Pont de fusta, núm. 365 by Biblioteca de Vila-seca

METEOROLOGIA Estació de Vila-seca 017 PER CARLES JANSÀ GRAN

S’ha passat un juny una mica fresquet D’altres anys el mes de juny acostuma a ser una mica calorós. S’anuncia l’estiu d’una manera continua i sostinguda. Enguany, la segona desena del mes, fins l’entrada astronòmica de l’estiu, les temperaturas han estat frasquetes. Entrem al mes de juliol; els dies 10 i 11 de juliol de l’any 1972 hi va haver grans inundacions a la ciutat de Tarragona.

Un tros d’estiu moderadament calorós Les temperaturas màximes han estat força altes en la segona quinzena de juny i la primera quinzena de juliol. S’observa que durant la darrera setmana de juliol el termòmetre pocs dies aconsegueix els 30 ºC. Pluges escasses. Durant el mes de juliol ha plogut molt poc. Entrem a l’agost en el que el dia 20 de l’any 1947, la ciutat de Tarragona va enregistrar 34 ºC de màxima; xifra excepcional en aquells anys, quan les temperaturas no eren tan altes com ara.

Dades del període de l’1/6 al 31/7 Temperatura màxima 35,8 ºC, el dia 6 de juliol Temperatura mínima 13 ºC, el dia 16 de juny Mitjana de màximes 30,8 ºC Mitjana de mínimes 20 ºC Temperatura mitjana 25,4 ºC

AGENDA CULTURAL

Pluja 53,7 litres/metre2

Dijous 2 de setembre: Accions en poesia. “Avui només escric deliri”; poesia de les avantguardes. Nausica Bonnin, veu i Zep Santos, piano. Jardí de la Biblioteca. A les 22 hores.

Dissabte 11 de setembre: Actes de la Diada Nacional de Catalunya. Poemes (La Tramoia), danses tradicionals (Esbart Ramon d’Olzina) i conferència sobre la possible catalanitat de Miguel de Cervantes (Jordi Bilbeny). A partir de les 19h.

CONSELL DE REDACCIÓ Robert Rodríguez, director Antoni Bonet, sotsdirector Ramón Leal Carles Jansà Montserrat Garriga Anna Plaza COL·LABORADORS Anton Adserias, Xavier Graset, Xavier Reverté, Jordi Blasi, Jordina Setó, Laura Gené, Antoni Mas, Marta Escobar, Sònia Martí, Josep Pedrola.

Tempestes 5 Vents dominants Llebeig i Llevant

PUBLICITAT Tel. 977 393 778 EDITA EL PONT DE FUSTA Ap. Correus núm. 71, Vila- seca Telèfon / Fax 977 39 37 78 e-mail: elpont@tinet.org http://webfacil.tinet.org/elpont IMPRIMEIX Novagràfic S.C.P. Vila-seca

D.L. T-505-1982 Pont

Fusta

El PONT DE FUSTA es fa únicament responsable de les opinions expressades als articles no signats. Editat amb l’ajut de Generalitat de Catalunya Diputació de Tarragona Membre de l’

EDITORIAL A propòsit de la portada

Un estiu de banderes

PER TONI BONET

Quan la temporada turística finalitzi, en coneguem les xifres d’ocupació i valoracions per part dels sectors implicats, sabrem com ha anat la cosa. Vagi com vagi, probablement no serà un estiu de bandera. Això sí, en general, ja es tracta d’un estiu de banderes. La calor en majúscules no ens va arribar fins a finals de juny i va acabar de caldejar els ànims. Amb l’escalforeta va sortir definitivament del forn la sentència contra l’Estatut català, que si t’hi pares a pensar, era calenta com altres substàncies que excreta el cos per tal d’eliminar toxines. El cas és que aquest fet va motivar la sortida en massa de la ciutadania als carrers, principalment a la gran manifestació organitzada a Barcelona, i la penjada de senyeres i estelades als balcons. Era una cosa que es preparava ja que, tenint en compte que han trigat quatre anys en posar-se d’acord, hagués estat quin hagués estat el seu redactat, n’hi havia per sortir al carrer, ja fos a celebrar-ho o rebutjar-ho. Amb tot això, el Mundial de futbol que se celebrava a Sudàfrica ja havia començat. Els primers partits de la selecció espanyola no convidaven als triomfalismes i tímidament van aparèixer algunes banderes als balcons. Però a mida que la selecció del Barça (no solament una tercera part dels convocats eren blaugranes, sinó que constituïen la columna vertebral de l’equip i tots els gols els van aconseguir culés) va anar marcant les diferències i el conjunt de del Bosque va anar avançant ronda rere ronda, els aficionats van anar traient pit i penjant banderes. La qüestió és que setmanes després de l’esdeveniment encara se’n veuen, la qual cosa fa malpensar en un reafirmament nacionalista i, per què no dir-ho, en una altra manera de tocar allò que no sona. Però aquest estiu Vila-seca també ha tingut una cita amb el món de l’espectacle d’aquelles que es recordaran. Després de l’acord de l’any passat amb Bagà, pel qual s’assumia la representació del Rescat de les cent donzelles un any a cada poble, va arribar el torn a la nostra vila. No entrarem en detalls ja que en parlarem a bastament en pàgines d’aquest número, però les xifres que va moure fan esgarrifar. Més de 2.000 espectadors (gairebé el nombre d’habitants que té la vila berguedana), 160 actors i actrius, als quals cal afegir dansaires, músics, cantants, tècnics de llum i de so, direcció, geganters, grallers i tramoia. I tot en el marc incomparable del castell i amb un pressupost de 23.000 o 24.000 euros. Per cert que la representació no va romandre aliena a la saragatada del mundial i participants i espectadors van haver d’aguantar petards i clàxons durant la darrera part de l’espectacle del diumenge. Doncs bé, això també ha tingut els seus danys col·laterals en la nostra revista. Gran part de la redacció hi era implicada i va motivar que fos materialment impossible treure un número durant el mes de juliol. Estimats/des lectors/es us demanem que ens disculpeu, era per una bona causa. Ara teniu a les mans un exemplar una mica extra que abarca la informació més rellevant de juny i juliol. I no, no us heu equivocat de revista. Definitivament hem aprofitat la conjuntura per endegar un procés de remodelació de la revista, tant en termes de maquetatge com de contingut que s’aniran produint durant els mesos veniders. Comença una nova època, us animem a participar-hi.

Pont

Mentre em trencava el cap per veure quina foto posar, si actual, si d’arxiu… pensava que el que estàvem fent era obrir un nou camí. Coincidia el fet de ser un número especial per contenir dos mesos degut a les circumstàncies que s’apuntaven a l’editorial, també al fet d’engegar un procés profund de renovació que s’anirà perfilant els propers mesos… I que carai, què millor que una portada amb el títol de la revista com a protagonista absolut. Títol d’una revista que ha passat la frontera dels 30 anys. Però no patiu estimades i estimats lectors doncs el proper mes tornaran les nostres benvolgudes fotògrafes per il•lustrar aquest nou Pont de Fusta.

ÍNDEX

Fusta

Portada

Meteorologia / Qui som

Editorial / A propòsit de la portada / Índex

Noticiari

Plens i Juntes

Patronat de Turisme de Vila-seca

Ajuntament de Vila-seca

El Rescat de les cent donzelles

Entrevista a Josep Toquero i Jaume Ciurana

I Fira Medieval / Va de música: Jorge Drexler

La foto antiga

Article sobre la família Dolsa

Lectures d’estiu amb Josep Gironès

Carrer del Mar / Bon Vent

A la fresca / La capsa de música

Va de teatre: Delirio Teatre i La Tramoia

Correu Obert

Esports

Contraportada

NOTICIARI

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Comencen les obres del Raval de la Mar EL PONT

La Unió Temporal d’Empreses Raval Mar Vila-seca, formada per les firmes Tau Icesa i Copisa, ha iniciat ja les obres de remodelació de la carretera que uneix els nuclis de Vila-seca i la Pineda, la TV3148. El govern català va aprovar l’adjudicació definitiva dels treballs a finals del mes de juny i aquest juliol s’ha signat l’acta de replanteig, el tràmit que permet iniciar les obres.

Vial segregat per a mercaderies

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

De moment, s’ha començat a netejar els vorals de la carretera i els terrenys que es veuran afectats per les obres. Es calcula que la nova carretera serà una realitat a finals de 2012, d’aquí 28 mesos. Vint-i-una empreses optaven a executar aquest projecte que finalment s’ha adjudicat per 23,3 milions d’euros, una quantitat que suposa una rebaixa de gairebé 7 milions respecte el preu de sortida. La reforma del Raval de la Mar permetrà convertir aquesta carretera local en una via urbana més ampla i segura. Comptarà amb dos carrils per sentit separats per una mitjana. També hi haurà voreres, carril bici i espai per aparcar en alguns trams. El projecte també contempla la millora dels accessos a la zona de serveis i residencial de Port Aventura, a l’ermita de la Mare de Déu de la Pineda i al parc urbà de la Torre d’en Dolça. Per aquest motiu es construiran tres rotondes a nivell i es remodelarà la que hi ha a l’accés del camp de golf de Port Aventura. També està previst construir una passarel·la elevada per a vianants i bicicletes per tal de poder creuar amb seguretat l’autovia A-7. La part més complexa de les obres serà l’ampliació del pont per on passa el tren de la línia de Salou. La nova estructura tindrà 43 metres de llarg i 17 d’amplada. Els treballs es completaran amb la millora del sistema de drenatge de la carretera, la instal·lació d’il·luminació i mobiliari urbà.

L’ambiciós projecte del Raval de la Mar també contempla la construcció d’un vial segregat per al trànsit de mercaderies perilloses. Aquesta nova carretera ja estava contemplada en el Pla Director de la Indústria i el Turisme, amb l’objectiu de millorar la connexió del complex petroquímic sud amb el Port de Tarragona i amb les carreteres principals, com l’A-7 o la T-11. D’aquesta manera els cotxes, motocicletes i autobusos que passin per la TV-3148 ja no hauran de compartir espai amb els camions. Aquesta nova carretera es construirà en paral·lel al Raval de la Mar i en terrenys cedits per la indústria química. Tindrà una longitud de 2,1 quilòmetres i comptarà amb dos carrils de 3,5 metres d’amplada.

El vial segregat per a mercaderies anirà des del nus d’enllaç de l’A-7 fins a la rotonda de la Piconadora, des d’on s’accedeix a l’autovia de Salou, la C-31-B. Per tal de millorar la connectivitat interna del polígon s’ha previst la construcció de dues rotondes. A més, també caldrà construir un segon pont per a la línia de tren. Tindrà 15 metres de llarg. El projecte es completa amb una zona verda de 76.000 metres quadrats, situada entre la via principal i la nova carretera. Servirà de pantalla visual per reduir l’impacte de la indústria química, visible des dels equipaments turístics i de lleure.

Col·laboració d’institucions i empreses La remodelació de la Raval de la Mar és un projecte llargament reivindicat. Se’n va començar a parlar fa 18 anys. Finalment ha estat possible gràcies a l’acord de les institucions i empreses implicades en el projecte. L’Associació Empresarial Química i Port Aventura han cedit els terrenys per fer-lo possible. La Diputació, que és la propietària de la carretera, pagarà 10 milions d’euros de la reforma. La resta de diners els aportarà la Generalitat.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’Ajuntament de Salou promociona l’ocupació amb un conveni amb empreses concessionàries ACN/EL PONT

L’Ajuntament de Salou va signar el dia 26 de juliol el conveni de col·laboració entre les empreses concessionàries i la borsa de treball municipal. Amb aquesta firma el que es pretén es donar prioritat als salouencs que es troben en situació d’atur per ta d’accedir a un lloc de treball. Les empreses Urbaser, Eyssa i Azahar s’han compromès a fer ús de la borsa de treball municipal gestionada pel consistori i incorporar així treballadors del municipi en les seves respectives plantilles quan la demanda de feina els ho permeti. Pont

Fusta

Finalitzen les obres del nou Carril de Convivència per vianants i ciclistes al Passeig Miramar ACN/EL PONT

L’alcalde, Pere Granados, juntament amb el regidor d’Urbanisme, Marc Montagut van visitar el dia 6 de juliol el nou Carril de Convivència al Passeig Miramar que ja està a disposició de vianants i ciclistes de Salou. L’espai mixt d’us comú per a les bicicletes i vianants completa la unió entre el Passeig Jaume I i el terme municipal de Cambrils. El carril té una longitud de 600 metres i una amplada al voltant dels 2,50 metres. D’altra banda, l’Ajuntament i la Policia Local han impulsat una nova campanya “AMB BICICLETA PER SALOU FEM SALUT”. L’objectiu d’aquesta iniciativa és explicar als ciclistes com circular de forma segura i donar a conèixer a la ciutadania els beneficis de la bicicleta com a mitjà de transport alternatiu. La campanya informativa es realitzarà mitjançant fulletons informatiu que es repartiran entre els ciutadans i la informació que donin els agents de la Policia que circulen diàriament en bicicleta per la ciutat. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’Ajuntament de Salou col·labora amb la Generalitat per consolidar la borsa d’Habitatge pel lloguer social ACN/EL PONT

L’Ajuntament de Salou ha signat un conveni marc de col·laboració amb ADIGSA, empresa pública de la Generalitat de Catalunya per al manteniment i desenvolupament de la Borsa d’Habitatge per al Lloguer Social al municipi de Salou. Amb aquest conveni, l’Ajuntament ofereix els seus recursos a nivell de personal tècnic i administratiu per tal d’oferir aquest servei. En aquest sentit, una persona coordina les actuacions del personal adscrit i de les relacions amb la Generalitat. El consistori es compromet, entre d’altres aspectes, a fer tasques d’assessorament i acompanyament al llogater a la cerca de l’habitatge, la mediació entre propietari i llogater i el seguiment de la bona utilització dels habitatges així com el control dels pagaments del lloguer o la gestió d’ajuts pel pagament de l’habitatge. ADIGSA destinarà una aportació inicial de 15.210 euros a més de les aportacions econòmiques pels serveis prestats, que en el 2009 varen ser de 26.000 euros, per cobrir una part de les despeses dels serveis mínims d’atenció ciutadana i assessorament relacionats amb els programes i ajuts de la Xarxa de Mediació per el Lloguer Social.

NOTICIARI

L’Ajuntament de Salou amplia les zones Wifi amb Salou Connecta’t

EL PONT

ACN

L’Agència Catalana de l’Aigua calcula que a finals d’any haurà acabat la construcció de la planta de tractament terciari d’aigües residuals, que s’està habilitant al costat de la depuradora de Vila-seca i Salou. Aquesta planta permetrà abastir d’aigua els polígons petroquímics nord i sud, de tal manera que la indústria reduirà substancialment el seu consum del minitransvasament de l’Ebre. Les obres van començar a l’hivern i està previst que acabin abans de finals d’any, segons el calendari previst, de tal manera que la planta podrà començar a funcionar a principis de 2011. Les noves instal·lacions produiran 6,8 hectòmetres cúbics l’any d’aigua regenerada, una quantitat equivalent a la que consumeixen els municipis de Vila-seca i Salou. En una segona fase, però, les instal·lacions podrien arribar a triplicar la seva capacitat, depurant fins a 20 hectòmetres cúbics d’aigua l’any. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha visitat les obres de la planta de tractament terciari aquest mes de juliol. Va aprofitar la seva presència a Tarragona per signar el conveni de gestió de les instal·lacions amb l’Associació Empresarial Química, l’AEQT, i amb Aigües Industrials de Tarragona, AITASA, Segons el conveni la planta de tractament terciari serà gestionada per AITASA durant els propers 25 anys, si bé seguirà sent propietat de l’ACA.

