Pont de fusta, núm. 354

Agenda Cultural Vila-seca

DIVENDRES 21 D’AGOST Cinema a l’aire lliure. A les 22h, a la Plaça Cala Crancs (Cap Salou).

Divendres 14 d’agost: Inauguració de l’exposició Tir Na Nóg de Jordi Forniés. A la Sala Polivalent de l’Ajuntament fins el 30 d’agost. Inauguració a les 20h.

DISSABTE 22 D’AGOST Cicle d’havaneres: “Port Vell”, a les 22h a la Plaça Venus.

Dijous 3 de setembre: Acciona en poesia 2009. “García Lorca. Paissatges en jazz”. Araceli Aiguaviva, Carol Brunet i Loni Ges, veus. Peter Lember, guitarra. Jardí de la Biblioteca. A les 22 hores.

Divendres 11 de setembre: Diada de Catalunya. Bateig de la Colla Trabucaires del Comú, Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, Tramoia de Vila-seca, Conferència a càrrec de l’actor Toni Albà i concert del grup Refugi de Joan Reig, entre altres actes.

Salou DISSABTE 8 d’AGOST Cicle de concerts “Diversons”: Neila Benbey, cançò algeriana. a les 22 h al carrer Colom.

DISSABTE 8 D’AGOST Calada de les malles de Sant Pere.

A la platja de Ponent, a les 20h 30 DIUMENGE 9 D’AGOST Cicle de concerts “Diversons”: Marujita, flamenc, rumba, folk i latin. A les 22h al carrer Colom.

DISSABTE 22 D’AGOST Cinema a l’aire lliure. A les 22 h a la Plaça de la Pau. DISSABTE 22 D’AGOST Cicle de sardanes. Cobla Reus, al Passeig de Jaume I a les 20h.

DE DIVENDRES 28 A DIUMENGE 30 D’AGOST Festa del barri-Xalets de Salou DIVENDRES 28 D’AGOST Cinema a l’aire lliure. A les 22h, a Xalets de Salou.

DISSABTE 29 D’AGOST Cinema a l’aire lliure. A les 22h, a la platja de Ponent.

DISSABTE 29 D’AGOST Cicle d’havaneres: “Veus de Reus”, a les 22h a la Plaça Catalunya DISSABTE 29 D’AGOST Cicle de sardanes. Cobla Sabadell, al Passeig de Jaume I, a les 20h DIUMENGE 30 D’AGOST Animació al carreer. Passeig de Jaume I, a les 20h

DILLUNS 10 D’AGOST Cicle d’havaneres: a les 22h a la Plaça de les Comunitats Autònomes.

DE DIVENDRES 21 A DIUMENGE 23 D’AGOST Festa Major de la Urbanització Nostra Senyora de Núria (Cap Salou)

Meteorologia (Estació de Vila-seca T0017) De l’1 al 31 de juliol (Estació de Vila-seca T017) per Carles Jansà

HEM TINGUT UN JULIOL NORMAL S’han registrat temperaturas altes però no massa elevades. Hem tingut força dies amb núvols que han deixat molt poca pluja. De fet, tornem a arrossegar un déficit de precipitacions, doncs, des del gener només han plogut 220 litres.

Pont

DADES DEL PERÍODE 1/7 AL 31/7 Temperatura màxima: 34,4 ºC, el dia 22.

Temperatura mínima: 17,6 ºC, el dia 17.

Mitjana de màximes: 31,2 ºC Mitjana de mínimes: 21,8 ºC Temperatura mitjana: 26,5 ºC Pluja: 13,6 litres/metre2 Tempestes: 3 Vents dominants: Llebeig (Sud Est), Llevant (Est) i Mestral (Nord Oest) 2 Fusta

EL PONT DE FUSTA

Editorial

REVISTA DE VILA-SECA I DE SALOU

En aquest mateix número estiuenc d’El Pont de Fusta, Xavier Graset reflexiona sobre la precarietat de l’oferta cultural i artística d’un cert nivell de les nostres comarques durant els mesos d’estiu. Graset il.lustra la seva exposició amb un bon grapat de referències de Barcelona enllà, i li sobren dits d’una mà per desgranar les nostres.

No és que el perfil del visitant sigui molt diferent a la costa del nord i a la costa del sud, però aquí el gruix de la oferta va adreçat a entretenir el jovent amb concerts que tenen com a referència «los 40 principales» o semblant nivell. Això no és nou, i no descobrim res que no sigui de domini públic.

Però potser ja comença a ser hora de fer alguna cosa per millorar el nivell certament escarransit de la nostra oferta.

Algú pot pensar que l’economia del sector turístic no passa pel seu millor moment, i que ja ens hi posarem quan tornin les vaques grasses. Més aviat és qüestió de començar una aposta que es consolidi a llarg termini, com passa amb el seguit de festivals estiuencs d’alt nivell que repassa Xavier Graset. És qüestió de creure-hi i deixar-se de mitjanies i fins i tot vulgaritats, que es poden trobar a qualsevol festa major.

La sensació de que tot plegat es programa per sortir del pas i perque no es pot fer encara menys, és el pòsit que queda de tot plegat. És clar que aquesta hipotètica aposta per la qualitat no farà que pugi de manera apreciable el nombre de turistes, però no és menys cert que una part siginificativa de visitants i de residents ho agrairia.

DIRECTOR Ramon Leal CONSELL DE REDACCIÓ Carles Jansà Robert Rodríguez Montserrat Garriga Antoni Bonet Anna Plaza COL·LABORADORS Anton Adserias Xavier Graset Xavier Reverté Jordi Blasi Jordina Setó Laura Gené Antoni Mas Marta Escobar Sònia Martí COORDINADOR EDICIÓ ELECTRÒNICA Antoni Bonet PUBLICITAT Tel. 977 393 778 EDITA EL PONT DE FUSTA Ap. Correus núm. 71, Vila- seca Telèfon / Fax 977 39 37 78 e-mail: elpont@tinet.org http://webfacil.tinet.org/elpont IMPRIMEIX Novagràfic S.C.P. Vila-seca

D.L. T-505-1982 El PONT DE FUSTA es fa únicament responsable de les opinions expressades als articles no signats.

Editat amb l’ajut de Generalitat de Catalunya Diputació de Tarragona Membre de l’

Portada per Marta Escobar: La situació econòmica que envolta la vida turística es nota: els beneficis i el treball fluctuen a la baixa. D'altra banda procuren una vida menys consumista.

La gent va a la platja, però en aquests dies, les hamaques queden buides deixant lloc a les eternes tovalloles. Segurament, no tothom aprecia de la mateixa manera l'exercici d'un estil de vida més econòmic i racional.

Pont

3 Fusta

Noticiari breu SUCCESSOS LA GUÀRDIA CIVIL DE TARRAGONA DETÉ QUATRE PERSONES A SALOU I LA PINEDA PER DELICTES CONTRA LA PROPIETAT INDUSTRIAL ACN / Salou.- El passat dia 15 de juliol, la Patrulla Fiscal Territorial de la Guàrdia Civil de Cambrils, amb suport d’altres Unitats, van detenir a Salou i a La Pineda, a quatre persones de nacionalitat índia, per delictes contra la propietat industrial. Després de les investigacions oportunes, davant l’elevat nombre de casos de possibles falsificacions detectat principalment en àrees de la costa tarragonina, es van centrar les investigacions en els locals que feien la venda.

Es van detectar en nou dels establiments comercials minoristes propietat dels detinguts, quantitats diverses de tovalloles suposadament falsificades, les quals es trobaven exposades al públic per a la seva venda. Es tracta de diferents tovalloles de platja amb diferents anagrames i dibuixos relatius a Spiderman, Barbie, Play Boy i figures de Walt Disney, entre d’altres, tot aquest material va ser intervingut i s’estima que tenia un valor de 8.840 •.

Els detinguts foren Pardeep C., de 26 anys; Manish, S., de 33 anys i Bhagchand H., de 37 anys, tots veïns de Salou; i Raju C., de 27 any i veí de la Pineda, que van passar a disposició del jutjat número 6 de Tarragona UN INCENDI CREMA A SALOU 5 HECTÀREES DE MATOLL I UN ABOCADOR DE PNEUMÀTICS ACN / Salou.- El passat divendres dia 17 de juliol, i atiat pel fort vent que bufava a la zona, es va declarar un incendi a la partida dels Emprius, cap a tres quarts d’una del migdia. L’orígen es va situar a prop de la carretera C-31B, al voltant del quilòmetre 0,5. L’incendi va cremar cinc hectàrees de terreny i també va acabar afectant una zona d’emmagatzemament a l’aire lliure de propietat municipal, on hi havia bigues de fusta, canonades, fanals, materials de construcció i pneumàtics, que finalment també van ser afectats pel foc. En les tasques d’extinció hi van intervenir fins a quinze dotacions terrestres i dos helicòpters. Fins passades les 17h no es va donar l’incendi per extingit. El foc va assolir en alguns moments proporcions virulentes, amb flames de fins a quatre metres, ajudat pel fort vent.

Imatge de l’incendi que va afectar terres de la partida dels Emprius i un magatzem de propietat municipal

ELS MOSSOS DETENEN CATORZE PERSONES PER ROBATORIS A MASIES I MAGATZEMS AGRÍCOLES DEL CAMP DE TARRAGONA ACN / Reus.- Un operatiu dels Mossos d’Esquadra que s’havia desenvolupat al llarg de dos mesos va permetre, a mitjans de juliol, detenir catorze persones -una menor d’edat- i resoldre més d’una vintena de robatoris amb força a segones residències, masies i magatzems agrícoles del Camp de Tarragona. El dispositiu, dirigit per la Unitat Territorial d’Investigació (UTI), va comptar amb la participació de totes les Unitats d’Investigació de la regió i va concloure amb la recuperació de nombrosos objectes, molts dels quals ja estaven preparats per ser transportats a altres països. En total, els Mossos van desmantellar set bateries de lladres sense relació organitzativa entre ells, dedicades gairebé en exclusiva a saquejar aquest tipus d’habitatges. Els detinguts eren veïns de Reus, Torredembarra i Riudoms, 8 d’ells de nacionalitat espanyola i 5 de nacionalitat marroquina, a banda del menor d’edat, del que es van facilitar dades.

El cap de l’Àrea Territorial d’Investigació del Camp de Tarragona dels Mossos d’Esquadra, el sotsinspector Joan Maria Mulet, va explicar que la investigació es va iniciar a partir de la detecció d’un ‘increment considerable’ dels robatoris amb força a l’interior de masies i cases aïllades del Camp de Tarragona. Mulet va Pont

4 Fusta

destacar que aquests fets delictius van generar ‘certa inquietud per part de la ciutadania’. Tal com han explicat els Mossos, tot i la manca de relació organitzativa entre ells, els catorze detinguts actuaven sota uns paràmetres comuns. Segons els investigadors, aquests grups -normalment formats per entre dues i quatre persones- tenien un alt coneixement del territori i, per moure’s, utilitzaven vies secundàries, camins rurals i accessos poc coneguts a les urbanitzacions i cases aïllades.

Normalment, durant el dia, recorrien aquestes zones buscant l’objectiu i, un cop escollit, hi entraven de nit a robar. Els lladres saquejaven els habitatges i magatzems sense miraments, emportantse des d’electrodomèstics com ara neveres o rentadores fins a cafeteres, aparells electrònics, accessoris informàtics, eines i maquinària agrícola. Aquests objectes robats tenien un destí diferent en funció de la bateria de lladres que actuava.

Mentre que alguns grups venien els articles a establiments de desballestament o a botigues de compra i venda d’articles de segona mà, altres els emmagatzemaven per transportar-los al seu país d’origen.

De fet, segons van informar els Mossos, un dels punts culminants de l’operatiu va ser la recuperació de dues furgonetes carregades amb tot tipus d’objectes, que ja estaven preparades per marxar al Marroc.

Tots els detinguts van passar a disposició del jutjat de guàrdia. Els Mossos, però, no donaven la investigació per tancada, de

NOTICIARI BREU manera que no descartaven més detencions i la imputació de més fets delictius als arrestats.

interrelació administrativa, amb l’objectiu d’apropar-se i millorar el servei al ciutadà, perquè aquest pugui gaudir d’una atenció directa més eficaç i pugui accedir més fàcilment a diferents tipus de serveis sense necessitat de desplaçar-se del propi municipi i sense cap cost afegit pel contribuent.

SOCIETAT L’ANADA A L’ANTIGA REMEMORA ELS BANYS DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX A SALOU El passat diumenge 12 de juliol la Federació Reusenca d’Associacions de Carnaval i el Patronat de Turisme de Reus van organitzar, amb la col·laboració del Patronat de Turisme de Salou, una nova edició de l’Anada a l’antiga, acte festgiu que rememora els primers estiuejants que, a principis del segle XX, venien a les platges de Salou des de Reus a peu, en carro o en el carrilet per gaudir del primer bany de l’any.

Com és preceptiu, tots els participants de la festa portaven vestits de banys típics de l’època, tal i com ho feien els seus avantpassats.

A les nou del matí els banyistes van sortir des de la plaça del Mercadal de Reus en direcció a Salou, on van arribar a un quart d’onze, on després d’un merescut esmorzar hi va haver un seguit d’activitats lúdiques, fins l’hora de tornar cap a la capital del Baix Camp, a les set de la tarda.

L’OBRA “REFLEJOS”, GUANYADORA DEL CONCURS DE CARTELLS DE LES NITS DAURADES DE SALOU Amb un total de 784 votacions -758 online i 26 dipositades a la urna ubicada al vestíbul de l’Ajuntament- i un cop finalitzat el recompte, el guanyador del concurs per a la selecció del cartell guanyador de les Nits Daurades ha estat l’obra ‘Reflejos’ de l’autor Jose Ángel Ligero Martínez. El premiat s’emporta els 2.000 euros que hi havia consignats per a la millor de les obres seleccionades.

