Pont de fusta, núm. 366 de setembre de 2010

METEOROLOGIA Estació de Vila-seca 017 PER CARLES JANSÀ GRAN

37 ºC, una temperatura màxima històrica El dia 27 d’agost es va registrar una ràpida pujada de la temperatura provocada per una entrada de Mestral (Nord Oest) calent, que va fer arribar el termòmetre a 37 ºC. És una temperatura màxima històrica i que quasi segur que serà la més alta de l’any 2010.

A part d’aquest fenomen, en canvi, les temperatures no han estat gaire altes durant aquest mes d’agost; en conjunt, una mica inferiors a les dels mesos de juny i juliol.

Les pluges han estat normals, amb una forta tempesta el dia 19.

Comencem el mes de setembre, del qual cal rememorar que a Tarragona, el dia 23 de l’any 1874, va tenir lloc l’Aiguat de Santa Tecla i el riu Francolí va inundar la ciutat.

Aquest és també un fet històric.

Dades del període de l’1/8 AL 31/8 Temperatura màxima 37ºC, el dia 27 Temperatura mínima 18 ºC, el dia 14 Mitjana de màximes 29,3 ºC

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Mitjana de mínimes 21,1 ºC Temperatura mitjana 25,2 ºC Pluja 76,1 litres/m2 Tempestes 7 Vents dominants Llebeig, Llevant i Mestral

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

QUI SOM? CONSELL DE REDACCIÓ

EDITA

Robert Rodríguez, director Antoni Bonet, sotsdirector Ramón Leal, Carles Jansà, Montserrat Garriga i Anna Plaza

EL PONT DE FUSTA Ap. Correus, 71, 43480 Vila-seca Telèfon / Fax 977 39 37 78 mail: elpont@tinet.org http://webfacil.tinet.cat/elpont

COL·LABORADORS Xavier Graset, Jordi Blasi, Antoni Mas, Laura Gené, Jordina Setó

FOTOGRAFIA DE PORTADA Marta Escobar, Sònia Martí

IMPRIMEIX

IL·LUSTRACIÓ

Novagràfic S.C.P. Vila-seca D.L. T-505-1982

Josep Pedrola EL PONT DE FUSTA es fa únicament responsable de les opinions expressades als articles no signats.

Editat amb l’ajut de: Generalitat de Catalunya Diputació de Tarragona

Membre de l’

EDITORIAL Tornada a l’escola

A propòsit de la portada PER TONI BONET

Tot i que tècnicament l’estiu encara no ha finalitzat, l’entrada del mes de setembre suposa un retorn a la vida quotidiana per a la gran majoria de gent. Ja han passat les festes majors estivals dels nostres pobles, totes elles amb pressupostos estigmatitzats per la crisi, i ara toca tornar a l’escola, tornar a treballar.

Hi ha molts projectes en marxa a Vila-seca, com la finalització de la remodelació del casc antic, o a punt d’iniciar-se, com és la reconstrucció total del Raval de la Mar, que compta amb el 10% de tot el pressupost de la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat. A Salou tornen a treure del calaix la famosa canalització del Barranc de Barenys en el seu tram final a través d’una sola sortida, tal i com ja pretenia dur a terme FUpS en el seu anterior mandat.

Recordem que el projecte es va veure estroncat per l’entrada al govern del PSC, CiU i RDS, els quals tenien previst realitzar cinc sortides diferents per tal d’evitar els costos de les expropiacions de vivendes que requeria la primera opció. En els propers mesos haurem de veure com s’acaba aquest assumpte ja que, no hem d’oblidar-ho, la primavera de l’any que ve hi torna a haver eleccions municipals.

Pel que fa al sector turístic, precisament ara acabarà la seva activitat principal, a finals de setembre o d’octubre, depenent de quan els turistes donin per finalitzada la temporada. Però està clar que caldrà posar-se a la feina com tothom, ja que a partir d’ara tindran lloc les fires i promocions habituals per tal de preparar la temporada. A la vista de les primeres xifres més o menys definitives que s’estan donant a conèixer, sembla ser que la temporada no haurà anat tan malament com es podia esperar després d’un mes de juliol més aviat fluix. Les xifres d’ocupació del 94% durant el mes d’agost, però, cal contraposar-les al retall en la despesa efectuada pels turistes durant les seves estades. Evidentment la crisi afecta tothom i tots els sectors, On no s’ha detectat com moviment ni a La Pineda ni a Salou és en el sector dels venedors “top-manta”.

Aquest estiu, l’ajuntament d’El Vendrell va decidir reubicar aquests venedors en una àrea determinada i no detenir-los ni decomissar mercaderia, iniciativa a la qual van adherir-se altres municipis, i obrint-se un debat a tot Catalunya. Els nostres consistoris no s’han pronunciat al respecte ni han adoptat canvis en les mesures de control habituals. Així doncs, algunes coses no han canviat.

La foto de portada d’aquest mes és de la Sònia Martí. Ella és qui hauria d’haver escrit quatre ratlles sobre la fotografia però resulta que la nostra reconeguda fotògrafa se’ns ha casat i ben just ha tingut temps d’envair-nos aquesta imatge del Passeig Jaume I de Salou, un dels espais protagonistes de les Nits Daurades.

De part de la redacció, felicitats Sònia!

ÍNDEX 01

Portada

02

Meteorologia / Qui som

03

Editorial / A propòsit de la portada / Índex

04

Noticiari

08

El destacat del mes: El Tramcamp

12

Plens i Juntes

13

Patronat de Turisme de Vila-seca

14

Ajuntament de Vila-seca

16

Festa Major d’estiu de Vila-seca

18

Nits Daurades de Salou

19

La foto antiga

20

Entrevista a Blai Bailén Ruiz

22

Carrer del Mar / Bon Vent

23

A la fresca / Cròniques Disperses

24

Correu Obert

25

Accions en poesia

26

Entrevista a Josep Gironès Descarrega

27

Esports

28

Contraportada

NOTICIARI

ACN

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Un agost potent salva un estiu de remuntada en l’ocupació però de contenció en la despesa dels turistes

L’Ajuntament de Salou i la Policia Local reediten una campanya contra la venda ambulant al Municipi ACN

L’Ajuntament de Salou va iniciar el passat 4 d’agost una campanya, juntament amb la Policia Local, per sensibilitzar i conscienciar als comerciants de la ciutat sobre els perjudicis que genera la venda ambulant. Es realitzarà aquesta campanya informativa amb el suport de tríptics que es repartiran entre comerciants, on es donen a conèixer deu raons per dir NO a la Venda Ambulant.

S’hi destaca que aquesta activitat atempta contra els seus interessos donat que destrueix empreses, comerços i locals; genera competència deslleial i provoca el tancament de comerços i empreses legalment establertes i dels corresponents llocs de treball. Aquesta activitat comet frau contra la hisenda pública donat que no grava impostos ni cotitzacions i posa en perill la salut i seguretat del consumidor perquè els productes que es venen són de baixa qualitat i sense garanties oficials. Entre les deus raons també s’argumenta que accepta i fomenta l’explotació laboral de persones que treballen darrera de la venda ambulant i que estan sotmeses a aquesta explotació. L’Ajuntament de ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ Salou i la Policia Local volen insistir en la ‘tolerància zero’ contra la venda ambulant Les platges de Salou il·legal i els productes falsificats per tal incorporen tres dutxes de millorar la convivència i la qualitat del adaptades per a minusvàlids consum que es realitza a la ciutat de ACN Salou. Juntament amb aquestes deu raons per rebutjar la venda ambulant es El municipi de Salou ha adaptat un total facilita als establiments material adhesiu de tres dutxes per tal que les persones per tal de col·locar a l’entrada dels seus amb una mobilitat reduïda puguin gaudir negocis . d’aquests serveis. Dues de les dutxes estan situades a la platja de Llevant: una davant del Patronat de Turisme i l’altra Carbónicas davant la Comissaria de Platja. La tercera està situada a la platja de Ponent, al costat del Club Nàutic Salou.

L’Alcalde de Salou, Pere Granados, va comentar que: “es la primera vegada que s’adapten dutxes al municipi i esperem que en un futur poder ampliarne el nombre”. Han estat els Serveis Tecnics Municipals els encarregats de dissenyar aquest sistema ja que no hi havia un sistema predissenyat.

Avda. Estadi Municipal, s/n 43480 VILA-SECA L’artilugi sembla una cadira de càmping Tels. 977 390 672 - 977 390 759 (Foto cedida)

L’increment de l’ocupació a l’agost ha salvat la temporada al sector turístic. El bon temps ha atret més turistes al litoral català i, segons els primers càlculs, es tancarà l’agost amb un 90% d’ocupació, remuntant l’estiu després d’un juliol amb una ocupació del 82%. Concretament, durant la primera quinzena d’agost aquesta va ser del 94%, Aquest ha estat un estiu amb indicis de remuntada en el turisme però els visitants continuen reduint la despesa en oci i restauració.

Aquestes dades se situen per sobre de les de l’any passat i s’han rebut per al sector com un primer indici de remuntada, tot i que alerten que no es pot abaixar la guàrdia perquè el juliol ha estat fluix i preveuen un setembre amb menys ocupació pel nou calendari escolar, que avança l’inici de les classes.

Malgrat aquest estiu de remuntada, el sector turístic català recorda que els turistes no es priven de viatjar però que ho fan comptant els euros. Així, mentre l’ocupació va en augment, la despesa en oci i restauració continua estancada. La despesa mitjana fora de l’hotel ha baixat

molt i les estades continuen sent més curtes que en estius anteriors.

El vicepresident de l’Associació Hotelera de Salou-Cambrils-La Pineda, Josep Anton Padró, va afirmar que el balanç de l’ocupació hotelera és molt positiu i millor que les dades registrades l’any anterior.

Padró va dir que l’elevat percentatge registrat ha estat possible gràcies a les importants ofertes fetes als operadors dels hotels i les platges de la Costa Daurada, entre un 15 i un 20% de descompte. En aquest sentit, Padró va matisar que tot i l’elevada xifra de visitants, els diners que aquests s’han deixat en establiments i zones comercials no ha estat tant rellevants. El turista que ha visitat la Costa Daurada durant aquest darrer mes de l’estiu ha estat principalment el procedent d’altres punts de Catalunya, així com de diferents punts de l’Estat. Tot i les reserves d’última hora, els visitants russos, francesos i britànics són els turistes europeus que més han visitat Salou o La Pineda en aquest darrer mes.

NOTICIARI

Una productora holandesa roda una pel·lícula familiar a Salou ACN

El municipi de Salou va ser durant la primera setmana d’agost un plató improvisat pels integrants d’ una productora holandesa. L’equip de rodatge ha filmat diferents emplaçaments de la capital de la Costa Daurada, com ara les seves platges, els seus parcs, el Passeig Jaume I, el Port Esportiu, els penya-segats, el Patronat de Turisme, diferents hotels, els monuments de la pescadora, el monument de Jaume I, la vida nocturna, etc., per tal de dur a terme una sèrie de deu capítols sobre diferents aspectes del producte.

En total, s’espera que aquest film arribi a 8.000.000 d’espectadors.

Aquesta iniciativa duta a terme per Solmar Tours compta amb el suport i col·laboració del Patronat de Turisme de Salou. Consistirà en una sèrie de 10 capítols ens els quals s’explicarà al públic cinc històries diferents cada setmana. Cada història tindrà una duració aproximada de 4 o 5 minuts dedicats exclusivament a Salou. El fil argumental girarà al voltant d’una família holandesa que marxa des del seu país en un autocar de Solmar, arriba a Salou, s’allotja en un hotel i després visita les platges, el passeig,

Part de l’equip de producció a punt per posar-se a la feina (Foto cedida)

alguns establiments, el Club Nàutic, amics que es troben allotjats en d’altres hotels del municipi, etc.

La pel·lícula que s’emetrà per totes les cadenes regionals d’Holanda i Bèlgica aquest hivern preveu, pretén donar a conèixer la destinació de Salou als possibles turistes holandesos e incrementar així el nombre de visitants al municipi.

ACN

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

El touroperador TUI Alemanya triplicarà la presència de Salou en el seu catàleg de la temporada 2011 El Regidor de Turisme de Salou, Alberto del Hierro, es va entrevistar a la seu del Patronat amb el Sr. Volker Stucki, Cap de contractació de TUI a Alemanya, Suïssa i Polònia. Aquesta visita va ser acompanyada per un representant de l’agència Hotelbeds Accommodation & Destination Services de la Costa Daurada, una de les empreses turístiques més importants de la zona.

