Pont de fusta, núm. 375

METEOROLOGIA Estació de Vila-seca 017 PER CARLES JANSÀ GRAN

Un mes de maig una mica calorós Hem tingut un mes de maig una mica calorós, sobre tot, durant la darrera setmana, amb una temperatura màxima de 30,5 ºC, pròpia dels mesos d’estiu.

Les pluges s’han mantingut dins la xifres normals.

AGENDA CULTURAL

Dades del període 1/5 al 31/5 Temperatura màxima: 30,5 ºC, el dia 24.

Temperatura mínima: 11,6 ºC, el dia 2.

Mitjana de màximes: 25, 3 ºC Mitjana de mínimes: 15,9 ºC Temperatura mitjana: 20,6 ºC Pluja: 62,5 litres/metre2 Tempestes: 4 Vents dominants: Llebeig, Llevant i Mestral

Dissabte 18 de juny i diumenge 19 de juny: Teatre. Parelles de fet, de fet parelles. Grup La Tramoia. Organitza: Amics del Teatre. Teatre El Centre. Dissabte a les 22 hores i diumenge a les 19 hores. Preu: 10 euros.

QUI SOM? CONSELL DE REDACCIÓ

EDITA

Robert Rodríguez, director Antoni Bonet, sotsdirector Ramón Leal, Carles Jansà, Montserrat Garriga i Anna Plaza

EL PONT DE FUSTA Ap. Correus, 71, 43480 Vila-seca Telèfon / Fax 977 39 37 78 mail: elpont@tinet.org http://webfacil.tinet.cat/elpont

COL·LABORADORS Xavier Graset, Jordi Blasi, Antoni Mas, Laura Gené, Jordina Setó

FOTOGRAFIA DE PORTADA Marta Escobar, Sònia Martí

IMPRIMEIX

IL·LUSTRACIÓ

Novagràfic S.C.P. Vila-seca D.L. T-505-1982

Josep Pedrola EL PONT DE FUSTA es fa únicament responsable de les opinions expressades als articles no signats.

Editat amb l’ajut de: Generalitat de Catalunya Diputació de Tarragona

Membre de l’

EDITORIAL

El dia més llarg Finalment el dia més esperat va arribar. El dia 22 de maig, puntual a la seva cita de cada any, va transcórrer amb normalitat com qualsevol altre dia, únicament amb l’excepció del plebiscit municipal. Cal dir que aquest acte democràtic tampoc va provocar cap disfunció en la vida quotidiana, a tenor de la manca de representació d’”indignats” a les nostres places. Així, la jornada va esdevenir tranquil·la, almenys a Vila-seca. Al vespre, ben aviat, ja es van tenir a les mans els resultats definitius, els quals, per primera vegada, van sorprendre tothom. La diferència és que la sorpresa va ser agradable en alguns casos i desagradable en d’altres. CiU va superar totes les expectatives, inclús les pròpies, i fent una lectura plana dels números podríem dir que va acaparar els quatre nous regidors que s’havien de repartir. Per la seva banda, PSC i PP van intercanviar cromos i els primers van perdre un representant en favor dels segons. El cert és que, a nivell de tot Catalunya, han estat unes eleccions més aviat estranyes ja que, en un principi, sembla que els votants s’hagin mogut en clau partidista i no pas personalista, com acostuma a passar en unes municipals. Si no és així, hem de confessar que no s’entenen els resultats que en general s’han produït a tot el territori, inclòs Vila-seca, per aquest transvasament de vots entre esquerra i dreta. Seguint aquest ritme, Josep Poblet aconseguirà la base de cotització necessària per a la seva jubilació exercint com a alcalde, ja sigui als 65, 67 o 70 anys.

Pel que fa a Salou, això ja són figues d’un altre paner. Si la campanya ja va estar carregada de certa tensió i acusacions creuades entre els partits, la jornada electoral no podia ser menys. Tot i aquests presagis, vam poder respirar tranquils per la manca d’incidents i ferits a conseqüència de la propaganda electoral penjada en senyals i fanals, sobreexplotats amb dues o tres fileres de cartells, alguns a centímetres de la vorera. Això no obstant, el diumenge d’autos unes acusacions de compra de vots per part del partit de Granados van tornar a situar la capital de la Costa Daurada als mitjans de comunicació. La qüestió és que, fins al moment, no ha transcendit res més d’aquest afer.

Si bé a Vila-seca, el 22 de maig va finalitzar a les dotze de la nit, a Salou es va allargar fins pràcticament la investidura. Granados havia guanyat però necessitava el suport dels populars per governar, ja que Esteve Ferran no havia aconseguit el seu objectiu únic d’interferir en aquesta victòria i no fer-la possible.

Per altra banda, l’atomització del vot per la concurrència de tantes llistes, sens dubte, va afavorir la pèrdua de vots entre llistes sense representació i va propiciar els resultats que ja coneixem. Rodes de premsa de presentació d’acords de govern anul·lades a última hora van mantenir el suspens fins al dissabte 11 de juny, quan es va anunciar definitivament el repartiment del consistori salouenc. Amb aquest acord, tenim el dubtós honor de ser la segona població de Catalunya, després de Badalona, on governarà un polític del PP.

A propòsit de la portada PER TONI BONET

Aquest mes dediquem un especial a la commemoració del Bicentenari de la Guerra del Francès. El motiu de la portada és una escena de la escenificació feta per les entitats i veïns del poble.

ÍNDEX 01

Portada

02

Meteorologia / Agenda cultural / Qui som

03

Editorial / A propòsit de la portada / Índex

04

Noticiari

08

Municipals 2011 Vila-seca

11

Les partides de terra (i VII)

12

Notes de cultura

14

Plens i Juntes

16

Ajuntament

18

FIM Vila-seca

20

Espai Blasi

21

A la fresca / Bon vent

22

Bicentenari de la Guerra del Francès

26

La Guerra del Francès

29

Esports

32

Contraportada

NOTICIARI

Premi Baldiri i Reixac a Conèixer Salou Els alumnes de 3r de Primària de l’Escola Salou de Salou van realitzar durant el segon trimestre el projecte Conèixer Salou, adreçat a conèixer el seu municipi.

D’entre les activitats que han realitzat podem anomenar: reconèixer les diferents platges i cales del nostre litoral, visitar els diferents serveis municipals com el CAP, la ludoteca, el TAS i l’Ajuntament... i veure els principals monuments que es troben a la seva localitat com el Far, la Torre Vella, el Xalet Bonet, el Pal Far, el Monument al Pescador, l’estàtua de Jaume I, la ciutat romana de Barenys, etc.

Per finalitzar el projecte, cada alumne amb la col·laboració dels seus pares ha elaborat una maqueta del seu monument preferit.

El jurat del premi Baldiri i Reixac ha premiat aquest treball dels alumnes de l’Escola Salou, realitzat amb la seva tutora Sra. Eugènia Bové Domingo i el primer diumenge de juny el premi de mans del President de la Generalitat a Barcelona.

L’exposició d’aquests treballs es pot veure a l’entrada principal de l’Escola Salou.

Exposició d’alguns dels treballs realitzats pels alumnes de l’Escola Salou dins del projecte Conèixer Salou (Foto cedida)

Signat un conveni-protocol amb Fomento i ADIF per desmantellar la via del tren a Salou Pere Granados, alcalde de Salou, va signar l’acord de col·laboració en el qual hi participaven José Blanco, Ministre de Fomento, i Antonio Gonzalez Marín, president del Consell d’Administració d’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF), per a la integració dels terrenys ferroviaris a la ciutat i per a la construcció de la nova estació al municipi.

Les dues administracions i l’entitat administradora de la xarxa ferroviària de l’Estat, van arribar a un acord històric per a la realització dels estudis urbanístics, tècnics i econòmics que han de permetre desenvolupar i finançar aquestes actuacions, amb els beneficis resultants dels aprofitaments urbanístics dels terrenys que s’alliberaran: construcció d’una nova estació, l’estació de Salou-PortAventura, que connectarà amb el Corredor del Mediterrani mitjançant un nou ramal; el desmantellament de les instal·lacions ferroviàries actuals al seu pas pel nucli urbà de Salou, i la urbanització dels terrenys alliberats de les vies, amb una gran avinguda de serveis segons el projecte redactat i aprovat de l’Eix Cívic.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Jornades de Seguretat Integral a l’escoles Miramar i la Canaleta de Vilaseca Dins de la Setmana Cultural, organitzada per les escoles Miramar i la Canaleta, la Policia Local de Vila-seca va coordinar les Jornades de Seguretat Integral que es van dur a terme a les instal·lacions de l’escola Miramar de Vila-seca.

Les jornades van comptar amb la participació de 450 nens i nenes dels diferents cicles escolars.

Els Mossos d’Esquadra també van fer participar als infants en diversos tallers i posteriorment van realitzar una exhibició a la tarda.

Els nens també van participar en diversos tallers amb els Bombers i van poder ser testimonis de com es fa una excarceració. Per altra banda, la Creu Roja va preparar alguns jocs sobre alimentació, sanitat i ecologia.

Les jornades, que van tenir lloc del 9 al 13 de maig, van acabar el divendres amb els tallers i els circuïts amb tricicle i bicicleta, organitzats per la Policia Local de Vilaseca.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’antiga Casa dels Mestres es convertirà en una nova llar de jubilats a Salou Els serveis Tècnics Municipals de L’Ajuntament (STM) de Salou ja han redactat un projecte de rehabilitació, millora i adequació de l’edifici de la Casa dels Mestres, ubicat al carrer Barcelona, i al qual s’accedeix a través d’un passatge. Es tracta d’un immoble -que inclou dos habitatges- que utilitzaven antigament els professors del col·legi Santa Maria del Mar i que són de titularitat

municipal. L’alcalde de Salou.

La Casa dels Mestres està ubicada en un solar de quasi 655 m2 i en el qual hi ha una part de jardí. La proposta en la que han treballat els STM inclou la rehabilitació de la planta baixa i pis de dos habitatges per tal d’adequar-los com a sala polivalent (una de principal de 102 metres quadrats i 4 de més reduïdes de 16 metres quadrats cadascuna), a més d’una zona de

despatxos, magatzem, serveis i cafeteria. Precisament, la sala principal serà de nova construcció i tindrà un aspecte molt diàfan amb molta llum i molt oberta al jardí.

La superfície construïda total de l’immoble és de 290 m2; a més de tenir una porxada amb quasi 37 m2 més i una terrassa de 60 m2 per a activitats a l’exterior.

NOTICIARI

Enderroc de l’edifici de la Bolera El passat 18 de maig van començar els treballs per poder enderrocar l’antic edifici de la Bolera, situat a l’entrada de Salou per l’autovia de Reus, ubicat a l’altra banda del Parc Botànic i que durant molts anys s’ha trobat en un estat d’abandonament.

A primera hora del matí les màquines començaven a preparar el terreny per netejar la zona que envolta l’edifici, així com una exhaustiva neteja de la runa exterior i interior. Pròximament, es traslladaran màquines que permetran extreure l’asfalt. A finals de mes es procedia a retirar l’uralita mitjançant una empresa especialitzada i homologada per la Generalitat pels seus elements contaminants. Acte seguit, estava previst l’enderroc definitiu de l’edifici, separant la runa orgànica d’altres elements per poder realitzar el reciclatge oportú. En aquest sentit, en aproximadament durant la segona quinzena de juny estaran finalitzades aquestes feines.

La Bolera va obtenir l’any 1979 una llicència a precari per part de l’aleshores Ajuntament de Vila-seca i Salou. Després d’uns anys de funcionament i d’haver esdevingut un equipament pioner en el camp de l’oci a les nostres comarques va entrar en desús. Des d’aleshores es va anar deixant fins arribar a l’estat gairebé ruïnós d’avui en dia.

L’enderroc era la única sortida viable a les actuals

instal•lacions ja que, en els planejaments urbanístics del municipi de Salou dels anys 1992 i 2003, l’edifici queda fora de l’ordenació i està condemnat a desaparèixer quan es desenvolupi en el futur el pla del Sector 04. Precisament l’enclavament de la Bolera està catalogat com a terreny destinat per a equipaments municipals, és a dir, esdevindrà un terreny destinat a sòl públic per a ús d’equipament.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’Ajuntament de Vila-seca signa un conveni amb vuit empreses locals per inserir joves al mercat laboral

L’Ajuntament de Vila-seca va signar un conveni amb vuit empreses locals del sector de serveis per tal d’incorporar al mercat laboral tot un seguit de joves, dins del context del programa SUMA’T (Experiència Professional per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya), impulsat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l’Ajuntament de Vilaseca.

El regidor de Joventut, Cultura i Relacions Cíviques, Josep Toquero, va rebre els representants de PortAventura Entertainment, Marta Lahuerta Fernández , de Fleca Pastisseria Carbonell, Jordi Carbonell Rodríguez, d’Especialitats JB, Jordi Bofarull Bosch, de Funny Drinks, Simone Bouwhuis, d’Estival Park Salou, Ramon Orriols Soto, de Gran Hotel La Hacienda, Ramon López Saldaña, de

Grup Hoteler Palas Pineda, Josep Colomés Figuera i de l’Hotel Terramarina, Bartolomé Pons Tugorés, els quals van signat el conveni que permetrà donar feina a una cinquantena de joves del municipi.

