Pont de fusta, núm. 373

METEOROLOGIA Estació de Vila-seca 017 PER CARLES JANSÀ GRAN

Ha arribat la primavera

Dades del període 1/3 al 31/3

La primavera ha arribat i ho ha fet de veritat. Les temperatures han pujat, ha plogut força i han arribat les orenetes i les merles a les nostres teulades. D’aquest mes de març que hem acabat, hem de destacar les pluges abundants i un temporal de llevant que, una vegada més, va malmetre les platges de La Pineda.

Temperatura màxima 22,2 ºC, el dia 29 Temperatura mínima 5,4 ºC, el dia 1 Mitjana de màximes 16,5 ºC Mitjana de mínimes 9,1 ºC

AGENDA CULTURAL

Temperatura mitjana 12,8 ºC

Vila-seca

Pluja 157,5 l/m2

Divendres 29 d’abril.- Música. Recital de viola i piano. Helmut Lindemann, viola; Diana Baker, piano. Obres de Brahms. Cicle Primavera 2011. Auditori Josep Carreras. A les 22 hores. Preu: 15 euros.

Tempestes 1

Dies 6, 7 i 8 de maig.- Fira de la Música al Carrer.

Dies de boira 1

Dissabte 14 de maig.- Música. Recital de violí i piano. Félix Ayo, violí; Emma Jiménez, piano. Obres de Mozart, Beethoven i Brahms. Cicle Primavera 2011. Auditori Josep Carreras. A les 22 hores. Preu: 20 euros.

Ruades 4 Vents dominants Llevant, Mestral i Llebeig

QUI SOM? CONSELL DE REDACCIÓ

EDITA

Robert Rodríguez, director Antoni Bonet, sotsdirector Ramón Leal, Carles Jansà, Montserrat Garriga i Anna Plaza

EL PONT DE FUSTA Ap. Correus, 71, 43480 Vila-seca Telèfon / Fax 977 39 37 78 mail: elpont@tinet.org http://webfacil.tinet.cat/elpont

COL·LABORADORS Xavier Graset, Jordi Blasi, Antoni Mas, Laura Gené, Jordina Setó

FOTOGRAFIA DE PORTADA Marta Escobar, Sònia Martí

IMPRIMEIX

IL·LUSTRACIÓ

Novagràfic S.C.P. Vila-seca D.L. T-505-1982

Josep Pedrola EL PONT DE FUSTA es fa únicament responsable de les opinions expressades als articles no signats.

Editat amb l’ajut de: Generalitat de Catalunya Diputació de Tarragona

Membre de l’

EDITORIAL EDITORIAL CAMPANYAL INAUGURAL Cada dia fem una passa més que ens acosta al 22 de maig, dia assenyalat per celebrar les eleccions municipals. De moment gaudirem d’una petita treva fins que es doni el tret de sortida a la campanya pròpiament dita. Aquesta treva no serà total ja que és inevitable que vagin apareixent notícies diàriament, com ara presentacions de llistes, per exemple. Per altra banda, és simptomàtic que apareguin algunes publicacions de caire polític aquests darrers dies després d’un cert temps de sequera, sequera de tinta, s’entén.

La llei electoral també prohibeix explícitament realitzar cap tipus d’acte públic que pugui interpretar-se com a campanya electoral, és a dir, que pugui ser un megàfon de les excel·lències governamentals. Per entendre’ns, no es podrà realitzar cap inauguració oficial d’obres públiques, ja que seria susceptible de ser entès com a campanya de captació de vot, mostrant tot allò que s’ha fet amb els diners públics i que no deixarà de beneficiar els artífexs de l’equipament, el carrer, etc. D’aquí que, mentre ha estat possible, durant els mesos de febrer i març hem estat testimonis de reformes i noves construccions que han d’ajudar els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles a decidir per qui es decantaran quan siguin cridats a les urnes.

A Vila-seca ja es va donar el tret de sortida amb la inauguració de la penúltima fase de reforma dels carrers del casc antic. El mes de febrer va ser el torn de la llar d’infants Les Vimeteres, que després d’un particular via crucis fruit de la crisi en el món de la construcció, per fi podrà començar a fer les seves primeres passes el curs que ve. Realment era un equipament molt necessari, ja que a aquestes alçades resultava més que increïble que el poble no disposés d’una llar pública, quan el model social ens imposa que els dos membres de la parella han de tenir vida laboral i, si poden, vida familiar. Les places concertades no donaven abast a la demanda que existia i això farà que no sigui tan complicat, i en el algun cas impossible, trobar plaça d’educació infantil per a un fill o filla. Aquest mes de març, ja sobre la botzina, en l’últim segon, es va realitzar una jornada de portes obertes del nou CAP-CAR de Vila-seca per a integrants d’associacions.

Coincidència o no, a Salou ho havien fet una setmana abans. La diferència és que l’edifici salouenc està en funcionament des de l’estiu passat i el vila-secà no està acabat, no hi ha encara els equipaments ni el mobiliari i molt menys equip mèdic i malalts (que més val que no n’hi hagi gaires – tot i que aquest sector no ha sofert retallades- tal i com es presenta el panorama sanitari).

I parlant de mobiliari, si s’ha moblat la nova llar d’infants a l’Ikea, qui ha hagut de muntar-los? La regidora d’Urbanisme? La d’Ensenyament? El de Governació? També té gràcia que els mobles siguin d’Ikea tenint en compte la denúncia que va patir fa uns anys per la utilització de mà d’obra infantil a les seves fàbriques.

Sigui com sigui, aquestes curses per inaugurar sempre grinyolen per alguna qüestió. A Salou, minuts abans de presentar el nou espai d’El Carrilet, uns operaris encara instal·laven un fanal al costat del parc infantil. Era un fantàstic dissabte del mes de febrer, al matí, i els gronxadors estaven plens de canalla pujant i baixant i pares vigilant, o no. I tot això sentint soroll de radial i menjant pols. Ara, que si es vol menjar pols un cap de setmana, només cal passar pel carrer Barcelona i les obres del nucli antic harmonitzaran la passejada. Les últimes previsions, municipals, asseguren que estaran llestes per a Setmana Santa. Saben que això és a mitjans d’abril?

Per la nostra part, en el pròxim número ja entrarem en matèria i us presentarem els candidats i les propostes dels partits.

A propòsit de la portada PER TONI BONET

Una instantània de la llar d'infants Les Vimeteres inaugurada recentment.

ÍNDEX 01

Portada

02

Meteorologia / Agenda cultural / Qui som

03

Editorial / A propòsit de la portada / Índex

04

Noticiari

09

Correu Obert

10

Plens i juntes

12

Les partides de terra (V)

13

Patronat de Turise de Vila-seca

14

Ajuntament de Vila-seca

16

Entrevista Anton Ribera (llibre Memories)

18

Entrevista Eloi Grasset (Llibre Jordi Sarrà)

19

Entrevista Lluís Gavaldà (Els Pets)

21

Imatges del passat

22

Carrer del Mar

23

A la fresca / Bon vent

24

Apunts sobre la pagesia (I)

25

Crònica teatral

26

Esports

28

Contraportada

NOTICIARI

Visita oficial de la Consellera d’Ensenyament a Vila-seca El divendres 18 de març, Irene Rigau va visitar Vilaseca en un altre intens matí de compromisos institucionals. Només arribar al poble va ser rebuda per la corporació municipal, va signar el llibre d’honor, se li va fer entrega d’un obsequi i va signar un important protocol. Els termes concrets del mateix han de propiciar la signatura d’un conveni que garanteixi la construcció i posada en funcionament de la nova escola que s’ha d’edificar, La Canaleta. Així, l’Ajuntament es compromet a lliurar el projecte executiu abans del 28 de febrer de l’any vinent i realitzar la urbanització de l’ARE. Per la seva banda, el Departament d’Ensenyament licitarà i executarà les obres, en funció de les disponibilitats pressupostàries, durant l’any 2012 amb la voluntat que el centre entri en funcionament el curs 2013-2014.

Aquest conveni s’haurà de signar al llarg del pròxim any sempre que es compleixin les condicions pactades i es disposi de crèdit suficient i adequat.

A continuació tota la comitiva va desplaçar-se al barri Miramar-Les Illes per tal de visitar les escoles Miramar i La Canaleta, actualment compartint instal·lacions.

Després d’això es va procedir a descobrir la placa commemorativa a l’entrada de Les Vimeteres, la primera llar d’infants municipal. Es tracta d’un edifici de 542m2 en un solar de 1.386m2, que donarà cabuda a 82 alumnes a partir del proper curs. El cost del projecte ha estat d’1.173.588 euros, finançats en la seva integritat per l’ajuntament vila-secà.

Durant els parlaments, Josep Poblet va recordar la primera visita de la Sra. Rigau, quan era consellera de Benestar social i família i s’estava construint la Residència per a la gent gran, la qual no va poder inaugurar degut al canvi de govern que es va produir posteriorment. Va remuntar-se en el temps per recordar l’obertura del carrer Tarragona, donant pas a la construcció de les noves escoles i va anar saltant de fita en fita, d’escola en escola, fins arribar a Les Vimeteres. D’aquesta manera es tancava el cicle, segons l’alcalde, després d’una universitat, instituts i escoles primàries, una llar d’infants culmina aquesta empresa, momentàniament. Per acabar, felicitacions per a tothom, creadors del projecte, constructors, equips docents, regidores i convilantans. Per la seva banda, Irene Rigau va remuntar-se encara mès enllà en el temps, a principis de segle vint. Va recordar el paper de Maria Montessori com a ideòloga del model de llar d’infants, creant la primera casa dei bambini al nostre

Josep A. Burgasé, juntament amb Josep Poblet, va presentar el llibre patrocinat per l’entitat que representa (foto cedida)

país. I aquest model, tant arquitectònicament com docentment, és el que segueix Les Vimeteres. També va fer referència al nom, al·lusiu al conreu que hi havia hagut a la zona i comparant-lo amb l’esforç docent que ha d’aconseguir futures persones amb un caràcter similar al del vímet. Val a dir que, fruit de la visita efectuada amb anterioritat, la consellera va declarar haver quedat corpresa pel caleidoscopi de les finestres del centre.

Amb un brindis al sol, a l’exterior de la llar, va concloure l’acte.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’alcalde de Salou es reuniex amb la delegada d’Ensenyament L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat del regidor d’Ensenyament, David Ninyà, va plantejar a la nova delegada d’Ensenyament, Àngels Gonzalez, la reimplantació de cicles formatius de turisme a Salou.

En visita oficial a la delegació, l’alcalde va manifestar la necessitat que Salou pugui comptar dins la seva oferta educativa amb aquells estudis “que donin sortida als nostres joves a trobar una feina en aquelles activitats econòmiques del nostre municipi relacionades amb el turisme”.

L’alcalde manifestava que, a diferència de l’anterior govern socialista, en la nova representant d’Ensenyament “ha trobat bona disposició a treballar conjuntament per assolir nous projectes formatius que incrementin la quantitat i la qualitat de la formació a Salou”.

L’Ajuntament de Salou s’adhereix al manifest del Dia de la Dona per defensar la igualtat entre gèneres En el dia Internacional de les Dones, l’Ajuntament de Salou es va adherir al Manifest llegit en els consistoris de diferents ciutats d’Espanya. L’Alcalde de Salou, Pere Granados, i la regidora d’Acció Social, Anna Narbona, juntament amb una representació de dones i homes de la ciutat, van llegir un manifest per simbolitzar “la lluita de les dones de tot el món en favor de la igualtat”.

Un manifest que recollia una sèrie de fites que “han de permetre aconseguir que la igualtat sigui a tot arreu un fet quotidià e indiscutible en el pla laboral, social, polític i personal”. El manifest ha remarcat en la seva part final que “és necessari que dones i homes ens esforcem per establir relacions de respecte i llibertat per que la nostra societat pugui ser un lloc millor”.

Posteriorment, la regidora d’Acció Social juntament amb dues tècniques del Servei d’Informació i Assessorament a les Dones van presentar la Primera Memòria d’activitat d’aquest servei i el curs del Taller de Salut Mental del dia 23 de març.

Un total de 109 dones han estat ateses per aquest servei. Es tracta de dones d’una mitjana d’edat al voltant dels 37 anys. En relació a la nacionalitat, més de la meitat són espanyoles, la resta està repartida entre dones d’Amèrica del centre i del sud en primer lloc, seguides de l’Europa de l’est i per últim dones del continent Africà. Aproximadament, un 90% de les dones ateses ha passat per l’assessorament jurídic entre un i dos cops. D’altra banda, el 65,4% d’elles han rebut suport psicològic i són ateses una mitja de tres sessions per la psicòloga.

El SIAD és un servei específic adreçat a les dones que va néixer fa un any i que ofereix informació, assessorament, primera atenció i acompanyament en l’àmbit social, laboral, formatiu, associatiu, jurídic i psicològic. Estava previst al PLA D’IGUALTAT DE GÈNERE de l’Ajuntament de Salou i que està vigent des de 2009 fins a 2013, en un dels seus eixos d’intervenció, en concret en Salut, Benestar i qualitat de vida. El SIAD està estretament coordinat amb l’Equip Bàsic d’Atenció Social Primària i en contacte amb altres serveis i recursos del municipi com Mossos d’Esquadra o Centre d’Atenció Primària de Salut.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

Foto cedida

L’alcalde de Salou es reuneix amb el Conseller d’Interior i el Delegat del Govern per parlar de seguretat L’alcalde de Salou, Pere Granados, es va reunir el dia 3 de març amb el Conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig, i el delegat del Govern, Quim Nin, per parlar de diferents temes com de Seguretat Ciutadana.