Aquest operador turístic edita un catàleg amb una tirada de 300.000 exemplars que es reparteix a 10.000 agències d’Alemanya, Àustria, Suïssa i Polònia. Segons informava el Sr. Stucki , “les expectatives per a la pròxima temporada es preveuen bones, i apostaran per Salou i la Costa Daurada”. Confirma que la presència de Salou en el seu catàleg 2011 es triplicarà.

Històricament el turista alemany, havia estat molt important per Salou en els anys 80, però a partir del 90 va disminuir considerablement les reserves en la nostra zona. El Patronat de Turisme aposta de nou per incrementar aquest sector de mercat.

Més d’un miler de nens han passat per la Guarderia de Platja de Salou ACN

Uns 1.250 nens han passat aquest estiu pel servei de guarderia a la Platja de Llevant. L’Ajuntament de Salou disposa d’aquest servei com un aspecte més de qualitat i producte de Destinació Familiar. La guarderia de platja, que ha estat oberta al públic els mesos de juliol i agost, ha donat l’oportunitat als pares de deixar als més petits en bones mans mentre prenien un bany o gaudien del sol i les platges salouenques. En total, quatre monitors/es han treballat en aquest servei adreçat a nens de 0 a 12 anys. (Els menors de 3 anys havien d’anar acompanyats pels pares).

També han visitat les instal·lacions infantils els menuts del Casal d’Estiu, del Dofí Màgic i de l’Escola Esportiva d’Iniciació.

El servei destinat als més petits ha comptat amb quatre monitores infantils que realitzen activitats pels més menuts com ara jocs, gimcanes, tallers de manualitats, etc. A més, disposaven d’elements infantils i piscina inflable.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La Policia Local de Salou impulsa una campanya per evitar la pèrdua de menors a les platges ACN

La Policia Local de Salou , a efectes de prevenir la pèrdua de nens, i dins de la seva tasca d’aproximació al ciutadà, va prendre la iniciativa de distribuir unes polseres per col·locar als nens, on figuren el nom i el telèfon de contacte dels pares. D’aquesta manera si apareix un menor perdut a la platja i porta posada la polsera, es podrà contactar de forma ràpida amb els seus pares o les persones que estiguin al seu càrrec.

D’altra banda, el Patronat de Turisme proporcionà també aquestes polseres als allotjaments turístics de Salou, certificats amb el segell de Destinació Familiar. És tractava d’una mesura fruit del compromís adquirit amb l’Agència Catalana de Turisme com a element de qualitat.

Nova edició de la fira Fora Stocks EL PONT

Les paradetes van omplir la Rambla de Catalunya de Vila-seca

L’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca ha decidit tancar la temporada d’estiu amb una nova edició de la Fira Fora Stocks. Una vintena de parades es van instal·lar durant tot el dissabte dia 4 a la Rambla de Catalunya amb l’objectiu de liquidar el material que

(Foto Anna Plaza)

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

quedava de la temporada d’estiu i també donar a conèixer els establiments. Roba infantil, d’adults, complements centraven l’oferta. La fira va registrar una notable afluència de clients durant tot el dia, especialment al matí.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Aspecte actual de l’estació de Salou, un cop enllestides les obres de remodelació (Foto cedida)

○ ○

Finalitzen les obres de modernització de l’estació de Salou ACN

Adif ha finalitzat les obres de modernització de l’estació de Salou que han consistit bàsicament en la renovació de la il·luminació a les andanes i les marquesines, la reparació del paviment i les voreres, i en els treballs de pintura de l’interior i exterior de l’edifici de viatgers.

També s’ha condicionat el tancat

perimetral de la instal·lació. Aquesta actuació ha suposat una inversió de prop de 98.000 euros i s’ha dut a terme en el marc del programa d’actuacions d’Adif de conservació i millora de la seguretat a la xarxa convencional de ferrocarril, per tal d’oferir als usuaris més prestacions de qualitat.

L’Ajuntament de Salou disposa a les seves platges de cadires adaptades per al bany ACN

L’Ajuntament de Salou té al servei dels ciutadans cadires adaptades per al bany de persones amb mobilitat reduïda que vulguin gaudir de les platges del Municipi. Les cadires estan situades a Platja de Llevant i la Platja de Ponent tot i que aquest servei es realitza en qualsevol altre platges o cala, dintre del terme municipal de Salou a requeriment del departament de Sanitat i Mediambient. Només durant el mes de juliol, es van realitzat 29 assistències.

Es tracta d’una cadira anfibia que pot ser utilitzada dins de l’aigua. La característica més important d’aquesta cadira són els flotadors i les rodes amples. Aquests permeten una flotació adequada dins de l’aigua i les rodes amples són necessàries per tal que la cadira no s’enfonsi en la sorra. Per fer ús d’aquesta cadira és necessari utilitzar una armilla salvavides i que una persona l’acompanyi fent de suport. La cadira pot ser utilitzada del dia 15 de maig al 15 d’octubre, de 10 a 19.30 hores.

Salou ofereix la possibilitat de banyarse a persones amb mobilitat reduïda gràcies a aquesta cadira (Foto cedida)

APARTAMENTS TURÍSTICS LLOGUER I SERVEIS

Av. Pau Casals, 104 baixos Tel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00 LA PINEDA

NOTICIARI

Decomissades 5.000 pastilles de droga, a punt de ser distribuïdes a Vila-seca ACN

Els mossos d’esquadra han detingut dos individus a Vila-seca que es disposaven a vendre més de 5.000 pastilles, que combinaven estimulants amb depressius i altres substàncies químiques, amb un potencial risc per la salut.

Els dos homes van ser arrestats arran d’un control rutinari de seguretat ciutadana. Una patrulla dels mossos va deturar el vehicle en què circulaven a la rotonda de la Piconadora, entre Vilaseca i la Pineda. Davant l’actitud nerviosa del conductor, els agents van procedir a inspeccionar el vehicle en el qual van localitzar diverses bosses transparents que contenien centenars pastilles de diferents colors. Els dos individus van ser incapaços de donar una explicació coherent sobre la procedència d’aquests fàrmacs, per la qual cosa se’ls va detenir per un presumpte delicte contra la salut pública. Una primera anàlisi del material comissat va permetre determinar que les pastilles contenien una combinació d’estimulants i antidepressius, potencialment perillosa per la salut.

Tot apunta que les pastilles anaven destinades a la venda en el mercat il·legal.

Els detinguts són un home de Salou de 50 anys i un altre de Cambrils de 34, tots dos de nacionalitat espanyola.

Imatge del material intervingut pels Mossos d’Esquadra.

(Foto cedida)

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La JONC fa estada a Vila-seca EL PONT

La JONC (Foto http://blogs.tv3.cat/classica)

Una setantena de músics de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, la JONC, han passat la primera setmana de setembre a Vila-seca per realitzar el seu 48è stage de formació.

La trobada es va realitzar entre els dies 1 i 5 de setembre i es va comptar amb la participació de catorze reconeguts professors d’arreu d’Europa.

A més, hi han col·laborat tres compositors catalans contemporanis, Héctor Parra, Josep Maria Guix i Ramon Humet, dels

quals els joves músics de la JONC n’estaven assajant obres.

Aquestes peces es van poder sentir en la primera part del concert que la JONC va oferir diumenge dia 5 a l’Auditori Josep Carreras i amb què es va tancar la trobada.

En el cas de l’obra de Ramon Humet, era la seva estrena als Països Catalans.

En la segona part es van interpretar peces de Mozart i Stravinsky, Durant l’stage els joves músics han rebut classes d’orquestra, però també de música de cambra i de composició.

DESTACAT DEL MES

Vila-seca serà l’eix central del Tramcap 42 quilòmetres de vies, 30 d’ells de nova construcció. Una trentena de parades en vuit municipis i un potencial de 12 milions de viatgers l’any. Aquestes són les dades bàsiques del Tramcamp, el tramvia lleuger que ha de revolucionar la mobilitat a l’àrea central del Camp de Tarragona. La Generalitat tot just n’ha presentat un detallat estudi informatiu, que ara els ajuntaments i institucions han d’avaluar per presentar-hi al·legacions. Vila-seca serà l’eix central d’aquesta xarxa ja que hi confluiran diverses línies i a més s’hi ubicaran les cotxeres i els tallers dels tramvies.

PER ANNA PLAZA

El projecte és faraònic i suposarà una inversió de 580 milions d’euros. Parlar de calendaris en una obra d’aquestes característiques es gairebé impossible, però la voluntat del Govern català és que la construcció del Tamcamp pugui començar durant la propera legislatura.

Abans però caldrà resoldre les al·legacions que ara es presentin, redactar el projecte executiu i els estudis d’impacte ambiental. També cal un acord amb el ministeri de Foment ja que 12 quilòmetres del Tramcamp aprofitaran l’estructura del tren convencional. Poden passar doncs encara uns tres o quatre anys abans que comencin els treballs.

Les línies L’estudi informatiu redactat pel departament de Política Territorial i Obres Públiques contempla quatre línies: una que anirà de Cambrils a Tarragona, una altra que unirà Cambrils amb Reus, una altra de Tarragona i Reus i una darrera que permetrà enllaçar amb l’aeroport de Reus i amb l’estació intermodal del Corredor del Mediterrani. Les dues primeres confluiran a Vila-seca, que en serà l’eix vertebrador.

Dels 42 quilòmetres que tindrà el Tramcamp, 30 seran de nova construcció i es faran en ample europeu. Els altre 12 es construiran aprofitant la plataforma ferroviària de la costa que passa per Salou i que quedarà desafectada quan es posi en marxa el Corredor del Mediterrani. També hi haurà una petita part que passarà per l’actual línia fèrria de Tarragona-Reus. En aquest cas caldrà instal·lar una tercera via per fer compatible el pas dels tramvies, ja que les vies actuals són d’ample ibèric.

En els trams urbans, el Tramcamp s’integrarà urbanísticament amb l’entorn: seguint el model del tramvia de la Diagonal de Barcelona.

Salou-Cambrils El tram que unirà Salou i Cambrils és a priori el més fàcil d’executar. Quan es posi en funcionament el Corredor del

Imatge virtual del Tramcamp. Foto cedida.

Mediterrani la línia de tren que uneix els dos municipis costaners quedarà en desús i es podrà aprofitar la plataforma ja existent per instal·lar les noves vies del tramvia. Només caldrà construir un nou tram de via que enllaci amb la nova estació de tren de Cambrils.

Aquest primer tram, de 10,9 quilòmetres arribarà fins a Port Aventura i tindrà nou parades al llarg del seu recorregut.

Port Aventura-Vila-seca-La Canonja De Port Aventura naixerà un ramal de nova construcció que arribarà fins al centre de Vila-seca resseguint l’avinguda Pere Molas. Creurà la plaça dels Països Catalans i seguirà per l’avinguda Ramon d’Olzina fins passar per sota del pont de la via del tren. D’allí sortiran dos ramals.

Un en direcció Reus i l’altra cap a la Canonja. Des de Port Aventura fins a la Canonja hi haurà 8,2 quilòmetres de nova via i quatre parades.

Vila-seca-Reus L’altre ramal que surt en direcció Reus passarà pel carrer Lledoner fins arribar a l’altura de l’estació d’Adif. Allí hi haurà una parada per permetre la intermodalitat, de tal manera que els

passatgers podran agafar els trens regionals i rodalies. Aquesta línia seguirà en paral·lel a les vies del tren fins a enllaçar-hi a l’altura del corredor del Mediterrani. En aquest punt i durant 2,4 quilòmetres els tramvies i els trens hauran de conviure. Hi haurà una parada al campus de Bellisens. I la línia seguirà en direcció al centre de Reus, amb 3,7 quilòmetres de via de nova construcció.

Aquest tram tindrà parades a l’estació d’autobusos i a la de trens de Reus.

La Canonja-Tarragona Tarragona-Reus

i

Aquest tram de 5,7 quilòmetres arrencarà del nord de Bonavista i discorrerà pel nord del la T-11 passant per les Gavarres, la Floresta i entrarà al centre de Tarragona passant pel pont de Santa Tecla.

Desembocarà a la plaça Imperial Tarraco.

També de la Canonja naixerà un altre ramal que anirà fins a la zona de Plans de Quart, passant pel Camp i l’edifici del 112. D’allí sortirà un ramal cap a l’aeroport de Reus i la nova estació intermodal del Corredor del Mediterrani i un altre que anirà cap a Reus enllaçant també amb la línia de tren convencional.

DESTACAT DEL MES

25 combois L’estudi informatiu redactat pel PTOP preveu que vint-i-cinc combois donaran servei a les quatre línies del Tampcamp. Les cotxeres i els tallers estaran situats a Vila-seca, en uns terrenys de 2,4 hectàrees situats entre el polígons industrial Taqsa, la N-340 i la línia Tarragona-Reus.

