Economia i empresa
Serveis per als estudiants -
L’alumnat de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona té a la seva disposició els millors serveis i equipaments de suport en tots els àmbits de la vida universitària. D’una banda pot gaudir dels serveis que ofereix la UB a tots els seus estudiants: una xarxa de biblioteques amb el catàleg amb més referències de les universitats catalanes, la possibilitat d’aprendre un gran nombre d’ idiomes, les instal·lacions més completes per practicar esports, i totes les prestacions de les noves tecnologies en la docència i la millor selecció de publicacions. D’altra banda, La Facultat ofereix una sèrie de serveis complementaris als que ofereix la UB. Així, pel que fa al seguiment acadèmic dels estudiants, es vetlla perquè, tot i la dimensió de la facultat, disposin d’un tractament el màxim de personalitzat possible. Abans de que es matriculin, s’organitza una jornada on s’informa de l’estructura i funcionament de l’ensenyament on es matricularan, se’ls orienta en el procés de matrícula i, el dia abans de començar el curs, ja tenen la primera tutoria amb un tutor que els acompanyarà en els seus estudis al llarg de tota la carrera. La Facultat, formada per dos edificis situats al campus de Pedralbes, al bell mig de la Diagonal, disposa d’una àmplia gamma de serveis (biblioteques, sales d’estudi, laboratoris d’idiomes, sales d’ordinadors, llibreria, serveis de publicacions i fotocòpies, serveis de restauració, aula de videoconferències, etc.) que faciliten el desenvolupament de l’activitat acadèmica dels estudiants. També cal destacar la voluntat de la Facultat d’obertura cap a la societat i el món en general, fet pel qual disposa d’una àrea de relacions externes que integra la borsa de treball, les pràctiques empresarials, les relacions internacionals i el programa EUS. Totes aquestes àrees realitzen un conjunt d’activitats orientades als estudiants (tallers, fòrums, fires, sessions informatives, etc.) que complementen la formació de l’alumnat. L’oficina de pràctiques gestiona més de mil dos-cents convenis de pràctiques en empreses i altres institucions a l’any, i la borsa de treball facilita la inserció professional de l’alumnat. Pel que fa a la projecció internacional de la Facultat no només es manifesta en la mobilitat dels estudiants matriculats als nostres ensenyaments sinó en els estudiants d’altres universitats que venen a realitzar una part dels seus estudis a la nostra Facultat (ERASMUS, CINDA, SENECA, SICUE, etc.) i també en l’elevat nombre de professors visitants d’altres universitats que venen a fer estades a la Facultat. Per als seus estudiants, és la Facultat que ofereix més places per fer ERASMUS de tot el sistema universitari català i compta també amb convenis amb universitats nord-americanes, llatinoamericanes i asiàtiques. Finalment, el programa EUS (Empresa–Universitat–Societat) és fruit de la col·laboració entre la Facultat d’Economia i Empresa, la Fundació Cercle d’Economia i la Fundació Bosch i Gimpera, i té l’objectiu d’aconseguir una formació integral d’estudiants de segon cicle dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses i d’Economia, mitjançant una acció combinada entre la Universitat i l’empresa
Tatiana Martínez ITAM-Mèxic Estudiant de mobilitat Economia a la UB
Barcelona és el lloc favorit per a moltes persones en el món, i crec que ara també ho serà per a mi. Hi ha tanta cultura que pots passar tota la vida coneixent-la i mai no acabar. Hi ha vida als carrers, durant el dia i a la nit. Pots caminar per tota la ciutat i trobar coses boniques arreu, meravellar-te amb els parcs, els edificis, i les places… En fi, és una ciutat molt bonica!. Fora de tots els tòpics associats a una estada a l’estranger que un estudiant universitari fa mitjançant el programa ERASMUS, hi ha una experiència plena de vida, sentiment i aprenentatge.