A la reunió, també hi van ser presents el regidor de Seguretat Ciutadana, Alberto del Hierro, el regidor d’urbanisme, Marc Montagut, i el regidor de Gestió Econòmica, Jesús Barragán. L’alcalde de Salou va abordar la necessitat del Municipi que el desplegament dels Mossos d’Esquadra sigui una realitat i va traslladar la importància de disposar de més agents al Municipi.

El Conseller d’Interior va recollir la proposta i va mostrar la seva predisposició i voluntat de col•laborar en aquesta sol•licitud del batlle. Fins ara, els Cossos de la Policia Local i Mossos d’Esquadra s’ha coordinat i treballat de manera conjunta especialment en èpoques estivals o campanyes específiques. Tanmateix, l’alcalde de Salou ja va traslladar la seva sol•licitud de dotar de més efectius de Mossos d’Esquadra al Municipi a anteriors Governs. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Salou incorporarà 14 policies interins per al reforç de la vigilància en temporada alta Un total de 475 aspirants a Policia Local d’entre 18 i 35 anys es van presentar el passat 10 de març a les proves de selecció per obtenir una de les 14 places d’agent de policia interí que formaran part de la plantilla de seguretat local entre maig i octubre.

Dels 475 aspirants, 10 no van superar les proves de català de nivell B; la resta van realitzar el primer dels exàmens, una prova de cultura general tipus test amb 10 preguntes sobre coneixements generals i 10 més de l’actualitat social, cultural i política.

En total 34 persones van superar aquest primer escull i properament hauran de dur a terme les proves d’aptitud física al camp d’esports municipal. També serà de caràcter obligatori i eliminatori un quart exercici consistent en una bateria de tests psicotècnics i una altra prova (obligatòria i eliminatòria) que consisteix en realitzar un supòsit pràctic relacionat amb els coneixements policíacs i territorials. La darrera de les proves, per als aspirants que hagin superat prèviament la resta d’exercicis, serà de caràcter voluntari i suma punts en cas de coneixement de la llengua anglesa i altres idiomes.

Els futurs agents seleccionats hauran de passar un curs de policia de 120 hores impartit pels responsables de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya de Mollet del Vallès i començaran a treballar l’1 de maig i fins al mes d’octubre, en el que s’estipula anualment com a reforç dels 78 agents fixes dels quals consta la plantilla de la Policia Local de Salou. El requisit mínim per a presentar-se a la convocatòria és el de tenir el graduat escolar i ser major d’edat.

Salou guanya el premi Lluna Daurada de la FECASARM

Salou va acollir el 12 de març un curs adreçat a les colles de foc del Tarragonès i obertes als tècnics municipals per tal de realitzar la formació dels responsables dels grups consumidors reconeguts com a experts. A la jornada hi van participar prop d’un centenar de persones que pertanyien tant a grups de diables com de bestiari de foc. La jornada la va obrir la regidora de Cultura, Isabel Aguilera, qui va destacar la importància en la nostra cultura dels elements de foc i la seva participació en els actes del seguici festiu. A la mesa inicial també hi van estar presents el director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs, a més de Rosa Sarrà, de l’Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya, i German Colominas, de la Federació de Diables i Dimonis de Salou, qui va lamentar que s’aprovés la directiva europea de productes pirotècnics.

A la sessió, que es va desenvolupar durant tot el dissabte, es va parlar de la legislació sobre manifestacions festives amb pirotècnia; de la seguretat aplicable als correfocs; de la composició i propietats bàsiques dels diferents tipus d’artificis ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ a○ més ○ ○ ○ d’exemples ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ d’accidents ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○i ○ pirotècnics, incidents il·lustratius. En acabar la sessió es va dur a terme entre els presents una prova tipus test per tal d’assolir el títol de ‘Responsables de grups de consumidors reconeguts com experts’.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Salou, seu d’un curs de manipulació de pólvora

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

Salou engega una nova edició de les Xerrades per a la Salut

Els Ajuntaments de Barcelona i Salou es van endur ex aequo el primer premi en la La Regidoria de Salut Pública categoria “Al civisme i la Convivència de l’Ajuntament de Salou, en Nocturna”, en el marc de la 4a Nit de col•laboració amb el CAP, va l’Empresari de la Nit de Catalunya que va organitzar una nova edició de tenir lloc el 14 de març a Lloret de Mar. les xerrades per a la salut, per D’aquesta manera, la iniciativa de Salou tal de conscienciar els va passar per davant d’altres ciutadans de la importància de ajuntaments com Girona, Blanes i tenir bones pràctiques i d’estar Castelló d’Empúries, també nominats. ben informat sobre malalties El premi, Lluna Daurada que concedeix comunes. En total es van la FECASARM (Federació catalana programar tres xerrades a la d’activitats recreatives musicals) va voler Sala Costa Daurada del Centre destacar la tasca realitzada durant l’any Cívic, impartides per 2010 per promoure el civisme i la metgesses de Medecina convivència nocturna a Salou. El regidor Familiar i Comunitària de de Promoció de Ciutat, Marc Montagut, l’Equip d’Atenció Primària de junt amb el president d’ABROS, José Salou. La primera va tenir lloc el Otero, van ser els encarregats de rebre dia 2 de març, sota el títol ‘Viure el guardó. En aquest sentit, l’Ajuntament i conviure amb la malaltia de de Salou va ser distingit per la seva Parkinson’. La següent, el participació en l’execució de la campanya dimecres 9 de març, tractava de ○ “Maximum ○ ○ ○ ○ ○ ○Fun, ○ ○ ○Minimum ○ ○ ○ ○ ○Disturbance” ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ “Malalties pulmonars junt amb l’Associació de Bars i cròniques: és tot culpa del Restaurants i Oci nocturn de Salou tabac?”. Finalment, el 16 de (ABROS), que es va executar el 2010 a març, es tractà del “diagnòstic Salou amb l’objectiu de reclamar precoç del Càncer de Mama”. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ civisme. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Els nous Centres d’Atenció Primària d’Alta Resolució fan jornades de portes obertes El dissabte 19 de març, l’Institut Català de la Salut, juntament amb l’Ajuntament de Salou, van realitzar jornades de portes obertes amb l’objectiu que els ciutadans poguessin conèixer de prop els serveis i les instal•lacions del CAR, així com participar de tallers i activitats centrats en la salut.

L’obertura de les jornades va anar a càrrec de l’alcalde de Salou, Pere Granados, el Director de Serveis Territorials de Salut, Josep Mercadé Orriols, la directora del CAR, Laura Palacios, entre d’altres autoritats, com la regidora de Salut, Montserrat Porter.

Així s’iniciaven les visites guiades per les instal•lacions i es donava el tret de sortida als tallers de salut, que giraven al voltant de temes com el tabac, l’alimentació o la seguretat dels medicaments.

Durant tot el matí, també es feren tallers sobre reanimació cardiopulmonar, estiraments corporals o com abordar la sexualitat per a nois i noies. ‘Contes per a nens i avis’ o ‘Danses del món’ van ser altres de les activitats obertes a tots els interessats que s’apropaven a aquest servei.

Durant tot el matí hi hagué una Unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits situada al CAR per animar la gent a realitzar la seva donació.

Com activitats lúdiques, hi va haver Ballada dels Gegants de Salou, dels Nanos de Salou i Ballada de Sardanes.

El CAP-CAR de Salou es va inaugurar el passat mes de juliol de 2010. Aquest equipament té una superfície d’ampliació de 3.273 m2 i compta amb serveis de medicina general, pediatria, consulta d’odontologia, salut mental, rehabilitació i diagnòstic de la imatge.

El nou centre implica una millora en el servei que oferirà el CAP de

Foto cedida

Salou, que el 2008 ja va guanyar el premi a l’Excel•lència en Qualitat que atorga la Fundació Avedis Donavedian i que l’acredita com el millor centre d’assistència primària de Catalunya i d’Espanya, sent l’únic que ha estat guardonat dues vegades en 16 anys d’història del premi.

Per la seva part, l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i la regidora d’Urbanisme, Manuela Moya, van ser els cicerones en la visita al CAP-CAR de Vila-seca, el dissabte 26 de març. Malgrat que l’obra no està finalitzada i tampoc hi ha el material mèdic instal·lat, es van obrir les portes de l’edifici a representants d’entitats i associacions municipals. D’aquesta jornada us n’oferim un reportatge gràfic a continuació.

REPORTATGE GRÀFIC

El nou Centre de Salut a punt de caramel Una de les coses que més ha portat de cap els vila-secans els darrers temps ha estat saber ben bé com anomenar aquesta instal·lació, Centre de Salut, Centre d’Atenció Primària (CAP) o Centre d’Alta Resolució (CAR). Fora bromes, l’equipament que Vila-seca veurà funcionar (si tot va bé) aquest estiu és tant un CAP com un CAR, on s’hi podran fer accions més avançades de les que habitualment es fan en un CAP. PONT DE FUSTA. Fotos ROBERT RODRÍGUEZ

Hom es podria preguntar perquè es presenta aquest nou equipament si encara s’hi està treballant, si encara està ‘despullat’... Les raons podrien ser diverses, uns pensaran en la proximitat de les eleccions, altres en que ha estat gràcies a l’Ajuntament i la seva insistència (i diners per avançat) que s’ha pogut tirar endavant imaginaneu-vos que s’hagués esperat més, s’hagués arribat a fer?El cert és que aquest nou

Centre de Salut és un equipament indispensable per la nostra vila i abans de que entri en funcionament i estigui ple de material sensible, l’Ajuntament ens l’ha presentat en societat.

Totes les autoritats municipals van acompanyar els representants de la societat civil, associativa, cultural i esportiva de Vila-seca.

La comitiva va estar encapçalada per l’alcalde Josep Poblet i la regidora Manuela Moya, qui va fer de guia per les instal·lacions, donant detalls i explicant cada entorn.

Independentment de l’estat en que es troben les obres podríem dir que la estructura principal, l’esquelet i algunes àrees ja estan a punt per ser equipades. Destaca la llum, espais amplis i tocs de color (bé) en el format d’edificis de formigó que ja s’assentat al poble. 8450 m2 construïts, tres plantes i un aparcament soterrat, amb una gran plaça central.

Alumnes del Conservatori de Música de Vila-seca guardonats als X Premis d’Interpretació Musical i Composició de Girona

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

La remodelació de la Font Lluminosa de Salou recupera el seu esplendor

L’alcalde de Salou, Pere Granados, el regidor d’Urbanisme Marc Montagut, el de serveis i Manteniment de la Ciutat, Pedro Márquez a més del regidor de Gestió Interna, Jesús Barragán van realitzar Des del Conservatori de Música ens fan arribar aquesta important el passat 25 de març una visita a la Font Lluminosa, notícia. que ha estat remodelada en els darrers mesos Diversos alumnes del Conservatori de Música de Vila-seca han estat recuperant el seu esplendor històric. En aquesta premiats en els Premis d’Interpretació Musical i Composició convocats visita, hi va participar també Albert Camps Aleu, pel Conservatori de Música de Girona. Entre els dies 2 i 3 d’abril, aparellador que va dissenyar la font originàriament al l’Organisme Autònom del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la 1973, a més d’altres directius de l’empresa EMTE Diputació de Girona ha organitzat, com fa cada any, els Premis Service, una empresa puntera en sistemes de fonts d’Interpretació Musical i Composició. Han estat un total de 150 estudiants ornamentals. de música catalans i andorrans d’edats compreses entre els 6 i els 25 Durant la visita d’obres es va baixar a la sala de anys els que han participat en aquesta desena edició dels premis. màquines de la font, on s’han remodel•lat íntegrament Els alumnes del conservatori de Vilaseca que s’han presentat a concurs les instal•lacions; modernitzat els equips a més de han obtingut diversos premis i un notabilíssim reconeixement per les substituir els tubs d’uralita per altres d’acer inoxidable seves interpretacions musicals. Els alumnes del conservatori premiats i, com va explicat el Cap de Departament de Fonts, han estat: Marc Coll, s’ha valoritzat la font, dotant-la dels sistemes Piano de control últims a més de fer-la més eficient Sara Rodriguez Zhang 2n premi de la categoria A energèticament, ja que s’han substituït els llums de Carlos Bujosa Salazar 1r premi de la categoria A focus per altres de tecnologia led. Els nous Jordi Badia Pereira 1r premi de la categoria D espectacles comptaran amb música i il•luminació Núria Sans Salas 1r premi de la categoria C que aniran compassats. Cal recordar que a la font Daniel Ruiz Hurtado Menció d’Honor de la categoria B lluminosa feia temps que no se sentia la música per Fagot l’envelliment dels sistemes d’altaveus.