El tramvia tindrà una velocitat comercial d’entre 29 i 49 quilòmetres per hora. Es preveuen freqüències de pas d’entre tres i sis expedicions l’hora, en funció de la demanda de cada línia. Concretament entre Vila-seca i Tarragona i també entre Vilaseca i Reus hi ha planificades quatre connexions per hora.

El finançament i l’explotació El projecte del Tramcamp està fixat com una prioritat en el Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya 2006-2026. La inversió, en principi, ha d’anar íntegrament a càrrec de la Generalitat. Durant la presentació de l’estudi informatiu, el secretari per la Mobilitat del Govern català, Manel Nadal, va apuntar que possiblement s’optarà per delegar la despesa a un operador privat, a canvi d’una concessió a llarg termini (d’entre 30 i 40 anys) per explotar el servei.

Manel Nadal va assegurar que el projecte ja no té marxa enrere i és imparable, ja que un cop definit el traçat final el Govern farà les reserves de sòl necessàries per fer el tramvia.

A dalt, un esquema de les quatre línies que configuraran l’entramat del Tramcamp.

A sota, un mapa detallat del traçat del tramvia pels termes municipals de Salou i de Vila-seca. Imatges cedides.

En el tram que va de Cambrils a Salou el Tramcamp aprofitarà la plataforma actual del tren, que quedarà en desús quan es posi en marxa el Corredor del Mediterrani. A partir del baixador de Port Aventura les vies seran de nova construcció. El tram que va des d’aquest punt a la Canonja farà 8,2 quilòmetres. De Vila-seca en sortirà un segon ramal en direcció a Reus que passarà pel Campus de Bellisens.

NOTICIARI

ACN

Durant el mes d’octubre es durà a terme el Dia Internacional de la Gent Gran a Vila-seca. En aquest context, la Residència Vila-seca organitza, per segon any consecutiu, un Concurs de Fotografia obert a tothom que fomenta el coneixement de la realitat actual de la gent gran.

Les fotografies han d’immortalitzar, d’una forma creativa, qualsevol moment que reflecteixi algun aspecte social, cultural, esportiu, etc. relacionat amb la gent gran.

Els premis d’aquesta 2a Edició del Concurs de Fotografia es lliuraran el dissabte 2 d’octubre i seran els següents: 250 • i un trofeu pel primer classificat; 100 • i un trofeu pel segon i material

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

En marxa el 2n Concurs de Fotografia de la Residència Vila-seca fotogràfic pels accèssits (en cas d’havern’hi).

Per tal de poder-hi participar, caldrà entregar o enviar les fotografies abans del 24 de setembre a la seu de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona (c/ Governador González 7, entresòl 1ª, Tarragona) o fins al 30 de setembre de 2010 a la Residència Vila-seca (c/ Requet de Fèlix 35, Vila-seca). Tot treball haurà d’estar format, com a màxim, per tres fotografies d’una mida mínima de 18 x 24 cm, muntades sobre un cartró reforçat de 30 x 40 cm. Totes les instantànies hauran d’anar acompanyades d’un títol i les dades del concursant (nom, edat i població).

L’Ajuntament realitza millores en el CEIP Europa ACN

A principis d’agost, un grup de treballadors del Pla Ocupacional realitzaven treballs de pavimentació exterior de dos patis del CEIP Europa així com noves línies de canal de recollida d’aigües per millorar el sanejament d’aigües del pati. Les actuacions que es duien a terme en el CEIP Europa ubicat al Passeig Trenta d’Octubre consistien en la pavimentació de dos parts de pati i la millora de la recollida de l’aigua.

Aquestes feines s’emmarquen en el Pla Ocupacional que va començar al mes de juliol en el que un total de 61 persones van ser contractades en el marc del Pla Especial d’Ocupació Local (PEOL2010).

Les persones contractades desenvoluparan el seu treball en els àmbits com el projecte actual, la Rehabilitació d’Edificis i Equipaments Municipals. La durada de la contractació dels treballadors participants serà per un període de 6 mesos i la seva jornada implica un 30% de formació en matèries com Formació i Orientació Laboral, Seguretat i Salut Laboral, Medi Ambient, Català , Hàbits de treball, etc. Aquest projecte es va posar en marxa en col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya i cofinanciats pel Fons Social Europeu.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’Ajuntament de Salou contracta un total de 127 persones en 2010 ACN

L’Ajuntament de Salou va contractar un total de 127 en els primers vuit mesos de l’any, des del mes de gener al mes d’agost. La borsa de treball municipal ha rebut un total de 1.560 currículums que s’han arxivat i gestionat adequadament. La política de l’Ajuntament prioritza les accions adreçades a la formació ocupacional i la creació de llocs de treball.

Aquestes polítiques s’adrecen a persones en situació d’atur i especialment de llarga durada. En aquest sentit, l’Ajuntament de Salou col·labora activament amb el Servei d’Ocupació Català i impulsa plans com el que es va iniciar recentment i que va donar feina a més de 61 persones. Les persones contractades desenvolupen el seu treball en els àmbits de les Tecnologies de la Informació i Comunicació, al de Medi Ambient i Estalvi Energètic, i en la Rehabilitació d’Edificis i Equipaments Municipals.

Els llocs de treball que s’han generat han estat, entre d’altres, d’operadors informàtics, d’enginyers i de tècnics informàtics, d’oficials i peons del ram de paleta, d’Informadors mediambientals, de pintors, de tècnics en electricitat i lampisteria entre d’altres.

45 joves pianistes de tretze països participaran en el “I Concurs Internacional de Piano Paul Badura-Skoda” que se celebra a Vila-seca aquest mes de setembre ACN

45 joves pianistes d’arreu del món participaran en la primera edició del I Concurs Internacional de Piano Paul Badura-Skoda, que se celebrarà a Vilaseca els propers dies i que té com a presidenta del comitè d’honor la Princesa Irene de Grècia, germana de la reina d’Espanya. Músics procedents de tretze països: Holanda, Canadà, Hongria, Xina, Taiwan, Japó, Nova Zelanda, Rússia, Ucrania, Itàlia, Bulgària, Corea i Espanya s’han inscrit en aquesta convocatòria que tindrà un Jurat Internacional presidit pel mestre vienès, Badura-Skoda que dóna nom al Concurs.

El passat 15 d’juny es va tancar el termini d’inscripció per a la primera edició del Concurs Internacional de piano Paul Badura-Skoda que s’ha de celebrar a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, entre els dies 13 i 20 de setembre de 2010. www.concursbaduraskoda.com, és la pàgina web oficial per la qual es pot obtenir tota la informació i novetats d’aquest concurs fruit del conveni signat entre el Patronat Municipal de Música de Vila-seca i l’Associació Cultural International Piano-First.

L’abast de la convocatòria d’aquest concurs ha arribat a més de 500 Conservatoris Superiors de Música de tot el món, per tal que els estudiants puguin informar-se de les condicions d’aquest concurs que s’ha de desenvolupar a Vila-seca de la mà d’un dels millors pianistes del panorama mundial.

El pianista Piere Réach és el director artístic del certamen, que neix amb la vocació d’ajudar als joves pianistes de tot el món per tal de poder oferir el seu talent i posar-lo en valor mitjançant aquest concurs internacional.

En marxa les obres de millora de les escoles del municipi ACN

A finals d’aquest mes d’agost quedaran enllestides les obres de manteniment i millora de les diverses escoles del municipi. La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca ja va aprovar a finals del mes de juny tot un seguit d’obres que s’estan realitzant als diversos centres escolars del municipi. Com cada any, durant aquests mesos d’estiu l’Ajuntament contracta diverses actuacions de manteniment i millora que han de quedar enllestides abans de començar el proper curs escolar.

El cost total d’aquestes obres és de 40.000 euros i estan distribuïdes en dos apartats. Un primer, amb un cost de 23.167 • fa referència a diverses obres del ram de paleta, i l’altra amb un cost d’uns 16.000 • correspon als treballs de pintura a les escoles que estan duent a terme els treballadors del Pla d’Ocupació Local.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Recepció a la nova Junta del Casal de la Dona de Vila-seca ACN

La nova Junta del Casal de la Dona de Vila-seca ha estat rebuda per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet.

Recentment, l’actual presidenta del Casal de la Dona, Immaculada Ripoll, acompanyada de la resta d’integrants de la junta, va fer la seva presentació oficial a l’Ajuntament.

L’alcalde, Josep Poblet, acompanyat de la regidora responsable de l’àrea de Benestar Social, M. Àngels Ponce, amb la nova junta del Casal de la Dona de Vila-seca.

(Foto cedida)

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

I m a t g e d’alguns dels nanos i monitores que han participat al Megaestiu de Vila-seca ( F o t o cedida)

Nous cursos de català a Vilaseca ACN

L’Oficina de Català de Vila-seca ha tret la convocatòria de nous cursos de català per adults que s’iniciaran el proper mes de setembre al Centre de Formació i Ocupació “Antic Hospital” de Vila-seca. Els cursos són els presencials de nivells inicial i bàsic per a no catalanoparlants, presencials de nivell intermedi per a catalanoparlants i els a distància de nivells intermedi (B) i suficiència (C) per a catalanoparlants.

A més d’aquests cursos, també s’ofereix el servei de Voluntariat Lingüístic adreçat a totes aquelles persones que vulguin dedicar una o dues hores a la setmana a parlar en català amb els alumnes dels cursos, en horari extracurricular.

El període de matriculació serà del dimecres 1 de setembre al 15 del mateix mes, en horaris de matí de 9.30 a 13 hores (dimarts i dijous) i de tarda de 16 a 19 hores (dilluns i dijous). Per a més informació podeu trucar al telèfon 977 394 325. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Èxit de participació Megaestiu

al

ACN

Un any més, la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vila-seca va posar en marxa el programa d’activitats per a joves, conegut com a Megaestiu, per a nens i nenes de 3 a 12 anys, en horari de 9 a 15h. El casal d’estiu ha tingut un gran èxit de participació durant aquest mes d’agost i, concretament, des del 25 al 27 d’aquest mes un centenar de nens i nenes aniran a Manresa de colònies.

Un total de 400 joves han estat inscrits al Megaestiu i l’ExtiuExtrem, el casal per a joves de 13 a 16 anys, i han pogut gaudir de tot un seguit d’activitats, jocs, manualitats, piscina, excursions, colònies i bookcrossing, entre d’altres.

Els casals, que s’han dut a terme al CEIP Miramar de Vila-seca, al CEIP Cal.lípolis de La Pineda i al Centre Cívic de La Plana, han permès la contractació de 43 persones durant tot aquest estiu.

PLENS I JUNTES

Vila-seca presenta al·legacions al projecte de canalització de la riera de la Boella L’Agència Catalana de l’Aigua ha tret a exposició pública el projecte per canalitzar el tram final de les rieres de la Boella i la Baorada. És un projecte del qual es va començar a parlar l’any 1992. Fa quatre anys, la tardor de 2006, es va fer molt evident la seva urgència quan unes fortes pluges van inundar completament el polígon sud de Tarragona i també va provocar danys en les instal·lacions turístiques de la Pineda.

El projecte que ara està en exposició correspon al tram final de les rieres, que conflueixen en una sola llera fins que desemboquen al mar. Aquest tram, de 1,2 quilòmetres, va des de l’autovia de Salou, la C-31b, fins a l’aigua. Els terrenys que travessa corresponen íntegrament al terme municipal de Vila-seca i són majoritàriament propietat de l’Autoritat Portuària.

Concretament són els terrenys on es preveu fer la Zona d’Activitats Logístiques del Port. També hi ha una part que correspon a Repsol i una altra a la Tresoreria de la Seguretat Social.

El projecte de canalització d’aquest tram ha estat redactat per l’empresa INVALL i suposarà una inversió 8,8 milions d’euros.

S’ha previst la construcció d’un calaix de formigó a cel obert que en el tram final arribarà a fer 35 metres d’ample i dos de fondària. Les dimensions de la canalització obliguen a desviar lleugerament cap al nord el traçat de la riera, que desguassarà prop de l’Antiga Universitat Laboral.

L’objectiu de l’Agència Catalana de l’Aigua és que les obres comencin l’any que ve, tot i que el projecte està subjecte a la disponibilitat de pressupost i també a decisions polítiques. S’ha de tenir en compte que a la tardor hi ha eleccions al Parlament de Catalunya.