El XVIII concurs, Memoriam Antonio Cáneba, organitzat pel Patronat de Turisme de Salou, va comptar inicialment amb un total de 41 participants.

D’aquests, un jurat professional va fer la selecció dels 8 cartells finalistes.

UN ANY MES DE CASAL D’ESTIU A SALOU La Regidoria d’Infància i Joventut i la Regidoria d’Acció Social i Ciutadana ha posat en marxa un any més el casal d’estiu de Salou, que enguany es desenvolupa al CEIP Europa, i compta amb la participació de 100 nens i nenes

Aquest és el cartell anunciador de les “Nits Daurades” d’enguany

del municipi, d’edats compreses entre els 3 i els 12 anys, supervisats per 16 monitors.

A més de les activitats tradicionals, com ara sortides pel municipi, jocs típics i d’aigua, dies de piscina, tallers, manualitats, contes, etc,… s’ha organitzat per primera vegada una jornada de contacte amb els Mossos d’Esquadra, la Policia Local i Salvament Marítim amb els seus respectius equips de treball. Els efectius van explicar com actuen en determinades circumstàncies i els més petits van poder pujar als vehicles que usen. Des d’un furgó dels Mossos a un cotxe patrulla, un quad, una ambulància, una o una llanxa de salvament marítim, entre d’altres.

L’AJUNTAMENT DE SALOU HA REALITZAT PROP DE MIL DECLARACIONS DE LA RENDA A CIUTADANS Un any més i durant els mesos de maig i juny de 2009, l’Ajuntament de Salou ha posat a disposició de la població, mitjançant un conveni signat amb l’Agència Tributària, el servei d’elaboració gratuïta de les declaracions de la Renda corresponents a l’any 2008. Amb aquesta finalitat, s’han destinat dues persones per a atendre les demandes dels ciutadans, que han realitzat un total de 919 declaracions. Durant la campanya de l’any passat van ser quatre les persones que van atendre els ciutadans, i van donar sortida a 1.344 declaracions.

La finalitat del conveni entre Ajuntament i Agència Tributària és fomentar la Pont

5 Fusta

EL CENTRE CÍVIC DEL TRIANGLE A CAP SALOU OFEREIX WI-FI ALS SEUS USUARIS El centre cívic el Triangle, a Cap Salou, ja disposa de connexió gratuïta a internet per als seus usuaris. Aquest servei, que es va posar en funcionament a primers de juliol, pretén afavorir l’accés gratuït i sense fils a internet per als usuaris de la zona; un servei però que s’estendrà a d’altres equipaments municipals. Amb aquest pas s’amplien els punts de connexió a la xarxa, que ja estan operatius també a la biblioteca o al punt d’informació juvenil.

TURISME PORTAVENTURA INAUGURA L’HOTEL “GOLD RIVER” ACN / Salou i Vila-seca.- PortAventura va inaugurar el passat dimarts dia 14 de juliol el seu quart hotel. Batejat amb el nom d’’Hotel Gold River’, ocupa una extensió de 10 hectàrees, amb una superfície construïda de 30.000 metres quadrats.

La inversió total ha estat de 67 milions d’euros. La directora general del parc temàtic, Mercedes de Pablo, va assegurar que és el major complex hoteler tematitzat d’Europa. Amb tot, va defugir parlar de futures inversions ni de les previsions de visitants per a aquesta temporada, tot i reconèixer que és un any ‘més complicat’.

Com ja ve sent habitual, es va recòrrer a personatges mediàtics per a la inauguració: Vicky Martín Berrocal i Larry Hagman, que encarnava el personatge de JR a la sèrie ‘Dallas’. La dissenyadora espanyola i l’actor nord-americà es van vestit d’època per a l’ocasió davant els nombrosos periodistes que van assistir a la inauguració del complex hoteler. Amb capacitat per allotjar entre 1.500 i 1.600 persones, el complex és pràcticament una rèplica d’una ciutat de l’oest americà.

Dins del complex hi ha 11 edificis i 24 cabanes, que aglutinen les 500 habitacions disponibles -de quatre tipologies diferents. De fet, el Far West és una de les cinc grans àrees temàtiques del parc. Tres d’aquestes, Mediterrània,

NOTICIARI BREU

Aquest era l’aspecte exterior del nou hotel Gol River el dia de la seva inauguració

Polinèsia i Mèxic, ja tenien el seu hotel. Ara s’hi ha afegit el del Far West, que generarà uns 300 llocs de treball.

En el disseny, construcció i enginyeria, hi han intervingut una trentena d’empreses que han generat un ritme de treball de fins a 500 persones a la vegada, durant els 18 mesos que han durat les obres, a més d’un equip intern de PortAventura, format per 20 persones. A part dels edificis on allotjar-se, també hi ha quatre piscines noves, quatre restaurants, tres bars, una tenda i un supermercat. L’hotel “Gold River” té accés directe des de l’exterior del CRT i també des de l’interior del parc.

LA GENERALITAT LLIURA ASALOU DIPLOMES DELS CURSOS DEL PROGRAMA PROFIT El director dels Serveis Territorials del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Àngel Xifré, va lliurar el passat dia 30 de juliol, a l’Hotel Dorada Palace de Salou els diplomes als 17 alumnes que han seguit amb aprofitament els cursos del Programa Orientat a la Formació Integral dels Treballadors (PROFIT Restauració). Aquest Programa, coordinat per l’esmentat Departament, compta també amb la participació dels Departaments de Vicepresidència i d’Acció Social i Ciutadania, i el suport del Departament de Treball, amb la col·laboració de diferents entitats, entre les quals hi ha l’Associació Hotelera SalouCambrils-La Pineda.

També van assistir a l’acte el secretari de

l’Associació Hotelera, Jaume Orteu, i el director de l’Hotel Dorada Palace, Àngel González, entre altres persones i representants d’empreses que han col·laborat en l’organització del curs.

Profit és un curs adaptat a la disponibilitat horària de les persones treballadores del sector que aposta per l’aprenentatge en el mateix lloc de feina. Ofereix, igualment, una modalitat de participació oberta a la qual poden inscriure’s aquells establiments amb plantilles reduïdes, amb la possibilitat de fer el curs en el mateix municipi on estigui ubicada l’empresa.

L’objectiu de Profit és formar els treballadors/ores de la restauració en l’atenció al client i la qualitat de servei i facilitar-los els recursos lingüístics més bàsics perquè puguin comunicar-se mínimament en llengua catalana en la seva activitat professional. Cadascun dels dos cursos que s’han dut a terme a l’hotel Dorada Palace ha durat 20 hores.

MEDI AMBIENT REPSOL ES RESPONSABILITZA DELS VESSAMENTS DE CRU AL LITORAL TARRAGONÍ ACN / Tarragona.- Repsol ha assumit la responsabilitat dels dos vessaments de cru a la costa de Tarragona pels quals el Ministeri de Foment va obrir a principis de juliol un expedient sancionador a la seva subcontractada Pride North Pont

6 Fusta

America. El portaveu de Repsol, Josep Bertran, va explicar a l’ACN que en una de les clàusules del contracte entre la petrolera i la companyia Pride s’estipulava que Repsol havia d’assumir les responsabilitats de les taques de la seva subcontractada. Per aquest motiu, Repsol va demanar a la Direcció General de la Marina Mercante que se l’inclogui en l’expedient sancionador i, d’aquesta manera, es deixés marxar a la plataforma nord-americana que en aquelles dates es trobava retinguda a alta mar. Repsol diu que no tenia coneixement dels vessaments de cru de la plataforma de prospecció ubicada a la costa de Tarragona El Ministeri de Foment va explicar que inclourà a Repsol en l’expedient sancionador però que també hi mantindrà a la companyia Pride North America. Des de Foment creuen que Repsol sabia que la seva subcontrata Pride havia produït dos vessaments de cru a la costa de Tarragona. El portaveu de Repsol es va negar a confirmar aquestes suposicions, ja que qualsevol informació ‘podria interferir negativament en les investigacions’. La plataforma, situada a 30 quilòmetres del litoral tarragoní, hauria vessat petroli el 15 de maig i ho hauria tornat a fer el 23 de juny.

D’altra banda, la companyia Pride North America va entregar un aval de 2’7 milions d’euros per fer front a la sanció estipulada pel govern espanyol que, a través de la Direcció General de la Marina Mercante, li havia obert un expedient sancionador pels dos vessaments de petroli. L’aval entregat servirà per fer front a la possible sanció que es fixi al final del procediment legal i als costos de neteja.

ENSENYAMENT L’ANTENA DEL CONEIXEMENT DE LA URV DE SALOU HA ORGANITZAT MÉS DE 70 ACTIVITATS AQUEST CURS L’antena del coneixement de la URV ha impartit a Salou més de setanta activitats des del setembre del 2008 i fins el passat mes de juliol, quan es va tancar l’activitat amb l’escola d’estiu de la Universitat Rovira i Virgili. Amb aquest motiu, el vicerector de la URV, Santiago Castellà, es va entrevistar amb l’alcalde, Pere Granados.

Les antenes del coneixement són centres distribuïts per les poblacions del territori

NOTICIARI BREU i que pretenen apropar el coneixement a la societat mitjançant la difusió de la cultura, la ciència i la tecnologia i donarhi respostes a través de diferents activitats com els cursos de la Universitat d’Estiu i les Aules de la Gent Gran, així com de l’organització de conferències i jornades, entre d’altres.

Vist l’èxit d’edicions passades, ja s’està preparant la nova edició de l’antena del coneixement de la URV de Salou pel proper curs 2009/2010. Aquesta nova etapa comptarà amb activitats ja organitzades anteriorment, però amb una gran acceptació i nombre de participants, com les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran, la Xarxa cultural, el tast de vins, conferències i exposicions, entre d’altres; a més d’activitats de recent creació com un curs d’herbes remeieres, tallers i conferències que tractaran temes tan diversos com la no violència de gènere, els drets humans, l’astronomia, la cultura del remei natural, viatjar pel món, la nutrició i l’art. Properament es presentarà la nova oferta que començarà el mes de setembre amb una conferència sobre Jaume I.

ECONOMIA SALOU EDITA LA PRIMERA GUIA COMERCIAL DE BUTXACA EN QUATRE IDIOMES L’Associació “365 dies Salou vila comercial” va començar el passat mes de juliol la distribució de les guies comercials de butxaca que, per primer cop, s’editen en un format més manejable i que inclouen un plànol annex i desplegable. En total s’han imprès 13.000 guies, bona part de les quals, unes 4.000, es posaran a disposició dels diferents punts d’atenció al públic que té el Patronat de Turisme i la resta es repartiran entre comerços, hotels, restaurants i altres establiments.Una de les novetats d’aquesta guia és el canvi de format.

“Hem optat per una mida més reduïda, perquè es pugui posar a la butxaca i sigui més manejable per a l’usuari”, explicava el regidor de Comerç, Pedro Lavilla, qui també va assenyalar que la traducció a quatre idiomes facilitarà molt al visitant el coneixement de l’important teixit comercial de Salou. “A part del català, el castellà i l’anglès hem pensat que el rus és un mercat emergent que hem de

Els treballadors que han seguit els cursos del programa PROFIT a l’hotel Dorada Palace van rebre els diplomes acreditatius

potenciar i aprofitar per a atreure “, explicava Lavilla.

Així mateix, la guia, inclou un apartat per al descobriment de la ciutat en el que s’indica una petita ruta pels monuments i indrets més emblemàtics del municipi.

El president de L’Associació, Joan Vicens, va assegurar que estan molt satisfets del resultat i que la intenció és amb l’edició de nou material i, fins i tot, s’està treballant en nous projectes per rellançar una ruta comercial pel municipi.

L’aportació de la regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Salou ha suposat una inversió de més de 5.000 euros.

LA REGIDORIA DE COMERÇ SUSPÈN 4 PARADISTES PER INCOMPLIR LA NORMATIVA La Regidoria de Comerç, Mercats i Consum de l’Ajuntament de Salou, que encapçala Pedro Lavilla (PP), ha iniciat una campanya de control dels paradistes ambulants amb l’objectiu de vetllar pel bon compliment de la normativa d’activitat comercial i d’urbanitat pública, amb un procés d’informació parada per parada i la tramesa als paradistes d’una carta informativa sobre el compliment normatiu del bon desenvolupament de l’activitat comercial, i que s’està realitzant en coordinació de la regidoria de Seguretat Ciutadana. A conseqüència dels esmentats controls, es van aixecar expedients a quatre paradistes que van comportar la inhabilitació durant una setmana. Segons el Regidor de Comerç: “la inhabilitació ha estat motivada per Pont

7 Fusta

motius d’incompliment de diversos punts de la normativa municipal, com puguin ser relatius a contaminació acústica, incompliment d’alçàries mínimes i de cessió de parades, així com d’excés de metres d’ocupació de la via publica, entre altres”.

ERCROS I SINDICATS PACTEN L’ACOMIADAMENT DE 56 TREBALLADORS I LA SUSPENSIÓ DE 26 CONTRACTES A LES PLANTES CATALANES ACN / Barcelona.- Ercros i els sindicats van assolir el passat dilluns dia 27 de juliol un acord per aplicar un ERO que suposarà l’acomiadament de 50 treballadors a les plantes que la companyia té obertes a Catalunya, així com la suspensió temporal de contractes a 26 treballadors més. La planta electroquímica de Flix (Ribera d’Ebre) és el centre més afectat a Catalunya, amb 34 acomiadaments i 26 suspensions; seguida de Tarragona, amb nou acomiadaments. La plantilla de les fàbriques de Vila-seca no es veuran afectades. En total, l’acord preveu fer fora 195 treballadors i suspendre 207 contractes en l’àmbit de l’Estat espanyol amb l’objectiu ‘d’adequar l’estructura productiva a la caiguda de la demanda provocada per la crisi econòmica’.