Ferran Roigé Odóñez 1r Premi Modalitat 2 Categoria A La plaça i la font daten de l’any 1973 quan es va Viola construir una font lluminosa espectacular per a aquella Irene Roigé Ordóñez 1r Premi Modalitat 1 Categoria A època, que combinava i canviava colors i que ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ posteriorment va incorporar la música. Aquesta font va ser una realització de la Oficina Tècnica Buigas, i, L’Obra Social “la Caixa” lliura a de fet, va ser el propi Carles Buigas, ideòleg de les Vila-seca les claus de 54 habitatges de fonts de Montjuïc a Barcelona, qui va inaugurar-la. Es pot apreciar el canvi total interior dels sistemes de lloguer assequible gestió i de control dels sortidors, gestionats informàticament per un programa que adapta la Els nous pisos, de dues o tres habitacions, tindran una superfície música al ball que fa l’aigua a la superfície a través d’entre 64 i 90 m² útils i comptaran amb traster i plaça d’aparcament dels més de 100 sortidors. vinculada. El preu de lloguer dels habitatges serà d’entre 325 i 450 Després de 38 anys de funcionament l’Ajuntament de euros mensuals, incloent la plaça d’aparcament i el traster. L’Obra Salou està revitalitzant aquest espai realitzant una Social “la Caixa” preveu construir un total de 4.100 habitatges de lloguer sèrie de modificacions que recuperaran l’esplendor fins al 2012, amb una inversió de 720 milions d’euros. original i adequant-la als temps actuals. El pressupost El passat 30 de març va tenir lloc l’acte de lliurament de les claus a de contracta de l’obra és de 800.000 euros i els càrrec de diferents autoritats de la Caixa i amb la presència de l’alcalde treballs estaran enllestits per aquesta Setmana Santa. de Vila-seca, Josep Poblet ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Mor la dona més gran de Vila-seca El passat 6 de març va morir Maria Tous Aymerich, la dona de més edat de Vila-seca. Nascuda el 23 d’agost de 1908, va viure tota la seva vida al poble. De caràcter fort, obert i extrovertida, va ser una dona molt coneguda, sobretot perquè va regentar durant molts anys un forn de pa al carrer Sant Antoni. Malgrat això, les incongruències de les lleis que es promulguen per garantir un accés equitatiu als serveis van fer que hagués de traslladar-se de la Residència de Vila-seca a Cambrils, on va residir-hi el darrer mes, fins a la seva defunció. Almenys reposa al cementiri municipal vila-secà amb persones amb les quals va conviure i que va estimar.

P o n t8 Fusta

CORREU OBERT

Gracias a los que me apoyaron y a los que no ANTONIO RUIZ MARCHANTE Candidat per ICV a les passades eleccions municipals

Como candidato por ICV en las pasadas elecciones municipales, quiero mostrar mi más profundo agradecimiento a todos los ciudadanos y ciudadanas de Vila-seca que apoyaron nuestro proyecto y depositaron su confianza en nosotros, así como a los compañeros de candidatura, por el apoyo que me brindaron.

Como bien es sabido, no se logró el objetivo principal de obtener el acta de concejal, tan sólo por 8 votos, pero los 345 recibidos, personalmente, los agradecí en su día, los agradezco ahora de nuevo y los agradeceré siempre. Valgan estas letras como muestra de ello.

Desde el primer momento, denunciamos con insistencia las deficiencias de nuestro municipio, muchas de ellas siguen sin resolverse, como las que afectan a nuestras calles, la venta de suelo público, la falta de zonas verdes y el deficiente mantenimiento de las poquísimas que hay, el abandono de la estación, no sólo por parte de Adif y del estado, también del consistorio por permitir esta lamentable situación, no olvidemos que fue durante el mandato del PP junto con el apoyo de CIU cuando se cerró la estación.

Hemos denunciado la falta de viviendas de protección oficial en el municipio, asimismo hemos presentado alegaciones a los presupuestos y a las ordenanzas municipales, también aplaudimos la decisión del gobierno tripartito de materializar los nuevos equipamientos sanitarios, tanto de Vila-seca, como

de La Pineda, olvidados por el anterior gobierno de CIU en la Generalitat.

También quiero resaltar que no sólo hemos estado durante la época de campaña, si no que hemos hecho una política activa y de denuncia. Con nuestro “A PEU DE CARRER” realizamos muchos actos y muestras de crítica ante la situación actual, la crisis, el abuso de los bancos con la complicidad de los gobiernos, central y catalán que después de todo rescataban a varios de ellos con nuestro dinero, dinero público. Denuncias sobre el poco o nulo apoyo a los trabajadores de todos los sectores en general, y autónomos, medianos y pequeños empresarios en particular. Denuncias del estado actual de las centrales nucleares y el almacén radioactivo, cuestionada hoy su seguridad por la catástrofe natural de Japón.

Así pues, compañeros y amigos me despido de vosotros no sin antes agradeceros una vez más todo el apoyo que me habeis brindado. Siempre he sido un hombre luchador y defensor de mis ideales, y pienso seguir siéndolo, aunque ya no participe en la candidatura de ICV en estas elecciones municipales, por considerar que ya no nos encontramos en el mismo contexto político, pero dejo la puerta abierta y la posibilidad de integrarme a futuras organizaciones que se puedan formar, nuevas opciones de izquierdas, que planten cara al capitalismo y a los gobiernos que lo protegen, personas que como yo, proclaman y luchan por una III REPÚBLICA FEDERAL¡¡

L’Esbart Dansaire convoca els antics balladors per preparar el seu 35è aniversari En motiu del 35è aniversari de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, l’actual junta prepara per a finals del proper mes de maig els actes commemoratius dels 35 anys.

Per tal de coordinar la participació i l’organització dels actes, es convoca una reunió amb els antics dansaires pel proper divendres 1 d’abril a les 21h a l’Ateneu de Vila-seca.

P o n t9 Fusta

PLENS I JUNTES

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Ampliació de l’Escola de Turisme i Subvencions als Consells Escolars i AMPES Oci Els Consells Escolars dels nou centres educatius que hi ha L’Ajuntament invertirà 136.526 euros en la redacció del projecte d’ampliació de l’Escola de Turisme i Oci. Aquest projecte és fruit del conveni signat amb la Universitat Rovira i Virgili per tal de consolidar el campus universitari del municipi. L’objectiu és incorporar els estudis de Geografia i Planificació del Territori, fins fa poc vinculats a la llicenciatura d’Història, a l’Escola de Turisme i Oci. De moment, aquests estudis de grau s’imparteixen a la nova facultat de Lletres del Campus Catalunya.

La junta de govern local ha aprovat aquest mes de març el plec de clàusules que regiran l’adjudicació de la redacció del projecte, que costarà 68.912 euros. Els diners restants es destinaran a la redacció dels documents annexes del projecte. Aquests fan referència a la protecció contra el soroll, la certificació energètica, la seguretat i les llicències ambientals entre altres.

al municipi han rebut 5.301 en subvencions per aquest 2011 per sufragar la compra de material com mobles o equips audiovisuals, entre altres. A banda, L’Ajuntament els ha concedit un ajut global de 1.486 euros per a l’organització de festes, com la castanyada, Nadal, Sant Jordi o la setmana cultural.

A banda, la junta de govern local ha donat el vist-i-plau a les subvencions que es concedeixen a les Associacions de Pares i Mares d’Alumnes per al seu funcionament. S’hi destinen 9.567 euros, 1.063 per a cada AMPA. A més, l’Ajuntament aporta 350 euros per als centres escolars que editin una revista.

També en matèria educativa, la junta de govern ha aprovat uns ajuts de 360 i 180 euros per al funcionament de les escoles d’adults de Vila-seca i La Pineda i La Plana, respectivament.

L’Olzina turística

Center,

zona

El centre comercial Olzina Center podria rebre en breu la qualificació de zona turística. Això permetria als seus establiments tenir obert tots els dies de l’any entre 9 del matí i 11 de la nit, una excepció que està contemplada en la Llei d’Horaris Comercials de Catalunya, tenint en compta les necessitats específiques de les zones turístiques.

L’empresa Port Halley, gestora del centre comercial, va plantejar aquesta proposta a l’Ajuntament, que s’ha compromès a impulsar els tràmits. Fins ara, s’han rebut informes favorables del Consell Comarcal, la Cambra de Comerç, els sindicats majoritaris i l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca.

Arribats a aquest punt, l’Ajuntament ha traslladat la proposta a la direcció general de Comerç de la Generalitat, que és l’òrgan que hi ha de donar l’aprovació definitiva. La resposta ha d’arribar en un període màxim de 3 mesos.

Això vol dir que, si la resolució del govern català, es favorable l’Olzina Center podria estrenar nous horaris coincidint amb la campanya d’estiu.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Carnaval, carnaval Per a la festa de carnaval que va tenir lloc els dies 4, 5 i 8 de març passat es va aprovar un ajut de 300 euros per a cadascuna de les trenta colles que van participar a la rua que va recórrer els carrers del municipi. A més de la pròpia rua, hi va haver ball de carnaval i enterrament de la sardina, fent que la despesa total de la festa ascendís a 28.000 euros.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Funcionament de la Jove Casa dels Obrers Aquest servei de titularitat municipal que gestiona el PIJ disposa d’uns espais per al foment de la formació la cultura, el desenvolupament individual i col·lectiu dels joves mitjançant un programa de tallers, cursos i xerrades. Per exemple, durant el primer quadrimestre s’ha impartit reiki, mandalas, reposteria, cuina internacional, cinema temàtic, batuka, guitarra, fotografia, malabars, etc. La despesa aprovada per tal de sufragar el cost d’aquestes activitats durant aquest període ha estat de 3.285 euros.

Aquesta és una part de la despesa anual, doncs, la qual s’ha fixat en 37.000 euros per a enguany.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Lloguer d’una galeria de tir S’ha arribat a un acord de col·laboració amb l’Armeria Ferré de Cambrils per al lloguer d’una galeria de tir destinada al manteniment professional del cos de policia local. El preu del lloguer d’aquest servei serà de 906,31 euros durant el present any 2011.

Noves places policia local

de

L’Ajuntament convocarà proves per ocupar tres places vacants en el cos de policia local. Actualment aquests llocs de treball estan ocupats per personal interí La junta de govern local ha aprovat ja les bases que regularan les proves que es faran per seleccionar els nous policies. Les proves es faran mitjançant el procediment de concursoposició.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’empresa Polyklin serà la concessionària per al subministrament de tres cabines ordinàries i quatre per a minusvàlids a la platja de La Pineda. El cost d’aquest lloguer per a la temporada serà de 16.756 euros (IVA inclòs). Per altra banda, la mateixa empresa serà l’encarregada de proporcionar dues cabines de similars característiques per al mercadet ambulant del nucli costaner entre abril i octubre d’enguany, pel preu de 3.508,14 euros (IVA inclòs).

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Lloguer de cabines WC

Obres de senyalització horitzontal L’Ajuntament invertirà 165.107,33 euros en les obres de senyalització horitzontal del municipi. Els treballs s’han adjudicat a l’empresa Termavial SL, que és la que avia presentant una oferta econòmica més avantatjosa.

La intervenció servirà per renovar la senyalització d’aquells carrers en què la pintura s’ha anat desgastant pel pas del temps.

Subvencions a entitats municipals

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

PLENS I JUNTES

A la vista de les sol·licituds presentades per cadascuna de les entitats socials, culturals i esportives del municipi, s’han atorgat les subvencions ordinàries per al normal funcionament d’aquestes: Progat Vila-seca 500 euros Creu Roja 120.000 euros AV Santa Maria 6.253 euros Veterans de Futbol 1.500 euros Club Atletisme 8.200 euros Club Bàsquet 17.400 euros Club Ciclisme Sant Esteve 350 euros Club Ciclista Vila-seca 4.500 euros Club Tir Sant Esteve 3.800 euros Club Futbol 17.400 euros Club Natació 10.200 euros Club Petanca La Plana 1.500 euros Club Petanca Vila-seca 1.250 euros Club Tennis 1.250 euros Escola Ciclisme 3.400 euros Patí Club 3.500 euros Penya Pescadors Esportius 2.200 euros Secció Muntanya AC 2.200 euros Societat Protectora Caça 2.100 euros A. de gent gran Esplai Sant Esteve 3.578 euros A. jubilats i pensionistes La Pineda 1.969 euros Esplai de Gent Gran La Plana 600 euros Lliga contra el càncer C. de Tarragona 710 euros Voluntaris per Vila-seca 1.000 euros Esplai Gent Gran de la Plana 1.809,50 e Càritas Parroquial 1.862 euros Micròfons de Catalunya per a la Cooperació i el Desenvolupament 300 euros

Programes per a l’ocupació dels joves En atenció a la difícil conjuntura econòmica que s’està vivint en aquests moments, s’ha decidit ampliar el programa SALT, en col·laboració amb els centres de secundària del municipi, amb una formació bàsica pre-laboral. Aquesta formació constarà de 4,5 hores setmanals durant tres mesos basada en matèria de cuina i restauració, no deixant de banda la resta d’ensenyaments que s’estan impartint en habilitats personals i jardineria. A tal efecte es destinarà una despesa de 3.500 euros per a la implementació d’aquest programa d’orientació, formació i inserció laboral de joves amb problemes d’absentisme escolar i de conservació del lloc de treball.

D’altra banda, Port Aventura Entertaiment serà l’empresa encarregada d’impulsar el programa Suma’t al municipi. Aquest projecte està també destinat a fomentar l’ocupació dels joves amb dificultats per accedir al mercat laboral.

L’Ajuntament invertirà 99.000 euros en aquest projecte.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Senyalització CAP-CAR Les obres del nou Centre d’Alta Resolució de Vila-seca entren ja a la fase final. La junta de govern ha encarregat a l’empresa Signes Imatge i Comunicació la instal·lació de la senyalització tant exterior com interior del centre sanitari. La intervenció costarà 52.351,88 euros.

Ple de Vila-seca Vila-seca s’apropa als 22 mil habitants El municipi de Vila-seca ha tancat el 2010 amb 21.942 habitants, segons les dades del cens aprovades pel ple aquest mes de març. Es manté d’aquesta manera la tendència ascendent en el nombre d’habitants.