Les al·legacions La junta de govern local de Vila-seca ja ha aprovat les al·legacions al projecte. En línies generals es valora positivament el traçat plantejat, però es demana a l’Agència Catalana de l’Aigua que inclogui en el projecte la connexió amb la conca de Vilaseca. Aquesta té el seu origen a Reus i baixa per un canal a cel obert paral·lel a la carretera de la Pineda fins a la rotonda de la Piconadora. L’Ajuntament de Vila-seca considera bàsica la connexió de les dues canalitzacions per resoldre els problemes d’inundabilitat de la zona.

A més, el consistori remarca la necessitat urgent d’executar també les obres dels dos trams superiors de la riera.

En l’informe de l’Ajuntament també es posa de manifest que el traçat plantejat per la nova canalització afecta diverses instal·lacions i canonades de la depuradora de Vila-seca, per la qual cosa caldrà obtenir la conformitat de l’empresa d’aigües Sorea, que la gestiona.

Finalment, l’Ajuntament demana a l’ACA que es contempli la integració paisatgística de la Torre de Virgili, ja que el traçat de la canalització la deixa completament aïllada.

Aquesta torre data d’entre els segles XIIIXIV i figura en el registre de Béns d’Interès Cultural.

Els altres dos trams L’Agència Catalana de l’Aigua també té redactats ja el projecte de canalització dels altres dos trams de la riera, però encara no han sortit a exposició pública i s’executaran més endavant. El primer correspon al tram rural de les rieres, per sobre de la N-340 i a tocar de la Canonja. El segon és el que travessa el polígon químic sud i és el que presenta una major complexitat. També és el que comportarà una major despesa. S’ha previst una inversió de 18 milions d’euros, que haurà d’assumir l’Associació Empresarial Química, segons el que es va pactar en un conveni amb l’ACA l’any 2007.

Imatge d’un aiguat. (Foto cedida)

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

PER ANNA PLAZA

Salou demana que es prioritzin les obres del Corredor del Mediterrani Tots els grups polítics de l’Ajuntament de Salou han signat un decret reclamant al Ministeri de Foment que es prioritzin les obres del Corredor del Mediterrani i de l’estació intermodal, que s’està construint al sud de l’aeroport de Reus. Aquesta estació ha de permetre la connexió entre la nova línia ferroviària del Corredor amb la de l’Alta Velocitat que uneix Madrid i Barcelona. En el decret, el consistori salouenc manifesta la importància cabdal d’aquestes noves infraestructures pel desenvolupament econòmic del territori. Per aquest motiu es reclama al ministeri de Foment que les obres no s’endarrereixin o paralitzin pels plans de contenció econòmica del Govern central.D’altra banda, diversos grups de l’Ajuntament van signar una moció, en què es defensa la integritat i legitimitat del nou Estatut de Catalunya.

L’alcalde garanteix que es prioritzarà la preservació de les platges davant la reforma del Port.

Durant el ple celebrat el 25 d’agost, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va assegurar que la voluntat de l’equip de govern és garantir la preservació de les platges. Per aquest motiu, si els informes tècnics resulten negatius el projecte d’ampliació del port esportiu no es realitzarà. El projecte contempla la construcció d’un braç de 80 metres cap a l’interior a més de l’existent per tal de guanyar 28 amarres. Segons el pactat amb el Club Nàutic, l’Ajuntament ha d’iniciar enguany els tràmits per redactar el projecte de reforma del Port. El Nàutic es farà càrrec de les despeses de redacció del document.

Barranc de Barenys D’altra banda, el Ple Ordinari de l’Ajuntament de Salou va aprovar provisionalment una modificació del POUM pel qual es vincula el tram final del Barranc de Barenys a la nova urbanització del sector 03, que es troba a sobre del vial de Cavet, en direcció a Reus. Això implica que els promotors d’aquesta zona hauran d’assumir part de les despeses de canalització del barranc, incloent el tram que va de la via del tren fins a la platja.

Aquesta decisió es basa en un estudi encarregat a l’empresa Invall per analitzar les possibles solucions a les inundacions. Aquest document considera inviable el projecte de l’anterior equip de govern que proposava fer cinc sortides del barranc fins a la platja per tal d’evitar expropiacions.

D’aquesta manera es referma la postura de l’actual govern que vol recuperar el projecte de fer una canalització única del barranc.

La Platja de la Pineda ha disposat d’un nou servei per als més petits Durant el darrer tram de l’estiu s’ha posat en funcionament a la platja de la Pineda un nou servei adreçat a les famílies.

Aquest servei a la platja amb el nom “Club Infantil” ha estat destinat als nens amb edats entre 4 i 10 anys i fou coordinat pel Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca.

Al Club Infantil de la Pineda, ubicat al Parc del Pinar de Perruquet, els infants han pogut participar en tallers didàctics, manualitats, jocs esportius, titelles i jocs amb la sorra de la mà de dos monitors de lleure qualificats.

Aprofitant l’espai d’ombra del Pinar de Perruquet, el Patronat de Turisme ha programat un quadre diari d’activitats per als nens que a més han tingut accés a la sorra de la platja.

. ,

QUADERN DE VIATGE El Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca ha incorporat un nou servei a la seva plana web.

Es tracta del ‘Quadren de Viatge’. Gràcies a aquesta aplicació, hom que tingui previst visitar-nos podrà confeccionar una ruta al seu gust.

Consultant les diferents seccions de la web, podrà marcar aquells espais, esdeveniments, serveis... que més li interessin.

Un cop hagi fet la tria pot anar a la opció ‘Quadern de viatge’ i allí es podrà imprimir la seva pròpia ruta amb els ítems sel·leccionats prèviament. Tot un encerts per aquells qui es planifiquen al detall el viatge des de casa seva.

Entra al lloc escollit i marca la opció ‘Quadern de viatge’

. Õ

!

PortAventura Golf es converteix en Lumine Golf Club PortAventura Golf deixa enrere la seva marca i imatge per convertir-se en Lumine Golf Club. Aquest renovat Club de Golf té per objectiu afavorir l’ús de les instal·lacions a tots els vilasecans, oferint-los tot un seguit d’avantatges.

Els empadronats al municipi de Vila-seca podran aprendre a jugar a golf amb unes tarifes econòmiques més reduïdes.

Durant una hora i mitja, els professionals de l’escola de golf ensenyaran als seus alumnes els moviments bàsics del golf, com són el swing, el putt i l’approach, per tal d’iniciarse en aquest esport. Els vilasecans també podran gaudir de descomptes en el green fee adult, l’abonament anual i les classes particulars de golf.

Lumine Golf Club disposa de tres camps amb tres estils diferents: Camp Nord és repte, Camp Centre, diversió i Camp Sud, sensacions. El Club de Golf també compta amb una Casa Club amb servei de luxe i escola de golf, on tots els usuaris podran perfeccionar el seu joc, sigui quin sigui el seu nivell.

Els empadronats al municipi podran aprofitar nombrosos avantatges i fer ús de les instal•lacions del Club de Golf gràcies al conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Vila-seca, mitjançant el Patronat Municipal de Turisme, i Lumine Golf Club.

Pots marcar tantes pàgines com desitgis

Finalment escull la opció ‘Quadern de Viatge’ de la plana inicial i et sortiran tots els ítems marcats llestos per imprimir i endur-te a la teva sortida.

BREUS Calendari de les festes locals del municipi per al 2011

informació municipal Número 292

Agost 2010

20.000 persones van visitar l'exposició de "la Caixa" Un any més, l’Obra Social “la Caixa” i el Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca han fet arribar fins a la Pineda una de les exposicions més espectaculars de la temporada d’estiu. La mostra “Energia. Mou-te per un futur sostenible“, ubicada a la carpa instal·lada al passeig de Pau Casals des del 8 de juliol fins al passat 29 d'agost, va rebre la visita de més de 20.000 persones.

La mostra fou inaugurada per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; pel secretari general de l'Obra Social “la Caixa”, Lluís Reverter, i per Empar Martínez, delegada general de “la Caixa“ a Tarragona.

L’exposició va mostrar un doble recorregut. D’una banda, la part científica explicava què és l’energia i com es transforma, i la històrica narrava el pas del temps des de les societats caçadores recol·lectores fins als nostres dies.

A partir d’aquí, l’exposició explicava com ha anat augmentant el consum energètic al llarg de la història fins acabar a l'actualitat. Én aquest punt és on es detallaven les energies que s’utilitzen avui dia i on es mostrava als visitants les actuacions que cal mantenir per un futur sostenible, amb la producció d’energies renovables i l’estalvi energètic. .

902 734 196 nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca

La Junta de Govern Local del passat 25 de juliol va aprovar el calendari de les festes locals del municipi per al 2011.

Serà festiu al municipi el dilluns dia 17 de gener i el dimecres dia 3 d'agost.

Nous cursos de català a Vila-seca L’Oficina Local de Català organitza nous cursos de català per adults que s’iniciaran aquest mes de setembre al Centre de Formació i Ocupació “Antic Hospital” de Vila-seca. Els cursos són els presencials de nivells inicial i bàsic per a no catalanoparlants, presencials de nivell intermedi per a catalanoparlants i els a distància de nivells intermedi (B) i suficiència (C) per a catalanoparlants.

A més d’aquests cursos, també s’ofereix el servei de Voluntariat Lingüístic adreçat a totes aquelles persones que vulguin dedicar una o dues hores a la setmana a parlar en català amb els alumnes dels cursos, en horari extracurricular.

El període de matriculació és de l'1 al 15 de setembre, en horaris de matí de 9.30 a 13 hores (dimarts i dijous) i de tarda de 16 a 19 hores (dilluns i dijous).

Per a més informació podeu trucar al telèfon 977 394 325

Concurs de Fotografia de la Residència Vila-seca La Residència Vila-seca organitza, per segon any consecutiu, un Concurs de Fotografia obert a tothom que fomenta el coneixement de la realitat de la gent gran. Les imatges han d’immortalitzar, d’una forma creativa, qualsevol moment que reflecteixi algun aspecte social, cultural o esportiu relacionat amb la gent gran.

Els premis d’aquesta segona edició del concurs es lliuraran el dissabte 2 d’octubre i seran els següents: 250 ¤ i un trofeu pel primer classificat; 100 ¤ i un trofeu pel segon i material fotogràfic pels accèssits (en cas d’haver-n’hi).

El termini de presentació de les fotografies finalitza el 30 de setembre a la Residència Vila-seca. Tot treball haurà d’estar format, com a màxim, per tres fotografies 18x24, muntades sobre un cartró reforçat de 30 x 40 cm. Totes les instantàncies hauran d’anar acompanyades d’un títol i les dades del concursant (nom, edat i població).

Nou èxit de participació al Megaestiu Un any més, la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vila-seca va posar en marxa durant els mesos de juliol i agost el programa d’activitats per a joves, conegut com a Megaestiu. Adreçat a nens i nenes de 3 a 12 anys, aquest casal d’estiu ha tingut un gran èxit de participació durant aquest mes d’agost amb una cloenda final on, del 25 al 27 d'agost, més un centenar de nens i nenes van anar a Manresa de colònies.

En total han estat 400 els joves inscrits al Megaestiu i l’ExtiuExtrem (el casal per a joves de 13 a 16 anys) on han pogut gaudir de tot un seguit d’activitats, jocs, manualitats, piscina, excursions, colònies i bookcrossing, entre d’altres.

Els casals, que s’han dut a terme al CEIP Miramar de Vila-seca, al CEIP Cal.lípolis de La Pineda i al Centre Cívic de La Plana, han permès la contractació de 43 persones durant tot aquest estiu.

Nova temporada a l'Auditori Programació Divendres, 8 d’octubre (21,30 h) Entorn de la música coral de Schumann Cor Lieder Càmera Divendres, 15 d’octubre (21,30 h) La Millor Música Cubana.

“Los Àngeles” de Cuba amb Moncho José Luis Cortés (flauta), Osmany Betancourt i José L.Quintana (percussions), Abel Marcel (piano), Jorge Reyes (contrabaix) i Lisbet Àlvarez i Moncho (cantants).

Divendres, 29 d’octubre (21,30 h) El quartet clàssic i la música de cambra Quartet Qvixote Divendres, 3 de desembre (21,30 h) Bicentenari de Frédéric Chopin Cecilio Tieles, piano Divendres, 10 de desembre(21,30 h) Gala benèfica Ewa Podles, contralt A benefici de la Fundació J. Carreras

Concerts extraordinaris

Avantatges pels vila-secans al Golf Club PortAventura Golf deixa enrere la seva marca i imatge per convertir-se en Lumine Golf Club. Aquest renovat Club de Golf té per objectiu afavorir l'ús de les instal·lacions a tots els vilasecans, oferintlos tot un seguit d’avantatges.

Els empadronats al municipi de Vilaseca podran aprendre a jugar a golf amb unes tarifes econòmiques molt reduïdes.

