METEOROLOGIA Estació de Vila-seca 017 CARLES JANSÀ GRAN
Hem començat l’any amb poc fred Doncs sí, hem tingut un mes de gener que, segons les estadístiques, ha estat molt suau. Les temperatures s’han acostat molt poc als 0 ºC, quan en aquesta època ja toquen les glaçades. De pluja, també molt poca; quasi bé no plou des del dia 21 de novembre. En conjunt hem passat les tranquiles minves de gener amb pressions altes i amb la mar baixa i en calma. Ara ve el febrer, que de cap o de cua l’ha de fer. A veure si és veritat. Mentrestant podrem sembrar xiribecs, safranàries, espinacs i enciams.
Dades del període 1/1 al 31/1 Temperatura màxima: 17,1 ºC, el dia 6. Temperatura mínima: 5,3 ºC, el dia 15. Mitjana de màximes: 13,8 ºC Mitjana de mínimes: 9,3 ºC Temperatura mitjana: 11,5 ºC Pluja: 2,5 litres/metre2 Ruades: 8 Vents dominants: Mestral i Llevant
LA CAPTURA DEL MES PAU JANSÀ
Títol: “BON DIA, VILA-SECA” A les vuit del matí, el sol comença a sortir dient-nos bon dia creant aquest fantàstic espectacle de colors. No hi ha millor regal per a uns ulls recent oberts.
QUI SOM?
CONSELL DE REDACCIÓ
FOTOGRAFIA
Robert Rodríguez, director Marta Escobar, Sònia Martí, Pau Antoni Bonet, sotsdirector Jansà i Antoni Bonet Carles Jansà, Montserrat Garriga i Anna Plaza
IL·LUSTRACIÓ
COL·LABORADORS
Josep Pedrola i Marta Escobar
Xavier Graset, Jordi Blasi, Antoni Mas, Eloi Alcaide, Alejandro Teodoro
EL PONT DE FUSTA es fa únicament responsable de les opinions expressades als articles no signats.
DISSENY I MAQUETACIÓ Antoni Bonet i Jordi Martí
Membre de l’ Editat amb l’ajut de: Generalitat de Catalunya Diputació de Tarragona
2
EDITA EL PONT DE FUSTA Ap. Correus, 71, 43480 Vila-seca Telèfon / Fax 977 39 37 78 mail: elpont@tinet.org http://webfacil.tinet.cat/elpont
IMPRIMEIX Novagràfic S.C.P. Vila-seca D.L. T-505-1982
EDITORIAL A propòsit de la portada ALEJANDRO TEODORO
L’any del drac
Benito Manzanares, atleta. Agafant posició per endegar la carrera.
La globalització mundial imperant des de fa uns anys ha provocat un acostament entre les diferents cultures que poblen aquesta bola de magma, terra i aigua que gravita al voltant del sol. Malgrat els múltiples inconvenients que comporta,també ha propiciat que hagi crescut el coneixement que tenim d’altres pobles i les seves tradicions. Això, unit a les fortes onades migratòries rebudes a Catalunya des de tots els punts del món, fa que molts cops coneguem millor els costums de països veïns que fins i tot els propis. Aquest mes de gener ha arribat l’any del drac xinès, aspecte que, malgrat tot l’anterior, ens era desconeguda. Aquesta qüestió ens ha fet reflexionar sobre alguns fets que han tingut lloc els darrers dies, concretament els de la Festa Major. Durant la festa hípica de dissabte va haver de ser sacrificat un cavall a causa d’un accident que va patir, i en el qual es va fracturar una pota. Lluny de ser un cas aïllat, l’endemà resulta que un altre èquid va patir un atac de cor a causa, sembla ser, d’una avançada edat que podria haver estat incompatible amb la competició. I com se sol dir que no hi ha dos sense tres, doncs es va presentar un tercer esdeveniment de característiques similars. La notícia, digna de les curiositats que recolliran les hemeroteques, fou que un cavall amb carruatge va fugir durant la celebració del darrer dels Tres Tombs. En un moment de crisi entre alguns dels participants, va deslliurarse de les mans del seu propietari, un reusenc, i va galopar per la Via Màxima, va trencar pel Camí de Cambrils i va entrar a la C14 “circulant” en sentit contrari. Arribats a Salou va entrar pel capdamunt del carrer Barcelona, finalitzant la seva cursa a mitja via, després de ratllar cotxes, esberlar retrovisors i enganxar-se a la marquesina d’una terrassa. Agents de la policia local salouenca van fer acte de presència al lloc dels fets, tapant el cavall amb una manta i proporcionant-li aigua (era fàcilment deduïble que volia prendre alguna cosa quan va aturar-se en un bar). Així doncs, era evident que els xinesos havien d’encetar un any que podia ser el del drac, la rata, el conill o qualsevol altre animal, però el que estava clar era que no podia ser l’any del cavall. I és que les coses estan molt malament per a tothom, inclosos els cavalls. Una altra bona mostra de l’estat de les coses és el tancament de comerços de Vila-seca, de la mateixa manera que succeeix a tot arreu. Però el més simptomàtic és que hagi tancat l’únic negoci per perdre pes que hi havia al poble.
ÍNDEX
3
01
Portada
02
Meteorologia / Qui som
03
Editorial / A propòsit de la portada / Índex
04
Noticiari
08
Plens i Juntes
10
Article: Els llibres sacramentals de Vila-seca
12
Article: Resum meteorològic de 2011
13
Patronat de Turisme de Vila-seca
14
Ajuntament
16
Article gràfic: Festa Major de Sant Antoni
19
Comunicat del Sindicat de periodistes
20
Article: Port Halley deu prop d’1 milió d’euros
22
Llocs singularitzats: L’ermita de la Pineda
23
La foto d’abans
24
Col·laboracions
26
Entrevista: Benito Manzanares, atleta
28
Contraportada
NOTICIARI
ROBERT RODRÍGUEZ Fotos cedides
El cas de les participacions preferents afecta inversors vila-secans Darrerament ha saltat a la primera pàgina de l’actualitat la polèmica per aquest tipus d’inversions, quan alguns inversors han intentat rescatar les seves aportacions i s’han trobat amb la negativa de les entitats bancàries a reemborsar aquests diners. Recentment s’han fet passos per constituir una plataforma d’afectats, entre els quals hi ha veïns i veïnes de Vilaseca. Per fer-ho entenedor, les participacions preferents són valors emesos per una societat que no confereixen participació en el seu capital ni donen dret a vot. Tenen caràcter perpetu i la seva rendibilitat, generalment de caràcter variable, no està garantida. És un instrument financer complex i de risc elevat que pot generar alta rendibilitat però també pèrdues en el capital invertit. Quan l’emissor és una entitat de crèdit sol reservar-se el dret a amortitzar-les a partir del cinquè any, prèvia autorització del Banc d’Espanya. No cotitzen a borsa, es negocien en un mercat organitzat, però també poden comptar amb un contracte de liquidesa. No obstant, aquesta liquidesa és limitada, amb la qual cosa no sempre és fàcil desfer la inversió. Segons la situació del mercat, de l’emissor i de les condicions financeres del producte, el seu valor pot ser inferior al que es va pagar en l’adquisició, tal i com passa actualment amb els mercats en crisi i els valors de les empreses molt per sota respecte aquest mateix valor de fa uns anys. Malgrat la seva denominació, se situen en l’ordre de recuperació de crèdits, en cas d’insolvència de l’emissor, per davant d’accions ordinàries i per darrere de creditors comuns i subordinats. Davant de la contractació d’un producte d’aquestes característiques, s’ha de tenir absolut coneixement de les condicions i les entitats financeres haurien d’assegurar-se que és adequat a aquest coneixement i experiència del client, és el que es denomina test de conveniència. Existeix un telèfon d’atenció a l’inversor (902 149 200) al qual poden adreçar-se aquelles persones que tenen contractades participacions preferents. Per altra banda, la FACUAConsumidores en Acción està recomanant la sol·licitud de nul·litat dels contractes per manca d’informació als inversors. Aquesta associació ha sol·licitat una reunió amb el presidente de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Julio Segura Sánchez, i amb la ministra, Ana Mato, per mirar de trobar una solució, ja que consideren que la informació que es va donar als clients potencials era deficient, incompleta i enganyosa. S’hi pot contactar a través del seu web tudenuncia.facua.org, o del telèfon del Consumidor 954 90 90 90. Julio Segura, ja va manifestar que s’havien detectat deficiències en la comercialització d’aquest producte quan es va vendre massivament en oficines com una espècie de dipòsit, una imposició a un termini extraordinàriament dilatat en el temps. “No hi ha problemes de transparència, perquè tota la informació ve detallada en el tríptic firmat pel comprador. Però sí que s’han detectat problemes en la comercialització, referents als test d’idoneïtat i conveniència”, va admetre el màxim responsable de la CNMV. Aquesta ja va obrir sis expedients per la comercialització de preferents durant l’any 2011. Per la seva part, les entitats financeres, les quals han recorregut a la venda d’aquest producte de forma generalitzada entre els seus clients com a opció de captació de capital, en aquests moments que tenen molt difícil l’accés al crèdit, estan oferint diverses sortides als inversors. Analistes i experts recomanen fugir-ne i accedir al canvi de preferents per accions, permetent obtenir la inversió inicial. I aquesta és la sortida generalitzada que s’està proposant des de Santander, Sabadell, CaixaBank i BBVA. Altres entitats han proposat la revenda dels títols al 100% del nominal en un mercat intern que només coneixien els comercials de les oficines, pràctica que el regulador ha considerat “inacceptable”. El problema és que les caixes d’estalvi que no cotitzen a borsa no tenen accions per canviar les seves preferents i només es podrien comprar els títols per sota del seu valor nominal. Donada la magnitud del cas, estem contactant amb els inversors afectats per poder oferir informació de primera mà als nostres lectors, la qual cosa serà en el pròxim número de la revista.