Les obres de la planta de tractament d’aigua avancen a ritme previst Planta de tractament terciari Les plantes terciàries aporten un tractament addicional a les aigües residuals que surten de les depuradores. D’aquesta manera l’aigua resulta apta per a regar i també per a la indústria. En aquest cas es tractarà l’aigua de la depuradora de Vila-seca i Salou, situada a tocar de la Pineda. L’aigua que en surti serà transportada a la indústria química a través d’una xarxa de canonades de 17 quilòmetres que arribarà fins al polígon nord. Tot el projecte suposarà una inversió de 42 milions d’euros, dels quals una bona part procedeixen dels Fons de Cohesió Europeus. Recuperació del cabal del riu Gaià La posada en marxa d’aquesta planta permetrà que la indústria química deixi de consumir aigua procedent del minitransvasament de l’Ebre. A més, les plantes de Repsol del polígon nord reduiran el seu consum d’aigua del pantà del Catllar. Això permetrà recuperar el cabal ecològic a la desembocadura del riu Gaià, llargament reivindicat pels grups ecologista.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La Policia Local de Salou deté una persona que intenta provocar un incendi ACN

El dia 27 de juliol a les 20.30 hores, agents del cos de la Policia Local de Salou en col·laboració amb el cos de la Guàrdia Civil, van procedir a la detenció d’una persona de nacionalitat pakistanesa com a autora d’un foc intencionat, a la zona forestal. Quan els agents de la Policia Local estaven realitzant un control de vehicles a les proximitats de la carretera de la costa que enllaça el municipi de Salou amb La Pineda, diversos conductors que circulaven per aquesta via van alertar els agents que s’estava iniciant un incendi a 500 metres d’on eren ells. Els policies locals van comprovar l’existència del mateix i van procedir a controlar l’incident

L’Ajuntament de Salou incrementa les zones on ofereix una connexió a internet als ciutadans, incorporant nous espais de cobertura mitjançant la tecnologia sense fils Wifi. Els nous espais es situen en l’àmbit del propi edifici corporatiu, en sales de reunions, sala de premsa, sala de plens, sala de formació, i també inclou diverses zones del pavelló municipal com la recepció, sala d’espera i les pròpies piscines incloent la zona enjardinada. En aquesta fase, també s’ha dotat d’aquesta tecnologia la totalitat del Centre Cívic i alguns espais de l’edifici de Policia Local, facilitant que, des de qualsevol dispositiu que suporti la tecnologia Wifi, es pugui accedir a la xarxa internet. D’aquesta forma, un usuari que, des del seu dispositiu Wifi detecti la xarxa sense fils SALOU CONNECTA’T, rebrà una pàgina captiva que l’informarà de les condicions d’ús i permetrà l’accés a la xarxa internet. No es tracta d’un accés il·limitat donat que el sistema no permet alguns serveis de connexió com P2P, POP3, SNMP i també es limita el temps i l’ample de banda de la connexió per cada usuari. Així mateix, el sistema incorpora un filtrat de continguts web visitables.

mentre arribaven els Bombers. Va ser un ciutadà que era fent esport, qui va alertar als agents que havia estat testimoni dels fets i que un individu de nacionalitat pakistanesa, portava un encenedor i una bola de paper que va encendre, llençant-la a la zona forestal i fugint del lloc. Minuts desprès, quan les dotacions estaven fent la recerca de l’autor, un testimoni es va adreçar novament als agents i els van indicar que era a les proximitats dels carrers Carles Buigas amb Vendrell tot descrivint la seva indumentària. Els agents van procedir a la detenció de M. W., de 23 anys d’edat i amb domicili al municipi de Salou, el qual va passar a disposició judicial.

Fotografia de la pàgina anterior: Ermita de Vila-seca Extreta de http://www.poblesdecatalunya.cat/ Fotografia superior: Obres de la planta de tractament d’aigua Extreta d’ACN

Pont

Fusta

Els alumnes de Salou podran gaudir del transport escolar amb una nova targeta ACN

Els alumnes dels centres públics d’educació primària i secundària de Salou podran continuar gaudint del servei de transport escolar amb la incorporació d’un nou sistema de gestió. El nou mètode consisteix en una targeta de transport escolar mensual que s’ha d’adquirir al Departament d’Ensenyament de l’Ajuntament de Salou i que hauran d’ensenyar a la monitora de l’autobús que utilitzin. Els infants i joves que facin ús del servei de transport escolar gestionat per l’Ajuntament hauran d’ accedir a l’autocar amb aquesta targeta que s’ha d’haver adquirit els últims cinc dies del mes anterior. El nou sistema no tindrà cap perjudici respecte a ajuts o bonificacions que tingui la família. Les famílies que vulguin gaudir del servei de transport escolar el nou curs hauran d’anar al Departament d’Ensenyament a partir del 15 d’agost entre les 10 i les 14 hores per comprar el carnet del mes de setembre i així successivament cada mes.

Montilla lloa la ‘bona gestió’ que ha convertit Portaventura en un dels parcs temàtics de referència a Europa ACN

El president de la Generalitat, José Montilla, va destacar l’estratègia i la inversió amb què, després de 15 anys de funcionament, Portaventura ha aconseguit mantenir-se entre els parcs temàtics capdavanters a Europa en nombre de visitants i d’oferta lúdica. El president català, acompanyat del president del Consell d’Administració del parc, Antoni Massanell, va col·locar el diumenge 25 de juliol la primera pedra de la nova àrea infantil que obrirà a primavera de l’any que ve, i que estarà especialitzada en famílies amb nens molt petits. Per a Montilla, Portaventura ha tingut en els últims deu anys un impacte que va més enllà de la seva pròpia marca i ha permès potenciar l’activitat turística de la Costa Daurada, donant alternatives al sol i platja i molta oferta per al turisme familiar. ‘D’aquesta manera Tarragona i la seva costa compta amb una de les ofertes més equilibrades i envejables d’Europa’, ha destacat el president. L’àrea infantil costarà 12 MEUR.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

S’inaugura el Parc Científic i tecnològic de Turisme EL PONT

El campus universitari de Vila-seca ha estrenat ja el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va inaugurar les instal·lacions en una visita institucional que hi va fer el 14 de juny. En els seus parlaments Huguet va parlar de la necessitat de crear una marca turística pròpia basada en els atractius del territori. Només d’aquesta manera es pot evitar la deslocalització del sector, cap a altres mercats més barats que també ofereixen sol i platja. El Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci neix amb la voluntat de ser un nexe d’unió entre el món acadèmic i el sector empresarial, per tal de dissenyar nous productes i buscar maneres d’optimitzar els recursos turístics. Les seves instal·lacions, al costat de la facultat de turisme, compten amb una superfície de 1.200 metres quadrats i han suposat una inversió de 2,8 milions d’euros.

Actualment hi treballen una vintena de persones, però està preparat perquè n’hi arribi a haver una quarantena. Les entitats fundadores d’aquest centre de recerca i desenvolupament són la URV, l’Ajuntament de Vila-seca i la Federació Empresarial d’Hosteleria i Turisme de la Província. Dins del Parc, que està dirigit pel vila-secà Salvador Anton, hi ha un departament específic per assessorar les empreses del sector que vulguin desenvolupar nous productes turístics. De cara al futur es vol que el Parc aculli també l’Institut de Recerca Turística de Catalunya.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’Ajuntament de Salou aplica la nova ordenança municipal de tinença d’animals ACN/EL PONT

L’Ajuntament de Salou començà a aplicar a partir del dia 21 de juliol l’ordenança que regula la tinença d’animals de companyia al municipi. Aquesta normativa permetrà regular els drets i obligacions dels propietaris que posseeixen un animal de companyia, així com vetllar per la correcta convivència i respecte de ciutadans i animals. La normativa prohibeix aspectes com el maltractament, l’abandonament, les baralles amb animals o la venda ambulant així com el fet de mantenir-los lligats gran part del dia o limitar-los de manera duradora el moviment que els és necessari. També estableix la prohibició de deixar els animals en patis, terrasses i balcons des de les 22h a les 8h per evitar que amb els seus sorolls puguin pertorbar el descans dels veïns. La normativa estableix que els posseïdors d’animals domèstics de companyia estan obligats a inscriure’ls en el registre censal del municipi de residència habitual dins del termini màxim de 3 mesos a partir de la data de naixement de l’animal o 30 dies comptats a partir de l’adquisició. D’altra banda, com a norma, s’estableix que gossos, gats i fures han d’anar lligats per una corretja o cadena amb la seva identificació censal la qual podrà ser reclamada pels agents de l’autoritat. Els animals tampoc podran visitar les platges durant l’època de bany, és a dir, des d’una

setmana abans de l’inici de la Setmana Santa fins al 31 d’octubre. Igualment, els propietaris han de recollir les deposicions fecals dels animals a les zones de vianants, parcs i qualsevol lloc destinat al trànsit de vianants. Es contemplaran sancions lleus amb multes de 100 a 400 euros per no dur identificats els animals de companyia o embrutar les vies públiques i qualsevol lloc destinat al trànsit o a l’esbarjo dels ciutadans amb dejeccions fecals dels gossos. Com a greus, amb multes de 400 a 2.000 euros es contempla la circulació de gossos pel carrer sense corretja o cadena, el fet de no tenir-los en les condicions sanitàries o d’atenció que no garanteixi la seva salut i protecció. Com a molt greus, amb multes entre 2.000 i 20.000 euros es contemplarà entre d’altres, el maltracte o l’abandonament, l’organització de baralles de gossos, o l’ús d’animals en espectacles si aquest pot ocasionar sofriment o tractaments antinaturals i mantenir a l’animal sense alimentació o instal·lacions adequades. L’ordenança també regula la tinença de gossos potencialment perillosos i estableix que serà necessari disposar de la llicència per tenir un animal de les característiques establertes. Les infraccions administratives en matèria d’animals perillosos pot anar de 60 a 30.050

Pont

Fusta

euros en funció de la gravetat. Així, es considerarà greu per exemple tenir un gos potencialment perillós sense llicència o ensinistrar animals per activar la seva agressivitat o finalitats prohibides. Fotografia superior: El conseller Huguet acompanyat del Sr. Poblet Fotografia superior dreta: Visita del president Montilla Fotografia inferior dreta: Foto de família dels cursos de formació Extretes d’ACN i Ajuntament de Vila-seca

Carbónicas

Avda. Estadi Municipal, s/n 43480 VILA-SECA Tels. 977 390 672 - 977 390 759

NOTICIARI

Montilla destaca que l’excel·lència sanitària del país passa també per la qualitat del centres d’atenció primària ACN

El president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar el dia 22 de juliol el Centre d’Alta Resolució (CAR) de Salou amb el qual es donarà servei a gairebé 26.000 habitants, un centre que ja ha estat reconegut dues vegades amb el Premi a l’Excel·lència en Qualitat que atorga la Fundació Avedis Dornavedian. El CAP de Salou és l’únic que ha estat guardonat dues vegades amb aquest premi en 16 anys d’història del mateix. En aquest sentit el president ha aprofitat per recordar que ‘l’excel·lència del sistema sanitari del país’ no se sosté únicament en la qualitat dels grans hospitals i centres de recerca sinó també en ‘la qualitat i la proximitat’ dels centres d’atenció primària. En l’ampliació i reforma del nou CAR de Salou s’han invertit 6 MEUR i es millorarà els serveis que oferia l’antic Centre d’atenció Primària.

El nou CAR de Salou millorarà l’atenció a la població en un municipi (d’un mínim de 40.000 habitants) marcat per la població flotant que pot assolir en plena campanya turística pics de 180.000 habitants.

El CAR de Salou compta amb 15 metges de família, 2 pediatres, 1 odontòleg, 13 infermeres, 3 auxiliars d’infermeria i 6 zeladors. També té un equip administratiu de 12 treballadors.

El Tribunal Suprem confirma la condemna a una etarra per l’atemptat de Salou al 2001 que va causar 13 ferits ACN

El Tribunal Suprem va confirmar el dia 15 de juliol la condemna a més de 200 anys de presó, dels quals en complirà un màxim de 25, a Ainhoa Barbarin Yurrebaso, per l’atemptat del 18 d’agost del 2001 davant l’Hotel Cala Font de Salou en què van resultar ferides 13 persones. L’Audiència Nacional la va condemnar com a membre del comando ‘Behorburu’, juntament amb Ismael Berasategi i Xabier Zabalo.Els magistrats consideren provada la seva participació en l’atemptat i avalen la validesa de les proves per les què la van condemnar. Entenen que Barbarin ‘va ser condemnada en virtut de proves de càrrec vàlidament obtingudes, legalment introduïdes al procés, i suficients des del punt de vista de les

exigències derivades del dret a la presumpció d’innocència’. Els tres membres del comando van ser condemnats per l’Audiència Nacional a 17 anys per un delicte d’estralls amb finalitat terrorista; 36 anys per delictes de lesions agreujades; a 150 anys per tots els delictes de lesions; dos anys per robatori amb força; un any i nou mesos per falsificació de documents. A més, els va imposar indemnitzacions a les víctimes i la prohibició d’apropar-se a Salou durant cinc anys després de sortir en llibertat. Segons el relat de l’Audiència Nacional, Ainhoa Barbarin formava part del comando ‘Behorburu’ juntament amb Ismael Berasategi i Xabier Zabalo, que tenia com a missió principal el

robatori de vehicles i la seva preparació per a la col·locació d’artefactes explosius. L’agost del 2001 van traslladar un dels vehicles des d’Ondarroa (Biscaia) fins a Salou i la nit del 17 i 18 d’agost el van aparcar al carrer Les Dunes, explotant a les vuit del matí. L’atemptat va causar 13 ferits. En el registre que va fer a casa seva, la Guàrdia Civil va trobar diversos plànols de Salou, i en un altre registre un adhesiu de control d’equipatge de la companyia Iberia al seu nom i documentació oficial del cotxe que posteriorment va explotar. Els magistrats entenen que aquestes proves són vàlides per provar la seva participació en els fets.

Cloenda dels Cursos de Formació del Circuit d’Acollida i el Taller de Cuines del Món AJUNTAMENT DE VILA-SECA/EL PONT

Recentment es va celebrar al Centre Municipal de Formació i Ocupació “antic hospital 1794” la cloenda dels cursos de formació del Circuit d’Acollida de Vila-seca i el taller de Cuines del Món realitzat a l’escola Cal·lípolis de la Pineda. L’acte el van presidir la regidora d’Educació, Benestar Social i Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Vila-seca, M. dels Àngels Ponce; el Conseller de l’Àrea d’Atenció a les Persones del Consell Comarcal del Tarragonès, Antonio López;la coordinadora territorial de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, Anna Garcia i la directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, Rosa Ibarz. Els alumnes que han participat en aquests circuit trimestral i en el taller de Cuines del Món han estat 37 de diferents nacionalitats: senegalesa, marroquina, xinesa, índia,

francesa, algeriana, russa, dominicana, espanyola, anglesa i argentina. Aquest Circuit d’Acollida és fruït de la col•laboració de l’Ajuntament amb el Consell Comarcal del Tarragonès i el Consorci per a la Normalització Lingüística de Tarragona, i amb la subvenció de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.En el Circuit d’Acollida de Vila-seca, els alumnes han realitzat un total de 60 hores dividides en dos nivells.

Pont

Fusta

El Centre Jove Masia Tous acull el primer Consell de Joventut de Salou ACN

L’alcalde de Salou, Pere Granados, la regidora de Joventut i Infància, Júlia Gómez juntament amb Maria José Rodríguez, la coordinadora del Departament de Participació Ciutadana i altres tècnics de l’Ajuntament de Salou van reunir-se el dia 15 de juliol amb diferents entitats juvenils en el que va ser el Primer Consell de Joventut de Salou acollit pel Centre Jove Masia Tous, recentment inaugurat. Entre les entitats convocades que van ser-hi presents, trobem: Associació Joves Informàtics de Salou, Associació Projectes Creatius Panda, Grup Esplai Salou, Connecta’t Jove, Grup Jove Salou, Joves de Salou i diferents joves que van assistir-hi a nivell individual. En aquesta primera reunió es van presentar els membres del consell i es van definir els objectius i funcions d’aquest nou organisme adreçat a dinamitzar i respondre necessitat

NOTICIARI

dels joves. Durant la reunió, també es va subratllar que una de es línies clau en les polítiques municipals de cara als joves és promoure la formació per fer front a l’atur, donat que és un dels col·lectius més afectats per l’actual situació econòmica que viu el país. La voluntat de tots els membres d’aquest Consell de Joventut és reunir-se de manera trimestral per tal de presentar i fer seguiment dels nombrosos projectes a desenvolupar de manera conjunta. La regidora de Joventut i Infància, Júlia Gómez, va aprofitar la reunió per avançar un projecte que s’iniciarà després de l’estiu orientat a “assessorar emocionalment als joves en possibles conflictes que sorgeixen en la seva etapa adolescent com conflictes d’assetjament escolar, trastorns alimentaris, assessorament acadèmic i laboral”.

Vila-seca incorpora 48 treballadors al nou Pla Extraordinari d’Ocupació Local AJUNTAMENT DE VILA-SECA/EL PONT

El passat mes de juliol l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, juntament amb Josep Toquero, Regidor de Relacions Cíviques; M. Àngels Ponce i Regidora d’Educació, Benestar Social i Polítiques d’Igualtat, presidí l’acte de benvinguda als nous treballadors del Pla Extraordinari d’Ocupació Local (PEOL). Les 48 persones incorporades al pla, amb durada de 6 mesos, es repartiran l’arranjament i millora d’equipaments socials; la rehabilitació, neteja i pintat d’edificis públics; l’automatització i centralització de la xarxa de reg dels espais verds públics i la campanya d’informació per a promoure l’eficiència energètica. Pla d’ocupació, finançat per la Generalitat i l’Ajuntament amb un cost proper als 500.000•, “és la inversió més forta en temps de crisi”, ha assegurat l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ Sense menystenir els efectius positius, Comença una nova edició del Megaestiu i l’ExtiuExtrem a aquests plans també en comporten de negatius com el possible perjudici al sector privat que Vila-seca cobreix aquestes àrees de treball. AJUNTAMENT DE VILA-SECA/EL PONT

Un any més, la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vila-seca ha posat en marxa els dos programes d’activitats per a joves coneguts com a “Megaestiu”, per a nens i nenes de 3 a 12 anys, i “ExtiuExtrem”, per a joves de 13 a 16 anys.Des d’avui dijous dia 1 i durant els mesos de juliol i agost, 400 nois i noies gaudiran de tot un seguit d’activitats, jocs, manualitats, piscina i altres accions com colònies a Sant Esteve de Palautordera, Bookcrossing, sortides al Canal Olímpic de

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Barcelona, al parc de la Torre d’en Dolça, al dofinari de la Pineda, al Pont del Diable de Tarragona i viatge en golondrina pel Port de Tarragona, entre d’altres.El Megaestiu i l’ExtiuExtrem són activitats adreçades a tots els joves del municipi en horari de 9 a 15 hores i que ha permès la contractació de 43 persones. Enguany, les activitats s’estan seguint a Vilaseca a les instal·lacions de l’Escola Miramar (amb menjador inclòs), a la Pineda a l’escola Cal·lípolis i a la Plana al Centre Cívic.