Joan Tugores Ques Catedràtic d’Economia de la UB Director del màster d’Internacionalització Educació en temps de globalització i crisi
-
El binomi globalització + crisi marca de manera rotunda el nostre temps. I no es tracta de simples modulacions de les realitats preexistents sinó de canvis d’escenari estructurals d’abast profund. Un símptoma inequívoc per reconèixer les fases de canvis realment històrics és que les noves realitats porten a transformacions substancials en les fonts de creació de riquesa, en els estils de vida, i això origina requeriments de modificacions profundes en la formació que necessiten les societats, de quin capital humà cal generar mitjançant el sistema educatiu si es vol assolir un posicionament raonable al nou món global. Òbviament les noves realitats tenen uns fonaments científics i tecnològics profundament nous. Les economies avançades han d’estar a l’altura dels reptes que això planteja, entre altres raons, perquè l’aposta de les emergents més destacades s’orienta clarament en aquesta línia, amb una quantitat i qualitat de titulats universitaris en aquests àmbits cada vegada més equiparable a l’«occidental». Però cal constatar que altres aspectes cabdals de generació de valor, de competitivitat global, rauen en les dimensions de qualitat organitzacionals i institucionals. Amb processos productius i logístics cada vegada més sofisticats i complexos, és cada cop més cabdal la capacitat per organitzar i gestionar unes xarxes de generació de valor i riquesa progressivament més interconnectades. Com ho és també proveir entorns en què les activitats econòmiques, empresarials i sociopolítiques disposin de raonables garanties d’un marc en què les transaccions basades en actius intangibles, des del coneixement fins a la confiança, puguin desenvolupar el seu immens potencial de manera plenament fructífera. Proveir els actius decisius en aquestes dimensions és, doncs, una peça essencial del futur. I fer-ho amb la qualitat i l’adequació realista als nous requeriments d’un nou món és la contribució valuosa de les dues facultats més grans, en molts sentits, de Catalunya, la d’Economia i Empresa i la de Dret de la Universitat de Barcelona.
Sergi Rubió Estudiant d’Economia UB Ha estat claustral i membre del Consell de Govern de la UB
Jaume Miquel Estudiant d’ADE, UB Membre de la Junta de Facultat i claustral
Albert F. Arcarons Estudiant de Sociologia, UB
Gerard Valls
Becari de col·laboració del MEC
Estudiant d’Economia a la UB. Va fer un Erasmus a la Universitat de Lund, Suècia
Aquest any em llicencio en Sociologia, i l’experiència no podria haver estat millor. He conegut professors excel·lents que m’han estimulat intel·lectualment, i alguns d’ells han exercit com a tutors amb la finalitat d’oferir-me una formació al més completa possible, procés que ha implicat diverses estades a universitats anglosaxones i espanyoles. La UB m’ha ofert la possibilitat de ser estudiant ERASMUS i, aquest últim any, de ser becari de col·laboració al Departament de Sociologia. Com a estudiant ERASMUS he tingut la possibilitat de contrastar dues maneres de fer sociologia, i consolidar el meu nivell d’anglès. D’altra banda, el fet de ser becari del Departament m’ha permès iniciar-me en la recerca en sociologia participant en projectes a escala internacional. No podria, doncs, estar més satisfet del meu pas pel Departament de Sociologia de la Facultat d’Economia i Empresa, on se m’ha ofert una excel·lent formació, gràcies a uns professors altament qualificats i molt atents. M’han acceptat a diverses universitats estrangeres de reconegut prestigi internacional per tal de cursar estudis de postgrau durant el pròxim any acadèmic 2010-2011.
13
La Facultat d’Economia i Empresa de la UB és de les capdavanteres en qualitat docent i del professorat. Però la UB no només m’ha format acadèmicament, sinó que també m’ha permès conèixer els òrgans de govern de la Universitat. L’associacionisme estudiantil és sens dubte una opció lúdica, cultural i social, però al mateix temps també ha complementat la meva formació com a economista i m’ha ajudat a desenvolupar aptituds com ara el treball en equip, la negociació o la responsabilitat d’actuar com a representant dels altres companys d’universitat. Quan penso en la meva carrera només puc pensar en la quantitat i varietat de professors que hi ha. La disparitat d’idees, de visions, de filosofies i de conviccions. Això, que en un principi esdevé caòtic, al final, quan acabes el trencaclosques, t’acaba aportant una gran riquesa. Sense adonar-te t’acabes convertint en una persona crítica i lliure, capaç de moure’t pel món i, fins i tot, d’intentar deixar-lo una mica millor de com ens l’hem trobat. El meu tercer any de la Llicenciatura en Economia va ser el curs mes especial gràcies a l’any d’intercanvi que vaig passar a Lund, al sud de Suècia. El meu any va passar volant. Els primers mesos comences a descobrir el lloc, la gent, coneixes la ciutat. A l’equador de l’any (normalment coincidint amb Nadal) fas una primera visió del viscut però no tens temps d’absorbir-ho. Un cop encarat el segon i últim tram, comences a acostumar-te a la teva vida fora, ja tens els teus hàbits, els teus llocs preferits i fins i tot la teva rutina, però tot sota un sentiment d’intriga i d’espontaneïtat; tot pot succeir. Dies abans de marxar el teu cap s’inunda de preguntes sense resposta, de sentiments contradictoris i sobretot de por. Un cop tornes, màgicament, l’única cosa que roman a la teva ment és un bagatge personal infinit i milers d’experiències que t’inciten a buscar vivències similars.