Ja fa quatre anys es va superar la xifra dels 20.000. Això implica que en aquestes eleccions locals del 22 de maig s’hauran d’escollir 21 regidors, quatre més dels que conformen actualment la corporació.

Ratificat el conveni per l’escola La Canaleta El ple municipal també ha donat el visti-plau al conveni signat amb el departament d’Educació de la Generalitat per a la construcció de la

nova escola La Canaleta. El conveni es va signar coincidint amb la visita de la consellera Irene Rigau per inaugurar la llar d’infants Les Vimeteres.

El col·legi la Canaleta funciona de forma provisional a les instal·lacions del Mestral. L’objectiu és construir la nova escola a l’Àrea Residencial Estratègica La Canaleta, a la zona del castell de Vila-seca.

d’adaptar-lo a la nova legislació. El document estarà en exposició pública durant tot el mes de març.

Nova regulació d’unions civils L’Ajuntament de Vila-seca ha hagut d’adaptar el registre municipal d’unions civils a la nova llei que les regula. Aquesta està inclosa en el segon volum del Codi Civil de Catalunya i deroga la normativa vigent fins ara que datava de 1998. El ple de l’Ajuntament ha donat el vist-i-plau a la reforma del registre municipal per tal

Electrodomèstics Regals Llista de noces Fotografia Rambla Catalnya, 2 Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85 Apartat 51 - VILA-SECA

LES PARTIDES

Les partides de terra (V) Seguim repassant les nostres terres, avui, per cert, molt veïnes del poble. És una manera de mantenir vius els noms de lloc.

PER CARLES JANSÀ GRAN. Foto MARTA PADRÓ GUINOVART. Imatge gràfica PAU JANSÀ PADRÓ

El Canal (forma part d’un antic territori vila-secà anomenat El Territori).- Partida de terra situada a l’Est i a tocar del poble, agrícolament cultivada fins fa pocs anys i amb instal·lacions d’indústries químiques. Està travessada per la via de Tarragona, per la via de València, per la carretera de Tarragona i pel camí del Mas de la Sana; aquest camí va ser una important via romana, coneguda com a Via Màxima, que resseguia tota la costa ibèrica mediterrània fins a Roma.

D’un tros de la banda Nord de la partida se n’havia dit el Mas de la Sana i la part de llevant pertanyia a l’antic Territori. Com a límits té el camí de Castellet, el terme de Reus, el terme de La Canonja, l’actual Raval de la Mar (l’antic camí o carretera de La Pineda) que s’està construint i el nucli urbà de Vila-seca. A tocar de les cases hi destaca la Creu de la Beguda, una històrica creu de terme.

Les Illes.- Petita partida al Sud del poble i tocant-hi. Era antigament agrícola i s’hi cultivaven vimeteres. Avui dia, prácticamente, és zona urbanitzada. Hi havia hagut l’Era del Delme i hi passava el camí de l’Era del Delme.

Per la partida hi passen les aigües de la Riera.

Toca amb el Mas d’en Gras, els Aragalls i el Canal; amb aquest, mitjaçant el Raval de la Mar. Els Aragalls.- Partida no gaire gran situada al Sud del poble. Hi havia hagut horta i, avui, està quasi tota urbanitzada. De Nord a Sud hi corren les aigües de la Riera que passen pel Gorg d’en Puig. Toca amb Les Illes, el Mas d’en Gras, les Garrigues, la Pineda i el Canal. Té com a límits: el camí de l’Era del Delme, l’avinguda Pere Molas (antic camí de les Garrigues), la Via de València i el Raval de la Mar (antic camí i antiga carretera de la Pineda).

Mapa de les partides

La Creu de la Beguda.- Antiga creu de terme situada a la cruïlla del Raval de la Mar i el camí del Mas de la Sana. La imatja correspon a l’actual creu de ferro feta per Antoniu Mas Garreta l’any 1952. L’antiga creu va ser enderrocada a l’abril de l’any 1931, just a l’entrada de la Segona República.

Antigament aquí s’hi reunien tots els caps de casa el dia 6 de gener de cada any, els quals elegien el batlle de l’antic territori de Salou.

La Fira MITT de Moscou, cita ineludible pel Patronat de Turisme de Vila-seca El Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca ha participat del 16 al 19 de març a una de les fires de turisme més importants d’Europa, la MITT de Moscou, on també hi eren presents els Patronats de Turisme de Costa Daurada, Cambrils, Salou, Reus, Vila-seca i Tarragona amb un estand dins l’espai de l’Agència de Catalunya.

Aquesta fira, dirigida tant a professionals com al client final, té una particular importància per al municipi de Vila-seca, atès que és el lloc de la Costa Daurada on més es concentren els turistes russos, que tan sols al 2010 van suposar el 25% del total de turistes estrangers arribats a La Pineda.

A la Fira MITT s’han desplaçat el President del Patronat de Turisme de Vila-seca, Xavier Graset, la responsable de promoció del Patronat, Laura Cattaneo i diversos empresaris del municipi que habitualment treballen en aquest mercat, com ara representants dels Hotels Estival Park, Gran Palas i Terramarina.

Durant la seva estada, el Patronat Municipal de Turisme han mantingut diverses entrevistes amb els principals operadors russos, per tal de poder preveure l’arribada d’un major nombre de turistes. El tour operador Pegàs, que treballa a la zona del municipi, va portar l’any passat més de 10 grups dels seus agents de viatges per conèixer a fons la Costa Daurada, promocionar-la i incentivar la venda de la destinació al mercat rus.

Enguany la experiència ha estat molt satisfactòria i ja es pot avançar que aAquest estiu la Costa Daurada rebrà un 30% més de turistes russos. Això justifica l’esforç que han fet els patronats costers en apropar el producte Costa Daurada al mercat rús, segons dades oficials de l’associació hotelera Salou-Cambrils-La Pineda dels 600.000 turistes que arriven a Espanya el 65% elegeix la Costa Daurada com a destí per a passar les seves vacances.

http://www.lapinedaplatja.info

VOL S SER VOLUNT ARI DE LLA A FIRA DE VOLS VOLUNTARI MÚSICA AL CARRER. PREGUNT A! PREGUNTA! SésamoAventura, nova atracció del parc temàtic La nova temporada de PortAventura arriba el pròxim 8 d’abril amb una gran novetat, SésamoAventura, la sisena àrea temàtica del parc. Compta amb onze atraccions i serveis adaptats a les necessitats dels més petits de la familía. Amb una superfície propera als 13.000 m2 constitueix l’ampliació més ambiciosa del parc des de la seva obertura el 1995. Està ubicada al costat de la Polinèsia, i comporta la posada en funcionament de SésamoAventura Station, la tercera estació del ferrocarril que recorre tot el parc, disposant d’un transport intern directe des de la Mediterrània, evitando a famílies amb nens petits un recorregut de 15 minuts a peu. Claudio Mazzoli és el director artístic del projecte, inspirat en l’univers cartoon i en el món de Barri Sèsam, únic a l’estat espanyol per la seva cuidada decoració i detall. D’una monumental entrada parteix l’avinguda principal que desemboca en una àmplia plaça on trobem L’Arbre Màgic, un peculiar arbre somrient de 12 metres d’alçada. Al llarg de l’avinguda principal trobem algunes atraccions com CocoPiloto, un monorail aeri, o les Papallones Saltarines, atracció giratòria on els nens munten bicicletes voladores que s’eleven i baixen en función de la força del pedaleig. La Granja de l’Elmo possibilitarà un passeig dalt d’un graciós tractor. Durant el recorregut trobarem animals com ara vaqueas, proquets o cabres, a més dels divertits personatges de Barri Sèsam. El Salto de Blas són dues torres de set metres on els nens i nenes aplicaran tota la seva força per pujar fins al cim i experimentar una divertida caiguda lliure. L’Hort Encantat consta de dues estructures de jocs de grans dimensions per grimpar, saltar i baixar per tobogans, amb una capacitat de fins a 300 nens alhora. Magic Fish, Tami Tami, Waikiki i Loco Loco Tiki són altres atraccions, noves o reciclades, que conformen aquesta zona. També comptarà amb TeatroAventura, un amfiteatre a l’aire lliure amb un aforament de 300 persones on es programaran “SésamoAventura” . La zona es complementa amb un restaurant autoservei, La Cuina de l’Epi

Recordatori: Exposició fotogràfica, hi vols participar? BASES El Patronat de Turisme organitza una exposició fotogràfica popular que tindrà lloc durant la Festa Major d´Estiu de Vila-seca.

Bases: -Temàtica: Festa Major de Sant Antoni de Vila-seca (qualsevol any) -Convocatòria oberta a tothom -Cada participant pot aportar un màxim de 3 fotografies - Les fotografies poden ser genèriques, de persones, de detalls... però sempre i quan, d´una manera o altra, quedi reflexada la temàtica demanada.

- Les fotografies poden ser tractades informàticament, però s´ha d´especificar.

- El format de presentació ha de ser d´aproximadament 20cm el costat més llarg, en paper fotogràfic i sense suport (marc, paspertout, cartolina...)

- Còpia en format digital (amb el tamany original per a possible ampliació) - Cada foto ha d´anar acompanyada de les següents dades: o Autor, Títol, Any, Càmara fotogràfica, Esmentar si ha estat tractada informàticament, Telèfon de contacte - El termini de lliurament és fins el 30 de maig de 2011.

- A entregar a la oficina del Patronat de Turisme de Vila-seca, Carrer del Patró, 10 de Vila-seca.

Exposició: Totes les fotografies presentades s´exposaran en el format original.

Tanmateix, d´entre totes les fotografies presentades se´n farà una tria de 25.

Aquestes 25 fotografies es reproduiran en un tamany més gran i seran el nucli central de la exposició.

La sel•lecció d´aquestes fotografies anirà a càrrec d´un Jurat format pel President del Patronat de Turisme de Vila-seca, el Regidor de Cultura de l´Ajuntament de Vila-seca, el dinamitzador cultural de l´Ajuntament de Vila-seca, i dos professionals de la fotografia.

Totes les fotografies presentades passaran a formar part de l´Arxiu Municipal de l´Ajuntament de Vila-seca.

L´Ajuntament de Vila-seca podrà fer ús de les fotografies per a continguts propis (publicacions, promoció...), sempre anomenant la font. En cap cas se cediran aquestes fotografies per a ús privat/ comercial sense el consentiment de l´autor.

BREUS Alumnes del Conservatori guardonats a Girona

informació municipal Número 299

Març 2011

Nou servei pel manteniment dels espais verds públics L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, acompanyat del regidor de governació i serveis generals, Josep M: Pujals, van presentar en roda de premsa la nova concessió dels equips de manteniment, conservació i neteja dels espais verds públics del terme municipal.

A banda de l’empresa Aritjol Jardiners i Serveis, SCP, que s’encarrega des de fa anys del barri de la Plana, les empreses a les quals se’ls ha adjudicat la concessió són Agrotarraco, SL, encarregada de la conservació dels espais verds de Vilaseca i Urbaser, que durà a terme el manteniment de la Pineda.

Tal i com va recordar l’alcalde de Vila-seca, la despesa anual és de 600 mil

euros, i fa referència al manteniment dels més de 725.000 m2 d’espais verds públics que hi ha al municipi i que estan agrupats en 102 jardins i 21 parcs.

Aquests espais, imprescindibles pel benestar físic i emocional, permeten millorar les condicions ambientals del nostre entorn i gaudir de l’esbarjo, l’entreteniment i el repòs. De fet, a Vilaseca la ràtio de verd públic se situa en 32,79 m2 per habitant, gairebé el triple del que recomana l’Organització Mundial de la Salut.

A la fotografia, l’alcalde de Vila-seca i el regidor de governació, amb els tècnics municipals i els treballadors del servei pel manteniment d'espais verds.

902 734 196 nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca

Diversos alumnes del Conservatori de Música de Vila-seca han estat premiats en els Premis d’Interpretació Musical i Composició convocats pel Conservatori de Música de Girona.

Entre els dies 2 i 3 d’abril, l’Organisme Autònom del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona ha organitzat els Premis d’Interpretació Musical i Composició. Han estat un total de 150 estudiants de música catalans i andorrans d’edats compreses entre els 6 i els 25 anys els que han participat en aquesta desena edició dels premis.

Els alumnes del conservatori de Vilaseca que s’han presentat a concurs han obtingut diversos premis i un notabilíssim reconeixement per les seves interpretacions musicals.

Els alumnes del conservatori premiats han estat: Sara Rodriguez, Carlos Bujosa, Jordi Badia, Núria Sans i Daniel Ruiz, en piano; Ferran Roigé en fagot i Irene Roigé en viola.

Trobada de Corals i d’Orquestres al Conservatori Al llarg del mes de març, el Conservatori de Música de Vila-seca va acollir dues trobades d'alumnes de música de les comarques de Tarragona.

D'una banda, un total de 260 alumnes d’escoles de música i de conservatoris van participar el 19 de març, en la 5a Trobada de Corals de Nivell Elemental que es va celebrar a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca. La Trobada aplegà joves provinents de les escoles de música de Riudoms, el Morell, Cambrils, de l’aula de música Baptista Nogués de Mont-roig i dels Conservatoris de Música de Reus i de Vila-seca.

D'altra banda, 200 alumnes d’escoles de música i de conservatoris es van donar cita el dissabte dia 26 de març, en la 9a Trobada d’Orquestres de Nivell Elemental.