4
Nou contingut al web d’història local www.bibliotecavilaseca.cat Ja podeu consultar dos documents de l’època de la Guerra Civil, conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya i que pertanyen al fons de la Segona República de la Generalitat. El primer document porta per títol: “Expedient de correspondència amb el Comissari de la Generalitat de Catalunya a Tarragona relativa a l’ocorregut el la casa nº 3 de la Plaça de Catelar de Vilaseca, i en les finques rústiques nomenades ‘Formiga’ ; ‘Garriga’ i ‘Pineda’, propietat del súbdit britànic Salvador Guardiola i Iglesias. (1937)” El segon document: “Fets ocorreguts a les finques de Salvador Guardiola i Iglesias, a Vila-seca (1937)” També trobareu una nova entrevista de la secció "Les veus de la memòria". En aquest cas, la protagonista és la mestra Elvira Rovira Toda. I en l’aspecte més lúdic, diferents cartells i programes de les festes majors de diferents anys.
ciclisme local a Joan Esteve Alcové Graset, president de la Penya Cicloturista Ateneu fins l’any passat. Míriam Ferrer, esportista del Club Natació Vila-seca, destaca per ser campiona d’Espanya en les proves individuals de socorrisme aquàtic des del 2004 fins al 2011. Per la seva banda, Albert Jordan és atleta del Club Atletisme Vila-seca i va ser, entre d’altres, primer classificat del Campionat Territorial del Tarragonès durant l’any passat. Pel que fa a l’equip de pre-infantil femení del Club Bàsquet Vilaseca, al llarg de la temporada passada va classificar-se per jugar a Preferent A, amb els millors equips de Catalunya. La Gala de l’Esport, emmarcada ens els actes de la Festa Major de Sant Antoni, comptava amb un pressupost de 14.463,26 euros.
Míriam Ferrer i Albert Jordan, millors esportistes de Vila-seca del 2011 Míriam Ferrer Morillo i Albert Jordan Mayenco van ser els guanyadors de la Gala de l’Esport 2012 que va servir per escollir els millors esportistes locals de l’any 2011. Durant l’acte, celebrat el dia 22 de gener a l’Auditori Josep Carreras, també es va premiar el Club Bàsquet Vila-seca, en la categoria de pre-infantil femení, com a millor equip del municipi, i es va lliurar una menció d’honor en reconeixement a la trajectòria com a defensor del
L’institut Ramon Barbat aconsegueix la certificació de qualitat ISO 9001:2008 L’Institut Ramon Barbat i Miracle de Vilaseca ha obtingut recentment la certificació de qualitat ISO 9001:2008 amb l’acreditació corresponent per part d’APPLUS, empresa auditora.
El centre es planteja assolir certs objectius:
Des del curs 2006-07 l’institut participa en el Projecte de Qualitat i Millora Contínua que promou, amb caràcter voluntari, el Departament d’Ensenyament. Aquest projecte consisteix a formar part d’una xarxa de centres d’arreu de Catalunya, amb el compromís d’aconseguir millorar la gestió dels serveis que ofereix i la seva qualitat en l’ensenyament. Per tal de valorar el nivell de qualitat, les empreses auditores avaluen i revisen els centres de forma contínua.
- L’aplicació de la millora contínua en totes les activitats del centre - La satisfacció d’aquells que utilitzen els serveis que oferim: alumnat, famílies, empreses, institucions, entorn social en general... - Aconseguir la màxima satisfacció de l’equip humà que hi treballa - Avançar cap a l’excel·lència en els nostres resultats educatius
5
En paraules del mateix centre s’està assolint crear un ambient de treball participatiu, motivador i que facilita la implicació de tot el personal docent per tal d’afavorir el desenvolupament i la millora de resultats, a través de la implantació de noves metodologies de treball (aprofitant les noves tecnologies: plataformes virtuals tipus Moodle, ús de Llibres i pissarres digitals,...), amb una formació contínua del professorat, tractant de donar una atenció efectiva a la diversitat, fomentant el treball cooperatiu i en equip, minimitzant l’impacte dels conflictes a través de la mediació, oferint serveis a alumnes amb dificultats com és a través del Projecte PROA,...entre d’altres.
NOTICIARI
ROBERT RODRÍGUEZ i TONI BONET Fotos cedides
L’Auditori Josep Carreras presenta la nova temporada de primavera El president de la Fundació Auditori Josep Carreras, Josep M. Pujals; el secretari de la Fundació, Josep Toquero i l’assessor de programació de l’Auditori, Joaquim Garrigosa, van presentar en roda de premsa la nova programació de la temporada de primavera de l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca.
Els Indignats de Vila-seca organitzen una xerrada sobre la salut El passat 24 de gener va tenir lloc a la Biblioteca Pública Municipal de Vila-seca una conferència a càrrec del Catedràtic en Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra Joan Benach. La xerrada va ser seguida amb molt d’interès per la cinquantena de persones que van assistir a l’acte, el qual va servir per clarificar quins són els factors que incideixen en la salut del conjunt de la societat. Un cop coneguts aquests factors, el professor Joan Benach va detallar les desigualtats existents entre els diferents grups socials. A tall de resum, es pot citar que influeix molt més en la nostra salut si treballem o no més que no pas si els medicaments són més o menys cars, o que ens veurem més afectats si tenim una educació primària. Un altre punt molt destacat va ser conèixer que els diferents paràmetres de salut que es tenen en compte a la premsa no demostren res amb respecte a la salut però que els polítics els escullen per ocultar el veritable problema, entre ells l’esperança de vida als 15 anys. La conferència es pot veure i escoltar íntegrament buscant l’enllaç a facebook, en el grup Indignats de Vila-seca.
6
La programació, que començael divendres dia 10 de febrer, s’allargarà fins el mes de juny i comptarà amb 8 concerts. El primer d’ells a càrrec de Maria del Mar Bonet, que presentarà el seu treball ‘Illes de la mar’, el 10 de febrer. En aquesta ocasió la cantant s’acompanya d’alguns dels músics populars cubans sota la direcció musical del contrabaixista Jorge Reyes. Un altre dels concerts destacats d’aquesta temporada es durà a terme el 23 de març a les 22h amb la interpretació del Quartet Quiroga, que serà acompanyat per José Enrique Bagaria al piano i Carles Trepat a la guitarra. El 30 de març a les 22h, l’Orquestra de Cambra de Vila-seca i el Cor Ciutat de Tarragona interpretarà, amb primícia a les nostres comarques i pels voltants de Setmana Santa, la Missa de Glòria de Pucini. El president de la Fundació Auditori Josep Carreras, Josep M. Pujals, va aprofitar la presentació de la temporada per donar a conèixer un concert fora de programació. Destacant “la importància per tot el municipi de Vila-seca d’un concert extraordinari on hi actuaran la Coral Nova Unió, el Cor Sant Esteve, el Cor Scherzo i l’Orquestra Haendel en record i homenatge l’exalcalde Josep Malapeira, impulsor dels estudis musicals i del Conservatori a Vila-seca i que va traspassar a finals del passat any”. Aquest concert tindrà lloc el 24 de febrer a les 10 de la nit.
7
PLENS I JUNTES
Juntes ROBERT RODRÍGUEZ Ple ANNA PLAZA
El Cami Fondo Tenint en compte que les persones que s’han de desplaçar entre Vila-seca i La Plana han d’utilitzar carreteres de fora del terme municipal o transitar pel Camí Fondo i del Mas de la Cuca, estrets i sinuosos, amb el perill que comporta, se sol·licitarà a la Diputació de Tarragona que inclogui l’itinerari entre els dos nuclis a l’avantprojecte del Pla Zonal de la Xarxa Local de Carreteres de la Diputació de Tarragona.
Publicitat radiofònica S’ha signat un conveni amb la cadena radiofònica Ser Meridionals per a la publicitació d’activitats lúdiques i culturals organitzades des de l’ajuntament. La despesa que comportarà aquesta col·laboració serà de 9.350 euros.
Ajuts institucionals S’ha rebut per part de la Subdirecció General d’Integració dels Immigrants una subvenció de 16.600 euros per al desenvolupament del programa Integració i Noves Tecnologies, el qual té un pressupost total de 24.321,86 euros. D’aquesta manera l’ajuntament haurà d’afegir 7.721,86 euros als atorgats pel Ministeri per tal d’engegar l’actuació fins al 30 de juny. També s’ha rebut un ajut de 79.667,91 euros per part del Servei d’Ocupació de Catalunya. Amb aquests diners es durà a terme l’actuació Manteniment i Conservació del parc periurbà de la Torre d’en Dolsa, pel qual treballaran a temps parcial un total de quinze persones fins al 30 de juny.
PLE DE VILA-SECA
L’auditori del conservatori portarà el nom de l’alcalde Malapeira L’Ajuntament ha volgut retre un homenatge pòstum a Josep Malapeira Xatruch, alcalde de Vila-seca durant els darrers anys del franquisme i l’inici de la transició. Per aquest motiu en el plenari d’aquest mes de gener s’ha decidit canviar el nom de la sala Pare Antoni Soler que hi ha al conservatori. A partir d’ara aquest petit auditori on s’hi fan audicions d’alumnes i concerts de petit format portarà el nom d’Alcalde Josep Malapeira. I és que Malapeira, durant els seus anys d’alcalde, va promoure la creació de l’escola municipal de música. El nivell que va assolir el centre en només 3 o 4 anys va fer que el ministeri li concedís ben aviat el títol de conservatori de grau mitjà. El canvi de nom de la sala va ser proposat pel Patronat Municipal de Música i aprovat per unanimitat de tots els grups. L’alcalde, Josep Poblet, va lloar la trajectòria personal de Malapeira i la seva tasca com a activista cultural i amant de la música. El ple també va acordar donar el nom de Pare Antoni Soler a l’espai d’estudi que hi ha al primer pis del Conservatori.