NOTICIARI

Oberta al públic la Masia Catalana després dels treballs de reforma El dimarts 17 de maig es van obrir les portes de la Masia Catalana, després dels treballs de rehabilitació de l’indret. El projecte, que ha seguit les directrius del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Salou i la resta d’ordenances municipals, ha consistit en la rehabilitació i reconstrucció de l’edifici. El cost dels treballs han estat de 460.000 euros i s’han executat per part de l’empresa Rovesa.

El parc està ocupat majoritàriament per zones enjardinades però existeixen també una sèrie d’edificis de 1974 que recreen diverses construccions típiques de l’àmbit rural català. Aquestes construccions estan deshabitades en l’actualitat, presenten un estat de conservació lleugerament degradat i tenen un ús molt puntual, limitant-se majoritàriament l’ús del parc a les zones a l’aire lliure. En aquest sentit, amb caràcter immediat es rehabilitaran, a més de canviar la tanca d’accés al parc obrint-la al vianant i substituint el paviment de les voreres. En aquest punt, en lloc de l’única entrada se’n faran cinc fent de l’espai una zona més permeable i que atregui al vianant.

La parcel•la del Parc de la Masia Catalana té 5.260 metres quadrats. El terreny limita amb el carrer Carles Buigas, on té la façana principal, i amb el carrer Vendrell i el carrer Ramon Llull als laterals. Finalment, limita amb la parcel•la que ocupa l’Hotel Mediterrani. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Comença el desplegament més ampli del servei de salvament i socorrisme a les platges de Salou L’empresa concessionària de Prevenció d’accidents, Salvament, Vigilància i Socorrisme de les platges de Salou, Altesport, va iniciar el diumenge 15 de maig el desplegament de tot el servei de vigilància i socorrisme de les platges amb un increment del personal. Tot i que des del passat 15 d’abril ja es podien veure socorristes per la platja de Llevant, des de mitjans de maig, com marca el contracte, entre les deu del matí i les vuit del vespre de manera ininterrompuda hi haurà dos socorristes a la Platja Llarga, dos a Platja Capellans, tres a la Platja de Ponent, quatre més a Llevant i un coordinador. A aquest capital humà s’ha d’afegir la incorporació del servei de l’ambulància en un horari encara més ampli, des de les 8 del matí fins a les 10 de la nit. Es tracta d’un dispositiu d’evacuació i emergència que inclou diversos equips desfibriladors per a adults i infants i el personal qualificat amb la formació acreditada per al seu ús.

El cost del desplegament de salvament i socorrisme per al municipi de Salou és de 348.511 euros anuals.

En total, el servei inclou 14 punts de vigilància, reforçats a mesura que s’acosta el gruix de la temporada turística (des de l’1 de juliol fins el 30 de setembre) quan el

nombre de socorristes augmenta per la instal•lació de dues plataformes aquàtiques; una a Llevant i una altra a Ponent; a més d’intensificar el control a la platja que, de sempre, compta amb una major afluència. En aquest sentit, als extrems de la platja de Llevant (a la zona del carrer Colom i al Port) s’hi destinen dos socorristes més, aconseguint d’aquesta manera una àmplia cobertura en les tasques de salvament i vigilància. Fins el 15 d’octubre se seguirà extremant la seguretat a les platges, coincidint amb el gruix de la temporada. En total, el contingent humà

és de 28 persones.

La dotació tant material com de personal a les platges de Salou es complementa amb dues embarcacions (que compten amb quatre persones destinades al servei) i diferents mòduls d’assistència fixes distribuïts de la següent manera; un a la Platja de Llevant, dos a Ponent, un a Capellans –de nova construcció- i un mòdul més a la Platja Llarga. També hi ha motos aquàtiques, motocicletes, etc. per al desplaçament entre cales; així com elements especials per a la immobilització, com lliteres o collarets.

NOTICIARI

L’IES Marta Mata de Salou edita un llibre de contes Els alumnes de l’IES Marta Mata de Salou, que practiquen un intercanvi escolar amb els alumnes del Comenius Regio amb Gdansk (Polònia) des del setembre de 2009 i que conclou aquest mes de juny, han editat el llibre de contes ‘Posem que parlem de Salou’. Es pretén difondre la riquesa, els costums, la història i l’entorn del municipi de Salou entre els estudiants polonesos i, a la vegada, constitueix un record de l’experiència viscuda i de la visita realitzada al municipi mitjançant la localització de diverses històries a paratges, espais, personatges, festes i tradicions locals. La directora del centre, Carme Sans, durant la presentació del llibre, es va felicitar per la bona marxa d’aquest programa escolar.

Precisament la presentació és la última de les activitats que s’han dut a terme abans del tancament del Comenius Regio que ha pretès afavorir un coneixement profund de la regió (SalouTarragona), mitjançant una metodologia diversa consistent en l’ús

de les eines multimèdia, el foment de les competències lingüístiques, l’elaboració de publicacions com la e-revista, la revista Comenius o el recull de contes il·lustrat.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

El voltant de l’església de Santa Maria serà un parc públic al centre de Salou El passat 17 de maig, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va signar amb Mossèn Santiago Soro, de la parròquia de Santa Maria del Mar, un conveni per a la transformació urbanística de l’entorn de l’església. Així, a través del conveni entre Ajuntament i Arquebisbat de Tarragona es farà una permuta que permetrà el trasllat de les actuals dependències de Càrites, actualment ubicades en un edifici annex a l’església al carrer Ponent, i que han quedat excessivament petites per al servei. Les noves dependències d’ajuda al més desfavorits es traslladaran a un dels dos edificis de titularitat municipal conegut com la Casa dels Mestres, ubicat al carrer Barcelona, a tocar de la futura llar de jubilats.

Amb el desenvolupament del conveni subscrit i el canvi d’ubicació de Càrites, l’Ajuntament de Salou es farà amb els terrenys on ara hi ha l’edifici del carrer Ponent, enderrocant-lo. Des dels serveis tècnics municipals es durà a terme un projecte de rehabilitació de l’entorn per convertir l’actual pati en una zona d’accés públic enjardinat, que doni servei a la ciutadania en general i que dignifiqui la zona. Es tracta d’una superfície de quasi 640 metres quadrats que inclou l’edificació,

el jardí i dues puntes de terreny situades just a tocar de l’àbsida de l’església. A més, segons la qualificació del POUM, hi ha una altra petita porció de terreny de 182 metres quadrats que llinda al carrer Mestral i que també es dignificarà, obrintse com a espai per a la ciutadania.

Paral•lelament, des de l’Església de Santa Maria del Mar també s’ha presentat un avantprojecte de rehabilitació i restauració del conjunt de l’església, que ha estat informat favorablement pel Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’Aula 15 de l’Ajuntament de Vila-seca celebra el seu desè aniversari El dia 8 de juny es commemoraran a Vila-seca els 10 anys de l’Aula 15, la Unitat d’Escolarització Compartida del municipi, per a joves de secundària. Per celebrar els 10 anys d’aquesta

experiència educativa, tindrà lloc la conferència ‘La diversitat compartida’, a càrrec de Francesc Roig Queralt, inspector en Cap dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona.

Posteriorment, s’inaugurarà l’exposició fotogràfica retrospectiva ‘Aula 15, 10 anys de projecte compartit’ que comptarà amb la presència d’exalumnes i professionals que han format part de l’equip educatiu.

MUNICIPALS 2011

Resultats electorals a Vila-seca i a Salou A continuació us oferim els resultats electorals de les eleccions municipals 2001 a Vila-seca i a Salou, acompanyats d’una comparativa amb els resultats dels anteriors comicis de 2007. A més d’un anàlisi sobre els resultats a ambdues poblacions.

A la foto, Josep Poblet rep la bara d’alcalde de mans de la regidora M. dels Angels Ponce

RESULTATS VILA-SECA

Poblet revalida i amplia la majoria absoluta La majoria aclaparadora de Convergència i Unió topa frontalment amb el sever retrocés que han patit els socialistes. L’Ajuntament de Vila-seca es consolida com una excepció al territori. Lluny de la creixent fragmentació de vot d’altres municipis de l’entorn, aquí CiU s’ha fet amb un 60% dels vots i 15 dels 21 regidors.

En el seu discurs d’investidura Poblet es va comprometre a correspondre la confiança dipositada pels ciutadans.

Josep Poblet enceta el seu cinquè mandat amb una majoria absoluta que segurament ni ell mateix esperava. I és no hi ha cap altra població major de 20.000 habitants en què l’alcalde hagi assolit un suport tan ampli.

En les eleccions del 22 de maig, la llista de CiU va obtenir més de 4.400 sufragis, el que representa gairebé el 60% del total. Són cinc punts més que en els comicis de fa quatre anys quan la llista encapçalada per Poblet es va fer amb un 55% dels vots.

Aquests resultats han permès a Convergència i Unió fer-se amb els quatre regidors més que hi havia en joc. I és que en aquest mandat l’Ajuntament de Vilaseca ja compta amb 21 regidors, com a conseqüència del creixement demogràfic del municipi.

Una dura patacada pels socialistes Aquestes circumstàncies especials havien encès les esperances de l’oposició que confiava ampliar la seva representació. La realitat, però, ha estat molt diferent i molt més dura de l’esperat.

El PSC ha patit un sever retrocés, que gairebé no saben explicar. Tot i haver-se incrementat el cens, han perdut prop de

PER ANNA PLAZA Foto cedida

400 votants i s’han quedat amb el 18% dels sufragis, un 6% menys que fa quatre anys. Aquests durs resultats els han fet perdre un regidor. Això implica que la segona força més votada al municipi només comptarà amb quatre representants dels 21 que hi ha en total.

De moment, els socialistes es mostren perplexos davant dels resultats, que preveien molt més avantatjosos. El seu cap de llista,, Alberto Miñambres, reconeix que ha estat una patacada i que s’ha frustrat el seu objectiu de trencar la majoria absoluta de CiU i propiciar una obertura política a l’Ajuntament.

Miñambres creu que aquests resultats no reflecteixen la realitat social de Vilaseca i que l’abstenció els ha perjudicat severament.

En bona part ho atribueix als resultats generals dels socialistes que han patit un fort retrocés arreu i han perdut alcaldies tan significatives com les de Reus, Barcelona i Girona.

tenint en compte que el municipi supera amb escreix els 20.000 habitants.

Per tercer mandat consecutiu, doncs, al consistori vila-secà només hi haurà representades tres forces polítiques, una d’elles amb una majoria aclaparadora. És un panorama ben diferent al de la majoria dels municipis de costa tarragonins, on la fragmentació de vot és la tònica dominant.

Davant d’aquests resultats el dubte que es planteja és què hauria passat si hagués votat el 100% del cens? I és que l’abstenció va superar el 46%. Els que no van votar va ser, per avorriment? Perquè ja els sembla bé el govern actual? Perquè no troben alternatives convincents? Per falta de ganes? Per desconeixement?

Pel moviment d’indignats? O per tot plegat una mica? Són preguntes que tard o d’hora s’hauran de plantejar totes les forces polítiques si volen fomentar la participació ciutadana en els afers públics.

Els populars pugen i els altres... desapareguts Millors han estat els resultats pel PP que ha aconseguit el segon regidor, amb poc més de 700 vots, un 9,7% del total.

El cap de llista, Jordi Camarassa, creu que s’ha valorat la feina feta i que, a més, s’han vist beneficiats per la dinàmica general. Així i tot, Camarassa, ha lamentat l’elevada abstenció, de gairebé el 50%. També s’ha queixat de la manca de pluralitat de la corporació. Per aquest motiu ha demanat al govern que no exclogui l’oposició i que escolti les seves propostes.

Iniciativa per Catalunya repeteix resultats i es manté com a quarta força, però de nou es queda fora. A l’igual que Esquerra que perd suports i se situa com a sisè partit, per darrera de Ciutadans, que puja lleugerament. Són resultats irrisoris

Poblet investit alcalde amb el suport del seu grup Els resultats electorals del 22 de maig prefiguraven un ple d’investidura sense sorpreses ni emoció. Josep Poblet va ser investit alcalde amb el suport dels quinze regidors i regidores de CiU. Els socialistes van optar per abstenir-se, mentre que el Partit Popular van votar el seu propi candidat.

En el discurs d’investidura, Josep Poblet va agrair el suport ciutadà i es va comprometre a correspondre la confiança rebuda. Com es deia en el seu eslògan, va manifestar la voluntat de “treballar a favor de Vila-seca” buscant les complicitats i col·laboracions necessàries. Va dir que volen defugir “la confrontació i la indiferència” i que per aquest motiu s’han marcat l’objectiu de cercar punts de trobada i treballar en positiu.

P o n t8 Fusta

MUNICIPALS 2011

Vila-seca

Salou

P o n t9 Fusta

MUNICIPALS 2011

RESULTATS SALOU

Salou continua sent una olla a pressió sense majories clares Convergència i Unió i el Partit Popular governaran junts a Salou i es repartiran el mandat. Pere Granados, de CiU, serà l’alcalde durant els primers tres anys i el popular Mario Garcia ostentarà el càrrec durant els darrers dotze mesos. És la fórmula que finalment s’ha escollit per garantir l’estabilitat en un Ajuntament que durant el darrer mandat ha sofert profundes convulsions.