En la Trobada, organitzada pel Conservatori Municipal de Música de Vila-seca, hi van participar les orquestres de l’Escola de Música de La Fatarella, de l’Escola de Música de Flix, de l’Escola de Música del Centre de Lectura de Reus, de l’Escola de Música de La Lira Ampostina, de l’Escola de Música de Salou i dels Conservatoris de Música de Tarragona, de Reus, de Tortosa i de Vila-seca.

La Consellera d’Ensenyament inaugura la nova llar d’infants de Vila-seca El divendres 18 de març la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i l’alcalde, de Vila-seca, Josep Poblet,van inaugurar la Llar Municipal d’Infants les Vimeteres, que es troba ubicada al costat de l’Escola Miramar i que entrarà en funcionament el proper curs 2011-12.

El centre, que té capacitat per a 82 llocs escolars, pretén ser la continuïtat d’un eix educatiu proper als ciutadans i format pels diversos equipaments que permeten

tancar el cicle formatiu de les persones sense sortir de Vila-seca. El centre, amb una superfície de solar superior als 1.300 m2, és de planta baixa i té un porxo exterior que protegeix l’entrada a l’escola i la sortida de les aules al jardí d’esbarjo.

També disposa d’una zona exterior de jocs que envolta l’edifici.

A la fotografia, un moment de la jornada de portes obertes que es va celebrar els dies 19 i 20 de març.

Temporada de Primavera a l'Auditori Josep Carreras Divendres 15 d’abril – 22,00 h L’Edat d’Or del Classicisme Vienès.

Beethoven i Schubert Orquestra de Cambra de Vila-seca Jordi López, piano Enrique Pérez Mesa, director Els concerts de piano de Beethoven constitueixen una primera mostra del concertisme del segle XIX amb una forta influència de la tradició generada per Mozart i Haydn.

Divendres 29 d’abril – 22,00 h.

Recital de viola i piano Hartmut Lindemann, viola – Diana Baker, piano En aquest concert podrem escoltar obres de gran profunditat com la sonata per a viola de Brahms a partir d’una transcripció del propi compositor d’una sonata per a clarinet.

Divendres 13 de maig – 22,00 h

Alumnes alemanys d’intercanvi escolar visiten l’Ajuntament de Vila-seca Alumnes i professors de secundària alemanys de l’institut d’Eichendorff Shule (Frankfurt) van estar durant uns dies a Vila-seca. Fruit d’un intercanvi escolar amb alumnes de l’institut Ramon Barbat i Miracle, el grup d’estudiants va visitar l’Ajuntament i van ser rebuts per l’alcalde

de Vila-seca, Josep Poblet.

A la imatge, els 20 joves i 2 professors del centre educatiu de Kelkheim, proper a Frankfurt, acompanyats dels seus amics vila-secans que durant el proper mes de maig visitaran Alemanya, en una foto de record al vestíbul de l’Ajuntament.

Recital de violí i piano Félix Ayo, violí Emma Jiménez, piano La presència de Félix Ayo–violinista basc – i d’Emma Jiménez, amb qui des de fa trenta anys comparteix escenari, converteix aquest concert, en què s’interpretaran sonates de Mozart, Beethoven i Brahms, en una de les fites musicals de la temporada.

Els Concerts del Patronat Divendres 3 de juny – 22,00 h Quartet Gerhard Lluís Castán, Judit Bardolet, Miquel Jordà i Jesús Miralles El Quartet Gerhard és un grup de recent creació format per joves professionals –la majoria dels quals antics alumnes de Vilaseca– que ha treballat amb grups com el Quartet Casals.

Diumenge 12 de juny – 19,00 h Del vell al nou món.

Composicions dels músics Dvorák i Piazzolla Orquestra de Cambra de Vila-seca Kai Gleusten, concertino i director

GENT DEL POBLE

“No vaig disparar mai un tret contra ningú, tinc la consciència tranquil·la” Tothom coneix Anton Ribera Martí i les seves aficions, les quals van des del treball amb fusta, a la cuina o els bonsais. Doncs ara ha escrit el llibre de les seves memòries que es va presentar el 31 de març passat, amb una finalitat altruïsta. Tots els beneficis seran donats a la Lliga contra el Càncer.

PER ROBERT RODRÍGUEZ

Pont de Fusta: Per què escriu aquest llibre de memòries? D’on sorgeix la idea?

Anton Ribera: Primer que res voldria donar les gràcies al doctor Josep Oliveras, que durant la presentació en va fer una tan bona descripció que me’l va donar conèixer més del que jo el coneixia, m’ho va aclarir més bé que jo no ho volia dir i no ho pensava. Com que és més intel·ligent que jo, em va fer veure coses de les que jo no me n’havia adonat.

Doncs quan vaig saber que la meva dona tenia alzheimer, vaig pensar en fer una donació. Però aquest mal no té una associació i vam decidir fer una donació a la Lliga contra el Càncer. Quan li vaig explicar a la Roseta ho va trobar molt bona idea. Com que la canalla sempre ha vingut a casa a dinar els dissabtes i jo els hi explico històries, la meva jove Cristina, que és com una filla per a mi, em va demanar que ho escrivís perquè en tinguessin constància i no es perdés amb la meva mort. Però jo no en sé gaire d’escriure perquè a la meva època havies d’anar a treballar tan aviat com podies.

Quan ella es va oferir a corregir-me el text, em vaig posar a escriure les meves memòries per vendre el llibre.

PdF: És a dir, que no tenia res escrit?

AR: No, quan en vam parlar me’n vaig anar a la llibreria, vaig comprar dues llibretes i em vaig posar a escriure. Podria ser més llarg, jo podria explicar més coses, però has d’anar amb cura i moltes coses no les vaig dir per no ferir la sensibilitat d’altres. Jo vaig començar des que tenia dos anys i vaig anar seguint, però si veia que alguna cosa podia no agradar a algú altre no ho escrivia.

PdF: Ha de ser un bon exercici de memòria? Ha costat molt rememorar tota una vida?

AR: No m’ha costat gaire. No recordo dates exactes però, per exemple, recordo l’època del trasllat a Baza durant la Guerra

Moment de la multitudinària presentació del llibre a càrrec de Josep Toquero, Josep Poblet i Josep Oliveras, en companyia de l’autor

Civil, on hi vaig ser sis mesos, i el trasllat al front. Doncs hi havia gent del poble que estaven a favor de Franco, així que no vaig voler posar-hi res al llibre que els pogués ferir.

PdF: Costa reviure sensacions?

AR: M’ha costat plorar, perquè quan es va acabar la guerra vaig ser presoner en un camp de concentració. Per cert que ampoc no vaig voler posar que em van donar una condecoració i uns diners per aquest motiu. Quan vaig arribar a casa vaig voler anar a veure la meva mare que estava malalta de tifus, ingressada a Tarragona.

No m’hi deixaven anar però l’oncle Joan m’hi va acompanyar amb una mula que tenia i que brandava molt. Per la tarda les monges me la van deixar veure des de la porta, i va morir aquella mateixa nit.

Portava dos anys i mig sense veure-la.

PdF:També hi ha moments bons…

AR: I tant, però quan hi ha una guerra no hi ha res de bo. Jo era amic d’un metge, fill del Perera, i havia vist coses a casa seva i havia sentit converses. Així que durant el conflicte jo em vaig presentar per ser camiller, vaig dir alguna mentida, i puc dir que no vaig disparar mai un tret contra ningú, tinc la consciència tranquil·la. Ser camiller també era perillós perquè sempre vaig ser al front i t’havies de moure pel camp de batalla recollint

malalts. Sent allà no sabia res de casa ni de ningú i la guerra s’encaminava cap a Catalunya on hi tenia tota la família, mentre jo era allà sol, incomunicat.

Demana quins ànims ! I tot això forma l’home, penalitats i alegries, salut i malaltia…

PdF: Tot i ser un volum breu, hi ha moltes anècdotes, a més de ser un retrat de la Vila-seca de principis de segle i postguerra. Però l’anècdota que més m’ha cridat l’anteció d’entre totes és la de Fernando Hierro.

AR: La seva família estaven d’ocupes al Mas de Miret, deu fer uns trenta anys, i es van resistir. Quan van comprar tota la finca per fer-hi una fàbrica els hi van haver de comprar un pis i van marxar. Ja no els vaig veure més, però Nicomedes em va dir que aquesta família havien anat a parar a Tarragona i aquest xiquet, que tenia afició pel futbol, va ser fitxar pel Reial Madrid i va arribar a ser el jugador que va ser. Vaig pensar a escriure-li una carta però em va semblar que se’n donaria vergonya dels seus orígens.

PdF: Com és que està escrit en castellà?

AR: Està escrit en castellà perquè jo no sé escriure en català, quan estudiava estava prohibit fins i tot de parlar-lo. Està corregit, però està escrit íntegrament per mi, ningú no hi ha afegit res.

+ LLIBRES

PdF: Hem de dir que és una iniciativa totalment altruista.

AR: Tota la recaptació que se n’obtingui anirà a la Lliga contra el Càncer. Ho posa al llibre perquè volia que la gent en tingués un rebut quan el comprava. De moment se n’han fet dues edicions de 200 llibres cadascuna i estan pràcticament venudes tres quartes parts.

Ara posarem una paradeta per Sant Jordi, juntament amb l’Alba Ripoll, i vendrem els que queden.

PdF: Suposo que tot plegat deu reportar una gran satisfacció?

AR: No pots imaginar les fecilitacions que he rebut, si et dic que cent no t’enganyo. Un acte com el d’ahir de presentació del llibre amb tanta gent també t’omple de satisfacció. Un cop vaig llegir que l’home que no havia escrit un llibre, no havia tingut un fill i no havia plantat un arbre no calia que hagués vingut a aquest món. Tal i com diu el llibre, jo voldria que la gent prengués consciència del que es podria fer per millorar el món. No entenc com hi hagi gent que sigui capaç de ser tan dolenta i tenir un poble mort de gana, com veiem que fan aquests dictadors, que viuen envoltats d’un exèrcit i es van forts.

S’hauria de canviar ambició per caritat.

Jo entenc que algú vulgui tenir més, fer més gran l’empresa que ha creat, per exemple, però no entenc que s’hagi de matar un poble de gana per aconseguirho. Hi ha qui es queixa del que cobren els futbolistes, però aquests no fan mal a ningú, guanyen el que poden i la gent disfruta amb el futbol. Trobo que si tothom féssim una mica de sacrifici i no intentéssim estafar el govern, en quatre o cinc anys tindríem la nació més rica del món.

PdF: Gràcies i bona sort amb les vendes/ donacions.

AR: A vosaltres.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Grasset-Sarrà-Molas A continuació us oferim una breu entrevista feta a Eloi Grasset, coautor juntament amb Dolors Molas, ambdós vila-secans, del llibre Jordi Sarrà. De la mirada a la visió de la editorial Viena, en motiu de la seva presentació a la Diputació de Tarragona.

PER TONI BONET

Una entrevista feta a corre-cuita i que, malauradament degut justament al temps no ha pogut comptar amb l’aportació de la Dolors, de la que n’esperem parlar més endavant.

Pont de Fusta (PdF): Què us impulsa a escriure un llibre? Perquè Sarrà? I com naix el projecte?

Eloi Grasset (EG): La diputació de Tarragona, a través del Museu d’art modern, té oberta una línia de recerca centrada en la recuperació de la memòria artística del territori. Entre altres tasques, es publiquen monografies sobre artistes poc coneguts o que només ho són a través d’obres de divulgació. Seguint aquesta línia, aquest llibre sorgeix d’un encàrrec que ens van fer a la Dolors i a mi mateix, per a ser incorporat a la col·lecció “Tamarit” de llibres d’art, que coediten la diputació de Tarragona i l’Editorial Viena. La idea era fer un primer volum monogràfic sobre l’obra de Sarrà que incorporés part de l’obra no accessible fins al moment i, al mateix temps, on es pogués mostrar, mitjançant un estudi de la seva obra, quins camins transita l’autor i quins són els seus referents.

PdF: Quin tipus de llibre trobem?

EG: 3 grans parts.

1)Un estudi del seu itinerari creatiu, tot fent atenció a les connexions amb altres tradicions. En aquesta part es proposa un desenvolupament temàtic de la seva obra i un intent d’identificar els vincles particulars amb la història de l’art modern – en el sentit més ampli del terme.

2) Selecció de l’obra, intentant compensar les grans desigualtats productives de les seves diferents etapes creatives.

3) Part biogràfica on s’exposen els fets més rellevants de la seva vida i s’indiquen les exposicions i bibliografia existent sobre l’autor. (segueix a la pàgina següent)

Acte de presentació del llibre. D’esquerra a dreta: els autors Eloi Grasset i Dolors Molas; Josep Poblet, president de la Diputació; el nebot del pintor Josep Anton Sarrà i Ollé; i el vicepresident de la Diputació Albert Vallvé. Fotografia: Diputació de Tarragona

+ LLIBRES

L’ENTREVISTA

PdF: Com s’ha plantejat el contingut? Com ho heu treballat?

EG: La Dolors s’ocupà de la part més biogràfica i de localització d’obra, i jo de la part crítica. Pel que fa al llibre queda repartit de la següent manera: jo he fet l’estudi de l’obra, ella tota la secció biogràfica – que inclou la recerca en hemeroteques i de les obres.

La selecció de l’obra l’hem fet entre tots dos, intentant ser coherents amb els diferents interessos creatius que pugui tenir cada etapa.

PdF: Coneixies en Sarrà més enllà de la seva obra? Fer el llibre us ha aportat quelcom novedós al voltant de la seva persona, obra, vida?