L’acord preveu una indemnització de 40 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats, per als afectats pels acomiadaments, a excepció dels treballadors majors de 62 anys, els que pertanyin a centres on existeixi la possibilitat d’acollir-se a contractes de

NOTICIARI BREU relleu o els que percebin ajuts públics, que rebran una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de dotze mensualitats.

Segons la mateixa empresa, les extincions s’aniran produint ‘segons les necessitats operatives de l’empresa, si bé es calcula que al final de l’estiu ja s’hagin produït’.

Amb l’objectiu de ‘minimitzar el cost social de les 195 persones excedents’, l’acord preveu també que aquestes puguin accedir als contractes de relleu a mesura que els 148 empleats que compleixen 60 anys o més fins a finals de 2011 accedeixin a la jubilació parcial: una situació que, segons l’empresa, podria permetre absorbir en la seva totalitat els efectes de l’ERO. També està previst que aquests treballadors acomiadats puguin cobrir les eventuals vacants que es produeixin fins l’anterior data i que es puguin intercanviar treballadors que vulguin deixar voluntàriament l’empresa amb les condicions que ofereix l’ERO. Ercros també s’ha compromès a ‘oferir cursos de formació per als afectats i, en la mesura de les seves possibilitats, afavorir la seva recol·locació en altres companyies’.

L’acord s’ha produït en el marc del període de consultes de l’ERO presentat per la companyia davant el Ministeri de Treball el passat 27 de maig. Un cop presentat a l’autoritat laboral, confien en la seva resolució durant aquesta setmana. Segons la mateixa Ercros, el Pla d’Ajust es complementa amb el Pla de Millora de l’Eficiència, que l’empresa aplica des de 2007. Executada la totalitat d’aquest últim pla, la companyia assegura que s’ha fet ‘necessària’ la presentació d’aquestes mesures ‘d’ajust’, que li han de permetre estalviar entre 2 i 4 MEUR mensuals, a partir del segon semestre d’aquest 2009.

Per altra part, Ercros ha venut un 30,5% menys en els primers sis mesos respecte al mateix període de l’any anterior. A causa del descens del volum de venda i de la disminució dels productes comercialitzats, la xifra de negoci s’ha reduït dels 459,74 milions del primer semestre del 2008 als 317,61 milions del present any. Ni la reducció de la despesa general en un 25,5% ni la de personal – en què s’ha gastat un 12,8% menys- han aconseguit treure dels números vermells a la companyia. En els primers sis mesos de l’any, el resultat atribuïble s’ha situat en -18,03 milions d’euros, enfront dels 4,61 del primer semestre del 2008.

Al Grup Ercros treballen un total de 1.850 persones als diferents centres de l’Estat,

de les quals aproximadament la meitat, uns 900, ho fan a Catalunya.

A pesar dels resultats negatius, la companyia espera registra un repunt a partir del tercer trimestre de l’any, ja que serà llavors quan es començaran a recollir els afectes del pla de millora de l’eficiència.

CULTURA LES RESTES DE LA VIL·LA ROMAN DE BARENYS ES PODRAN VISITAR Les restes romanes que s’han conservat a la zona de Barenys, s’estan recuperant i molt properament es podran visitar ja que s’inclouran dins la ruta cultural anomenada ‘Passeig per Salou’. Aquesta, inclou una quinzena de punts d’interès per al visitant, tots ells senyalitzats i amb explicacions en quatre idiomes. Les restes d’aquest assentament romà estan datades al segle I dC. Excavacions arqueològiques realitzades durant les campanyes d’excavació dutes a terme entre el 2007 i 2008 van posar al descobert les restes d’una vil·la dedicada també a l’explotació agrícola i industrial del territori. L’Ajuntament de Salou està pendent dels permisos necessaris del Departament de Cultura de la Generalitat per tal de poder condicionar l’espai, i desenvolupar-hi un projecte de museïtzació i d’interpretació d’usos.

A la vil·la romana de Barenys la troballa més important i millor conservada és el forn utilitzat per coure ceràmica i les restes d’uns magatzems on s’hi guardaven les collites. Els experts també han localitzat restes d’un possible molí d’oli i d’un aqüeducte que portava l’aigua des del barranc de Barenys a la vil·la. La canalització era de poc més de mig metre d’ample i està construïda amb un parell de murets de pedra. S’hi han documentat també almenys 20 dolies, recipients de grans dimensions que servien per emmagatzemar excedents agrícoles i derivats, com per exemple l’oli.

POLITICA LOCAL EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA DEMANARA LA DIMISSIO DE DEL HIERRO I DE MONTAGUT En un comunicat de premsa emés el passat 28 de juliol, el portaveu socialista a l’Ajuntament de Salou, Antonio Banyeres, va posar novament de relleu les irregularitats denunciades pel PSC de Salou en relació amb el primer Chill House Pont

8 Fusta

Beach Festival, celebrat el passat 23, 24, 25 i 26 de juliol a la platja de Llevant de Salou. Banyeres es feia ressó en el comunicat de les enormes molèsties i de les múltiples queixes que aquest esdeveniment organitzat pel Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Salou i per l’establiment Tropical Salou va generar entre la ciutadania de Salou.

“Els nostres pitjors auguris s’han complert: el primer Chill House Beach Festival organitzat per la regidoria d’Alberto del Hierro ha estat dissenyat pel benefici econòmic d’uns pocs i a esquenes de la majoria dels ciutadans i de les ciutadanes.

Aquest és el nou estil de fer política de Pedro Granados”. El portaveu socialista va qualificar l’esdeveniment de “botellón de luxe organitzat per Del Hierro a la platja de tots els salouencs i les salouenques”, i afegia:“Tenim proves tècniques que certifiquen que el nivell del volum de la música d’aquest festival ha triplicat el màxim permès per la llei”.

Banyeres es referia en el comunicat a la cadena d’irreglaritats comeses: la falta de permís -per part de la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes- per celebrar aquest festival en alguns dels dies que els cartells anunciadors publicitaven, la manca de l’informe econòmic on es fa referència a la valoració o el pagament de la taxa d’ocupació –d’acord amb les ordenances municipals- dels 2.400 metres quadrats de platja que es van utilitzar o l’obligatorietat d’haver d’abonar una entrada per accedir al recinte quan a la sol·licitud d’autorització signada per Marc Montagut constaba que aquesta activitat era gratuïta van ser alguns dels aspectes criticats pel Grup Municipal Socialista.

Per tot plegat, Banyeres opinava que “no n’hi ha prou únicament amb revocar la llicència, perquè el dany ja està fet”.

Per això, el portaveu socialista anunciava que el seu Grup Municipal demanarà la dimissió d’Alberto del Hierro (titular de la cartera de Turisme) i Marc Montagut (regidor delegat de Gestió del Territori i Promoció Econòmica) així com la immediata suspensió de les activitats programades pel proper mes d’agost.

L’EX REGIDOR DE NOVES TECNOLOGIES DENUNCIA QUE EL NOU EQUIP DE GOVERN HA ESBORRAT TOTA LA INFORMACIÓ DELS DARRERS DOS ANYS QUE CONTENIA LA WEB DE L’AJUNTAMENT DE SALOU El primer secretari del PSC de Salou i regidor socialista, Toni Brull, va manifestar

NOTICIARI BREU el passat 30 de juliol la seva satisfacció per la subvenció atorgada a l’Ajuntament de Salou pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç; subvenció que anirà destinada a la posada en marxa de l’expedient digital. L’expedient digital facilitarà, entre d’altres, l’accés a arxius i la formalització de tràmits amb l’administració a través de mitjans telemàtics.

Segons Brull va ser l’equip de govern encapçalat pel socialista Antonio Banyeres el que va formalitzar la petició d’aquesta subvenció al ministeri el passat mes de febrer. Una petició que s’englobaba dintre d’un “ampli paquet d’accions encaminades a impulsar les noves tecnologies com a eina d’informació i consulta entre la ciutadania de Salou” segons Brull, que era al capdavant de la regidoria de Noves Tecnologies.

Brull va aprofitar per denunciar que, des de l’arribada de Ferran Units per Salou al govern municipal, tota la informació dels darrers dos anys que contenia la web municipal ha estat esborrada. Un fet que demostra, segons Brull, “la importància que li dóna l’actual alcalde, Pere Granados, a les noves tecnologies i a la informació de la ciutadania”.

URBANISME LA NOVA ESCOLA ELISABETH, PREMIADA A LA VI BIENNAL D’ARQUITECTURA “ALEJANDRO DE LA SOTA” Com en anteriors edicions de la bienal d’arquitectura “Alejandro de la Sota”, que organitza la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, diverses construccions de Salou i de Vila-seca han estat distingides.

En la sisena edició de la bienal, el projecte del complex escolar Elisabeth, obra dels arquitectes Manuel Brullet i Alfonso de Luna, ha estat guardonat amb el primer premi, en el capítol d’edificis de nova planta de promoció privada. Segons les deliberacions del jurat, la nova escola salouenca ha estat mereixedora del premi “ per respondre d’una manera eficaç i estructurada a les múltiples demandes funcionals i pedagògiques que una institució d’aquesta envergadura requereix, a partir d’un programa rígid i acotat. Per la gran qualitat espaial, estructural i constructiva. Per aconseguir diversitat i riquesa d’ambients, amb una disposició clara i sense equívocs de recorreguts, de complexes relacions entre fora i dintre, i per l’encertada disposició dels espais intermitjos,

Imatge virtrual de la futura estació intermodal de ferrocarril

propiciant intensos i buscats jocs de llums i penombres sabent mantenir en tot moment els necessaris ordre, rigor i disciplina”.

En l’apartat d’edificis de nova planta de promoció pública, el nou Consultori de la Pineda, projectat pels arquitectes Aroa Alvarez i Ruben Paez, va ser finalista, mentre que van ser seleccionades les obres següents: Espais exteriors: Zones Verdes del Pla Parcial Sector 5 Emprius Sud (Salou), projecte de Jordi Bellmunt i Xavier Andreu Edificis de nova planta de promoció privada: Apartotel La Cella (Salou), de Lluis Ulloa Hernández, i Village Salou, de Juan Tous Gomà-Camps.

En les seves conclusions, el jurat aclaria que “havia concedit el qualificatiu de finalista només a les obres amb un alt nivell de qualitat arquitectònica”, i que “la qualificació de finalista ja es pot considerar com un premi en si mateix”.

TRANSPORTS FOMENT LICITA PER 64 MEUR L’ESTACIÓ INTERMODAL DE REUS ACN / Reus.- El Ministeri de Foment va licitar a primers de juliol les obres de l’estació intermodal de Reus, situada a la connexió del corredor del Mediterrani amb la línia d’alta velocitat MadridBarcelona-frontera francesa. El pressupost de licitació és de 64,2 MEUR. Pont

9 Fusta

La nova estació està situada al sud de l’aeroport de Reus, a sis quilòmetres tant de Reus com de Tarragona, pròxima al creuament de l’autopista AP-7 i de la carretera T-11 que uneix les dues principals ciutats del Camp de Tarragona.

L’estació disposarà de sis vies amb quatre andanes. Així mateix, Foment ha inclòs la construcció d’un canviador d’amples a uns 500 metres de l’estació central en sentit València, de manera que els trens procedents del corredor del Mediterrani o de Tarragona puguin accedir a la nova estació.

L’edifici projectat disposa d’una gran coberta unitària, com element de referència i connexió entre els diferents espais, que s’estén des de les andanes cap al vestíbul i la zona d’accés de vehicles, acompanyant el viatger en el seu recorregut i generant tres grans vestíbuls d’acollida que conformen l’intercanviador de transport: el dels trens, passatgers i cotxes.

L’edifici es col·loca de forma transversal als moviments exteriors (trens, vehicles i tramvia). La proposta atorga molta importància a l’entrada del vestíbul, que generarà un espai exterior d’acollida a vianants, busos i vehicles que els protegirà de la pluja i el sol i generarà un espai urbà dins de la mateixa estació.

En el disseny de la urbanització ha primat l’objectiu de separar els recorreguts de vianants del trànsit rodat, així com reduir l’impacte visual de l’aparcament en l’entorn i des del vestíbul.

Com era al nostre paisatge en època dels romans?

El passat 23 de juliol tingué lloc a l’Hotel Gran Palas de la Pîneda la presentació dels resultats del projecte “Ager Tarraconensis”. Es tracta d’un extens estudi que pretén reconstruir el paisatge d’època romana en una part concreta del territori de Tarraco i estudiar com aquest ha incidit en la seva evolució posterior. L’àmbit geogràfic de l’estudi incloia únicament els territoris situats a la dreta del riu Francolí, en el que actualment són els termes municipals de 16 poblacions de l’Alt Camp, del Baix Camp i del Tarragonès, entre els que hi figuren Salou i Vila-seca, amb una extensió total de 345 Km2. En l’acte de presentació hi van participar la regidora d’urbanisme de l’Ajuntament de Vila-seca, Manuela Moya; Lluis Serra en representació d’ACESA; el Dr. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; la Dra.Isabel Rodà, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i els directors del projecte.