Entendre l’Ajuntament de Salou sense viure el seu dia a dia és cada cop més complicat. Comparar els resultats electorals de fa quatre anys amb els d’ara és gairebé un joc paranormal. Res és el que era, ni les proporcions de vot, ni els partits que es presentaven. Els noms, sí. La majoria de noms repetien, tot i que en llocs o sigles diferents. Un autèntic batibull.

Una moció de censura i quatre escissions després Convergència i Unió, que en els comicis de 2007 era la tercera força més votada, ha passat de 3 a 7 regidors i s’ha convertit en majoritària. Uns resultats bons, però potser no tant si es té en compte que la llista de CiU és fruit de l’absorció de Ferran Units per Salou. Abans les dues formacions juntes sumaven 10 representants.

Tot plegat després d’una polèmica moció de censura per desbancar els socialistes a mig mandat i d’una escissió interna de CiU que ha portat el seu anterior cap de llista, Salvador Pellicé, a presentar-se per lliure. Ho ha fet sota les sigles d’Unió Municipal de Catalunya que ha obtingut dos regidors.

Els socialistes, que en l’anterior mandat havien fet un pacte de govern amb CiU per desbancar a Ferran Units per Salou, perden gas i un regidor pel camí. També després de la polèmica moció de censura i una escissió interna que ha portat l’exalcalde Antoni Banyeres a presenta-se per lliure i sota unes noves sigles, Nueva Sociedad para el Pueblo (NSP). Ell ha estat menys afortunat que Pellícé i s’ha quedat sense representació. Amb 130 vots, amb prou feina l’han votat la família i els amics.

El PP guanya 200 vots i passa de tercera a quarta força política, amb 4 regidors. També després d’haver propiciat la polèmica moció de censura contra els socialistes i d’haver patit una escissió interna. El seu anterior cap de llista, Alberto del Hierro, apartat per la direcció, també es va muntar el seu propi partit, el Centro Democràtico Liberal, que ha tingut la mateixa sort que el de Banyeres. És a dir cap.

Com ja hem apuntat, Ferran Units per Salou, partit de govern per antonomàsia des de la segregació ha desaparegut del mapa absorbit per CiU després de la polèmica moció. Ara bé, el seu fundador, Esteve Ferran no es resignava a l’ostracisme i també ha creat un nou partit: Tots Units per Salou. Ha aconseguit dos regidors. Un havia de ser ell, però ha renunciat a l’escó per qüestions de salut.

Set regidors de CiU, 5 del PSC, 4 del PP, 2 d’UTpS i 2 d’UMpC. Només en queda un per completar el mapa i és Pablo Otal, de Regeneració Democràtica de Salou, que anteriorment havia format part de FUpS. Tot plegat un garbuix. Si arribats a aquest punt heu entès alguna cosa té molt de mèrit. En resum podríem dir que CiU guany però no tant, FupS desapareix, però no del tot, el PSC baixa i el PP puja.

Denúncies i pactes Els resultats de les urnes atorgaven la victòria a CiU, però no una majoria suficient per governar en solitari i tranquils. Això prefigurava un escenari de pactes i negociacions que s’ha concretat en un acord de govern entre CiU i PP, que es repartiran l’alcaldia. Durant tres anys governarà Pere Granados i el darrer manarà per pimer cop un popular, Mario Garcia.

La incertesa s’ha mantingut durant dies. D’una banda, hi havia una denúncia interposada pel PSC per un presumpta compra de vots per part de CiU, que hauria subornat electors estrangers.

La Junta Electoral Central ho ha desestimat i tot plegat ha quedat en no res. D’altra banda, hi havia les reticències de part del Partit Popular. I és que els socialistes haurien ofert un xec en blanc per tal que els populars governessin durant quatre anys. Tot plegat, també ha acabat en no res. O més ben dit, ha obligat a CiU a rebaixar les seves pretensions inicials i a cedir el darrer any d’alcaldia i més competències als populars.

La sorpresa, però, es va produir en el ple d’investidura. I és que el pacte de govern ha rebut més suports dels esperats. Un dels regidors de Tots Units per Salou, Ramon Pascual, va votar a favor de la investidura de Pere Granados, mentre que l’altra, Manuel Macho Quevedo, es va abstenir. També es va abstenir Pablo Otal, conscient que no hi havia alternativa de govern. PSC i UMdC són els únics que es van mantenir fermes i van votar els seus propis candidats.

Tot plegat configura una majoria aparentment sòlida. El govern compta amb el suport de 12 dels 21 regidors del ple. Però s’ha de tenir en compte que es tracta de Salou, un Ajuntament on l’experiència dels darrers quatre anys demostra que tot és possible.

LES PARTIDES

Les partides de terra (i VII) Seguim repassant les partides del nostre terme. Una informació que pot ser vàlida pels qui no ho coneixen i, de passada, pot refrescar la memòria dels que ho tinguin mig oblidat.

PER CARLES JANSÀ GRAN. Foto MARTA PADRÓ GUINOVART. Imatge gràfica PAU JANSÀ PADRÓ

El Prat d’Albinyana.- (Formava part de l’antic territori de La Pineda). Important partida de terres planes i cultivades situada a un extrem del terme, a tocar del Mas de l’Arbanès, al terme de La Canonja i del Mas de Patau, al terme de Tarragona.

També són veïnes les partides de l’Abellar i de La Pineda. Té com a límits la Carretera Vella i l’Autovia de Salou a Tarragona, el camí de Poques Sogues i la platja dels Prats. Aquest límit amb la platja es produeix mitjançant la franja o barra de les Arenes. Dins la partida hi trobem el Gorg del Prat d’Albinyana, amb molts canyars i amb aigua dolça entollada, que desguassa a la mar per la platja. En aquesta partida, prop la platja, s’hi van fer

troballes arqueològiques, que, per lògica, corresponen a l’antiquíssima i mítica ciutat de Callípolis, així com el Mosaic dels Peixos de l’època romana, descobert l’any 1.960. Totes aquestes peces estan guardades als museus de Tarragona. Al Prat d’Albinyana, durant la guerra de 1.936-1.939 s’hi va construir un camp d’aviació, conegut com el Camp d’Aviació de la Pineda.

Dins la partida hi destaca la Torre de Virgili.

La Carreró.- Van ser riques terres de conrreu. La partida és una llenca estreta i llarga situada entre La Pineda i les Garrigues.

Toca també amb la Tanca i amb els Prats del Bessó. Està limitada pel camí de la Carreró i pel camí del Racó. (peu de foto) La Torre de Virgili.- Torre de defensa pròpia del segles XIII, XIV i XV. És de planta rectangular i té dos pisos. Està situada al Prat d’Albinyana, a uns 800 metres de la platja, sota la Carretera Vella i a tocar de la carretera de la costa. Actualment, té un aspecte deplorable, amb construccions modernes afegides i derruïdes i una situació de abandó total.

NOTES CULTURALS

Entre teatre, música i llibres Apleguem en aquest article un reguitzell de crítiques o notes culturals realitzades per en Carles Jansà Gran, a propòsit de diverses activitats esdevingudes les darreres setmanes. Predomina el teatre i amb un tocat de música a l’Auditori i la presentació d’un llibre sobre la Guerra del Francès a propòsit de la commemoració del Bicentenari.

PER CARLES JANSÀ GRAN

UN LLARG MONÒLEG DE JORDI LP Títol: Er camino Santiago Text i dirección: Ángel Alonso Intèrpret: Jordi LP Lloc i dia: Teatre El Centre, dia 9 d’abril Organitza: Amics del Teatre Jordi López Peña, artísticamente conegut com Jordi LP, és un gran actor especialitzat en la presentació i interpretació de monòlegs que realitza en molts diversos llocs i que ara, per primer cop, ha muntat i preparat un llarg monòleg que esdevé una peça de teatre.

L’actor d’Er camino Santiago és un pelegrí que interpreta més de vinti-cinc personatges, que tots ells peregrinen des de Roncesvalles fins Santiago de Compostela. La interpretació és una autèntica demostració d’un treball ben fet i ben acabat i on l’artista fa una gran exhibició de bon teatre amb molta expressió mímica. Jordi LP, a més a més, té una veu potent i canta les diverses cançons de l’espectacle amb un excel·lent afinament. La sessió va ser una delícia per al públic assistent.

UNA VILA-SECANA EN ESCENA Títol: Rates (abans que la lluna caigui) Intèrprets: Delirio Teatre. Arantzazu Ruiz Organització: Amics del Teatre Lloc i dia: Teatre El Centre, dia 4 de juny Rates és una obra reflexiva que explica la vida d’uns amics, amb totes les virtuits i amb tots els problemes propis de cadascú i, també, amb la bona entesa i els conflictes que genera la relació i la convivència humana.

Els personatges són molt ben interpretats per dos actors i una actriu, la vila-seca Arantzazu Ruiz, que ja va actuar la passada temporada. És un espectacle teatral molt ben fet. També, el muntatge escènic d’un parc infantil abandonat i la il·luminació estan molt aconseguits.

NOTES CULTURALS

LA MARATÓ

NOU LLIBRE DE DAVID MELERO SOBRE LA GUERRA DEL FRANCÈS

Títol: La Marató de Nova York Autor: Edoardo Erba Intèrprets: Joan Negrié i Albert Triola Direcció: Juan Carlos Martel Il·luminació: Ramon Beneito Organitza: Amics del Teatre Lloc i dia: Teatre El Centre, dia 21 de maig La Marató de Nova York és una obra que mostra com dos amics es preparen per a córrer aquesta marató. Mentre corren durant 60 minuts, els dos corredors reflexionen i parlen de les seves vides. La carrera es converteix en la única via d’arribar a la meta.

Els dos personatges són magníficament interpretats, tant per Joan Negrié com per Albert Triola. A la seva demostració de bon teatre, a més a més s’hi afegeix una extraordinària preparació física.

Els felicitem a tots dos, així com a Ramon Beneito per la seva perfecta il·luminació.

MOLTA MÚSICA CAMBRA

DE

Intèrprets: Quartet Gerhard Organtza: Auditori Josep Carreras Lloc i dia: Auditori Josep Carreras, dia 4 de juny

El dia 30 de maig va tenir lloc a la sala d’actes de l’Antic Hospital, la presentació del llibre Vila-seca a la Guerra del Francès (1808-1814), escrit per l’historiador vila-secà David Melero Domènech. El nou disseny de la portada és una creació de Robert Rodríguez Fibla. El llibre és el volum número 7 de la Col·lecció Recerca que edita la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca.

L’autor dóna una visió general de la Guerra del Francès a les nostres terres, i en particular sobre la incidència i la presència dels fets bèlics a la nostra vila. És un treball molt ben documentat que es llegeix amb facilitat. La seva lectura fa enriquir el coneixement de la història del nostre poble.

La presentació va anar a càrrec de Manel Güell Junkert, historiador i arxiver de la Diputació de Tarragona.

En l’acte va participar-hi Josep Toquero Pujals, Regidor de Cultura de l’Ajuntament i va ser presidit per Josep Poblet Tous, l’Alcalde.

El Quartet Gerhard és un jove quartet de corda que podem calificar-lo com a molt vila-secà. Està integrat pels violinites Lluís Castan Cochs i Judit Bardolet Vilaró, pel violista Miquel Jordà Saún i pel violoncelista Jesús Miralles Roger. D’aquests quatre, tres d’ells han estat alumnes del Conservatori de Vila.seca. I és per això, podem qualificar-lo com un grup molt vila-secà. El Quartet Gerhard és un bon quartet; toquen molt bé i estan iniciant una bona carrera amb un molt bon futor.

En el concert de Vila-seca van interpretar el Quartet K.428 de Mozart, els 12 microludis per a quartet de Kurtág, el Quartet número 1 de Bedrich Smetana i, com a propina, un temps de Vistes al mar d’Eduard Toldrà.

Tot, molt bé. Endavant Quartet Gerhard!!

Carbónicas

CSI

Centre de Soft Integral Desenvolupament de software Solucions empresarials Tècnica de sistemes Assistència tècnica E-bussines Formació

Avda. Estadi Municipal, s/n 43480 VILA-SECA Tels. 977 390 672 - 977 390 759

C/ Joan Miró 5, entresòl Tel. 977 241 030

TARRAGONA www.csoft.es

Electrodomèstics Regals Llista de noces Fotografia Rambla Catalnya, 2 Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85 Apartat 51 - VILA-SECA

PLENS I JUNTES

Adjudicació de contractes de serveis L’Empresa Fort i Armengol, SL és l’adjudicatària del contracte de servei per a la redacció del projecte executiu d’instal·lacions d’ampliació i reforma d’un edifici de l’Escola de Turisme i Oci de Vila-seca, per 21.000,33 euros. Mentre, Ferran Pelegrina i Associats, SLP ha estat el licitador triat per tal de redactar el projecte dels treballs complementaris al projecte executiu de les obres d’ampliació i reforma de l’Escola Universitària de Turisme i Oci de Vila-seca. El preu final serà de 67.260 euros, sent l’oferta econòmicament més avantatjosa de les presentades.

Arrel dels continus canvis en les tarifes elèctriques i la liberalització del mercat energètic, i en previsió de la reducció de la potència contractada un cop hagi finalitzat el pla d’adequació de l’enllumenat públic, l’Ajuntament de Vila-seca ha decidit adjudicar al Centre de Recursos per a la Protecció de la Salut i el Medi el contracte per al seguiment i control del consum i la facturació d’energia elèctrica tant d’enllumenat públic com d’edificis municipals. La despesa en aquest concepte serà de 5.192 euros.