EG: Jo no coneixia Sarrà, però sí la seva obra. L’interessant ha estat veure com és un autor rabiosament modern, i com la seva obra planteja – replanteja – les grans preguntes de la modernitat i això ens porta al segle XIX. HE intentat traçar la continuïtat entre el naixement de la Modernitat i Sarrà. Entre d’altres puc destacar el lligam tan estret que va construint entre vida i obra, i que apareix en tot el seu itinerari creatiu.

Hi ha aquella frase de Cézanne, el pintor francès, que diu: “en cada pinzellada arrisco la meva vida”, doncs em sembla que en el cas de Sarrà aquesta frase va acabar esdevenint el seu lema, la seva divisa.

PdF: Si et demano un parell de característiques que definissin en Sarrà, quines serien?

EG: Apassionament, dissipació, esvaïment del món, exacerbació, visió PdF: Un cop fet el llibre i presentat en societat, com et queda el cos? Amb ganes de més o al contrari?

EG: Content de la feina feta perquè ha quedat un llibre molt maco. La recerca ha servit per a poder presentar moltes coses desconegudes fins ara. Ens ha quedat fora gran part de l’obra de la seva etapa francesa. Potser més endavant caldria revisar aquesta part i insistir per tal d’aconseguir PdF: Diguem una raó per tal que la gent compri el llibre.

EG: Per a conèixer millor l’obra d’un vila-secà il·lustre. Per aprendre a valorar millor la seva obra. Per conèixer una mica millor què es posa en joc en tot treball artístic, i entendre perquè la tasca dels artistes és absolutament necessària!

Detall de l'obra Arlequí sobre blau 1977, oli sobre tela de Jordi Sarrà. Extret de cultura.gencat.net

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

(ve de la pàgina anterior)

Els Pets fan “teatro del bueno” Els Pets van venir a tocar a l’Auditori Josep Carreras i vam voler aprofitar per xerrar una estona amb en Lluís Gavaldà sobre el seu grup, i del Joan Reig i del Falín Càceres... fins i tot ens atreviríem a dir un grup patrimoni del nostre país, doncs continua creixent al compàs de la seva generació i els fills d’aquesta.

PER ROBERT RODRÍGUEZ I ANTONI BONET CRÒNICA DEL CONCERT: ANNA PLAZA

Pont de Fusta: Amb aquest espectacle demostreu una gran evolució com a grup, oi?

Lluís Gavaldà: Home sí, perquè si els grups no evolucionen malament rai.

Una persona canvia amb 25 anys i un grup de música en el fons no és més que la unió de tres persones en aquest cas, i no som els mateixos. Ens anem fet grans plegats i a mida que ens hem fet grans hem anat reflectint-ho en les cançons.

PdF: Us imaginàveu que duraríeu tant?

LG: No i la prova d’això és el nom del grup. Si ens ho haguéssim pensat no ens hauríem posat un nom tan desafortunat com Els Pets. Però com que ens pensàvem que faríem quatre concerts al poble i prou, tant se fotia que ens diguéssim Els Pets, Els Rots o Els Préssecs.

grup còmic. Ens ha costat bastant que ens prenguessin seriosament com a músics. A banda, en aquella època cantar i fer rock en català no estava gaire de moda i no tenia futur, sobretot com ho fèiem naltrus, que desafinàvem tot el que volíem.

Però a força de fer-ho hem anat millorant.

PdF: Quin és el punt d’inflexió dels Pets?

LG: Probablement va ser el concert del Palau Sant Jordi amb Sopa de Cabra, Sangtraït i Sau. A partir d’allí va agafar un caire més professional, hi

PdF: Millor que condons adulterats ;-) LG: No gaire millor, encara que al costat de Condons Adulterats qualsevol nom és bo.

Però creu-me que ha estat una creu aquest nom, sobretot al principi, perquè no ens prenien seriosament ni volien que toquéssim. La gent es pensava que érem La Lluís Gavaldà, integrant dels Pets, Trinca i que érem un retratat per Robert Rodríguez

L’ENTREVISTA

va haver un boom mediàtic i Joan i jo vam deixar les nostres respectives feines. Va ser el punt d’inflexió entre Els Pets amateurs i Els Pets professionals.

PdF: I a nivell personal, dins el grup?

LG: El dia que em vaig adonar que això anava seriosament va ser un dia que érem a Tarragona amb la meva nòvia de llavors, que era una Llufa, i ens vam quedar tirats sense cotxe. Llavors va passar-ne un amb les finestres baixades i sonava la maqueta d’Els Pets. Hi vaig anar per dir-li al “tio” que em portés a casa i no sabia qui era. Aquell dia vaig pensar que hi havia una persona que no coneixia i que escoltava la meva música.

Perquè jo em pensava que arribaria allà i seria un cosí, un amic... que era entre els que havíem repartit la maqueta.

PdF: Demostreu que l’evolució ha provocat que us aneu reinventant i creixeu amb els vostres fans. Però, us heu plantejat dissoldre el grup?

LG: En pla rebequeria un dia que t’enfades amb el Joan o el Fali, n’hi ha hagut molts de moments.

Seriosament, fredament, almenys jo cap vegada perquè m’ho passo molt bé amb el grup. És un gran proveïdor d’estones de felicitat a la meva vida.

M’estimo molt el Joan i el Fali, encara que hi ha dies que els escanyaria, com passa amb el pare o el germà. Me’ls estimo molt i no hi ha motiu per deixar-ho, ja que des que hem començat que la cosa va més bé del que ens pensàvem, i potser del que ens mereixeríem.

PdF: Conscients del públic LG: Ja ens hi trobàvem a la gira de Teatre. Té bastantes coses bones, com ara tocar a una hora decent per a un músic -potser és que ens fem

grans- i a mi em fa ràbia que perquè toquem rock hem de tocar a les tres de la matinada amb un públic begut. Els grups de fora o fins i tot els grups que fan death metal toquen a les deu de la nit! Aquí la gent està més relaxada, més pendent de la música i no del que té al voltant, que també demana un esforç i és un repte. I perquè també hi ha un segment de públic que no et ve a veure a l’estiu, potser perquè ni saben qui ets o potser perquè a aquelles hores no van pel món. Ara amb els teatres ens trobem amb gent gran, gent que ve per curiositat i que és agraït perquè no t’ha vist mai, però també gent jove. Ara parlava amb en Quim Garrigosa i m’ha dit que vindria amb la seva néta de dos anys, que a banda de dir papa i mama només sap dir ‘bon dia’, i la demana quan puja al cotxe.

Hi ha pares que no poden anar amb el nen petit a segons quines hores però ara vénen amb el nen i si s’adorm a la falda no passa res. Ja tenim el públic incondicional i ballaruc dels estius i que aplaudeix molt.

L’escaleta de cançons que s’interpretarien al concert.

Foto de R.R.

PdF: En aquests moments, a Catalunya, hi ha un boom de noves sonoritats. Com hi encaixeu?

LG: Per a mi és un incentiu perquè sempre he estat competitiu de mena. A banda jo soc més escoltador de música que músic i a mi el que més m’omple és poder escoltar música de qualitat amb el meu idioma si pot ser, això és un plus. Perquè crec que la música dignifica la cultura de la llengua amb què es fa. Estic entusiasmat que hi hagi aquesta qualitat indiscutible en la música nova que s’està fent. Hi encaixem curiosament perquè hauríem de ser uns fòssils vilipendiats per les noves generacions

però, tot i que hi ha grups que es deuen cagar en nosaltres, no ho notem gaire. Les noves generacions ens reivindiquen, Manel i New Raemon ens versionen i hem col·laborat amb Refree, o Santi Balmes. Veig que hi ha més punts de connexió a nivell de sonoritat i lletres amb aquests grups que amb els nostres coetanis, amb tots els respectes.

PdF: A Vila-seca tenim la FIM (Fira de Música al Carrer).

T’hi hem vist algun cop en qualitat de públic. Què en penses?

LG: És un festival fantàstic, prop de casa amb horaris amb els quals puc venir amb (segueix a la p à g i n a següent)

En Joan Reig no va poder ser a la entrevista doncs tenia les proves de so. Foto de Toni Bonet

L’ENTREVISTA (ve de la pàgina anterior)

la família i molt assequible.

Dins d’aquest desert cultural del Camp de Tarragona com més va més fan falta aquestes coses.

PdF: Un dels trets d’Els Pets eren les seves lletres reivindicatives o el compromís social, polític...

Com ho enfoqueu ara?

LG: Podríem fer una tesi doctoral. No sé fins a quin punt interessa la meva opinió perquè jo soc cantant només.

Però a banda sóc una persona que no em tanco i penso només en la meva

professió i la meva música, sinó que em compro el diari, fins i tot hi escric i que té un mínim d’inquietud cultural i social. S’ha fet palès en les lletres d’Els Pets no per màrqueting sinó perquè ens interessa el que passa al nostre voltant. El nostre país està fotut, som un país minoritzat i sense poder real de poder trencar aquesta dinàmica. Som un país segrestat i amb Síndrome d’Estocolm, i ho té bastant fotut per ser lliure. M’agradaria pensar que un dia serem majoria els que pensem que

Els Pets fan “teatro del bueno” LA CRÒNICA Vint-i-cinc anys que van pel món i em pregunto si els Pets havien tocat mai davant d’un públic tan heterogeni com el que es va aplegar a l’Auditori Josep Carreras.

Van aconseguir reunir en una mateixa sala fins a quatre generacions d’espectadors: avis, pares, fills i nets. Els abonats no acostumen a deixar lliures les seves butaques i això va propiciar que els de Constantí actuessin davant de gent que no havia sentit mai cap de les seves cançons.

Això no els va impedir crear un ambient màgic, posant-se a la butxaca els seguidors incondicionals que també hi havia entre el pati de butaques, ple a vessar.

Els Pets ja hi estan acostumats a concerts multigeneracionals.

Per alguna cosa són la banda de pop-rock més veterana del país. Els fans dels inicis ja tenen fills prou grans per saberse’n totes les cançons i ser-ne també seguidors incondicionals.

OPTICA VILA-SECA C/ Verge de la Pineda, 37 Tel. 977 390 803

l’única manera de subsistir com a cultura, país i llengua és decidir què volem, però ho veig difícil per la curtesa de mires de la classe política.

Els polítics tenen aquest obsessió de polítques a curt termini per defensar els seus interessos. Fa falta gent amb visió d’estat i de futur més àmplia i que vagi més enllà de guanyar les pròximes eleccions. La classe política, amb tots els meus respectes, és molt mediocre. Si entres en la mecànica d’un partit, veus que la meritocràcia és el barem pel qual es regeix tot, i

per pujar s’ha de ser obedient, dòcil i dir el que diu d’amo. Hi ha molta gent que es pren la política com una professió.

PdF: Per tancar, parlens de les teves altres ‘aficions’.

LG: Faig dues columnes setmanals per al dia Ara, que és un diari que m’agrada molt i que crec que feia falta en aquest país. He fet ràdio, ara no tant, presentador de televisió i he escrit alguna cosa. He publicat el llibre Estic prenyat i ara un conte il·lustrat amb la lletra de Valset. Anem fent de tastaolletes.

Vint-i-cinc anys sobre els escenaris i encara mantenen la forma. En els darrers anys Els Pets han anat rebaixant el to, abandonat aquell esperit calavera del principi, al mateix temps que aprofundien en les lletres, en històries més personals i emotives. Al “Tarragona m’esborrona” l’ha succeït “El poble sota el barret de fum”, inclosa en el seu darrer disc i un dels moments culminants del concert.

Lluís Gavaldà, un showman nat, va exercir de mestre de cerimònies durant un espectacle en què Joan Reig i Falin Càceres quedaven en un segon terme. Sobretot Reig que va haver d’amagar la bateria darrere d’una mampara per evitar un excés de reverberació en una sala pensada eminentment per a música clàssica.

Els temes del darrer disc es van anar alternant amb peces més clàssiques com “La vida és bonica però a vegades complicada”, “Fulles seques” o “Pantalons curts i els genolls pelats”.

Durant els 25 anys de trajectòria Els Pets també han crescut com a músics i això es nota en un so compacte i rigorós al qual contribueixen, en gran mesura, Dani Muñoz i Joan Pau Chaves, que els acompanyen a la guitarra i als teclats.

Després d’una hora i mitja de recital, tothom de peu ballant amb els bisos i emocionant-se amb el “Bona nit” amb què es van acomiadar.

Fincas Indasol VENDA DE PISOS, LOCALS COMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45 Tel. 977 382 214 Fax. 977 382 011

43840 SALOU

LLIBRERIA PAPERERIA COPISTERIA Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171 VILA-SECA

IMATGES DEL PASSAT

Alumnes de la Sra. Antònia Savé Mestres Curs 1944-1945

Fila superior 1. Neus Prous 2. Hermínia Aguiló Cervelló 3. Pepita Pastor Martí 4. Glicèria Cochs Solé 5. Brígida Gené Nogués 6. M. Teresa Samsó Saltó 7. Olga Purqueras Jordà Fila central 8. M. Mercè Ferré Pujals 9. M. Teresa Martí Aguiló 10. Paquita Fortuny Tusach 11. Elvireta (Mas de Plana) 12. M. Dolors Tous Martí 13. Cisqueta Carreté Llurba 14. Teresina Salvadó Folch 15. Mercè Porqueras Ferrando 16. M. Remei Torrents Morell Assegudes 17. Bernadeta Roigés Garcia 18. M. Dolors Cogul Llauradó 19. Maria Forasté Saltó 20. M. Josepa Calull 21. Lourdes Reverté 22. Antonieta Fontgibell Espinach 23. Montserrat Boquera Roselló 24. Carmeta Canals Saladié Foto cedida per Teresina Salvadó Folch

Des d’El Pont de Fusta us animem a participar en aquesta secció. Si teniu alguna fotografia antiga relacionada amb festes locals, grups escolars, entitats esportives o culturals, oficis, activitats agrícoles, etc. i voleu que la publiquem, ens la podeu fer arribar per correu electrònic (1-2MB) acompanyada d’un document word amb tota la informació de la fotografia (data, lloc, nom de les persones que hi surten...). També ens la podeu fer arribar en paper a algun component del consell de redacció de la revista, junt amb tota la informació de la foto, i us la retornarem un cop estigui escanejada.