45 joves intèrprets participen en el I Concurs Internacional de Piano de Vila-seca PER ANNA PLAZA

45 pianistes de tretze països participaran aquest mes de setembre en el I Concurs Internaciona Paul Badura-Skoda que es desenvoluparà a l’Auditori de Vila-seca. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ El jurat estarà presidit pel mestre vienès que Recepció als professors que s’han jubilat a Vila-seca dóna nom al certamen. A més, al comitè d’honor AJUNTAMENT DE VILA-SECA hi estarà representada la Princesa Irene de Grècia, germana de la Reina d’Espanya. L’Ajuntament de Vila-seca vaoferir una recepció als professors dels diversos centres escolars El termini d’inscripcions es va tancar el 15 de de Vila-seca que s’han jubilat en finalitzar el curs escolar. El 28 de juny, l’alcalde de Vila-seca, juny. Entre els artistes seleccionats hi ha joves Josep Poblet, i la regidora d’Educació, acompanyats de diversos professors van retre un senzill intèrprets d’Holanda, Canadà, Hongria, Xina, homenatge a Maria Visitación Alfaro i Caridad Estal mestres de l’escola Mestral, a Milagros de Taiwan, Japó, Nova Zelanda, Rússia, Ucraïna, Pablo i M. Amparo Pinillos de l’escola de la Plana, Felisa Herce de l’ escola Torroja Miret i a Joan Itàlia, Bulgària, Corea i Espanya. Ramon Valldeperez de l’escola Sant Bernat Calvó.A la fotografia, l’alcalde de Vila-seca i la El certamen es desenvoluparà entre els dies regidora d’Educació amb els mestres. 13 i 20 de setembre i compta amb la direcció Un gest encomiable en uns temps on una part dels estudiants tracten l’ensenyament i els seus artística del pianista Piere Réach, L’objectiu del representants amb gestos contraris, mostrant una falta de respecte i actituds menyspreables concurs és donar una plataforma de projecció apreses no pas a l’escola sinó a l’educació que bona part d’aquests alumnes esgarriats reben a joves intèrprets d’arreu del món. La iniciativa a casa seva. s’ha pogut tirar endavant gràcies al conveni signat entre el Patronat Municipal de Música i l’Associació Cultural International Piano-First. El jurat estarà integrat per reconeguts pianistes de prestigi internacional. Tota la informació del concurs es pot consultar a la web www.concursbaduraskoda.com

Pont

Fusta

Recepció de professors jubilats. Foto: Ajuntament de Vila-seca

Energia. Mou-te sostenible

per

futur

AJUNTAMENT DE VILA-SECA/EL PONT

Un any més, l’Obra Social “la Caixa” i el Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca han fet arribar fins a la Pineda una de les exposicions més espectaculars de la temporada d’estiu. Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, Empar Martínez, delegada general de “la Caixa” a Tarragona i Lluis Reverter, secretari general de l’Obra Social “la Caixa”, van presentar l’exposició Energia: mou-te per un futur sostenible que es pot visitar a l’envelat instal·lat al Passeig Pau Casals de La Pineda. L’exposició, que romandrà oberta fins al 29 d’agost mostra un doble recorregut. D’una banda, la part científica explica què és l’energia i com es transforma, i la històrica narra el pas del temps des de les societats caçadores recol·lectores fins a l’actualitat. A partir d’aquí, l’exposició explica com ha anat augmentant el consum energètic al llarg de sis èpoques històriques fins a acabar amb l’ésser humà tecnològic actual. És en aquest punt on es detallen les energies que s’utilitzen avui dia i s’ofereixen als visitants eines per a la reflexió sobre les actuacions que cal mantenir amb vista a un futur sostenible. L’exposició té com objectiu “reflexionar sobre les alternatives que ens permetrien millorar energèticament en un futur” afirmava Lluís Reverter. La província de Tarragona és un indret on la població “està molt sensibilitzada ja que del total de l’energia produïda a Catalunya, el 90% prové de les nostres comarques” destacava Josep Poblet, alcalde de Vila-seca.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

V Biennal Contratalla ACN/EL PONT DE FUSTA

S’ha celebrat una noba edició de la Biennal organitzada per la galeria Contratalla i l’Ajuntament de Vila-seca. Enguany centrada exclusivament en els ex-libris i incorporant com a element curiós uns ex-libris ‘en tres dimensions’ exposats juntament amb una mostra dels ex-libris participants al premi Internacional Contratalla.L’artista búlgar Kristo Keliu ha guanyat el premi dels ex-libristes, que s’atorga en el marc de la cinquena biennal d’ex-libris, que convoquen les galeries catalanes dirigides per Marià Casas Ferro, en col·laboració amb l’Ajuntament de Vila-seca. S’han presentat 274 treballs realitzats per artistes de diferents països. El Premi de l’Ajuntament de Vila-seca va ser per Fernando J. Polito, de l’Argentina. El premi Restaurant Ares va ser per al polonès Ryszard Baló i es va concedir set mencions especials. El públic ha pogut gaudir d’aquesta mostra exposada a la Sala Polivalent de l’Ajuntament. Una mostra on ha destacat una gran qualitat tècnica i artística.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Nou espai cultural a la Pineda AJUNTAMENT DE VILA-SECA/ELPONT

A les darreries de juliol es va inaugurar a la Pineda el nou espai cultural ubicat la zona exterior del parc aquàtic Aquopolis. Amb una inversió de 125.656 euros i una superfície de 290m2, aquest equipament rep el nom de “Espai Cultural Aquopolis Costa Daurada”. Condicionat per a usos diversos com exposicions, xerrades o recepcions, i consta de vestíbul, recepció, lavabos, magatzem i sala polivalent. La inauguració va estar presidida per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet i la resta de la corporació municipal, així com els representants de les entitats del municipi. Aplaudim la iniciativa tot desitjant que en sigui un exemple i puguin sorgir accions semblants

Pont

Fusta

tant al nucli de Vila-seca com de La Plana. Manifestament el municipi està mancat d’espais polivalents convenientment equipats per a poder oferir diferents disciplines i, sobretot, amb unes opcions d’aforament pròpies del municipi que és Vila-seca. De totes maneres, el poble s’ha de congratular de poder disposar d’un espai així. Ara falta que l’iniciativa pública i/o privada promogui activitats i, sobretot, els veïns hi participin. A sobre, el galerista Marià Casas. A l’esquerra, Josep M. Claver d’Aquopolis, l’alcalde Josep Poblet i Xavier Graset, president del Patronat de Turisme Foto superior: Toni Bonet Foto esquerra: Ajuntament de Vila-seca

NOTICIARI

Aula d’extensió universitària per a la gent gran de Vila-seca PER JOAN GARRIGA BAIGET

Excursió cultural Com cada curs, el passat dia 1 de juny vam fer la visita cultural, aquest any a Tarragona, per la qual cosa, a les nou del matí, una quarantena d’alumnes, acompanyats per la representant del nostre Ajuntament, la Sra. Montserrat Piñol, vam sortir de Vila-seca per trobar-nos, a dos quarts de deu, a la plaça del Rei amb el coordinador del curs, el Dr. Josep M. Sabaté, que no ens va deixar durant tot el dia. Ens va explicar detalladament tot el més important del que vam visitar, començant pel Museu Arqueològic, el Pretori i, des de la planta alta d’aquest edifici, ens va ensenyar l’anfiteatre, el teatre i el circ, detallant-nos la situació exacta d’aquest, així com les festes que s’hi celebraven, visitant-ne finalment les bòvedes. Un matí molt aprofitat, ja que vam comptar amb un gran guia que contínuament ens va explicar allò més import de l’època romana. A les dues vam anar a dinar per agafar noves energies i continuar per la tarda visitant la cantera del Mèdol. Tothom hem vist alguna pedrera, però la del Mèdol és especial i única. Quan arribes al clot de la mateixa, un espai d’uns cent metres de llargada per cinquanta d’amplada i uns vint de fondària, al bell s’hi alça l’Agulla, “afuada i altiva” com escriu Marià Manent, consistent en un pilar de pedra triangular que és el testimoni del nivell del terreny en començar l’explotació de la pedrera i que servia per cubicar la quantitat de pedra que se n’extreia. L’Agulla està envoltada de xiprers, pins i altres arbres, que se suposen

foren plantats fa uns dos-cents anys. El segle passat varen celebrar-hi diversos concerts. El primer, segons el Diari de Tarragona, el 27 de maig de 1912, i després els anys 1930, 1931, 1932 i 1933, amb força afluència de públic, especialment el de 1932 que comptà amb la presència del President de la Generalitat, el Sr. Francesc Macià. Resumint, una visitar per recordar.

Cloenda del curs Dues setmanes més tard, el dia 15 de juny, el Dr. Sabaté va impartir l’última classe del curs, titulada De Felip V a Carles III. Acte seguit, la regidora d’Ensenyament, la Sra. M. Àngels

Ponce, va clausurar el curs, amb unes breus paraules, felicitant els alumnes per la seva constància en voler saber sempre més i esperonant-los per continuar el proper. L’Ajuntament va obsequiar les senyores amb un ventall i els homes amb una cartera, i seguidament tothom amb un bon berenar, que vam compartir molt animadament tots els presents. Esperem trobar-nos de nou en començar el pròxim curs el mes d’octubre.

Imatge del grup a l’excursió cultural. Foto cedida

ACN

L’Ajuntament de Salou començarà a utilitzar de forma habitual els canals d’accés a altres administracions, via interoperabilitat, per tal d’obtenir documentació que fins ara havia de ser aportada pels propis ciutadans en les seves tramitacions amb el consorci. El sol·licitant d’un ajut social no haurà d’aportar la documentació que acredita el seu nivell de renda o la seva situació d’atur. En aquest sentit, serà l’Ajuntament el que, sempre amb el seu consentiment i en el seu nom, obtingui aquesta documentació per mitjans informàtics de l’Agència Tributària o del Servei d’Ocupació de Catalunya. Aquesta mesura facilitarà la reducció en els documents a aportar per part del ciutadà, i evitarà visites a altres administracions. El pla per integrar aquestes consultes entre administracions en la pròpia tramitació municipal ha rebut la conformitat del Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya, que l’ha inclòs entre els projectes subvencionats als ajuntaments de Catalunya per tal de modernitzar els serveis

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’Ajuntament de Salou facilitarà al ciutadà els tràmits entre administracions

públics mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació. Es desenvoluparà de forma conjunta entre els ajuntaments de Salou, Manlleu, El Prat de Llobregat i Sant Sadurní d’Anoia. Estarà finançat en un 65% del cost del projecte per part del Consorci AOC, que assumirà 52.718 euros del pressupost total de 81.168 euros, incloent els desenvolupaments i la integració del gestor d’expedients corporatiu amb VIA OBERTA del Consorci AOC, i la seva implantació en els municipis participants. Les entitats que tenen conveni amb el Consorci AOC i que permeten obtenir dades amb el canal VIA OBERTA són l’Agència Estatal d’Administració Tributària – AEAT, la Tresoreria General de la Seguretat Social – TGSS, la Direcció General de Policia – DGP, l’Institut Nacional d’Estadística – INE, el Padró municipal d’habitants i Registre de Població de Catalunya, el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya – DASC i el Servei d’Ocupació de Catalunya – SOC.

Pont

Fusta

Tres ferits en un incendi en un pàrquing de Vila-seca ACN

Els Bombers de la Generalitat van rebre poc després de les cinc de la matinada del dia 3 de juliol l’avís d’un incendi en un pàrquing comunitari d’unes cases unifamiliars que hi ha al carrer Josep Vicenç Foix de Vilaseca. El foc va cremar el motor d’una rentadora, però va generar molt de fum, afectant tot pàrquing i alguns immobles -els números 2, 4, 6, 8 i 12-. A causa de l’incendi, tres persones van resultar ferides lleus per inhalació de fum i han estat traslladades a l’Hospital Santa Tecla de Tarragona. Al lloc de l’incendi hi van treballar quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat, que el van donar per controlat en uns vint minuts.

NOTICIARI

Estudi de l’Observatori de la Fundació d’Estudis Turístics EL PONT

L’ESCC llança un curs d’Ordenació Territorial i Sectorial de les Activitats Comercials i de Serveis únic a Catalunya L’Escola de Comerç de Costa (ESCC) va presentar el dia 13 de juliol el primer curs a Catalunya sobre Ordenació Territorial i Sectorial de les Activitats Comercials i de serveis. El curs està dirigit especialment a tècnics municipals, responsables d’associacions comercials i de serveis del país. S’estructurarà en vuit sessions formatives de 40 hores totals que s’impartirà del 7 d’octubre al 25 de

novembre. Aquest curs compta amb la certificació de la URV i està coordinat per Jaume Angerri, ex director general de Comerç i expresident del COPCA de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1990 i 2004. El que es proposa en aquest curs de l’ESCC és una anàlisi de la sistemàtica dels diferents instruments existents, amb l’objectiu de poder fer una valoració pròpia sobre quins s’han d’utilitzar, i amb quina mesura, per consolidar l’activitat comercial i de serveis d’una ciutat. Les sessions s’estructuren en set mòduls

formatius teòrics i un vuitè i últim de caràcter pràctic. Els temes que es tracten són els següents: L’activitat empresarial com a creadora de riquesa i d’ocupació. L’ordenació territorial: l’ordenació territorial de les activitats en les poblacions de costa. L’ordenació territorial: les activitats comercials i de serveis. L’ordenació sectorial: Les activitats recreatives. El control municipal de les activitats. La coordinació amb altres administracions. I, taller pràctic d’ordenació municipal del comerç i dels serveis.

Nova web de la Biblioteca Municipal de Vila-seca PER PINEDA VAQUER

El passat 7 de juny es va presentar a la sala d’actes del Consistori Municipal la nova web d’història local de la Biblioteca Municipal de Vila-seca (http:// www.bibliotecavila-seca.cat). L’objectiu d’aquesta pàgina és recopilar una sèrie de recursos, per tal de donar a conèixer la història del nostre municipi des de diferents vessants. En primer lloc, ens trobem amb l’apartat dedicat a la gent de Vila-seca, en què es poden consultar dades biogràfiques de vila-secans il·lustres, com ara Sant Bernat Calvó, Helena Maseras i Xavier Graset, entre d’altres. Al mateix apartat, també destaca informació sobre diferents entitats de Vila-seca, com l’Agrupació Cultural, el Cor de Cambra Femení Scherzo, la Coral Nova Unió o el grup de teatre La Tramoia. El patrimoni vila-secà també està present en aquesta web, amb textos sobre els edificis singulars, els jaciments arqueològics i el medi natural, així com les festes (amb una mostra de cartells de la Festa Major d’Estiu), les llegendes i les tradicions. Cal destacar, també, que des de la Biblioteca Municipal de Vila-seca s’ha volgut parar especial esment en la utilització d’imatges que puguin emmarcar la història local vila-secana; així doncs, dintre de l’apartat d’imatges, es poden trobar fotografies antigues de Vila-seca del fons Salvany, procedent de la Biblioteca de Catalunya; i també imatges artístiques, així com gravats i mapes antics. La història oral també té cabuda en aquesta web, a través d’una sèrie d’entrevistes enregistrades per a l’ocasió que donen veu a cinc vila-secans (Ramon Farriol, Josep Ferrando, Josep Malapeira, Anton Ribera i Maria Martín) que expliquen com era la Vila-seca d’abans. Per últim, per a aquelles persones que vulguin aprofundir els seus coneixements de la història de Vila-seca, aquesta web també proporciona una completa bibliografia sobre el tema, que es pot consultar en el fons local de la mateixa biblioteca. A més, també s’hi poden consultar els últims números del Pont de Fusta a text complet.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Mayte Bravo presenta un nou llibre EL PONT

A les darreries de juliol el jardí de la Biblioteca Pública Municipal va ser testimoni de la presentació del llibre Violeta Malabar. Un recull de poemes de la sra. Bravo acompanyats de les il·lustracions d’Alejandro Gómez. L’acte de presentació va esdevenir un programa assortit i eclèctic de propostes musicals i danses que anaven acompanyant els poemes, declamats a vàries veus. Prèviament, el president de l’Agrupació Cultural, David Melero havia glossat una presentació ben travada plena d’adjectius ‘sonrojants’ envers l’autora. També es va llegir una carta de l’editora americana, Teresa Arazola, on es desprenia un intens ‘flirt’ literari entre editor i autor.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Exposició: “Maus: relat d’un supervivent”, d’Art Spiegelman BIBLIOTECA DE VILA-SECA/EL PONT