Per tal de mantenir el cos policial local en forma, s’ha contractat amb Igesport, SL com a arrendatària de les piscines municipals, el lloguer de l’equipament per a l’entrenament dels agents, pel preu de 4.632 euros durant aquest any 2011.

Opción A Servicios Generales continuarà prestant el servei auxiliar de consergeria a la Biblioteca Pública Municipal de Vila-seca.

Això representa una despesa de 22.255,27 euros per al consistori.

Es prorrogarà un any més, fins al 8 de juny de l’any vinent, el contracte subscrit amb Iberdrola Generación, SAU per al subministrament d’energia elèctrica a diverses dependències municipals. Per altra banda, es prorrogarà també per un any més, fins al 31 de juliol de 2012, el contracte vigent amb Endesa Energía, SA per al subministrament d’electricitat a d’altres edificis municipals, estacions de bombament i quadres d’enllumenat públic.

Infordisa és la licitadora triada en l’adjudicació del servei d’assistència tècnica Help Desk de sistemes informàtics, manteniment de programari i maquinària, i de comunicació de l’Ajuntament i organismes autònoms dependents, per un import de contracte de 69.300 euros. En la mateixa àrea, l’empresa PDMedia és l’adjudicatària del servei d’assistència tècnica per a la realització d’accions de serveis d’hosting (configuració de servidor, servidor d’aplicacions, servei d’hora i fora d’hora d’oficina) per allotjarà la seu electrònica corporativa. El preu del servei serà de 8.909 euros.

Està a punt d’iniciar-se la segona fase d’adequació de l’espai social i urbà del pati d’illa dels carrers Josep Anselm Clavé, Tenor Josep Forasté, Comte Sicart i Requet de Fèlix. Garcia-Riera, SA ha estat l’adjudicatària d’aquestes obres per valor de 318.622,08 euros.

S’han revisat els preus cobrats per Urbaser a partir del contracte subscrit amb l’Ajuntament de Vila-seca, quedant de la següent manera per al present 2011: neteja viària (1.418.995,61 euros); recollida de residus i gestió de la deixalleria, a més de la compra de 65 contenidors (1.173.052,90 euros; neteja de platges (221.931,06 euros); recollida de voluminosos (93.195,24 euros) i vigilància i control ambiental (64.057,34 euros).

S’adjudica a l’enginyer tècnic industrials Josep Vicent Pérez Moreno el contracte d’assistència tècnica en els procediment per a la prevenció i control ambiental de les activitats que es desenvolupen en el terme.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

PER ROBERT RODRÍGUEZ

Azahar Jardinería y Riegos, SA (o Azar y Riesgos) S’ha decidit incautar a l’empresa concessionària dels serveis de manteniment dels espais verds de La Pineda la fiança dipositada, a través de la Sociedad de Garantía Recíproca de la Comunidad Valenciana, a l’inici de la prestació, és a dir, 5.901,12 euros. El motiu ha estat la reclamació per part de la Tresoreria de la Seguretat Social d’una sèrie de quotes patronals del personal contractat, l’import de les quals era de 15.165,30 euros. Ja s’ha requerit a l’asseguradora anterior perquè ingressi l’import anterior de forma immediata. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Els assessors reclamen un augment Gabinet Assessors, SL ha sol·licitat la revisió del preu corresponent al seu contracte per a la gestió del personal municipal, nòmines i càrregues socials, quedant finalment en 25.944 euros més IVA per al present exercici. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Compres diverses Rimopemar, SA serà la subministradora de material i equips de la xarxa de reg i la seva automatització per a la Fase III del Polígon Tecnològic i de Serveis L’Alba. El preu de la compra ascendeix a 9.310,20 euros.

Les cortines de la Llar d’infants Les Vimeteres les subministrarà i col·locarà El Corte Inglés, SA i es compta amb un pressupost d’execució de 10.460,44 euros.

L’empresa ENE Tarragona serà la subministradora de tres equips electrònics de xarxa i dos SAI, a més d’encarregar-se del seu muntatge i connexió al nou CAPCAR, per un import de 7.365,56 euros. Per altra banda, també instal·larà un equip de telefonia IP al mateix centre, per un total de 21.020,04 euros.

Sindar Europea, SL subministrarà 100 lineals per a una nova passera de fusta a la platja de La Pineda, per import de 7.658,20 euros. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Petites obres i reparacions SOREA renovarà cinc hidrants del frontal marítim de La Pineda per trobar-se en mal estat de conservació o estar col·locats en llocs on dificulten el pas de la gent. L’import d’aquesta actuació serà de 9.769,36 euros.

Agrovial, SA s’encarregarà dels treballs de drenatge a paviments de carrers de La Pineda davant d’Aquopolis, per un import total de 16.379,86 euros. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Cantata Escolar 2011 La diada de Sant Jordi va tenir lloc la sisena edició de la Cantata Escolar al pavelló polisportiu de Vila-seca, amb la participació de tots els alumnes de les escoles d’educació infantil i primària, així com l’orquestra del Conservatori Professional de Música. La festa va sortir per 5.500 euros.

PLENS I JUNTES

Inversions en educació S’han aprovat les activitats i despeses del Pla Educatiu d’Entorn 2010-2011 per al present curs, quedant de la següent manera: intercanvi literari per als alumnes de tots els centres que tindrà lloc al CEIP Sant Bernat Calvó (5.000 euros); activitat d’estudi assistit fora de l’horari lectiu en tots els centres de primària, pel qual rebran 2.000 euros cadascun; servei d’acollida matinal al centre Antoni Torroja i Miret (2.000 euros) durant el segon i tercer trimestre; es destinaran 840 euros a l’activitat Educar en hàbits i valor a la Biblioteca per al segon i tercer trimestre.

S’ha aprovat també una despesa de 15.200 euros en col·laboració amb el finançament i dotació de xarxa d’activitats esportives als centres escolars tant d’educació primària com infantil. Aquest import es transferirà al Consell Esportiu del Tarragonès, com a entitat comarcal coordinadora del pla Català de l’Esport a l’Escola. A això cal afegir-hi un ajut de 2.000 euros per col·laborar en la celebració de la II Jornada poliesportiva per a alumnes de quart de primària.

En un altre àmbit, sense moure’ns del sector educacional, les llars d’infants Les Vimeteres i Fartets rebran 355 euros i 446 euros respectivament per a festes i celebracions d’enguany. L’AMPA de l’Acluca rebrà 300 euros a destinar a activitats lúdiques i culturals, tant a la llar com extraescolars, durant aquest any.

Es realitzarà també una aportació de 2.190,06 euros al Consorci per a la Normalització Lingüística per tal d’atendre el desenvolupament de programes i actuacions d’acolliment lingüístic a través de dos cursos de català.

S’ha rebut la subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya, per import de 316.018,28 euros, que sufragarà gran part dels costos laborals del Pla Extraordinari d’Ocupació Local 2010, el qual era de 321.345,34 euros.

Transport adaptat S’ha aprovat la modificació del conveni subscrit amb el Consell Comarcal del Tarragonès per al transport adaptat de persones amb disminució als diferents centres ocupacionals. Finalment s’ha fixat en 241,89 euros per persona i mes, per a un total d’onze mesos, l’aportació que realitzarà l’Ajuntament de Vila-seca, a pagar en dos terminis abans de finals de juny i abans de desembre.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Donació artística La Sra. Maria del Carme Garreta Barenys va efectuar la donació d’un quadre a l’oli de l’artista Jordi Sarrà de l’any 1977, obra que passarà a formar part del fons artístic del patrimoni municipal.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Entitats i associacions S’ha signat un acord de col·laboració amb l’Associació de Veïns del barri de La Plana per tal que aquesta organitzi l’ús de les instal·lacions de la nova zona esportiva inaugurada recentment. La seva junta serà l’encarregada d’establir els horaris i prendrà les decisions que afectin la instal·lació en aquest sentit per tal de donar el millor servei a la població.

L’Associació de Veïns Colomí Park rebrà una subvenció ordinària de 5.647 euros durant aquest any per tal de fer front a les despeses derivades del seu funcionament, així com la realització d’activitats i actes previstos. Per la seva part, l’Associació de Veïns Miramar-Les Illes percebrà 4.703 euros amb la mateixa finalitat.

La Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural ha de rebre 2.000 euros per a l’edició de la Recerca núm. 7, escrita per David Melero Domènech, la qual gira al voltant de la Guerra del Francès a Vilaseca. A l’Associació Cultural Vila-secana dels Motors Antics se li han atorgat 4.500 euros per a l’organització de trobades i diades, així com per al pagament de les assegurances. L’Associació Cultural Grup de Dones de La Pineda té concedit

un ajut de 1.500 euros per a la realització de xerrades, trobades, exposicions, etc., a més d’una altre ajut específicament destinat a cobrir les despeses d’organització del Dia Internacional de les Dones del passat 8 de març. La Societat Recreativa El Fènix podrà acreditar despeses derivades de les diferents activitats que programi durant

l’any fins a 1.300 euros, quantitat subvencionada per l’Ajuntament.

S’ha concedit un ajut de 1.000 euros a l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut per a l’organització del Congrés Europeu d’Estudiants de Medicina, celebrat a La Pineda entre els dies 8 i 11 d’abril.

CONSUMEIX PREMSA LOCAL SUBSCRIU-TE A EL PONT DE / FUSTA

elpont@tinet.org

BREUS El grup de dones de la Pineda renova la junta

informació municipal Número 301

Maig 2011

L'Ajuntament signa un conveni amb empreses locals dins el programa SUMA'T L’Ajuntament de Vila-seca ha signat el conveni amb vuit empreses locals del sector de serveis per tal d’incorporar al mercat laboral tot un seguit de joves, dins del context del programa SUMA’T (Experiència Professional per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya), impulsat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l’Ajuntament de Vila-seca.

A la fotografia, el regidor de Joventut, Cultura i Relacions Cíviques, Josep Toquero, acompanyat dels representants

de PortAventura Entertainment, Marta Lahuerta; de Fleca Pastisseria Carbonell, Jordi Carbonell; d'Especialitats JB, Jordi Bofarull; de Funny Drinks, Simone Bouwhuis; d'Estival Park Salou, Ramon Orriols; del Gran Hotel La Hacienda, Ramón López; del Grup Hoteler Palas Pineda, Josep Colomés i de l'Hotel Terramarina, Bartolomé Pons, els quals han signat el conveni que permetrà donar feina a una cinquantena de joves del municipi

El Col·lectiu Cultural de Dones de la Pineda, que aplega prop d’un centenar de dones d’aquest nucli costaner de Vilaseca, ha renovat la seva junta directiva que queda estructurada en Maria José Alba, presidenta; Dolors Soronellas, vicepresidenta; Esmeralda Núñez, secretària; Flori Gallego, tresorera i com a vocals Conchi Ramos, Cristina Escamochero, Menchu Domeño, Angela Ibáñez, Feli Naranjo, Juani García, Carlota González i Paquita Alna.

La junta de govern adjudica la darrera fase del pati del Colomí La Junta de Govern Local de Vilaseca ha aprovat l’adjudicació de la darrera fase d’adequació del pati d’illa del Colomí, ubicada entre els carrers de Josep Anselm Clavé, del Tenor Josep Forasté, del Comte Sicart i del Requet de Fèlix de Vila-seca.

Les obres d’adequació d’aquest nou espai públic al barri del Colomí tenen un cost total de 318.622 euros, començaran a principis del mes de juliol i duraran aproximadament 6 mesos. Aquesta segona i última fase de les obres servirà per acabar la pavimentació d’aquest espai i instal·lar el nou mobiliari urbà que donarà forma a un nou espai social i urbà per a usos ciutadans.

La inversió total, incloent-hi la compra de les naus i el cessament de les activitats que es desenvolupaven en aquest espai, superarà al final el milió i sis-cents mil d’euros (1,6 milions d’euros).

Jornades de Seguretat a les escoles Miramar i la Canaleta

902 734 196 nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca

Dins de la Setmana Cultural, organitzada per les escoles Miramar i la Canaleta, la Policia Local de Vila-seca ha coordinat les Jornades de Seguretat Integral que s'han dut a terme a les instal·lacions de l’escola Miramar.

Les jornades van tenir lloc de l'11 al 13 de maig i van comptar amb la participació de 450 nens i nenes dels diferents cicles escolars d'aquests centres. Durant aquests dies els alumnes van poder escoltar les explicacions i van observar com treballen en diversos àmbits els equips humans dels Mossos d’Esquadra, els Bombers, la Creu Roja i la Policia Local de Vila-seca.

Vila-seca acull el Congrés de l’ACIP El passat 12 de maig i coincidint amb el Dia Internacional de la Infermeria, l’Auditori Josep Carreras va acollir el 8è congrés de l’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica (ACIP) amb el lema “Després de 10 anys fent camí, avancem plegats”.

Aquest esdeveniment va comptar amb la presència de més de 300 professionals i fou presidit per l’alcalde de Vila-seca,

Josep Poblet; per Mariona Creus. degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya; per Montse Guitar, Presidenta de l’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica; per Marisa Ridao. Secretària d’Estratègia i Coordinació d’Infermeria del departament de Salut, i per Carme Vives, directora de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili.