Durant una hora i mitja, els professionals de l’escola de golf ensenyaran als seus alumnes els moviments bàsics del golf, com són el swing, el putt i l’approach, per només 18 ¤ per persona. Els vilasecans també podran gaudir de descomptes en el green fee adult, l’abonament anual i, per 25 euros podran assistir a classes particulars de golf.

Diumenge, 19 de setembre (18,00 h) Concert Final del Concurs Internacional de Piano Paul Badura-Skoda Diumenge, 24 d’octubre (19,00 h) Beethoven. Concert “l’Emperador” Orquestra de Cambra de Vila-seca Cecilio Tieles, piano; Jordi Casals, director Divendres, 5 de novembre (22,30 h) Recital de Violí i Piano Katia Novell, violí i Luís Parés, piano Diumenge, 7 de novembre (19,00 h) Mahler, l’home i l’orquestra Anna Ollet, soprano; Orquestra de Cambra de Vila-seca; Fernando Marina, director Divendres, 17 de desembre (21,30h) Salve Regina. Concert barroc de Nadal Elisenda Pujals, soprano; Jordi Bonilla, director Dissabte, 26 de desembre (19,00 h) Concert de Sant Esteve Coral Nova Unió

DESTACAT

Festa major d’estiu passada per aigua Si no hagués estat per la pluja, podríem dir que, malgrat la tant esmentada crisi, la festa major d’estiu d’enguany hagués lluït força. Quan els recursos minven no hi ha res més gran que la imaginació i el voluntariat.

Una festa reeixida que cada estiu ha de ‘lluitar’ amb tantes altres festes i que mica en mica va aconseguint marcant la seva pròpia personalitat.

PER TONI BONET Fotos: Cedides i Toni Bonet

Com deia ha estat una festa passada per aigua, fet que va provocar l’anul·lació d’alguns espectacles o el retard d’altres. La gent tenia ganes de gresca i això es va notar especialment la Nit Non Stop quan més va ploure i quan semblava que es suspenien tots els actes de nit la perseverança de força gent va provocar que la pluja s’aturés i pogués començar la festa.

Fent un repàs, no cronològic, de la festa podem observar per exemple la gran afluència de públic al concert d’Havaneres (acompanyat del Rom cremat a càrrec de la Brigada), precedint la sortida de la sorollosa Colla de Trabucaires, el correfoc del Ball de Diables i els tradicionals focs d’artifici a la cloenda. D’enguany destacar el concert de rock que es va oferir al Parc de la Riera, amb qautre grups, dos d’ells vila-secans (Enrique Espera i The Eyeballs), amb els reconeguts Maneras de Vivir i The Bond Scot Band (tributs a Leño i AC/ DC respectivament). Juntament amb el Gran Ball de Festa Major amb la satisfactòria orquestra Emporium, la orquestra Cadillac de la Nit Non Stop i altres actuacions, blues, les Carpes, les esmentades havaneres, sardanes..., van posar el fil musical a la festa amb nota.

A banda de les activitats més festeres, a la Festa Major també hi tenen cabuda altres actes ja siguin de tall més cultural i/o social. És el cas de les diferents exposicions que s’han muntat, com Veïnes, ciutadanes, a càrrec de Lídia Castro, llicenciada en Història de la Dona per la URV, pel Casal de la Dona de Vila-seca i la ja coneguda de cada any Imatges2009.

Fotografies de premsa de les comarques tarragonines, També els concursos, com el d’engalanament de balcons que, tot i no créixer massa en participació siq ue ha originat que alguns carrers s’hagin vestit de festa, a la foto els guanyadors.

L’altra concurs fou el de Pintura Ràpida de Secció d’Art de l’Agrupació Cultural, pintors repartits pels carrers cèntrics de la vila ensenyant el seu art i treball. Tampoc podien faltar a la cita es escacs amb el XXXVI Torneig Llampec per equips. XI Torneig júnior per equips.

Club Escacs Vila-seca.

DESTACAT

Inaugurada la segona fase de reforma del nucli antic PER ANNA PLAZA

Altres activitats a destacar van ser la del dia 3 d’agost, Invenció del Cos de Sant Esteve, repic de campanes anunciant la Missa i el consolidat concurs de llançament de pinyols d’oliva en el matc del vermut popular que s’oferia a la plaça de l’Església amb les nostrades sardanes de fons musical. Una jornada, la del matí del dia d ela festa major, que ha recuperat el color de la festa més tradicional, perfectament conjuntable amb els actes més recents.

Un dels altres aspectes a ressenyar de la festa son les activitats per als nanos. Especialment els jocs participatius on també hi tenen cabuda pares, mares, avis... com també els espectacles familiars.Molts més actes han omplert el programa d’enguany, com la plaça de les Tapes, un gran encert, o els que malauradament es van haver de suspendre... Però ni deixo aquesta crònica sense fer esment de les activitats a La Pineda, la setmana anterior als celebrats a Vila-seca.

Un cartell variat amb algun canvi respecte anys anteriors que, amb tota sinceritat, servidor creu que ha guanyat uns punts i demostra l’esforç de la Comissió de festes i especialment del Patronat, en oferir unes festes adreçades a tothom. Un dels actes senyalats fou la Trobada de Dones Trabucaires, amb la presència insigne de representants vila-secans, antesala d’una més que probable Trobada Nacional de Trabucaires. Estarem a l’aguait.

La festa major es va aprofitar també per inaugurar la remodelació del sector nord del nucli antic. Aquesta fase comprèn 11 carrers amb una superfície total de 7.500 metres quadrats. S’hi han invertit més de 2,5 milions d’euros. La intervenció ha servit per renovar tota la xarxa subterrània de serveis, aigua, gas clavegueram, telèfon i també s’ha aprofitar per ampliar i reforçar la xarxa elèctrica de mitja tensió. A més, en alguns punts com la plaça de Voltes, la de l’església i el capdamunt del carrer Hospital s’han instal·lat contenidors soterrats. La urbanització dels carrers s’ha fet seguint el model de plataforma única que ja es va adoptar en la primera fase de millora del nucli antic. D’aquesta manera es vol donar prioritat als vianants i fer més còmode i amable el trànsit pels carrers estrets del centre del poble. Aquesta segona fase, que ara s’ha inaugurat, comprèn els carrers de Castillejos, Requet de Fèlix, l’Hospital, Racó, El Pou, les Creus, Sant Bernat, Monterols i una part de Sant Antoni, a més de les places de Voltes i de les Creus.

En aquest moment es troba en execució la reforma del tram final del carrer de Sant Pere i properament començaran les obres en els carrers pendents: el que queda dels carrers Sant Pere i Verge de la Pineda, carrer dels Ferres, Sant Josep i la plaça d’Estudis.

El pla de reforma del nucli antic haurà suposat una inversió d’11 milions d’euros en un termini d’una mica més de 5 anys. El finançament de les obres ha sortit de l’Ajuntament de Vila-seca i la Generalitat de Catalunya.

Imatge de com ha quedat una de les places remodelades. Foto cedida

DESTACAT

Festes de passarel·la daurada Un any més les Nits Daurades de Salou han omplert de llum i música els carrers de la vila. Amb un pressupost considerablement més ajustat, s’ha hagut de recòrrer a l’ingeni per no mermar el programa i continuar oferint glamour als qui visiten Salou a l’estiu com als mateixos convilatans.

PER ACN / EL PONT Fotos: Cedides Salou va donar el tret de sortida a les ‘Nits Daurades 2010’ el passat dia 8 d’agost amb l’acte inaugural que va comptar amb l’exfutbolista Julio Salinas, encarregat de pronunciar el pregó de la Festa Major d’Estiu, en un acte que enguany es va realitzar en un escenari únic, el Patronat de Turisme de Salou.

L’alcalde va comentar la relació de Salinas amb Salou i va explicar que “va conèixer Salou sent un adolescent i segur que guarda de la nostra ciutat un bon record com a molts joves que han vingut i vénen a Salou a passar les seves vacances”.

passeig va acollir la Nit del Foc amb una trobada de bèsties.

Abans però, el dissabte dia 7 d’agost, prop de 5.000 persones van gaudir de la música de Joaquín Sabina al Camp de Futbol de Salou. El concert, que va ser el preàmbul de les Nits Daurades de Salou, va mostrar un Sabina en plena forma amb temes d’ahir i del seu nou treball ‘Vinagre y rosas’ pel qual ha rebut un triple disc de platí.

El dimarts dia 10 d’agost, ‘All you need is love”, ‘Yesterday’, ‘Yellow submarine’ o ‘Let it be’ van sonar amb la platja de Llevant de fons.

Centenars de persones van gaudir de la música

Julio Salinas va fer un discurs espontani recordant la època en què va conèixer Salou “amb 19 anys, tot el que vam guanyar el meu germà Patxi i jo ho vam invertir en un apartamenta l’edifici Mercuri” i va afegir que “en aquella època buscàvem platja i sortir per la nit”. Va comentar l’anècdota que “procuràvem venir sense la nostra mare i amb els amics”.

Salinas va fer un símil recordant al desaparegut Andrés Montés i va comparar Salou amb el Tikitaka del turisme com a aspecte “que dóna alegria, que fa feliç a la gent” i va continuar afirmant que les autoritats saoluenques eren els “jugones que feien possible que a Salou la vida pueda ser maravillosa”. Va admetre que havia vist una gran millora en la ciutat de Salou des de la seva última visita.

En acabar el pregó, Julio Salinas va ser l’encarregat d’encendre la Tronada des del balcó del Patronat al Passeig de Jaume I que va anunciar a tota la ciutat l’inici de la festa major d’estiu. Suposem que el tema dels petards no anava amb segones. Posteriorment, el

és una iniciativa que s ’ h a recuperat amb més força amb l’objectiu de promocionar el comerç de la ciutat d’una m a n e r a original i amb una posada en escena realitzada per MSM Fashiongrou Reus-Magda.

Prèviament a aquest acte, es va fer entrega del premi a la guanyadora del XIX Concurs de Cartells de les Nits Daurades 2010 pel seu cartell guanyador ‘Esclat de Colors’. L’autora, Maria del Carme Aragonès Curulla, s’emporta els 1.000 euros que hi havia consignats per a la millor de les obres selecciones en una votació popular.

Un espectacular castell de focs va posar punt i final a les Nits Daurades de Salou 2010 el dia 15 d’agost, amb la novetat de la música que va acompanyar l’espectacle colorista de foc i pólvora dissenyat per la prestigiosa companyia pirotècnica Ricassa.

L’espectacle musical va sorprendre als milers d’assistents amb el variat repertori musical i l’originalitat de les seves figures.

dels Beatles que va sonar en directe a la Plaça de les Comunitats Autònomes de la mà dels components d’Abbey Road.

Segons la revista anglesa Sojo especialista The Beatles, Abbey Road és: “el millor grup de tot l’Estat Espanyol, i el cinquè a tot el món’’, interpretant en directe les millors cançons del grup.

La passarel·la de moda que va tenir lloc el dimecres 10 d’agost a la Plaça de les Comunitats va comptar amb una afluència de públic que va superar totes les expectatives. Més de dues hores de desfilada van fer gaudir de la moda més actual disponible a la ciutat. La passarel·la va presentar, de la mà de models de totes les edats, roba femenina, masculina, infantil, pelleteria, roba interior i talles grans. Aquesta

Prèviament al Piromusical, va tenir lloc un dels actes més tradicionals i emotius de les festes, la celebració de la missa de Festa Major a l’església de Santa Maria del Mar, des d’on va començar la processó de la verge pels carrers de Salou.

El pressupost destinat d’enguany de les Nits Daurades era de 135.000 euros, un 20% menys que l’any passat. El tècnic de cultura, Salvador Mimbrera, va explicar que “s’ha fet un esforç d’originalitat i imaginació per tal d’oferir un programa igual de complert i de la mateixa qualitat amb un pressupost més reduït donat els moments econòmics que estem vivint”.

LA FOTO ANTIGA

Representació de l’obra El somni d’un àngel al Teatre del Centre Catòlic, 1944

Començant per la fila del darrere, d’esquerra a dreta: 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

Ester Martí Pons Francisca Carreté Llurba Roser Ribera Garcia M. Dolors Tous Martí M. Rosa Trenchs Vallverdú M. Carme Pujals Ràfols Juanita Sánchez Bermejo Pepita Pastor M. Carme Giraltó Rosanes (Fila del davant) Antonieta Fontgibell Espinach Josefina Ferrando Gené Teresa Clavé Poblet Bernadeta Roigés Garcia Montserrat Boquera Rosselló M. Carme Cabré Losada Maria Vidiella Martí Glicèria Cochs Solé

Fotografia i informació cedides per M. Carme Pujals Ràfols

Des d’El Pont de Fusta us animem a participar en aquesta secció. Si teniu alguna fotografia antiga relacionada amb festes locals, grups escolars, entitats esportives o culturals, oficis, activitats agrícoles, etc. i voleu que la publiquem, ens la podeu fer arribar per correu electrònic (1-2MB) acompanyada d’un document word amb tota la informació de la fotografia (data, lloc, nom de les persones que hi surten...). També ens la podeu fer arribar en paper a algun component del consell de redacció de la revista, junt amb tota la informació de la foto, i us la retornarem un cop estigui escanejada.