La Biblioteca Municipal de Vila-seca, a través de la Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura, va oferir l’exposició itinerant “Maus, relat d’un supervivent”, d’Art Spiegelman, a l’entorn del reconegut còmic que va ser mereixedor del premi Pulitzer 1992. ‘Maus,...’ és una novel·la gràfica d’una història de vida d’un supervivent dels camps de concentració nazis. El llibre va ser publicat a Nova York entre el 1986 i el 1991, i va arribar al nostre país entre 1989 i l’any 2001. Aquesta obra ha col·leccionat bones crítiques i premis arreu del món. És l’única obra no periodística que ha guanyat el premi Pulitzer (1992). El 2003 Inrevés Edcions va publicar la seva primera edició en català. L’exposició evidencia les múltiples àrees de continguts de l’obra: aspectes històrics de l’Europa dels anys trenta i quaranta i de la II Guerra Mundial; aspectes sociològics, quant a les relacions entre diversos grups socials; aspectes psicològics vinculats principalment a la relació pare-fill; qüestions d’ètica, com la justícia o la solidaritat. L’exposició també inclou continguts literaris, i de la novel·la gràfica com mitjà expressiu. Els objectius de l’exposició han estat: - Donar als visitants de les biblioteques públiques elements per a la formació de lectors crítics i reflexius, especialment en relació a la novel·la gràfica. - Difondre l’obra d’Art Spiegelman “Maus: relat d’un supervivent”, com a mostra d’un producte cultural de qualitat, a través d’evidenciar les vessants sociocultural i artístiques de l’obra. - Motivar els visitants de les biblioteques públiques a ampliar els seus coneixements sobre els temes de l’exposició a través dels serveis bibliotecaris. Pont

Fusta

PLENS I JUNTES PER ANNA PLAZA

Equipament Centre Alta Resolució

Obres del nou Centre Alta Resolució de Vila-seca

Equipar el Centre d’Alta Resolució costarà 1.779.952,71 euros. Així ho estableix el pla d’equipament d’aquest centre sanitari que ha redactat l’empresa BBATS Consulting i Projectes. La junta de govern local ja li ha donat el vist-i-plau i ha iniciat el procés per adjudicar el subministrament de tot el mobiliari i equipaments necessaris per a la posada en marxa del CAR, prevista per a l’any que ve. Mentrestant les obres d’aquest centre sanitari, que s’està construint al carrer Galceran de Pinós, continuen avançant a bon ritme. L’estructura externa ja està acabada i ara es treballa en l’interior. El nou CAR comptarà amb consultes externes, especialistes, servei d’urgències, rehabilitació i cirurgia menor ambulatòria. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Contenciós amb ACESA L’Ajuntament ha acordat interposar un nou recurs contenciós administratiu contra el ministeri d’Hisenda per exigir el pagament de l’IBI de l’autopista dels anys 2008-2009. Les empreses concessionàries, en aquest cas ACESA, estan exemptes del pagament d’aquest impost i l’Estat ha de retornar als municipis els diners que deixen d’ingressar. En aquest cas l’Ajuntament reclama el pagament de 47.965,21 euros, que de moment han estat denegats. Fins ara el consistori ha guanyat tots els contenciosos que tenia oberts per aquesta qüestió.

Aportació al Consorci per a la Competitivitat Turística L’Ajuntament ha aprovat una aportació de 400.000 euros per al Consorci per a la Competitivitat del Turisme i l’Oci de les Comarques de Tarragona. Aquests diners s’afegeixen als 200.000 euros que el consistori ja va consignar el mes de febrer. Aquest Consorci està integrat per l’Ajuntament de Vila-seca, la Universitat Rovira i Virgili i la Fundació d’Estudis Turístics de la Diputació. El seu objectiu és establir línies de millora de l’oferta turística del territori. Aquest programa compta amb el suport econòmic dels fons FEDER de la Unió Europea i és un dels primers projectes que s’han posat en marxa en el Parc Tecnològic del Turisme i Oci, tot just inaugurat. S’han establert set línies d’actuació bàsiques. Entre altres coses es volen millorar les eines informàtiques destinades a les empreses turístiques i també crear una base de dades molt completa que permeti als agents disposar de la màxima informació possible a l’hora de prendre decisions estratègiques. També es preveu analitzar les pautes de mobilitat dels turistes que visiten les comarques de Tarragona i ampliar l’oferta amb noves modalitats, com l’enoturisme o el turisme cultural. En aquest sentit ja s’han posat en marxa una ruta específica sobre el vi i una altra sobre els genis del territori, centrada en les figures de Miró, Gaudí i Pau Casals. El Consorci compta enguany amb un pressupost d’1,3 milions d’euros, dels quals la Diputació n’aporta un 25% i l’altre 50% procedeix de la Unió Europea.

“L’abans, recull gràfic de Vila-seca”. L’Ajuntament ha signat un conveni amb aquesta editorial per tirar endavant el projecte, que també s’ha desenvolupat ja en una vuitantena de municipis catalans, entre ells Tarragona. A través del conveni el consistori es compromet a cedir a l’editorial un espai per poder treballar en el llibre. A canvi, l’Ajuntament rebrà una còpia digitalitzada de totes les fotografies i cinc exemplars del volum. En la tasca de recollida d’imatges hi estat treballant els historiadors David Melero i Montserrat Garriga i la professora Maria Estradé. Aquest estiu estan resseguint les cases del municipi en busca de fotografies que deixin testimoni de la vida a Vila-seca des de finals del segle XIX fins l’any 1975. Hi tenen cabuda fotografies de fets històrics, de les festes, de les tradicions, oficis i gent del municipi.

Rehabilitació de l’illa interior del Colomí L’Ajuntament ja ha aprovat el projecte executiu per tal de convertir l’illa interior del Colomí en un espai d’ús públic. Aquest gran pati interior queda comprès pels edificis que donen als carrers Requet de Fèlix, Josep Anselm Clavé, Josep Forasté i Comte Sicart. Actualment hi ha uns magatzems en desús i molt deteriorats que aniran a terra. L’objectiu és convertir aquell espai en una gran plaça pública, amb un local pensat també per a les activitats de l’associació de veïns del barri. La inversió prevista és de 786.078,09 euros. Les obres ja han sortit a contractació.

Aspecte actual de l’interior d’illa del Colomí

Edició d’un llibre fotogràfic sobre la història de Vila-seca L’editorial Efadós, SL està preparant un llibre sobre la història del segle XX de Vila-seca a través de les seves imatges. Serà un gran volum titulat

Pont

Fusta

Plans d’ocupació Una cinquantena de persones en situació d’atur han estat contractades per l’Ajuntament gràcies al pla extraordinari d’ocupació que aquest juliol s’ha posat en marxa. Aquest pla els garanteix feina i formació durant el proper mig any. Sis d’aquestes persones treballaran en la campanya d’informació per promoure l’eficiència energètica. Uns altres sis ho faran en l’automatització i centralització de la xarxa de reg del municipi. El programa més important és el que correspon a obres d’arranjament i millora dels equipaments socials. En aquest mòdul s’han contractat 21 persones. El pla d’ocupació es completa amb un altre mòdul destinat a la rehabilitació i pintura d’espais municipals. Hi treballaran 15 persones més. En paral·lel s’impartiran classes de prevenció de riscos laborals, català, informàtica, habilitats socials i cursets tècnics centrats en la construcció, la pintura, l’electricitat i l’educació ambiental. La Generalitat ha concedit una subvenció de 345.132,34 euros a l’Ajuntament per tal de poder desenvolupar aquest pla d’ocupació extraordinari.

Adjudicada la gestió dels locals del Pineda Drink L’empresa Ferrer Rovira, SL es farà càrrec de la gestió dels 38 locals de propietat municipal que hi ha al passeig de Pau Casals, just davant de l’Aquòpolis. En aquesta zona, coneguda com Pineda Drink, hi ha botigues de roba, souvenirs, restaurants i bars de copes. Fins ara la concessió l’ostentava la firma Krispolls, també propietat de la família Ferrer. Durant els anys de vigència de la nova concessió Ferrer Rovira, SL podrà explotar directament els locals o llogar-los a tercers. A canvi, haurà de pagar un cànon anual a l’Ajuntament.

Llicències d’obres per l’ampliació del CEIP Sant Bernat i l’IES Barbat i Miracle L’Ajuntament ha concedit a la Generalitat de Catalunya les llicències d’obres per tal de poder executar l’ampliació i reforma del CEIP Sant Bernat i l’Institut Ramon Barbat i Miracle. En el cas de l’escola, el projecte es va aprovar ja fa dos anys, i preveia una inversió de 3.247.000 euros. Segons l’anunciat llavors, s’ha de construir un nou edifici aïllat per a gimnàs i vestidors. A més, s’ha d’adaptar l’escola a la nova normativa d’accessibilitat i remodelar tota la planta baixa. Tot i ja disposar de llicència, les obres encara no tenen data d’inici. Similar és el cas de l’Institut Ramon Barbat i Miracle. L’estiu passat el consell de govern de la Generalitat va aprovar una inversió superior als 5 milions d’euros per tal de fer una profunda transformació al centre. Les obres, que duraran dos anys, havien de començar aquest 2010, però encara no s’ha anunciat el calendari. El projecte aprovat pel govern català preveu la construcció d’un nou edifici de 1.700 metres quadrats, que es connectarà amb l’actual. També s’aprofitaran les obres per arreglar les teulades dels tallers i per arreglar elements estructurals de la façana. D’altra banda, la junta de govern local ha aprovat invertir 23.166,70 euros en les obres de millora que es fan cada estiu a les escoles del municipi. Els treballs s’han adjudicata l’empresa CYRA Salou, SA. S’intervindrà als col·legis Torroja, Sant Bernat, Mestral, la Plana i Cal·lípolis.

Seguretat a les platges L’Ajuntament destinarà aquest estiu 128.809,14 euros a la seguretat de les platges de La Pineda. A aquesta quantitat cal afegirhi una subvenció de 12.000 euros concedida per la Diputació. Aquests diners es destinen a

la contractació de socorristes, a la instal·lació i manteniment de les torres de guaita i als altres equipaments necessaris per garantir la seguretat dels banyistes.

Pla de millora de camins L’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat el projecte de la segona fase de millora dels camins rurals del municipi. Les obres s’han adjudicat per 113.885,59 euros a l’empresa MJ Gruas. S’intervindrà en el tram del Camí Fondo entre la C-14 i el límit del terme, un tram del camí de la Feredat, un altre del camí paral·lel a l’AP7 i una part del camí de les Comes. Aquestes obres s’emmarquen en el pla de vialitat rural 2007-2011, que preveu la remodelació de tots els camins del terme.

La junta de govern local ha adjudicat a l’empresa INFORDISA la instal·lació d’una plataforma de virtualització del sistema informàtic de l’Ajuntament. Aquesta eina permet disposar d’un servidor virtual, molt més segur i amb més capacitat d’emmagatzematge. Set empreses es van presentar al concurs per instal·lar aquest nou sistema. Finalment el servei s’ha adjudicat per 40 mil euros.

Õ La junta de govern ha aprovat el pagament d’una indemnització de 1.200 euros a un espectador del Cós de Sant Antoni que va resultar ferit quan un cavall va saltar la tanca de seguretat. L’home havia demanat una indemnització de gairebé 40.000 euros. La quantitat que finalment ha accedit a pagar l’Ajuntament correspon a la pòlissa de responsabilitat civil que el consistori té contractada amb l’empresa Zurich Espanya.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Subvencions - 700 euros per als Trabucaires del Comú per a la confecció de l’estendard. - 120.000 per a la Creu Roja. - 1.063 euros a l’AMPA del CEIP Mestral per a l’adquisició d’equipaments. - 1.000 euros per al Casal de la Dona per a l’organització de la II Trobada de Puntaires. - 600 euros per a l’Afanoc per la campanya Posa’t la gorra - 878,40 euros per a l’Associació de Veïns de la Plana per a les despeses de l’Associació de Jubilats i Pensionistes. - 3.200 euros per a l’Agrupació Cultural per a l’organització dels actes de l’11 de setembre i altres cicles de conferències - 2.100 euros per a la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural per a la convocatòria de la beca Doctor Gibert. - 1.000 euros per ala fundació Bona Nit que facilita allotjament a persones sense sostre. - 665 euros per la Cooperativa Agrícola per la contractació d’assegurances per la collita d’olives.

Pont

L’Escola Sant Bernat no ha finalitzat les obres d’ampliaci

Fusta

PLENS I JUNTES Ple de Vila-seca

L’Ajuntament cedeix a la Generalitat el terreny on es construirà l’escola de la Canaleta El pressupost de festes incorpora 60.000 euros

El ple de Vila-seca ha aprovat la cessió gratuïta a la Generalitat d’un terreny de 8.058 metres per construir-hi un nou centre d’educació infantil i primària. Aquesta escola, que comptarà amb dues línies, donarà servei a l’Àrea Residencial Estratègica la Canaleta, situada darrere la parada del Castell i que limita pel sud amb l’Avinguda de la Generalitat. Aquesta és la principal zona d’expansió urbanística prevista al municipi pels propers anys. Els terrenys que ara s’han cedit a la Generalitat formen part d’una finca més gran, d’11.757,78 metres quadrats, que encara era propietat de la família del comte Sicart i que l’Ajuntament ha comprat. Segons l’acord de la junta de govern local, adquirir aquesta finca destinada a usos públics ha costat 600 mil euros. La part dels terrenys que no seran ocupats per l’escola es destinaran a una zona verda, de 800 metres quadrats, i a carrers.

El ple de l’Ajuntament també ha donat el vist-i-plau a la primera modificació de crèdit del Patronat Municipal de Turisme. Aquesta comporta la incorporació de 60.000 euros procedents del romanent de tresoreria de l’ens de l’any passat. Aquests diners s’han afegit als ja consignats en la partida de Festes, que ara compta amb un pressupost de 558.180 euros.

Vila-seca aplica la retallada de Zapatero Com tots els ens públics de l’Estat, l’Ajuntament de Vila-seca s’ha hagut d’estrènyer el cinturó i acatar les mesures d’estalvi aprovades pel govern central. En el ple ordinari del juny es va aprovar l’aplicació del Reial Decret que regula les retribucions dels membres electes de la Corporació i del personal que treballa al consistori. Segons va explicar al Pont de Fusta el tinent d’alcalde d’Hisenda, Xavier Farriol, les retribucions als regidors s’han reduït en un 15%. Per introduir aquests canvis s’ha hagut de modificar la base 25 del pressupost de 2010. Ara la quantitat màxima anual que pot percebre un regidor ras és de 9.045 euros. Aquesta quantitat s’incrementa a mesura que se sumen responsabilitats. El president d’una comissió informativa o patronat pot arribar a percebre més de 20 mil euros. La retribució per assistència al ple és de 380 euros. Pel que fa al sou dels funcionaris i personal laboral la reducció del sou és del 5% de mitjana, si bé varia en funció de la categoria laboral. Aquestes retallades salarials tenen efecte de l’1 de juny fins el 31 de desembre. La paga extraordinària del juny no s’ha vist afectada.

L’Ajuntament simplifica els tràmits per a l’obertura de negocis Obrir un negoci, sobretot si es tracta d’activitats innòcues o sense impacte ambiental, serà ara més fàcil a Vila-seca, ja que no caldrà demanar llicència, sinó que n’hi haurà prou comunicant-ho a l’Ajuntament. El ple ha aprovat, amb l’oposició del PSC, l’adaptació del reglament municipal a la nova directiva europea de Serveis. La seva transposició a Espanya va entrar en vigor a finals de l’any passat i són molts els ajuntaments que ja l’han començat a aplicar. L’objectiu és simplificar els tràmits administratius i facilitar l’obertura de nous negocis. Es tracta, doncs, d’una mesura liberalitzadora que acaba amb algunes de les restriccions que hi havia. En el cas de Vila-seca, l’Ajuntament ha derogat el reglament regulador de llicències d’obertura de negocis innocus. Aquests són activitats com oficines, perruqueries o botigues de roba, que no tenen incidència en l’entorn i no requereixen un control específic. Això vol dir que aquest tipus d’establiments podran obrir ara sense necessitat d’una llicència municipal. A canvi, el ple ha aprovat inicialment la nova Ordenança reguladora de lliure accés a les activitats i serveis, que fixa les bases per a l’obertura de negocis. La nova normativa estarà sotmesa a informació pública durant tot el mes d’agost, abans de la seva aprovació definitiva.

Renovat el jutge de pau Juan Antonio Martínez Salvador seguirà sent el jutge de pau de Vilaseca. El ple de l’Ajuntament ha aprovat la seva renovació, després que acabés el seu període de mandat. Com a jutge suplent i a proposta del regidor de Governació s’ha nomenat a Jaume Rovira i Porqueras. Els quatre regidors socialistes van votar en contra d’aquests nomenaments perquè van considerar que no s’havien debatut prèviament. Es dóna les circumstància que les persones designades eren les úniques que optaven al càrrec.

Subvencions per a la reutilització de llibres L’Ajuntament torna a posar en marxa el programa de subvencions a les escoles per comprar llibres de text destinats a les famílies més necessitades. Aquest programa de reutilització de llibres es va impulsar l’any passat amb bons resultats. Cada escola adquireix els llibres que creu convenients i els cedeix durant el curs a les famílies amb més dificultats per comprar-los. Els curs següent aquests llibres són aprofitats per altres estudiants. En total aquest curs l’Ajuntament hi destinarà 31.525 euros. La subvenció que es concedeix és de 25 euros per alumne que té l’escola.