S’endureixen les sancions per infraccions molt greus de l’ordenança de neteja pública El ple també va aprovar adaptar l’ordenança municipal de neteja pública, recollida de residus, gestió d’enderrocs i de la deixalleria a la nova llei de promoció de l’activitat econòmica, aprovada pel Parlament aquest mes de desembre, i englobada en l’anomenada llei Òmnibus. Aquesta llei preveu sancions de fins a 30.000 euros per a les infraccions molt greus en matèria de neteja pública i gestió de residus. L’ordenança municipal de Vila-seca, aprovada l’any 2005 preveia sancions de fins a 6.010,12 euros. Ara s’ha acordat modificar-la i adaptar-la a la nova normativa. Així doncs, l’Ajuntament podrà imposar sancions de fins a 30.000 euros. En l’ordenança municipal es contemplen fins a 31 infraccions greus. Entre aquestes hi ha llençar deixalles pels balcons, fer pintades a la via pública, embrutar el carrer per activitats no autoritzades, utilitzar contenidors i sacs d’obres sense llicència, abocaments de productes industrials, etc.
Conveni per a la dinamització laboral
Canvi en la l’ordenança reguladora de lliure accés a les activitats i serveis
Tenint en compte que el mes de novembre passat es registrava una xifra de 2.124 persones aturades a vila-seca, s’ha endegat un pla de dinamització laboral per a enguany. Amb aquest motiu s’ha signat un conveni entre l’ajuntament i Port Aventura Entertainment, SA per tal de proporcionar formació a un centenar de persones. Cinquanta d’elles es troben entre els 18 i 29 anys i la mateixa quantitat entre els 30 i 52. Aquesta iniciativa suposarà una despesa de 52.000 euros per al consistori.
El ple també va aprovar per unanimitat introduir un canvi en l’ordenança de lliure accés a les activitats i serveis. Aquesta ordenança, aprovada el 2010, estableix que per a l’obertura de determinats negocis només cal una comunicació a l’Ajuntament. És una transposició d’una directiva europea encaminada a simplificar els tràmits per l’obertura d’un establiment. El canvi introduït en l’ordenança estableix que en cas que hi hagi un canvi de titularitat d’un negoci s’ha de comunicar a l’Ajuntament en el termini d’un mes. Si no es fa aquesta comunicació l’antic propietari continuarà sent corresponsable. Aquest canvi estarà en exposició pública durant un mes abans de la seva aprovació definitiva.
8
Adjudicació d’obres i serveis S’adjudica a l’arquitecte Jordi Bellmunt Chiva el contracte per a la redacció del projecte executiu de “Recuperación y Adecuación paisagística y ambiental del paseo marítimo de Vila-seca”, d’acord amb uns honoraris presentats de 69.502 euros. L’arquitecte Manel Casellas Oteo és l’adjudicatari del contracte per a l’elaboració dels documents annexes per les obres de construcció de l’escola La Canaleta, per un preu de 70.328 euros. L’enginyer tècnic Josep Ollé Martorell serà l’encarregat d’inventariar les instal·lacions dels equipaments municipals vilasecans, pel preu de 16.614,40 euros. S’adquirirà a l’empresa Kausa Instal·lacions Integrals i Equipament per Habitat, SL mobles d’oficina i elements modulars per al nou CAP-CAR, segons un pressupost d’11.093,51 euros. Degut a l’increment de trànsit rodat i peatonal al voltant del nou CAP-CAR, es decideix adjudicar a l’empresa Cyra Salou, SA els treballs de construcció de guals per a l’accés de minusvàlids, adequació d’alguns d’existents i el reforçament de la senyalització amb pintura vermella d’alguns passos de peatons del carrer Galceran de Pinós. L’import d’aquestes obres serà de 12.332,79 euros. Després de divuit anys, es considera obsoleta la senyalització direccional del nucli urbà de vila-seca, sobretot degut al creixement urbanístic i l’ampliació d’equipaments municipals, així com els canvis de direcció i sentit del trànsit. Per aquest motiu s’encarregarà a l’empresa Sismotur el contracte menor per a l’elaboració d’un pla director de senualització direccional i de codi pel preu de 21.063 euros. Es compraran 300 noves cadires de plàstic del mateix model del qual disposa l’Ajuntament per tal de poder cobrir el creixement del nombre d’activitats festives, culturals, esportives, etc. Així doncs, s’adquiriran a la Ferreteria Temsa, sl aquestes cadires pel preu de 8.481,84 euros. Com cada inici de temporada, s’ha de reposat part de l’arbrat viari que sofert danys per accidents de trànsit, actes vandàlics o ha mort per causes fisiològiques. L’empresa Agrotarraco, SL serà l’encarregada de dur a terme aquests treballs els quals costaran, entre arbrat i adquisició de terres, un total de 6.390,06 euros. La Renault Trafic utilitzada pels serveis logístics municipals compta ja amb 16 anys d’antiguitat i es troba en força mal estat.
Per això s’ha decidit adquirir un nou vehicle a l’empresa Samsa en substitució del vell, per la qual cosa s’ha aprovat una despesa de 21.199,99 euros. En el mateix ordre de coses, s’ha aprovat el plec de clàusules administratives que regiran l’adquisició, mitjançant renting sense opció de compra, dos vehicles equipats amb dotació policial destinats al servei de la policia local. A tal efecte, s’ha dotat una provisió de 99.859,19 euros. L’empresa Mare Nostrum Consultors en Ciències de la Conservació, SL serà l’encarregada de la redacció del projecte de candidatura de la Bandera Blava 2012 per a la platja de La Pineda. El cost de servei es xifra en 3.835,46 euros. La Diputació de Tarragona col·loca reductors de velocitat al Passeig Pau Casals (TV3146) consistents en dues plataformes de vianants en dos passos de peatons a les cruïlles amb els carrers Alfredo Kraus iEnrico Caruso, de la qual cosa se n’ha informat favorablement des de l’Ajuntament. En compliment de la legislació vigent, s’ha adjudicat a l’empresa Servei Antiplagues, Higiene i Control Ambiental, SA el contracte per a la prevenció i control de la legionel·losi en instal·lacions dels edificis municipals, pel preu de 12.392,03 euros.
Carbónicas
Avda. Estadi Municipal, s/n 43480 VILA-SECA Tels. 977 390 672 - 977 390 759
Fincas Indasol
APARTAMENTS TURÍSTICS LLOGUER I SERVEIS
VENDA DE PISOS, LOCALS COMERCIALS I PARKINGS
C/ Barcelona, 45 Tel. 977 382 214 Fax. 977 382 011
Av. Pau Casals, 104 baixos Tel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00 LA PINEDA
43840 SALOU
9
ARTICLE
MONTSE GARRIGA
Els llibres sacramentals de Vila-seca a la xarxa
Els llibres sacramentals de Vila-seca es poden consultar des de la xarxa
Com accedir a les dades a Internet
Des del passat 18 de gener els llibres sacramentals de l’Arxiu Parroquial de Vila-seca es poden consultar al web de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT). El 30 de març de 2009, l’Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol i Balcells, arquebisbe de Tarragona i primat, i l’Il·lm. Sr. Josep Poblet i Tous, alcalde de Vila-seca, van signar un conveni de col·laboració en nom de les dues institucions que representen, l’AHAT i l’Ajuntament de Vila-seca. El conveni tenia una vigència de dos anys i una dotació econòmica de 5.000 euros per a cadascun d’ells, per dur a terme la digitalització del fons de la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca. El projecte no contemplava la digitalització dels llibres sacramentals, els quals ja havien estat digitalitzat uns anys abans també gràcies al finançament de l’Ajuntament de Vila-seca. La baixa qualitat de les imatges dels llibres sacramentals va fer que la direcció de l’AHAT decidís tornar a digitalitzar de nou aquests llibres, assumint l’arxiu el seu cost, sense que suposés una despesa extra per a l’Ajuntament, amb la finalitat d’oferir un millor servei als investigadors.
Entreu a l’enllaç http://www.ahat.cat o busqueu al vostre cercador AHAT. A l’esquerra de la pàgina principal cal que cliqueu sobre l’enllaç “Arxiu en línia”. S’obrirà a la dreta “Accés i modificació de comptes” i us heu de donar d’alta a “Registre d’un nou usuari”. Un cop validada l’alta a través d’un correu electrònic que haureu rebut, premeu sobre l’enllaç “Fons documentals” a l’esquerra. Quan cliqueu sobre “6. Parroquials” es desplegarà un llistat amb totes les parròquies. Dins de “6.186 Vila-seca. Parròquia de Sant Esteve, diaca i protomàrtir” s’obre el catàleg de la documentació. Dins de cada enllaç trobem els documents que hi ha: si apareix dibuixat un llibre tancat amb un senyal de prohibició, indica que encara no està penjat a la xarxa i que, per ara, només es pot consultar a la sala de l’AHAT; si hi surt un llibre obert, vol dir que es pot veure al web. Quan cliquem a sobre, s’obre la fitxa de catalogació. Hem de buscar una altra vegada el símbol del llibre obert i, quan premem a sobre, apareix la imatge digital del document, en miniatures. Per veure-la ampliada, feu doble clic al damunt. Uns petits símbols que apareixen us indicaran les opcions que permet la pàgina. Al web de l’AHAT hi trobareu molts dubtes resolts a l’apartat “Preguntes freqüents”.
La documentació que s’està digitalitzant gràcies al conveni signat i que properament es penjarà al web de l’AHAT correspon a la resta de la documentació parroquial –Església, Ermites i Santuaris, Hospital i Episcopal; i notarial: manuals notarials, capítols matrimonials i testaments. El 28 d’abril del 2009 el fons històric de la parròquia de Sant Esteve de Vilaseca es va dipositar a l’AHAT. Actualment, la documentació s’està acabant de catalogar i digitalitzar, per tal de facilitar-ne el seu accés, tant des de la sala de consulta de l’AHAT com des de la seva web. Per consultar les dades a internet, heu d’accedir a la pàgina de l’AHAT, registrar-vos i cercar els registres sacramentals de la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca.
· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS · TODAS MARCAS · TAMBIEN SERVICIO: TALLER Y LABADERO
Av. Ramón d’Olzina, s/n Tels. 977 39 23 14 - 977 39 24 14 Fax 977 39 34 18 VILA-SECA
RAMBLA CATALUNYA, 14 VILA-SECA Tel. 977 392 418
10
11
ARTICLE
Text CARLES JANSÀ Il·lustració MARTA ESCOBAR
Resum meteorològic 2011
Hem passat un any normal L’any meteorològic 2011 es pot considerar bastant normal. El període d’estiu no va ser massa calorós. La temperatura màxima de l’any va ser de 36, 1ªC, el dia 25 de juny i les màximes de juliol i d’agost no van superar els 33ºC. Les temperatures més baixes van ser el mes de gener, que ens van donar sis dies seguits de glaçada. La mínima de l’any va ser de -0,7 ºC el dia 25 de gener. La pluja registrada durant tot l’any ha estat de 636,9 litres/metre2, que és una quantitat estadísticament molt respectable. El que passa es que el repartiment ha estat irregular, amb mesos totalment eixuts, com l’agost i el desembre. En tot el període estiuenc i de tardor, des de l’11 de juny fins el 26 d’octubre només van caure 24,4 litres; quatre mesos de secada que van malmetre la collita de l’oliva. No ha nevat ni ha pedregat. Hem tingut alguns temporals de llevant amb regressió de les platges i alguns dies de mestrelades superiors als 100 Km/hora de velocitat.
12
Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca Ha endegat la campanya de Fires. Salon des Vacances de Brussel·les
AGENDA D’ACTIVITATS
FEBRER
2 a 6
Fira de Brussel·les
3 a 5
Fira de Toulose
17 a 19 18 La delegació de la Costa Daurada central, encapçalada pels titulars de turisme de Salou, Cambrils i per Vila-seca amb el regidor Xavier Graset van visitar la fira turística més important de Bèlgica, el Salon des Vacances.. Segons ha informat la Consellera de Turisme de l’Ambaixada espanyola per a Bèlgica i Luxemburg, Laura Pena, el mercat belga va incrementar en un 11% les visites a Catalunya l’any passat. La Sra. Pena afegí que 600.000 belgues van visitar Catalunya l’any passat i el percentatge de les vendes per tour operació per aquesta temporada ja arriben al 15%, lleugerament per sobre de les vendes de l’any passat en aquestes alçades de l’any. La tendència del mercat belga és que paulatinament incrementi les compres directes, sobre tot a través del canal internet i la recerca d’informació directa també és cada cop més important. En conseqüència la feina que es fa durant aquests dies a la fira, pot ser determinant per triar la nostra destinació. El turista belga suposa el 12,5% del mercat internacional que visita la zona central de la Costa Daurada. La importància i singularitat del mercat és que viatja molt fora de temporada, i amb estades llargues, el perfil de visitant és molt familiar i també turista sènior. Xavier Graset, ha volgut destacar el comportament dels assistents a la fira, suposant un degoteig constant de consultes sobre l’oferta de la zona. L’oferta complementària de La Pineda, amb productes especialitzats en wellness, és un dels atractius més sol·licitats. Havent-se dut a terme la fira FITUR a Madrid,on es va reeditar la ja ssolida col·laboració entre elsdiferents patronats de turisme de la costa daurada central més Reus i Port Aventura. Les altres fires mésimmediates son les que estan tenint lloc aquest mes de febrer com ara la de Toulusse (paral·lela a la de Brusel·les)i la de Pamplona.
http://www.lapinedaplatja.info
Consulteu totes les activitats a la pàgina web del Patronat Municipal de Turisme 13
Fira de Pamplona
CARNAVAL
BREUS Obres de renovació de pluvials al barri de la Plana
Número 306
Febrer 2012
Nova temporada del programa Carretera i Manta El Centre Cívic i Cultural de la Pineda va acollir la presentació del programa juvenil ‘Carretera i Manta’, organitzat pels Ajuntaments de Cambrils, Salou i Vila-seca des de l’any 2001 i que està coordinat per les regidories de Joventut d’aquests ajuntaments. L’alcalde de Salou, Pere Granados, l’alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau i l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, van presentar el nou programa que conté un total de 28 activitats per aquest 2012. En concret, 19 d’aquestes activitats són formatives i inclouen educació en el
lleure, formació d’idiomes, cursos en l’àmbit sociosanitari i manipulació d’aliments. Les 9 activitats restants engloben cinc sortides a la neu, la tradicional visita al saló del manga, pràctica de paintball i iniciació al pàdel. Tal i com va comentar el regidor de Joventut de l'Ajuntament de Vila-seca, Francisco Almazán, enguany s’ha apostat clarament per la formació reglada i els idiomes, “sense augmentar-ne els preus respecte els anys anteriors i continuar oferint la màxima qualitat en l’àmbit formatiu.
Recentment es va donar inici a les obres de renovació de la xarxa de pluvials al carrer de la Verge de Misericòrdia del barri de la Plana. Les obres, a càrrec de l’Ajuntament de Vila-seca i amb una durada de 30 dies, tenen un cost de 76.215 euros i consisteixen en la instal·lació d’una nova canalització de major diàmetre per a les aigües pluvials, la connexió de nous embornals i la pavimentació final de tot el carrer. Aquestes obres, per tal de minimitzar al màxim les molèsties als veïns, s’estan realitzant en coordinació amb els tècnics de la companyia de gas natural, ja que durant aquests dies s'està duent a terme la instal·lació de les escomeses particulars d’aquest servei i que ha de permetre la culminació de tot el procés d’arribada del servei de gas natural al barri de la Plana.
Nou espai "Alcalde Josep Malapeira"a l'auditori
902 734 196 nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca 14
El plenari municipal celebrat el passat 27 de gener va aprovar per unanimitat el canvi de denominació de dues de les zones del Conervatori de Música. En aquest sentit, la sala Pare Antoni Soler que existeix a la planta baixa passarà a denominar-se "Auditori Alcalde Josep Malapeira" i l'espai d'estudi del primer pis del conservatori que estava sense nom passarà a denominar-se "Espai Pare Antoni Soler". L'acord plenari es realitza després que el Consell Rector del Patronat Municipal de Música realitzés la proposta a la Comissió Informativa corresponent.
Prenen possessió dos nous agents al cos de la Policia Local de Vila-seca Després de la seva estada a l'Escola de Policia i dels corresponents mesos en període de pràctiques, el passat 25 de gener els agents Daniel Brumós Paz i Jordi Creus Bonan van prendre possessió com funcionaris de carrera de la Policia Local de Vila-seca.
A la fotografia, els dos nous agents acompanyats de l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; del regidor de Governació, Xavier Graset; el sergent en cap de la Policia Local, Jacinto López i el coordinador de Seguretat Ciutadana, Josep Lluís Castillo.
Temporada de Primavera a l'Auditori Josep Carreras Divendres 10 de febrer – 22 h. Maria del Mar Bonet Illes de la Mar Festival BarnaSants a Vila-seca
Divendres, 2 de març – 22,00 h De Tomás Luis de Victoria a Adriano Banchieri Del Renaixement al Barroc Nova Lux Ensemble Josep Cabré, director
Divendres 23 de març – 22,00 h El Quintet amb Piano i Guitarra Quartet Quiroga José Enrique Bagaria, piano Carles Trepat, guitarra
Divendres 30 de març – 22,00 h.
Visita de representants de Palos de la Frontera a l'Ajuntament de Vila-seca El Centre Municipal de Formació i Ocupació de Vila-seca va rebre el passat 23 de gener una delegació de l’Ajuntament de Palos de la Frontera (Huelva) per tal de conèixer els projectes que en matèria de formació i ocupació es duen a terme al nostre municipi. La recepció, presidida pel tinent d’Alcalde, Josep Toquero, va servir per conèixer noves experiències i “bones pràctiques“ en la inserció laboral. La visita va comptar amb Juan Martín Rodríguez,
tècnic de seguiment de cursos de FPE de la Junta d’Andalusia i David Portillo, tècnic de formació i ocupació de l’Ajuntament andalús de Palos de la Frontera. Actualment, aquest ajuntament participa en el projecte ‘Nife, noves iniciatives de formació i ocupació’ que s’emmarca en el programa Euroempleo de la Junta. A més de la visita a Vila-seca, els representants de Palos de la Frontera han visitat també Sabadell i Barcelona.
Concert de Setmana Santa La Missa de Glòria de Puccini Orquestra de Cambra de Vila-seca i Cor Ciutat de Tarragona Gabriel Blanco, tenor Jordi Ricat, baríton Fernando Marina, director OCV Josep Prats, director cor
Divendres 13 d'abril – 22,00 h Concert de Joves Músics Quartet Gerhard Lluís Castán, Judit Bardolet, Miquel Jordà i Jesús Miralles
Divendres 25 de maig – 22,00 h Concerts de l'Orquestra de Cambra de Vila-seca (OCV) Serenata per a cordes de Txaikovsky Christian Chivu, concertino i director
Divendres 1 de juny – 22,00 h Concert Coral Piano, Cor i Percussió Cor Mixt de Vila-seca Xavier Pastrana, director
Abonament de temporada per a l’Auditori Informació al tel. 977 393 812
15
ARTICLE GRÀFIC
Text ELOI ALCAIDE Fotografies i peus de foto ANTONI BONET
Festa Major de Sant Antoni en imatges
El Cós de Sant Antoni. Enguany ha estat tràgic per aquests bells animals, amb un parell d’accidents força tristos
Els Balls de Festa Major,tematitzats per gent més balladora, el Gran Ball de Festa Major i el familar, han tingut per escenari un envelat que ha lluït commai.