El projecte, dirigit per la Dra.Marta Prevosti i el Dr.Josep Guitart, ambdòs de l’ICAC, ha comptat amb la col.laboració de vint-i-quatre investigadors de diferents especialitats. S’ha elaborat una cartografia del poblament de la zona en l’època romana objecte de l’estudi, reconstruint tant el poblament com l’articulació del territori, la xarxa viària, les estructures agràries i la xarxa cadastral. Això ha anat acompanyat d’estudis de fauna, flora, clima, zoologia i geologia, que permeten tenir una idea de l’extensió de boscos i cultius o de la incidència de la ramaderia, i arribar a conclusions sobre el sistema d’explotació del medi practicat pels romans i la seva incidència sobre el paisatge. Segons les conclusions de l’estudi, la relació entre els terrenys conreats i els boscos es va mantenir sempre a nivells molt sostenibles, situació que no varia de manera apreciable fins el segle XVIII. L’estudi de l’evolució del paisatge ha anat acompanyat de l’estudi dels jaciments arqueològics de la zona, uns 200, i s’ha arribat a relacionar, mitjançant l’epigrafia, noms de propietaris de vil.les romanes amb personatges coneguts de la ciutat de Tarraco ja documentats. Tot plegat ha permès conèxier perquè algunes situacions actuals són com són, perquè, en paraules de la Dra.Prevosti “som fills de la nostra història”.

El Dr.Giner, president de l’IEC, va ressaltar en la seva intervenció que “l’arqueologia no és un problema, sino que és una font de riquesa”, concepte en el que insistir la Dra.Prevosti, que va lloar el patrocini d’ACESA, empresa que enfoca de manera

positiva la qüestió en la seva activitat quotidiana, segons la directora del projecte.

Segons la Dra. Rodà, directora de l’ICAC, s’ha dut a terme un estudi d’arqueologia preventiva, que permet preveure la possibilitat de troballes i protegir les restes arqueològiques.

per Ramon Leal

Les conclusions del projecte “Ager Tarraconensis” es concretaran en dos volums de propera publicació, i que permetran tant als experts en la matèria com al públic interessat en la qüestió tenir una idea molt aproximada de com era el nostre territori en la ja llunyana època romana.

Les restes romanes de Les Bassasses, en terme de Cambrils, són unes de les 200 censades dins de l’àmbits del projecte “Ager Tarraconensis” (Foto cedida per l’ICAC)

Un moment de la presentació del projecte “Ager Tarraconensis”.D’esquerra a dreta, la Dra.Isabel Rodà, edl Dr.Josep Guitart i la Dra.Marta Prevosti

Pont 10Fusta

Festa Major a La Pineda per Toni Bonet

Podríem aventurar-nos a dir que hom té clar que La Pineda és un nucli eminentment turístic i que, a banda de les abundants segones residències de lleidatans i aragonesos, entre altres, hi ha també gent què hi viu tot l’any. Pot semblar complicat posar una línia entre el què és el barri i el què és el nucli turístic... a veure si m’explico: La Pineda té un handicap alhora de programar la Festa Major: és destinació turística. Això vol dir que durant tot l’estiu (i una mica fora de temporada per allò de la desestacionalització) es van programant activitats de tot tipus, eminentment familiars, per a poder oferir un valor afegit a tot aquells que ens visiten per tal que guardin un

bon record i ens visitin de nou el següent any o no se’n vagin a Benidorm.

Sembla que d’això hom n’és conscient, o almenys ho hauria de ser. Bé, això ens porta a La Festa Major que no és sinó una altra activitat més de promoció però amb més envergadura i pensant més en la gent del poble que no pas amb els que venen de fora.

Enguany s’ha recuperat el ball i continuat amb les havaneres i rom cremat, correfoc i focs d’artifici. La novetat ha vingut donada per un concert de música celta. Un grup molt bo i una mica desubicat doncs una part del públic assistent continua esperant actes una mica més ‘xabacans’, de riure i no tant elitistes. Tan sols dir que el grup de música celta va omplir i tenir un gran èxit a les festes de Santa Tecla de Tarragona (i després demanem el que fan allà).

De dalt a baix, Exposició de La Caixa sobre les olors, Concert de música celta, Ral·li de 600 i motos amb tub sota xassís

CSI Bé, al que anàvem, una festa acceptable, que no passarà a la història però que haurà deixat bons moments. Amb el handicap o fortuna d’estar englobada dins les activitats d’estiu fet que provoca que La Pineda estigui en un estat continuo de Festa Major, amb actes de petites dimensions, cert, però non stop.

Pont 11Fusta

Desenvolupament de software Solucions empresarials Tècnica de sistemes Assistència tècnica E-bussines Formació C/ Joan Miró 5, entresòl Tel. 977 241 030

TARRAGONA www.csoft.es

INAUGURACIÓ DEL NOU HOTEL DE 4 ESTRELLES TERRAMARINA El divendres 24 de juliol l’alcalde Josep Poblet va inaugurar el remodelat hotel Caravel·la Rock de La Pineda ara reconvertit en un hotel de 4 estrelles sota el nom de Terramarina. I sota l’atenta mirada dels propietaris, els russos Igor Rotenshteyn i Alla Asaturova junt amb la seva filla, va glossar la fortuna de gràcies a l’esforç de tots plegats poder concentrar a La Pineda la oferta hotelera amb la que compta. L’acte va ser seguit per una representació de les entitats i associacions vila-secanes que van poder degustar un aperitiu a càrrec de l’hotel junt amb diverses autoritats en el món del turisme.

El director de l’hotel Tolo Pons remarca la volguda relació directa amb el client fet que es veu reflectit en el nombre d’habitacions 107 i en l’objectiu de disposar d’un personal de la cas durant tot l’any. Es pretén l’any vinent complementar l’oferta amb l’obertura d’un Spa.

Ha tingut lloc amb força èxit la Festa Major d’Estiu a Vila-seca.

Actes multitudinaris han omplert els carrers de la vila. A sobre diferents instantànies d’alguns dels nous actes més populars què han tingut lloc. Son els moments d’entrega de premis dels concursos de llençament de pinyol d’oliva i el concurs d’engalanament de balcons, amb una gran acceptació per tal dels vilatans.

AQUESTES I MÉS NOTÍCIES A

www.lapinedaplatja.info Pont 12Fusta

Entrevistes d’estiu a la platja per Sònia Martí De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Jessica Llop, Sergi Sangrà i Enric Martí

SERGI SANGRÀ Roques de la platja de Ponent, Salou Pont de Fusta (PdF): Sempre vens a aquesta platja?

Sergi Sangrà: No, vaig canviant, però acostumo a venir a aquesta per què és més tranquil·la, i no hi han tants estrangers, la gent és més gent del poble, o també gent que tenen apartaments d’estiu per aquí a prop.

PdF: Què t’agrada més la platja o la piscina?

Sergi Sangrà: Doncs m’agrada més la piscina per què no m’embruto...jeje, tot i que la platja hi ha més moviment de gent i és bastant més distreta.

PdF: Què fas a la platja, a part de prendre el sol?

Sergi Sangrà: M’agrada passejar per la vora del mar, i també m’agrada fer snorkel.

PdF: Què és l’snorkel?

Sergi Sangrà: Doncs és busseig amb el tub i les ulleres.

PdF: I veus molts peixos?

Sergi Sangrà: Home, si vas per aquí a les roques i l’aigua està clara és poden veure alguns, de totes maneres, quan vull passarme tota l’estona fent snorkel vaig a alguna cala del cap Salou, allí l’aigua acostuma a estar menys moguda i més clara i se’n poden veure més.

PdF: Quina nota (del 1 al 10) li posaries a aquesta platja?

Sergi Sangrà: Un 7. Acostuma a estar neta, i crec que té uns bons serveis i equipaments.

ENTREVISTA ENRIC MARTÍ Centre de la platja de Ponent, Salou Pont de Fusta (PdF): Fa molts anys que vens a aquesta platja?

Enric Martí: Si, de tota la vida.

PdF: I quines diferències hi veus entre la platja d’ara i la d’abans?

Enric Martí: 50 anys enrere, podíem considerar-la com una platja paradisíaca, ja que hi venia molt poca gent, i majoritàriament de Reus. Hi havia una arena fantàstica, molt fina, i avui en dia, aquesta platja sol estar molt massificada i s’ha convertit en una platja de

gravilla en lloc de sorra. És horrorós. Tal com deia Mossèn Ramon Muntanyola, Salou era un cul de món; avui en dia, és un món de culs...

PdF: I què t’agrada d’aquesta platja?

Enric Martí: No m’agrada res.

PdF: Per què?

Enric Martí: Per l’arena que no és arena..., i perquè l’aigua gairebé sempre està bruta.

PdF: I llavors, per què hi vens?

Enric Martí: Per posar-me ‘moreno’, je je je, i perquè aquí em trobo amb vells amics i fem petar la xerrada.

PdF: Quina nota (del 1 al 10) li posaries a aquesta platja?

Enric Martí: Un 6. Per què dins del que cap, està ben equipada, però li falla l’aigua, que com ja he dit, acostuma a estar bruta degut a la porqueria que ve del barranc de Barenys.

JESSICA LLOP Cala Crancs, Salou PdF: Sempre vens a aquesta platja?

Jessica Llop: La veritat és que no vaig gaire sovint a la platja, però quan hi he d’anar, doncs si, elegeixo aquesta.

PdF: T’agrada més la piscina, potser?

Jessica Llop: Si, per què la tinc a casa, l’aigua Pont 13Fusta

sempre està neta, no m’embruto i m’és més pràctic i més còmode.

PdF: I perquè esculls aquesta platja?

Jessica Llop: M’agraden més les cales que les platges grans, son més boniques, no estan tan massificades, i elegeixo aquesta en concret, a part de que és la que tinc més a prop de casa, per què penso que és una platja molt acollidora.

PdF: Què fas a la platja, a part de prendre el sol?

Jessica Llop: M’agrada molt escoltar el mar i les oles com piquen a les roques,em relaxa.

També acostumo a llegir o escoltar música.

PdF: Quina nota (del 1 al 10) li posaries a aquesta platja?

Jessica Llop: Un 7. M’agrada per què, com ja he dit, la trobo molt acollidora, no és tan coneguda i la gent que sol venir, acostuma a ser de per aquí el Cap Salou. També m’agrada la forma de la cala, però l’aigua no acostuma a estar gaire neta, sempre està plena d’algues.

El que no m’agrada son els edificis que hi ha tan a prop perquè trenquen tot el paisatge, i tampoc m’agrada l’accés a la platja, ja que pujar la costa que hi ha em cansa una mica... jeje, de vegades em fa mandra venir a la platja només al pensar que he de pujar la costa...

BREUS L’Ajuntament adjudica obres de millora de les escoles

informació municipal Número 280

Juliol 2009

30 milions d’euros: esforç inversor sense precedents L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, acompanyat de la regidora d’Urbanisme i Medi Natural, Manuela Moya, i de diversos tècnics municipals han realitzat una jornada de visita d’obres que els hi ha permès analitzar l’evolució de totes les actuacions urbanístiques que en aquests moments s’estan duent a terme al municipi de Vila-seca.

Del paquet de 16 obres que al llarg d’aquests mesos s’estan executant a Vilaseca, 15 són inversió pública i una d’elles, la urbanització de la 3ª fase del polígon l’Alba, és privada mitjançant una junta de compensació. A hores d’ara, algunes d’aquestes obres ja s’han executat.

Aquesta és la relació d'obres amb una inversió de 30 milions d'euros:

- Renovació viària del nucli antic - Millores al Castell de Vila-seca - Ampliació del Jutjat de Pau - Nous vestidors a l’Estadi - Construcció de la nova llar d’infants - Millores al Centre Cívic de la Plana - Nou col·lector de pluvials a la Pineda - Reparació dels paviments dels patis del CEIP Torroja i Miret - Centre Logístic per a la Brigada - Ampliació del Polígon l’Alba - Millores al jardí del Pinar de Perruquet - Reparació de la pista del Pavelló - Construcció d’una nova piscina - Arranjament de camins municipals - Noves sales esportives al complex “Piscines Vila-seca” - Construcció del nou CAP/CAR

www.vila-seca.cat la plana web de l'Ajuntament de Vila-seca

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat tot un seguit d’obres que s’han de realitzar als diversos centres escolars del municpi.

Com cada any, durant aquests mesos d’estiu l’Ajuntament contracta diverses actuacions de manteniment i millora als CEIPS que han de quedar enllestides abans de començar el curs escolar.

El cost total és de 43.722 euros i les obres ha realitzar són: treballs de pintura (CEIP Sant Bernat Calvó, Mestral i Torroja i Miret), millora de les instal·lacions (CEIP Sant Bernat Calvó), treballs de paleta (CEIP Miramar, la Plana, Cal·lípolis, Mestral, Torroja i Miret i Sant Bernat Calvó) i millores a la cuina del CEIP Torroja i Miret.

Centenars de nens gaudeixen del Megaestiu a Vila-seca Un any més, la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vila-seca ha posat en marxa el programa d’activitats per a joves “Megaestiu”. El CEIP Miramar acull durant els mesos de juliol i agost 400 nois i noies que gaudeixen de tot un seguit d’activitats, sortides, jocs, manualitats, piscinaÉ. La novetat d’enguany és una activitat en anglès, per tal de potenciar l’idioma a més de les colònies i de les excursions en llocs propers.

L’oferta que ofereix l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Vila-seca per als nens i nenes de 3 a 12 anys és el Megaestiu, en horari màxim de 9h a 15h, amb servei de menjador i pels més grans l’ExtiuExtrem, amb tot un seguit d’activitats d’aventura i sortides per la muntanya.

A la fotografia, una de les activitats a l’aire lliure que s’estan duent a terme.