Més aparells de tele-assistència L’Ajuntament ha signat un nou conveni amb la Creu Roja per tal de poder ampliar els aparells de tele-assistència de què disposa el municipi. En total n’hi haurà 35, 15 més que fins ara. Aquests aparells estan destinats a persones grans que viuen soles o pateixen alguna mena de discapacitat. Els permet avisar als serveis mèdics tan sols pitjant un botó que porten penjat al coll.

Casals d’estiu per a nens i joves L’Ajuntament destina 100.000 euros a l’organització dels casals d’estiu adreçats a infants i adolescents del municipi. Aquestes diners van destinats a la contractació dels monitors i a les activitats del Megaestiu, adreçat als més petits, i l’Estiu Extrem, pensat per als més grans. D’altra banda, l’Ajuntament ha concedit 3.234,3 euros en beques per al Megaestiu. Se n’han beneficiat 22 famílies.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Pont

A propòsit de Salou Salou impulsa un pla d’ocupació i una casa d’oficis L’Ajuntament de Salou ha contractat 61 persones en situació d’atur en el marc del Pla Especial d’Ocupació Local. Aquestes persones desenvoluparan tasques relacionades amb la informàtica, la informació ambiental i la rehabilitació d’edificis públics. El contracte és de sis mesos. Durant aquest temps els participants en el pla d’ocupació compaginaran la feina amb classes de formació. El projecte compta amb un pressupost de 450.000 euros del Servei d’Ocupació de Catalunya. D’altra banda, l’Ajuntament impulsa un nou projecte educatiu des de la Casa d’Oficis. Hi participaran una quarantena de joves sense feina d’entre 16 i 25 anys. El projecte tindrà una durada d’un any, durant el qual els participants rebran formació teòrica i pràctica per tal de facilitar la seva inserció en el mercat laboral.

Millores al barri de la Salut i supressió de barreres arquitectòniques L’Ajuntament de Salou ha aprovat el projecte de millora de les voreres del barri de la Salut. S’intervindrà en set carrers i places amb l’objectiu d’arreglar els trams de paviment malmesos i suprimir barreres arquitectòniques. També s’aprofitarà per renovar l’enllumenat i instal·larhi un sistema més eficient energèticament. La intervenció principal es farà a la plaça Mossèn Muntanyola. Les seves voreres s’ampliaran a quatre metres. Es renovaran els llums, es plantarà nou arbrat i s’instal·larà mobiliari urbà. A més es faran passos de vianants elevats en totes les cruïlles.

Fusta

CONCURS DE BALCONS

ESTIU Com ja ve sent tradicional per les dates d’estiu hi ha diferents esdeveniments que marquen la plena temporada turística i festiva. La hissada de la bandera blava acompanyada de la recepció a les entitats, la inauguració de l’exposició de La Caixa que presideix l’esplanada al costat del conjunt escultòric Pineda... L’exposició, magnífica, titulada ENERGIA, la podeu gaudir fins a les darreries d’agost. En canvi tindreu més temps per a gaudir de la platja.

Enguany s’ha repetit l’experiència i 13 han estat els balcons participants en el concurs. Mica en mica aquest nou ‘acte’ de les festes d’estiu va calant. Fins i tot s’han engalanat dos carrers sense participar en el concurs. A l’esquerra els dos balcons guanyadors.

consulta i descobreix

http://lapinedaplatja.info

El conveni entre l’Ajuntament de Vilaseca i l’Aquopolis torna a oferir preus econòmics L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i el gerent del parc aquàtic Aquopolis Costa Daurada, Josep M. Claver, han signat aquest matí el nou conveni de col·laboració adreçat als ciutadans i entitats del municipi.Aquest tradicional conveni comporta que tots els veïns de Vila-seca que formin part de qualsevol de les entitats, associacions i clubs, tant socials, culturals com esportius del municipi, gaudeixin d’unes millors condicions econòmiques en el moment d’accedir a les instal·lacions del parc aquàtic de la Pineda. Els preus de les entrades són de 17,50 euros per als adults i de 13,30 euros per als més petits i per als majors de 65 anys, obtenint així una rebaixa d’ un 30% sobre el preu oficial.Els membres d’aquestes entitats poden demanar ja les entrades a l’Ajuntament i a les Oficines del Patronat Municipal de Turisme. Aquestes entrades hauran de portar el segell de l’entitat corresponent i s’haurà d’abonar l’import a les taquilles de l’Aquopolis.

Pont

Fusta

BREUS Calendari de les festes locals del municipi per al 2011

informació municipal Número 291

Juny-Juliol 2010

Inauguració de la millora de nous carrers del Nucli Antic El dia 3 d’agost Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, va inaugurar la millora i renovació dels carrers del sector nord del Nucli Antic de Vila-seca. Aquest sector del nucli antic té una superfície de 7.500 m2 i comprèn els carrers dels Castillejos, del Requet de Fèlix, de l’Hospital, del Racó, del Pou, de les Creus, de Sant Bernat Calvó, de Monterols, de Sant Antoni i de les places de Voltes i de les Creus. La millora d’aquests carrers, amb un cost de 2.686.283 euros que ha estat finançat per l’Ajuntament de Vila-seca i la Generalitat de Catalunya, ha suposat la renovació i

soterrament de les instal·lacions de serveis públics, l’ampliació i reforç de la xarxa elèctrica de mitja tensió, la instal·lació de dues bateries soterrades de contenidors per a reciclatge, la pavimentació d’aquests 10 carrers i la instal·lació de nou mobiliari urbà. Cal recordar que aquesta inauguració tanca la segona fase del Programa de Renovació integral dels carrers del nucli antic que permetrà la renovació d’una vintena de carrers del nucli històric, amb una superfície de 25.000 m2, una longitud de 3,5 quilòmetres de carrers i un pressupost superior als 11 milions d’Euros.

902 734 196 nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca

La Junta de Govern Local del passat 25 de juliol va aprovar el calendari de les festes locals del municipi pera l'any 2011. Serà festiu al municipi el dilluns dia 17 de gener i el dimecres dia 3 d'agost.

Nous cursos de català al setembre L’Oficina Local de Català, ubicada al Centre Municipal de Formació "Antic Hospital", prepara una nova oferta de cursos de català per adults. Informació i matrícula a partir de l'1 de setembre.

Nou conveni amb Aquopolis L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i el gerent del parc aquàtic Aquopolis Costa Daurada, Josep M. Claver, han signat el nou conveni de col·laboració. Aquest tradicional conveni comporta que tots els veïns de Vila-seca que formin part de qualsevol de les entitats, associacions i clubs del municipi, gaudeixin d’unes millors condicions econòmiques en el moment d’accedir a les instal·lacions del parc aquàtic. Els preus de les entrades són de 17,50 euros per als adults i de 13,30 euros per als més petits i per als majors de 65 anys, obtenint així una rebaixa d’un 30%.

La platja de la Pineda llueix un any més la bandera blava Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i Xavier Graset, president del Patronat Municipal de Turisme,van hissar el passat 23 de juny la bandera blava.

Premi per a 31 joves del Salut Jove L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va presidir l’acte de cloenda de la 3a edició del programa de Salut als Instituts, que organitza l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Vila-seca en col·laboració amb l’Àrea Bàsica de Salut. Aquest programa es materialitza a través d’uns “tallers de prevenció de salut” dirigits als alumnes de secundària i batxillerat i que es porten a terme a través de professionals especialitzats de la Fundació En Xarxa. Durant els cursos 2007/08, 2008/09 i 2009/10 s’han realitzat més de 550

sessions dels tallers de salut adreçades als alumnes. Com a novetat, dos grups de 3r d’ESO, dos grups de 1r de BAT, un grup de cicle formatiu de grau mitjà i un grup d’alumnes d’Aula 15 (31 alumnes en total) han realitzat petits audiovisuals sobre les temàtiques de “Consum de tòxics” i “Sexualitat que seran presentats a diversos concursos de curtmetratge. La imatge correspon a la sala 5 dels cinemes Ocine de Vila-seca, lloc on es van projectar els audiovisuals premiats.

L'Auditori, seu del Concurs de Piano "Paul Badura-Skoda 45 joves pianistes d’arreu del món participaran en la primera edició del I Concurs Internacional de Piano Paul Badura-Skoda, que se celebrarà a Vilaseca del 13 al 20 de setembre i que té com a presidenta del comitè d’honor la Princesa Irene de Grècia, germana de la reina d’Espanya. Músics procedents de tretze països: Holanda, Canadà, Hongria, Xina, Taiwan, Japó, Nova Zelanda, Rússia, Ucrània, Itàlia, Bulgària, Corea i Espanya s’han inscrit en aquesta convocatòria que tindrà un Jurat Internacional presidit pel mestre vienès, Badura-Skoda. Més informació a la pàgina web www.concursbaduraskoda.com

La Platja de la Pineda estrenarà un nou servei

Recepció de l'Ajuntament a la nova Junta del Casal de la Dona de Vila-seca La nova Junta del Casal de la Dona de Vila-seca ha estat rebuda per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet. Recentment, l’actual presidenta del Casal de la Dona, Immaculada Ripoll, acompanyada de la resta d’integrants de la junta, va fer la seva presentació oficial

a l’Ajuntament. A la fotografia, l’alcalde de Vilaseca, Josep Poblet, acompanyat de la regidora responsable de l’àrea de Benestar Social, M. Àngels Ponce, amb la nova junta del Casal de la Dona de Vila-seca.

Des del passat 4 d’agost, la platja de la Pineda compta amb un nou servei per a ús familiar. Aquest espai, adreçat a nens d’entre 4 i 10 anys, està coordinat pel Patronat Municipal de Turisme de Vilaseca, amb l’objectiu d’oferir un servei de club infantil a la platja. El Club Infantil de la Pineda està ubicat al Parc del Pinar de Perruquet i obre cada dia del 4 al 31 d’agost, de les 11 a les 13.30h i de 17 a 19h. Els infants podran participar en tallers didàctics, manualitats, jocs esportius, titelles i jocs amb la sorra de la mà de dos monitors de lleure qualificats.

EL DESTACAT PER CARLES JANSÀ

Representació teatral del

La representació va comptar amb l’actuació de l’Esbart Ramon d’Olzina, els Gegants i Grallers de Vila-seca, un grup de cambra del Conservatori i la Coral Nova Unió, tots ells amb la benedicció de les més altes instàncies eclesiàstiques. FOTOS CEDIDES

“El Rescat de les cent donzelles”, més conegut a Vila-seca com a “El Rescat de Sant Esteve”, és una important llegenda medieval que explica uns fets més o menys històrics que van tenir lloc l’any 1147. La llegenda conta com tropes catalanes, comanades per Galceran de Pinós, senyor de Bagà, van anar a conquerir Almeria. La conquesta va tenir èxit, però Galceran de Pinós i el seu vassall Sancerní van quedar empresonats. Per a ser alliberats, el rei moro d’Almeria i el seu germà, rei moro de Granada, demanaven i exigien un important rescat. Aquest rescat consistia en cent mil dobles d’or, cent peces de fibrocat, cent vaques de bon braguer, cent cavalls i cent donzelles.

Semblava impossible d’assolir-ho però les cent donzelles es van oferir voluntàries; i van partir tots cap al Cap de Salou per a embarcar. Els dos presos, gràcies a les seves súpliques a Sant Esteve i a Sant Genís van ser miraculosament alliberats, i van aparèixer a les nostres platges. Tot caminant pel camí del Racó, amb gran sorpresa es van trobar amb la gent del rescat. La joia i l’alegria va ser immensa i van tornar tots cap a Bagà. Per a celebrar i commemorar l’esdeveniment Vilaseca va erigir el Piló del Rescat de Sant Esteve en el punt de trobada de les nostres Garrigues, aterrat durant l’any 1936 pels fets revolucionaris de la guerra. A Vila-seca, que Pont

Fusta

té Sant Esteve per patró, cada any, el dia 3 d’agost, dia de la Festa Major es representava a la plaça fins a finals del segle XIX el “Ball de Sant Esteve”, un ball parlat que escenificava la llegenda. Els textos eren en castellà i van ser traduïts i representats l’any 1965, amb motiu de les festes de la inauguració del nou monument del Rescat. A la vila de Bagà representen el seu Rescat de les cent donzelles, que és l’espectacle que ara han portat a Vila-seca i que va ser representat davant el magnífic marc del Castell per intèrprets vila-secans. La posada en escena va mantenir l’atenció del públic assistent, pel seu bon ritme, per la seva bona il·luminació, per la seva música, pels

Rescat de les cent donzelles

A dalt una escena al palau de Ramon Berenguer IV quan encara no es coneix la sort de Galceran. A sota, les donzelles es dirigeixen a la platja de La Pineda per embarcar cap a terres mores en pagament del rescat

seus balls i, en especial, per la interpretació teatral. Va resultar un gran i magnífic espectacle polivalent, molt ben muntat, ben estructurat i proporcionat i molt ben acabat. En l’aspecte teatral cal destacar sobretot les interpretacions excel·lents d’Ester Clavé i d’Irene Martín. Bona actuació de Robert Rodríguez i també dels demés nombrosos participants. Es comptava amb la valuosa participació d’actors de la Tramoia. Els moviments i situacions escèniques estaven cuidades i molt ben resoltes, fins i tot les infantils, gràcies a la direcció de Jaume Ciurana. El vestuari molt aconseguit, excepte els lletjos figurins de les donzelles. Quina llàstima!.

A sota, Pere Galceran trasllada al poble la notícia del rescat demanat per alliber el seu fill. A dalt, de forma miraculosa s’arriba a un final feliç i de retrobament

La Coral Nova Unió i el conjunt musical van cantar i tocar ben afinats i ajustats. La participació de l’Esbart Ramon d’Olzina va ser correcta, així com la dels gegants i grallers. A les representacions van assistir-hi més de 2000 persones, una bona notícia de la que n’hem d’estar satisfets. Aquells que s’ho van perdre, potser ho podran recuperar més endavant. Val la pena. La representació del Rescat de les cent donzelles té un muntatge escènic molt brillant i ben fet, que s’ha de veure. És un espectacle memorable.

Títol: Rescat de les cent donzelles. Textos: escrits antics de la vila de Bagà, amb adaptacions de Modesto Ferrer i Jaume Ciurana. Partitures: Ezequiel Molina i música de la vila de Bagà amb adaptacions d’Antonio Alburquerque. Intèrprets: La Tramoia, Coral Nova Unió, Esbart Ramon d’Olzina, grup instrumental de cambra, Grallers, Grup de Gegants i fins a 170 participants. Directors: Jaume Ciurana i David Molina. Lloc i dies: plaça del Castell de Vila-seca, els dies 10 i 11 de juliol.

Una delegació del ‘Rescat’ va a Ontinyent ,PER TONI BONET

Prèviament a la representació a Vila-seca del Rescat, una delegació va viatjar al País Valencià per a representar una mostra. Concretament eren les escenes on l’acció passava a la presó del rei moro de Granada. I precisament aquestes foren les escollides doncs el lloc on es va fer ‘el bolo’ fou la població d’Ontinyent, on s’hi celebraven unes jornades internacionals de Moros i Cristians. S’ha de dir que la delegació vila-secana fou molt ben rebuda i tractada, amén de deixar una molt bona impressió en el que, per a nosaltres, fou com un assaig general de l’obra que 7 dies després faríem a Vila-seca. A les fotos, de Meritxell Granell, al finalitzar la representació amb el magnífic decorat de fons, i el trio de membres de la Colla Benimarins que ens van fer de magnífics amfitrions.

Pont

Fusta

ENTREVISTEM A...

«A la gent li va agradar molt, segurament no esperaven un muntatge tan gran i tan complet» ENTREVISTA A JOSEP TOQUERO, REGIDOR DE CULTURA DE VILA-SECA I A JAUME CIURANA, DIRECTOR DE LA REPRESENTACIÓ ‘EL RESCAT DE LES 100 DONZELLES’ VERSIÓ VILA-SECA. MÀXIMS RESPONSABLES D’AQUEST ESDEVENIMENT. PER ANNA PLAZA

La iniciativa de representar per primera vegada el Rescat de Sant Esteve a Vila-seca va sorgir l’any passat arrel d’una visita a la vila germana de Bagà, on té l’origen la llegenda. El regidor de Cultura Josep Toquero va recollir interessat el testimoni que li brindaven el bagaresos i es va proposar implicar la societat civil vila-secana per poder fer realitat el projecte. Per fer-ho ha comptat amb la col·laboració del director Jaume Ciurana, reusenc d’origen i salouenc d’adopció, que fa molts anys que s’arrossega pels escenaris del territori. Pont de Fusta: Com va sorgir la idea de representar el Rescat de les cent donzelles a Vila-seca? Josep Toquero: La idea va néixer l’any passat quan un grup de vila-secans vam anar a Bagà a veure la representació del Rescat, en què col·laboraven la Coral Nova Unió i l’Orquestra de Cambra de Vila-seca. Feia quatre anys que no el feien. Ens van explicar les dificultats econòmiques i logístiques que hi havia per fer la representació cada any. Sense que m’ho diguessin directament ja vaig veure per on anaven. Per això els vaig proposar fer l’espectacle a Vila-seca els anys parells. Aquí l’obra no s’havia fet mai. L’únic antecedent que tenim és la representació del ball parlat de Sant Esteve de l’any 1965. La gent de Bagà es va mostrar entusiasmada. Era una manera d’optimitzar recursos i també de fomentar la participació i una competència sana entre els dos municipis germans.