El Seguici, aquí amb l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina infantil. Ha esdevingut punt d’inici forá acolorit de les festes.
16
A l’entorn de la festivitat de Sant Antoni, entre els dies 13 i 22 de gener es va celebrar la Festa Major d’hivern a Vila-seca. En aquest context, com ja va sent tradició, s’hi emmarca també la celebració del Pallassòdrom. Malgrat l’actual i ja duradora crisi que estem vivint, la Festa Major de Sant Antoni és la que ha patit un menor ajustament en el seu contingut i programació. De fet, any rere any es van consolidant elements festius introduïts no fa excessius anys i la Festa adquireix un format cada cop més estandaritzat. En aquest sentit, la festa la va inaugurar el Seguici Tradicional, format pels elements festius més o menys tradicionals del municipi. El fred va ser un escull important a superar a l’hora de congregar gent el divendres inaugural, però l’afluència va millorar al llarg de la vesprada. El Pregó de festa major, a càrrec del doctor Ramon Gomis i el concert del Cor Mixt de Vilaseca van tancar la inauguració de les festes. En els següents dies, la Festa del Foc i, en especial, el Cós de Sant Antoni van destacar com a elements clau de la
La “clau” de Vila-seca
jornada. L’èxit rotund de la cursa de cavalls va ser palpable arran de l’expectació que va causar, quant a espectadors –que hi van acudir a milers- i quant a ressò. La vigília del dia de Sant Antoni es va celebrar la inauguració del Pallassòdrom; amb la cursa Joan Busquets, amenitzada per un grup d’animació, i l’espectacle Uala! a l’Auditori. No obstant això, faltaven per arribar els plats forts del festival de pallassos, que aquest any arriba a la seva sisena edició, amb els espectacles de Leo Bassi i Laura Herts, que no van decebre a ningú. L’endemà es van celebrar Els Tres L’espai de la Carpa enguany més Tombs. Salvant la pluja fina que queia de bon matí, els participants van polivalent que mai, amb el Sopar rebre la benedicció del mossèn de Vila-seca i van donar els clàssics tres de Tapes i el Concurs de Botifarra La Carpaalgun cavall rebel que decidí de fer la tombs al circuit indicat –excepte seva i variar el recorregut fins arribar a Salou-. A diferència d’altres anys, en aquesta edició va disminuir, tot i que no fins a desaparèixer, la de festa el va protagonitzar la XXX Trobada Gegantera, presència d’elements aliens a la tradició popular catalana. El tancament aplegant tot de colles vingudes d’altres indrets de Catalunya i una generosa quantitat de vila-secans i vilasecanes. En general, les festes salven la mala època que viu el país, mantenint un prou bon estat de forma i combinant espectacles tradicionals amb contemporanis, alguns de consolidats internacionalment i d’altres emergents.
Una estona abans d’endegar els 3 Tombs, encara pul·lulaven supervivents de la Canonada pels La Txaranga Band Tocats alpeu del carrers del po- canó, com ja havien demostrat amb la “Cercabirra” del dis ble ;-D
Nit del Foc amb el Ball de Sant Miquel i el Correfoc. Un espectacle garantit!
Gent arreu
El pregoner,doctor Ramon Gomis. L’Ajuntament sembla que aposti per un estil més solemne i didàctic davant el populisme d’altri. Qüestió de gustos?
El Seguici, Trabucaires del Comú
17
Els Tres Tombs, una oportunitat per gaudir de la part tranquil·la de la Festa. No tot ha de ser xerinol·la. Passejar, tot veient uns bonics animals i fer el vermut també és festa!
E l Pallassòdrom, Leo Basi va demostrar que és quelcommés que un ‘boig’ cridaner. És un vertader Bufó i Pallasso, amb majúscules.
Festa Major de Sant Antoni en imatges- cont. La XXX Trobada Gegantera va demostrar perquè és un dels actes preferits de la Festa. Enhorabona per la feina ben feta!
Concurs de Botifarra a l’Envelat
PASSAT, PRESENT I FUTUR. UNA MANERA DE FER ESCOLA. FEM ELISABETH!! VINE A VEURE’NS!!
ESCOLA ELISABETH SCCL Centre homologat i concertat per la Generalitat de Catalunya
JORNADA DE PORTES OBERTES ESCOLA ELISABETH, L’ESCOLA DELS TEUS FILLS
Dissabte, 18 de febrer de 2012, a partir de les 10,30 hores.
Carrer Miquel Martí i Pol, número 1 · 43840 – SALOU Telèfon 977 383 851 – Telefax 977 383 330 e-mail: secrea@escolaelisabeth.com 18 web: www.escolaelisabeth.cat
COMUNICAT
SINDICAT DE PERIODISTES DE CATALUNYA
El Sindicat de Periodistes de Catalunya/ Sindicat de Professionals de la Comunicació, denuncia i manifesta la més profunda preocupació davant la desenfrenada sagnia d’acomiadaments, en forma de reestructuració de les redaccions, basada exclusivament en criteris economicistes i en una flagrant manca de respecte pel dret de la informació. Aprofitant, de forma indecorosa, la situació actual de crisi econòmica, les empreses estan utilitzant les pitjors pràctiques i formes per contribuir a l’empobriment de la informació local i posant en risc la llibertat de premsa.El panorama periodístic és preocupant i angoixós. L’amenaça permanent d’acomiadament i la pressió psicològica i empresarial sobre els periodistes, juntament amb la instrumentalització política, poden ferir de mort un periodisme independent, plural i de qualitat. Aquests ingredients debiliten el paper constitucional atorgat als mitjans de comunicació i provoca precarietat, sense oblidar-nos de la intensificació de la polivalència salvatge de la feina en un únic treballador.En el darrer any, a les comarques de Tarragona, un centenar de professionals de la informació va perdre el seu lloc de treball i molts altres estan en perill.La por a perdre la feina contribueix, malauradament, a què empresaris sense escrúpols puguin prendre decisions
Les empreses de comunicació abusen de la crisi per aprimar plantilles unilaterals, provocant víctimes que les pateixen amb impotència i en silenci.El Sindicat denuncia el sentiment de por existent en algunes redaccions, el que condiciona i coacciona la llibertat periodística i afecta, sens dubte, la qualitat del treball i les condicions laborals dignes.Els acomiadaments a la TDCamp (la televisió pública de Cambrils), el tancament de la redacció d’El Punt Avui, obligant els periodistes a enviar els seus treballs des de casa, la clausura –el dia 30 de novembre– dels estudis a Tarragona de Punto Ràdio, els contractes brossa i la utilització abusiva dels col·laboradors a peça i dels falsos autònoms fan que el periodisme a les comarques tarragonines visqui moments veritablement difícils i convulsos.L’SPC manifesta també la seva preocupació pel fet que l’Ajuntament de Riudoms hagi abandonat el consorci del TDCamp, el que representa un cost addicional a les arques públiques cambrilenques.Ens preocupa que la fusió de dues direccions televisives –de ciutats diferents– pugui ser utilitzada com a justificació per unificar programacions i reduir el nombre de treballadors.El Sindicat se solidaritza amb tots i cadascú dels professionals víctimes d’una mala gestió empresarial i donarà el suport que s’estimi convenient en les accions que els companys vulguin emprendre.El Sindicat demana sensibilitat, sentit comú i busca
19
d’alternatives a les administracions implicades a l’hora de prendre la decisió de tancar redaccions o fer-ne reajustaments.Es vol, també, que els governants vetllin per la independència periodística, deixant de banda l’afany de protagonisme, la intromissió política directa en els continguts informatius i que no encarin les redaccions com un espai, un aparador en el que únicament s’afavoreixi el color polític per sobre de la professionalitat dels periodistes que hi treballen.L’SPC recorda que els responsables de les diferents administracions tenen l’obligació de vetllar per la legalitat, condicions de treball, qualitat i pluralisme dels mitjans públics i no fer-ne ús d’aquests com si es tractés d’un instrument de publicitat políticopartidària.
L’ARTICLE
Text ANNA PLAZA Il·lustració JOSEP PEDROLA Fotografia ANTONI BONET
No és cap secret que el centre comercial Olzina Center, inaugurat el desembre de 2008, no ha acabat d’arrencar. El que no se sabia és que l’empresa concessionària de l’espai, Port Halley, devia tres anys de cànon a l’Ajuntament. El cas ha sortit ara a la llum a partir d’un article publicat al diari El Mundo. BASE, l’organisme encarregat de la recaptació dels impostos, ha obert un expedient executiu per tal d’exigir el pagament d’aquests diners, que pugen a prop d’un milió d’euros. El cas es troba ara en mans del jutjat. El projecte de Port Halley va néixer a finals de 2005 quan l’Ajuntament va obrir el concurs per cedir uns terrenys municipals a una empresa per fer-hi un centre comercial. L’arrendament del terreny era per 25 anys i el cànon anual es va fixar en 250 mil euros. S’exigia que el centre estés equipat amb deu sales de cinemes, vint pistes de bitlles i aparcament. Quedava prohibit instal·lar-hi locals d’oci nocturn i supermercats. L’objectiu era que l’espai esdevingués un punt de referència per a l’oci familiar. L’empresa Port Halley, SL va guanyar el concurs i el març de fa cinc anys es va col·locar la primera pedra. El centre, que es va batejar com a Olzina Center, va obrir portes amb el principal reclam de tenir uns cinemes d’última generació i el Decathlon més gran de Tarragona. La meitat de locals, però, estaven tancats i alguns no han arribat a obrir mai.