Recepció als equips de futbol campions Recentment, els equips “benjamí A” i “infantil A” del Club de Futbol Vila-seca van ser rebuts per l’alcalde del municipi Josep Poblet. Ambdós joves equips es van proclamar campions de les seves respectives lligues de futbol base durant la temporada 2008-2009.

A banda de jugadors, familiars i directius, també hi van estar presents el regidor d’Esports, Pere Martos i el tinent d’alcalde, Josep Toquero.

Components de l'equip benjamí "A" Javier Ibarburen, Emilio Utrera, Adrián Primi, David Miravete, Raul Ureña, Joel

Ahumada, Hugo González, Rubén García i Federico Nahuel. Emilio Utrera (entrenador) i Julio Miravete (delegat).

Components de l'equip infantil "A" Kevin Olmedo, Adrián Alcaide, Santiago Molina, Andrés E. Larrota, Sergi Sanz, Ibrahim Khalil, Camilo J. Villarroel, Matías Ezequiel, Jesús Ibáñez, Antonio Torres, Aleix Pujol, Yoel Linares, Óscar Céspedes, Alex Trabalón, Alvaro Martínez, José A. Cantero i Alexis Tevera. Pablo A. Giral (entrenador) i Santiago Molina (delegat).

El 15 de setembre, Gala Benèfica a l'Auditori amb Josep Carreras

Bel Canto al Cinema Dimarts, 15 de setembre de 2009 a les 21,30 h (50 ¤)

Cloenda dels cursos del circuit d'acollida El Centre Municipal de Formació i Ocupació “Antic hospital 1794” acollí la cloenda dels cursos de formació del circuit d’acollida de Vila-seca realitzat durant els mesos d’abril a juny.

L’acte fou presidit pel tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vila-seca, Josep Toquero, pel director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania, Jordi Tous, pel president del Consell Comarcal del Tarragonès, Eudald Roca, per

la directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, Rosa Ibarz i per la regidora de Polítiques d’Igualtat, M. Àngels Ponce, i va consistir en el lliurament de diplomes, la projecció d’un DVD amb les imatges més significatives del que han après durant aquests mesos i la degustació de plats típics dels seus països d’origen.

Els alumnes que han participat en aquest circuit trimestral han estat 37.

Josep Carreras, tenor Pilar Jurado, soprano Sergi Giménez, tenor Orquestra Acadèmia del Liceu David Giménez, director Concert a benefici de la Fundació Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia.

Cursos de Català per Adults * Curs presencial de nivell inicial 1 (20h) per a no catalanoparlants. * Curs presencial de nivell inicial 2 (20h) per a no catalanoparlants. * Curs presencial de nivell bàsic 1 (45h) per a no catalanoparlants. * Curs presencial de nivell elemental 1 (45h) per a no catalanoparlants. * Curs presencial de nivell elemental 3 (45h) per a no catalanoparlants. * Cursos a distància de nivell intermedi (B) i suficiència (C) per a catalanoparlants. * Voluntariat lingüístic.

Informació i matrícula al Centre de Formació Municipal Antics alumnes: 8 de setembre Nous alumnes: 9 al 18 de setembre Tel. 977 39 43 25 C/e: vila-seca@cpnl.cat

Societat Las Vegas 50 anys

Enguany una de les societats històriques de vila està d’aniversari, més concretament, fa 50 anys. A continuació exposarem les raons que van conduir a la creació d’aquesta societat i un breu repàs a aquests 50 anys.

La societat Las Vegas és conseqüència directa de la coneguda com “Guerra dels Metges”, un fet que va ocórrer als anys 50 i que va ocasionar una trencadissa social a la vila. D’aquests fets avui en dia en costa parlar doncs va provocar el trencament i enemistat entre moltes famílies, sentiment que, gran o petit, encara perdura avui en dia i que sembla ser tardarà encara algunes generacions en desaparèixer.

Degut a unes desavinences algunes famílies de les tres societats que hi havia en aquell moment van decidir formar-ne una de nova per tal de poder portar una vida social tal i com l’havien tinguda fins aquell moment.

Amb la voluntat de disposar d’un focus cultural, recreatiu i artístic, noms com Salvador Ballvé, Salvador Martí, Joan Martí i Josep Torredemè, exsocis de les altres societats, van fer germinar la societat amb moltes dificultats per aconseguir permisos per a la celebració de diversos esdeveniments com ball o teatre.

Però mica en mica es va poder girar la situació. Primerament de lloguer,

Fotos superiors corresponents a la portada del llibre commemoratiu i instantània de la primera acta de la societat datada el 12 de desembre de 1962. La resta de fotografies son moments de l’acte institucional que va tenir lloc el 12 de juny, inaugurant l’exposició sobre els 50 anys i presentant el llibre.

Pont 1 6Fusta

Societat Las Vegas 50 anys l’immoble del carrer Monterols número 12 s’adquirí el 14 de novembre de 1959. Però aquesta alegria durà uns anys doncs a inicis de l’any 1970 es va declarar un incendi en una de les plantes que destruí la societat. Tot i aquesta adversitat es prengué la decisió de construir-la de nou i fins avui en dia.

Una de les activitats més destacades foren els balls. Balls que comptaren amb grans noms d’altres èpoques com Los 5 latinos o José Guardiola. Una característica de la Festa Major d’hivern eren les Carretel·les, aportant la societat algunes de les més maques. Les carretel·les era una cercavila de carrosses engalanades amb persones que hi anaven disfressades.

També el teatre ha estat part important de la societat d’on ha sortit el grup de teatre El Coverol, i tampoc oblidar esmentar els clàssics del cinema els diumenges per la tarda.

Com la resta de societats, Las Vegas també pateix un cert

declivi davant la indiferència d’una bona part del jovent, el protagonisme dels barris i altres circumstàncies que enterbolen el camí. Però de totes maneres, veient la participació en actes com el commemoratiu dels 50 anys i el rentat de cara de l’edifici donen què pensar, potser encara hi ha quelcom a fer ? D’això i dels actes commemoratius en parlarem el mes vinent amb l’actual president, el Jaume Porqueres.

P.D. Podeu ampliar la informació sobre la societat consultant el llibre del 50è aniversari.

OPTICA VILA-SECA

LLIBRERIA PAPERERIA COPISTERIA

C/ Verge de la Pineda, 37 Tel. 977 390 803

Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171 VILA-SECA

Pont 1 7Fusta

Reneix el Rescat de les Cent Donzelles per Anna Plaza

Feia sis anys que a Bagà no es representava el Rescat de les Cent Donzelles. El passat 11 de juliol més d’un centenar d’actors van pujar a l’escenari de la plaça porxada d’aquest municipi del Berguedà per recrear de nou la història miraculosa que l’agermana amb el municipi de Vila-seca.

L’orquestra de Cambra i la coral Nova Unió de Vila-seca també van participar en el muntatge que va omplir de gom a gom la plaça porxada de Bagà.

La recreació de la llegenda que es fa a Bagà es basa en un text de Josep Serra, adaptat per Jaume Batiste. La representació, que dura prop de dues hores, inclou teatre, dansa, lluites i música en directe. Una trentena d’actors donen veu als protagonistes principals de la història. Hi ha, a més una setantena d’extres, que completen el repartiment, encarnant el poble de Bagà i les donzelles que s’havien de lliurar pel rescat.

Amb la representació de l’11 de juny Bagà ha recuperat una tradició que feia sis anys que tenia aparcada i ha passat el relleu a Vila-seca, i concretament al grup de teatre La Tramoia, que haurà de muntar l’espectacle l’any que ve.

L’objectiu és que la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles es representi cada any, de forma alterna, en els dos municipis. D’aquesta manera, es vol recuperar el llegat històric i reforçar els llaços d’unió entre les dues viles germanes.

Dos autocars plens de vila-secans van assistir a la representació del rescat a Bagà.

La llegenda El Rescat de les Cent Donzelles es basa en fets històrics. a mitjans del segle XII, el rei Ramon Bernguer IV emprengué una campanya militar contra els sarraïns, que dominaven Almeria.

Galceran de Pinós, hereu de la baronia de Bagà, va ser nomenat almirall de la flota catalana. Les tropes catalanes van guanyar la batalla, però Galceran i el seu company Sancerní, van caure presos pels musulmans. Els sarraïns demanaren un elevat preu pel seu rescat, que incloïa el lliurament de cent donzelles.

La baronia de Bagà s’uní per tal d’aconseguir l’alliberament del seu senyor i cada família va haver de cedir una donzella, en funció del nombre de filles que tinguessin.

Quan l’expedició del rescat arribà prop del port de Salou, on havia d’embarcar, s’hi troba amb Galceran i Sancerní. Miraculosament els dos cavallers havien estat alliberats gràcies a la intercessió de Sant Esteve. D’aquí la llegenda i el recent agermanament entre les viles de Bagà i Vila-seca.

Pont 1 8Fusta

123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 per Xavier Graset 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 LOU REED A SALOU!!!!

123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 Festival d’un altre tipus de música, més El cert és que un treball continuat és bo, 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 clàssica, que fan a Torroella de Montgrí, ara Tarragona refà els seus festivals, amb 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 Segur que us deuen sonar la Porta 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 que em sembla que pot ser d’un estil del un ETC, el de Cambrils se segueix fent, 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 Ferrada, o el Cap Roig. No els busqueu que ja força anys es fa a Cambrils, amb però sembla més adreçat a un públic 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 entre els topònims del nostre perfil de actuacions comparables fins amb les que expert, que potser sap apreciar els 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 costa, que també els podríeu trobar, són tancaven el curs internacional del virtuosos, a Salou sembla que tot és 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 dos noms de festivals d’estiu de la Costa Conservatori de Vila-seca. concentri en una sola actuació de Nits 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 Brava, de Sant Feliu i de Palafrugell, i si 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 El cert que l’oferta cultural de la Costa Daurades, i encara hi ha El Vendrell i 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 voleu, hi afegiu el de Peralada, i ja teniu Daurada en general, o bé està faltada Santes Creus. Però és que realment es 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 feta més d’un 80% de la informació d’una bona promoció, o els esforços que necessita un Gps, o una lupa per poder 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 cultural d’estiu de TV3 i dels diaris d’abast se segueixen fent, cauen en la dispersió, sentir un reclam potent, que diferenciï, 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 nacional. No cal patir, sigui qui sigui, de i no acaben d’obtenir el rèdit que també festes majors de festivals.

123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 Rafael Amargo fins els Facto de la Fe, 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 cal buscar en una inversió pública d’aquest Semblava que estava en aquesta línia el 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 tindran més seguiment si actuen al cap tipus.

No sé si és l’esforç.

O la suma de Bon Mont, que s’arrepenjava en 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 Roig, que a Tarragona, com ha sigut el d’esforços econòmics de diverses entitats quatre actuacions ben publicitades, però 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 cas d’aquestes setmanes d’estiu. que les promouen, administracions, l’aturada econòmica, els va esborrar de la 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 És clar que no és un mèrit dels artistes, caixes, i empreses, no sé si és graella.

123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 sinó més aviat fruit de les rutines 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 l’enfocament dels festivals, amb una No sé determinar quin organisme, caixa, 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 informatives establertes, i és clar de la programació que combina grans noms patronat, o ajuntament ho ha de fer. I 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 persistència i el treball continuat d’aquests 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 per la crítica, i grans noms pel públic en no vull parlar en singular, necessitem 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 festivals. És clar que si programes Lou general, no sé si són els enclavaments on com a reclam pels que ens visiten, i 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 Reed amb la seva dona, la Laurie es fan les actuacions que tenen ja de per també pels que hi vivim tot l’any, una 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 Anderson, com a la Porta Ferrada de 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 si un cert atractiu, i dic tot això per no programació artística pensada també com 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 Sant Feliu de Guixols, o al John Malcovitch caure en el victimisme de dir que tot el a reclam turístic, que serveixi també per 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 a Peralada, és lògic que et facin cas els 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 que passa a la Costa Brava té més ressò prestigiar la nostra zona, per millorar 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 mitjans de comunicació i el públic que té als mitjans amb seu a Barcelona, perquè l’autoestima, i per no estar pendents 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 l’opció d’acostar-s’hi. allà és on estiuegen la majoria de contínuament de rebre la informació 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 Però és que en aquesta llista del ressò 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 barcelonins, o més que la majoria, la només dels festivals de la Costa Brava.

123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 mediàtic, encara hi podríem afegir el majoria amb poder social, i polític.

123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345

Bon Vent

Finc as Fincas Indasol

Espai Blasi per Jordi Blasi

VENDA DE PISOS, LOCALS COMERCIALS I PARKINGS

El lleó La notícia, estimats lectors, probablement la coneixeu, ja que té la seva conya i no ha passat fàcilment desapercebuda. Resulta que una parella d’agents dels Mossos d’Esquadra va enxampar l’altre dia un home que passejava per Salou amb la seva mascota. Amb la peculiaritat que aquest animal de companyia (no l’home, l’altre) no tenia res de domèstic: era un lleó. Millor dit, era un cadell de lleó (si no, de ben segur que el lleó hauria campat sense companyia). L’home el duia lligat amb una corretja al collaret, com qui porta un gosset. Només que aquest gosset, d’un mes i mig d’edat (ves, set setmanes la criatura, quina preciositat!), es cruspia sense parpellejar tres pollastres cada dia. I anava a més. Una manutenció que començava a esgarrifar el seu amo, fins al punt que quan els mossos li van prendre l’animaló, ell gairebé els ho va agrair (de fet, n’era el tercer propietari en poc temps; tots se l’havien tret de sobre en un tres i no res). La patrulla dels mossos hi va actuar perquè el lleó és un animal salvatge i protegit. Per això el van traslladar a una protectora d’animals. El que més sobta és la intervenció policial. Per què van ser tan implacables i immisericordes, els agents? Per què no feien els ulls grossos i es mostraven més tolerants, més conciliadors amb l’entorn? Que potser Salou no és un gran refugi d’animals, una gran selva urbana, amb la quantitat de bèsties que aplega a l’estiu.