ENTREVISTEM A...

“Les vistes eren espectaculars, no cal dir-ho, indescriptibles amb paraules o fotografies”

En Blai Bailén Ruiz té 36 anys, casat amb dos fills, és tècnic reparador d’aire condicionat i calefacció,. Però el que realment li agrada és la muntanya i aquest estiu ha ascendit al Montblanc PER ROBERT RODRÍGUEZ Fotos: BLAI BAILÉN

Pont de Fusta: Des de quan surts a la muntanya i com la vas descobrir?

Blai Bailén: Surto a la muntanya des de l’any 1996 aproximadament, fa uns tretze o catorze anys. Potser la vaig descobrir una mica tard, quan normalment en aquesta edat penses en festa, a través d’un oncle caçador que em va recomanar una excursió i que vaig trobar meravellosa.

PdF: Quines activitats practiques normalment a la muntanya?

BB: Una mica de tot, escalada esportiva, senderisme, una mica de btt també, algun barranc, vies ferrades i alpinisme, que és el que més m’agrada.

PdF: Qui l’organitzava i quins objectius tenia l’expedició?

BB: Es tractava d’un curs de tecnificació d’alpinisme al Alps i l’organitzava l’ECEM (Escola Catalana d’Esports de Muntanya). El sentit era el d’aprendre tècniques d’encordament en gelera, arestes de neu, escalada en gel, reunions en roca, neu i gel, muntatge de polispastos (sistema de politges amb diverses cordes per rescatar un company que hagi caigut en una esquerda), autorescat i tot tipus de tècniques que pots haver de fer servir en l’ascensió al Montblanc. El cap de l’expedició era l’Òscar Cadiach, alpinista de casa nostra reconegut mundialment, i dos guies més.

PdF: Què s’ha de tenir en compte en una ascensió al Montblanc?

BB: Per començar apuntaré dues idees tan falses com errònies - “el Montblanc es fàcil” , “el Montblanc es fa caminant”.

Encara que no sigui una muntanya insuperable, o extraordinàriament difícil, no és un passeig pel bosc. El Montblanc és una muntanya estètica, és veritablement alta amb quasi 5.000m d’alçada i és atractiva i emblemàtica, ja que és el punt culminant d’Europa, donat que, segons els geògrafs, l’Elbrus al

Caucas pertany a Orient pròxim. Els punts a tenir en compte per tenir èxit en una ascensió com aquesta serien: escollir un itinerari apropiat a les nostres condicions, una meteorologia favorable, un bon equipament, una bona formació tècnica, un bon entrenament físic, una bona aclimatació, estar alerta en tot moment i, sobretot, tornar! L’aclimatació la vam fer els dos dies previs a l’ascensió i consistia en fer activitat en alçada entre 3.000 i 4.000m durant el dia i baixar a descansar a la vall per la nit, i així preparar el cos per al dia de l’ascensió. Cal tenir en compte que a partir de 2.000m el teu cos rendeix menys perquè li falta oxigen, i el mal de cap causat pel mal d’alçada pot aparèixer a partir dels 3.500m.

PdF: Com va anar l’ascensió?

BB: La via que vam escollir va ser la de Gouter, o també l’anomenada “normal”.

Vam començar a caminar a Nid d’Aigle (2.372m) i de seguida pujant en zigazagues passarem per les Rognes. En arribar a prop de la barraca ens dirigirem cap a l’aresta de l’Aiguille du Goûter que separa la gelera de La Griaz i la de Tête Rousse. Es tractava de pujar a poc a poc i anant aclimatant, així que continuàrem

en ziga-zagues alternant trams de neu i de roca fins al final de l’aresta, punt en què ja vèiem el refugi de Tête Rousse (3.167m). Havia estat una aproximació de 800m positius de desnivell, tranquil·la per no gastar forces. A l’una de la matinada sonà el despertador programat prèviament al telèfon mòbil. Esmorzem el que podem, perquè en aquesta hora el cos el que vol es dormir i no menjar. Ens preparem per sortir de seguida i, una vegada fora, piolet a la mà, grampons ben calçats i casc ben cordat, comencem la nostra marxa, cap a les 2.15h de la nit.

Al poc de començar arribàrem al tan temut Grand Coulouir, també anomenat “la bolera”, lloc on acostumen a caure pedres de qualsevol tamany i on tu ets el bolo. Així que vam passar en silenci i el més ràpid possible. A les 3.25h, després de 550m de desnivell en grimpada contínua, vam arribar al refugi de Goûter (3.817m). A partir d’aquí vam anar seguint la traça que havia quedat a la neu dels alpinistes que havien sortir a la mateixa hora que nosaltres però des de Goûter.

La nit és perfecta, tenim el més gran i L’expedició, amb l’Òscar Cadiach al capdavant, progressa en l’ascensió al Montblanc

bonic llum frontal del món, una lluna plena espectacular i 3.000m més avall tota la vall de Chamonix il·luminada per llums artificials. Vam continuar cap al Dome du Goûter i a les 5.13h ja estàvem a l’alçada del refugi d’emergència de Vallot (4.262m). A partir d’aquí travessàrem un petit plató amb suau pendent per atacar definitivament l’aresta de les Bosses, una estètica i allargada línia amb forma de gepa de dromedari que ens havia de conduir fins al tan anhelat cim del Montblanc. Els últims 60m són espectaculars, aquí és on el Montblanc llueix en tota la seva magnitud. Vèiem des del final de l’aresta com l’aire aixecava la neu pols del cim, i per fi aconseguírem el nostre somni a les 7.40h del matí del dia 30 de juny. Havíem fet el cim del Montblanc (4.808m)!

Només una altra parella d’alpinistes i nosaltres érem al sostre d’Europa. Les vistes eren espectaculars, no cal dirho, indescriptibles amb paraules o fotografies, les emocions a flor de pell, abraçades i felicitacions per a tothom.

PdF: El descens va anar bé? Perquè cal tenir present que l’ascensió no finalitza al cim.

BB: Vam tenir sort i la meteorologia ens va acompanyar durant tota l’ascensió. Sabíem que a partir del migdia podien entrar tempestes, així que ens vam afanyar a baixar.

Amb molta atenció vam desfer l’esmolada aresta, i seguidament tiràrem avall, primer fins al refugi de Vallot i després fins al de Goûter. La grimpada que vam fer de nit ara tocava baixar-la, i es va fer eterna degut a la gran afluència de cordades que pujaven i es disposaven a passar la nit a Goûter per atacar el Montblanc al dia següent.

Vam tornar a travessar “la bolera”, amb més atenció si cabia, ja que la neu era més tova a aquella hora i tot era més inestable. A una companya que venia una mica més enrere li va passar pel costat una pedra del tamany d’un puny.

Després de parar un moment al refugi de Tête Rouse per recollir el sac de dormir, només ens quedava baixar fins a Nid d’Aigle, cosa que vam fer a les 15.15h. Total 13 hores per pujar i baixar més l’aproximació del dia anterior. No és cap rècord, però va anar millor del previst.

PdF: Havies fet alguna cosa semblant anteriorment?

BB: A banda de múltiples ascensions al Pirineu, havia fet un trekking de nous dies pel Nepal al voltant de l’Annapurna, i tot i que no vaig fer cap cim vaig caminar a més alçada (5.600m) que no pas al cim del Montblanc. També havia fet el camí inca al Perú, quatre dies caminant fins arribar al Machu Pichu, on també vam passar per un coll per sobre dels 4.300 m. Als Alps suïssos havia fet un trekking d’una setmana a l’Overland bernès, podríem dir que d’alçada, ja que vam travessar geleres, tarteres i crestes entre 2.000 i 3.500m. Però realment aquest ha estat el cim més elevat que he assolit, i realment són coses diferents.

PdF: Tens algun altre projecte en ment?

BB: L’any que ve tinc en ment fer el Cervino, cim emblemàtic i de més dificultat que el Montblanc, o pujar l’Elbrus, i així pujar de cota a veure fins on arribem.

PdF: Molta sort en tots aquests projectes.

BB: Gràcies, ja us ho explicaré.

L’expedició posant davant l'Aguille du Midi

Electrodomèstics Regals Llista de noces Fotografia Rambla Catalnya, 2 Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85 Apartat 51 - VILA-SECA

COL·LABORACIONS

Granados I el Cast. L’Ajuntament ha aprovat Rumb a Hollywood. Una productora una ordenança municipal que castigarà amb multes holandesa roda una pel·lícula familiar a Salou. Al pas de fins a 500 euros conductes considerades que anem, aviat sortirem a Vacaciones en el mar! incíviques com ara anar sense samarreta o amb bikini de la via cap amunt. Voleu dir que l’equip de Els coets dels trons. Quan no és l’enutjós govern no ha perdut l’oremus? Per cert, a partir guirigall de la gent és el desesperant xisclar de les d’ara a Salou els plàtans (o les bananes) s’hauran criatures. O l’insuportable lladruc dels gossos. O de menjar amb pell. Decència impera. l’agressiva estridència dels clàxons dels cotxes. O l’escandalós espetec dels tubs d’escapament de Salou, paradís dels erudits. A Salou les motos. O el maleït terrabastall del tren. Només en s’obren una mitjana de dos negocis a la setmana, faltava l’exasperant esclat dels coets d’ahir a la nit. la majoria bars i cafeteries. És la nostra gran És que no es pot viure tranquil en aquest cony de contribució a la cultura. poble?

Seran dropos… La web de l’Ajuntament de Cap a Salou! (beeè...). L’ocupació turística Salou rep 117.591 visites en sis mesos. És clar, amb la quantitat de vegades que hi entro per veure si han penjat d’una punyetera vegada les actes dels plens!

Campanya profilàctica. El Ministeri de Medi

En trobareu més a http:// jordiblasi.blogspot.com/

de la Costa Daurada ha estat del 92% durant la primera quinzena d’agost. No sé, a mi aquests paràmetres em sembla que no s’ajusten a la realitat.

No creieu que fóra més exacte parlar de concentració de bestiar per metre quadrat, sobretot els caps de setmana?

Ambient vol conscienciar la població perquè no llenci bosses de plàstic a les platges. Doncs em Fustigant els negres. La Creu Roja ha renovat sembla que a les de Salou es faran un fart de recollir el conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Salou en matèria d’estrangeria. Tot apunta que la condons! primera acció portada a terme ha estat proporcionar Gran trobada de zombis. Notícia bomba de gases i esparadraps als immigrants davant de les l’Ajuntament: “The Beatles, Michael Jackson i Elvis constants batusses policials de què són objecte.

Presley, a les Nits Daurades de Salou 2010”.

Suposo que prèviament es projectarà la pel·lícula Pixelàndia. “Salou inaugura el seu nou Centre La nit dels morts vivents. d’Alta Resolució”. Què bé, així l’alcalde encara sortirà més afavorit a les fotografies. Amb el que li agrada!

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La mort i el nombre

“De poc serveix voler que hi siguin, quan ja no s’hi és.”

Ser i ser molts. I passar de ser molts a no ser-hi. Els pitjors dies per les famílies de la Clara Zapater i la Marta Acosta, les dues joves tarragonines amb la vida estroncada a la tràgica Love Parade d’aquest any a Alemanya, són tots els que queden per assumir que mai més podran sentir les seves rialles. Un fatal accident se les ha endut per sempre més.

Aquests dies que a Catalunya encara recordem que érem molts als carrers de Barcelona, dient que Som una nació, als carrers de Duisburg la multitud ha acabat amb mort.

A Barcelona, els organitzadors de la manifestació eren qui donava la xifra més alta, la del milió i mig, i qui volia fotre-se’n deia que cinquanta mil. A Duisburg, els organitzadors del festival musical, rebaixaven la xifra, i els qui volen que s’assumeixin responsabilitats parlen d’un milió quatre-centes mil persones.

Sacsejat per la notícia, com cada vegada que la tragèdia pica a la porta del costat. La més quotidiana, i la més excepcional. La més allunyada, i la més propera.

No conec la família Acosta, afincada a Vilafortuny, sí que conec els pares de la Clara Zapater Caminal.

Com molta gent de Vila-seca, és clar, tot i que tinguessin el domicili a Tarragona.