D’aquí va sortir l’embrió. Hi havia força i positivitat. El sí definitiu va arribar en la reunió que es va fer a la primavera al Centre amb totes les entitats implicades. PdF: La gent i els diners, un muntatge com el del Rescat és car. JT: És clar, una de les primeres coses que va fer l’Ajuntament va ser consignar una partida pressupostària per finançar-ho. A més, es va aconseguir el suport econòmic de la Generalitat i la Diputació. També ha estat bàsic l’ajut de l’Ajuntament de Bagà i el seu grup de teatre, la Faia, que ens han cedit el vestuari i els decorats. Sense això el pressupost s’hauria disparat i potser no ho hauríem pogut assumir. Al final el Rescat haurà costat entre 23.000 i 24.000 euros. La major part de les despeses corresponen a aspectes tècnics: la il·luminació, la sonorització, el muntatge de les grades i l’escenari. PdF: Un dels reptes era trobar un director capaç de coordinar tots els elements en joc en el rescat. L’escollit va ser Jaume Ciurana. Com vas rebre l’encàrrec? Jaume Ciurana: El tècnic de cultura, Modesto Ferré, es va posar en contacte amb mi. En un primer moment la idea em va espantar, però després t’il·lusiones amb el repte i veus que pot sortir bé. El bàsic era comptar amb la participació

PdF: La idea devia agradar molt perquè els diaris del Berguedà ja donaven per fet que el 2010 el Rescat es veuria a Vilaseca. JT: Nosaltres vam dir que ho intentaríem i els mitjans de comunicació d’allà ja ho van donar per fet, tot i que no estava confirmat. El primer que calia saber era si comptaríem amb prou suport de la gent. Vam sondejar les entitats. El grup de teatre la Tramoia, l’Esbart, els Geganters i la Coral de seguida es van mostrar disposats. Pont

Fusta

de la gent. Em va encoratjar saber que comptàvem amb la implicació plena de la Tramoia per fer els personatges principals. PdF: L’obra que hem vist a Vila-seca parteix de la que es representa a Bagà, però hi heu introduït múltiples canvis. JC: El repte era centrar més la història a Vilaseca, ja que gairebé tota l’acció discorre a Bagà. Entre Modesto Ferré i jo vam tallar algunes escenes supèrflues i ens vam inventar una introducció i un epíleg que lligaven la història amb Vila-seca. Per fer-ho vam donar més relleu a un personatge que apareix fugaçment en l’obra original: el del pastor que descobreix Galceran de Pinós i el seu company Sancerní a la platja de La Pineda. Un descendent d’aquest pastor obre l’espectacle rememorant la llegenda que li ha arribat a través de les generacions i, al final, el pastor vila-secà testimoni del miracle diu que ho explicarà als seus fills i als fills dels seus fills perquè no se’n perdi la memòria. JT: S’ha de tenir en compte que la modificació del guió va ser avalada per dos bons coneixedors de la llegenda del Rescat: Maria Estradé i Joan Maria Pujals. Els vam donar a llegir la nova versió i els va agradar molt. Jaume Ciurana flanquejat pel director de l’Esbart, el director de la Nova Unió i la seva ajudant, Elisabet Quevedo. FOTO CEDIDA

El regidor Josep Toquero també va voler prendre part activa en El Rescat, representant el paper de soldat al servei del Casal dels Pinós. FOTO CEDIDA

repartir-nos millor la feina. Ella se centrava més en la gent del poble, el seu moviment, les entrades i sortides, mentre que jo vaig ser més present en els assajos de les escenes principals. A més, el dia de la representació ella estava darrera l’escenari i jo davant i això permetia una major coordinació de l’espectacle. PdF: Com vas concebre l’espectacle? JC: Ho veia com una mena de Passió, amb moviments de masses sobre l’escenari. L’avantatge és que aquesta és una obra molt més coral. PdF: Tens una llarga experiència en el teatre. JC: Jo sóc del Bravíum de Reus. També he fet coses amb el Teatre Estable del Baix Camp, el Tebac, i he fet sarsueles amb la companyia lírica ciutat de Reus.

PdF: També vàreu decidir explotar més la vessant musical del muntatge amb l’escena del miracle de Sant Esteve i Sant Genís. JC: Sí, a Bagà resolien l’escena del rescat amb l’aparició d’un àngel del Senyor i una veu en off. Aquí vam optar per donar més relleu a l’escena i als seus protagonistes, els sants que obren el miracle. Els han interpretat dos tenors que cantaven una cançó extreta del ball parlar de Sant Esteve. La música és nova i l’ha composat Antonio Alburquerque, que és professor del Conservatori. Estic molt content de com va quedar aquesta escena. PdF: Un cop es tenia el text i la gent, calia decidir l’emplaçament. Es tenia clar que havia de ser al castell? JT: Teníem dues opcions: la plaça de l’Església o el Castell. L’empresa que havia de muntar les grades ho va veure clar de seguida. El lloc ideal era el Castell, perquè hi havia menys obstacles per muntar les grades i l’escenari. A més, quedava més aïllat. També oferia l’avantatge de poder assajar des d’un primer moment en l’escenari on es faria la representació. Això a la plaça no hauria estat possible. PdF: L’espectacle s’ha muntat en un temps rècord, en poc més d’un mes. JT: La intenció era treballar-hi durant tres mesos, però tot plegat es va endarrerir i va acabar coincidint amb els assajos finals de la Tramoia que al juny estrenava l’Oncle Vània. Per aquest motiu el primer assaig no el vam poder fer fins el 14 de juny. PdF: A l’equip directiu també hi havia una vila-secana, l’Eli Quevedo. Havíeu treballat mai abans junts? JC: Que va! Vaig conèixer l’Eli a la primera reunió que es va fer al Centre i de seguida vam veure que ens entendríem. JT: Vam pensar en l’Eli Quevedo com a subdirectora perquè és una vilasecana que ha estudiat art dramàtic i que té una llarga experiència. JC: Va anar molt bé que fóssim dos dirigint perquè això ens permetia

PdF: La teva experiència també té a veure amb el teu pas per la secció d’espectacles de Port Aventura? JC: Hi vaig treballar 9 anys. Vaig començar a fer teatre de carrer en espectacles que dirigien els Comediants. Va ser una gran escola. Després vaig estar al Saloon, on ja fèiem un espectacle d’escenari més convencional, però que també requeria molta interacció amb el públic. PdF: I experiència com a director en tenies? JC: Havia dirigit dues o tres obres a Reus i també una opereta bufa. A més, he treballat d’ajudant de direcció amb el Lluís Graells. Però aquesta ha estat la meva primera experiència amb un gran muntatge. I m’ha agradat. La veritat és que repetiria! PdF: Reusenc d’origen i salouenc d’adopció, havies fet mai teatre a Vila-seca? JC: Havia fet molts anys de teatre a Las Vegas, abans i tot que hi hagués el grup El Coverol. I la meva filla gran, la Montsant, va fer el seu primer curset de teatre a les Vegas. A més, he vingut a fer bolos amb grups de Reus: a Vila-seca havia representat Terra Baixa i Les llàgrimes d’Angelina. PdF: Una de les sorpreses ha estat la resposta excepcional del públic. JT: 2.200 persones han vist el rescat. La veritat és que la resposta ens va sorprendre. Teníem bones expectatives però ens vam quedar parats quan les invitacions es van esgotar en menys d’un dia. Per això vam decidir programar una segona representació per a diumenge. I això que era un cap de setmana complicat. Dissabte amb la manifestació de l’Estatut a Barcelona i diumenge la final del Mundial de Futbol. JC: A la gent li va agradar molt, segurament no esperaven un muntatge tan gran i tan complet, en què el teatre, la música i la dansa tenen un paper homogeni i complementari. És un espectacle global. PdF: Es repetirà d’aquí dos anys? JT: La intenció és fer-ho!! El més difícil era començar i ara ja tenim l’experiència. A més, l’interès que ha despertat també garanteix la continuïtat. Pensa que hi va haver molta gent que volia sortir i se’ls va haver de dir que no perquè a l’escenari ja no hi cabia més gent!

CSI

Centre de Soft Integral Desenvolupament de software Solucions empresarials Tècnica de sistemes Assistència tècnica E-bussines Formació

C/ Joan Miró 5, entresòl Tel. 977 241 030

TARRAGONA www.csoft.es

· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS · TODAS MARCAS · TAMBIEN SERVICIO: TALLER Y LABADERO

Av. Ramón d’Olzina, s/n Tels. 977 39 23 14 - 977 39 24 14 Fax 977 39 34 18 VILA-SECA Pont

Fusta

DESTACAT DEL MES

I Fira Medieval de Vila-seca A L’ENTORN DE LA REPRESENTACIÓ DEL RESCAT DE LES 100 DONZELLES, L’AGRUPACIÓ DE COMERCIANTS DE VILA-SECA VA VOLER IMVOLUCRAR-SE A FONS I, AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT, VA ORGANITZAR EL QUE VA SER LA I FIRA MEDIEVAL. PER ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE VILA-SECA. FOTOS: ANNA PLAZA

El cap de setmana, els dies 10 i 11 de juliol, organitzada per l’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS I EMPRESARIS DE VILA-SECA, es va celebrar la primera Fira Medieval al nucli antic de la localitat, coincidint amb la primera representació al Castell de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles, tradició compartida amb la vila agermanada de Bagà (Berguedà). Amb motiu d’aquest mercat medieval des de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca, es van instal·lar unes parades als voltants del Castell i el nucli antic per tal de donar a conèixer l’oferta i diversitat de productes dels nostres associats i botiguers a veïns i forans que visitin la població durant aquells dos dies. Més de vint-i-cinc firmes comercials locals i uns c i n q u a n t a marxants i artesans de fora vila convidats per a aquesta ocasió,

repartits en els prop de 80 stands de la fira, van exposar els seus productes i van oferir obsequis i degustacions als visitants, intentant consolidar-la com una més de les altres actuacions enquadrades dins del Pla de Dinamització Comercial i que van dirigides a lluitar en favor d’un teixit comercial més sòlid, i a no perdre quota de mercat en favor de les poblacions veïnes. Dues jornades lúdiques repletes d’activitats, amb espectacles i atraccions per als més petits, caravana de ponis, demostradors d’oficis, marxants i artesans medievals, cercaviles i exposicions.

VA DE MÚSICA Jorge Drexler a l’Auditori PER PINEDA VAQUER

El 4 de juny, en un auditori ple a vessar i amb les entrades esgotades des de feia setmanes, l’uruguaià Jorge Drexler va presentar a Vila-seca el seu últim disc, Amar la trama. A diferència de les gires anteriors, en què prevalia una posada en escena íntima on Drexler esdevenia quasi bé l’únic protagonista, en aquesta ocasió es va rodejar d’una banda de sis magnífics (i polifacètics) músics, amb qui va donar mostres de gran complicitat, complicitat que va saber transmetre al públic que, entregat, anava responent a totes les peticions de Drexler. Perquè si s’hagués de definir aquest concert amb un sol concepte, aquest seria “bon rotllo”: a més d’aquestes complicitats, la música, amb regust de jazz i arrels llatines i brasileres, convidava a aquest ambient. Les cançons del nou disc que es van presentar, com ara Los transeúntes o Todos a sus puestos, van aconseguir transmetre la sensació de Pont

vitalitat i optimisme al públic. No obstant, va ser amb les cançons clàssiques de Drexler quan aquest va vibrar més, com per exemple Sea, la Milonga del moro judío o Todo se transforma. Cal destacar, però, l’aire nou que li ha sabut donar a aquestes cançons i penso sobretot amb Se va, se va, se fue, en què la marimba (una mena de xilòfon) i el xerrac li van donar un caire completament diferent de la versió original. La nota divertida de la nit va venir quan, en una de les cançons noves que presentava, Drexler es va oblidar completament de la lletra. Tot i l’oblit, l’uruguaià va saber sortir-se’n amb bon humor, demanant si us plau que ningú ho pengés al Youtube. En resum, el concert de Jorge Drexler va resultar un esplèndid colofó a la temporada de primavera de 2010 de l’Auditori Josep Carreras.

Fusta

LA FOTO ANTIGA

Escola Nacional nenes – Curs 1952

Escola Nacional nenes Srta. Savé, Doña Pepita i Doña Aurea – Curs 1952 1. Rosita Boltó Carceller 2. Concepció Vallvé Castellà 3. Teresa Castellnou Nogués 4. Quimeta Seritjol Ferrando 5. Montserrat Morell Palau 6. Paulina Mañé Casas 7. Antonieta Rovira Porqueras 8. Mercè Jansà Pujals 9. Margarita Anguiano Tous 10.Esperanceta Cogul Llauradó 11.(Fila 2) Bernarda Salvadó Planas 12.M. Teresa Sarrà Martí 13.Mari Cabré Losada 14.Amàlia Canellas Morell 15.Neus Morell Pedrola 16.Esperanceta Pujals Tomàs 17.Ramona Cabré Riera 18.M. Antonieta Martí Pons 19.M. Dolors Salvadó Vidal 20.(Fila 3) Lluïsa Graset Benach 21.Filo Hernández Vila 22.(Fila 4) M. Josepa Roigé Saltó 23.M. Josepa Mariné Rosselló 24.M. Josepa Sans Morell 25.M. Pineda Mariné Poblet 26.Maria Morell Vallvé 27.M. Teresa Folch Salvadó 28.M. Fernanda Barenys Martí 29.Montserrat Fibla Reverter 30.Anna M. Escoda Espinach 31.Anna M. Adell Ballvé Fotografia cedida per Montserrat Fibla. Han completat la informació Maria Morell, M. Josepa Mariné i Ramona Cabré.

Des d’El Pont de Fusta us animem a participar en aquesta secció. Si teniu alguna fotografia antiga relacionada amb festes locals, grups escolars, entitats esportives o culturals, oficis, activitats agrícoles, etc. i voleu que la publiquem, ens la podeu fer arribar per correu electrònic (1-2MB) acompanyada d’un document word amb tota la informació de la fotografia (data, lloc, nom de les persones que hi surten...). També ens la podeu fer arribar en paper a algun component del consell de redacció de la revista, junt amb tota la informació de la foto, i us la retornarem un cop estigui escanejada. Pont

Fusta

L’ARTICLE

Aportacions fotogràfiques per al coneixement de la família Dolsa

ARTICLE D’INVESTIGACIÓ SOBRE LA FAMÍLIA DELS DOLSA REALITZAT PER L’HISTORIADOR PEDRO OTIÑA HERMOSO. Recentment, l’Arxiu Municipal de Cambrils ha ingressat al seu fons un àlbum de fotografies datades cap a l’any 1900. L’àlbum conté 177 fotografies que ens mostren, principalment, aspectes de la vida quotidiana de la família Dolsa, originària de La Canonja1. Igualment conté positius fotogràfics que ens permeten visualitzar diversos indrets de viles i ciutats com ara Cambrils, Mont-roig del Camp, Tivissa, Barcelona, Tarragona i Vila-seca. D’entre les nombroses fotografies de persones que apareixen a l’àlbum destaquem avui les que fan referència al Dr. Lluís Dolsa i Ramon (Vila-seca 1850 – Barcelona 1908) i el seu pare Dr. Tomàs Dolsa i Ricart (La Canonja 1819 – Barcelona 1909).

Dr. Tomàs Dolsa i Ricart Tomàs Dolsa i Ricart, abans d’iniciar la seva brillant carrera a la psiquiatria, havia estat metge rural. Una de les seves destinacions va ser Vandellòs, on va exercir de metge des de l’estiu de 1847. Però sembla ser que mai es va integrar a la vida del poble i immediatament va optar per buscar una altra destinació. Les seves esperances s’havien fixat en Vila-seca, on esperava tenir una bona dotació econòmica i un millor reconeixement de la seva feina. Tot i que no coneixem la data exacta del seu trasllat, sabem que l’any 1850 ja estava establert a Vila-seca, donat que és l’any que va nàixer el seu fill, Lluís. Però no sembla ser que la situació econòmica i personal millorés respecte a l’etapa de Vandellòs. Va estar malalt una temporada, possiblement de tifus, i amb una situació econòmica delicada, donat que a Vila-seca hi havia un altre metge, natural del poble, el qual semblava tenir la confiança del veïnat. A més cal sumar el desig que tenia la seva dona d’anar a Barcelona. Finalment, l’any 1852 ja estaven establerts a Barcelona on Tomàs Dolsa es dedicarà a la psiquiatria, essent un avançat al seu temps en aquesta disciplina, ja que va ser pioner en el camp dels assajos de nous mètodes psiquiàtrics i un avantguardista en el camp de la socioteràpia. Va dirigir l’Institut Frenopàtic de les Corts, que havia fundat conjuntament amb Pau Llorach i Mulet, el seu gendre, l’any 1863. La premsa de l’època destacava les instal·lacions dedicades a la Pont

hidroteràpia d’aquest Institut i la quantitat de persones que treballaven: a més del Director, dos metges, un capellà, onze germanes carmelites, vint-i-cinc infermers, vint infermeres, més un variat nombre de persones en cuina i dependències auxiliars2.

