri de Poblenou (entrada del municipi). Aquest fet representava un inconvenient pels veïns de la resta del municipi que volien utilitzar el servei de bus nocturn. Desde el dia 2 de gener d’enguany el bus nocturn té el punt de sortida i arribada a la parada de davant de l’església de Santa Maria, a l’NII Aquesta iniciativa afavoreix l’ús d’aquest servei públic tant per part dels pinedencs com pels residents dels municipis veïns, atès que la parada està al costat de l’ampli aparcament municipal gratuït de la Mina.

Amb aquesta mesura es fomenta la mobilitat sostenible i es facilita l’accès de l’oferta d’oci i cultura que ofereixen les grans ciutats com Mataró i Barcelona, augmentant també la seguretat dels seus usuaris. Durant els mesos d’hivern (octubre-maig) disposarà de 8 expedicions els dies feiners i

de 12 els festius. Durant l’estiu (juny-setembre) disposarà de 12 expedicions els dies feiners i de 13 els festius. Amb aquesta ampliació es cobreixen de forma òptima les necessitats de desplaçament en horari nocturn i s’ajusta a la demanda real detectada.

GENER entrevista

“El teatre català és al mapa, cosa que no havia passat mai”. De manera espontània se’l relaciona amb tot allò relacionat amb els serials televisius. Poblenou, Rosa, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, Ventdelplà, Zoo…Tanmateix, Josep Maria Benet i Jornet és quelcom més, és un símbol de la normalitat del teatre català i en català que ha estat present a la grans majoria de llars catalanes. Benet i Jornet · Per Joan-Ramon Gordo i Montraveta · Tornaveu Benet i Jornet Us presenteu el 1963 a un concurs de teatre i guanyeu amb la vostra primera obra teatral. Cert. Vaig guanyar el Premi Josep Maria de Sagarra amb l’obra “Una vella, coneguda olor”, obra que precisament s’està representant actualment al Teatre Nacional sota la direcció de Sergi Berbel. El teatre amateur i la generació d’actors i de públics… És ben segur que la gran majoria del planter d’actors que hi ha a actualment a Catalunya provenen d’aquesta tradició teatral amateur, que també fomenta l’afició i en definitiva la generació de públic que li agrada el teatre. Com és que dins dels guions dels vostres serials no surt mai la realitat sociocultural històrica, com els ateneus, les corals... L’associacionisme? La veritat és que no ho sé... (queda pensatiu), realment és una idea que hauria de considerar. De fet, el que vaig viure al Centre del Carme de la plaça Padró de Barcelona era ben bé el que esteu dient. La televisió ha desplaçat el teatre? I ara! Estem en crisi i això vol dir que minva l’assistència a molts llocs, però hi ha molta gent que va al teatre. El que sí que passa, i aquesta és una qüestió que m’ha costat d’acceptar, és el fet que els actors que actuen a la televisió es fan molt coneguts i això ha fet que a vegades la gent vagi al teatre més per la fama de l’actor que no per la pròpia obra. Amb tot, ens trobem en el millor moment del teatre català de tots els temps. Tot i pensar que sense la televisió també hauria crescut el públic de teatre, he de dir que la televisió l’ha millorat.

I pel que fa al sorgiment de nous guionistes i nous autors de teatre? Cal diferenciar el guionista relacionat amb la televisió i l’autor de teatre, és un altre món. De totes formes, hi ha força guionistes que són autors de teatre, i a l’inrevés. Avui dia hi ha una bona torna d’autors joves de teatre. Tenim molts i bons autors de teatre i el teatre català surt a l’estranger, s’ha convertit en tota una referència, més enllà dels noms propis. Estem al mapa i això no havia passat mai.

Manifestants de la comarca de La Selva esperant l’Artur Mas a Sant Hilari

Quins són els personatges que més us han pogut influir? Molt possiblement, entre els catalans, Àngel Guimerà. També en certs aspectes Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa... I sobretot Salvador Espriu... Dels estrangers citaré els americans Arthur Miller, Eugene O’Nell, Tennessee Williams… M’agraden molt. Quines són les obres teatrals de les que esteu més orgullós? La meva obra va molt relacionada amb els meves vivències i amb les meves percepcions de la realitat que vivia i coneixia (Una vella, coneguda olor. 1963), una obra que està situada de ple en el barri on vivia, per exemple. Quan vaig intentar fer obra més inventada no va sortir i vaig haver de tornar a les vivències personals (Berenàveu a les fosques. 1972), una visió del barri on havia viscut però des d’una perspectiva molt més polititzada. Jo crec que va ser la primera obra meva que va tenir un cert gruix. I després... No sé... Revolta de bruixes (1977); Desig (1991)... Cada obra és un món. Jo me les estimo totes. Penseu que sempre quan acabo una obra penso que és molt dolenta. Doncs desitgem que continueu fent-ho “tan