I com bramen! Sobre l’origen de la fera? Sembla ser que va néixer en un circ, la qual cosa corroboraria la tesi prou fonamentada (especialment durant els plens) que s’ha escapat de l’ajuntament.

Pont 1 9Fusta

C/ Barcelona, 45 Tel. 977 382 214 Fax. 977 382 011

43840 SALOU

Electrodomèstics Regals Llista de noces Fotografia Rambla Catalunya, 2 Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85 Apartat 51 - VILA-SECA

Llum verda a l’ampliació de l’IES Ramon Barbat i Miracle

per Anna Plaza

L’IES Ramon Barbat i Miracle de Vila-seca iniciarà l’any que ve una profunda transformació. El consell de govern de la Generalitat ha aprovat una inversió de més de 5 milions d’euros per ampliar el centre, de tal manera que disposarà de quatre línies d’ESO i dues de batxillerat.

Ara el govern català, ha de treure a licitació el projecte. L’objectiu és que les obres s’hi puguin iniciar l’any que ve. Els treballs previstos són complexos i s’hauran de compaginar amb l’activitat docent del centre. Per això està previst que la intervenció duri dos anys.

El projecte aprovat pel govern català preveu la construcció d’un nou edifici de 1.700 metres quadrats, que es connectarà amb l’actual.

També s’aprofitaran les obres per arreglar les teulades dels tallers i per arreglar elements estructurals de la façana.

Una mica d’història L’Institut Ramon Barbat i Miracle es va crear l’any 1980.

Inicialment va néixer com una secció de formació professional.

Els seus primers passos els va donar en aules provisionals, fins que el 1984 va estrenar les instal·lacions actuals de l’avinguda Alcalde Pere Molas.

Al llarg dels anys el centre ha anat ampliant la seva oferta educativa. Actualment, compta amb cinc cursos de formació professional, tres línies d’ESO i dues de Batxillerat.

L’oferta d’FP inclou dos cicles de grau mig d’administració i dos més de la família de manteniment. També s’hi pot cursar un cicle de grau superior en muntatge i manteniment d’instal·lacions d’edificis.

Al llarg dels seus gairebé 30 anys d’història, per l’IES Barbat i Miracle hi han passat més de 4.000 alumnes i 300 professors.

Millora de la instal·lació elèctrica al Torroja El Govern català també ha aprovat una inversió de 206.000 euros per renovar tota la instal·lació elèctrica del col·legi Torroja. L’Ajuntament ja ha concedit a la Generalitat la llicència d’obres, però està previst que els treballs no es realitzin fins l’estiu que ve. D’aquesta manera es vol evitar que les obres coincideixin amb l’activitat docent del centre.

Pendent la renovació del Sant Bernat D’altra banda, continua pendent d’iniciar-se la profunda remodelació prevista al CEIP Sant Bernat Calvó. L’any passat el Govern català va aprovar una inversió de 3.247.000 euros per adequar les instal·lacions del centre i construir-hi un nou edifici aïllat per a gimnàs i vestidors.

El projecte també incloïa l’adaptació de l’escola a la nova normativa d’accessibilitat i seguretat i la reordenació completa de la planta baixa.

La crisi i la retallada pressupostària del departament d’Educació han frenat el projecte, que haurà d’esperar encara un o dos anys a veure la llum.

Pont 2 0Fusta

Cròniques Disperses

A la fresca

per Jordina Setó

per Antoni Mas

-Ja ha passat el Tour de França per Barcelona i Girona, va resultar a pesar de la pluja una festada: caravana publicitària, ciclistes i gent del públic de color groc…

-Van aprofitar per fer un homenatge a Miquel Poblet, que quan era jove va guanyar varies etapes del Tour i la Volta a Catalunya, era el meu heroi ciclista quan jo era petit...

- Ara que dius de la Volta..., fa molts anys que va passar per aquí el poble, i al Cañardo que era un gran corredor, se li va avariar la bicicleta i la va arreglar al taller de ca l’Albert Sarrà a la plaça de Voltes. Sempre ho van recordar amb un retall de diari esportiu emmarcat, on hi estava retratat el ciclista, tota una llegenda per als ulls dels xiquets que anàvem allí a arreglar les bicis...

-Mira si hi havia afició, que van fer una final d’etapa de la Volta a Salou. El pare va acollar una cadireta damunt del quadre de la bici, m’hi va posar a mi que tenia uns quatre anys i avall que fa baixada a veure tot l’espectacle ciclista. Quan ja va estar tot llest, vam agafar la bicicleta els dos i amunt que fa pujada!, ara, això sí, el pare ja pedalava tot el que podia, però algun cotxe i les motos ens avançaven, de manera tant evident, que li vaig dir: “Pare, tots corren més que naltrus!”. I el pare tot esbufegant va dir: “Ja ho veig, xiquet!”. I tota la vida ha sigut igual, quan anàvem, els altres ja en tornaven, i es que anant, la baixada del Pal molt bé, però tornant era la pujada del Pal, i xiquet ja no era el mateix, sobre tot si havies de pedalar !...

-Ara que dius de pujar, tinc entès que el “Fernando” Marcelo anava cada any als Pirineus per pujar al Tourmalet amb bici, assistit per la Pineda, la seva dona , amb el cotxe...

-Això sí que és fer-se una petita idea dels patiments dels corredors quant pugen els ports...

-Coi! doncs l’Andreu Graset i el Josep Forasté fent cicloturisme, van anar fins a Santiago de Compostel·la , i a altres llocs suposo, perquè valents sí que ho són...

- L’Esteve i el “Juanito” Pujals, “els Belgues”. Aquest renom els hi ve, de quan eren joves, estirats, rossos i bons corredors com els belgues que eren els que dominaven l’especialitat. L’Esteve va anar un any a córrer al campionat d’Espanya d’Aficionats, van donar 14 voltes per les valls hulleres d’Astúries, i va guanyar Federico Martin Bahamontes “el Águila de Toledo”, que així el van anomenar quan va guanyar el Tour de França anys més tard...

-El Joan Salvadó Voltas explicava que va conèixer un que vivia i treballava a Barcelona i que era de Burgos, i que quan volia anar al seu poble, bicicleta i manta, que també s’hi arriba!. Anys després el vaig conèixer, era el senyor Faro, que va venir a viure aquí al poble amb la seva família. A més de treballar i fer de mestre, va formar l’escola de ciclisme i va estar a l’organització de varis “Critèriums Internacionals” a la pista de l’Estadi...

-Jo penso que el mite ciclista de la gent gran d’aquest poble és el Mucio Miquel. Mira si era bo com a corredor, que el pare explicava que al voltant del 1930 ell i el tiet Garreta van anar a Reus a veure una final d’etapa de la Volta a Catalunya que arribava a la Plaça del Prim. Van arribar d’hora i ja hi havia gent esperant. Amb això que veuen al Mucio tot suat i amb la bicicleta a la mà i com a desorientat i el van cridar: “I doncs, on vas?, que fas aquí?, no venies amb la carrera?”. I ell contestà: “Si, però m’he escapat tot sol i ara arribo aquí, i no trobo ni àrbitres, ni organització i encara no han posat ni la meta”. I li van contestar: “Però ès que arribes mitja hora abans del que t’esperàvem. Espera que buscarem un guàrdia urbà que sigui testimoni de l’hora que has arribat”...

-No sé si tornarem a tenir un corredor com aquell aquí al poble...

-Un corredor no ho sé, però hi ha una noia, l’Helena Casas Roigé, que quan corre en pista no hi ha qui l’atrapi, ja és tota una campiona.

Pont 2 1Fusta

Millor o pitjor, la rutina holandesa és diferent a la que tenim aquí. Per començar voldria aclarir que el seu dia és com un matí molt llarg, tant laboralment (la majoria fa jornada intensiva) com per matèria d’àpats. Jo diria que els holandesos no sopen, sobreviuen a base de pa i formatge fins que dinen a quarts de sis o les sis.

Esmorzen al matí (una torrada de pa de motlle amb mantega de cacauet i encenalls de xocolata cruixent, per exemple, no falta a cap cuina de bon matí) Entre les 11:30 o la 1 del migdia fan el que podríem considerar dinar (jo en diria berenar matiner) i es mengen el seu tosti kaas o un broodje kaas (sandvitx de pa de motlle amb formatge). De manera que poden seguir el ritme de treball fins les 5 o les 6, hora ja de retirada per la majoria de treballadors. Aquest és el moment del dia en que la gran varietat d’establiments de menjar ràpid per emportar fan més caixa. Si et trobes en qualsevol estació de tren holandesa al·lucinaràs de l’activitat que es desperta a l’hora punta. Entre el top 3 del menjar per emportar trobem les patat o frites met mayo (patates amb maionesa), les kroketen (croquetes enormes que es mengen soles) o les frikandelen (carn picada de cavall arrebossada, a cop d’ull semblen una salsitxa arrebossada). És el petit aperitiu abans de l’àpat fort del dia.

Els menjars més típics holandesos són plats d’hivern.

La erwtensoep és una sopa de pèsols que porta trossos de salsitxa. Molt bona pels qui us agradin les llegums. Un altre plat és l’stampoot, plat a base de patata amb verdures com pastanaga, col o endívia triturada que es menja també amb una salsitxa adobada.

Pels més atrevits, al mercat de peix pots comprar haring, una arengada que és menja crua i que pots demanar que l’acompanyin amb pa i ceba picada. Pels més llaminers hi ha les stroopwaffel (galeta feta amb la mateixa massa d’un gofre amb una capa de caramel) o les spekulaas (galetes boníssimes de canyella). Els dropjes, són uns caramels salats de color negre (semblant al salmiaki finlandès). Jo m´hi vaig viciar bastant...recomano que si en compreu agafeu una bossa petita! Per acabar i pels amants del dolç, si aneu als Països Baixos a l’hivern compreu uns Poffertjes acabats de fer (crêpes petitons amb sucre en pols), són una delícia!!

Poffertjes

Plens i Juntes de Govern JUNTES DE GOVERN LOCAL Donació del fons de Joan Salvadó Voltas L’Ajuntament està catalogant el fons artístic i documental de l’escultor Joan Salvadó Voltes, que formava part de la col·lecció particular del doctor Andreu Cochs. La seva família ha fet donació al consistori d’aquest fons que inclou maquetes, escultures, documents, cartes i fotografies de l’artista.

Tot aquest llegat s’ha emmagatzemat, de moment, a l’edifici dels antics col·legis, a la plaça d’Estudis. Allí s’està fent la catalogació del material i també netejant aquelles peces més malmeses pel pas del temps.

Obres a l’interior de l’illa de cases del Colomí L’Ajuntament de Vila-seca preveu iniciar l’any que ve la tramitació del projecte per adequar l’espai interior de l’illa de cases del Colomí. L’objectiu és executar les obres, valorades en 837.962,55 euros, durant el 2011.

Els treballs consistiran en l’enderroc de la nau industrial que hi ha a l’interior del pati i que ocupa una superfície de 3.725 metres quadrats. Un cop a terra, aquell espai s’acondicionarà per tal de donar-li un ús públic.

La Diputació ja ha atorgat una subvenció de 385.786,60 euros per finançar l’obra.

L’ajut està programat per d’aquí dos anys dins del Pla d’Acció Municipal de l’ens supracomarcal.

L’Ajuntament també intenta rebre finançament de la Generalitat. Per aquest motiu ha presentat una al·legació al Pla Únic d’Obres i Serveis, demanant que s’hi inclogui aquest projecte per l’anualitat 2011. El consistori demana una subvenció de 100 mil euros.

Treballs de millora a les escoles L’Ajuntament de Vila-seca destinarà 43.651,68 euros a obres de millora a les escoles del municipi.

La principal part d’aquesta inversió,33.164,40 euros, corresponen a treballs de paleta que es realitzaran als sis col·legis públics durant aquest estiu.

A més, es pintaran el Sant Bernat i el Torroja i Miret. En el primer s’invertiran 3.011,36 euros i en el segon 4.229,36 euros.

La resta de diners es destinaran a instal·lar una nova pica a la cuina del Torroja i a millorar la instal·lació elèctrica del Sant Bernat.

Joan Salvadó Voltas va néixer a Vilaseca el 1890. Fill d’una família pagesa als nou anys ja manifestava notables aptituds pel dibuix i l’escultura. El 1924 va entrar d’aprenent a Reus al taller de l’escultor Pau Figueres. Va completar la seva formació a Barcelona a l’Escola de Belles Arts. El 1931 marxà a París. En no poder entrar a l’Escola d’Arts es dedicà al comerç. Quan torna a Barcelona li encarreguen la confecció de trenta escultures per la façana del naixement de la Sagrada Família. Els bombardejos de la Guerra Civil en van destruir una part important.

Acabada a la guerra es dedicà eminentment al comerç fins al 1957 quan emprèn una prolífica etapa creativa, fent sobretot escultures religioses. En nou any va fer més d’una vuitantena d’obres. Entre aquestes hi ha el pas del Sant Ecce Homo, el relleu de l’edifici d’Hisenda de Tarragona o el relleu del Rescat de les Cent Donzelles.

Programa de reutilització de llibres L’Ajuntament destinarà 18.945 euros al programa de reutilització de llibres de text i material escolar. Tots els centres de primària del municipi s’han presentat a la primera convocatòria de subvencions per tirar endavant aquest projecte.