Dr. Lluís Dolsa i Ramon En el marc d’una delicada situació familiar, professional i econòmica, tal i com hem comentat anteriorment, va nàixer Lluís Dolsa i Ramon a Vilaseca l’any 1850 (fotografia 1). Igual que el seu pare, es va dedicar professionalment a la psiquiatria. Substituint fins i tot al seu pare a la direcció de l’Institut Frenopàtic de les Corts de Barcelona. En el camp de la literatura psiquiàtrica cal destacar tres textos. El primer d’ells el realitzà com a discurs inaugural del curs 1895-96 de l’”Academia y Laboratorio de las Ciencias Médicas de Catalunya” amb el text que portava per títol Concepto de la degeneración y responsabilidad legal de sus productos mentales3. El segon, publicat poc temps després, l’any 1897, porta per títol Genèse psychopathique. El darrer text és el titulat Conciencia individual y social, que va llegir amb motiu del seu ingrés a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona al mes de juny de 19034. Políticament va ser un destacat catalanista essent regidor de l’Ajuntament de Barcelona qual era Alcalde del mateix el Dr. Bartomeu Robert (1899). Es va casar en primeres núpcies amb Sofia Sardà. D’aquesta unió va nàixer la seva única filla, Maria. En segones núpcies es va casar amb Montserrat Ribas i Casanovas. Va morir a Barcelona l’any 1908, pocs mesos abans que el seu pare Tomàs Dolsa. Referències fotogràfiques Foto 1: Dr. Lluís Dolsa. Arxiu Municipal de Cambrils. Núm. reg. 95251-31. Foto 2: Ermita de la Mare de Déu de la Pineda. Arxiu Municipal de Cambrils. Núm. Reg. 9525-1-76. Foto 3: Torre rodona del Mas Ramon. Arxiu Municipal de Cambrils. Núm. reg. 9525-1-33.

Fusta

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Les fotografies de Vila-seca

Fins a la data només ha estat possible identificar dues fotografies amb espais del territori de Vila-seca. La primera d’elles il·lustra l’ermita de la Mare de Déu de la Pineda (fotografia 2), apreciant-se perfectament el gran estat que presentava l’ermita i la seva torre cap a l’any 1900. La segona fotografia ens mostra la Torre Rodona del Mas Ramon (fotografia 3), en un estat de conservació molt semblant a l’actual. Cal destacar l’estat ja en runes de les construccions annexes a la torre rodona i les restes de la torre quadrada, situada a la dreta de la fotografia, enderrocada parcialment ja a l’època en què es va fotografiar per la família Dolsa.

Per saber-ne mes: -

Danon Bretos, J.: Tomàs Dolsa i la medicina del seu temps. Treballs Canongins 1990. Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví. La Canonja, 1990. Dolsa Ramon, L.: Conciencia individual y social: discurso leido en la Real Academia de Medicina y Cirujía de Barcelona en el acto de recepción del académico electo Dr. D. Luis Dolsa y Ramón: discurso de contestación del Dr. D. Joaquin Durán y Trinchería, académico numerario: 20 de junio de 1903. Barcelona. Impr. La Renaixensa, 1903. Farriol i Clavé, R.: XXè aniversari de la Secció de Lletres: vila-secans il·lustres. Agrupació Cultural de Vilaseca. Secció de Lletres, Vila-seca, 1993. Garcia del Real, L.: Instituto frenopático de les Corts de Sarrià (cercanías de Barcelona). La Ilustración espanyola y americana, núm. XXIX, pàgs. 77-78, 1897. Llop Tous, J.: Els Dolsa: el metge, el general i la seva família. Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví. La Canonja, 1997. Martí i Tusquets, J.L.: Significación de D. Tomás y D. Luis Dolsa en la psiquiatria catalana. Actas del I Congreso Internacional de Historia de la Medicina Catalana, vol. 3, pàgs. 278-282, 1970. Martí i Tusquets, J.L.: La personalitat del Dr. Tomàs Dolsa i Ricart. Gimbernat, 42, pàgs. 25-29, 2004. Morell i Torredemè, J.; Vaquer i Ferrando, P.: Vila-seca. La Creu del Terme, 11. Cossetània, Tarragona, 2001. Salceda, J.: Cal Dolsa. Quranta anys d’Estampes Cambrilenques, Vol. I, pàgs. 238-240, Cambrils, 1998. L’àlbum de fotografies de la família Dolsa. L’Arxiu t’informa, 21, març, pàg. 1, Cambrils, 2010.

Lectures d’estiu amb Josep Gironès PER TONI BONET

De fa un temps, navegant per aquesta cosa que s’anomena blogosfera (blocs personals a mena de diari on hom expressa opinions, descripcions i mil coses més), doncs vaig trobar-ne un de força interessant, el d’en Josep Gironès Descarrega. L’havia sentit anomenar i arrel d’un parell de presentacions del llibre Lletres de Lluita de l’amic Pep Suñé, vaig tenir l’ocasió de conèixer-lo personalment. Tot i no ser de l’ofici, ha escrit alguns llibres i això sumat al fet de tenir un ‘passat vila-secà’ em va animar a entrevistar-lo. Malauradament per raons d’espai l’entrevista sortirà al proper número però aprofitant el darrer mes d’estiu us he volgut deixar algunes lectures que ens recomana l’amic Gironès amb comentaris seus: Matarranya insòlita de JesúsÀvila: imatges i text que expliquen lloc màgics de la comarca. Heydrich i les agents del Saló Kitty de Miquel Esteve: un lliçó d'història molt ben escrita Música de Cambra d’Olga Xirinacs: un diari dels anys vuitanta plenament vigent El llegat dels Càtars de Georg Brun: una novel·la que relata una pàgina trista de la història Zanzíbar pot esperar de Xavier Moret: una novel·la distreta i amena Tigres de Gabriel Janer Manila: relat de les lluites pel poder Els deus manaments de la felicitat de Maria de la Pau Janer: nocions per enfocar adequadament l'existència El Major Tresor del mateix Josep Gironès: una novel·la de ficció històrica que vol promoure l'harmonia entre les persones. Nota de l’articulista: Aquesta la he volguda posar doncs és del tot recomanable. Bé, crec que és una bona llista per a capbussar-se en una mar plena d’històries refrescants i saboroses... Ja direu què en penseu ;-)

Electrodomèstics Regals Llista de noces Fotografia Rambla Catalnya, 2 Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85 Apartat 51 - VILA-SECA

Pont

Fusta

COL·LABORACIONS

Destruint el català.

en considerar que els seus maldecaps judicials ja havien passat. L’home va llençar les campanes al vol massa aviat, perquè les martingales del seu fill encara cuegen.

Si l’Ajuntament ha posat tanta cura en les seves obres com negligència demostra amb el català, doncs anem bé: construint no porta dièresi! I a sobre, a la portada!

Nous bitllets. Aquest matí he anat al banc. Als bitllets de 500

Nova font lluminosa.

Turisme familiar basc.

L’Ajuntament vol remodelar la font lluminosa. S’hi gastarà 800.000 euros. Però què hi ha de sortir, d’allà... petroli? Esperem que l’obra no la hi adjudiquin a BP.

euros ja no els anomenen Bin Laden (per allò que ningú sap on són), sinó Oyonates.

Fa uns dies, l’Ajuntament va lliurar els premis als estudiants més emprenedors del municipi. Dissabte passat, després que 50 joves bascos provoquessin aldarulls i destrosses en nou apartaments de l’edifici Bahía Dorada, la Policia Local va fer el mateix... però amb els estudiants més emprenyadors.

Coronita Save de Beach i el pseudoecologisme.

Un altre regidor morós? La Seguretat Social embargarà Pedro Agustín Lavilla Heras per un deute de 1.681,92 euros. L’Administració ha hagut de recórrer a la via executiva després que hagin resultat infructuosos els requeriments portats a terme per tal cobrar la quantitat esmentada (1.656,40 euros més 25,52 euros de recàrrec). I ves, quina casualitat...! Resulta que a Salou hi ha un regidor del Partit Popular (concretament de Comerç i de Mercats i Consum) que es diu Pedro Agustín José Lavilla Heras. Que potser es tracta de la mateixa persona? Si així és, la cosa és de jutjat de guàrdia, no només perquè estem parlant d’un càrrec públic sinó perquè Hisenda ja va embargar l’any passat part del sou del seu cap de files al partit, el tinent d’alcalde Alberto del Hierro, a qui van enxampar per no pagar impostos.

Cony de finca del Montagut! L’incombustible però altament inflamable (ui, quan s’encén) Esteve Ferran va anunciar ara fa quatre dies la seva tornada a la política activa,

La platja de Llevant serà escenari el 17 de juliol vinent d’un concert gratuït organitzat per la cervesera mexicana Corona, en col·laboració amb els 40 Principals, 40 viajes.com i l’Ajuntament de Salou. Hi actuaran La Oreja de Van Gogh, Zenttric i el cantant Diego Martin. L’objectiu de la festa és “conscienciar i alertar sobre l’estat de les platges europees”. Jo no sé què us sembla, però a mi aquesta mena de mogudes, em foten un tuf... No sé, és com si un paleta anés a l’obra amb americana i corbata. Si de veritat volen fer ecologisme, que vagin a Nigèria, per exemple.

Un poble sota sospita. Els regidors Banyeres, Fourrier y Otal hauran de declarar acusats de calumnies. És acollonant, a Salou tothom passa pel jutjat: Ferran pare i Ferran fill, l’Oyonate, els tres esmentats, el Granados (però perquè és advocat)... Sort que pel barranc de Barenys no hi corre l’Onyar, sinó encara ens coneixerien com Chirona.

En trobareu més a http://jordiblasi.blogspot.com/ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

El doble rescat Mentre el Constitucional ho esguerra tot, comencen les rebaixes. Vull dir que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que s’ha fet esperar quatre anys, ha arribat just en època de rebaixes d’estiu. Època de saldo, com de fet és el pronunciament d’un Tribunal que arriba per aturar la festa d’eixamplament democràtic que es veu que havien fet el Parlament, el poble català votant i el Congrés dels Diputats. I ja se sap que si no t’espaviles per rebaixes no trobes la teva talla. I el problema és aquest: d’encaix. El Constitucional ha enviat el missatge que la festa s’ha acabat. Per als catalans, és clar, perquè tots aquells que han incorporat preceptes i articles trets del català i que han tingut la sort que no els recorregués ni el PP, ni el Defensor del Pueblo, ni el seu veí de CCAA, doncs encara podrà tirar més de rifeta que nosaltres. L’Estatut, i el respecte del poble català demana que acudim al seu rescat: una gran manifestació aquest dissabte 10 de juliol a Barcelona. Just el mateix dissabte que a Vila-seca es podrà veure, es recuperarà, la versió del Rescat de Sant Esteve. La llegenda que situa al nostre terme, Pont

en una cruïlla de camins el salvament de les cent donzelles que havien de servir de preu per la llibertat del senyor Galceran de Pinós, empresonat a Almeria. Es veu que ja hi va de temps que als catalans només ens volen per pagar. Hi ha expectació per veure recuperada la versió escènica d’aquesta llegenda, de la que encara en corren fotos per casa de fa molts i molts anys. La fira medieval que també es farà aquells dies permetrà viatjar enrera i situar-nos a l’època de la llegenda. Una mica com el Constitucional que viatja en el temps per fer una sentència regressiva, que toca 14 articles i en reinterpreta més de 20, per muntar una fira pre-democràtica. Qui es creu a Madrid (entès com a ens polític) un Estat de les autonomies, que no ha fet altra cosa amb el pas del temps, per viure obsessionat en l’anivellament amb els catalans, sinó en treure’ls benefici, sense ni respectar l’esforç que fem, apel·lant una solidaritat mal entesa. L’Estatut i Catalunya volen Rescat, i també Vila-seca, perquè exemplificar la història ens farà mirar enrera, sense l’ajut dels magistrats. Mirar enrera, veure les arrels per entendre també el present i que no som un accident. Que tenim història i llegenda, i que a més treballem pel futur. Dos exemples que il·lustren que no ens podem quedar aturats: la inauguració del Parc científic i tecnològic del sector del turisme i de l’oci, i la marca de qualitat per als comerços de la Costa Daurada que s’ha generat al Parc. Dos exemples que apunten que no ens aturem, sinó que pensem com millorar de cara al futur, tenint clars els rescats del passat i superant els entrebancs i cops de desànim del no encaix.

Fusta

-Abans de marxar del tros m’he tret tota la roba i a la bassa, i en un moment, he passat de ser un suat a ser un fresc… -Un dia m’explicaven d’una mare que es va assabentar que el seu fill, encara xiquet, juntament amb els seus amics, es banyaven tots nuets en una bassa del terme, cosa que ella no estava disposada a permetre. Es va presentar allí, va agafar el seu noiet, no el va deixar vestir, i cap al poble, tot nu el xiquet i la mare al darrera, des de l’estació fins a la plaça de Flix i cap a casa... -Això eren maneres de pensar d’altres èpoques... -Doncs el “Toni del mas de l’Esquerré”, quan era jove, abans de la guerra, anava a caçar amb altra gent, i entre ells mossèn “Paxitxa”, que era un home de caràcter singular. L’havien condecorat amb la “Laureada de San Fernando”, i ascendit a Tinent General . Castrense, per mèrits fets a la guerra de Filipines, penseu que una vegada que el rei Alfons XIII, en un viatge que feia, va fer parada aquí a Vila-seca davant de la porta del castell per saludar les autoritats, i quan va arribar davant de mossèn “Paxitxa” es va quadrar el Rei amb la mà al front i no la va baixar fins que el mossèn li va donar permís. Bé, torno al que us volia dir. Anaven a caçar pels boscos i garrigues de la costa i al migdia, quan feia calor, baixaven cap a alguna platja, en aquells temps solitàries, i el mossèn: “Vinga, tota la roba fora i a banyar-se!” I el Toni: “Voleu dir que això està bé?” I el capellà li va contestar: “Què saps d’algú que hagi nascut vestit? Doncs si Déu ens va crear així, com pot ser pecat?. -”Perico Salvadoret” (Pere Domingo), un estiu quan era jove, això devia ser pels volts de 1920, anava passejant per la platja de Salou amb uns amics, i “plaff!” un grapat d’arena mullada s’esclafà damunt del seu banyador. Ell es girà amb cara de sorpresa i empipament, exclamant: “Em cago en la mare que !..., i encara no havia acabat que es trobà amb un en posició d’atac d’un esport oriental anomenat “fujitjo”, movent braços, cames i desafiant, dient-li: “Què passa, si tens collons vine! I al “Perico” bona li va dir, damunt de rebre, encara el reptava: Ara veuràs!. Se’n va cap a ell, l’agafa amb una mà per la pitrera i amb l’altra pel cul del banyador, l’aixeca a l’aire i amb una empenta el va llençar a dins de l’aigua ... - Ho veus, si aquell hagués anat nuet, el “Perico” no l’hauria pogut agafar per enlloc... - M’explicava, no fa gaire el Jaumet Biosca, que és de Reus, que un que va anar al dentista perquè li arrenquessin un queixal, quan li anava a posar una injecció per amortir el dolor: “No, que no l’aguanto!” “Doncs un esprai...” –”No, que em fa mania!” “I una pastilleta?” “Això si!” “Doncs tingui”. I esperant que fes efecte, va preguntar el pacient quina mena de píndola era aquella, i l’odontòleg li va dir que era Viagra. “Coi!, i què té a veure una cosa amb l’altra?” I l’especialista: “Res! només és perquè quan li comenci a burxar el queixal, tingui alguna cosa forta on agafar-se...” - Així vols dir que el “Perico” l’hauria pogut agafar per algun lloc al seu contrincant, encara que hagués anat nuet? -I tant!...