COL·LABORACIONS

El Camí de la Monda. L’ajuntament ha iniciat els tràmits per desenvolupar la segona fase del Camí de Ronda. Caldrà veure ara quants anys més triguen en acabar un projecte promogut per Ferran el 2001, que Banyeres va començar el juliol del 2008 i la primera fase del qual Granados va inaugurar de manera triomfal el desembre passat amb any i mig de retard. No creieu que al Camí de Ronda potser hauríem d’anomenar Camí de la Monda, ja que és per trencar-se de riure el ritme que porten?

Ara baixen de la figuera? En el darrer L’Esclafit, i sota el títol La reaparició, Units Tots per Salou, és a dir, el nou partit de Ferran després que Granados el desposseís de Ferran Units per Salou, carrega contra el ressuscitat El Faro de Salou, pel vergonyós servilisme que tributa a l’alcalde. I es pregunta: “Qui hi ha darrere del projecte? Quant ens costarà la propaganda que li faran a l’alcalde?”. No entenc a què ve ara clamar al cel quan el Faro no ha deixat de fer el mateix que quan Ferran era alcalde: vendre’s al millor postor.

No és això, no és això... L’alcalde de Salou ha tornat a carregar contra els mitjans de comunicació pel tractament que van fer de la passada Saloufest. Segons ha declarat Pere Granados a La Vanguardia, “l’any passat van aparèixer moltes informacions interessades, però el cert és que els informes dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana no recullen ni un sol dany en el mobiliari urbà”. Cap ni un? Vaja, ara resultarà que eren angelets. En qualsevol cas, no és aquest el debat que ha suscitat la Saloufest, sinó el del model turístic que cal seguir, ja que Salou continua sent una de les principals destinacions del turisme de borratxera. Per molt que el vulguin camuflar sota la marca de turisme familiar.

La Saloufest serà una trobada ascètica. L’Ajuntament de Salou ha obligat els organitzadors de la Saloufest a eliminar tota referència a sexe i alcohol en la publicitat d’aquesta festa, que l’any passat va atraure 8.400 estudiants britànics, les proeses etíliques dels quals tanta fama internacional van donar a la capital de la Costa Daurada. Gràcies a la intervenció municipal, aquest any la Saloufest serà de reflexió i de recolliment espiritual, i anirà enfocada cap a la recerca de l’equilibri emocional i l’enfortiment de la pau interior. En aquest sentit, l’equip de govern està temptejant el rector de la parròquia perquè l’església de Santa Maria del Mar pugui acollir durant uns dies els penedits i rehabilitats nois, els quals, amb la seva

vida ja refeta, han decidit seguir un camí d’ascetisme i d’enriquiment personal, mitjançant la meditació i fins i tot la pràctica mantra. Om...

Ja trona... Casualitats o no, ahir a la nit, 3 de març, després de la presentació (per segon cop) de la candidatura de Granados per la coalició CiU-Fups (aquesta vegada acompanyat pel seu amic de l’ànima Felip Puig), es va desencadenar un aiguat de nassos. Serà un mal presagi? Un ocell de mal averany? Potser l’anunci de la gran tempesta que s’acosta? Temps al temps.

En trobareu més a http:// jordiblasi.blogspot.com/

El TAS estrena temporada. El passat 3 de març va arrencar la nova programació del Teatre Auditori de Salou. El cartell aplega les millors figures de les arts escèniques, tal com ja es va poder comprovar en l’estrena oficial, en què els germans Pere i Felip Palomo, de la prestigiosa companyia de dansa Martin Gala, van desplegar una destresa poc habitual i difícilment igualable. Tot això davant d’un nombrós públic completament entregat al qual van saber seduir, i que va aplaudir d’allò més el gran treball de la compenetrada parella. Després del que s’ha vist sobre l’escenari, no és gens agosarat afirmar que l’espectacle està garantit.

Granados fins a la sopa. La web de l’ajuntament de Salou falla més que una escopeta de fira, com ara, quan escric aquesta entrada. Curiosament, tant el bloc de l’alcalde, que es nodreix de les excelses notes de premsa de l’equip de govern, com la pàgina de Fups, que es nodreix també de les excelses notes de premsa de l’equip de govern, funcionen a meravella (els enllaços de Fups condueixen al bloc de Granados).

Corol·lari: que amb Granados, de la mà a la boca, mai no es perd la sopa.

APARTAMENTS TURÍSTICS LLOGUER I SERVEIS

RAMBLA CATALUNYA, 14 VILA-SECA Tel. 977 392 418

Av. Pau Casals, 104 baixos Tel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00 LA PINEDA

COL·LABORACIONS SI HI HA CALÉ, HI HA RETALLADA -Això és el que ha estat sempre quan has anat a la barberia, pagant t’ho retallen com vulguis...

-Sí, però ara el que passa és que els que manen no tenen calé i volen retallar o xollar per tot arreu i no pararan fins que trobin “pela”...

-Doncs les meves peles no sé si les trobaran, perquè tu saps on has d’amagar els diners per a què no te’ls trobin? Doncs al brancal de la porta d’entrada de casa, perquè quan vinguin a fotre’t el calé, encara no entrin ja se’ls han empassat i a dins no trobaran res.

-Encara que d’allà on no n’hi ha no en raja...

-Doncs al pare explicava d’un, que quan les portes de les cases estaven obertes a tota hora, va sentir que el cridaven des de baix a l’entrada, i ell des de dalt, va reconèixer la veu i fins i tot el que volia el visitant. Es va dirigir cap a l’escala i des de dalt mateix, sense saludar-lo, li va preguntar: “Què vols?”, i el de baix va respondre: “Home, venia a veure si em poguessis deixar diners, que em faries un favor...”. I el de dalt va contestar: “Espera que els hi vaig a preguntar, a veure què em diuen”, i va marxar. El de baix es va quedar esperant una mica estranyat pensant què anava a preguntar. Passà un ratet i tornà a aparèixer el de dalt i li digué: “He anat a preguntar als diners si volien venir i m’han preguntat amb qui havien d’anar.

S’ho han pensat i m’han dit que no perquè allà on estan s’hi està molt bé i que si sortien no sabien si tornarien. Així que si ells no volen venir, jo no portaré la contra a ningú, ho sento però adéu.” Es girà i va marxar. El de baix es va quedar amb un pam de nas i va girar cua. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Records que fugen

«Amb tot el llibreentrevista d’Albert Vilalta, ..., té altres motius d’interès per al lector d’El Pont de Fusta.»

Em sembla que no sabrem mai del tot perquè tenim l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona entre la Secuita i Perafort, i perquè no passa per Tarragona o per Reus, a diferència del que passa a Lleida, o Barcelona, i passarà a Girona.

L’aparició del llibre Què pensa Albert Vilalta, de Dèria editors, em va animar a buscar una resposta de boca del que va ser primer Conseller de Medi Ambient dels governs de Pujol, i secretari d’Estat d’Infrastructures amb el ministre Rafael Arias-Salgado, entre moltes altres responsabilitats públiques, em va fer creure que en treuria l’entrellat. Costa. El que he avançat en les lentes investigacions sobre l’alta velocitat a les nostres comarques, és que l’actual estació de Perafort era en el disseny inicial el by-pass per als trens que van directes de Barcelona a Madrid. De la mateixa manera que existeixen a Lleida, a Saragossa o d’altres punts del trajecte.

Perquè hi hagi by-pass, vol dir que hi ha d’haver una altra línia amb estacions més pròximes, segons Vilalta a Reus i a Tarragona, però a última hora el Govern del PP va tirar pel dret. Al llibre Vilalta es mostra indignat: “El que has de fer és posar el transport públic a l’abast dels ciutadans. No posar el transport i dir: “Després ja hi aniran els ciutadans”. A vegades sembla mentida que a la pròpia administració li costi tant d’entendreho.”

Té raó, a l’administració, i als administrats, que no entenem res.

Amb tot el llibre-entrevista d’Albert Vilalta,

que és prou interessant per veure com han anat evolucionant les infrastructures del nostre país, té altres motius d’interès per al lector d’El Pont de Fusta.

La memòria personal que ens torna a fer aparèixer Salou, en temps de guerra civil, com a lloc de refugi per a aquells que als anys trenta hi tenien un xalet. L’editor Josep Maria Castellet és un altre cas. I Vilalta explica com van anar de Reus a refugiar-se al xalet que els besavis materns tenien al centre de Salou, tot i que estava incautat pel Comitè, i que ja ocupaven la planta baixa. Entre els records de guerra, Vilalta recupera l’estampa del carrilet, que els homes empenyien quan el trajecte era de baixada, de Reus a Salou, per no malbaratar l’escàs carbó que tenien. I ja de més gran com el carrilet servia per fer la connexió ferroviària de Reus amb Castelló i València. I encara com de jovenent va desfrenar una de les vagonetes que duien pedra del Llatzeret fins a Cambrils per fer el port! I encara després en els anys de creixement, els jocs, la platja, els banys, el ball, els tocadiscos, la Bolera, el Casino, i fins un tornado el setembre del 46 o 47, que va arrencar arbres, teulades i bous de pesca.

Un record aquest últim que a Vilalta li agradaria datar, perquè la memòria fluixeja. Ja és això, la vida ens passa com un tornado, a alta velocitat, i costa sovint saber el perquè de tot plegat.

L’ARTICLE

Apunts sobre la pagesia (I) Eleccions Sindicals al Camp. Les Cambres Agràries.

Aprofitant el fet d’haver-se realitzat les eleccions a Cambres Agràries i degut al desconeixement que hi ha sobre aquestes, us presentem un breu resum sobre la seva evolució i el que representen actualment. Resum acompanyat de les dades relatives a les darreres eleccions sindicals al camp i també la evolució del cens agrari del 1994 al 2011.

PER ANTONI BONET

QUÈ SON AGRÀRIES

LES

CAMBRES

«Les Cambres Agràries (CA) són corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar pel compliment de llurs finalitats. Gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos i dels recursos que els són propis i exerceixen les funcions i presten els serveis que determina la Llei 17/1993, de 28 de desembre, de CA (DOGC número 1846, de 14-1-1994), aprovada pel Parlament de Catalunya. L’estructura interna i el funcionament de les CA es regeixen pels principis democràtics.

Les CA són entitats públiques, a efectes de la seva constitució, de la seva organització i del règim jurídic dels actes que, segons les lleis, tinguin la consideració d’actes administratius.

Tots els actes i les resolucions de les CA subjectes al dret administratiu són susceptibles de recurs, en el termini i amb els requisits que estableixin les lleis de procediment administratiu.

El legislador a través de la Llei 23/1986, de 24 de desembre, de bases del règim jurídic de CA (BOE número 312, de 3012-1986) i la Llei, més amunt esmentada, 17/1993, de 28 de desembre, de CA ha regulat aquestes corporacions de dret públic com: 1).- Un instrument útil per a la celebració de les eleccions sindicals agràries. Tot i que les eleccions són a CA el resultat l’obtenen les organitzacions professionals agràries (OPAS)/sindicats agraris que es presentes a les mateixes mitjançant llistes tancades.

2).- Mecanisme per mesurar la representativitat de les OPAS/sindicats agraris a àrees territorials concretes.

Així, per una banda, es consideren com més representatives, en l’àmbit de Catalunya, les OPAS que obtinguin el 10%, com a mínim, del total dels vots vàlids emesos en el procés electoral per

a elegir els membres de les CA. Aquestes són les que exerceixen la representació institucional davant de les administracions públiques i davant altres entitats o organismes de caràcter públic que la tinguin prevista. Per l’altra banda, tenen la consideració d’OPAS més representatives en l’àmbit territorial respectiu, les que obtinguin almenys el 15% dels vots vàlids emesos en el procés electoral per a l’elecció de membres de les CA a fi d’ésser consultades per les administracions públiques.»

EVOLUCIÓ DE LES CAMBRES AGRÀRIES

l’afany d’un major control el 1947 es suprimien les Hermandades provincials integrant-se en les ‘Cámaras Oficiales Sindicales Agrarias’ constituïdes per les Hermandades locals i comarcals, les cooperatives i unions territorials del camp, els grups sindicals de cooperació i els sindicats provincials del camp.

Amb això es va consolidar el que es va anomenar ‘unidad sindical’ sota la supervisió de la ‘delegación Nacional de Sindicatos’ a la batuta de la secretaria del Movimiento.

A la mort del dictador, el govern de Suarez va començar a reformular el sistema arribant a l’any 1977 amb una nova llei de Cambres Agràries. Amb el decret, el 1336/ 1977 es transformaven les ‘Hermandades Sindicales’ en Cambres Agràries Locals. Organitzant-se com a òrgans de consulta i també de col·laboració amb el govern espanyol sobre qüestions agràries. En alguns casos el fet de seguir la mateixa línia de funcionament que ‘las hermandades’ provoca una certa continuïtat.