La fesomia, la mirada i la rialla de la Clara als diaris, et remet al to vital que sempre ha tingut la Nuri, i el punt entre sorneguer i assenyat del Paco. I sembla que la Clara havia heretat tot això i molt més.

On és la violència, on és la por que genera una allau humana, que ha esclafat en aquest cas tristíssim, la vida de més de vint joves d’arreu? Com es pot passar de la massa festiva, a la intimitat luctuosa en pocs minuts?

I encara pensant en una altra mort que ha trasbalsat la vida local: com es pot passar de la vida dedicada a l’esforç i a l’ajut al més dèbil, a no ser-hi més per un accident domèstic? Quin grau de dolor poden suportar aquells que necessàriament han de seguir lluitant pel dia a dia?

La mort ens ve a buscar? I no importa quan? Tant se val si un ho té tot per viure, com si ha viscut moltes coses?

De poc serveixen les paraules, més que per expressar el lament i el condol. De poc serveixen els gestos, només per fer arribar tendresa i escalf. De poc serveix ser un milió o ser tres. De poc serveix voler que hi siguin, quan ja no s’hi és.

-Vaig anar a la revetlla, tenia els altaveus de l’orquestra a prop, i amb el fort que allò sonava, em feia tremolar l’estómac, em ballaven les cames i vaig acabar amb el cap com un timbal. Renoi! es pot dir que em van tocar ben tocat allò que no sona!...

-Home, pel que dius, devien ser bons músics, perquè si et van tocar bé allò que no sona, els hi hauries d’estar agraïts. I si et van fer ballar les cames, què més vols? N’hi ha que no aixequen el cul de la cadira i, si a més a més, el cap que sempre el tens de qualsevol manera, te’l van deixar llis i pla com un timbal... hi ha gent que paga perquè els hi facin coses així...

-Ja només em faltava que tu em vinguessis tocant el carall...

-Era el que faltava, el carall, que és el que fa companyia als dos que no sonen.

Així tindràs sessió completa...

-Te’n recordes d’aquelles orquestres que els músics tots tocaven darrera dels faristols, el vocalista cantant al davant, dirigits pel director...

-Encara recordo quan el fill del “Mingo ferrer” Maimona, va debutar com a cantant d’una orquestra de fora, que va anar a tocar a l’Ateneu. El “Mingo” emocionadíssim va anar a veure’l, però ell era del “Casino”, i com que qui anava a un lloc no anava a l’altre, va dubtar, però hi va entrar, quedant-se al darrere prop de la porta. El goig se li veia a la cara, tant que un de l’Ateneu que entrava al seu darrere, al veure’l li va dir: “Mingo”, què fas aquí? A tu no et toca aquest lloc, tu vine amb mi al davant, que avui en aquest poble estem tots d’estrena!...

-Ara que parleu de romanços, per allà al 1950, el Lorenzo González era un cantant veneçolà, que tenia molta anomenada, cantava les cançons: “Cabaretera”, “Historia de un amor”, “Canela”, etc., etc., d’inoblidable record de la gent jove d’aquell moment, com ara el Josep M. Boquera i el Josep M. Sentís, grans afeccionats a la música. Ves si ho eren i ho segueixen sent, que el primer encara avui canta a la coral Nova Unió i el segon, amb divuit anys, ja feia de cantant solista a l’orquestra de “ Vadó de la Fonda”. Quan van saber que el Lorenzo González aniria a actuar a la Bolera de Salou, es van fer el propòsit de sentir-lo cantar, encara que el principal escull era que no tenien ni un duro.

Però com que la il·lusió hi era, ells dos i bicicletes avall, i al menys a mirar que era gratis. La Bolera era el lloc de més categoria dels voltants, on la gent rica, principalment de Reus, anava a lluir cotxe, com el Cochs de l’oli que anava amb un “Chevrolet” descapotable, d’altres amb “Stucker Parker”, etc. Tot cotxe americà ben llarg, i aprofitaven l’ocasió per anar vestits de vint-i-un botons i poder fer pam i pipa als que es quedaven al carrer.

Els dos Joseps Maries van anar a la xurreria de “l’Isidro” que era al moll, i li van deixar les bicicletes que els hi guardava quan anaven a Salou. Després van anar cap a la part del darrera de cal Bertomeu, que estava al costat de la Bolera, i allí en un solar hi havien uns arbres que pujaven per damunt de la paret. Van enfilar-s’hi i com que era de nit no els va veure ningú. Ben situats, van tenir una miranda privilegiada per veure i escoltar al Lorenzo González. Estava ple de gent, tant que dues parelles ballaven sota mateix de l’arbre on ells estaven, i amb això que a una de les dues balladores que duia un vestit llarg, amb un escot d’aquells que la roba se li acabava per sota les aixelles, ballant i fent saltets, va i li surt un pit fora de lloc. No era massa gran, encara que bonic, bellugadís com un flam d’aquells que et fan venir ganes de xuclar-lo abans no caigui a terra.

Les dues parelles van parar de ballar, una mica sorpreses pel comportament d’aquell pit revoltós, la xica va fer cullera amb la mà, va tornar a acopar el pit al seu lloc i van seguir ballant com si res...

Quina vetllada més inoblidable, i anant amunt, quan tornaven pedalant a les fosques, un Josep Maria li va dir a l’altre : «Quines formes, brillantor, què bonic..., segur que era de Reus!» I l’altre Josep Maria li va contestar: «El descapotable?»

I li replicà el primer: «No! el pit vull dir, home...»

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

COL·LABORACIONS CRÒNIQUES DISPERSES

El somni d’una nit d’estiu PER JORDINA SETÓ

…si els amants troben sempre destorbs serà perquè és llei del destí. Soportem pacients la nostra pena, doncs és la creu que per vellesa s’ha emportat, i tan pròpia de l’amor com els somnis, sospirs, ànsies, desigs i plors que sempre l’acompanyen.

Hermia, si m’estimes, escapa’t aquesta nit de casa de ton pare i al bosc, a una llegua de la vila, on una vegada et vegué amb Helena celebrant les festes de maig, allí t’esperaré.

Gentil Lisandre, per l’arc més fort de Cupido; per la seva millor fletxa de punta d’or; pels coloms de Venus, candorosos; pel que unes ànimes i a l’amor exhorta; pel foc en que ardé Dido de Cartago, quant va veure salpar al fals troià; per quantes promeses l’home vulnera (més de les que mai dones feren), et juro que en aquest indret que m’has dit demà sens falta em veuré amb tu.

(Mentrestant a dins el bosc, els actors en plena acció…)

I el lleó no espantarà les dames?

Prou em temo, us ho asseguro.

Senyors, penseu-vos-ho bé. Posar un lleó entre les dames.

Déu ens en lliuri! És cosa d’espant, doncs no hi ha ocell més temible que el lleó. Haurem d’anar en comte.

Doncs au, res; un altre pròleg dient que no és un lleó.

Sí, i donant el nom de l’actor i que se li vegi mitja cara pel coll del lleó, i que parli ell mateix dient això o quelcom semblant: “Dames… o Belles dames, desitjaria… o Jo us prego… o Jo us suplico que no tingueu por, que no tremoleu ni temeu per les vostres vides. Si creieu que vinc aquí com a lleó no mereixo viure. No, no sóc tal cosa: sóc com un home qualsevol.” I llavors que els digui clarament el seu nom, que és l’Ensambli l’ebenista.

Molt bé, així es farà. Quedant així dues dificultats: una és posar llum de la lluna.

Hi haurà lluna la nit de la funció? ...que entri algú amb un manyac d’espines i una làmpada dient que ve a empersonar o representar la llum de la lluna.

Una altra cosa que necessitem és una mur a la sala, doncs segons la història Piram i Tisbe es parlaren a través de l’esquerda d’un mur.

Doncs algú haurà de fer de mur. Que vinguí algú amb guix, argamassa i arrebossat per indicar que és un mur. Que posi els dits així i per aquest forat podran xiuxiuar Piram i Tisbe.

El Somni d’una nit d’estiu és una obra magistral de William Shakespeare. Font d’inspiració per compositors com Felix Mendelssohn, una obertura d’on se n’ha fet popular la coneguda marxa nupcial. O també per Bejamin Britten, la petita opereta El Somni d’una nit d’estiu. És una obra màgica on es barregen realitat i ficció, dramatisme i humor, amor i gelosia, amb uns diàlegs que enganxen des del primer moment. Gaudim tots del bon temps i de la màgia de les nits d’estiu que encara ens queden.

http://www.doctormacro.com

CORREU OBERT

Foc als Ports JOSEP FORASTÉ SALTÓ

Encara recordo la notorietat que va tenir a la premsa el seguiment de la comissió en relació al foc dels Ports de Tortosa-Beseit, el mes de gener passat. Llavors ja se sabia que va ser provocat per un parell de brètols.

Però el que vertaderament és vergonyós, per no dir que fa fàstic, és el comportament de la classe política. Els que governen, defensant el que van dir i fer; i l’oposició opinant que tot estava mal fet, que es va mentir, que les ordres varen ser equivocades, fins i tot hi ha qui es va atrevir a dir que es va portar malament de forma expressa.

Sincerament crec que cap polític, sigui del color que sigui, en aquella situació, no volgués la millor solució per a tot el que va passar.

L’oposició demanava que compareguessin al parlament els responsables que en aquell moment estaven al capdavant de cada conselleria, i van començar a jugar a veure qui la pot dir mes grossa, amb l’única finalitat de desprestigiar l’adversari.

Si tu, membre de l’oposició, tenies o sabies la solució per què no parlaves en el moment dels fets?

Tot el que ara els polítics puguin dir o fer ja no tornarà la vida als bombers que la van perdre. Valdria més que els responsables trobessin l’espai per reflexionar i avaluar els fets, sense soroll, per saber reaccionar en un futur davant una situació semblant.

Tota la resta, és allò que es diu difama que alguna cosa queda.

En el cas del Carmel, és pot dir que va passar el mateix, els uns feien d’acusats i els altres d’acusadors.

I què va passar durant les nevades? Si un hagués llegit les notícies sense saber res més, podia arribar a la conclusió que

n’hi havia uns que tiraven neu i els altres no donant abast a treure-la.

I sobre el volcà d’Islàndia, em fa estrany que cap partit polític hagi dit res, perquè em fa la sensació que en Saura hi devia tenir quelcom a veure.

Si volem ser un país que es fa respectar, necessitem uns governants que tinguin voluntat de servei i ganes de treballar sense mirar quan seran les properes eleccions.

La veritat és que tots van pel mateix, és igual qui és al govern i qui és a l’oposició: actuar de manera que quan hi hagi eleccions puguin tornar a manar, i així anar perpetuant-se en l’espècie.

Quan hi hagi eleccions ens hem de quedar a casa i deslegitimar-los.

Ja prou d’engreixar el porc, que es barallin ells amb ells.

Estem en plena crisi, i jo pregunto: algú coneix algun polític que ho estigui passant realment malament per culpa de la crisi?

Volcà islandés en erupció. Foto a internet

CSI

Centre de Soft Integral Desenvolupament de software Solucions empresarials Tècnica de sistemes Assistència tècnica E-bussines Formació

C/ Joan Miró 5, entresòl Tel. 977 241 030

TARRAGONA www.csoft.es

OPTICA VILA-SECA C/ Verge de la Pineda, 37 Tel. 977 390 803

· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS · TODAS MARCAS · TAMBIEN SERVICIO: TALLER Y LABADERO

Av. Ramón d’Olzina, s/n Tels. 977 39 23 14 - 977 39 24 14 Fax 977 39 34 18 VILA-SECA

Fincas Indasol VENDA DE PISOS, LOCALS COMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45 Tel. 977 382 214 Fax. 977 382 011

43840 SALOU

LLIBRERIA PAPERERIA COPISTERIA Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171 VILA-SECA

VA DE POESIA

Accions en poesia... en veu femenina És curiós observar que el programa d’engunay de l’Accions en Poesia, organitzat per la Biblioteca Municpal de Vila-seca amb el suport del seu Ajuntament, ha tingut en la dona la seva marca, buscada o no. Dones amb una força escènica evident que han delectat un públic àvid, que sempre troba en l’Accions la barreja de la poesia i música de sempre amb noves propostes.

PER TONI BONET I ROBERT RODRÍGUEZ

La música i els versos van tornar al jardí de la Biblioteca el 30 de juny passat.

Any rere any trobem en aquest espai un punt de comunió entre la música i la poesia, amb pinzellades d’altres disciplines artístiques i combinant repertori d’esquema clàssic amb noves propostes que intenten quallar. Tot plegat acompanyat dels ja amics camions de la brossa, mosquits i canalla maleducada que a casa seva no els ensenyen el que volen dir les paraules cultura i respecte.