«BASE ha obert un expedient executiu i el cas es troba en mans dels jutjats» Les petites botigues aguanten com poden Actualment al primer pis de l’Olzina Center només queden 6 establiments oberts, dels 14 que hi podria haver. Diverses botigues han tancat els darrers mesos i les que queden aguanten amb penes i treballs. D’altres com Orange i un
Port Halley deu prop d’un milió d’euros a l’Ajuntament establiment d’electrònica es van quedar en simples projectes. Els propietaris consultats pel Pont de Fusta coincideixen en dir que el degoteig de clients ha estat constant des que el centre va obrir. “Al principi venia més gent, per la curiositat”, explica una de les botigueres. “Ni l’obertura del Mercadona ha aconseguit dinamitzar el centre. La gent hi va, compra i marxa. El problema és que no hi ha prou botigues obertes i no és gens atractiu passejar per aquí”. La dona, que prefereix no donar el seu nom per evitar més mala maror amb Port Halley, afegeix que: “Al principi obria fins i tot els diumenges. Però vaig arribar a la conclusió que no tenia sentit, perquè no hi
«Les botigues paguen un lloguer de 3.000 euros al mes i lluiten per subsistir» havia ningú. A més no puc pagar els sous. Al principi tenia tres dependents de 10 a 22h, però no hi puc fer front de cap manera. Només el lloguer del local ja em costa 3.000 euros al mes”. Una altra botiguera explica que molta gent va a comprar al Decathlon sense saber que al centre hi ha més botigues. “No s’ha fet una bona promoció. Nosaltres aguantem perquè som una cadena, i va venint gent del poble que ja ens coneix”. En una altra botiga, la seva responsable explica: “Estem aquí des dels inicis i l’obertura ja es va fer malament, perquè només hi havia tres locals oberts i això no és atractiu”. Afegeix
20
que “el problema no és la ubicació. El lloc és bo, té potencial des del punt de vista turístic. El problema és que no hi ha prou oferta per atreure clientela que vingui a passejar i veure què troba d’interessant”.
Les grans marques i els cines aguanten El Mercadona és un dels establiments que té més tirada. Ha estat el darrer en obrir i això va ser possible perquè el plenari va decidir aixecar la prohibició d’instal·lar supermercats al centre. Era la manera de donar utilitat a un gran espai buit i intentar dinamitzar l’establiment. El resultat, però, ha estat infructuós. En els darrers mesos han tancat una botiga d’ulleres, una sabateria, una de roba i dos restaurants. L’únic lloc per menjar que quedava al pis superior, davant dels cinemes, també està a punt de tancar. En tot el centre només quedarà l’oferta gastronòmica d’una pizzeria i un lloc de gelats.
El que aguanta impassible i aliè a aquest desencís general és el Decathlon, que tira amb força. Fins i tot, recentment s’ha remodelat l’interior de la botiga per tal de guanyar espai. Els cinemes OCINE també estan tenint bons resultats. Després d’uns inicis molt durs, amb les sales pràcticament buides, han aconseguit fer-se un espai i els caps de setmana registren una notable afluència de públic. Això els permet mantenir-se amb números positius, tot i que fonts de l’empresa han reconegut la preocupació per l’espiral negativa que arrossega al centre i el progressiu tancament de locals.
L’empresari desaparegut i camí del jutjat Davant de tota aquesta situació, Port Halley sembla haver-se evaporat. L’empresa fins i tot ha deshabilitat la seva pàgina a Internet. Contactar-hi ha resultat impossible. Fins i tot, els establiments del centre fa temps que no es poden comunicar amb l’empresa propietària, ni tan sols per qüestions quotidianes de manteniment. Al pis de dalt, on hi ha els cinemes, un llum porta fos més de mig any.
OPTICA VILA-SECA C/ Verge de la Pineda, 37 Tel. 977 390 803
A més, el centre comercial no disposa de cap gerent que s’encarregui de controlar el dia a dia, promocionar l’espai i intentar captar noves persones interessades en obrir-hi un negoci. A banda dels botiguers que malden per subsistir, l’altre gran damnificat és l’Ajuntament. Port Halley deu tres anualitats del cànon que havia de pagar per la concessió de l’espai. L’equip de govern no ha volgut concretar la quantitat del deute, però aquest rondaria el milió d’euros. El tinent d’alcalde d’Hisenda, Xavier Farriol, ha explicat al Pont de Fusta que no poden donar detalls dels morosos que té l’Ajuntament, perquè això aniria contra del dret a la privacitat, encara que aquest morós sigui important i degui molts diners. Es confirma però que BASE fa mesos que va obrir un expedient executiu i que el cas es troba en mans dels jutjats. Farriol ha detallat el procediment que se segueix en aquests casos. Si tot i la intervenció judicial no es paga el deute, es pot procedir a l’embargament de béns, ja siguin comptes corrents, propietats o drets de superfície. En aquest cas, l’Ajuntament podria recuperar la concessió del centre comercial i obrir un nou concurs per
LLIBRERIA PAPERERIA COPISTERIA Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171 VILA-SECA
21
adjudicar-lo. Aquest seria el cas extrem. La situació, reconeix Farriol, és incerta perquè no se sap quins altres deutes pot tenir acumulats Port Halley i les possibilitats que té de retornar el que deu.
Explicacions polítiques Tan bon punt la notícia del deute de Port Halley va sortir a la premsa, el Partit Popular es va afanyar a demanar explicacions a l’alcalde. Volien saber, bàsicament, quan es va obrir l’expedient executiu i perquè no es va fer abans, en detectar-se el primer impagament. L’equip de govern no ha facilitat de moment aquesta informació, en considerar-se confidencial. El Partit Popular també ha plantejat destinar els locals buits de l’Olzina Center a fer un viver d’empreses, amb l’objectiu de dinamitzar l’espai i donar una oportunitat als emprenedors del municipi. Qui també ha demanat explicacions és l’empresa Bowling Diverland Altafulla, que gestiona la bolera de l’Olzina Center. Va demanar a l’Ajuntament que l’informés de l’estat d’ingressos del cànon de Port Halley. La informació va ser denegada per respecte a la protecció de dades. Tot plegat es recull en l’acta de la junta de govern local del 24 d’octubre.
LLOCS SINGULARITZATS CARLES JANSÀ Text JOSEP PEDROLA Il·lustració
2
L’ERMITA DE LA PINEDA I LA TORRE DE L’ERMITA L’ermita està situada a la partida de la Pineda de cara a sol ponent, a la Torre de Carboners i al Piló del Rescat de Sant Esteve. Està en el punt mig entre Vila-seca i el mar: a 2 Km del poble i a 2 Km de la costa. Toca amb el nou Raval de la Mar, conegut fins ara com la carretera de la Pineda i anteriorment com el camí de la Pineda. La seva erecció es podria situar cap a la segona meitat del segle XIII. L’edifici, després va ser ampliat l’any 1708 i restaurat l’any 1758. La imatge que hi veneren els vila-secans, -la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet-, és un baix relleu gòtic de pedra, probablement, de la segona meitat del segle XIV. En el punt més alt de la façana hi ha l’espadanya amb la seva campana. L’església és gran, medeix 14 per 28 metres i té quatre trams coberts de voltes, amb capelles laterals, un més ampli de presbiteri, i un cambril. A l’altar major hi ha un retaule barroc tallat per l’artista Antonio Ochando. Els vilasecans, des de sempre, fan el romiatge a l’ermita on hi celebren l’aplec del Dilluns de Pasqua Florida. Anys enrere, també hi feien cap els canongins i els de Masricard. I molts més anys abans, l’ermita pertanyia a l’antic Territori de la Pineda, que posteriorment s’el van repartir Vila-seca, la Canonja i Tarragona. A la seva banda de llevant l’ermita té enganxada la Torre de l’Ermita, construida probablement el segle XVII com a torre de defensa. Els costats de la planta quadrangular medeixen 4 metres. A la part alta hi ha quatre matacans amb les direccions cardinals.
22
IMATGES DEL PASSAT MONTSE GARRIGA
Grup joves dansaires entre 1953 i 1955
Un grup de joves dansaires presa entre els anys 1953 i 1955 Dretes 1. Quimeta Seritjol Ferrando 2. Esperança Pujals Tomàs 3. Roseta Clavé Poblet 4. Rosa Clavé Gené 5. Rosita Bultó Carceller Agenollades 6. Maria Vidiella Martí 7. Montserrat Morell Palau 8. Magda Borràs Bisai 9. Quimeta Rovira Toda Assegudes 10. Anna Maria Adell Ballvè
Fotografia i informació cedides per Rosa Clavé Gené. Nota: No estaven agrupades en un esbart i la Falange els cedia els vestits.
11. Mari Cabré Losada 12. Roseta Granell Olivé
23
COL·LABORACIONS JORDI BLASI Carrer del Mar ANTONI MAS A la fresca XAVIER GRASET Bon vent
Problemes d’ego M’han comentat que un dels alcaldes que van anar a la Fira Internacional de Turisme (Fitur), celebrada del 18 al 22 de gener a Madrid, va demanar que li canviessin el bitllet de l’AVE perquè volia tornar abans a casa. I que quan li van contestar que només hi havia lliures de classe turista va muntar tal merder (amenaçant amb no tornar-hi més), que es va haver de remoure cel i terra fins trobar-ne un de classe preferent, que era el que volia. Aquest alcalde és el mateix que va armar un sidral durant un sopar a la Fira de Turisme de Londres, celebrada del 7 al 10 de novembre, quan va exigir que el canviessin de taula perquè l’havien col·locat en un lloc que ell entenia que era de poca categoria. I que si no ho feien, doncs que fotia el camp. Ai, amics, diuen que la vida és una llarga lliçó d’humilitat. Però alguns sempre la suspenen. I el més fotut és que porten camí de no aprovar-la mai...!