COL·LABORACIONS

Pont

LA CAPSA DE MÚSICA

La notació musical PER LAURA GENÉ

Un dels elements que ha marcat clarament el camí de la música culta occidental ha estat la grafia, la necessitat de començar a plasmar en paper allò que calia entonar. No se sap exactament quan sorgeix aquesta necessitat, però el primer document amb notació musical data de l’any 850 després de Crist, tot i que es creu que existia ja en segles anteriors. En tot cas, foren els monjos dels monestirs els que, per tal d’homogeneitzar i no oblidar els cants adequats per cada ofici i especialment- per a les celebracions religioses importants-, començaren a anotar de manera orientativa les gesticulacions de la veu, tot simbolitzant si aquesta pujava, baixava o es quedava en el mateix to. És molt interessant observar com els documents amb textos litúrgics de l’època contenten els símbols que, poc a poc, anaren evolucionant i especificant cada vegada amb més detall allò que sonava fins arribar a incorporar, en els mateixos documents, una clau (l’inici del que avui coneixem com les claus de sol, de fa o de do). Aquesta marcava quina era l’altura corresponent a una línia traçada de manera paral·lela al text escrit, de tal manera que establís una guia homogènia aplicable no només en una comunitat de monjos sinó als principals monestirs europeus. Amb l’anomenat procés de solmització (l’aparició del nom de les notes de l’escala diatònica -de tons i semitons-) l’escriptura musical ha obtingut un gran pes en l’evolució de la música occidental, ja que aquesta s’entén encara avui dins els patrons teòrics i simbòlics que es plasmaren durant l’elaboració del pentagrama (les cinc línies que avui coneixem). Els compositors han escrit durant segles cenyint-se als patrons de la notació musical, creant obres que -de manera implícitas’enquadren en les estructures mètriques dels compassos i les altures que es poden fixar de manera exacta en un pentagrama. No ha estat fins al segle XX que les convencions establertes en la notació musical començaren a trontollar, ja que la incorporació de nous efectes, de noves experimentacions per part dels compositors més agosarats, deixaven en evidència les limitacions de ritme (subjectades durant segles a la mètrica d’un compàs), de registre sonor (ja que un pentagrama només permet arribar a una certa altura sonora) o la incapacitat de plasmar molts altres efectes que, per exemple, en la música tradicional es transmeten de manera oral, però que a l’hora d’escriure’ls es converteix en quelcom gairebé impossible. Els compositors contemporanis han inventat, en alguns casos, sistemes per tal de comunicar a l’intèrpret com ha de ser tocada la seva obra (per tal de transmetre què vol aconseguir) i és aquest el motiu pel qual determinades partitures del passat segle XX no tenen res a veure amb el que fins llavors era la partitura tradicional. De tota manera, les experimentacions no han estat suficientment fortes i influents com per establir de manera definitiva canvis importants en la grafia musical, així que malgrat els afanys per sortir dels límits determinats, la gran majoria de compositors d’avui s’estimen més innovar dins dels patrons convencionals, ja que el camí a recórrer pel que fa a noves incorporacions i canvis en el sistema tradicional és massa llarg i complexe. S’obre la capsa de música i trobem l’obra de John Cage (compositor clau en l’aparició de la música aleatòria a mitjans del segle XX) Fontana Mix a http://ffodissahnerak.files.wordpress.com/2007/11/fontana-mixcage.gif (observeu les dificultats del compositor per plasmar en paper allò que havia de sonar, allò que ell havia creat i imaginat).

Fusta

VA DE TEATRE PER CARLES JANSÀ GRAN

Teatre clàssic Títol: L’Oncle Vània Autor: Anton Txèkhov Intèrprets: La Tramoia. Gemma Andreu, Jacint Clavé, Robert Rodríguez, Xavier Graset Morell, Jaume Rofes, Ester Clavé, Maria Pineda Badia i Irene Martín. Perruqueria i maquillatge: Pineda Aguilar i Tània Gutiérrez. Llums i so: Ramon Beneito Músics: Eva Garriga i Robert Rodríguez Traspunt: Laia Marbà Direcció: Alícia Bescós i Pep Graset Un acurat cartell i un programa de mà creats per Toni Bonet ens introdueixen molt bé dins un nou espectacle de La Tramoia, L’Oncle Vània, una gran obra clàssica escrita per Anton Pavlovitx Txèkhov l’any 1897. Txèkhov (18601904) és un gran escriptor de la literatura

russa que va néixer a Taganrog, un poble de la costa mediterrània del mar d’Azov, i que va morir de tuberculosi a Badenwieler, a la Selva Negra alemanya quan tenia 44 anys. L’Oncle Vània és una obra d’allò que se’n diu teatre clàssic, amb un text bellíssim i que explica la història d’una família russa, on l’ànima humana queda reflectida en tots els seus aspectes, com imaginació, somnis trencats, somnis perduts, frustració, por i covardia; un gran feix de matisos que configuren i arrosseguen tots els personatges de l’espectacle. Fer aquesta obra no és cosa gens fàcil. Es necessiten ganes i talent. En aquest cas s’ha de felicitar a la Tramoia pel gran esforç realitzat, traduït en un espectacle teatral molt digne. La interpretació és ajustada, realista i d’una gran qualitat escènica, en especial en alguns personatges. Molt bé els llums i la direcció escènica. Bé, les il·lustracions de música

Un bon començament Títol: 4.48 Psicosi Autor: Sarah Kane Intèrprets: DeLirio Teatre Direcció: Oriol Freixenet Dia i lloc: Dia 5 de juny, Teatre el Centre. Organitza: Amics del Teatre

russa. Aquestes experiències cal continuarles i repetir-les perquè tant els artistes com el públic assistent, tots junts i alhora, van viure l’essència del teatre. Els Amics del Teatre han finalitzat així la temporada de l’any 2010. Penso que ells i, en especial, el teatre en general es mereixen d’ara endavant una molt millor acollida.

4.48 Psicosi és una dura obra teatral escrita per la dramaturga i directora de teatre anglesa Sarah Kane (1971-1999), que es va suïcidar just acabar d’escriure aquesta obra, quan tenia 28 anys. L’obra és un crit desesperat al fet de viure i ser feliç, estimar i ser estimat. L’espectacle, escènicament, molt ben il·luminat resulta ser físicament fosc i la crisi humana que s’analitza exigeix molta atenció per part del públic. Molt ben interpretada per la vila-secana Arantxa Ruiz i també per Maria Berenguer i Adrià Olay. Aquesta és la seva primera experiència com a grup teatral, que està buscant un lloc en el món del teatre. Un camí difícil i esperançador. Els desitgem molta sort.

Pont

Fusta

CORREU OBERT Crisis VII. La reforma laboral JOSEP FORASTÉ SALTÓ

S’ha demostrat que la crisi va ser financera, i més que financera, dels financers. És a dir, que té noms i cognoms. I els senyors que en la seva actuació avariciosa van provocar l’actual situació continuen igual: com a directors de bancs, de caixes, d’empreses de titularitat semi-pública, de consells d’administració, d’asseguradores, de grups d’inversió, etc. Tota aquesta gent, i molta altra, hauria de ser jutjada. Si fomentar el consum ens ha d’ajudar a sortir de la crisi (hipòtesi si més no discutible), és absurd retallar el salaris mitjos i baixos, ja que els diners que cobra aquest col·lectiu, abans de final de mes, ja tornen a ser al circuit. La reforma laboral és un befa. Hem de partir de la base que allò que se’n diu esclavatge mai ha desaparegut, ha anat mutant i agafant diverses formes, però continua igual. Hi ha un col·lectiu amb mentalitat de negrer que continua mentalment tenint esclaus. Evidentment que quan es generalitza hom s’equivoca. Però com és que ningú proposa una reforma empresarial a fons? Per què hi ha hagut multinacionals que han rebut ajuts per establir-se a Catalunya, i quan no els ha estat rendible han marxat, i que Déu t’empari germà!? Com és que hi havia reserves per salvar les entitats financeres de la seva pròpia mala gestió, i en canvi els ajuntaments, si es volen endeutar (cosa que fóra motiu d’un estudi molt seriós per veure quina gestió s’ha fet durant aquest temps de vaques grasses) han d’acudir a aquestes entitats a les quals hem hagut de socórrer amb les reserves de tots? La reforma laboral s’ha de fer, però no de la forma que s’està parlan. Les relacions empresa, treball, producció, rendiment, han de tenir un comportament àgil i dinàmic. Hem de partir de la base que tot treballador ha de poder ser a la vegada consumidor.

En una mateixa empresa, el diferencial salarial hauria de ser màxim d’1 a 3. El problema més fort és que molts països han volgut la globalització lligada al lliure mercat, perquè ens beneficiava a tots. Però, perquè això fos bo per a tothom, la globalització s’hauria d’aplicar als mitjans de producció. Per posar un exemple: un treballador a igual feina hauria de guanyar el mateix aquí, que a Xina o a Japó. La reforma no ha de ser laboral, la reforma ha de ser estructural. No es tracta d’apedaçar allò que ja tenim. Això ha caducat, es necessiten idees noves i plantejaments totalment diferents. Això s’ha de plantejar com l’acabament d’un cicle. Tot això només s’arreglaria amb uns governants forts i valents que estiguessin disposats a defensar les idees per damunt del diner que els corromp.

La Sagrada Família JOSEP FORASTÉ SALTÓ

Fa mesos que es parla de la possible dificultat que entranya el pas de l’AVE per sota de La Sagrada Família de Gaudí. Han visitat les obres personatges de tots els tipus: tècnics, jutges, polítics, membres de la UNESCO, etc., i no es posen d’acord en la solució més viable i segura. Si consideren que el seu traçat és poc segur, la solució la tenien força aprop: aquí s’està treballant en el corredor del Mediterrani. El traçat aprovat abans de l’actual passava a 400 metres en línia recta de la masia de Mas Calbó. I pel que s’ha pogut saber molestava els actuals propietaris, els quals varen fer unes gestions al Ministerio de Fomento perquè els solucionés el problema, topant-se amb la resposta del mateix ministeri, advertint que els únics que podien presentar al·legacions del traçat eren els ajuntaments per on transcorre la via, o la Generalitat de Catalunya. L’ajuntament de Vila-seca ja es va pronunciar

Carbónicas

Avda. Estadi Municipal, s/n 43480 VILA-SECA Tels. 977 390 672 - 977 390 759

en el seu dia, dient que com més al nord millor. El cas és que temps després, el llavors Departament de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya quan manava CIU, va presentar unes al·legacions on es deia, que si bé consideraven que 400 metres era una distància més que prudent i que no causava cap mena d’impacte ni visual, ni acústic, ni de seguretat sobre l’edifici de Mas Calbó, recomanaven traslladar la via 900 mestres a l’interior. Un consell per als senyors de La Sagrada Família: que vagin a veure els que varen fer aquets tràmits, que la majoria estan plens de vida i salut, i els solucionaran el problema.

Imatge processada de la Sagrada Família, extreta d’Internet

APARTAMENTS TURÍSTICS LLOGUER I SERVEIS

RAMBLA CATALUNYA, 14 VILA-SECA Tel. 977 392 418

Av. Pau Casals, 104 baixos Tel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00 LA PINEDA

ESPORTS

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

El Nàutic Salou, Subcampió de Catalunya de Laser Radial

El club Nàutic de Salou va obtenir la segona posició final en el campionat de Catalunya per equips de la classe Laser Radial. Aquesta competició, que es va disputar a aigües de Vilassar de Mar, va ser guanyada per l’equip del Club Nàutic de El Balís. El títol català es va decidir en un ajustat final en què els regatistes salouencs es van haver de conformar amb el subcampionat. L’equip del Nàutic de Salou estava integrat per Gastón Cruz, Oriol Pascual, Sergi Barenys i Kevin Vallverdú. Les tripulacions salouenques van realitzar una actuació excel·lent, guanyant totes les regates classificatòries, i només van cedir la primera posició a la final contra els regatistes del CN El Balís.

L’equip Nacional Júnior de Futbol Americà es concentra a Salou La secció júnior de l’equip nacional de Futbol Americà es va concentrar a Salou durant la primera setmana de juliol. L’equip es va allotjar a l’hotel El Paso, del conegut parc d’atraccions Port Aventura, i entrenà al camp municipal d’esports de la localitat de la Costa Daurada. Aquesta concentració va servir per preparar l’equip que jugarà el proper any l’europeu de la categoria segurament també a Salou. Els 55 nois convocats pertanyen a diferents equips i són entrenats per l’staff dirigit pel Head Coach Aitor Trabado, i els coordinadors Marcos lo, en atac, i Aitor Montesinos en defensa. L’estada finalitzà amb la celebració d’un scrimage, partit d’entrenament, que enfrontà l’atac contra la defensa. FOTO CEDIDA

OPTICA VILA-SECA C/ Verge de la Pineda, 37 Tel. 977 390 803

Fincas Indasol VENDA DE PISOS, LOCALS COMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45 Tel. 977 382 214 Fax. 977 382 011

43840 SALOU

LLIBRERIA PAPERERIA COPISTERIA Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171 VILA-SECA

ESPORTS

Sincro Valfagó al Campionat de Catalunya El passat 13 de juny es va celebrar a la piscina olímpica Bernat Picornell de Barcelona la tercera jornada del Campionat de Catalunya d’Escoles de Natació sincronitzada en categoria pre-aleví. En aquesta jornada, on els equips participaven en la disciplina de rutina tècnica combinada, l’equip de Salou Associació Esportiva Sincro Valfagó va participar amb un total de 24 nedadores distribuïdes en tres equips: dues al nivell I de competició i una al nivell III. L’equip A del nivell I, format per les nedadores Andrea Marín, Andrea Moreno, Yaiza Bermejo, Marina Royo, Marina Pujol, Ona Zatania, Aya Louhmane, Nuria Sáenz, Luna Fernández, Alba Fernández i Iris Fernandez, van participar amb una rutina tècnica centrada en un medley de cançons dels mítics “Payasos de la Tele”. El resultat final d’aquest equip va ser la quarta posició, quedant-se molt a prop d’aconseguir la medalla de bronze. Per la seva part, l’equip B del nivell I, format per les nedadores Natalia Muñoz, Annabel Prats, Aitana Pérez, Silvia Yaguas, Maria López i Ariadna Otiña –la nedadora més petita de tota la competició amb només cinc anys-, van defensar una rutina tècnica basada en una cançó de l’artista Lady Gaga, obtenint la cinquena posició a la classificació general. Les guanyadores absolutes d’aquest nivell I va ser el CN Granollers. Per la seva banda, l’equip que va participar al nivell III, format per les nedadores Lidia Muñoz, Judith Llauradó, Olivia Hernández, Andrea González, Arantxa Fernández, Estrella Antonia López, Aitana Gené, Berta Fábregas i Maria Cortés, van quedar classificades en

La natació ha esdevingut els darrers anys un esport en auge, fet que demostra el bon nivell de nedadores i esportistes catalans. FOTO CEDIDA

dotzena posició d’un total de vint-i-sis equips participants. La seva actuació va girar en torn a diverses composicions de Michael Jackson. Finalment, el diumenge dia 20 de juny, les joves nedadores de l’Associació Esportiva Sincro Valfagó realitzaren una exhibició a la piscina municipal de Salou a la que varen desenvolupar totes les rutines tècniques amb les que participaren al Campionat de Catalunya. Aquesta exhibició va aplegar unes 150 persones aproximadament.

HOQUEI

L’ercros vila-seca es proclama campió de lliga de primera nacional catalana i puja a primera divisió estatal PER RAMON LEAL

Tres temporades després d’haver perdut la categoría, l’Ercros Vilaseca es va asegurar la possibilitat de retornar a la primera divisió estatal, empatant a 4 gols al pavelló municipal en el darrer partit de lliga, jugat contra l’històric Arenys de Munt, que també tenia possibilitats matemàtiques de proclamar-se campió de lliga. El partit, que va ser retransmès en diferit p e r TAC 12, va comptar amb una nodrida assistència de seguidors d’ambdòs clubs, que van omplir el pavelló municipal i no van deixar d’animar els seus jugadors. Finalment, l’Ercros Vila-seca va ser qui va assolir el preuat títol, que dona dret a un únic equip català a pujar a la primera divisió espanyola. L’equip vila-secà va dur a terme una segona volta de la lliga extraordinaria, amb un partit perdut i dos d’empatats, superant dignes rivals que l’havien precedit a la classificació durant bona part de la temporada com ara el Manlleu, el Masies de Voltregà i el mateix P o n 31 t Fusta

Arenys de Munt. Al final de l’encontre, quan “Gonchi” Carvajal, el capità de l’equip local, va rebre de mans de l’alcalde, Josep Poblet, el trofeu de la Federació Catalana reservat al campìó de lliga, es va desbordar l’alegria de jugadors, tècnics i afeccionats, que ho van celebrar de valent. Dirigits per Bernat Bosch, els jugadors que han defensat durant la temporada els colors blau i groc han estat els vila-secans Esteve Pujals, Oriol i Marc Bullich, Joan Cañellas, Pau Pujals i Alvaro Martínez, que amb l’esmentat “Gonchi” Carvajal, “Manu” Necchi, “Nino” García, Oriol Borràs, Xavier Díez i Jaume Batista, completaven l’equip. No tot han estat elegries pel primer equip del CH Vila-seca: a l’increment de costos que suposa l’augment de categoría, amb més despeses federatives i set llargs desplaçaments a Galícia, Astúries, Madrid, Extremadura, etc., s’hi afegien les dificultats econòmiques que afecten el patrocinador principal, la empresa química Ercros, que després d’una inicial retirada, immediata i total, oferia fer-ho de manera gradual en els propers quatre anys. Com passa en molts altres clubs d’hoquei i d’altres esports, el CH Vila-seca haurà de fer una important retallada pressupostària de cara a la propera temporada per a poder participar en una categoría superior, que tan difícil és d’assolir. El CH Vila-seca recuperarà la propera temporada els equips Júnior i de Segona Catalana, que s’afegiran als d’iniciació, pre-benjamí, benjamí, aleví i infantil, deixant únicament buida la categoría juvenil. Els propers dies 11 i 12 de setembre tindrà lloc al Pavelló Municipal la tercera edició del Torneig d’Estiu, amb 20 equips de base. El dia 11, a la tarda s’hi disputarà la Supercopa Sènior Femenina, entre els equips del Girona CH i el CE Arenys de Munt, i també la Supercopa sénior Masculina, entre els equips de l’Ercros Vila-seca i el Masíes de Voltregà, i els equips júnior i segona catalana debutaran en sengles partits con el Vilassar.