Obert també tots els dilluns

GENER publi-reportage

El Món de la Segona Mà: on reciclar té premi La cadena de compravenda El Món de la Segona Mà (MSM) a Blanes ha iniciat una original campanya de foment del reciclatge. “És una campanya -ens explica un dels seus responsable- adreçada sobretot als nens d’entre 5 i 12 anys amb l’objectiu de fomentar l’hàbit de reciclar. Així, els nens que portin 5 piles usades a El Món de la Segona Mà

rebran un regal, com a recompença al seu esfroç. “Per un costat premiem de manera immediata el fet de reciclar i per un altre fomentem hàbits a llarg plaç”. Els responsables del MSM -que compta amb 10 botigues arreu del país- volen extendre als seus clients el seu propi compromís amb el reciclatge i la reutilització. publi-reportage

Lúdics: una alternativa basada en l’aprenentatge a través de la diversió En un mercat saturat de joguines de màrqueting televisiu, a Lúdics volem oferir una alternativa, basada en l’aprenentatge a través de la diversió. Oberts des del mes d’octubre, Lúdics a més d’oferir una àmplia gama de productes per a totes les edats, també et convida a les activitats que durem a terme regularment. Entre aquestes activitats destaca la jornada de jocs de taula (que realizarem el segon dissabte de

cada mes) on es podran probar una gran varietat de jocs de taula i cartes per a totes les edats. Estigueu al corrent de la nostra agenda, ja que també oferim contacontes, tallers de manualitats, tornejos de jocs de taula i molt més. Us animem a visitar la nostra botiga on tenim 120 metres quadrats on trobareu el vostre joc o joguina ideal. Ens podreu trobar a Facebook, on informarem de totes les activitats.

La botiga de: Jocs didàctics

Construcció

Primera infància

Jocs d'imitació

Jocs de taula i cartes

Llibreria

Titelles

... i demés.

Puzzles

764 13 61 8, Tordera. Tel. 93 16 616 l Ra í m Ca ail.com ludicstordera@gm

GENER MEDINYA · OLOT · LE BOULOU

Segueix-nos al i al

ARA TAMBÈ A PALAFOLLS Palafolls: de 8 a 13h i de 15 a 19:30h

€/m2

HELLIN 45x45

8’

€/m2

METALIC GOLD

PARQUET · 45x45

PARIS 25x50 Liste Inox 265 cm : 8€/tira

PARQUET · 45x45

7’

EVORA Marró 15X20

€/m2

ANETO . 33x33

7’

8’95

€/m2

AMPURDA MUSGO . 46x46

€/m2

5’95

€/m2

PEDRA NATURAL MULTICOLOR

Nova botiga N-II Km 680 PALAFOLLS entre Tordera i Malgrat

29’50

LA CARTA DEL MES

Whats APP con la sociedad? Últimamente se está observando una regresión por lo que respecta a las conocidas “relaciones sociales”. Dicho hecho es provocado por un fenómeno, el cual mi amiga Elisabet describe muy acertadamente. Así pues, no queda de ignorante cuando comenta que “los teléfonos móviles se están convirtiendo en una extensión de la propia mano”. Enfrente de esta premisa, me pregunto si regresará algún día la clásica imagen en la que un grupo de personas puede sentarse, todavía, en una misma mesa a tomar algo y charlar, reír; en definitiva, comunicarse sin necesidad de telefonía de por medio. A propósito, se ha de comentar que la maravillosa, especial y estupenda aplicación llamada “Whats app” tiene una parte de culpabilidad, en estas nuevas situaciones, sumamente importante. Se trata de una aplicación de mensajería instantánea gratuita. Parece ser que para la nueva sociedad cada vez más fría, una razón de peso para romper con las quedadas físicas. Se ha llegado a observar algo tan impresionante como la imagen de siete conocidos en un mismo restaurante, en la que todos ellos restan en silencio y solamente se aprecia el sonido de las teclas de sus teléfonos. Internet –con sus messengers, chats y redes sociales- ya resultó algo fabuloso por lo que respeta a las relaciones de alcance mundial a principios del siglo XVII, pero ¿hasta qué punto llegaremos? Marta Perxachs BLANES

“Se ha llegado a observar algo tan impresionante como que siete conocidos en un mismo restaurant estan en silencio mientras solo se oye el sonido de las teclas”