Frases memorables (V) “En moments com els actuals, quan els gestors públics tenim l’obligació de contenir despeses per responsabilitat i per solidaritat, té encara més valor la suma d’esforços de persones i entitats que, amb tota la il·lusió i l’alegria del món, han confeccionat el programa d’actes de la festa major”. (Escrit per la regidora de Cultura i Festes de l’ajuntament de Salou, María José Rodríguez, en el publireportatge publicat al Diari de Tarragona i La Vanguardia. Anem a veure. La festa major d’hivern ens costa 300.000 euros. Ho diré d’una altra manera per si així ens arriba més al cor: la festa major d’hivern ens costa 50 milions de pessetes. Cal ser molt cínic, tenir molta barra o ser molt irresponsable per gastar-se tan alegrement tants diners en uns moments tan fotuts com els actuals, amb tanta gent que ho passa molt, però molt malament. Especialment quan els gestors públics tenen
l’obligació de contenir despeses per responsabilitat i per solidaritat, tal com diu la incoherent regidora. Quina serà la propera insensatesa de l’equip de govern? Un aeroport com el de Castelló, per exemple?).
Frases memorables (IV) “El que dóna relleu i projecció a la festa Major d’Hivern de Salou és el Cós Blanc, que és únic”. (Pere Granados, en l’autoentrevista que s’ha fet perquè la publiquessin el Diari de Tarragona i La Vanguardia en forma de publireportatge. Home, únic, el Cós Blanc, no, perquè el de Castro Urdiales, a Cantàbria, declarat d’interès turístic nacional, el fan des de 1948. En tot cas, som els únics que l’han copiat. Ah! I tampoc és únic, sinó que és blanc).
Els Bonet compren l’hotel Planas Planas. La Vila ha publicat que la família Planas ha decidit vendre el seu emblemàtic hotel (construït en la seva actual ubicació el 1962, tot i que el negoci va començar el 1900) perquè cap dels hereus vol seguir amb la tradició hotelera. I assenyalava que darrere de l’operació hi ha “un empresari molt conegut en el sector de l’educació a nivell internacional”. Doncs bé, aquest empresari és Jorge Segovia Bonet, propietari de la Institució Internacional SEK i també del xalet Bonet, situat a l’altre costat de la plaça Bonet. Al marge de la compra del xalet Bonet a la seva àvia, Montserrat Barguñó, llavors vídua de Pere Bonet Fargas, l’interès de Jorge Segovia per Salou no és nou. El 2008 va guanyar el concurs per construir l’Escola Internacional, però després de la moció de censura del 2009 Pere Granados, encara que només fos per portar la contrària, va desbaratar el projecte de l’anterior equip de govern (PSC, CiU i RDS) per fer-ne el seu: l’Escola Internacional del Camp. Cal dir que la Institució Internacional SEK de Jorge Segovia té col·legis al Regne Unit, als Estats Units, Hongria, Sud-àfrica, Xile, Paraguai, Guatemala, Santo Domingo, Costa Rica, Mèxic, Equador i Espanya, i dues universitats a Xile i Equador. A més d’empresari, Jorge Segòvia és dirigent del futbol xilè, país on hi viu (quan no dóna voltes per tot el món, és clar). La Institució Internacional SEK la va fundar Jorge Segovia el 1989 després de
24
En trobareu més a http:// jordiblasi.blogspot.com/ barallar-se i partir peres amb el seu pare, Felipe Segovia Olmo, i la seva germana, Nieves Segovia Bonet, pel control de la Institució Educativa SEK, que ara és en mans de la seva germana. Vaja, que fins i tot en les millors famílies es tiren els trastos pel cap.
Granados torna a l’autobombo Pere Granados ha tornat a fer-ne de les seves. Aprofitant la festa major d’hivern de Salou, l’alcalde s’ha abocat a una campanya d’autopromoció. Primer al Diari de Tarragona, amb un publireportatge de sis pàgines on a més del programa d’actes i d’una apologia del Cós Blanc, hi sortia un escrit de la regidora de Cultura i Festes, María José Rodríguez, i una autoentrevista a l’alcalde de Salou. L’autobombo es va repetir a La Vanguardia, si bé aquí el publireportatge era de dues pàgines, amb la mateixa autoentrevista a Pere Granados però una mica més curta, el mateix text de la regidora i un apunt sobre el Cós Blanc. Res del programa de festes, que és, en tot cas, el que més hauria d’interessar. El govern municipal ha reconegut que té greus problemes de tresoreria. Però tornar a la política de culte a la personalitat que tant li agrada a Granados no és, pel que es veu, un malbaratament. O potser estem equivocats i l’espectacle és ell?
-He vist que a la portada de l’anterior Pont de Fusta hi anava retratat el mossèn…
sabien com havia anat la cosa: Si el veien normal, la cosa no havia passat d’un raig d’aigua, però, si portava el cinturó penjat del coll, la cosa havia sigut pedregada. De fet, portava el cinturó al coll, perquè al “quartet de fer ganyes” no hi havia cap ganxo per penjar res, només un forat negre al mig del terra i el que et queia ja ho havies vist prou, i per precaució ho feia així. El que passava era, que s’oblidava de posar-se’l i anava tota la nit així.
-Sí, així sabrem qui és, com que abans vestien sotana i portaven barret sabies qui era el Sr. Rector, ara van vestits normals i passen desapercebuts...
Doncs aquest home, aquell dia, es va aixecar per anar de visita a la comuna i, és clar, la seva cadira va quedar buida. Tot just, va entrar un desconegut, més aviat jove, buscant un lloc per a seure i va veure aquella cadira desocupada i cap allí va anar: “Bona tarda, em dic Ricard, i ara visc aquí a Vila-seca, vinc per a conèixer gent i si no us sap greu m’assec aquí.” Va donar la casualitat que “Solleta”sabia qui era, li va donar la benvinguda i va presentar-lo a la resta d’assistents: “En Ricard Cabré és el nou rector de l’Església d’aquí del poble i ja l’anireu coneixent.” Amb això que arriba a la taula l’absent temporal amb el cinturó penjat al coll, es dirigeix cap a la seva cadira i la troba ocupada per un foraster: “Me cago’n dena! Què és que un no pot anar allà on li convé sense que li fotin la cadira? Me cago’n dena!” I els altres: “Shhh... Ei! Escolta! Shhhh... Que és el senyor rector, home!”
-Doncs, ara amb això d’aquesta crisi de “Déu n’hi do”, la importància que tenen els rectors de les parròquies, perquè apart de la assistència espiritual, hi ha la ajuda que dona Càritas a la gent que no saben com sortir-se’n… - Recordo que ja fa anys (al voltant del 1970), Joan Vidal, “Solleta”, explicava que un dia cap al tard, com era costum, va anar a l’Ateneu*, al cafè, i allí es va asseure a la seva cadira que estava al lloc de sempre, al voltant d’una taula que era la de sempre, i es va trobar amb els habituals de la tertúlia de sempre.
-Home! Ets tu el senyor rector?! Me cago’n dena! Home m’ho hauríeu d’haver dit que jo no ho sabia! Dóna’m la mà que estic molt content d’haver-te conegut i ja ho saps, sempre que vulguis aquí ens trobaràs! I els altres insistint amb els: Shhh...per les expressions d’emprenyament i després d’alegria.
I com sempre, es parlava i es xerrava, demanaven un cafè, un “carajillu”, un “caliquenyu”... També es feia molt de “gasto” amb “palillus” i gerres d’aigua d’aixeta. En altres taules jugaven a cartes apostant fesols i cigrons, també hi havia qui s’hi jugava “calderilla”.
I és que Mossèn Ricard, que ara fa de rector a l’Arboç del Penedès, és persona d’acceptar la gent tal i com són.
Bé, segueixo, al cap d’una estona i com és natural sempre hi havia algú que s’aixecava per anar a fer les seves necessitats i quan estava llest tornava descansat, de fet, s’havia tret un pes del damunt. Es donava el cas, de vegades, que un dels tertulians de la taula del “Solleta”, un home alt, gros, de veu i riure gruixut, quan anava a buidar, al tornar, la resta de companys veient-lo ja
*On solia anar el Rector del poble era el Centre Catòlic. L’Ateneu era de tendència més republicana i laica, o sigui, no era d’esperar trobar-lo allí.
Taxa rutinària Superat el cicle festiu nadalenc, que a Vila-seca enllaça amb el de Sant Antoni, i va de tortell de reis, a tortell de Sant Antoni (molt estès a les pastisseries de Barcelona, i molt tímidament a les d’aquí), i que al Salou modern enllaça amb la festa major d’hivern (traslladada de gener a setembre del calendari tradicional), de paper de regal a les tones de confeti, torna la rutina, tot esperant Carnestoltes. Torna la rutina, la calma, i arriba el fred. Perquè encara que també la tradició oral reserva a la setmana dels barbuts l’honor de la setmana més freda, el cert és que el desgavell climàtic ha alterat dites i refranys, i no ha estat fins més tard, i després d’unes setmanes de ruïna per als venedors de bufandes i abrics que no ha arribat el fred polar. Allò que cantava Raimon, que som un país on no sap ploure, ho hem d’adaptar també que som un país on no sap nevar, ni sap fer fred. Tenim la natura enganyada. Si ja prou costa que els homes ens diguem la veritat, ja només cal que la natura també ens jugui al gat i la rata. El cas és que el fred del 2012 serà d’aquells que voldrem veure passar de manera accelerada, oblidar, que ens arribi la calor de l’estiu, que ja se sap que tota cua viu, i que de manera ràpida tornem a fer cagar el tió, ens mengem el raïm, i arribi el 2013. Ja hauria d’haver passat aquest any on tots els indicadors diuen que pinten bastos, que les passarem magres. Sort que sembla que les perspectives turístiques són bones, que encara hi podem confiar, i que ens ajudaran a sortir a tots plegats de la crisi. Per això, el Govern català deu haver cregut que d’aquesta gallina dels ous d’or, en pot treure algun profit més. I en una cursa amb el Govern de Rajoy, que bon disgust li ha provocat al ministre del ram, el canari Soria (aquell que sembla una còpia física d’Aznar), ha entrat als pressupostos de la Generalitat. La idea que s’arrossegava pel Departament de Turisme de fa anys, ha tingut una fase de negociació amb el sector que gairebé només ha pogut entrar a discutir els detalls i a mirar d’aconseguit diferenciar el que és Barcelona ciutat, de la resta del país, que tenen conductes i moviments diferents. El moment de sequera de les finances públiques fa passar el “rascle” al Govern, i els sectors afectats, resignats (tot i alguna reacció tant de l’Ajuntament de Salou, com d’una part dels empresaris), mirem que els reverteixi, ja sigui en promoció de la pròpia Generalitat, ja sigui als ajuntaments. La taxa ajudarà doncs a què el curs de l’any, amb tortells, confeti, nits daurades i nous dragons khans, tingui algun coixí econòmic més. Encara que la natura es resisteixi a tornar al seu cicle i temperatures habituals.