El maig de 1978 es van fer eleccions per renovar els càrrecs de les Cambres Agràries, a Catalunya boicotejades per Unió de Pagesos a algunes comarques.

L’any 1933 es va crear per decret una institució d’àmbit provincial, depenent del govern espanyol, que es deia ‘Cambra Oficial Agrícola’ on s’hi integraven totes les associacions de caràcter agrícola i pecuària legalment constituïdes i formada per pagesos que conreaven directament la terra fossin propietaris o parcers. Aquesta serviria d’element representatiu de la classe patronal agrícola.

Posteriorment, en guanyar els franquistes, es van anul·lar tots els sindicats de classe i es va erigir el s i n d i c a t vertical, de dalt a baix, o sia, dirigit per l’Estat i no pels propis pagesos.

El 1940 es constituïren l e s ‘Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos’ a nivell local i Mesa electoral a Vila-seca constituida per les eleccions provincial. sindicals passades. Foto: Toni Bonet Però amb

L’ARTICLE

La participació fou baixa, però a la majoria de pobles quedaren constituïdes. Dels pobles sortiren els representants provincials i d’aquí a la confederació estatal.

El 1982 tocaven noves eleccions, fet que no es va produir per la desestabilització del sistema polític (intent de cop d’estat), canvi de govern... A més la Generalitat apressava pel traspàs.

El 1985 la Generalitat presentava un projecte de llei de Cambres Agràries, aprovat però pendent del traspàs.

El 1986 el Ministeri va presentar un projecte de llei anomenat ‘Régimen Jurídico de las Cámaras Agrarias’ on s’establia que les eleccions tinguessin la funció de sindicals.

La llei aprovada no es a poder aplicar degut a diferents recursos d’inscontitucionalitat que no es van resoldre fins el 1989 obligant a modificar alguna cosa.

Després d’uns quants terrabastalls més, entre ells les periòdiques discussions sobre la confecció del cens, qui hiés i qui no hi ha de ser... Mentrestant les cambres anaven funcionant sense eleccions... arribem al 1993, es traspassen les

competències a la Generalitat de Catalunya i al cap de poc temps es dissol el funcionament de les locals a través de la Llei 17/1993 amb el compromís de convocar eleccions sindicals.

Fet que es produeix el 1994, ja amb la definició que consta a l’encapçalament.

REPRESENTATIVITAT Com dèiem les Cambres Agràries son un instrument per a mesurar la representativitat sindical al camp.

Aquesta representativitat es reflexa en diferents taules en diversos àmbits a nivell nacional i territorial, dels que en destacarem els de -Taula de concertació: Discutir i analitzar, en el marc de la concertació de la política agrària, les qüestions que li siguin sotmeses pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR). Realitzar propostes per tal de col·laborar en la política agrària del DAR. -Taula de foment: La diversificació de les fonts de renda i de l’activitat productiva dels agricultors, ramaders i silvicultors de Catalunya. La formació i capacitació

professional. La fiscalitat agrària. La base territorial de les explotacions. Les mesures de suport a aplicar en zones desfavorides, de muntanya i amb limitacions específiques. Els recursos per a la modernització i la millora de les explotacions agràries. Els recursos per a la modernització i la millora de la competitivitat. Qualsevol altra matèria de caire horitzontal que li sigui sotmesa a estudi o sigui d’interès per al sector.

-Taules sectorials: La informació i la col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural en totes les qüestions que facin referència als diferents sectors destinataris de l’exercici de l’activitat competencial del departament Aquest article estarà co-publicat a la revista El Codony de Vilallonga del Camp.

FONTS: Elaboració pròpia a partir de dades i informació extreta d’Unió de Pagesos, Cambres Agràries de Catalunya, Els sindicats agraris verticals: les Hermandades de Labradores y Ganaderos, evolució i desaparició, de Joan Casamitjana Fabregat i Gencat.cat

Al costat teniu unes dades referents, primer a les eleccions d’enguany amb el cens, votants totals i vots desglossats (en percentatge).

Al següent quadre podreu observar la evolució del cens agrari, a Catalunya, Tarragona, Tarragonès i Vila-seca. De l’any 1994 al 2011.

PARLEM DE TEATRE

Una gran sessió teatral PER CARLES JANSÀ GRAN

Títol: Xafarderies Autor: Carlo Goldoni, amb adaptación de Gilbert Bosch.

Intèrprets: Grappa Teatre: Alba Aluja, Irene Benavent, Francesc Camins, Julieta Marocco, Miguelanxo d’Oca i Noelia Tena.

Muntatge i dirección: Gilbert Bosch Lloc i data: Teatre El Centre, dia 12 de març Organització: Amics del Teatre

Una gran lliçó de teatre va ser la que ens van oferir tots els membres de Grappa Teatre. Basant-se amb l’estil de la Comedia de l’Arte, els sis membres del grup van fer una autèntica exhibició de bon teatre, amb una interpretació molt meticulosa i carregada d’una extraordinària expressivitat. Els sis intèrprets actúen durant tota l’obra en l’anomenada posició física de la gatzoneta, la qual cosa exigeix una gran preparación física. Tots ells són, doncs, personatges baixets i petits, tal com correspon a les persones que s’ interpreten: tots ells, mesquins, mentiders, xafarders i petits.

L’autor és el venecià Carlo Goldoni (1707-1793), considerat un dels pares de la comèdia italiana, que en aquesta obra fa una dura crítica als defectes de la persona humana. L’obre és un bellíssim fruit de l’humanisme. Cal veure-la, somriure, passar-s’ho bé i reflexionar.

ESPORTS

Presentació oficial de l’escola de ciclisme i del club ciclista El diumenge 20 de març va tenir lloc la presentació oficial de l’Escola de Ciclisme Municipal i del Club Ciclista Vila-seca. Una seixantena de persones es van reunir a la Rambla de Catalunya per tal de fer la tradicional fotografia de família i participar en una sortida de germanor en bicicleta.

A la fotografia, tècnics, corredors, pares i joves de l’escola de ciclisme acompanyats de l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; del regidor d’esports, Pedro Martos; de l’espònsor oficial, Construccions i Reformes Jimaran; del president del Club Ciclista Vila-seca, Josep A. Casas i del president de l’Escola de Ciclisme Municipal, David Pié (Foto cedida) ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

El Nàutic de Salou és tercer al Campionat de Catalunya d’Optimist per equips El Club Nàutic de Vilassar es va proclamar campió lluita entre Salou i Cambrils pel tercer lloc, que finalment es va quedar al de Catalunya d’Optimist per equips, després Club Nàutic de Salou. d’imposar-se al Nàutic El Balís per un ajustat 2-1. En la lluita per la tercera posició els dos clubs de la Costa Daurada, Salou i Cambrils, van protagonitzar una lluita intensa i emocionant que es va decidir a favor del Nàutic Salou per un ajustat 2-1.

El Campionat d’Optimist per equips es disputa en forma de “Round Robin” entre els vuit millors clubs de Catalunya en aquesta classe, que són Vilassar, El Balís, Salou, Cambrils, Arenys de Mar, Garraf, Masnou i Blanes, segons va quedar la classificació final.

Les regates són entre quatre participants de cada equip i els equips estan formats per cinc regatistes, així que un descansa a cada prova. Per tal que tots els equips es creuin entre ells cal realitzar 28 regates.

Un cop realitzades tenim una classificació en dos grups i el primer s’enfronta amb el quart i el segon amb el tercer, al millor de tres regates, i d’aquí surt la gran final i la lluita pel tercer i quart lloc.

La jornada de dissabte va tenir condicions adverses per falta de vent i només es van realitzar set proves.

Diumenge va començar amb poc vent que va augmentar d’intensitat fins als 12 nusos, fet que va permetre disputar totes les proves previstes amb Imatge de l’equip salouenc que va participar al darrer Campionat de triomf del Club Nàutic de Vilassar i l’emocionant Catalunya d’Optimist (Foto cedida)

ESPORTS

Èxit de participació al Raid d’Aventura de Cambrils Un total de 120 equips es va donar cita aquest dissabte 2 d’abril a Cambrils, en el primer raid d’aventura de la temporada i Campionat de Catalunya. Hi va haver diferents circuits de dificultat segons la categoría: Èlit (77km), Aventura (47km), Iniciació (22km) i, per primer cop, Raid Familiar (10km).

Diferents disciplines com l’orientació, BTT, trekking, kayak, escalada, tir amb arc, espeleologia, ràpel i run&bike (btt amb una sola bicicleta per equip), han estat el fil conductor per descobrir la població de Cambrils i part de la Costa Daurada en aquesta tercera edició del raid, que es consolida en el calendari estatal.

En categoria Èlit Copa Catalana es va imposar l’equip Raid del Segre – Borges Trail, obtenint també el Campionat de Catalunya, amb 58 punts i un temps final de 9h 5m 30s. El primer equip en arribar a meta foren els locals del Cambrils Grup Les Barques 1, amb 58 punts i 9h 20m 38s, però finalment es va imposar el Raid del Segre-Borges Trail per la bonificació per córrer amb una component femenina. La tercera posición va ser per al Sambari Haglöfs 1 de Vilanova i La Geltrú, amb 9h 42m 18s.

A la resta de categories èlit es van imposar: · En X-race (2 corredors): Medilast Sport Goats 8h 24m 47s amb 58 punts, seguits de l’Ariprot amb 53 punts i Vilanova Max Power amb 50 punts. · Èlite SOLO (1 corredor) es va impusar el Benet Bech amb 53 punts, seguit amb 40 punts pel Cambrils Grup Les Barques (7h 43m 08s) i de Carlos Nuin (8h 39m 14s).

La categoria amb més èxit, Aventura, les classificacions van quedar de la següent manera: · Aventura Femení: Sefeni (30p); Les Car-ter (28p - 6h 25m 04s) i Yaicoa Girls (28p – 7h 16m 21s).

Foto cedida

· Aventura Masculina: Abril 25 Team (30p - 5h 0m 04s); Mikonios (30p - 5h 11m 42s) i Cambrils Raid Team 3 (30p - 5h 37m 05s). · Aventura Mixta: Cambrils Raid Team 4 (30p - 5h 44m 07s); ST PIRI (30p - 6h 20m 33s) i PPK (30p - 7h 12m 59s).

En Iniciació, amb classificació única, va guanyar l’equip Stem Espatllats 1 amb 2h 43m 31s, seguits a 14s dels seus companys Stem Espatllats 2. En tercera posició l’equip Neurocirujano y Charcutero, amb 2h 53m 56s.

En categoria Familiar, amb un total de vuit equips inscrits, foren els grans triomfadors del dia, amb raiders molt petits acompanyats dels seus pares. Arribaren primer a meta Yaicoa Sports Familiar, seguit de Mini Gixer i de Reus Trail Solidari.

Aquesta primera prova inaugura el nou ranking del circuit X-Race Series, amb importants premis i regals als millors Top Five. La següent prova del circuit serà molt aviat, el 16 d’aquest mateix mes a Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Els equips de Laser del Nàutic de Salou guanyen a totes les categories a El Balís L’equip Laser del Nàutic de Salou es va adjudicar la victòria en totes les categories del Trofeu President de Vela, organitzat pel Club Nàutic d’El Balís. L’equip de Laser de Salou, que es va desplaçar a Sant Andreu de Llavaneres amb quatre regatistes, va aconseguir tres primeres posicions i una segona, mostrant una vegada més el seu domini en aquesta classe.

En Laser Standard, Ignasi López va començar amb una no gaire bona regata però va rematar el seu gran moment amb dos primers llocs consecutius. En la modalitat Laser Radial, Gastón Cruz es va imposar en les tres proves disputades i, finalment, els regatistes Bosco Pujol i Alfredo Ibáñez van pujar al podi en primera i segona posició de Laser 4.7.

Les condicions climatològiques del cap de setmana van convertir el Trofeu President d’El Balís en una prova difícil per als regatistes. La jornada del dissabte, marcada per les abundants pluges i el fort onatge, va obligar els organitzadors a posposar totes les activitats per al diumenge, jornada on estaven previstes quatre proves.

El segon dia va començar amb vent de 8 nusos i va anar pujant fins a situar-se en els 16. La protagonista del dia va ser la gran maregassa que havia deixat la tempesta del dissabte. Un mar de fons que no cessava i que no va parar en tot el dia, i va anar creixent paral·lelament a l’augment de vent. Com a resultat de tant onatge, es va tancar el port d’El Balís i el Comitè va enviar tots els participants a terra, al port d’Arenys, ja que al d’El Balís era impossible entrar.

Amb l’ajuda del Club Organitzador i el Nàutic de Salou, es van recollir tots els remolcs i van ser portats a Arenys perquè els participants tinguessin els carros de varada per poder pujar els seus vaixells. L’excel·lent resposta del club organitzador sumada a les bones intencions de tots els participants va fer d’aquest circumstància, una anècdota més.

P o n 27 t Fusta

Salou compta amb un campió de Tarragona d’Escacs Sub-8 El jove Pau Hernández, del Club d’Escacs de Salou, es va proclamar campió de Tarragona d’Escacs en categoria sub-8 en el darrer campionat celebrat a Torredembarra. Hernández va obtenir la màxima puntuació després de derrotar tots els seus rivals. A més, també es van classificar quatre jugadors més del Club d’Escacs de Salou en categoria sub-12 i dos més en categoria sub-10. A la trobada del campionat tarragoní per edats s’hi van presentar un centenar de participants.

Un cop finalitzada aquesta fase, el proper mes d’abril tindrà lloc la final del campionat de Catalunya que se celebrarà a Vila-seca.