9a edició del Cicle “ACCIONS EN POESIA” a la Biblioteca Les nits d’estiu s’omplen de música i versos al jardí de la Biblioteca

PROGRAMACIó 2011 Dijous 30 de juny a les 22h "Les dones i els dies" Poesia de Gabriel Ferrater Companyia Versons: Albert Mañé, rapsode Jesús Torrent, guitarra Clara Ribatallada, acordió diatònic Espectacle amb voluntat de ser clar, sensat i divertit, atributs que, segons Ferrater, havia de tenir un poema.

“Voluntariat per la llengua” al Circuit d’Acollida de Vila-seca El Centre Municipal de Formació i Ocupació “Antic Hospital 1794” de Vilaseca, ha engegat un nou grup de parelles lingüístiques dins el programa "Voluntaris per la Llengua".

L’objectiu principal d'aquest programa és l’aprenentatge del català, el foment del seu ús i la integració de les persones nouvingudes. Consisteix en la coordinació de parelles lingüístiques, en què un voluntari parlant català i un aprenent no catalanoparlant comparteixen un mínim

de 10 hores de conversa.

Aquest grup de 7 aprenents són residents al municipi i provenen de diverses nacionalitats: República Dominicana, Argentina, Romania, França, Colòmbia i Marroc.

Aquest nou grup de “Voluntaris per la llengua” ha sorgit dins del marc d’acolliment lingüístic que coordinen el l’Oficina de Català de Vila-seca i el Servei d’Acollida de l’Ajuntament de Vila-seca.

Dijous 21 de juliol a les 22,30 h "El viatge imaginari" Un recorregut per la música de l'Amèrica Llatina Sergio Lazarte, guitarra Georgi Olshanetsky, guitarra Christian Martínez, veu i percussió Un repertori musical inspirat en el viatge per l'Amèrica Llatina del Che amb cançons de Violeta Parra, Pablo Milanés, Víctor Jara, Mercedes Sosa...

Dijous 18 d’agost a les 22,30h "Puntadas de raso sobre amapola y espiga" M. Teresa Bravo, poetessa i rapsode Alumnes de l'escola Mestral, música Un espectacle que recorre la trajectòria poètica més íntima de l'autora vila-secana.

Dijous 1 de setembre a les 22h "Maragall íntim" Georgina Cardona, veu Pep Poblet, saxos Un recorregut pels versos del poeta Joan Maragall amb motiu del 150è aniversari del seu naixement.

Més informació a www.bibliotecavila-seca.info

L’ARTICLE

FIM Vila-seca 2011 Sembla que fins i tot la pluja ha esdevingut públic fidel d’una nova edició de la FIM (Fira de Música al Carrer de Vila-seca).

Però si fem cas a les estadístiques, hi ha hagut moltes més fires seques que passades per aigua. De totes maneres, no estaria de més que la organització anés millorant la capacitat d’adaptació a la climatologia adversa (cosa que segons sembla, ja s’està fent). Per tot lo demés, molt bé. Objectiu assolit de donar conèixer Vila-seca arreu del país.

PER ROBERT RODRÍGUEZ I TONI BONET

La Fira de Música al Carrer de Vila-seca, dotzena edició j a, es presentava fent gala de la seva aposta per les noves tecnologies.

Xavier Graset i Kike Bela eren presents en el reservat de l’Hotel Atenea, mentre que Víctor Cucurull ho feia des de Barcelona, a través de videoconferència. El regidor de Turisme i responsable municipal de l’esdeveniment destacava la consolidació experimentada per la fira en aquests dotze anys, a tenor del nombre de grups que presenten la seva maqueta (546 enguany), el nivell de les actuacions, els programadors acreditats (195 en aquesta edició) i l’assistència de públic, cada cop més nombrosa. Iniciatives com aquesta han fet variar substancialment el panorama musical, de tal forma que les grans companyies discogràfiques ja no composen les llistes musicals sinó que és el propi públic, disposant d’un accés més lliure a nous artistes gràcies a aquests festivals, que donen a conèixer bandes emergents i nous estils musicals.

No cal dir també que només cal repassar cartells d’anys anteriors per comprovar l’efecte plataforma que exerceix la Fim. Grups desconeguts que han enviat una maqueta i han estat seleccionats per tocar a Vila-seca, l’endemà guanyen premis, actuen a televisió o al Palau de la Música. Pepet i Marieta, Costo Rico, Manel, Facto de la Fe y las Flores Azules o Mishima en són alguns clars exemples. Malgrat els temps de crisi que vivim, s’ha augmentat el nombre d’actuacions, fins a 46, encara que els escenaris s’han reduit, tot i que es provaven noves propostes, com el teatre d’El Centre. Aquest espai adquiriria major protagonisme degut a la irrupció, com ve sent habitual, de la pluja. D’aquesta manera, alguns concerts van haver de suspendre’s (Yacine & The Oriental Groove o Bongo Botrako), d’altres van traslladar-se al teatre (Eric Fuentes& El Mal) o al cafè (El Gos Binari) i altres van moure’s sota els porxos de la plaça de Voltes (Blaüe o Riu). Cada edició,

· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS · TODAS MARCAS · TAMBIEN SERVICIO: TALLER Y LABADERO

Av. Ramón d’Olzina, s/n Tels. 977 39 23 14 - 977 39 24 14 Fax 977 39 34 18 VILA-SECA

RAMBLA CATALUNYA, 14 VILA-SECA Tel. 977 392 418

L’ARTICLE

mantenint l’esperit de la Fira, gira a un estil o un altre i ara tocava el pop i una aposta pel públic infantil, amb espectacles per a adults adaptats a les curiositats i característiques de la canalla. En aquest sentit, Guillamino va oferir una versió diferent d’ell mateix, amb un proposta força interessant que mostrava als més petits el procés de creació d’una peça al laboratori d’un estudi musical.

Pills To Purge Melancholy, proposta eclèctica que va pujar a l’escenari del teatre i que no deixava indiferent ningú, amb una música basada en la veu de la cantant i elements quotidians utilitzats com a instrument, como ara una serra.

Litoral, a l’hort d’El Centre, va oferir l’enèssim exemple de la música actual catalana que encapçalen bandes com Manel o Els Amics de les Arts. Més del mateix.

Azul y Nácar era un quartet de flamenc de casa nostra que, com se sol dir, va tocar tots els pals, d’anava i vinguda, bulerías, soleares i també gir més actuals de pals clàssics, en un ambient de llums i ombres acollidor.

Però el concert més esperat, sens dubte, tenia com a protagonista Raimundo Amador. Després d’obrir foc la compositora Cathy Claret, es va unir el flamenc a tota la banda per repassar temes de la seva carrera en solitari i amb Pata Negra. La Claret, versió francesa de la Jeanette, potser no es trobava en el millor escensari per a la seva veu, però cal reconèixer els mèrits musicals de tota la banda i de la solita mateixa. No podem oblidar que és la compositora del famós Bolleré.

Raimundo Amador ja tenia el públic a la butxaca abans de sortir, però quan ho va fer es va poder sentir l’entusiasme i l’entrega del respectable amb més força, si cap. El cert és que és un xoc veure un gitano tocant blues com si hagués nascut enmig de camps de cotó del sudest americà. Però encara ho és més el seu virtuosisme i abnegació, sembla nascut per tocar blues. Una experiència.

Inspira, que va comptar amb la participació de Pau Vallvè, productor, el qual havia ofert un concert al mateix espai de l’Oficina feia uns minuts, oferia un nou episodi de pop català que va atapeir la sala de Las Vegas.

Eric Fuentes & El Mal van moure’s de l’hort al teatre per descarregar hard rock i adrenalina a través dels altaveus. Tradició purament americana amb etiqueta local.

Blaüe, una banda descarriada, festiva i una alternativa descarada, fresca i conyona que va entusiasmar la vintena de persones que desafiaven la pluja a les dues de la matinada.

Saltamartí va causar un traumatisme en els presents. Escenificació de la poesia visual de Joan Brossa en plena tarda de diumenge. En finalitzar l’espectacle va mostrar comprensió davant la incomprensió del públic, apostant per la maduresa en el subconscient dels espectadors de tot allò que havien vist i sentit per, d’aquí a quinze anys, arribar a la seva comprensió.

OPTICA VILA-SECA C/ Verge de la Pineda, 37 Tel. 977 390 803

Fincas Indasol VENDA DE PISOS, LOCALS COMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45 Tel. 977 382 214 Fax. 977 382 011

43840 SALOU

LLIBRERIA PAPERERIA COPISTERIA Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171 VILA-SECA

COL·LABORACIONS

Granados renya el constructor del nucli antic. L’alcalde de Salou s’ha reunit amb el director de l’empresa que porta a terme la reforma del nucli antic, Josep M. Miró, per donar-li una bona estirada d’orelles pel retard amb què s’estan executant les obres. L’equip d’investigació de Carrer del Mar ha accedit en exclusiva a la transcripció secreta de les actes de l’esmentada reunió, la qual, atès el seu gran valor informatiu, reproduïm literalment: ¯Josep Maria, estic molt emprenyat amb tu. ¯No cal que m’ho juris, ja se’t veu a la cara, amb els morros que poses. ¯Per culpa teva estic quedant molt malament. ¯Home... ¯Ni home ni dona! M’arriben queixes de tot arreu, gent que cau. ¯Els vells, que ensopeguen perquè ja no es recorden de caminar. ¯I comerciants que no venen. ¯Doncs que facin vacances, que els molt garrepes ja treballen prou a l’estiu. ¯Mira, vull que les obres s’acabin com sigui abans de Setmana Santa. ¯Però no em vas dir que eren per a les eleccions? Que no et recordes que vam aixecar els carrers, vam fer les fotos i em vas dir: “Els primers dos mesos no cal que t’hi escarrassis, només una mica de polsim perquè es vegi que hi treballeu, m’interessen per a mitjans de maig”. Doncs hem fet el que ens vas manar. ¯Mira, Pep, no em portis la contrària. ¯Ui, què delicat t’has tornat des que ets alcalde. Abans no ho eres, així. ¯Vull que acabis les obres abans de Setmana Santa, t’he dit. I punt. M’hi jugo molt.

Treballa els diumenges i les hores que calgui. ¯Però què vols, que rebenti els homes? ¯Doncs que no mirin tant el cul de les paies! ¯Apa, i tu què...! Bé que te les mires i ningú no et diu res! ¯El que jo faig és política de proximitat. Vinga, va, prou de ximpleries. Si vas curt de personal, contracta negres o recorre a l’exèrcit de salvació. ¯Bé, ho intentaré, però anem molt endarrerits. ¯Allà tu, perquè si no compleixes, acabaràs de paleta a Azahar... ¯Ah, no, això sí que no! ¯Doncs espavila! ¯Per cert, a la Font Lluminosa, què em vas dir que volies que hi sortís... orxata o pepsicola?

Granados per fi es carrega FUpS. Ho ha fet a la callada, però amb acarnissament, perquè formava part del pla ordit amb Felip Puig però, sobretot, perquè era la manera d’acabar d’una punyetera vegada amb un llegat que detesta, el de Ferran. Pere Granados s’ha carregat per fi FUpS, unes sigles que s’havia apropiat per fastiguejar el seu antic cap de files però l’ús de les quals tenia entravessat. I és que, per molta Formació que amb ell hi hagués al nom del partit, la maleïda F sempre li recordava el cognom del seu enemic. Com un malson.

Doncs això, que FUpS ja no existeix. Visca CiU! Granados i els seus lleials (antics escolans de Ferran) concorreran a les municipals únicament sota les sigles de CiU. Primer van presentar la candidatura CDC-FUpS, per dissimular, denominació que van canviar al cap d’uns dies per CiU-FUpS, per embolicar més la troca. Ara han reconegut que hi aniran només com a CiU (però sense Unió, que a Salou no vol saber res de Convergència). L’excusa oficial per esborrar FUpS del mapa, segons el portaveu El Faro, és “la impossibilitat, per part de federacions o coalicions de partits, de concórrer a les urnes amb més d’una llista o sigles”.

Però això és fals, ja que la instrucció 1/2010 de la Junta Electoral Central assenyala que l’acceptació d’una coalició depèn precisament d’aquest organisme, no de cap altra martingala. La instrucció no és d’ara, sinó del 9 de setembre passat, i tant Granados com els seus amics picaplets de Convergència n’estaven al corrent. Però han preferit fer el pagès per rematar millor un partit que, sense Ferran, ja estava escapçat.

Cap al pou. Les arques municipals es troben a vessar, tan sanes són, que reflecteixen fins a 1.142.414,34 d’euros de superàvit. Així d’orgullós ho va subratllar el regidor de Serveis Econòmics, Jesús Barragán, en el ple del 6 d’abril passat. En ser interpel·lat per l’oposició, que li va retreure que l’ajuntament degui dos milions en factures, Barragán es va encarar al seu interlocutor, el socialista

En trobareu més a http:// jordiblasi.blogspot.com/

Zacarías Henar, per dir-li: “Aquestes són les xifres reals, no faci suposicions perquè encara no hem tancat res”. I dic jo: per què no es poden fer suposicions, si encara no hi ha res tancat? I ja posats a sospitar, per què l’ajuntament no ha lliurat a la Sindicatura de Comptes els resultats del 2008? Què passa amb el deute municipal, que a data de 31 de desembre passat pujava ja a 22.613.000 euros? És a dir, que cada habitant censat hauria de pagar més de 800 euros per equilibrar els comptes de l’ajuntament. Que potser no ens estem precipitant cap a un pou sense fons? Cap a un futur tan negre com el que els espera al Faro i al CDN si Granados no torna a ser escollit alcalde? O al de Ferran, si prospera la petició de la fiscalia?