25
ENTREVISTA
ALEJANDRO TEODORO
Benito Manzanares és un amant de l’atletisme i, des de fa anys, dedica part dels seus esforços en el món de l’ultraresistència. ‘Corrent sóc molt feliç’, reconeix. El seu hàbitat és la natura, i sempre que pot dóna resposta a una pregunta que li volta el cap: ‘Què sóc capaç de fer?’. Aquest bilbaí de naixement acumula milers de quilòmetres a les seves cames, però tot i el patiment, el seu etern somriure el delata. ‘Quan aconsegueixo un nou repte, em conec millor; això em fa ser més feliç, i ser feliç em converteix en millor persona’. EL PONT DE FUSTA: Com es pot córrer durant 24 hores consecutives en una pista? BENITO MANZANARES: Amb il·lusió, una bona preparació física i una gran fortalesa mental. Jo gaudeixo molt corrent i tinc les condicions per fer-ho; així que, per què no? EL PONT DE FUSTA: I va ser capaç de recórrer més de 170 quilòmetres... BENITO MANZANARES: És el repte més dur al qual m’he enfrontat mai, perquè les conseqüències físiques després d’una prova tan dura com aquesta són considerables. És esgotadora per a les cames i per al cap. Tot i això, vaig patir més per la meva dona, ja que em va recolzar les 24 hores amb temperatures de fins -4º. És més fàcil controlar el patiment propi que l’aliè. Després de tot, no sé si repetiré l’experiència. EL PONT DE FUSTA: Com passa un atleta del fons a l’ultra-resistència? BENITO MANZANARES: És una evolució natural. Cadascú al seu nivell pot viure una situació semblant. Per exemple, el gran atleta Abel Antón va aconseguir èxits en 1.500 i 5.000 metres; molts triomfs als 10.000 metres, i sobretot a la marató. És a dir, a mesura que et fas gran, toques sostre en la possibilitat de millora dels teus temps en una distància concreta, així que l’evolució natural és donar un pas cap a una distància superior. EL PONT DE FUSTA: I de la marató va passar als 100 quilòmetres. BENITO MANZANARES: Vaig lluitar i
‘Un dels meus reptes és unir corrent Vila-seca i Bilbao’ entrenar molt per obtenir la meva millor marca a la marató, que per a molts serà ridícula però per a mi era el màxim, així que vaig plantejar-me superar-me. Dels 42,195 quilòmetres vaig passar als 50; després, als 100. En aquest punt va entrar el component mental. Sempre he estat més fort del cap que de les cames, pel que vaig pensar: què sóc capaç de fer? EL PONT DE FUSTA: I ho sap? BENITO MANZANARES: Cada vegada estic més a prop de saber-ho, de trobar el meu autèntic límit. He corregut més de 20 maratons, diverses curses de muntanya de fins a 100 quilòmetres tant a Catalunya com al País Basc amb bons resultats; les 6 hores en pista, així com els 50 i els 100; les 24 hores... Però encara em queden molts reptes per complir, més encaminats a la satisfacció personal que a la pròpia competitivitat. Per exemple, creant les meves pròpies rutes. EL PONT DE FUSTA: Tot i que viu a Vila-seca, vostè va néixer a Bilbao. Va ser allà on va començar a córrer? BENITO MANZANARES: Jo sempre he sigut molt individualista en el concepte de l’esport, i encara que vaig provar infinitat de modalitats, vaig córrer des de petit fins els 14 anys. Ho vaig deixar un temps per tornar-hi posteriorment, fins el dia d’avui. És l’esport que més m’omple. EL PONT DE FUSTA: Són molt atletes, els bascos? BENITO MANZANARES: Sobretot hi ha una afició exagerada per la muntanya. I és clar, jo hi anava sovint. En arribar a Catalunya em va sobtar no trobar-me ni una ànima per les rutes tan meravelloses de Prades! A Bilbao no diré que sigui una berbena, però se li assembla. EL PONT DE FUSTA: Per què va canviar Bilbao pel nostre municipi? BENITO MANZANARES: Vaig arribar a Vila-seca el 1998 perquè la meva parella vivia aquí. També hi va haver un component econòmic, doncs era més fàcil adaptar-me i trobar feina a Vila-seca que a l’inrevés. Tot era més assequible que a Bilbao. EL PONT DE FUSTA: Quina va ser la
26
seva primera impressió en arribar-hi? BENITO MANZANARES: Ja hi havia vingut alguna vegada, però em va cridar molt l’atenció els nombrosos camins entre cultius. A Bilbao trobes muntanyes a dojo, però terrenys plans per on poder caminar i córrer, més aviat pocs. EL PONT DE FUSTA: Per poder completar els reptes que es planteja, haurà de dedicar moltes hores d’entrenament.
EL PONT DE FUSTA: Per poder completar els reptes que es planteja, haurà de dedicar moltes hores d’entrenament. BENITO MANZANARES: Aquest és el principal problema. Per a les curses de llarga distància, en les quals trigues una infinitat d’hores en completar, bàsicament necessites hores i més hores de rodatge. Ara bé, amb el ritme de vida actual és complicat aconseguir una mica de temps per als entrenaments. Tot i això, crec que el més difícil és mantenir la motivació suficient per sortir a córrer cada dia; i la motivació te la dóna la il·lusió de comptar amb un repte atractiu. EL PONT DE FUSTA: Precisament reptes no li falten. BENITO MANZANARES: Cada vegada que em poso davant d’un mapa neix una nova idea. ‘Això podria intentar-ho’, penso moltes vegades. Tinc en ment una desena de projectes que m’il·lusionen, com si fos el primer dia, i això és vital. Fins que la salut m’ho permeti continuaré complint objectius. EL PONT DE FUSTA: Citava abans la importància de la fortalesa mental. Com s’aconsegueix? BENITO MANZANARES: A nivell mental és complicat aconsellar, perquè els meus mètodes d’entrenament potser no funcionen amb una altra persona. A la satisfacció per córrer s’uneix la meva capacitat mental, i concretament, de dissociació. Sóc capaç de no pensar en el que estic fent quan corro. És curiós perquè jo no ho busco, sinó que l’atletisme ja m’ho dóna. Així puc estar moltes hores, pas rere pas, sense un esgotament excessiu. EL PONT DE FUSTA: No pensa en res? BENITO MANZANARES: Penso en altres coses que no són el simple fet de córrer. Alguns atletes escolten música. Altres, com jo, tenim els nostres propis rituals i mantres. Jo repeteixo frases, penso en situacions positives com estar al costat de la família o em visualitzo a la muntanya: ‘Ja he completat la meitat’, ‘ja estic dalt’, ‘només queda baixar’... Per sort sóc molt feliç quan corro, i fins i tot quan ho passo malament em sento bé. El cos s’esgota però la ment continua activa.
EL PONT DE FUSTA: I la família com ho porta? BENITO MANZANARES: Imagina’t com és explicar-li als familiars que te’n vas a donar tombs a una pista durant tot un dia sencer o a recórrer les muntanyes de la comarca. Són conscients de com acaben aquestes coses. Els meus pares ho porten malament, però afortunadament tinc una esposa que assumeix que aquests reptes estan ben preparats i signifiquen molt per a mi. Sense compartir-ho del tot, perquè pateix de valent, ho assimila i em dóna el seu suport. EL PONT DE FUSTA: Què li queda per fer? BENITO MANZANARES: Actualment estic acabant la volta perimetral a Tarragona per les seves muntanyes, i amb tota la informació que recullo vull preparar un inventari de totes les muntanyes de la zona, tant grans com petites. Part d’aquests reptes o activitats
les estic realitzant amb amics, perquè durant un temps només vaig córrer en solitari. Vull deixar una mica enrere el tema competitiu perquè no gaudeixo més que en una aventura pel meu compte. EL PONT DE FUSTA: Ens pot concretar alguna de les pròximes aventures? BENITO MANZANARES: Fa poques setmanes vaig córrer les 6 hores en pista a Calella, on vaig passar-m’ho d’allò més bé tot i que la marca no fou l’esperada (62 quilòmetres). Em va servir per provar-me de cara als 100 quilòmetres en pista que realitzaré properament. I a partir d’aquí, centrar-me en trobar noves rutes que completar. Algun dia uniré Vila-seca i Bilbao, les meves dues ciutats de referència, en un projecte per etapes sense assistència. Abans, però, vull córrer entre les ciutats agermanades de Vilaseca i Bagà, i també enllaçar totes les ‘Vila-seques’ de Catalunya, que en són tres.
CSI
Centre de Soft Integral Desenvolupament de software Solucions empresarials Tècnica de sistemes Assistència tècnica E-bussines Formació
C/ Joan Miró 5, entresòl Tel. 977 241 030
27
TARRAGONA www.csoft.es
Electrodomèstics Regals Llista de noces Fotografia Rambla Catalnya, 2 Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85 Apartat 51 - VILA-SECA