La distribució dels diners s’ha fet en funció del nombre d’alumnes del centre.

El barem fixat era de 15 euros per estudiant. D’aquesta manera, l’escola que més diners té assignats és el Sant Bernat que té 322 alumnes. Li corresponen 4.870 euros. Segueixen el Torroja, el Mestral i el Cal·lípolis. Els CEIP Miramar i el de la Plana són els que menys diners rebran, perquè també són els que tenen menys estudiants.

Cada centre s’encarregarà de comprar els llibres i el material escolar i distribuirlos entre les famílies amb més dificultats econòmiques. D’aquesta manera es vol fomentar l’estalvi, al mateix temps que es potencien valors com la corresponsabilitat i la sostenibilitat ambiental.

De cara el proper curs està previst ampliar aquest programa, amb una dotació de fins a 25 euros per alumne.

Aquest projecte de reutilització de llibres comença a funcionar de forma pilot en els centres de primària i en el futur es podria estendre als instituts de secundària.

Pont 2 2Fusta

Pla educatiu d’entorn La junta de govern local ha aprovat una nova tanda de subvencions als centres escolars del municipi per al desenvolupament del Pla Educatiu d’Entorn. Aquest projecte té l’objectiu d’estendre la formació i la cultura més enllà de l’horari de classes.

La despesa aprovada és de 12.300 euros.

Una part important, 5 mil euros, es destinaran al programa de lectura d’estiu impulsat per la biblioteca.

El Consell Escolar del CEIP Vila-seca és el que rebrà més diners. Se li ha assignat un ajut de 3.000 euros. D’aquests, dos mil serviran per pagar les despeses del servei d’estudi assistit, que es presta al centre.

La resta de diners es distribueixen entre els col·legis Mestral, Torroja, Miramar i la Plana. També s’ha concedit un ajut de mil euros a l’IES Vila-seca, per pagar dues sortides culturals a Barcelona.

D’altra banda, la junta de govern local ha renovat el conveni amb el departament d’Educació de la Generalitat per al funcionament de l’Aula 15. Aquest servei és una Unitat d’Escolartizació Compartida (UEC) a la qual es deriven els alumnes amb especials dificultats educatives i elevat absentisme.

Així mateix, l’Ajuntament ha aprovat una despesa de 14.999,72 euros per al funcionament del Servei Oficina de Català a Vila-seca.

Plens i Juntes de Govern Campanya d’informació sobre la recollida selectiva L’Ajuntament posarà en marxa una nova campanya de difusió de la recollida selectiva al municipi. Aquesta es farà a peu de contenidor, per tal de corregir els hàbits incorrectes a l’hora de llençar la brossa i resoldre dubtes sobre l’adequada separació de residus, per tal de facilitarne el reciclatge.

En aquesta campanya, els educadors ambientals, comptaran amb el suport de voluntaris de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de la Pineda i de l’Esplai de Gent Gran Sant Esteve de Vila-seca.

La realització de la campanya s’ha encarregat a l’empresa Hèlix Serveis Ambientals per un import de 7.766,72 euros.

D’aquesta manera es completen les accions per difondre la recollida selectiva i el nou sistema de neteja implantat al municipi.

Fins ara s’han fet activitats escolars i també una campanya d’informació porta a porta, en què es van repartir bosses per separar els residus.

Construcció d’una tanca a la pista del pavelló La junta de govern local ha adjudicat a l’empresa Disseny TEA 3 SL la instal·lació d’una tanca d’hoquei desmuntable a la pista interior del pavelló municipal. Les obres tenen un cost de 25.608,16 euros.

D’aquesta manera es completa la renovació de la pista del pavelló, un dels projectes executats enguany a través del Fons d’Inversió Local de l’Estat.

D’altra banda, l’Ajuntament ha encarregat a l’empresa Construccions Ferré la construcció d’un magatzem annex als nous vestidors de l’estadi municipal.

S’hi destinaran 8.922,55 euros.

Deute tanatori L’Ajuntament de Vila-seca haurà de pagar 35.565,31 euros a l’empresa Constructora i Rehabilitadora SECLA, que es va encarregar de la construcció del tanatori municipal.

Així ho ha decretat el jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona.

Aquesta quantitat correspon a unes certificacions d’obra extraordinàries que va presentar l’empresa en acabar la construcció del tanatori i que l’Ajuntament es va negar a assumir.

L’empresa va presentar una denúncia per la via del Contenciós Administratiu, exigint el pagament de 63.000 euros.

Ara, el jutge li ha donat la raó en part i obliga al consistori a pagar-li 28.540,81

euros en concepte de les obres realitzades, més 6.924,50 euros d’interessos.

Aportació a la TDT La junta de govern local ha aprovat el pagament de 17.737,11 euros per al funcionament de la TDT del Camp de Tarragona durant el tercer trimestre d’enguany. Aquests diners corresponen a l’aportació ordinària de l’Ajuntament de Vila-seca, segon el que fixen els estatuts del Consorci que gestiona aquest canal de televisió digital pública.

El nou canal, que ja emet en proves, s’anomena TAC 12 i començarà les emissions regulars el mes de setembre.

Subvencions 1.400 euros per a la Colla Gegantera i Grallers de Vila-seca.

PLE DE VILA-SECA Aprovat el pla d’adequació de l’enllumenat públic Vila-seca haurà de canviar el seu sistema d’enllumenat públic. Així ho determina el pla d’adequació de l’enllumenat redactat per la Universitat Rovira i Virgili, per encàrrec de l’Ajuntament.

Amb aquest pla es pretén d’una banda adaptar el municipi a la llei catalana de prevenció de la contaminació lluminosa, al mateix temps que es fomenta l’estalvi energètic.

El document, que ha estat aprovat per la unanimitat del ple, estableix que s’hauran de canviar tots els punts de llum tipus globus, considerats altament contaminants, perquè dispersen la llum cap al cel. També caldrà canviar les actuals làmpades de mercuri, per altres més eficients energèticament.

Amb aquests canvis, que es començaran a aplicar l’any que ve, es pretén aprofitar al màxim l’energia i que la llum es projecti exclusivament sobre el carrer o les zones que requereixin ser il·luminades.

El pla també estableix que s’haurà de fer una zonificació del municipi en funció de les àrees que precisin una major o menor protecció davant la contaminació lluminosa.

La llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament data de l’any 2001. El 2005 es va aprovar el reglament que regula el seu desenvolupament. S’hi determinava que els ajuntaments han de disposar d’un pla d’adequació de l’enllumenat.

Pont 2 3Fusta

Canvis en la junta de govern D’altra banda, el ple municipal va aprovar un canvi en la composició de la junta de govern local. La regidora Ana Josefa Girona, substituirà a Esmeralda Núñez en aquest òrgan de govern municipal i assumirà la sisena tinença d’alcaldia.

Aquest canvi es fa per tal de fomentar la participació dels barris de la Plana i la Pineda, representats per les dues regidores.

AJUNTAMENT DE SALOU PLE ORDINARI DE JULIOL ACN /Salou.- L’equip de govern de Salou, format per Ferran Units per Salou (FUpS), el PP i el regidor no adscrit Marc Montagut, va aprovar en el ple ordinari de juliol una reestructuració de llocs de treball que comportarà la no renovació dels contractes d’una dotzena d’empleats.

Els grups de l’oposició, PSC, CiU i RDS, van votar en contra d’aquesta reorganització, que segons l’equip de govern permetrà estalviar 355.000 euros.

Vuits dels dotze empleats que no renovaran formen part de la brigada de neteja, un servei que el consistori externalitzarà.

D’altra banda, l’Ajuntament també preveu crear una quinzena de llocs de treball, una iniciativa que l’oposició considera ‘innecessària’ i que ‘s’aprofita’ per introduir nous càrrecs de confiança.

En total, són 25 els llocs de treball que l’Ajuntament de Salou eliminarà, una retallada que el portaveu del principal grup de l’oposició (PSC), Antoni Banyeres, qualifica de ‘persecució ètnica’.

Banyeres assegura que molts dels treballadors als qui no se’ls renovarà el contracte són simpatitzants d’algun dels grups municipals de l’anterior equip de govern, format per PSC, CiU i RDS. El portaveu socialista també va manifestar a l’ACN que el que l’equip de govern està venent com a ‘retallada’ per fer front a la crisi, realment comportarà ‘un incremement dels costos municipals’.

Banyeres va posar d’exemple el nombre de càrrecs de confiança, que passarà de nou a onze.

Per la seva banda, el portaveu de RDS, Pablo Otal, va qualificar la retallada com un ‘càstic’ i va assegurar que una bona part dels canvis en els llocs de feina ‘estan condicionats per simpaties polítiques i familiars’. ‘Es vol introduir la por i el terror entre els funcionaris’, va

Plens i Juntes de Govern manifestar Otal, que va explicar que alguns dels treballadors del consistori no volen parlar perquè temen a l’equip de govern.

L’oposició salouenca va denunciar que l’equip de govern no ha justificat la reestructuració dels llocs de treball de consistori i que tampoc s’han presentat els informes econòmics, uns documents necessaris per tirar endavant qualsevol modificació en els llocs de treball de l’Ajuntament. L’oposició també va lamentar que l’equip de govern ‘no hagi buscat el consens’ a l’hora de planificar la reorganització.

Entre els dotze treballadors eventuals que es veuran afectats per l’eliminació dels 25 llocs de feina hi ha vuit empleats de la brigada de manteniment i neteja, i tècnics de pedagogia i joventut, entre d’altres. La resta de persones que ocupen els llocs restants se’ls obligarà a canviar les seves tasques.

La intenció del consistori és externalitzar el servei de manteniment i neteja de la ciutat que actualment realitza la bridaga municipal. L’equip de govern argumenta que aquesta mesura permetrà millorar l’eficàcia del servei mentre que l’oposició critica que l’externalització ‘obligarà al consistori a pagar el doble’ del que actualment es paga a la brigada. En aquest sentit, Banyeres va apuntar que l’equip de govern ja havia nomenat un regidor exclusiu, un coordinador i un cap

de la brigada de manteniment i neteja.

‘Tenim dos peons i tres responsables’, va manifestar Banyeres.

D’altra banda, l’equip de govern crearà quinze nous llocs de treball, quatre dels quals seran ocupats per empleats de nova incorporació i la resta seran per a treballadors que actualment ja estan contractats pel consistori.

Els canvis en les tasques dels treballadors de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), també van centrar la major part de les discussions entre equip de govern i oposició en el ple municipal de juliol.

L’equip de govern creia convenient introduir a l’OAC una nova persona que reorganitzi el servei, ja que FUpS considera que actualment l’Oficina és ‘molt deficient’. Per la seva banda, el portaveu de CiU, Salvador Pellicer, considerava que aquesta mesura és ‘incoherent’, ja que s’incorpora un nou càrrec però s’eliminen tres llocs d’informadors.a

JUNTES DE GOVERN LOCAL En els últims anys l’Ajuntament de Salou ha desenvolupat un seguit d’obres d’urbanització al municipi per tal d’adaptar les vies públiques, parcs i altres espais públics per garantir a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació, l’accessibilitat i la utilització dels béns de la societat així com suprimir qualsevol tipus de barrera o obstacle físic.

A l’actualitat tot i l’esforç realitzat per l’Ajuntament de Salou per poder condicionar i complir amb els requisits mínims d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques a totes les vies urbanes de que es disposa al municipi, resta pendent d’adaptar alguns dels seus vials. Per aquest motiu l’Ajuntament està interessat en resoldre les mancances de condicions mínimes d’accessibilitat a tot el municipi. Per fer-ho s’ha redactat un document anomenat “Pla d’accessibilitat municipal del municipi de Salou”, que va ser aprovat definitivament el passat 23 de juny de 2009 en el que consten totes les mesures d’actuació. Algunes d’aquestes van des de la instal·lació de guals i adaptació de voreres, fins actuacions per poder adaptar el mobiliari urbà, passant per la senyalització, el replanteig dels guals i les demolicions i neteja de les voreres. Només pel que fa a la millora puntual dels guals se n’adaptaran fins a 238 unitats, totes elles repartides al llarg de la zona d’actuació d’aquesta primera fase.

El nou Pla d’accessibilitat del municipi de Salou suposa una despesa de 193.279,94 • i compta amb les aportacions de l’Ajuntament de Salou, la Fundació ONCE, i l’IMSERSO. Properament s’encarregarà la redacció del projecte de millora d’una segona fase. Les obres començaran passat l’estiu.

Correu Obert LA CRISI (VI) Veien les solucions que volen adoptar els dirigents del país per sortir de la crisis, dona la sensació que no han entès res.

Parlem del estat espanyol.

Que va provocar la crisis? El fet que un quinze per cent dels recursos humans i econòmics es van dedicar a produir un producte que no tenia sortida a tan curt termini (la construcció d’habitatges), i que a la vegada va desequilibrar la economia, produint un endeutament mig per càpita desorbitant ,que després anirà venint en forma de morositat damunt de les mateixes entitats bancàries que el van provocar, i que les deixa sense possibilitat de moviments en forma de noves operacions creditícies.

La lacra del atur te més o menys el mateix

percentatge que el que va provocar la crisis. S’ha de tenir en compte que hi ha un cert nombre d’atur que se’n diu tècnic que hi es sempre, empreses que fan per altres motius regulació de plantilles o jubilacions anticipades.

Que esta succeint en el sector de l’automoció? Quelcom semblant, s’està produint uns productes en els quals som poc competitius i que la majoria de la població no necessita.