COL·LABORACIONS

A Madrid hi ha un Zapatero -A Madrid hi ha un “Zapatero” que quan fa sabates pren la mida i per no gastar massa cuir i fer menys “gasto”, les fa uns números més petites i els d’aquí que són els que les han de fer servir , ja se li queixen : “Se’m llague’n els peus i caminem malament!” I l’altre contesta: “Doncs feu passets petits com fan les xineses i així podreu estalviar...”

-Què estalviarem, passets o pessetes?

A mi més aviat em sembla que d’allà on no n’hi ha no en raja, aquest és el problema...

-Veureu, sentia explicar una vegada que hi havia un que no trobava la manera de fer quadrar el seu pressupost i devia calé per tot arreu. Quan li va preguntar un dels que esperava per cobrar, ell va respondre: “Veuràs, jo de pagar pago, però el sistema que faig servir és eque a primers de mes agafo la llista dels que els hi dec quartos i escric un a un el nom en un paperet, els doblego tots i els poso dintre d’un barret. Els remeno, tanco els ulls i n’agafo un a sort, l’obro i el que surt,

«-Si veus calé, agafa’l! I si cremen passa’ls d’una mà a l’altre que ja es refredaran» aquell cobra, i els altres a esperar un altre mes. I és per això que et dic que no em vinguis emprenyant-me que el mes que ve, no posaré el teu nom al barret!...”

-O sigui, que si et portes bé entraràs a la rifa, i sinó, ni això...

-Ja ho deia el “Vell Mestreobert”, que quan et deuen diners i et diuen: “Venia a

pagar-te, però com que segurament no deus tenir canvi i no t’anirà bé, ja et pagaré el que et dec un altre dia”. Doncs no! Si veus calé, agafa’l! I si cremen passa’ls d’una mà a l’altre que ja es refredaran, però tu no amollis, perquè després hi ha una feinada a tornar-los a veure, i no per falta de voluntat de no pagar-te, sinó perquè corren i no es deixen atrapar. I per mi, això és el que els hi passa a la capital del “Reino”. Com que són gent molt sentimental, saben que si marxen no els tornaran a veure més, i ves per on, això els hi sap greu ...

- M’explicava el Josep Anton Rosanes, que un dia estant al carrer va veure que venia un amb cara de despistat i aquest es va trobar amb un altre que li venia de front amb cara de més aviat emprenyat.

I dirigint-se al despitat li va dir: “Xec, perdona! Però tu em deus a mi 10.000 peles!” I el despistat tot resolt i tranquil li va contestar: “Estàs perdonat! No faltaria més, estigues tranquil i no hi pensis més!” I sense insistir-hi més va seguir el seu camí, quedant amb un pam de nas el “Cara d’ Emprenyat”, i jo que mirava tot sorprès veient com la gent arreglava aquestes coses...

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La Guerra del Francès

«Vam ser “voyeurs” de tota una altra època durant un cap de setmana»

No hi ha res com haver trepitjat un país, una terra, per agafar consciència d’una realitat concreta.

El mateix ens passa, en certa manera, amb els fets, ja siguin quotidians o històrics. Si hem estat al lloc dels fets (que diem els periodistes) tenim el nostre punt de vista, la nostra particular visió.

No és el mateix que si ens ho expliquen. Però és clar com que no som a tot arreu, com que no hem trepitjat totes les terres, ni hem viscut tots els temps, necessitem d’un relat, d’una explicació que ens situï. És de fet la feina de la història, dels historiadors. Ho diu l’escriptor italià Claudio Magris, a “La història: ni justiciera, ni justificadora”: “ L’HISTORIADOR no pot ser un moralista i l’historia no pot ser un tribunal, com passa massa sovint en debats historiogràfics que es converteixen més aviat en processos penals o instrumentalitzacions de fets passats en mans de la política present: només cal pensar en la instrumentalització de moltes polèmiques sobre comportaments passats de l’Església o en la instrumentalització del debat sobre les culpes del comunisme d’una certa època, indignament utilitzades per perseguir finalitats polítiques actuals.”

Necessitem que se’ns expliqui la història, que la puguem veure, i tocar. Per això em sembla un encert aquest exercici de recuperació històrica, la dels actes sobre bicentenari de la guerra de successió a Vila-seca. És clar que va ser al gener del 2012, però tant el seguit de xerrades, com la tematització feta coincidint amb la fira d’època de l’Associació de Comerciants de Vila-seca, m’ha semblat una troballa. Vila-seca ocupada per l’exèrcit francès, defensada pels vilatans aixecats en armes...Amb tot un niu de trabucaires, tots els amics de la Colla del Comú, que ens van fer arribar el so real de com devien anar les coses. Vam ser “voyeurs” de tota una altra època durant un cap de setmana. Com podem preparar el futur, sense conèixer el nostre passat? I ens passa sovint que la història, la que hem estudiat a l’escola, passa de llarg de les nostres vides.

Ens parla dels grans fets, de reis i de presidents, que han pres decisions que han afectat el nostre passat. Sort en tenim que Jaume I va sortir de Salou, i això ens fa entrar per la porta de la història, de la gran. Però hi ha moltes altres portes, i molts altres personatges que hem de conèixer. Vilasecans i salouencs amb projecció en el temps, i espai. Però no han estat sols, per això és bo que tinguem clars els passatges que hem viscut tots plegats, col·lectivament, allò que ens ajuda a situar per entendre present, i construir el futur.

EL REPORTATGE

Vila-seca commemora el Bicentenari de la Guerra del Francès Sembla mentida, però és veritat. Els vila-secans/es son capaços d’organitzar qualsevol esdeveniment que es proposin, per gran que sigui, com ha quedat demostrat el cap de setmana del 4 i el 5 de juny amb les actes commemoratius del Bicentenari de la Guerra del Francès. Enhorabona!

PER ROBERT RODRÍGUEZ I TONI BONET

El passat 25 de maig, l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, acompanyat del regidor de cultura, Josep Toquero i del president de la colla Trabucaires del Comú de Vila-seca, Lluís Maudes, presentaven en roda de premsa els actes commemoratius del Bicentenari de la Guerra del Francès.

El programa comptava amb una diversitat d’actes, el primer dels quals va ser la inauguració de l’exposició ‘El món Trabucaire’, el 28 de maig a la sala polivalent de l’Ajuntament de Vilaseca. Seguidament, l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina va actuar a la plaça de l’Església en un altre dels esdeveniments programats en commemoració dels seus 35 anys.

Els actes van continuar a l’Antic Hospital el dia 30, amb la presentació de la recerca núm. 7 de la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca. “Vila-seca a la Guerra del Francès” era el treball triat, escrit per David Melero Domènech i presentat per Manel Güell Junkert, arxiver de la Diputació de Tarragona. La següent cita va ser el dia 2 de juny amb la conferència sobre el paper de la dona durant la Guerra del Francès, a càrrec de Concepció

EL REPORTATGE Solans Roda, membre de la Comissió d’Acció Cívica del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Després d’aquests entrants, venia el primer plat el dissabte 4 de juny, un dels dies més representatius d’aquesta celebració, amb la inauguració de la ‘Fira de Comerç a l’Antiga Vilaseca 1811’, organitzada per la Fira de Comerciants i Empresaris del municipi.

Des del final del carrer Comte Sicart fins la plaça de l’Església, els visitants podien trobar parades d’artesans que venien tot tipus de productes, tant alimentaris com de confecció, així com estands de comerços vilasecans convenientment transportats dos segles enrere. A banda, als jardins del castell s’hi podran realitzar tallers infantils i jocs tradicionals per als més petits, els quals van poder gaudir d’una canonada dolça, així com visitar un campament de trabucaires, on es fabricaven bales de plom, s’alimentaven animals de granja i es tenia cura d’un hortet, i també un de francès. Actors de La Tramoia i altres persones pertanyents a entitats m u n i c i p a l s , representaven el dia a dia en aquests campaments.

Al migdia, un carro amb una gran bota es va encarregar de repartir vermut entre tots els concurrents a la fira. A més, durant tota la jornada, els encarregats de donar vida als habitants i colonitzadors de la vila van realitzar diverses actuacions pels carrers, representant canvis de guàrdia, trasllats de presoners o recaptacions de tributs i peticions de documentació. El colofó va ser la posada en escena de la batalla que va significar la derrota francesa a mans

EL REPORTATGE

espanyoles, el 19 de gener de 1812. A la parada de La Canaleta, més o menys on va succeir realment, hi van arribar els dos exèrcits, els quals es van enfrontar enmig d’un gran desplegament de pirotècnia i efectes.

Aquest acte va comptar amb la col·laboració dels timbalers del Ball de Diables de Vila-seca, els trabucaires del Comú, així com alguna de les colles convidades a la trobada de l’endemà, Miquelets de Badalona i l’Esquadra de Trabucaires Xaloc de Castelló. Finalitzada la batalla, tothom va poder gaudir d’un sopar popular als jardins del castell mentre l’Esbart Ramon d’OIzina, acompanyat d’un quartet de corda del Conservatori, oferia balls d’època amb balls vuitcentistes.

El 5 de juny venia el segon plat, amb els actes centrals de la celebració que van començar amb les matinades al campament per part dels grallers de Vila-seca a les 8 del matí i la XXIX Trobada Nacional de Trabucaires.

Més de trenta colles de tot el Principat i el País Valencià, es van repartir en sis itineraris diferents que finalitzaven al Parc de la Riera, on hi va haver una galerada conjunta de totes elles. A més, va ser l’ocasió per realitzar el bateig de foc de dues colles participants.

Cal dir que, novament, s’ha engrescat una gran part del teixit social vilasecà per tirar endavant un projecte cultural de grans magnituds. I el resultat obtingut, a tenor de l’afluència de públic als actes i el moviment generat en xarxes socials, ha estat excel·lent.

EL REPORTATGE

I fins aquí el reportatge gràfic de la commemoració del Bicentenari de la Guerra del Francès a Vila-seca. El mes vinent trobareu un article sobre els 35 anys de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina i la Trobada Nacional de Trabucaires realizada a Vila-seca.

L’ARTICLE DEL MES

Mort, pesta i misèria a Vila-seca durant la guerra del francès Manel Güell Junkert (Tarragona, 1965) és llicenciat en Geografia i Història (1995) i postgrau en Arxivística (2002) per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha guanyat diversos premis d’Història a Barcelona, Tarragona, Valls i Lleida. És autor de nombrosos articles sobre la guerra dels Segadors i la del Francès, ha participat presentant comunicacions als principals congressos d’història moderna. És fundador i director de la revista electrònica d’Història Militar Catalana A Carn!. Actualment està a càrrec de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona.

PER MANEL GÜELL

Imatge: http://lavilellaalta.wordpress.com

Entre finals de 1808 i primeries de 1809, l’exèrcit de Napoleó Bonapart envaïa el Principat i arribava fins a les comarques tarragonines. Al seu pas deixà un rastre de destrucció i desolació, no únicament a les grans localitats, sinó a les viles i fins i tot els pobles i llogarrets més menuts. La delicada situació logística dels francesos (endinsats a la Catalunya profunda i hostil, amb una base de provisionament allunyada i bloquejat el mar per l’esquadra britànica) els obligava a viure sobre el territori. Això volia dir depredar queviures i materials arreu on els trobessin1.

Els napoleònics a Vila-seca Bosch Cardellach diu que els francesos arribaren a Vila-seca el 19 d’agost de 1810, i dos dies més tard s’esdevingué un fort enfrontament armat molt a prop, que els forçà a replegar-se a Reus, per l’acció de l’esquadra britànica a la costa2. El maig de 1811 el general Louis Gabriel Suchet posava setge a Tarragona amb un exèrcit de més de 20.000 homes que, no tan sols s’havia d’alimentar, sino proveir del material necessari per a l’excavació de més de 5.000 metres de mines i trinxeres al voltant de la plaça.

“Las primeras operaciones del enemigo para empezar el sitio de esta Plaza [Tgn], fueron sembrar el terror en las poblaciones de este campo, ahuyentando y dispersando a fusilazos á los habitantes de las pequeñas, saqueando y cometiendo en las casas solares todo género de iniquidad acostumbrada, apoderándose de todo género de víveres, ganado y demás artículos conducentes á su comodidad y á la obra que iban a emprender; a este fin derribaron un sin número de casas, llevándose las maderas de su construcción y hasta las tejas; obligaron á muchas gentes en calidad de presos a trabajar en las primeras obras de zapadores, donde algunos fueron víctimas de nuestros fuegos. Las poblaciones de primer orden fueron más respetadas, pero obligadas á entregar diariamente las miles raciones de pan, vino, cebada y otros artículos que consumían los 22.000 hombres de que se componía el ejército sitiador, exigiendo siempre duplicado por lo menos […] todo a la fuerza y con amenazas de muerte”1.

Efectivament, a mitjans de maig de 1811, els militars francesos recorrien la contornada demanant més racions, llegums, arròs i escales, no dubtant a endur-se llençols i màrfegues per als seus hospitals. Van passar especialment per Valls, Riudoms i Vila-seca4. Es pot afirmar que Vila-seca passà a formar part del territori obligat a sustentar l’exèrcit napoleònic, a pena de ser incendiada i saquejada brutalment.