Ara bé, tot això enumerat val a dir que gairebé és residual gràcies a l’esforç dels organitzadors per intentar que aquestes quatre nits esdevinguin un oasi de cultura i assossec melòman.

El cicle s’inicià amb “Rafael Alberti: poesia i música”, amb Carme Duran, soprano; Marc Torres, piano i Ramon Pascual, actor. Dir que d’entrada l’espectacle va xocar una mica doncs combinava diferents elements com la interpretació, les ombres xineses... Una aposta valenta i decidida per part de bons coneguts de la nostra vila.

El segon acte del cicle, amb Mercè Sampietro i Eduard Iniesta, que van protagonitzar una vetllada meravellosa als jardins de la Biblioteca de Vila-seca, dins del programa Accions en poesia. No descobrirem el geni musical d’Iniesta ni el saber fer dalt d’un escenari de la Sampietro a aquestes alçades. Abans de començar ja van advertir al públic assistent que es tractava d’un programa amb un elevat grau d’improvisació, tenint en compte que no es trobaven per assajar-lo conjuntament i havien sortit de bolos de tant en tant. Això va fer que resultés fresc, entretingut i que passés volant.

A més, vam poder ser testimonis d’una Mercè Sampietro que fins i tot es va arrencar cantant en algun dels poemes, acompanyant la característica veu de l’Eduard Iniesta i el seu virtuosisme amb les sis cordes.

La vetllada d’agost malauradament va passar desapercebuda per força gent degut a la plorera dels núvols en un intent d’aigualir la festa. Els dos qui subscrivim aquesta crònica no hi vam assistir, si bé tenim constància que una dotzena bona de valents van aconseguir que el recital es dugués a terme a l’interior de la biblioteca. L’espectacle es definia com una proposta poètico-musical que aprofundia en la música tradicional i en la poesia d’autors

De dalt a baix, i d’esquerra a dreta: Marc Torres, Ramon Pascual, Carme Duran, Zep Santos, Míriam Marcet, Eduard Iniesta i Mercè Sampietro.

valencians. “Deixeu parlar la terra!” va anar a càrrec del grup A Manta, format per Laia Carreras, Maria Carreras i Irene Ferrero.

El darrer ‘Accions’ fou titulat “Avui només escric deliri. Poesia de les avantguardes” i comptà amb la veu de Míriam Marcet i l’acompanyament de piano de Zep Santos. Va pujar a l’escenari en Zep Santos per obrir l’espectacle amb el seu piano i, tot seguit, la Míriam Marcet amb la seva veu i el seu gest s’hi va afegir. A partir d’aquí, no hi va haver pausa per a l’espectador i durant poc més de mitja hora els pocs assistents van gaudir dels poemes de Josep Palau Fabre, Pere Quart o Josep Vicenç Foix, entre d’altres, en una de les associacions més encertades del cicle, on van interactuar més que mai versos i notes. Un murmuri de desaprovació es va deixar sentir entre el públic quan va ser conscient que tot s’havia acabat, no en tenia prou.

RAMBLA CATALUNYA, 14 VILA-SECA Tel. 977 392 418

ENTREVISTEM A...

“...som una mica aprenents de viure i sobretot aprenents de bona persona...”

Josep Gironès Descarrega. Va ser durant dues legislatures regidor a l’Ajuntament de Vila-seca, ocupant diferents carteres.

A banda de la seva feina, és un prolífic escriptor.

Parlem breument del seu pas per Vila-seca i de la seva faceta d’escriptor.

PER TONI BONET Fotos: Bonet

Josep Gironès Descarrega va néixer a la Fatarella (la Terra Alta) el 14 d’abril de 1954. Des l’any 1982, és funcionari de la Diputació de Tarragona, on actualment treballa al Servei d’Enginyeria Municipal.

Pont de Fusta: Com vas fer cap a Vilaseca?

Josep Gironès: Doncs mira, buscàvem un lloc tranquil, que ha estat la nostra constant, vam trobar un àtic baratet d’uns 52 m2 i d’allí vam passar a un altre, fins que al cap de 25 anys vam trobar que Vilaseca es feia desmesuradament gran i vam buscar un altre lloc. El Catllar, fins avui.

PdF: Com va anar la implicació amb la vida social del poble i esdevenir regidor?

JG: Quan vam arribar al barri del Colomí allò era un autèntic desastre, els blocs sols allí plantats... i va ser que d’alguna forma vam trobar la complicitat de l’aleshores alcalde, Joan M. Pujals, que ens va ajudar a fer una mica de barri, I això, el fer barri, va comportar relligar el teixit social, fet que més endavant va aprofitar electoralment en Joan M. Pujals amb un cert èxit, doncs va aconseguir passar de tenir uns quants regidors a la majoria absoluta. I a partir d’aquí vaig entrar de regidor. Les coses es van anar desencadenant (...). Complerts els primers quatre anys de regidor ja me’n volia desfer però no va poder ser, i als vuit va ser definitiu.

PdF: Tu que aleshores vas viure intensament la vida social del poble, participant del naixement de les associacions de veïns... Com veus ara el paper tant de les Societats del poble com de les associacions de veïns?

JG: Les societats van tenir un paper predominant a començament de segle i eren un reflex de diferents particularitats i formes de pensar. No van tenir capacitat per evolucionar quan va ser el moment, a final del segle passat. Si les societats haguessin tingut un cert nivell de generositat i no s’haguessin mirat tant el melic potser ara Vila-seca tindria un

Casal format bàsicament a partir de les societats que seria el número 1 de la província, però això de les capelletes no ho va fer possible.

Altrament les associacions de veïns, algunes a nivell reivindicatiu, van fer bona feina fins que es van apalancar diguem, o es van deixar anar i van començar a viure de les subvencions, perdent la seva idea inicial bàsicament reivindicativa i, partir d’aquí, van perdre la seva essència fins arribar a l’extrem de la possibilitat de desaparèixer d’alguna d’elles.

PdF: Canviant radicalment de terç, que porta a una persona com tu a la literatura i al món dels blocs?

JG: Això de la literatura va ser una mica per veure que feia el Pujals (Joan M.) doncs ell escrivia, i quan vaig acabar de ser regidor m’hi vaig posar, escrivint un llibre que pretenia ser simpàtic i graciós, si tu vols, però que potser conté alguna pàgina que va ferir persones (...) . A partir d’aquí vam editar el primer llibre, tot seguit va arribar el segon i ara hem editat el dotzè a nivell individual i l’onzè a nivell col·lectiu (Nota: podeu trobar la seva bibliografia completa al seu bloc).

S’escriu per explicar coses que penses que poden interessar i, sobretot, aspectes de la història que han quedat enfosquits i tu amb els teus coneixements, amb la bibliografia consultada i les fonts orals, vols aclarir, com és el cas de Planys de Figuera blanca, La Cabana com és el cas d’El Major Tresor, que hem publicat darrerament i algun altre que va de camí.

El que volem és relligar amb lletres i llibres una part de la història.

Això i que tenim tenim temps ens impulsa a escriure.

Sobre això d’internet, doncs mira, bàsicament se n’ocupa ma filla, jo m’encarrego de escriure els textos, publico alguna foto i ella em tutela bastant. En certs aspectes no et diré que som inútils totals però fins als 16 anys el que conduïa era un ruquet que ens duia a la masia on passàvem 15 dies a l’estiu i 15 dies a l’hivern dormint a la palla. Vinc

del món netament rural, soc paleta de professió i si bé ens n’hem anat sortint de tot el que ens hem proposat no deixem de pertànyer a l’àmbit més rural. En resum som una mica aprenents de viure i sobretot aprenents de bona persona, si es pot dir.

Continuem parlant durant una estona sobre el món d’internet, les noves tecnologies i el baix nivell educatiu dels joves d’avui en dia, però això ja son figues d’un altre paner.

Si voleu saber més coses d’en Josep, llegiu-lo a través dels seus llibres o el seu bloc, un bloc viu que cada dia es va nodrint de nous articles.. http://jgironesdescarrega.blogspot.com/

ESPORTS

10a Caminada Nocturna Poblet-Prades Enguany va tenir lloc la desena edició de la caminada nocturna que organitza la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural de Vila-seca, entre el monestir de Poblet i la vila de Prades. El fet més destacable va ser el canvi de dates, ja que normalment es realitzava a finals de juliol, però aquest cop va desenvolupar-se durant la nit del 7 al 8 d’agost. El problema d’aquests darrers anys, motivador del canvi de calendari, era que la marxa coincidia amb la Festa del Cava que se celebra a Prades, amb la qual cosa l’arribada al poble quedava deslluïda pel soroll, la música i el mal estat de les persones que havien assistit a la festa i que encara tombaven pels carrers, provocant en alguna ocasió petits aldarulls i conflictes.

Així doncs, la vetllada va ser perfecta. La nit va ser d’un temps esplèndid, més aviat fresquet, i es va poder gaudir d’una excursió sense que la calor apretés els caminadors.

Aquests van veure recompensat el seu esforç amb un cel estrellat com no podem gaudir-ne a les nostres ciutats i pobles, i la germanor entre els participants es feia palesa en el moment de compartir menjar i beure en l’aturada que es realitza tradicionalment al cim de la Mola d’Estat, concretament a la Taula dels Quatre Termes, punt de confluència dels termes de Mont-ral, Prades, VimbodíPoblet i Montblanc. Des d’allà vam ser testimonis de les dues realitats: la vall que s’obre als seus peus amb Capafonts al fons, entre muntanyes, i un cel net i estrellat i la visió del Camp de Tarragona, la seva luminiscència i l’omnipresent núvol de contaminació a sobre. Prèviament, els caminadors havien assolit el mirador de La Pena, el qual proporciona una panoràmica fantàstica de la Conca de Barberà i, com no, també dels molins de vent més amunt de Belltall. Es deixava enrere una carbonera de les que s’utilitzaven antigament per a la fabricació del carbó i un magnífic pou de gel, que servia per conservar collites en els temps en què les neveres no existien. Ja arribant a Prades va fer acte de presència la lluna, a mig minvar, emmarcada

Moment d’una aturada de reagrupament a mitja marxa

per una aurèola groguenca fruit d’algun núvol que intentava taparla. Els que anaven més bé de forces encara van pujar el Tossat de la Baltasana. La resta, per avall. Un cop els participants van arribar a la vila vermella, van poder refer-se amb un bon esmorzar ofert per l’organització. Després, ja només restava tornar a pujar a l’autobús i aprofitar per fer una caparradeta en el trajecte de tornada a Vilaseca. Els 37 inscrits, el nombre més elevat que ha participat mai en aquesta activitat, van rebre a més una samarreta commemorativa.

Foto de família final. Fotos: Esteve Martí Perelló

Una regatista olímpica imparteix un clínic al Nàutic de Salou Els regatistes de l’equip de Laser del Club Nàutic de Salou van realitzar a finals d’agost un clínic de perfeccionament amb Fátima Reyes, una de les regatistes que integra l’Equip Olímpic Espanyol. Les jornades de treball van ser molt intenses, amb moltes hores d’aigua. Els regatistes del Nàutic Salou van aprofitar l’experiència de Fátima Reyes i els seus coneixements, per perfeccionar la seva tècnica. Els dies de clínic contemplaven una xerrada teòrica i després sessions a l’aigua, amb una jornada intensa de regates, exercicis tècnics i tàctics i proves de velocitat. Finalment, a terra, es visualitzaven i comentaven els vídeos. Els regatistes de l’equip de Laser van aprofitar aquestes jornades de treball, especialment de cara a les pròximes setmanes, quan s’han de disputar, els campionats de Catalunya i Espanya.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

800 persones van participar a les activitats d’estiu del Nàutic de Salou Un total de 800 persones han participat durant els mesos de juliol i agost a les Activitats d’Estiu que cada any organitza el Club Nàutic de Salou. Durant aquests dos mesos, el club salouenc ha programat tot tipus d’activitats, la gran majoria d’elles relacionades amb la mar, tant per a socis com també per al públic en general.

La festa de cloenda va comptar amb la presència de nombrosos dels participants a les Activitats d’Estiu. En el transcurs de l’acte es va fer el lliurament dels premis als guardonats en totes

les activitats que s’han realitzat durant aquests dos mesos, des de campionats de dominó, a regates de vela lleugera o creuers, passant pel tradicional concurs de pesca al “curricà” o les competicions de futbolí o tennis taula entre els més petits.

Les activitats d’estiu del Club Nàutic de Salou es realitzen cada any, durant els mesos de juliol i agost i son obertes a tot el públic, siguin o no siguin socis del Club.