Solució, subvencionem al fabricant perquè poguí continuar produint, i a la vegada estimulem al possible comprador perquè compri encara que sigui anant al crèdit. És ha dir que no hi ha escarment.

El fabricant sempre ha demanat el lliure mercat i la lliure competència, doncs endavant, que han de tancar fabriques que tanquin, si es igual que la gent visqui Pont 2 4Fusta

del atur o de les subvencions que pugin rebre a traves d’incentivar els fabricants i la venda, a final de comptes els cales sempre surten del mateix lloc.

Conclusió, feina hi ha la que hi ha, tot aquest esforç econòmic i humà que se esta fent, encamina’l cap a altres sectors que tinguin més futur i ens puguin ajudar a sortir de la actual situació. Tot el que sigui apedaçar els sectors en crisis, a més curt o llarg termini esta destinat al fracàs.

El que es necessita es un gran pacte d’estat entre promotors i productors, i ajuntar esforços i sacrificis de igual per igual. M’entres hi hagi algú que vulgui treure profit de les actuals circumstancies, no ens en sortirem, el problema és massa global i les solucions han de ser igual de globals.

Josep Forasté Saltó.

El procès d’edició d’un CD del Cor Scherzo En números anteriors d’El Pont de Fusta, el Carles Jansà i la Rosa M. Gual us han parlat del Cor Scherzo i la celebració del seu 20è aniversari. Jo us explicaré com ha anat l’edició del disc. L’any 1999 amb motiu del nostre 10è aniversari vam editar el nostre 1r CD, sota el nom de Cançó de finestra , també títol d’una peça que interpretàvem en l’últim lloc, escrita pel mestre Josep Vila. En aquell CD podem escoltar 14 cançons populars per a cor femení. La majoria d’obres són catalanes i totes estan cantades a capella, és a dir, sense acompanyament de cap instrument.

La Sílvia Gil-Pérez, cantant i fundadora del Cor Scherzo, havia dirigit el cor des de l’inici i aquell era el nostre repertori, junt amb peces polifòniques, la majoria religioses. Aquelles 12 noies que al 1989 tenien al voltant de la vintena d’anys, han passat de ser filles ha ser mares.

Enrere han quedat els estudis, les hores extres d’assaig, concursos, festivals, concerts a dojo... Però la il·lusió i les ganes de cantar i millorar han fet que el cor continués.

En aquests últims anys el cor ha canviat força. Ara som 15 cantaires, 5 de les quals són fundadores (Reyes Gil, Rosa M. Gual, Cristina Duran, Sílvia Gil-Pérez i M. del Mar González) i són les que han fet que el grup es mantingués unit. Moltes gràcies pel vostre treball i esforç.

Hem passat èpoques difícils, en què ens trobàvem a assajar poques persones. En més d’una ocasió vaig pensar que plegaríem, que no podríem continuar.

Però es va obrir una porta, va començar una noia més jove i una altra i una altra.

La Mercè Gil-Pérez, la més petita del Cor, només té 20 anys (1 més que la meva filla Olga) i una veu excepcional, però hem après a cantar totes juntes: les de 20, 30 i 40 anys, a empastar les veus i a buscar l’afinació exacta. La frescor i l’experiència s’ajunten i treballem molt a gust.

Amb el música Alan Branch havíem col·laborat interpretant programes amb acompanyament de piano, sobre tot el de cors d’òpera. Ara farà 6 anys, quan la Sílvia havia de ser mare per primera vegada, ell va agafar la direcció del cor.

Aquest fet va suposar un canvi radical en la manera de treballar i de repertori.

Teníem un director que alhora era un excel·lent pianista i s’havia d’aprofitar.

Així va començar l’etapa de musicals i bandes sonores. Una etapa, que avui dia encara dura, doncs tot i que la Sílvia canta i fa de sotsdirectora, el director actual continua sent l’Alan. Al juliol del 2007 teníem uns quants temes ben

treballats i vam decidir gravar-los a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca.

L’encarregat de l’enregistrament va ser el cambrilenc Pau Fargas. A l’estiu següent ja tenien suficient música per a poder fer tot un CD i vam gravar la 2a part al mateix lloc. Ens van contractar per cantar a l’Auditori de Barcelona el 28 de març del 2009, la condició era que les cançons havien de ser música de pel·lícula.

L’Alan i la Sílvia es van posar a treballar. La majoria de peces que cantàvem ja servien, però em vam aprendre 8 de noves.

Aquest repertori demanava acompanyament de bateria i contrabaix.

Com que no hi havia pressupost per a tot, ens van decantar per la bateria. La Cristina Duran i jo mateixa havíem vist tocar al Luis Chacón i vam coincidir que podia ser la persona adequada. El Luis va parlar amb l’Alan, va venir a escoltar-nos a un assaig, li vam donar les nostres partitures i ell va improvisar la seva part.

Cap problema, havíem trobat el músic que ens complementava. Aquest programa amb bateria el vam estrenar el 14 de març al TAS de Salou i ja l’hem repetit a Barcelona, a La Riba i a Calella.

Quan vam escoltar la prova de la gravació del CD ens feia falta la bateria, així que el Luis va anar a l’estudi del Pau Fargas i va gravar damunt de les nostres veus i el piano les peces que tocava amb nosaltres.

Per aixó al disc hi ha cançons sense bateria, són les que ara ja no cantem, les primeres que vam gravar.

El dibuix de la portada és part d’un Pont 2 5Fusta

quadre de Miquel Paton, bon amic de l’Alan i seguidor del nostre cor. Ens va regalar aquest paisatge mediterrani, perquè les nostres veus són mediterrànies, amb la condició de que cadascú, amb la seva imaginació, pogués veure el que volgués. Gràcies Miquel.

Moltes persones han col·laborat desinteressadament perquè aquest disc fos possible. L’Alan, la Sílvia i jo mateixa escoltant i escoltant amb el Pau per triar les millors versions. La Reyes Gil, el Jose M. García Varo, la Cristina Duran, el Jordi Ribera, la M. Teresa Montané i el Xavi Fort amb tot el tema informàtic, de fotografia, de distribució de pàgines, etc. Cantaires del cor aportant idees i col·laborant en petits detalls... Aquest disc l’hem fet perquè ens venia de gust tenir un record del repertori que estem cantant i volíem que en quedés constància. També com a agraïment a tots els familiars i amics que ens han ajudat, perquè poguem anar a cantar, renunciant a compartir el temps amb nosaltres, i a totes les persones que vénen a escoltar-nos als concerts i amb l’escalfor dels seus aplaudiments ens animen a seguir cantant. Moltes gràcies a tots i que gaudiu escoltant el disc.

En un proper número d’El Pont de Fusta, us parlarem de les activitats que farem l’últim trimestre de l’any com a cloenda del 20è aniversari del Cor de Cambra Femení Scherzo.

Eva Garriga Pujals Presidenta i cantaire del Cor de Cambra Femení Scherzo

Esports

RECEPCIÓ ALS EQUIPS DE FUTBOL DE VILA-SECA CAMPIONS DE LLIGA Recentment, els equips “benjamí A” i “infantil A” del Club de Futbol Vila-seca van ser rebuts per l’alcalde del municipi Josep Poblet. Ambdós joves equips es van proclamar campions de les seves respectives lligues de futbol base durant la temporada 2008-2009.

A banda de jugadors, familiars i directius, també hi van estar presents el regidor d’Esports, Pere Martos i el tinent d’alcalde, Josep Toquero.

Els components de l’equip benjamí “A” del CF Vila-seca són: Javier Ibarburen, Emilio Utrera, Adrián Primi, David Miravete, Reul Ureña, Joel Ahumada, Hugo González, Rubén García i Federico N.Seguer. Emilio Utrera és l’entrenador i Julio Miravete el delegat.

Per la seva part, l’equip infantil “A” està format per: Kevin Olmedo, Adrián Alcaide, Santiago Molina, Andrés E.Larrota, Sergi Sanz, Ibrahim Khalil, Camilo J.Villaroel, Matias E.Seguer, Jesús Ibañez, Antonio Torres, Aleix Pujol, Yoel Linares, Oscar Céspedes, Alex Trabalón, Alvaro Martínez, Jose´A.Cantero i Alexis Tavera.

L’entrenador és Pablo A.Giral, i el delegat Santiago Molina.

SIGNAT EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ PER AL 45è RAL·LI CATALUNYA El passat dia 7 de juliol el palau de la Diputació de Tarragona va ser escenari de la signatura del conveni de col·laboració per a la 45 edició del RallyRACC Catalunya-Costa Daurada, que ha de tenir lloc de l’1 al 4 d’octubre propers. Durant l’acte, es van donar a conèixer als mitjans de comunicació els

trets bàsics que definiran el Ral.li, la 11a prova puntuable per al Campionat del Món de l’especialitat, que com en anteriors edicions tindrà la base a Salou i a Port Aventura.

ESPORTS DE PLATJA A SALOU I A LA PINEDA Salou va tornar a ser una de les quatre poblacions catalanes seleccionades per acollir el X Beach Volley Tour 2009. Aquest torneig és una de les proves puntuables pel campionat d’Espanya de vòlei platja. El torneig es va celebrar durant el cap de setmana del 17 al 19 de juliol a la platja de Llevant de Salou, i va comptar amb la participació de nombrosos professionals d’aquest esport, entre els que destacava destacar la presència de Manolo Carrasco i Alberto Ruiz, els guanyadors en vòlei dels Jocs Olímpics del Mediterrani a Pescara (Itàlia), on els esportistes de Palma van aconseguir la medalla d’or. El certàmen comptava amb la col·laboració del Patronat de Turisme de Salou i la Real Federació Espanyola de Vòleibol.

El disssabte següent, 25 de juliol, la nova zona esportiva de la platja de la Pineda va acollir una competició de TennisPlatja (beachtennis 9x9) de caire popular. Des de les 10 del matí i fins a darrera hora de la tarda, la zona esportiva ubicada a la zona del racó de la Pineda va aplegarà

nombrosos jugadors afeccionats. La competició estava organitzada per Zirus Global Sport, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca ASCENS I TREBALL INCANSABLE DEL VILA-SECA FS – YESOS VILPER El Vila-seca FS – Yesos Vilper jugarà la propera temporada al grup 5è de la 1a categoria Nacional espanyola, grup format per equips de Catalunya i Aragò, desprès d’assolir l’ascens com millor tercer classificat de la seva anterior categoria.

Com ja es tradició, el Vila-seca FS va organitzar el passat mes de juliol una nova edició de l‘Open Futsal, i ja en van 17.

Com els nostres lectors recorden, el torneig va començar sent de 24 hores, però aquest periode de temps es va quedar curt i va donar pas a un nou format de competició. Enguany 432 equips van començar a competir a la pista del colomí dijous dia 9 de juliol a les 21h.

Dues hores i mitja després, s’havien jugat 8 partits.

esports Divendres, de 20h30 fins a quarts de 3 de la matinada, van entrar en joc la resta d’equips inscrits i es va anar avançant en el calendari dels grups de quatre equips en què estaven enquadrats els 32 participants.

Dissabte, entre les 16h i quarts de 2 de la matinada, es van completar els creuaments, per començar, ja en diumenge els octaus de final, que es van allargar fins les 8 del matí.

Després d’un breu recès per treure’s la son de les orelles, a les 9h30 del matí de diumege començaven els quarts de final. Els animosos equips que hi havien arribat van oferir al públic els següents creuaments: Kis Rioné – Panaderia Mármol (2-4); Bar El duende – Restaurant Les Barques (14); Pinturas Contreras – Construccions Ferré (3-5) i Bar L’Aitada – Construcciones Trabalón e Hijos (2-4).

Ja en sessió de tarda, les semifinals Panaderia Mármol – Construccions Ferré (2-5) i Restaurant Les Barques – Construcciones Trabalón e Hijos (6-4), van donar pas a la gran final: Construccions Ferré – Restaurant Les Barques, que va finalitzar amb un ajustat 7-5.

IX CAMINADA POPULAR NOCTURNA

La nit del 18 al 19 de juliol, la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural de Vila-seca organitzava la novena edició de la caminada popular nocturna entre el monestir de Poblet i la vila de Prades. Un total de 22 caminadors van recórrer els 23 quilòmetres que separen ambdós nuclis en una nit clara i de temperatura agradable. La dura pujada al Mirador de la Pena va tenir la seva recompensa, quan els participants van assolir aquesta atalaia i van poder gaudir d’un cel net i estrellat com només es pot contemplar en aquests paratges, tot i que la contaminació lumínica de la plana de la Conca de Barberà de ben segur que en restava algun punt. Al coll de l’Ardit vam ser testimonis de les malvestats causades pels temporals de vent del mes de gener passat, amb grans arbres arrencats de socarel, panorama que ja havíem trobat durant la pujada al Mirador.

La segona aturada de la marxa, a la Mola d’Estat, va servir per fer un petit recés i recuperar forces amb un lleuger refrigeri.

Enguany la distracció durant el ressopó van ser un parell de cotxes que intentaven trobar un camí d’arribada a Prades, suposem que evitant carreteres i possibles controls policials amb motiu de la Festa del Cava de Prades. Finalment, a un quart de set del matí s’arribava a destinació on esperava un esmorzar i una capçadeta durant el trajecte en autobús de retorn a Vila-seca. Cansats però satisfets d’una excursió amb un encant incontestable.

L’organització vol agrair les facilitats que des del primer any presten les autoritats del Parc Natural de Poblet, la comprensió i el servei d’Autocars Llosa i els seus conductors i treballadors, així com el suport de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca i la Fleca Carbonell.

LLIBRERIA PAPERERIA PREMSA REGALS

Comte de Sicart, 14 Telf. 977 39 56 70 43480 VILA-SECA