Les defuncions registrades Fins el 1809, els eclesiàstics que regentaren la parròquia de Sant Esteve de Vilaseca, només van fer constar la causa de la mort en algunes poques partides d’òbit, sense massa exhaustivitat. Així, trobem 17 morts per malaltia el 1808 i 14 el 1809, la majoria per febre pútrida (7 el 1808 i 11 el 1809), però també per apoplexia, pleurèsia, inflamació, mal de costat, tercianes, erissipela, fluix de sang, “ofegó” o tisis pulmonar.... A partir de febrer de 1809 els eclesiàstics a cura de qui anaven els obituaris (Mn. Josep Lluch, Mn. Domingo Ferratges i Mn. Ramon Marraco5), ja no solien anotar la causa de la mort. A més de les defuncions per malaltia, també n’hi hagué quatre que podríem considerar com accidentals, dues el 1808, altra el 1809 (totes per sobrepart), i la quarta el 1812. La violència de la tropa napoleònica també se’n va cobrar de vides de vila-secans a la vila. Consten dues morts violentes que coincideixen amb les dels quatre pescadors d’anguiles que capturaren els francesos a l’entrar a Vila-seca el maig de 1811, i que inculpats de desviar aigua de les sèquies per a l’esquadra britànica, van ser afusellats6. El 19 de gener de 1812, poc després

PEUS DE PÀGINA 1 Podem obviar detallar el context historiogràfic amb la consulta de: RECASENS COMES, JOSÉ Mª. La revolución y guerra de la Independencia en la ciudad de Tarragona. Tarragona: Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1965, o la més recent Tarragona a la Guerra del Francès. Tarragona: Conselleria de Patrimoni / Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona (Quaderns de l’Arxiu; 6), amb textos del professor Salvador-J. Rovira i Gómez. Vegeu igualment els números extraordinaris de revistes locals com Kesse, núm. 44 (segon semestre de 2010) o A Carn! [En línea], Maig de 2011, núm. 16. Disponible a: <www.acarn.cat>.

2 CANALES GILI, ESTEBAN (a c.d.).

“Una visió més real de la Guerra del Francès. La història de Bràfim d’en Bosch i Cardellach”. Recerques, 21 (1990 = Homenatge a Pierre Vilar, II) 7-49: 18.

3 Sitio, asalto y saqueo de Tarragona en 1811. Es copia de un manuscrito que se conserva en la biblioteca de una de los conventos de Religiosos Menores de Cataluña.

Tarragona: Tipografía F. Arís, 1911, p. 9.

4 CANALES (a c.d.). “Una visió…”, p. 28 i 35.

5 Vegeu JORDÀ I FERNÁNDEZ, ANTONI (a c.d.). El “Repertorio...” de Mn. Salvador Babot (1796-1874). Vila-seca: Agrupació Cultural, 1992 (Monografies de Vila-seca; 16), p. 79.

6 MORELL I TORRADEMÈ, JOSEP. Pàgines de la història de Vila-seca de Solcina. Vila-seca: Agrupació Cultural, 1990 (Monografies de Vila-seca; 15), p.

150, que cita la Topografia mèdica del Dr. Agustí Gibert.

L’ARTICLE DEL MES

d’una batalla, moria un “bagatger que digueren sos compañs era natural de Tiberu, morí en la batalla tinguerem en esta vila los españols y francesos”; també resultaren morts un soldat i un atambor7. Hi ha un creuament de fonts pel que fa a aquesta batalla, ja que mossèn Babot la situa el dia 20 i la considera una desfeta per part dels francesos, que hi perderen més de 200 homes, xifra que no es confirma en altres fonts8.

L’evolució poblacional

d’acord amb l’equació: Població = Mitjana del nombre de naixements (baptismes) / taxa de natalitat (TN). Tenim les dues variables que ens fan falta, els baptismes (vegeu el quadre a continuació) i la TN, que hem fixada en el 45x1.000, perquè és la taxa mitjana resultant en els compliments pasquals del primer vicenni del segle XIX que hem trobat al Camp de Tarragona10. El recompte exhaustiu del nombre de baptismes i d’òbits de quaranta parròquies del Camp de Tarragona, ha estat la base d’un treball que ha aparegut publicat recentment, i al qual farem constant referència.

L’any 1787 els habitants de Vila-seca es computaven en uns 2.7439. A l’iniciar-se la dinovena centúria, l’estimació poblacional que ens dóna el càlcul de la taxa de natalitat del 45x1.000, és d’uns 2.866. Aquesta taxa [= TN] és considerada una forma d’aproximar notablement el nombre d’habitants en base al ritme de naixements (denunciats a través dels baptismes),

A la següent taula, disposem: 1) any, 2) nombre de baptismes, 3) nombre de matrimonis, 4) nombre d’òbits, 5) creixements vegetatiu (resultat de restar baptismes d’òbits), 6) parts múltiples, 7) fills de pares incògnits, 8) cossos (enterraments d’adults), 9) albats (enterrament de menors no combregants, que no havien feta la Primera Comunió) i 10) percentatge dels albats.

7 Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Vila-seca [= APSEV], Òbits, III (17991818), s/f. Sobre aquesta batalla, vegeu, M ELERO , DAVID. “La batalla de Vilaseca a la Guerra del Francès (19-1-1812)”. El Pont de Fusta, Vila-seca, 241 (març 2000) 24-25.

8 JORDÀ (a c.d.). El “Repertorio…”, p. 28; també MORELL. Pàgines…, p. 150, extret igualment de Gibert.

El metge de Bràfim elevava la xifra de presoners francesos a 562, “Fue la victoria completa”. CANALES (a c.d.). “Una visió…”, p. 35.

També ho reprodueixen MORELL I TORREDEMÈ, JOSEP; PINEDA VAQUER I FERRANDO. Vila-seca.

Valls: Cossetània Edicions, 2001 (La Creu de Terme; 10), p.

45.

9 El Cens del Comte de Floridablanca.

1787 (Part de Catalunya).

Intr., ed. i índex per Josep Iglésies. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1969, I, 506 i 503. Al nucli vilasecà (2.729 habitants), li hem afegit l’agregat de Mascalbó (14).

10 GÜELL, MANEL. La crisi de la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona.

Tarragona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2011, p. 22 n.8.

Font: Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Vila-seca [= APSEV], Llibres de baptismes núms. VI (1798-1819) i VII-VIII (1819-1851); Llibres de matrimonis núms. V (18011818) i VI (1819-1851), i d’òbits núms. III (17991818) i IV (1819-1854).

L’ARTICLE DEL2011 MES MUNICIPALS Destaquen tres períodes crítics, clarament identificables a través dels creixements vegetatius negatius. El creixement vegetatiu [= CV] és el resultat de restar els baptismes dels òbits, un resultat que, en condicions normals, ha de ser positiu ja que tota població tendeix a un creixement lent, pautat i sostingut, però no és així en temps de crisi, període en el qual augmenten les defuncions, de vegades fins i tot, per damunt del nombre de naixements. Llavors és quan el CV esdevé negatiu i quan podem parlar de crisi demogràfica.

A la taula en veiem tres de períodes amb CV negatiu. Un és en els primers anys del vicenni, i es correspón a un brot epidèmic de “calenturas gástricas y verminosas…”11 (febre, vòmits, hemorràgies i verminosi -cucs a l’intestí), present a l’Urgell, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès.

Aquests primers anys del vicenni el CV positiu oscil·lava entre els 19/37 individus de guany, però en el binomi 1802-03, la vila presenta un CV de -160. En termes aritmètics podríem dir que Vila-seca va necessitar sis anys per reposar els efectius humans perduts aquell binomi.

Un altre període amb balanç negatiu del CV el localitzem dins dels anys de guerra del Francès (en fons pujat), el 1809 (epidèmia de febres tifoidees), el 1811 (el setge de Tarragona) i el 1812 (fam i crisi de subsistències). El primer d’aquests anys és el pitjor del vicenni, amb un CV de -350 (cauen els naixements a la vuitantena, i es disparen les defuncions a 437 –la xifra més alta dels vint anys-). El 1811 es moderen els números, però segueixen sent negatius (-7) i el 1812, ben bé igual (-21). Cada any del vicenni (un de vint) és equivalent percentualment al 5%, però les defuncions acumulades el 1809 i el 1812, no representen aquest 10% teòric del vicenni, sinó el 20%.

Van resultar el doble del què hauria d’haver estat normal. Els anys que durà la guerra del Francès registra un dels pitjors balanços de CV del Camp de Tarragona, amb un –249, quan per referència es podien esperar +90.

Aquest és un clar indicador de la crisi demogràfica viscuda a la vila en l’episodi napoleònic.

Un tercer període crític és a l’any 1819, on consta un nou brot epidèmic, més moderat que els anteriors12, però per a Vila-seca, igualment danyívol, ja que el CV d’aquell any fou de -76, amb 224 defuncions, la tercera anyada més alta després de 1809 i de 1802. Amb tot, l’augment de naixements el darrer lustre del vicenni, fa créixer el CV i contribueix a reequilibrar una mitjana que es queda en +61, però que en condicions normals hauria pogut ser sis o set vegades major.

La taxa de fills de pares incògnits és de l’1%, però durant el període de guerra augmenta fins l’1’45%. És una taxa que considerem baixa per dos motius, en primer lloc al contrastar-la amb referents com el calculat pel professor V. GUAL a la Conca de Barberà durant l’època moderna (1’18%), o el que vam calcular nosaltres mateixos en quaranta parròquies del Camp de Tarragona entre 1801-1820 (2’55%)13. En segon lloc per tractar-se d’una vila en el camí ral i oberta al mar, i per tant, lloc de pas i trànsit continuat de tota mena de forasters (mercaders, militars, mariners). No ens ha d’estranyar que durant el convuls període de guerra, amb la presència de fenòmens com la brutalitat militar, les mobilitzacions o fugides precipitades i l’absència més habitual dels homes de la família, la taxa puji quatre dècimes i mitja…

Si tornem al càlcul de població en base a la taxa de natalitat del 45x1.000, podem comprovar que Vila-seca començà el nou segle amb uns 2.866 habitants, una xifra que seria ascendent inclús durant el període de guerra.

En el segon quinquenni (1806-1810) baixà fins els 2.640, sens dubte a causa de la terrible epidèmia de febres tifoidees de 1809. Però el tercer i quart quinquenni registra un augment sostingut de població, passant dels 2.640 habitants als 3.013 i els darrers anys del vicenni, als 3.826. En vint anys i malgrat les crisis epidèmiques, militars i de subsistència, Vila-seca guanyà un miler d’habitants, o, com es vulgui, augmentà la població en un 25’1%, una quarta part. Hem de cercar l’explicació en el fenomen dels refugiats, present en moltes viles del Camp de Tarragona, i que deuria tenir en Vila-seca un important referent al tractar-se d’un poblament costaner i molt proper a la ciutat de Tarragona.

11 G UASCH , F RANCESC . Memoria sobre la epidemia de calenturas gástricas y verminosas que ha reynado en la villa de Villarrodona en el verano de mdcccv. Barcelona: Manuel Texero, 1807. Citat per SANTESMASES I OLLÉ, JOSEP. El segle XIX a Vila-rodona.

Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 1984 (Estudis Comarcals; 2), p. 37-38.

12 GÜELL. La crisi…, p. 204-207.

13 GUAL I VILÀ, VALENTÍ. La familia moderna a la Conca de Barberà. Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Diputació, 1993, p. 152-199 i GÜELL. La crisi…, p. 192-193.

BIBLIOGRAFIA CANALES GILI, ESTEBAN (a c.d.). “Una visió més real de la Guerra del Francès. La història de Bràfim d’en Bosch i Cardellach”. Recerques, 21 (1990 = Homenatge a Pierre Vilar, II) 7-49.

El Cens del Comte de Floridablanca. 1787 (Part de Catalunya). Intr., ed. i índex per Josep Iglésies. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1969.

GUAL I VILÀ, VALENTÍ. La familia moderna a la Conca de Barberà. Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Diputació, 1993.

GUASCH, FRANCESC . Memoria sobre la epidemia de calenturas gástricas y verminosas que ha reynado en la villa de Villarrodona en el verano de mdcccv.

Barcelona: Manuel Texero, 1807.

GÜELL, MANEL. La crisi de la Guerra del Francès (18081814) al Camp de Tarragona. Tarragona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2011.

JORDÀ I FERNÁNDEZ, ANTONI (a c.d.). El “Repertorio...” de Mn. Salvador Babot (1796-1874). Vila-seca: Agrupació Cultural, 1992 (Monografies de Vila-seca; 16).

MELERO, DAVID. “La batalla de Vila-seca a la Guerra del Francès (19-1-1812)”. El Pont de Fusta, Vilaseca, 241 (març 2000) 24-25.

MORELL I TORRADEMÈ, JOSEP. Pàgines de la història de Vilaseca de Solcina. Vila-seca: Agrupació Cultural, 1990 (Monografies de Vila-seca; 15).

MORELL I TORREDEMÈ, JOSEP; PINEDA VAQUER I FERRANDO. Vilaseca. Valls: Cossetània Edicions, 2001 (La Creu de Terme; 10).

RECASENS COMES, JOSÉ Mª. La revolución y guerra de la Independencia en la ciudad de Tarragona. Tarragona: Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1965.

SANTESMASES I OLLÉ, JOSEP. El segle XIX a Vila-rodona.

Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 1984 (Estudis Comarcals; 2).

Sitio, asalto y saqueo de Tarragona en 1811. Es copia de un manuscrito que se conserva en la biblioteca de una de los conventos de Religiosos Menores de Cataluña. Tarragona: Tipografía F. Arís, 1911.

Tarragona a la Guerra del Francès. Tarragona: Conselleria de Patrimoni / Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona (Quaderns de l’Arxiu; 6).

ESPORTS Celebrat l’Extreme Man 226 Salou Costa Daurada Malgrat que les previsions de l’organització esperaven un miler d’inscripcions a la prova, el diumenge 5 de juny van ser finalment 400 els esportistes que van participar a l’Extreme Man 226 Salou Costa Daurada, recorrent 3,8km de natació, 180km de bicicleta i 42,2km a peu. Però al marge de la proesa esportiva, l’organització proposava diverses animacions per a espectadors i acompanyants dels triatletes, calculant que serien al voltant de 3.000 persones, i creant un esdeveniment nou al Passeig Jaume I de Salou. “Òbviament, un triatló de llarga distància és una experiència molt forta per als triatletes i els seus familiars. Des de l’inici del projecte Extreme Man 226 Salou, hem volgut fer un esforç amb l’ambient i les condicions d’aquesta gran aventura humana”, explicava Eloi Moragues, director de la prova. Per aconseguir-

ho, l’equip d’organització va comptar amb el suport de diverses entitats de Salou com els Gegants de Salou, els Diables de Salou, l’Escola de Dansa Sandra Rubi, l’Estació Nàutica Costa Daurada, a part dels 300 voluntaris que van intervenir en el desenvolupament de la prova.

Malgrat disposar de 16 hores com a límit màxim, Olivier Marceau va entrar a meta en primer lloc amb 9h 29’ 04’’, seguit de Pau Zamora Pérez a gairebé 13’ i d’Israel Escudero, que va fregar les 10 hores.

En categoria femenina, la primera classificada fou Alexandra Louison acreditant un temps de 10h 27’ 58’’, seguida d’Aline Choretier amb 11h 11’ 47’’ i de Pauline Damiens a vuit minuts de la segona classificada.

El Campionat d’Espanya d’hoquei aleví a Vila-seca

Els passat dies 13, 14 i 15 de maig tingué lloc al pavelló municipal d’esports de Vila-seca la 33a edició del Campionat d’Espanya Aleví d’hoquei patins. La Real Federación Española de Patinaje, la Federació Catalana de Patinatge i el Club Hoquei Vila-seca van ser els organitzadors del Campionat, que va

comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca. Dijous dia 12 es va celebrar el sorteig del calendari de partits, que va agrupar els equips participants en dos grups, el grup A, format per CPH Sant Cugat, CD Vettonia Hockey (Àvila), PAS Alcoi (Alacant) i Club Compañía de María (La Corunya), i el grup B, format per Santa María del Mar (La Corunya), Virgen de Europa (Boadilla del Monte, Madrid), Real Club Jolaseta (Bilbao) i CE Arenys de Munt.

El domini dels dos equips catalans va ser incontestable durant tot el campionat.

Quinze dies abans, el CE Arenys de Munt s’havia proclamat campió de Catalunya a Girona, imposant-se en la final al CPH Cant Cugat. L’equip aleví del CH Vilaseca només va poder ser 7è en el Campionat de Catalunya, i va quedar, per tant, sense l’opció de jugar a la seva pista el Campionat d’Espanya. Arenys i

Sant Cugat es van tornar a trobar a la final del Campionat d’Espanya, i novament els del Maresme van imposar el seu brillantíssim joc (4-0). Compañía de María, Santa María del Mar, Alcoi, Virgen de Europa, Vettonia i Jolaseta van ocupar les demés places de la classificació final.

Els propers dies 18 i 19 de juny el pavelló municipal de Vila-seca tornarà a ser la seu d’un campionat d’Espanya d’hoquei sobre patins, en aquest cas el de seleccions femenines sub-18, que comptarà amb la participació de les seleccions de Galícia, Astúries, Madrid i Catalunya, que s’enfrontaran seguint un sistema de lliga, tots contra tots. Els partits tindran lloc dissabte al matí a les 11 i a les 12.30h, i a la tarda a les 7 i a les 20.30h. Diumenge al matí es jugarà també a les 11 i a les 12.30h i, en finalitzar l’últim encontre, tindrà lloc l’acte de cloenda.

IV Edició de la Fira Marítima de la Costa Daurada L’alcalde de Salou, el regidor de Promoció Econòmica, juntament amb l’alcalde de Cambrils, el subdelegat del Govern i altres autoritats polítiques en funcions, així com representants dels Clubs Nàutics de Salou i Cambrils van presentar el passat 27 de maig la quarta edició de la Fira Marítima de la Costa Daurada al Club Nàutic de Salou. En aquesta edició, l’espai a l’aire lliure d’exposició s’ubicava dins les instal•lacions del Nàutic. Acte seguit, la reconeguda regatista Natàlia ViaDufresne va explicar la seva experiència com a regatista a la Barcelona World Race. Aquesta esportista d’èlit va participar als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, als d’Atlànta (EUA), als de Sidney (2000), als d’Atenes (2004) i als de Pequín (2008). Al llarg de la seva carrera ha aconseguit tres medalles de bronze en el Campionat del Món de vela, dues medalles en els Jocs del Mediterrani (una d’elles d’or) i dues medalles més en el Campionat d’Europa de vela (una d’elles d’or). L’acte va cloure amb una cantada d’havaneres a càrrec del grup Ultramar, al Passeig Jaume I, al costat del Club Nàutic de Salou.

El dissabte van tenir lloc diferents bateigs i sortides en llagut, caiac o vela, entre d’altres tipus de navegació, així com xerrades

sobre pesca esportiva i una xerrada sobre el Projecte Ecoinmar, un vaixell sostenible, silenciós i lliure de CO2. Al migdia es podien recuperar forces amb la fideuà popular i al vespre, per acabar la jornada, s’inaugurà l’exposició de pintrua de l’autor Antonio Ruiz Vaca, a les mateixes instal·lacions.

Diumenge, entre d’altres activitats, es feren excursions marítimes dels Creuers Costa Daurada o batejos de submarinisme, així com un espectacle infantil a càrrec de la companyia Panettone Brotters.

La Fira estava oberta a tota la població en general i especialment als amants dels esports nàutics, de la platja, la pesca i les activitats culturals i gastronòmiques. Els objectius, entre altres, eren els de donar a conèixer el caràcter nàutic i mariner dels dos municipis, Salou i Cambrils, promoure el sector per generar ocupació i riquesa, incrementar l’oferta turística, difondre elements culturals relacionats amb el món marítim, potenciar l’intercanvi d’experiències i afavorir la implantació al territori de noves empreses.

ESPORTS

Èxit absolut de participació a la Cursa de Primavera A Salou va tenir lloc el diumenge 8 de maig la Setena Cursa de Primavera a favor de la lluita contra el càncer, amb un èxit rotund de participació. Més de 900 participants van realitzar els recorreguts de la cursa que van transcórrer amb total normalitat.

Els participants van poder triar entre dos recorreguts establerts segons el nivell de dificultat. El primer recorregut era de 4km de longitud i anava adreçat a principiants menors de 12 anys i caminants. Al segon, de 10km, hi van participar atletes més ben preparats. L’organització es va felicitar pel bon temps, fet que va permetre realitzar la cursa amb total normalitat. El guanyador masculí de la prova de 10 quilòmetres va ser Hussein El Haddad de l’equip Runners World, i en la prova femenina Anani Herrera. Pel que fa a la cursa de 4 quilòmetres, el guanyador fou Raúl Lorente del Reus Ploms i, en la prova femenina, Alicia Bergadà, també de l’equip Runners World.

Els fons recaptats aniran adreçats a diferents organitzacions que lluiten contra el càncer: l’Associació Espanyola de lluita contra el càncer, el Centro Nacional de Investigación Oncológica (CNIO) i l’associació de nens amb càncer AFANOC que té seu a Tarragona.

Pòdium de la cursa de deu quilòmetres femenina (Foto cedida)

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Salou viu l’handbol amb intensitat Salou acollirà el proper 30 de juny i fins al 3 de juliol el I Torneig Internacional d’Handbol Salou Cup 2011, que apadrina l’exjugador del FC Barcelona durant set temporades, Andrei Xepkin. Es tracta d’un torneig internacional que acollirà als millors equips d’handbol de tota Europa per a la categoria de cadet masculí. Els partits es duran a terme a les instal•lacions del Pavelló Municipal d’Esports.

Els equips participants són el FC Barcelona, el THW Kiel, el Ciudad Real, el Oppsal Handball, el Haukar Hafnarfjordur, HSC Suhr Aarau, el Chambéry Savoie HB i el Reale Ademar de León. Els partits es configuraran per sorteig fent dos grups de quatre esquadres. Posteriorment tindran lloc els partits d’encreuament depenent de la classificació de grup i, en funció d’això, la final.

Andreiy Xepkin, d’origen ucrainià, va formar part durant 12 anys del amb el FC Barcelona i va guanyar els títols més destacats en aquest esport.

Va jugar al Barça fins als 40 anys, als 42 anys Xepkin va entrar a formar part de les files del THW Kiel, equip amb el va guanyar la seva última Copa d’Europa i la Lliga alemanya. Als 43 anys es va tornar a incorporar al Barça. A més, també va aconseguir la nacionalitat espanyola, fet que li va permetre jugar amb la selecció estatal.

L’alcalde i el regidor d’esports salouencs van rebre el passat 23 de maig els jugadors, entrenador i presidenta del Club Handol Salou, que el passat 8 de maig va proclamar-se campió del torneig aleví de Sant Joan Despí, enfrontant-se a equips arribats de tota Catalunya. L’equip va fer un torneig impecable, guanyant tots els partits i desenvolupant el millor joc del campionat en opinió dels tècnics presents. A més, el jugador de l’Handbol Salou Marc Romans va rebre el trofeu de millor jugador del campionat, que li van entregar el pivot del Barça Jesper Noddesbo i el lateral Igropulo. L’entrenador de l’Handbol Salou i seleccionador infantil català, Armand Rubiño, es va mostrar molt orgullós del seus nois en acabar la competició, per l’esforç, el treball en equip i la qualitat.

A més, cal recordar que en la lliga de Tarragona els alevins de l’Handbol Salou són líders, matemàticament campions, i han complert dos anys sense perdre cap partit en aquesta competició, des de març del 2009.

Representaran a la Salou i a la demarcació de Tarragona en el proper campionat de Catalunya Aleví que es jugarà 11 i 12 de juny a Sabadell.

APARTAMENTS TURÍSTICS LLOGUER I SERVEIS

Av. Pau Casals, 104 baixos Tel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00 LA PINEDA

ESPORTS

Salou compta amb dues noves rutes de BTT Salou comptarà amb dues rutes de Bicicleta Tot Terreny (BTT) el proper mes de juny.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, juntament amb el regidor d’Esports, David Ninyà i Ramon López, president de l’associació de BTT de Salou, van presentar el dia 4 de maig aquests dos nous recorreguts per a bicicleta de muntanya.

Es tracta de dues rutes 12,77 quilòmetres i de 12,05 quilòmetres respectivament, que s’afegeixen a les rutes ja existents a la ciutat per a ciclistes. Els dos recorreguts són de caràcter circular i s’inicien i finalitzen a l’Ajuntament de Salou.

Discorren per llocs de muntanya significatius del municipi com el Vial del Cavet i connecta amb el nucli urbà de la ciutat, combinant un recorregut més natural amb un altre més urbà.

La Policia Local de Salou tenia previst enllestir la senyalització d’aquestes abans de finalitzar el mes de maig.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Salou ja disposa d’un rocòdrom a la Masia Tous La Masia Tous, el centre juvenil, compta des de mitjans de maig amb un nou element per al gaudi dels joves de Salou.

Es tracta d’una instal·lació per a l’escalada que pretén acostar als més joves la passió per aquest esport. De fet, es tracta d’un rocòdrom de 10 metres de llargada i amb alçades que van dels 2,77 metres als 3,60 metres i que compta amb 300 preses de mides i colors diferents per tal de fer diversos circuits, amb diversos graus de dificultat, que en total comprenen uns 50 metres quadrats de plànols escalables i amb formes similars a la roca natural.

El rocòdrom ha suposat una inversió de 14.750 euros, que complementen les altres activitats que es duen a terme en el centre juvenil, com ara les sales d’assaigs o els futbolins, a més de ping pong, dards, entre d’altres aspectes lúdics.

El projecte, realitzat per una de les empreses capdavanteres en el sector, Top30, inclou també uns matalassos per amortir les caigudes. El panell, sobre el qual se subjecten les preses, ha superat les proves d’impacte de la UNE EN 12572, i està construït sobre una base de fusta amb un

tractament de resines de polièster per donar una textura similar a les que es pot trobar al medi natural. Properament, es crearà una associació d’escalada al municipi per fer-ne ús i promoure aquest esport.

Aquesta instal·lació és fruit d’una demanda del col·lectiu de joves i que es va canalitzar a través de la campanya de participació Ei Jove! Ens importa la teva opinió!

P o n3 t1 Fusta